champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 8 de julio de 2017
estarrufat
Que té lo pel eixecat, rígit, les plomes tamé poden está estarrufades.
Está Arrufat ? Que baixo a chugá al carré !
http://www.azanuy.com/content/esturrufat
sábado, 17 de febrero de 2024
Especia - Despers
Especia, Specia, s. f., lat. species, espèce, division du genre.
Li logicia... prendo especia coma plus especial que gendre, coma homs, leos.
Especia es elementals, so es literals compositios.
Leys d'amors, fol. 139 et 44.
Les logiciens... prennent espèce comme plus spéciale que genre, comme homme, lion.
Espèce est élémentaire, c'est-à-dire littérale composition.
La tersa specia, que es incurabla.
(chap. La tersera espessie, que es incurable.)
Eluc. de las propr., fol. 88.
La troisième espèce, qui est incurable.
CAT. ESP. PORT. Especie. IT. Specie. (chap. espessie, espessies : classe, classes.)
2. Especial, Special, adj., lat. specialis, particulier, spécial.
Per especial don. V. de S. Honorat.
(chap. Per espessial don; de Deu, que te l' ha donat.)
Par don spécial.
Tug li... baro que ero sos amics especials.
(chap. Tots los... barons que eren sons amics espessials.)
V. de Pierre Vidal.
Tous les... barons qui étaient ses amis particuliers.
Procuradors specials de mos senhor d'Armagnac.
(chap. Procuradós espessials de mon siñó d' Armañac. Qué bo que está lo coñac d' Armañac, fa una barbaridat de tems que no lo tasto.)
Tit. de 1378, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Procureurs spéciaux de mon seigneur d'Armagnac.
Exceptios generals et specials.
(chap. Exepsions generals y espessials.)
Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 73.
Exceptions générales et spéciales.
Adv. comp. La cauza, tan be en general com en especial.
(chap. La cosa, tan be en general com en espessial.)
V. et Vert., fol. 36.
La chose, aussi bien en général comme spécialement.
ANC. FR. Que tu m'otroies especial part et planière en touz les biens que tu feras. Joinville, p. 156.
CAT. ESP. PORT. Especial. IT. Speciale, speziale.
3. Especialmens, Specialmens, adv., spécialement, particulièrement.
Especialmens els articles et els ponhs de la fe.
(chap. Espessialmen als articuls y als puns de la fe.)
V. et Vert., fol. 102.
Spécialement aux articles et aux points de la foi.
Honrar lo devon totas gens,
Mas domnas specialmenz.
V. de S. Honorat.
Toutes gens le doivent honorer, mais les dames spécialement.
ANC. FR. Espécialment vileins séremens et hérésie fai abatre à ton pooir. Douteront les privez, les estranges, de mesprendre vers toy, espécialment tes pers et tes barons. Joinville, p. 156. (N. E. pers : pairs : pares)
CAT. Especialment. ESP. PORT. Especialmente. IT. Specialmente, spezialmente.
4. Specification, s. f., spécification.
Per obligansas generals sensa specification.
(chap. Per obligassions generals sense espessificassió.)
Statuts de Provence, BOMY, p. 227.
Par obligations générales sans spécification.
CAT. Especificació. ESP. Especificación. PORT. Especificação.
IT. Specificazione.
5. Especificar, Especifiar, Specificar, v., lat. specificare, spécifier.
Per especificar, expondre e declarar.
(chap. Per a espessificá, expondre y declará.)
Leys d'amors, fol. 118.
Pour spécifier, exposer et déclarer.
No los me cal especifiar.
(chap. No me los ('ls) cal espessificá.
ESP. No me hace falta especificarlos.)
Brev. d'amor, fol. 50.
Ne me les faut spécifier.
Part. pas. En la manieyra especificada.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 426.
En la manière spécifiée.
Puescan esser... interpretadas e specificadas pel juge del senhor.
Charte de Gréalou, p. 124.
Puissent être... interprétées et spécifiées par le juge du seigneur.
CAT. ESP. PORT. Especificar. IT. Specificare.
(chap. espessificá: espessifico, espessifiques, espessifique, espessifiquem o espessificam, espessifiquéu o espessificáu, espessifiquen; espessífic, espessifics, espessífica, espessífiques; espessificat, espessificats, espessificada, espessificades.)
6. Specificament, adv., spécifiquement.
Declaradament et specificament.
Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 47.
Énonciativement et spécifiquement.
CAT. Especificadament. ESP. Especificadamente (específicamente).
PORT. Especificamente. IT. Specificamente. (chap. espessíficamen.)
Especia, s. f., épice.
Qui manja, per mais beure,
Especias, no per mielhs vieure.
(chap. Qui minge, per a mes beure, espessies, no per milló viure.)
Brev. d'amor, fol. 120.
Qui mange épices pour boire davantage, non pour mieux vivre.
Ayga... flayran... las especias d'Orien.
(chap. Aigua... flairán... les espessies d'Orién; flairá : fe bona auló.)
V. et Vert., fol. 78.
Eau... sentant... les épices d'Orient.
CAT. ESP. PORT. Especia. IT. Spezie. (chap. Espessia, espessies.)
2. Especi, s. m., épice, drogue.
Non lur tenon pro emplastres...
Ni 'ls bos especis.
Un troubadour anonyme: Dieus vos salve.
Ne leur tiennent profit emplâtres... ni les bonnes drogues.
3. Espessier, s. m., épicier.
Suy espessiers trop bos.
(chap. Soc espessié mol bo.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je suis très bon épicier.
ANC. CAT. Especier. ESP. Especiero. PORT. Especieiro. IT. Speziale.
(chap. Espessié, espessiés, espessiera, espessieres.)
4. Especiayre, Especiador, Espessiador, s. m., épicier.
A Johan Baron, especiayre de Nemse, per VI torchas de lui compradas.
Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.
À Jean Baron, épicier de Nîmes, pour six torches de lui achetées.
Jacme de Rodes, especiayre.
(chap. Jaume de Rodes, espessié; Jacme, Jaume, Jayme, Jaime, Jacobus, Iavmes al Vidal Maior, etc.)
De l' escala del dijous son espessiadors.
Ad especiadors... lo portal de Bilhon.
Cartulaire de Montpellier, fol. 103, 45 et 44.
Jacques de Rhodez, épicier.
De la troupe du jeudi sont épiciers.
Aux épiciers... le portail de Bilhon.
Talhandier
De drap o especiador,
Joglars d'esturmens o cantor.,
Brev. d'amor, fol. 32.
Tailleurs de drap ou épiciers, joueurs d'instruments ou chanteurs.
5. Despessier, s. m., épicier, droguiste.
Be sera bos lo metge e ricx lo depessiers.
Izarn: Diguas me tu.
Bien sera bon le médecin et riche le droguiste.
6. Especiaria, Espessiaria, Especiairia, s. f., épicerie.
Tenran lo mestier d'espessiaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Tiendront le métier d'épicerie.
Tota especiairia pagua dex et oeit deniers.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 151.
Toute épicerie paie dix et huit deniers.
- Magasin d'épices.
Gran odor de noblas especias com en una especiaria.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 200.
Grande odeur d'excellentes épices comme en une épicerie.
ANC. CAT. ESP. (especiería) Especieria. PORT. Especiara. IT. Spezieria.
(chap. Espessiería, tenda de espessies : botiga o botica del boticari, apotecari, farmasséutic.)
Espectacio, s. f., lat. expectatio, attente.
Per la no certanedat de l'espectacio.
Trad. de Bède, fol. 42.
Par la non certitude de l' attente.
ANC. FR. Accourut tout le voisinaige en expectation de véoir.
Rabelais, liv. III, ch. 24.
CAT. Expectació. ESP. Expectación. PORT. Expectação. IT. Aspettazione. (chap. Expectassió, expectassions.)
Espelh, Espielh, s. m., lat. speculum, miroir, glace.
Anc tan bel no s vi en espelh.
P. Raimond de Toulouse: Pos vezem.
Jamais si beau ne se vit en miroir.
Si s mirava en espelh,
No s prezaria un aguilen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
S'il se mirait en miroir, il ne se priserait un fruit d'églantier.
Fig. Apres ells devon esser miralh et espielh, que totz los autres s' i devon mirar. V. et Vert., fol. 97.
Après ils doivent être miroir et glace, vu que tous les autres s'y doivent mirer.
Loc. En que totz hom pot penr' espelh.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En qui tout homme peut prendre miroir.
ANC. CAT. Espill (MOD. Mirall). ESP. Espejo. PORT. Espelho. IT. Specchio.
(chap. Espill, espills; espejismo se li diu a la ilusió óptica p. ej. al desert.)
2. Speculacio, s. f., lat. speculatio, spéculation, action de regarder, de considérer.
Speculacio o contemplacio... Fasga... fo mont d' especulacio et contemplacio, quar Moyzes la terra de promissio d' el previzia.
Eluc. de las propr., fol. 22 et 159.
Spéculation ou contemplation... Le Phasga... fut un mont de spéculation et contemplation, car Moïse de lui prévoyait la terre de promission.
CAT. Especulació. ESP. Especulación. PORT. Especulação. IT. Speculazione. (chap. Especulassió, especulassions; v. especulá: especulo, especules, especule, especulem o especulam, especuléu o especuláu, especulen; especulat, especulats, especulada, especulades.)
3. Especulatiu, adj., spéculatif.
Entendement speculatiu. Eluc. de las propr., fol. 22.
Entendement spéculatif.
CAT. Especulatiu. ESP. PORT. Especulativo. IT. Speculativo, specolativo.
(chap. Especulatiu, especulatius, especulativa, especulatives.)
4. Specular, adj., lat. specularis, spéculaire, transparent.
La peira dita specular es de sa natura...
(chap. La pedra dita especular (lo talco) es de la seua naturalesa... transparén, transparens, transparenta, transparentes.)
Cors specular et polit... Transparent et specular.
Eluc. de las propr., fol. 194, 120 et 135.
La pierre dite spéculaire (le talc) est de sa nature...
Corps spéculaire et poli... Transparent et spéculaire.
ANC. ESP. Especular.
Espelhar, v., expliquer. (chap. explicá.)
Voy. Just. Lipsius, epist. 44, ad Belgas.
Comtet lhi son dol, e lhi espel
Cum a mort, ab sas mans, lo franc donzel.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.
Lui conta son deuil, et lui explique comment il a tué, avec ses mains, le franc damoisel.
Vec vos del vers la fi
Qu' En Grimoartz vos espelh,
Qu' ab joi lo las e l' afina,
Si 's qui be 'l chant ni l' espelha.
G. Rudel: Lanquan.
Voici la fin du vers que le seigneur Grimoart vous explique, vu qu'avec joie il l'enlace et l'afine, tellement il est (celui) qui le chante et l'explique bien.
Espelir, v., faire éclore.
Lo coa el sablon e l' espelis.
Naturas d'alcus auzels.
Le couve dans le sable et le fait éclore.
Lo closc del huou fo 'l ventre precios
De la Verge que pueys l' huou espellic.
(chap. La clasca del ou va sé lo ventre pressiós de la Virgen que después va fé eclosioná l'ou, obrís. Me pareix que espelir ve de expellire, expelí, expulsá, traure fora, gitá fora; en este cas, pondre l'ou, en metáfora: parí lo chiquet Jesús.)
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
La coque de l'oeuf fut le ventre précieux de la Vierge qui puis fit éclore l'oeuf.
ANC. FR. Quei icel fu put espeleir
K'en vostre buche vei ardeir?
Geoffroi Gaimar, Roman d'Haveloc, v. 293.
Espelofir, v., ébouriffer, hérisser.
Part. pas. Cant lo drac vi cazer son sanc,
Brama e sailh de ranc en ranc,
Et es se totz espelofitz,
Cant sen qu'en aysi es feritz.
V. de sainte Enimie, fol. 35.
Quand le dragon vit tomber son sang, il crie et saute de chute en chute, et il s'est tout hérissé, quand il sent qu'il est ainsi frappé.
(chap. Normalmén se aplique al pel, ya u diu lo propi verbo espelofir. Erissá, erissás; erissat, erissats, erissada, erissades; esturrufá, estorrufá; estorrufat, estorrufats, estorrufada, estorrufades, esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades; algo paregut a espelussá, espelussás, espelussat, espelussats, espelussada, espelussades, que es lo mateix que despelussat, despelussats, despelussada, despelussades.)
Espera, s. f., lat. sphaera, sphère.
Segon la forma de l' espera.
(chap. Segons la forma de l' esfera.)
V. de S. Honorat.
Selon la forme de la sphère.
A l'espera celestial.
Brev. d'amor, fol. 38.
A la sphère céleste.
Mais de gromantia sai totz los esperimens,
Las sortz e las esperas e los desviamens.
(chap. Pero de nigromansia sé tots los experimens, les sorts y les esferes y los desviamens.)
