Mostrando las entradas para la consulta contracsió ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta contracsió ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de abril de 2026

Rampa, Rampne, Rana, rayna

Rampa, s. f., de l'all. Krampf, crampe, contraction convulsive des nerfs.
Si la gota torn' a rampa,
So es cant te l' arteil levat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si la goutte tourne en crampe, c'est quand il tient l'orteil levé.
CAT. ESP. Rampa. PORT. Cambra. (chap. Rampa, rampes : contracsió convulsiva dels ñirvis, nervis.)


Rampne, s. m., lat. rhamnus, nerprun, sorte d'arbuste.
Rampne es aybre mot dur... sos frugz... so rogz.
Eluc. de las propr., fol. 231.
Le nerprun est arbre moult dur... ses fruits... sont rouges.

Rampne es aybre mot dur... sos frugz... so rogz; Rampa


Rana, rayna, s. f., lat. rana, raine, grenouille.
La rana chant' el vivier.
Marcabrus: Al departir.
La grenouille chante dans le vivier.
D' una vert rana faitz vitailla.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'une raine verte faites victuaille.
Rayna... totz temps... es clamoza. Eluc. de las propr., fol. 257.
La raine... toujours... est criarde.
ANC. FR. Et il gist en cel fossé mors
Tot estendu con une raine.
Roman du Renart, t. 1, p. 221.
Encore que le bray d'un asne ou la chanson d'une importune rane ait beaucoup plus doux son