P. de Corbiac: El nom de. Var.
Mais de nécromancie je sais toutes les expériences, les sorts et les sphères et les déviations.
A semblansa d'espera o de cercle. Eluc. de las propr., fol. 105.
A ressemblance de sphère ou de cercle.
CAT. ESP. PORT. Esfera. IT. Sfera. (chap. esfera, esferes; esféric, esferics, esférica, esfériques. v. esferificá: esferifico, esferifiques, esferifique, esferifiquem o esferificam, esferifiquéu o esferificáu, esferifiquen; esferificat, esferificats, esferificada, esferificades.)
2. Emysperi, s. m., lat. hemisphaerium, hémisphère.
Fa en nostre emysperi tan loncs jorns.
(chap. Fa al nostre hemisferi díes tan llargs.)
Eluc. de las propr., fol. 122.
Fait en notre hémisphère si longs jours.
CAT. Hemisferi. ESP. Hemisferio. PORT. Emisferio, hemisferio.
IT. Emispero, emisperio. (chap. Hemisferi, mija esfera.)
Esperar, v., lat. sperare, espérer.
Mas sazos fon qu' el maior don d'amor
Voli' om mais esperar que tener.
H. Brunet: Pus lo dous.
Mais le temps fut où l'on aimait mieux espérer que tenir le plus grand don d'amour.
Doncs sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper.
Berenger de Palasol: Tan m'abelis.
Donc je sais bien que ma dame tient les clefs de tous les biens que j'attends et espère.
- Attendre.
Cum per Illyrici partes barbaricus speraretur incursus.
Loi 25 du Code Théodosien.
Simus ergo... hilares et homeristas speremus.
Pétrone.
Quan trob negun que m' esper,
Mort o viu, l'aven a cazer.
P. Vidal: Pus ubert.
Quand je trouve quelqu'un qui m'attend, mort ou vif, il lui arrive de tomber.
Volia que esperessan l'autra compaynha que devia venir.
Philomena.
(chap. Volíe que esperaren al atra compañía que debíe (habíe de) vindre.)
Voulait qu'ils attendissent l'autre compagnie qui devait venir.
Part. pas. Tan lonc temps l'ay esperat
E nueg e jorn planh e plorat.
V. de S. Alexis.
Je l'ai attendu si long-temps et plaint et pleuré nuit et jour.
Prov. Trop car compra qui espera. V. et Vert., fol. 81.
(chap. Massa car compre (lo) qui espere.)
Trop cher achète qui attend.
Subst. Pero esperar fai la flors
Tornar frug.
Folquet de Marseille: Mot i fetz.
Pourtant attendre fait la fleur devenir fruit.
CAT. ESP. PORT. Esperar. IT. Sperare.
2. Esper, s. m., espoir, attente, retard.
(chap. Espera; esperansa.)
Donc, s' aissi muer, que m val mos bos espers?
Arnaud de Marueil: L' ensenhamens.
Donc, si ainsi je meurs, que me vaut mon bon espoir?
Vers Dieus, on es mos espers.
G. Riquier: Aissi quon es.
Vrai Dieu, où est mon espoir.
Loncs espers a manhs plagz destorbatz.
G. Adhemar: Non pot esser.
Long retard a troublé maints plaids.
Loc. Vostra beutatz on ai mes mon esper.
Le Moine de Montaudon: Aissi com.
Votre beauté où j'ai mis mon espoir.
3. Esperansa, s. f., espérance.
Esperans' an tuit li meillor.
(chap. Esperansa tenen tots los millós.)
Folquet de Marseille: Si cum sel.
Tous les meilleurs ont espérance.
El deu metr' esperansa en Dieu.
L'Arbre de Batalhas, fol. 144.
Il doit mettre espérance en Dieu.
Loc. Prometes mi bon' esperansa.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Promettez-moi bonne espérance.
Per qu' es fols qui, ses fermansa,
Met en amor s' esperansa.
B. de Ventadour: Tuit sels que.
C'est pourquoi est fou qui, sans assurance, met en amour son espérance.
- Espérance bretonne.
Allusion à l'espoir qu'avaient les Bretons du retour d'Artus, qu'ils croyaient n'être pas mort et devoir reparaître parmi eux.
(N. E. Más o menos como la esperanza ascumita, de la asociación catalanista del Matarraña, Ascuma: el retorno de Artur Quintana con una boina roja encasquetada. Cuando se muera, que no vuelva por el Matarraña ni Aragón; trajo la rabia catalanista, y esta no se acabará cuando muera el perro.)
S'il plai qu' ab lieis no m fos
L' esperansa dels Bretos.
G. Faidit: Com que mos.
S'il lui plaît qu'avec elle ne fut pour moi l'espérance des Bretons.
Servirs qu'om no guazardona
Et esperansa bretona
Fan de senher escudier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne font d'un seigneur un écuyer.
- L'une des vertus théologales.
Las tres vertutz theologicals, que so fe, caritatz, esperansa.
(chap. Les tres virtuts teologals, que són fe, caridat y esperansa.
En castellá se les adeprén un “fé, esperanza y caridad.”)
Brev. d'amor, fol. 5.
Les trois vertus théologales, qui sont la foi, la charité, l'espérance.
CAT. Esperansa. ESP. Esperanza. PORT. Esperança. IT. Speranza.
(chap. Esperansa, esperanses; esperansat, esperansats, esperansada, esperansades; v. esperansá, esperansás: yo me esperanso, esperanses, esperanse, esperansem o esperansam, esperanséu o esperansáu, esperansen.)
4. Espera, s. f., attente, retard.
Ay fag tan long' espera
Que aysi m degues murir.
(chap. Hay fet tan llarga espera que aixina me deguera morí.)
Rambaud d'Orange: Una chansoneta.
J'ai fait si longue attente qu'ainsi je dusse mourir.
Non hi vueill gaire d' espera.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Je n'y veux guère de retard.
- Terme.
En luoc de far usuras
Fan baratas ad espera.
(chap. En ves de fé usures fan mercats d' empeños: te donen dinés per algo y si no los tornes en un tems fixat, pactat, se “ho” queden y u revenen. Este “ho” ve del latín hoc + verbo, p. ej “hoc facit”, se pronunsie u y se escriu u; als textos antics tamé se trobe “o”.)
Brev. d'amor, fol. 125.
Au lieu de faire usures ils font marchés à terme.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Espera. IT. Spera.
5. Esperamen, s. m., espoir.
Ieu no mi vuel de vos dezesperar,
Ans ai en vos mon bon esperamen.
P. Cardinal: Un sirventes.
Je ne me veux désespérer de vous, mais j'ai en vous mon bon espoir.
ANC. ESP. Esperamiento.
6. Esperaire, s. m., qui espère, qui attend.
Si de vos dizetz que m desesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire.
Berenger de Palasol: Bona domna.
Si vous dites que je me désespère de vous, dame, je ne sais de qui je sois espérant.
D'aitan suy ben esperaire.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
D'autant je suis bien espérant.
ESP. Esperador. (chap. Esperadó, esperadós, esperadora, esperadores.)
7. Desesperar, v., lat. desperare, désespérer.
Qui essenia lo covers ses suavetat plus pot lo desesperar que chastiar.
(chap. Qui enseñe al convers sense suavidat mes lo pot desesperá que corregí; chastiar, de lat. castigare, es corregí; castigá.)
Trad. de Bède, fol. 30.
Qui enseigne le convers sans bonté le peut plus désespérer que corriger.
No vos qual dezesperar.
Marcabrus: A la fontana.
Se vous faut désespérer.
De las domnas mi desesper,
Jamais en lor no m fiarai.
(chap. De les dones me desespero, may mes d' elles no men fiaré.)
B. de Ventadour: Quan vei la laudeta.
Je me désespère des dames, jamais en elles je ne me fierai.
Per gran mal nulhs homs no s desesper.
(chap. Per gran mal (que) cap home se desespero. Nulhs y no són dos negatius, al chapurriau se consentren en una paraula: “cap”, que vol di 0, nulo, ademés d' atres significats, del lat. caput, etc.)
P. Rogiers: Non sai don.
Pour grand mal nul homme ne se désespère.
C' om se deia per tan desesperar.
G. Faidit: Tot atressi.
Qu'on se doive pour tant désespérer.
Part. pas. No vuelh dezesperatz languir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je ne veux languir désespéré.
Subst. Se aucis esperitalmens coma desesperat.
(chap. Se mate espiritualmen com a desesperat.)
V. et Vert., fol. 13.
Se tue spirituellement comme désespéré.
Fig. Es arbres senes razitz
De tot frug desesperatz.
(chap. Es abre sense arraíl o arraíls, de tot fruit desesperat.)
G. Riquier: Aissi pert.
Est arbre sans racines désespéré de tout fruit.
CAT. ESP. PORT. Desesperar. IT. Disperare.
(chap. Desesperá, desesperás: yo me desespero, desesperes, desespere, desesperem o desesperam, desesperéu o desesperáu, desesperen; desesperat, desesperats, desesperada, desesperades.)
8. Desesper, s. m., désespoir.
Mains peccadors fai desespers morir.
(chap. Lo desespero (la desesperansa) fa morí mols pecadós.)
T. de R. de Vaqueiras et de Coines: Senher Coines.
Le désespoir fait mourir maints pécheurs.
Loc. Car trop tarzar en domney es folhia,
Que mans amicx ne ven en desesper.
Guillaume de Montagnagout: No sap.
Car trop tarder en galanterie est folie, vu que maint amant en vient en désespoir.
ANC. CAT. Desesper.
9. Desesperansa, s. f., désespoir.
Cum viurai, ieu que tan coral sospir
Fas nueg e jorn ab gran desesperansa?
Hugues de S.-Cyr: Tres enemics.
Comment vivrai-je, moi qui fais nuit et jour tant de soupirs de coeur avec grand désespoir?
Lo segon peccat contra lo Sant Esperit es desesperansa.
(chap. Lo segón pecat contra lo Espíritu San es la desesperansa.)
V. et Vert., fol. 10.
Le second péché contre le Saint-Esprit est désespoir.
E 'lhs cardenals elegiro lo papa coma per dezesperansa.
(chap. Y los cardenals van triá (elegí) al Papa com per desesperansa, desesperansats. Natros los chapurriaus tenim al cardenal Omella, que podríe arribá a Papa, de fet, ya té un blog per si auncás: lopapaparlechapurriau.blogspot.com)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.
Et les cardinaux élurent le pape comme par désespoir.
Loc. Ella se mes en desesperansa.
V. de Guillaume de Balaun.
Elle se mit en désespoir.
ANC. FR. Plains de doleur et de désespérance.
Eustache Deschamps, p. 88.
Car je les vy près de désespérance.
(chap. Ya que los vach vore prop de la desesperansa.
Depossisió, declarassió, testimoni, atestat (de testigo), de Ricardo Segón “lo bo”, duc de Normandía, Ricart, Richard, Ricard, com lo pastís; fill de Ricardo Primé “lo sense temó”, valén, s' assemelle a 'N Artur Quintana Font.)
Déposition de Richard II.
Rous fa en tel désespérance.
B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Normandie, fol. 25.
ANC. CAT. Desesperança. ANC. ESP. Desesperanza (MOD. Desespero).
IT. Disperanza. (chap. Desesperansa.)
10. Desesperatio, s. f., désespoir.
Desesperatios es grans peccatz que Dieus ayra molt...
Totz hom que sera pres en desesperatio sera dampnatz.
(chap. La desesperassió es un gran pecat que Deu odie mol;
ayra : FR. hait : EN. hates : all. hasst.)
Liv. de Sydrac, fol. 128.
Désespoir est grand péché que Dieu hait beaucoup...
Tout homme qui sera pris en désespoir sera damné.
Tombar en lo peccat de desesperacio.
(chap. Tombá, caure al pecat de desesperassió.)
V. de s. Fors, DOAT, t. CXXIII, fol. 255.
Tomber dans le péché de désespoir.
CAT. Desesperació. ESP. Desesperación. PORT. Desesperação.
IT. Disperazione. (chap. Desesperassió.)
11. Desperamen, s. m., désespoir.
Dires lo secrez de son amic es desperamens d'arma.
(chap. Di lo secret de son amic es desesperamén de l'alma.)
Trad. de Bède, fol. 75.
Dire le secret de son ami c'est le désespoir de l'âme.
12. Despers, adj., désespéré, désespérant, désolé, désolant.
Sui plus despers
Per sobramar,
Que naus que vai turban per mar,
Destrecha d' ondas e de vens.
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Je suis plus désespéré par excessivement aimer, que nef qui va errant par mer, pressée d'ondes et de vents.
Sera mot fers,
Mot angoyssos e mot despers.
Los XV signes de la fi del mon.
Sera très rude, très angoisseux et très désolant.
(chap. Desesperán, desesperadó, desesperans, desesperadós.)
domingo, 18 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau - castellá, E
| eclesiástic, eclesiastics | eclesiástico, eclesiásticos |
| ecografía | ecografía |
| ecografíes | ecografías |
| ecológic, ecologics | ecológico, ecológicos |
| economía, economíes | economía, economías |
| económic, economics | económico, económicos |
| económica, económiques | económica, económicas |
| edat, edad | edad |
| edats, edads | edades |
| Edificá – edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen – edificaría – edificara – edificaré |
| edificar | |
| edificada, edificades | edificada, edificadas |
| edificassió | edificación |
| edificassions | edificaciones |
| edificat, edificats | edificado, edificados |
| Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice? | edificio |
| editorial (per ejemple, Cossetánia Edissions) | editorial |
| editorials | editoriales |
| educá | educar |
| educades | educadas |
| educassió | educación |
| educat, educats | educado, educados |
| efecte, efectes | efecto, efectos |
| efectivamen | efectivamente |
| efectuada, efectuadas | efectuada, efectuadas |
| efectuat, efectuats | efectuado, efectuados |
| efeméride, efemérides | efeméride, efemérides |
| eficás | eficaz |
| eficassia | eficacia |
| efímera, efímeres | efímera, efímeras |
| égloga, églogues | égloga, églogas |
| éissa, eissa, eixa | esa |
| eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta | azada |
| eissamplides | ensanchadas |
| eissamplit | ensanchado |
| eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample | ensanchado, hecho más ancho |
| éisse, eisse, eixe, ixe | ese |
| eissecá, eixecá, eissecás, eixecás | levantar, levantarse |
| eissugamans, eixugamans, toalla per a eixugás les mans | toalla para las manos |
| eissugás, eixugás (les mans) | secarse (las manos) |
| eissugue, eixugue (se) | se seca |
| eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. | Eix ! Interjección para demostrar asco. |
| eixa | esa |
| eixadella | azada |
| eixam, eixams de abelles, abella | enjambre de abejas |
| eixamplín (g) | ensanchando |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixeco, eixeques, eixeque, eixequem o eixecam, eixequéu o eixecáu, eixequen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecarem, eixecareu, eixecaren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, levantarse |
| eixecabe, eixecáe | levantaba |
| eixecada | levantada |
| eixecades | levantadas |
| Eixécal ! | Levántalo ! |
| eixecála | levantarla |
| eixecáli la falda | levantarle la falda |
| eixécam | levántame |
| eixecán (g) | levantando |
| eixecánli | levantándole |
| eixecánse | levantándose |
| eixecarán | levantarán |
| eixecare | levantara |
| eixecarem | levantaremos |
| eixecaren | levantaran |
| eixecat | levantado |
| Eixécat ! | Levántate ! |
| eixecats | levantados |
| eixeco | levanto |
| Eixequéutos ! | Levantaos ! |
| eixérrit , fem, femé | estiércol, fiemo |
| eixida | salida |
| eixides | salidas |
| eixíe | salía |
| eixíem | salíamos |
| eixíen | salían |
| eixim | salimos |
| eixín (g) | saliendo |
| eixirá | saldrá |
| eixirán | saldrán |
| eixiríe | saldría |
| eixíssen de la carretera | salirse de la carretera |
| eixit | salido |
| eixits | salidos |
| eixos | esos |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eje, ejes | eje, ejes |
| ejecussió | ejecución |
| ejecutá | ejecutar |
| ejecutaríen | ejecutarían |
| ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives | ejecutivo, ejecutiva |
| ejecutós | ejecutores |
| ejemple | ejemplo |
| ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis | ejercicio, ejercicios |
| ejersí | ejercer |
| ejersín | ejerciendo |
| ejersínles | ejerciéndolas |
| ejérsit | ejército |
| elecsió, elecsions | elección, elecciones |
| eléctric, eléctrica | eléctrico, eléctrica |
| electrissidat | electricidad |
| electrodoméstic, electrodomestics | electrodoméstico, electrodomésticos |
| elefán, elefans, elefanta, elefantes | elefante, elefantes, elefanta, elefantas |
| elegán, elegans, eleganta, elegantes | elegante, elegantes |
| eleganmen | elegantemente |
| elegit (triat, vore triá) | elegido |
| elemén, elemens | elemento, elementos |
| elemental, elementals | elemental, elementales |
| elevá | elevar |
| elevánse | elevándose |
| elevassió | elevación |
| elevats | elevados |
| elevo | elevo |
| eli! ali!, interjecsió: així | así, así |
| eliminá: elimino, elimines, elimine, eliminem o eliminam, eliminéu o elimináu, eliminen; eliminat, eliminats, eliminada, eliminades | eliminar |
| elíptic, elíptica | elíptico, elíptica |
| ell, ells, ella, elles | él, ellos, ella, ellas |
| elocuén | elocuente |
| elocuenmen | elocuentemente |
| elocuensia | elocuencia |
| embadurná | embadurnar |
| Embadurnaben, embadurnáen | embadurnaban |
| embaixades, embajades | embajadas |
| embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós | embajador, embajadores |
| embalo (me), agarro molta velossidat | me embalo, cojo mucha velocidad |
| Embarás, embarassos | Embarazo, embarazos |
| embarassada | embarazada |
| embarcá, embarcás | embarcar, embarcarse |
| embarcarem | embarcaremos |
| embarcassió, embarcassions | embarcación, embarcaciones |
| embargat | embargado |
| embargo (sin) | embargo (sin) |
| Embassadó, embut, embassadós, embuts | embudo |
| embastida (construcsió), andamio | andamio |
| embaucadó, embaucadós, embaucadora, embaucadores | embaucador |
| embebénse | bebiéndose, absorbiendo |
| embebíen | bebían, absorbían |
| embelesadó | embelesador |
| embescut, embegut | embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento |
| embestí | embestir |
| embestínlo | embistiéndole |
| embobat, abaubat, embobats, abaubats; vore baubo | embobado, embobados |
| embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola | embrollos, líos |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen – embolicat, embolicada, embolicats, embolicades – embolicán / embolíca (imperatiu) | liar, envolver |
| embolicada, embolicades | liada, envuelta, liadas, envueltas |
| embolicáe, embolicabe | liaba, envolvía |
| embolicál | liarlo |
| embolicámos | liarnos |
| embolicán (g) | liando |
| embolicánles | liándolas |
| embolicánse | liándose |
| embolicare | liara, liase |
| embolicás | liarse, envolverse |
| embolicat, embolicats | liado, envuelto, liados, envueltos |
| emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic | embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| emborrascat, emborrascats | emborrascado, emborrascados |
| emborroná | emborronar |
| Emboscada, emboscades | emboscada, emboscadas |
| embossá, embossás | embolsar - atascar, atascarse |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada |
| Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás | embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse |
| embotarem | embotaremos |
| embravit, embravits | embravecido, embravecidos |
| embriagá | embriagar |
| embriagabe | embriagaba |
| embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores | embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras |
| embriagat, embriagats | embriagado, embriagados |
| embrió, embrions | embrión, embriones |
| embroll, embolic | embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| embromat, embromats, abromat, abromats | con niebla |
| embruixada, embruixades | embrujada, embrujadas |
| embruixáu, embruixéu; embruixá | embrujáis |
| embrutá (brut), embrutí; vore brut | ensuciar / ver sucio |
| embrutisquen, embrutixquen | ensucien |
| embuste, mentira | embuste, mentira |
| embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste | embustero, mentiroso |
| embusteros, embusteres | embusteros, embusteras |
| embutí | embutir, meter |
| embutíe | embutía, metía |
| embutíen | embutían, metían |
| embutiguere | embutiera, metiera |
| embutínse | metiéndose |
| embutit, embutits | embutido, embutidos |
| embutix (se, s´) | mete (se) |
| embutixgo (me, m´) | me meto |
| emergensia, emerjansia | emergencia |
| emergensies, emerjansies | emergencias |
| emergí | emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir |
| emigrá | emigrar |
| eminansia, eminensia | eminencia, eminencias |
| eminén, eminens | eminente, eminentes |
| emissora, emissores | emisora, emisoras |
| emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita | ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita |
| emitíe | emitía |
| emitíen | emitían |
| emitixgo | emito |
| emolumens, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada | emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada |
| emossió / emosió | emoción |
| emossioná | emocionar |
| emossionada, emosionada | emocionada |
| emossionál | emocionarlo |
| emossionán | emocionante |
| emossionat | emocionado |
| emossione, emosione | emociona |
| emossions, emosions | emociones |
| empach, empachs | empacho, empachos |
| empalagá, empalagós, empalagosa | empalagar, empalagoso, empalagosa |
| empalagaben | empalagaban |
| empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tapia, vallat | empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado |
| empalmá | empalmar |
| empalme, empalmes | empalme, empalmes |
| empanada, empanades – vore aplastades, aplanades | empanada, empanadas – aplastadas |
| empanánlo | empanándolo, aplastándolo |
| empañá, empañás | empañar, empañarse |
| empañe | empaña |
| empapá (vore amerá) | empapar |
| empapabe | empapaba |
| empapades | empapadas |
| empapat, chopet, chopo, amerat | empapado |
| empapussá, atiborrá | empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar |
| empapussáls | empapuzarlos |
| empapussat, empapussada, empapussats, empapussades | empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas |
| empapusse | empapuza |
| emparellá | emparejar |
| Empastrá – empastrás – empastro, empastres, empastre, empastrem o empastram, empastréu o empastráu, empastren – empastrán – empastrara, empastrares, empastrare, empastrarem, empastráreu, empastraren - | aplastar |
| empastrada | aplastada |
| empastrat | aplastado |
| empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. | Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared. |
| empatía | empatía |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltarem, empeltáreu, empeltaren | injertar |
| empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove | oliva variedad empeltre |
| empendre | emprender, reprender |
| empéndrel | emprenderlo |
| empéndrels | emprenderlos |
| empeñá | empeñar |
| empeñabe | empeñaba |
| empeñada, empeñades | empeñada, empeñadas |
| empeñat, empeñats | empeñado, empeñados |
| emperadó, emperadós | emperador, emperadores |
| empichorán, empijorán (de pijó, pichó) | empeorando (peor) |
| empijorán | empeorando (peor) |
| empinada | empinada |
| empinades | empinadas |
| empináe, empinabe | empinaba |
| Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret | empinarse |
| empinat, empinats | empinado, empinados |
| Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém o empleam, empleéu o empleáu, empléen – emplearé, emplearía, empleara | emplear, usar |
| empleabe, empleáe | empleaba |
| empleades | empleadas |
| empleáen, empleaben | empleaban |
| empleáles | emplearlas |
| empleám, empleém | empleamos |
| empleán (g) | empleando |
| empleat, empleats – mal empleat! | empleado, empleados – lástima (mal empleado) ! |
| Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, prossesá, empapelá | emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar |
| emplumat | emplumado |
| empobrí, empobrís | empobrecer, empobrecerse |
| empobrit, empobrits, empobrida, empobrides | empobrecido, empobrecidos, empobrecida, empobrecidas |
| empobrixen | empobrecen |
| emporta (que yo me) | que yo me lleve |
| emportá, emportás | llevar, llevarse |
| emportada, emportades | llevada, llevadas |
| emportáe, emportabe (se) | llevaba (se) |
| emportáen, emportaben | llevaban |
| emportám | llevarme |
| emportámela | llevármela |
| emportámol | llevárnoslo |
| emportánse | llevándose |
| emportánsel | llevándoselo |
| emportaré | llevaré |
| emportaren | llevaran, llevasen |
| emportaríe | llevaría |
| emportaríen | llevarían |
| emportás | llevarse |
| emportássel, emportassels | llevárselo, llevárselos |
| emportássela, emportásseles | llevársela, llevárselas |
| emportat | llevado |
| Empórtat | llévate |
| Empórtateles | llévatelas |
| emporte (se, s´emporte) | lleva (se) |
| emportem o emportam | llevamos |
| emporten | llevan |
| emportes | llevas |
| emportéutola | lleváosla |
| emporto | llevo |
| empotrá | empotrar |
| empotrada, empotrades | empotrada, empotradas |
| empotrat, empotrats | empotrado, empotrados |
| emprén | emprende |
| emprendedó o emprenedó, emprendedós o emprenedós, emprendedora o emprenedora, emprendedores o emprenedores; empendre | emprendedor, emprendedores, emprendedora, emprendedoras; emprender |
| emprenén | emprendiendo |
| empreng | emprendo |
| empreñá, empreñás | enfadar, enfadarse |
| emprés | emprendido |
| empresa, empreses | empresa, empresas |
| empresonat, a la presó | aprisionado, en la cárcel, preso |
| empuñá | empuñar |
| En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche | conmigo, contigo, etc – en coche |
| enaigües / en aigües | enaguas / con aguas |
| enaigüetes | enagüillas |
| enamoraben | enamoraban |
| enamorades | enamoradas |
| enamoramén | enamoramiento |
| enamoramens | enamoramientos |
| enamorán (g) | enamorando |
| enamoránse | enamorándose |
| enamoraríe | enamoraría |
| enamorás | enamorarse |
| enamorat | enamorado |
| enamorats | enamorados |
| enamorautos o enamoreutos | enamoraos |
| enana, enanes | enana, enanas |
| enanet, enanets | enanito, enanitos |
| enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós | enano, enanos |
| enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe | se alteraba, enarbolaba |
| encá, encara, vore texto de Ricart Garcia Moya | aún |
| encabritat, encabritats | encabritado, encabritados |
| encadenades | encadenadas |
| encaixá, encajá | encajar |
| encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. | encaje, encajes |
| encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals | encalada |
| encaminá, encaminás | encaminar, encaminarse |
| encaminabe, encamináe | encaminaba (él, ella) |
| encaminare | encaminara, encaminase |
| encaminás | encaminarse |
| encaminat, encaminats | encaminado, encaminados |
| Encamino – me fico en camí | Encamino – me pongo en camino |
| encán, encanto, encans, encantos | encanto, encantos |
| encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu | Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse |
| encanáe o encanabe (se) | se pasmaba por el llanto |
| encantá, encantás | encantar, quedarse como encantado, ensimismado |
| encantabe o encantáe | encantaba |
| encantada | encantada |
| encantades | encantadas |
| encantadet, encantadets | encantadito, encantaditos |
| encantadó, encantadós | encantador, encantadores |
| encantáe, encantabe | encantaba |
| encantáen o encantaben | encantaban |
| encantamén, encantamens | encantamiento, encantamientos |
| encantat, encantats | encantado, encantados |
| Encante – me encante : me enchise | Encanta – me hechiza |
| encanten | encantan |
| encaparrás (de caparra) | encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata) |
| encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) | metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo) |
| encará, concará, encarás, concarás | encarar, concarar, encararse |
| encara, encá | aún |
| encaráen, encaraben (se) | Se encaraban |
| encaramánse | encaramándose |
| encarás | encararse |
| encarcarat de fred, encarcarada de fred (vore carpit) | helado de frío, helada |
| encaríe | encarecía |
| encariñás | encariñarse |
| Encariñat, encariñada, encariñats, encariñades | encariñado, encariñada |
| encarnades | encarnadas |
| encarnassió | encarnación |
| encarnat | encarnado |
| encárrec | encargo |
| encarrecs | encargos |
| encarregá | encargar |
| encarregabe | encargaba |
| encarregaben | encargaban |
| encarregada | encargada |
| encarregades | encargadas |
| encarregáe, encarregabe | encargaba |
| encarregáen, encarregaben | encargaban |
| encarregáes, encarregades | encargadas |
| encarregáli | encargarle |
| encarrégam | encárgame |
| encarregán (g) | encargando |
| encarregánles | encargándolas |
| encarregánlos | encargándoles, encargándolos |
| encarregará | encargará |
| encarregarán | encargarán |
| encarregarem | encargaremos |
| encarregaríe | encargaría |
| encarregaríen | encargarían |
| encarregás | encargarse |
| encarregat | encargado |
| encarregat | encargado |
| encarregats | encargados |
| encarrego, encarrego | encargo |
| encarregue | encarga |
| encarreguen | encargan |
| encarselá, empresoná, ficá a la presó | encarcelar |
| encarselat, encarselats, encarselat, encarselats | encarcelado, encarcelados |
| encasquetá | encasquetar |
| encatarrá, encatarrás | costiparse, constiparse |
| encatarrará (se) | costipará (se) |
| encatarrat | costipado, con catarro |
| encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valdarrores) | yo me costipo – con "catarro", mote de Luis Rajadell de Valderrobres |
| encatarron | encatarren, resfríen |
| enchampá | atrapar, agarrar |
| enchampades | atrapadas, agarradas |
| enchampats | atrapados |
| enchegá, engegá un motor | arrancar un motor |
| enchís | hechizo |
| Enchisá - me enchise (me encante, chifle) | Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta |
| enchisat, enchisada, enchisats, enchisades | hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas |
| enchise | hechiza (él, ella) |
| enchisos | hechizos |
| enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén | enchochamiento |
| enchufá | enchufar |
| enchufat, enchufats | enchufado, enchufados |
| enchufe, enchufes | enchufe, enchufes |
| enchumenera, chumenera | chimenea |
| enclavá | clavar |
| enclavat | clavado |
| enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarniu | enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo |
| encomaná (comanda) | Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido) |
| encomanada | pedida |
| encománam | encomiéndame |
| encomanán (g) | encargando |
| encomanánlo | encomendándolo, encargándolo |
| encomanánlos | encomendándoles, encargándoles |
| encomanat | encargado, pedido, encomendado |
| Encomiable, encomiables – elogiable, loable | Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible |
| enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá | enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer |
| encongí, encongís | encoger, encogerse |
| encongíx | encoge |
| Encorre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. | estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena” |
| encorrén (g) | persiguiendo, estando en celo |
| encorríen | estaban en celo / perseguían |
| encortinat, encortinats | encortinado, encortinados |
| encorvat, encorvats, encorvada, encorvades | encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas |
| encostes (vore a cascarrulles) | a cuestas, a la espalda |
| encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque | hierro para picar la guadaña o dalle – yunque |
| encubert, encuberts | encubierto, encubiertos |
| encubridó, encubridós | encubridor, encubridores |
| encuentro, trobada | encuentro |
| encuentros, trobades | encuentros |
| endabán, a dabán (vore dabán) | alante, delante |
| endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades | endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas |
| endeviná, adiviná | adivinar |
| endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort | endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto |
| endilgála | endilgarla |
| endilgarém | endilgaremos |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | endiñar |
| Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións | Inyección, inyecciones |
| endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja | endivia, endivias (hortaliza) |
| endosá, vore endilgá | endosar |
| endú, endús algo | llevarse algo |
| endúen (se) | se llevan |
| enduguere | llevara |
| endurán | llevarán |
| endurida, endurides | endurecida, endurecidas |
| enduríe (se) | llevaría (se) |
| endurínte | endureciéndote |
| endurirá | endurecerá |
| endurit, endurits | endurecido, endurecidos |
| endússen (per a) | llevarse (para) |
| endut, enduts | llevado, llevados |
| enduye, endúe | llevaba |
| enduyen, endúen | llevaban |
| enemic | enemigo |
| enemics | enemigos |
| enemiga | enemiga |
| enemigues | enemigas |
| enemistat, enemistats | enemistad, enemistades |
| energética, energétiques | energética, energéticas |
| energía, energíes | energía, energías |
| enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá | enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar |
| enfadaba (yo) | enfadaba |
| enfadabe | enfadaba |
| enfadáen, enfadaben | enfadaban |
| enfadaríe | enfadaría |
| enfadaríen | enfadarían |
| enfadaríeu | enfadaríais |
| enfadat, enfadats | enfadado, enfadados |
| enfadéu | enfadéis, enfadáis |
| enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos | enfado, enfados, cabreo, cabreos |
| enfados (no te) | enfades (no te) |
| enfatisá, enfatissá | enfatizar |
| enfermaben, se ficaben doléns | enfermaban |
| enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros | enfermero, enfermeros |
| enfermedat, enfermedats | enfermedad, enfermedades |
| enfermera | enfermera |
| enfermeres | enfermeras |
| enfermería, enfermeríes | enfermería, enfermerías |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar, encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
| enfilán (g) | enfilando |
| enfilat, enfilada | enfilado, enfilada |
| enfoquen | enfocan |
| Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen | pinchar con una horca – ahorcar |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfado, enfadarse |
| enfortí | enfortecer |
| enfortíl | enfortecerlo |
| enfortíssen, enfortíxen | enfortecen, se ponen fuertes |
| enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores | burlón, burlona, burlones, burlonas |
| enfotén (g) | riéndose, burlándose |
| enfoten (sen) | se ríen, se burlan |
| enfoténsen (ells) | riéndose, burlándose |
| enfoteren, enfotegueren | burlaran, rieran |
| Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré | burlarse, reirse |
| enfotríe | burlaría |
| enfotríen | burlarían |
| enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás, dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits |
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos |
| enfrasque | enfrasca |
| enfrentá, enfrentás | enfrentar, enfrentarse |
| enfrentades | enfrentadas |
| enfrentamén, enfrentaméns | enfrentamiento, enfrentamientos |
| enfrentás, fé frente | enfrentarse |
| enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron | Enfrenta – enfrente (de) |
| enfrescás | enfrescarse |
| enfrón, enfrente | enfrente |
| enfrontás, enfrentás | enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar, plantar cara, hacer frente |
| enfundá | enfundar |
| engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades | Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada |
| engalaná | engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear |
| engalanada | engalanada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar – empezar a trabajar |
| enganchada, enganchades | enganchada, enganchadas |
| engancháen, enganchaben | enganchaban |
| enganchat, enganchats | enganchado, enganchados |
| Engancho | Engancho |
| enganchós, apegalós, herba apegalosa | pegajoso, que se enancha o pega |
| engañ, engañs | engaño, engaños |
| engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré | engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar |
| engañabe | engañaba |
| engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé | engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero |
| engañadós, engañadores | engañadores, engañadoras |
| engañáe, engañabe | engañaba |
| engañáles | engañárlas |
| engañám | engañarme |
| engañán (g) | engañando |
| engañánme | engañándome |
| engañaríen | engañarían |
| engañat, engañats | engañado, engañados |
| engañátos | engañaros |
| engañats | engañados |
| engañe | engaña |
| engañém | engañamos |
| engañen | engañan |
| engañon | engañen |
| engañós, engañosos | engañoso, engañosos |
| engañosa, engañoses | engañosa, engañosas |
| engañosamen | engañosamente |
| engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) | aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena |
| engarjolat, engarjolat, de garjola, presó | aprisionado, aprisionados |
| engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá | engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar |
| engastades | engastadas |
| engastat | engastado |
| engendrá | engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar |
| engendrat, engendrats | engendrado, engendrados |
| engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) | Tinaja, jarra, con asas normalmente |
| engomada, engomades | engomada, engomadas |
| engomat, engomats (de goma) | engomado, engomados |
| engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría | engordar |
| engordín (g) | engordando |
| engordiré | engordaré |
| engordire, engordiguére | engordara |
| engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords | engordado, engordados – gordo, gordos |
| engordix, engordíx | engorda |
| engorgossada, engorgossades | con la voz tomada |
| engorgossat, engorgossats (pero no afónic) | con la voz tomada (pero no afónico) |
| engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) | hacer comer por la fuerza |
| engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat | engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado |
| engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu | engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo |
| engrassada, engrassades | engrasada, engrasadas |
| engrassat, engrassat (de grassa, greix) | engrasado, engrasados |
| engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia | engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia |
| Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma | engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma |
| enguañ, anguañ | este año |
| enhorabona, enhorabones | enhorabuena, enhorabuenas |
| enjugassá, enjugassás | enjugazar, enjugazarse |
| enjugassada | ENJUGAZADA, absorvida por el juego |
| enjugassat | ENJUGAZADO, absorvido por el juego |
| enllás, enllásos, enllássos | enlace, enlaces |
| enllassá, fé una llassa | enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar |
| enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) | cegar, cegarse por la luz |
| enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá | enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar |
| enmarañánsels | enmarañándoselos |
| enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) | enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas |
| enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá | enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar |
| enmendáls | enmendarlos |
| enmendaría | enmendaría |
| enmendaríes | enmendarías |
| Enmendat, enmendats | enmendados, enmendados |
| enmendáu | Enmendáis – enmendarlo |
| enmendo, vore enmendá | enmendo, arreglo |
| ennoblí (de noble) | ennoblecer |
| enorme, enormes | enorme, enormes |
| enormemen | enormemente |
| enpresonat | aprisionado, aprisionados |
| enrabiat (vore rábia) | encolerizado, enfadado, etc, ver rabia |
| Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí | razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir |
| enraonabe | razonaba, hablaba |
| enraonán (g) | razonando, hablando |
| enraóne | razona, habla |
| Enrecorda - espera que men enrecorda | Recuerde - espera que me acuerde |
| enrecordá, enrecordássen, enrecordás | recordar, acordarse |
| enrecordaba | acordaba, recordaba |
| enrecordabe (ell), enrecordáe | acordaba, recordaba |
| enrecordáen, enrecordaben | acordaban |
| enrecordám | acordarme |
| enrecordánmen | acordándome |
| enrecordánsen | acordándose |
| enrecordará | acordará |
| enrecordarán | acordarán |
| enrecordare | acordara |
| enrecordarém | recordaremos |
| enrecordaréu | recordaréis |
| enrecordaríe | acordaría |
| Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu | no me he acordado de decírtelo |
| enrecordáten | acordarte |
| Enrecórdaten ! | Acuérdate ! |
| enrecorde (sen) | Se acuerda |
| enrecordém | recordamos |
| enrecorden | se acuerdan |
| enrecordes (ten) | te acuerdas |
| Enrecordéuton | acordáos |
| enrecordo (men) | me acuerdo |
| enrecórdossen vosté de lo que me contáe | acuérdese Ud. De lo que me contaba |
| enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic | enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico |
| enregistrada, registrada | registrada |
| enreixá | enrejar |
| enreixades | enrejadas |
| enrellissá, rellissá | resbalar |
| enrellissaré, rellissaré | resbalaré |
| enrevessades | enrevesadas |
| enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat | enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado |
| enric (men) – No men enric de Enric | río (me) – No me río de Enrique |
| enríe (sen) | Se reía |
| enríen (g), enriénsen | riendo, riéndose |
| enriénmos | riéndonos |
| enrigueren | rieran, riesen |
| enrigues (no ten) | no te rías |
| enrigut, enrit, enrist (mon ham) | reido (nos hemos) |
| enriu | ríe |
| enriuen (sen) | ríen (se) |
| enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen | rerir, reirse |
| enríuressen, enriure | reirse |
| enríureten | reirte |
| enriuríe | reiría |
| enrochida, enroigida, enrochides, enroigides | enrojecida, enrojecidas |
| enrochit, enroigit, enrochits, enroigits | enrojecido, enrojecidos |
| enroigíli, enrochíli | enrojecerle |
| enroigíume | enrojecedme |
| enrollá | enrollar |
| enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau | enróllate tío |
| Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca | enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font |
| enroscabe | enroscaba |
| enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna | enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros. |
| enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto | Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra |
| enrunat, enrunats | enrunado, enrunados |
| Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu | ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río |
| ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines | ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas |
| ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. | mantecado con aguardiente |
| ensangrentada, ensangrentades | ensangrentada, ensangrentadas |
| ensangrentat, ensangrentats (de sang) | ensangrentado, ensangrentados |
| ensayá | ensayar |
| ensayán (g) | ensayando |
| ensayo | ensayo |
| ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). | Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'. |
| ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» | encegado |
| enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto |
| ensén | enciende |
| Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres | fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego |
| ensendré | encenderé |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá | encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar |
| enséndreles | encenderlas |
| enséndreli | encenderle |
| enséndrels | encenderlos |
| ensenegada, ensenegades | encaparrada, encaparradas |
| Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap | Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios. |
| ensenénse | encendiéndose |
| enséng | enciendo |
| enseníe | encendía |
| enseníen | encendían |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer |
| enseñabe, enseñáe | enseñaba |
| enseñada, enseñades | enseñada, enseñadas |
| enseñáen, enseñaben | enseñaban |
| enseñáli | enseñarle |
| enseñáls | enseñarles |
| enseñálsu | enseñarselo |
| enseñám | enseñarme |
| enséñam | enséñame |
| enseñámos | enseñarnos |
| enseñán (g) | enseñando |
| enseñánli | enseñándole |
| enseñánlos | enseñándoles |
| enseñanlu, enseñánlay | enseñádoselo |
| enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat, pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura |
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura |
| enseñanses | enseñanzas |
| enseñará | enseñará |
| enseñare | enseñara, enseñase |
| enseñaré | enseñaré |
| enseñaríe | enseñaría |
| enseñat, enseñats | enseñado, enseñados |
| enseñátos | enseñaros |
| enseñáulos | enseñadles |
| enseñe | enseña |
| enseñen | enseñan |
| enseños | enseñes |
| enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) | encerado (de cera) |
| ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. | acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse |
| ensertada | acertada |
| ensertáe, ensertabe | acertaba |
| Ensertat – assertat | acertado |
| Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino | acierto |
| ensés | encendido |
| ensés | encendido |
| ensesa | encendida |
| Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. | encendidas |
| Ensiam, lletuga | Ensalada, lechuga |
| ensiclopédia | enciclopedia |
| ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá | ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas |
| Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | caerse en supino, piernas hacia arriba |
| ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) | caída de una pared, tierra, edificio, mina |
| ensombrí (de sombra, umbría) | ensombrecer |
| Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára | soñar |
| ensomiaben | soñaban |
| ensomiada, ensomiades | soñada, soñadas |
| ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) | soñaba |
| ensomiáen, ensomiaben | soñaban |
| ensomiám | soñamos |
| ensomián (g) | soñando |
| ensomiará | soñará |
| ensomiare | soñara, soñase |
| ensomiat, ensomiats | soñado, soñados |
| ensomie | sueña |
| ensómio, ensomio | sueño |
| ensómios | sueñes |
| ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) | tropezarse (con), tropezar |
| ensordida, ensordides | ensordecida, ensordecidas |
| ensordíe | ensordecía |
| ensordit, ensordits | ensordecido, ensordecidos |
| ensordix | ensordece |
| Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir, investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar |
| ensumare | olisqueara |
| entablá | Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar |
| entablillá | entablillar |
| entablillarém | entablillaremos |
| entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára | entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc |
| entabuchats | entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo |
| entaragañat (lo sel), de taragaña | estar el cielo tapado, como con una telaraña |
| entarimat, entarimats, taulat, taulats | entarimado, entarimados, tablado, tablados |
| ente (ser) | ente (ser) |
| entén | entiende |
| entén | entiende |
| entendrás | entenderás |
| Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré | entender |
| entendrí | enternecer |
| entendrís | enternecerse |
| enteném | entendemos |
| entenen | entienden |
| entenénlos | entendiéndolos |
| entenéu | entendéis |
| enteng | entiendo |
| entengáu, entenguéu | entendáis |
| entenguda, entesa, entengut, entés | entendida |
| entengue | entienda |
| entenguen | entiendan |
| entenguen | entiendan |
| entenguere | entendiera, entendiese |
| entengues | entiendas |
| entenía | entendía |
| enteníe (ell) | entendía |
| enteníen | entendían |
| entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía | conocimiento, entendimiento |
| enténs | entiendes |
| enténu | entiéndelo |
| enterá, enterás | enterar, enterarse |
| enteraba | enteraba |
| enterabe (ell), enteráe | enteraba |
| enterada, enterades | enterada, enteradas |
| enterades | enteradas |
| enterámos | enterarnos |
| enterarán | enterarán |
| enterare | enterara, enterase |
| enteráren | enteraran, enterasen |
| enteraríe | enteraría |
| enteraríen | enterarían |
| enterás | enterarse |
| enterat, enterats | enterado, enterados |
| enterats | enterados |
| enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné | enturbiar, enturbiarse |
| enterbolit, enterbolits | enturbiado, enturbiados |
| entere | entera |
| enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat | entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad |
| entero (enterás) | entero (enterarse) – entero, completo es sansé |
| Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! | enterrar |
| enterra, anterra | en el suelo, en la tierra |
| enterrada | enterrada |
| enterrades | enterradas |
| enterradet | enterradito |
| enterradeta | enterradita |
| enterradó, enterradós | enterrador, enterradores |
| enterrál, enterrála | enterrarlo, enterrarla |
| enterráls, enterráles | enterrarlos, enterrarlas |
| enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| enterránla | enterrándola |
| enterrará | enterrará |
| enterraré | enterraré |
| enterrat, enterrats | enterrado, enterrados |
| enterrémla, enterrámla | enterrémosla |
| enterro, enterros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entés, entesos | entendido, entendidos (de acuerdo) |
| entesa, enteses | entendida, entendidas (de acuerdo) |
| entiarra, antiarra | en el suelo, en la tierra |
| entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entidat, entidats | entidad, entidades |
| entoná | entonar |
| entonáen, entonaben | entonaban |
| entonán (g) | entonando |
| entonat | entonado |
| entono | entono |
| entonses | entonces |
| entopetabe, topetá, ensopegá | encontrarse con alguien o darse con algo |
| entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) | volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta |
| entornaben (sen) | se volvían |
| Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar | entornada, entreabrierta, entrecerrada |
| entornáen, entornaben | se volvían |
| entornáes, entornades | entornadas |
| entornánsen | volviéndose, retirándose |
| entornássen, entorná | volverse, retirarse |
| entorno (men) | me vuelvo |
| Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat | Entrar – entrada acortado |
| entrabe | entraba |
| Entraben | entraban |
| entrada, entrá | entrada |
| entrades | entradas |
| entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós | entrador, paso hacia una finca |
| entráe, entrabe | entraba |
| entráen, entraben | entraban |
| entrán (g) | entrando |
| entrañablemén | entrañablemente |
| Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns | entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos |
| entrare | entrara |
| entraren | entraran |
| entraríen | entrarían |
| entrat | entrado |
| entrats | entrados |
| entráy | entar |
| entre (entrá) | entra |
| entre (prep) tú y yo | entre tú y yo |
| Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá | entrecavar |
| entrecavaba | entrecavaba |
| entrecaván (g) | entrecavando |
| entrecavat, entrecavats | entrecavado, entrecavados |
| entrecuix, entre les cuixes | entrepierna, entre las piernas |
| Entrega – que yo entrega | Entrega – que yo entregue |
| Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré | entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir |
| entregada, entregades | entregada, entregadas |
| entregáe, entregabe | entregaba |
| entregál, entregáls | entregarlo, entregarlos |
| entregáli | entregarle |
| entregám | entregarme |
| entregánli | entregándole |
| entregánse | entregándose |
| entregare | entregara, entregase |
| entregaríe | entregaría |
| entregás | entregarse |
| entregat, entregats | entregado, entregados |
| entrego | entrego |
| entregue | entrega |
| Entregues (plural de entrega) – tú entregues | Entregas (pl) – tú entregas |
| entremesclá, mesclá, confundí o confóndre | entremezclar, mezclar, confundir |
| Entremesclada, entremesclades | entremezclada, entremezcladas |
| entremesclat, entremesclats | entremezclado, entremezclados |
| entremich de atres coses o persones | en medio de otras cosas o personas |
| entren | entran |
| entrená | entrenar |
| entrenada, entrenades | entrenada, entrenadas |
| entrenáls | entrenarlos |
| entrenán (g) | entrenando |
| entrenat, entrenats | entrenado, entrenados |
| Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). | Entreabrir – entornar |
| entressemana, entre semana | entre semana |
| entressuá, de suá | trasudar, “sudor frío” |
| Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 | Trasudor, “entresudor”, “sudor frío” |
| Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16. | Mientras tanto |
| entreté | entretiene |
| entretems, per ejemple, de primavera al estiu | entre tiempo |
| entretenen | entretienen |
| entretenén (g) | entreteniendo |
| Entretenguda, entretengudes | entretenida, entretenidas |
| entreteníe | entretenía |
| entreteníen | entretenían |
| entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc | entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego |
| entretenínse | entreteniéndose |
| entretés, entretengut, entretingut | entetenido |
| entretesa, entretenguda, entretinguda | entretenida |
| entretíndemos | entretenernos |
| entretindrá | entretendrá |
| Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré | entretener, entretenerse |
| entretíndrela | entretenerla |
| entretíndrem | entretenerme |
| entretíndres | entretenerse |
| entretíndretos | entreteneros |
| entretindríe | entretendría |
| entreting | entretengo |
| entretinga | entretenga |
| entretinguda | entretenida |
| entretingue | entretenga |
| entretinguen | entretengan |
| entretinguérem (mos) | entretuviéramos (nos) |
| entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts | entretenido, entretenidos |
| Entreu – entréu | Entrais – Entrad |
| entreuberta, entreubertes | entreabierta, entreabiertas |
| entristí | entristecer |
| entristix | entristece |
| entro | entro |
| entron | entren |
| Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare | tropezar (con) |
| entropessada (una), entropessades | tropiezo (un), tropiezos |
| entropessán (g) | tropezando |
| entropessará | tropezará |
| entropessáren | tropezaran, tropezasen |
| entropessaríe | tropezaría |
| entropessáu | tropezáis |
| entropésse | tropieza |
| entropessém | tropezamos |
| entropéssen | tropiezan |
| entropésses | tropiezas |
| entropesséu | tropezáis |
| Entropesso | tropiezo |
| entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet | entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho |
| entussiasme | entusiasmo |
| envá (paret), enváns | tabique, tabiques |
| envalentonás, envalentoná | envalentonarse, envalentonar |
| envecha, enveja | envidia |
| envechada, envejada, envechades, envejades | envidiada, envidiadas |
| envecháe, envechabe | envidiaba |
| envecháli | envidiarle |
| envechat, envejat, envechats, envejats | envidiado, envidiados |
| envechats, envejats | envidiados |
| envéchen, envégen | envidian |
| enveches, enveges | envidias |
| envechós, envechosos, envejós, envejosos | envidioso, envidiosos |
| Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría | envidiar |
| enveja, enveges | envidia, envidias |
| envejats | envidiados |
| envejós | envidioso |
| envejosa | envidiosa |
| envejoses | envidiosas |
| envejosos | envidiosos |
| Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré | envejecer |
| envellida, envellides | envejecida, envejecidas |
| envellín (g) | envejeciendo |
| envellit, envellits | envejecido, envejecidos |
| envenades (de vena) | vendadas |
| envenenada (veneno) | envenenada |
| Envenenat (veneno) | envenenado |
| envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida, importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut |
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud |
| enviá | enviar |
| enviabe | enviaba |
| enviabem, enviáem | enviábamos |
| Enviada, enviades | enviada, enviadas |
| enviáen, enviaben | enviaban |
| enviál | enviarlo |
| enviála | enviarla |
| enviáles | enviarlas |
| enviáli algo per a Nadal | enviarle algo para Navidad |
| enviám | enviamos |
| envíam | envíame |
| envíameles | enviármelas |
| envián (g) | enviando |
| enviarán | enviarán |
| enviaré | enviaré |
| enviaren | enviaran, enviasen |
| enviaríe | enviaría |
| Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina | Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así |
| Enviat, enviát, enviats, enviáts | enviado, enviados |
| enviátos | enviaros |
| enviats, enviáts | enviados |
| envíe | envía |
| envíen | envían |
| enviéu | enviais, enviad |
| enviéumeles | enviádmelas |
| enviéumels | enviádmelos |
| Envíomos vosté | envíenos (ud) |
| enviscá, untá, pringá en visc | enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc) |
| enviscat, enviscats, enviscada, enviscades | pringado con visc, muérdago |
| enviudá | enviudar |
| enviudat | enviudado |
| enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén | tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas |
| epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | epicureísmo, hedonismo |
| epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón | epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano |
| epiléptic | epiléptico |
| Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia | epístolas |
| Época, époques | época, épocas |
| equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| equip, equips | equipo, equipos |
| equival | equivale |
| equiváldre | equivaler |
| equivalixen | equivalen |
| equivocá | equivocar |
| equivocada, equivocat | equivocada, equivocado |
| equivocadamen | equivocadamente |
| equivocades | equivocadas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocán (g) | equivocando |
| equivocat | equivocado |
| equivoques (te) | equivocas (te) |
| era, eres de bátre y trillá | era, eras de batir y trillar |
| ere (sé) | era (ser) |
| eren | eran |
| éreu | érais |
| erguit | erguido |
| erissades | erizadas |
| erissó, arissó | erizo |
| erissó, erissóns (vore arissó) | erizo, erizos |
| Erm , erma | yermo, yerma |
| ermitañet | ermitañito |
| ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη (eleēmosýnē, «piedad, compassió»). | limosna |
| erossió | erosión |
| erossionades | erosionadas |
| errá | errar, cometer un error |
| errabe | erraba |
| error, se pronúnsie la r final, errors, errá | error, errores |
| ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes | helado de frío |
| erupsió | erupción |
| Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada | agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas” |
| esbadocáe, esbadocabe | agrietaba |
| esbadocánlo | agrietándolo |
| esbadocat, esbadocada (una caña) | agrietado, agrietada |
| Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida | enjuagar, aclarar – esparcir, despejar |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá | espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar |
| Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). | esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata |
| esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) | se espantaban |
| esbarrada, esbarrades | espantada, espantadas |
| esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros | espantapájaros |
| esbarrat, esbarrats | espantado, espantados |
| esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls | espantar animales para cazarlos |
| esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá | batida para asustar a los animales y cazarlos |
| esbarro (yo) | espanto, asusto |
| esbatussá | vapulear, varear, golpear |
| esbatussada | vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada |
| esbatussat | vapuleado, golpeado, vareado |
| esbatússen | vapulean, golpean |
| esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero | esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero |
| esbeltes | esbeltas |
| esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren | desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran |
| Esbós, esbossos | esbozo, esbozos |
| Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) | escabechar, poner en escabeche |
| escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades | escabechado, escabechada |
| escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat | escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño |
| escachí, esquichá | salpicar |
| escachida, esquichada | salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique |
| escachín (g) esquichán | salpicando |
| Escachit – esquichat, esquichada | salpicado, salpicadura |
| escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. | desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja |
| escafandra, escafandres | escafandra, escafandras |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó | Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo. |
| escalá | escalar |
| escala (scala latín) | escalera |
| escaldat | escaldado |
| escales | escaleras |
| escaló, escalóns | escalón, escalones |
| escalonades | escalonadas |
| escalóns | escalones |
| escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) | escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta |
| escalpre, escarpe | escalpelo |
| escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet | formón, escoplo, cincel |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | espatarrar, abrirse de piernas |
| escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. | cortar todas las ramas gordasde |
| Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás | esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar |
| Escampabe, escampáe | Esparcía, escampaba |
| escampades, escampadetes | esparcidas |
| escampán (g) | esparciendo |
| escampánla | esparciéndola |
| escampánse | esparciéndose |
| escampat (fem), escampada, escampats, escampades | esparcido (fiemo, estiércol), esparcida |
| escampats, escampadets | esparcidos |
| escandalisál | Escandalizarlo, escandalizallo |
| escandalisare | escandalizara |
| escandalisat, escandalisada | escandalizado, escandalizada |
| escándol, escándalo, escándols, escándalos | escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación |
| escansiá, abocá vi, serví sidra | escanciar, verter, echar, servir, beber |
| escansie | escancia |
| escantellá, descantellá | descantillar, romper una cosa por el canto. |
| escapá, escapás | escapar |
| escapá, escapás | escaparse |
| escapabe, escapáe | escapaba |
| escapada, escapades | escapada, escapadas |
| escapán (g) | escapando |
| escapánse | escapándose |
| escaparate, escaparates | escaparate, escaparates |
| escaparíen | escaparían |
| Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) | decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla |
| escapat | escapado |
| escapatória | escapatoria |
| escape, escapes | escape, escapes |
| escapulari, escapularis | escapulario, escapularios |
| escarabicha | cucaracha |
| escarbá | escarbar |
| escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo | escarabajo, escarabajos |
| escarbat (animal) | escarabajo |
| escarbat (p) | escarbado |
| escarlata | escarlata |
| escarmén | escarmiento |
| escarmentada | escarmentada |
| escarmentáen, escarmentaben | escarmentaban |
| escarmentat | escarmentado |
| escarmento | escarmento |
| escarpe, escalpre (latín scalprum) | Formón, escoplo, cincel |
| escarramat, escamarrat | abierto de piernas |
| escarransit, escarransida (vore arguellat) | arguellado, delgado, poca cosa |
| escás, escassos, escassa, escasses | escaso, escasos, escasa, escasas |
| escassísima, mol escassa | escasísima |
| escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít | escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido |
| Escena, escenes | Escena, escenas |
| escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte | escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto |
| Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | chafar, chafarse, un huevo contra el suelo |
| esclafat | chafado, roto |
| esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa | chasquir, estallar |
| esclafí, fótre un esclafit | soroll de un cop |
| Esclafit, esclafits | chasquido, estallido |
| Esclafitá , vore esclafí, esclafitada | golpe, chasquido, estallido |
| esclavissades | esclavizadas |
| esclavitut | esclavitud |
| esclavituts | esclavitudes |
| Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves | Esclavo, esclava, esclavos, esclavas |
| esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. | zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar. |
| escofanse | calentándose al fuego |
| escofás al foc, calentás | calentarse al fuego - caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar |
| Escola, escoles (latín schŏla) | Escuela, escuelas |
| Escolástic, escolástics | Escolástico, escolásticos |
| escoltá | escuchar, escoltar |
| Escólta ! | Escucha ! |
| Escolta, escoltes | escolta, escoltas |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría | escuchar, oír, escoltar |
| escoltáen, escoltaben | escuchaban |
| escoltála | escucharla |
| escoltáls, escoltáles | escucharlos, escucharlas |
| escoltám | escucharme |
| Escóltam ! | Escúchame ! |
| escoltán (g) | escuchando |
| escoltánlo | escuchándolo |
| escoltánlos | escuchándolos |
| escoltaré | escucharé |
| escoltát, escoltat | escuchado, escoltado |
| escoltats | escuchados, escoltados |
| escolte | escucha |
| escolten | escuchan |
| escoltéu | escuchad, oíd |
| Escoltéume | escuchadme |
| Escolto | escucho |
| escolton | escuchen |
| escombro, escombros | escombro, escombros |
| escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí | empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir |
| escomensaba | empezaba |
| escomensabe, escomensáe | empezaba |
| escomensaben | empezaban |
| escomensábes | empezabas |
| escomensáem, escomensabem | empezábamos |
| escomensáen, escomensaben | empezaban |
| escomensáeu | empezábais |
| escomensamén | comienzo |
| escomensaméns (los) | comienzos (los) |
| escomensán (g) | empezando, comenzando |
| escomensará | empezará |
| escomensarán | empezarán |
| escomensarás | empezarás |
| escomensaré | empezaré, comenzaré |
| escomensáre | empezara, empezase |
| escomensat | empezado |
| escomensats | empezados |
| escoménse | empieza |
| escomensém | empezamos |
| escoménso | empiece |
| escoménson | empiecen |
| escopeta, escopetes | escopeta, escopetas |
| escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) | desnudo |
| escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré | Escurrir – correrse |
| escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. | corteza de un árbol |
| Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable. | escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. |
| escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió | escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación |
| escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) | escotilla, escotillas |
| escribanía, escribaníes | escribanía, escribanías |
| escribén, escribéns | escriba, escribas, escribano, escribanos |
| escribíe | escribía |
| escribíen | escribían |
| escribím | escribimos |
| escribín (g) | escribiendo |
| escribínles | escribiéndolas |
| Escric | escribo |
| escrigue | escriba |
| escriguéra (yo) | escribiera, escribiese |
| escriguére (ell) | escribiera, escribiese |
| escrit | escrito |
| Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 | escrita (carta) |
| escrita (peix), ralla, escrites | escrita, ralla, rallas, escritas |
| escrites | escritas |
| Escritó, escritós | Escritor, escritores |
| escritora, escritores (la gata Christie) | escritora, escritoras (la gata Christie) |
| escrits | escritos |
| escritura, escritures | escritura, escrituras |
| escriure | escribir |
| Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré | escribir |
| escríureu | escribirlo |
| escriuréu | escribiréis |
| escriuríe | escribiría |
| escrius | escribes |
| escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) - reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut |
escrúpulo, escrúpulos - reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad |
| escrutá | escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. | escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija |
| escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá | escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar |
| Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego | Esculapio (médico) |
| Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) | Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas. |
| escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut | buen aspecto |
| escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló | fino, sano, de buena presencia y buen color |
| escultura, escultures | "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino" |
| escupiñá | escupir |
| escupiñála | escupirla |
| escupiñém | escupimos |
| escurá (los plats) | fregar los platos |
| escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) | oscuridad |
| escurrí, escurrís | escurrir, escurrirse |
| escurríen | escurría |
| escursió, excursió | excursión |
| escursións, excursións | excursión, excursiones |
| Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. | víbora, vipera berus. |
| escusa, excusa | excusa |
| escut, escuts | escudo, escudos |
| esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana | lagarto, lagartos |
| esfelíssia, mal de – embólia, ictus | ictus, embolia |
| esfereta, boleta, esfera minuda | esferita, bolita, bola pequeña |
| esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná | hundir, hundirse (pared, edificio) |
| esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) | pared caída, edificio arruinado |
| esforcá, penjá a la forca | ahorcar |
| esfors, esforsos | esfuerzo, esfuerzos |
| esforsá, esforsás | esforzar, esforzarse |
| Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá | esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar |
| esforsabe, esforsáe | esforzaba |
| esforsaben, esforsáen | esforzaban |
| esforsáe, esforsabe | esforzaba |
| esforsánse | esforzándose |
| esforsare | esforzara |
| esforsaré | esforzaré |
| esforsaréu | esforzaréis |
| esforsat | esforzado |
| esfórsen | esfuerzan |
| esforséutos | esforzaos |
| Esfrega, esfregues, fricsió, massaje | friega, friegas - fricción, masaje |
| esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá | apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse |
| esfumán (g) | esfumando |
| esfumat | esfumado |
| Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá | desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar |
| esgarrada | desgarrada |
| esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden | desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden |
| esgarránli | desgarrándole |
| esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. | arañar, rasguñar |
| esgarrañabe, esgarrañáe | arañaba, rasguñaba |
| Esgarrap, esgarraps | Arañazo, arañazos |
| esgarrapá, ferí en les ungles | arañar |
| esgarrapabe, esgarrapáe | arañaba |
| esgarrapán (g) | arañando |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) | espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso |
| esgarro, esgarros | desgarro, desgarros |
| esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret | Espanto – frío, escalofrío |
| esglayá, esglayás | tener miedo O frío |
| esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) | tener miedo O frío |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret | tener miedo O frío |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esma, esmo, alé, aliento, respirassió | aliento, respiración |
| esmalt | esmalte |
| esmeralda | esmeralda |
| esmeraldes | esmeraldes |
| esmeránse | esmerándose |
| esmero | esmero |
| esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit | esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco |
| esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá | cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar |
| esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar |
| esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés | Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable |
| Espabil ! | Espabila ! |
| espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás | espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse |
| espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá, avispás, apañás, valés, adepéndre |
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar, avisparse, apañarse, valerse, aprender |
| espabilat, espabilada, espabilats, espabilades | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espadá, vore entrecavá | entrecavar |
| espai | espacio |
| espais | espacios |
| espala, espales | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espán, espanto | espanto |
| espantá | espantar |
| Espantall - fantoche, mamarracho, facha, pelele, esbarramuixóns (espantapájaros) |
espantajo, fantoche, mamarracho, facha, pelele, espantapájaros |
| espantám | espantarme |
| espantat, espantát, espantats | espantado, espantados |
| espanto, espán | espanto |
| espantós | espantoso |
| espantoses | espantosas |
| España | España |
| española | española |
| esparadrap, esparadraps | esparadrapo, esparadrapos |
| Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata | zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla |
| esparsí | esparcir |
| esparsís | esparcirse |
| espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc | esparto |
| espart, esparts | esparto, espartos |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué | cernícalo, gavilán |
| espasa, espases, espaseta, espasetes | espada, espadas, espadita, espaditas |
| espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque | espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque |
| espassial | espacial |
| espassiosa | espaciosa |
| espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espectácul | espectáculo |
| espectáculs | espectáculos |
| espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia | espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia |
| espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida | expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida |
| espectatives | espectativas |
| especuladó, especuladós | especulador, especuladores |
| especulassió | especulación |
| especulassións | especulaciones |
| espejismo, espejismos | espejismo, espejismos |
| espejismos | espejismos |
| espelletá, despelletá, despellotá | quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
| espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal | quitarle la piel |
| espelussada, despelussada | despeinada |
| espelussat, despelussat | despeinado |
| espenses (a) , a expenses | a expensas, costas, gastos |
| espenta, espentes | empujón, empujones |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujar |
| espentabe | empujaba |
| espentáe, espentabe | empujaba |
| Espéntam ! A la andruja o columpio | Empújame ! En el columpio |
| espentán (g) | empujando |
| espentánla | empujándola |
| espentánlo | empujándolo |
| Espéntat ! | Empújate ! |
| espentats | empujados |
| espente | empuja |
| espenten | empujan |
| espentes | Empujones – empujas |
| Espentéules | empujadlas |
| Espentéulos | empujadlos |
| espentó, espenta | empujón |
| espentolá | destrozar, romper |
| espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) | romper, destripar, estropear |
| espentolada, espentolades | destrozada, destrozadas |
| espentolánse | destrozándose |
| espentolat, espentolats | destrozado, destrozados |
| espentóns, espentes | empujones |
| esperá, aguardá | esperar, aguardar |
| esperaba | esperaba |
| esperabe | esperaba |
| esperábem | esperábamos |
| esperaben | esperaban |
| esperada | esperada |
| esperáe, esperabe | esperaba |
| esperáen, esperaben | esperaban |
| esperáes, esperabes | esperabas |
| esperál | esperarlo |
| esperáls | esperarlos |
| esperám | esperarme |
| esperán (g) | esperando |
| esperánlo | esperándolo |
| esperánlos | esperándolos |
| esperánme | esperándome |
| esperansa, es lo radé que se pert | esperanza, es lo último que se pierde |
| esperánse | esperándose |
| esperanses | esperanzas |
| esperarém | esperaremos |
| esperárem | esperáramos |
| esperaríes | esperarías |
| esperat | esperado |
| espérat, espéra | espérate |
| esperáteu | esperártelo |
| Espere - ell espere - ell es Pere | Espera – él espera - él es Pedro |
| esperém | esperamos |
| esperen | esperan |
| esperéu | esperad |
| esperéutos | esperad (esperaros) |
| esperiánsia, experiánsia, experiénsia | experiencia |
| esperiánsies, experiánsies, experiénsies | experiencias |
| esperimén, esperiméns, experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| espero | espero |
| esperon | esperen |
| esperos (no me) | esperes (no me) |
| espés, espesa | espeso, espesa |
| Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar |
| espesses, espésses | espesas |
| espesséu | espesáis |
| espessí, espessá | espesar |
| espessial | especial |
| espessial, espessials | especial, especiales |
| espessialidat, espessialidats | especialidad, especialidades |
| espessialisada | especializada |
| espessialisat | especializado |
| espessialmén, espessialmen | especialmente |
| espessials | especiales |
| espéssie, espéssia | especia |
| espéssies | especies |
| espessífic | específico |
| espessífiques | específicas |
| espessíssim | espesísimo |
| espessíssima | espesísima |
| espessó | espesor |
| espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) | explosión, ruido – fuet |
| espiá | espiar |
| espián (g) | espiando |
| espiaríen | espiarían |
| Espichorrat – chafat – despachurrat ? | Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta. |
| espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) | Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido. |
| Espiga, espigues | Espiga, espigas |
| espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. | planta silvestre con espigas |
| espigán (g) | espigando |
| espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga | espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería. |
| Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte | rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte. |
| espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig | espejo, espejos |
| espills | espejos |
| espina, espines | espina, espinas |
| espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais | espinaca, espinacas |
| Espinilla, espinilles | Espinilla, espinillas |
| espinós, espinosa | espinoso, espinosa |
| espirá, expirá | Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| espiritán (lo va dixá) | lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer |
| espíritu | espíritu |
| espiritual | espiritual |
| espirituals | espirituales |
| espíritus | espíritus |
| espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada | con el pecho al descubierto, escotada |
| esplaná, explaná – vore explanada | allanar |
| esplanada, explanada (pla) | explanada, llano |
| esplanades, explanades | explanadas |
| esplanadeta, explanadeta (planet) | llanito, terreno llano (plano) |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo en la espalda (con la mano abierta) |
| esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet | despacio, lento |
| espléndida | espléndida |
| espléndidamen | espléndidamente |
| espléndit | espléndido |
| esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. | esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama |
| esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses | Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas |
| esplicá, explicá | explicar |
| esplicáls, explicáls | explicarlos |
| esplicálsu, explicálsu | explicárselo |
| esplicán, explicán (g) | explicando |
| esplicánli, explicánli | explicándole |
| esplicaré, explicaré | explicaré |
| esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións | explicación, explicaciones |
| esplico, explico | explico |
| esplique, explique | explica |
| espliquen, expliquen | explican |
| esplotaén, explotáen, explotaben | explotaban |
| espola | espuela |
| espolechán, espoleján (g) | espoleando |
| espolejá | espolear |
| espolejadora | espoleadora |
| espolejánlo | espoleándolo |
| espolejat | espoleado |
| espolejats | espoleados |
| espoles | espuelas |
| espolsá, espolsá, traure lo pols | desenpolvar |
| Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen |
| espolvorechéu, espolvoregéu | espolvoreais |
| esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) | esponja |
| esponja, esponges | esponja, esponjas |
| esponjabe | esponjaba |
| esponjáe, esponjabe | esponjaba |
| espontáneamen | espontáneamente |
| espontaneidat | espontaneidad |
| esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. | quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles |
| Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades | ver esporgá |
| Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró | espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón |
| Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns | espuerta de mimbre |
| esposat (detingut), desposat (casat) | esposado (detenido), desposado (casado) |
| esposes | esposas |
| espossisió, expossisió | exposición |
| Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". | remolonear |
| espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) | quitar los chupones de un árbol |
| espuma, espumes | espuma, espumas |
| espumeján | espumeante |
| espumós | espumoso |
| espumosa | espumosa |
| Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot | esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo |
| esquella, esquelles, vore esquellotada | esquila, esquilas, cencerro, cencerros |
| esquellot, esquella gran, esquellots | esquila grande, campana para vacas y cabras |
| esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades | esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados. |
| esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) | espalda, paletilla, Fuentespalda |
| esquerda | grieta |
| esquerdes | grietas |
| Esquerra – zurda | izquierda |
| esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres | izquierda, izquierdas |
| Esquerro – zurdo | izquierdo |
| Esquí, esquís | Esquí, esquís |
| esquiadó, esquiadora | esquiador, esquiadora |
| esquichá | salpicar |
| esquichada, esquichades | Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo |
| esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá | esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) | esquilador, esquiladores |
| esquilat, pelat - trasquilat, rapat | esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal | esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar |
| Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos | Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes |
| esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) | ardilla, ardillas |
| esquirola, esquiroles | escarola, escarolas |
| esquirola, esquiroles (ensiám) | escarola, tipo de lechuga |
| esquiváls | esquivarlos |
| esquivat, esquivada | esquivado, esquivada |
| essagerat, exagerat, essagerada, exagerada | exagerado, exagerada |
| esse | ese S |
| essenari | escenario |
| essenes | escenas |
| essensial | esencial |
| essensialmén | esencialmente |
| esses (dos esses, SS) | eses SS |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar |
| estaba | estaba |
| estabe o estáe | estaba |
| estábem, estabem | estábamos |
| estaben | estaban |
| estabes | estabas |
| estábeu | estabais |
| estabilidat, estabilidats | estabilidad, estabilidades |
| estabilisá | estabilizar |
| estabilisassió | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría | establecer |
| establím | establecerme |
| establimén | establecimiento |
| establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén, comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat |
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad |
| establiméns | establecimientos |
| establís | establecerse |
| establit, establida | establecido, establecida |
| estaca, estaques | estaca, estacas |
| estadístic | estadístico |
| estadística | estadística |
| estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. | estadísticas |
| estáen, estaben | estaban |
| estáes, estabes | estabas |
| estáeu, estábeu | estábais |
| estafa | estafa |
| estafada, estafat, estafades, estafats | estafada, estafado, estafadas, estafados |
| estafadó, estafadora | estafador, estafadora |
| estafadós, estafadores | estafadores, estafadoras |
| Estafám – esta fam | Estafarme – esta hambre (fame) |
| estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. | estafando que es gerundio, frase típica de los políticos |
| estafes | estafas |
| estáfon | estafen |
| Estalactita, estalactites | Estalactita, estalactitas |
| estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) | destajo (a), trabajo a precio pactado |
| estallá | estallar |
| estallabe | estallaba |
| estám, estém | estamos |
| estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. | aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s). |
| estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. | sin sentido, aturdido, como muerto |
| estamordíxen | aturden |
| estampabe | estampaba |
| estampada, estampades | estampada, estampadas |
| estampat | estampado |
| estampats | estampados |
| estampí, estampís | golpear, golpearse |
| estampit, estampits | golpe, golpes |
| están | están |
| están (ells) | están |
| están (g) | estando |
| estang, estangs, estanc, estancs | estanco, estancos |
| estanque, estanques | estanque, estanques |
| estánse | estándose |
| estánsia | estancia |
| estánsies | estancias |
| estantería, estanteríes | estantería, estanterías |
| Estañ – este añ | Estaño – este año |
| estañadó, estañadós | el que suelda con estaño |
| estaquirot (plantat com un), estaquirots | espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo |
| estará | estará |
| estarán | estarán |
| estaré | estaré |
| estáre, estiguére | estuviese, estuviera |
| estarém | estaremos |
| estárem, estiguérem | estuviésemos |
| estáren, estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estaréu | estaréis |
| estáreu, estiguéreu | estuviéseis |
| estaríe | estaría |
| estaríen | estarían |
| estaríeu | estaríais |
| estás | estás |
| estassió | estación |
| estassións | estaciones |
| Estat, estats | Estado, estados |
| estátic, estátics | estático, estáticos |
| estática | estática |
| estátiques | estáticas |
| estátos | estaos |
| estatra, esta atra, eixa atra | estotra, esta otra |
| estatre, este atre, eixe atre | estotro, este otro |
| estátua | estatua |
| estátues | estatuas |
| estatura, alsada, estatures, alsades | estatura, estaturas |
| estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida | Ahorrar – salvar la vida |
| estém | estamos |
| estenalla | tenaza |
| estenalles | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | extender, tender la ropa, extenderse, caerse |
| estenedó | tendedero |
| estenedós | tendederos |
| estenen | extienden, tienden |
| estenén (g) la roba | extendiendo |
| estenénla | extendiéndola |
| esteníen | extendían |
| estés, estesa, estesos, esteses – an terra | Extendidos – en el suelo |
| éstes, éstos, estes, estos | estas, estos |
| esteses, escampades, caigudes | extendidas – en el suelo |
| estesos, escampats, caiguts | extendidos – en el suelo |
| estétic, estétics | estético, estéticos |
| estética, estétiques | estética, estéticas |
| estic | estoy |
| estiga | esté |
| estigáu, estiguéu | estéis |
| estigue | esté |
| estiguém | estemos |
| estiguen | estén |
| estiguera (yo) | estuviera, estuviese |
| estiguére | estuviera, estuviese |
| estiguérem | estuviéramos, estuviésemos |
| estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estígues | estés |
| estiguéu | esteis |
| estil, estils | estilo, estilos |
| estima | estima |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | amar, querer, estimar |
| estimabe | estimaba |
| estimades | estimadas |
| estimánse | queriéndose, estimándose |
| estimassió | estimación |
| estimat | estimado |
| estimats | estimados |
| estímul | estímulo |
| estímul, estímuls | estímulo, estímulos |
| estimulá | estimular |
| estímuls | estímulos |
| estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. | extinción |
| Estíra ! | estira, tira ! |
| estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás | estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse |
| estirabe | estiraba |
| estiraben | estiraban |
| estirada | estirada |
| estirades | estiradas |
| estiráen, estiraben | estiraban |
| estirán (g) | estirando, tirando |
| estirat | estirado |
| estirats | estirados |
| estirém | estiramos |
| estiro | estiro |
| estirpe | estirpe |
| estisorada, estisorades | tijeretazo, tijeretazos |
| estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora | tijeras, tijera |
| estiu | verano |
| estius | veranos |
| estocada, estocades | estocada, estocadas |
| estofat, estofats | estofado, estofados |
| estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia | tajadera principal de la acequia |
| estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos | ahorrar, gastar menos |
| estolviaríe, aforraríe | ahorraría |
| estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó | estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado |
| estómec, estómecs | estómago, estómagos |
| estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls | estopa |
| estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa | que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola |
| estoque | estoque |
| estorbá, vore destorbá | estorbar |
| estorbat, destorbar | estorbado, estropeado |
| estorbéu o estorbáu | estorbáis, estropeáis |
| estorbo, estorbos | estorbo, estorbos |
| estornudá | estornudar |
| estornudabe | estornudaba |
| Estornut, estornuts | Estornudo, estornudos |
| estorrufen | erizan, encrespan |
| éstos, éstes, estos, estes | estos, estas |
| estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | caerse y darse un buen golpe (incluso matarse) |
| estossolábem (mos), estossoláem | nos caíamos y nos dábamos un buen golpe |
| estossolat | caído y golpeado |
| estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries | estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias |
| estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals | hacha, hachas |
| estrals, destrals, astrals | hachas |
| estranché, extrangé, estranchera, extrangera | extranjero, extranjera |
| estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) | extranjeros |
| estrañ, extrañ | extraño |
| estraña, extraña | extraña |
| estrañada, extrañada | extrañada |
| estrañat, extrañat | extrañado |
| estraordinári, extraordináris | extraordinario, extraordinarios |
| estraordináries, extraordináries | extraordinaria, extraordinarias |
| estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla | ruido al caer algo, vajilla |
| estrasa (papé de) | estraza (papel de) |
| estrat, estrats | estrado, estrados |
| estrel, estrella | estrella |
| estrel, estrella | estrella |
| estrella, estel, estrel | estrellas |
| estrelles, estels, estrels | estrellas |
| estreñimén (en rumano : constipado crec) | estreñimiento |
| estreñit, estreñida | estreñido, estreñida |
| estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. | estrepitoso, estrepitosa |
| estret, estreta | estrecho, estrecha |
| estretes | estrechas |
| Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, | estrechar |
| estretíssim, estretíssims | estrechísimo, estrechísimos |
| estretíssima, estretíssimes | estrechísima, estrechísimas |
| estretó, estretóns | Paso estrecho, estrechos |
| estrets (los del Parrissal de Beseit) | estrechos (los del Parrizal en Beceite) |
| estrictamen | estrictamente |
| estricte, estricta | estricto, estricta |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! | destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear |
| estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) | roto, muy cansado |
| estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
| estropeche, se fa malbé | se estropea, se echa a perder |
| estructural | estructural |
| estuari, estuario, estuaris, estuarios | estuario, estuarios |
| estudiá (adepéndre) | estudiar, aprender |
| estudiabe o estudiáe | estudiaba |
| Estudiáen o estudiaben | estudiaban |
| estudiáls, estudiáles | estudiarlos, estudiarlas |
| estudián (g) | estudiante, estudiando (g) |
| estudiáns | estudiantes |
| estudiará | estudiará |
| estudiára | que yo estudiara, estudiase |
| estudiarán | estudiarán |
| estudiárem | estudiáramos |
| estudiat | estudiado |
| estúdien (ells, elles) | estudian |
| estudio | estudio |
| estudis (los) | estudios (los) |
| estufa, estufes | estufa, estufas |
| estupenda, estupendes, estupendo, estupendos | estupenda, estupendas, estupendo, estupendos |
| estúpida, estúpit, estúpides, estúpits | estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos |
| estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes | estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas |
| estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís | estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento |
| esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - | erizarse, encresparse el pelo |
| Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades | encrespado (pelo), erizado |
| etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros | etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho |
| etcétera, etc. | etcétera, etc. |
| Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) | eterno, eterna, eternos, eternas |
| etérnamen | eternamente |
| eternidat | eternidad |
| etimología, orígen de les paraules | etimología, origen de las palabras |
| etimológicamen | etimológicamente |
| eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! | Interjección – hala a cascala ! |
| Europa | Europa |
| europeu, europea | europeo, europea |
| evacuats | evacuados |
| evaluáen o evaluaben | evaluaban |
| evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia | evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia |
| evidén, evidenta | evidente |
| evidenmén, evidenmen | evidentemente |
| evidentíssima, mol evidén | evidentísima, muy evidente |
| evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre | evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver |
| evitabe | evitaba |
| evitaben | evitaban |
| evitála | evitarla |
| evitáls | evitarlos |
| evitán (g) | evitando |
| evitánla | evitándola |
| evitaríe | evitaría |
| evitat | evitado |
| evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! | evitáis- No podrás evitarlo ! |
| evite | evita |
| evito | evito |
| evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá | evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar |
| evocassió | evocación |
| evolusió, evolussió | evolución |
| evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures | evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse |
| evolussione | evoluciona |
| ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) | ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco) |
| exactamén | exactamente |
| exacte, exacta, exactes | exacto, exacta, exactos, exactas |
| exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat | exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad |
| exagerat, exagerada | exagerado, exagerada |
| exaltála | exaltarla |
| exaltassió, exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió |
exaltación, excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación |
| exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha | exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan |
| exámen, exámens | examen, exámenes |
| examiná | examinar |
| examiná | examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí | examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir |
| examinála | examinarla |
| examináls | examinarlos |
| examinán (g) | examinando |
| examinará | examinará |
| examine | examina |
| Examino | examino |
| examínon | examinen |
| Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” | excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro |
| exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás | exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse |
| exclamabe | exclamaba |
| exclamán (g) | exclamando |
| exclamassió | exclamación |
| exclamassións | exclamaciones |
| exclame | exclama |
| excluíts | excluídos |
| excluíx | excluye |
| exclusió | exclusión |
| exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) | exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal |
| exclussiva | exclusiva |
| excluyén, excluyéns | excluyente, excluyentes |
| excusabe | excusaba |
| excusán (g) | excusando |
| excusánles | excusándolas |
| excusánse | excusándose |
| excusat | excusado |
| excuse (se) | se excusa |
| exelén | excelente |
| exeléns | excelentes |
| Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat | excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad |
| exelénsies | excelencias |
| exéntric | excéntrico |
| exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa | excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa |
| exepte | excepto |
| exeptuán, exepte | exceptuando, excepto |
| exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje | exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje |
| exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio | excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme |
| exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda | ex guarda, ex guardián |
| exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá | exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar |
| exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá | exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar |
| exhibirá | exhibirá |
| exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) | exhortándoles, exigiéndoles |
| exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá | exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar |
| exigíx | exige |
| exigíxen | exigen |
| exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá | exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo |
| exiliat, exiliats | exiliado, exiliados |
| existén, existéns | existente, existentes |
| existénsia | existencia |
| existénsies | existencias |
| existí | existir |
| existíe | existía |
| existíen | existían |
| existiguére | existiera |
| existix | existe |
| existíxen | existen |
| existixgue | exista |
| Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat | éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad |
| éxit, éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre | excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer |
| exitáda, exitada | excitada |
| exitáles | excitarlas |
| exitaríe | excitaría |
| exitassió, exitassións | excitación, exitaciones |
| exitat | excitado |
| exitats | excitados |
| expectán | expectante |
| expectassió | expectación |
| expectativa | expectativa |
| expectatives | expectativas |
| expedién | expediente |
| expedissió | expedición |
| experiénsia, experiánsia | experiencia |
| experiénsies, experiánsies | experiencias |
| experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| experimentá | experimentar |
| experimentades | experimentadas |
| experimentám | experimentamos |
| experimentaréu | experimentaréis |
| experimentat | experimentado |
| experimentáu | experimentáis |
| experimento | experimento |
| Expert, experts | Experto, expertos |
| expertes (elles) | expertas |
| expertíssim, mol expert | expertísimo |
| expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá | expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| expirán (g) | expirando |
| expiren | expiran |
| explanada | explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió | Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| explicá | explicar |
| Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára | explicar |
| explicabe, explicáe | explicaba |
| explicarém | explicaremos |
| explicaréu | explicaréis |
| Explicassión, explicassións | explicación, explicaciones |
| explicat | explicado |
| explicats | explicados |
| explicáu | explicarlo |
| Explícau ! | Explícalo ! |
| explicáutos | explicaos |
| explico | explico |
| explícos | expliques |
| explique | explica |
| expliquéu | expliqueis |
| explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá | explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear |
| exploráe o explorabe | exploraba |
| explosió, explossió, explossións, explosións | explosión, explosiones |
| explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá | explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar |
| explotassió | explotación |
| expóndre, explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá |
exponer, explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar |
| expóndreli | exponerle |
| exponénse | exponiéndose |
| exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá | exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar |
| exportaben | exportaban |
| exporten | exportan |
| exposat | expuesto |
| exposen | exponen |
| expresá, ecspresá | expresar |
| expresám | expresarme |
| Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta | expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta |
| expresat | expresado |
| expresáu | expresáis |
| exprese | expresa |
| expresió, expresións | expresión, expresiones |
| expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic | expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico |
| expressiva, expresiva | expresiva |
| expressividat | expresividad |
| exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá | exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar |
| exprimíntos | expriméndoos |
| expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá | expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar |
| expulsán (g) | expulsando |
| expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat | expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado |
| expulsats | expulsados |
| expulso | expulso |
| expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá | expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar |
| exquisites, exquisita, exquisit, exquisits | exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos |
| Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat | Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado |
| exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa | Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida |
| exteníe | extendía |
| extens, extenso, extensa, extenses | extenso, extensos, extensa, extensas |
| extensamen | extensamente |
| extensió | extensión |
| Exterió , exteriós | Exterior, exteriores |
| exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- | exterior |
| Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato | Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato |
| exteriorisá | exteriorizar |
| exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió | exteriorización, manifestación, expresión, comunicación |
| exterminá | exterminar |
| exterminen | exterminan |
| extern | extern |
| externa | externa |
| extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés | Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído |
| Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás | extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse |
| extinguí | extinguir |
| extinguís | extinguirse |
| extinsió | extinción |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañ, extrañs | extraño, extraños |
| extrañá | extrañar |
| extraña, extrañes | extraña, extrañas |
| extrañabe | extrañaba |
| extrañamen | extrañamente |
| extrañe | extraña |
| extrañém | extrañamos |
| extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat | extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad |
| extraordinari, extraordinaris | extraordinario, extraordinarios |
| Extraordinária, extraordináries | Extraordinaria, extraordinarias |
| extraterrestre, extraterrestres | extraterrestre, extraterrestres |
| extravagán | extravagante |
| extravagánsia | extravagancia |
| Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat | Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado, perdido, traspapelado, despistado, desorientado |
| extrem, extrema, extrems, extremes – punta, puntes | extremo, extrema – punta, puntas |
| extrem, extrema, extrems, extremes | extremo, extrema, extremos, extremas |
| extremeña, extremeño, Extremadura | extremeña, extremeño, Extremadura |
| extremidat, extremidats | extremidad, extremidades |
| Eyaculá, córres (vore encorre) | eyacular, correrse |
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html





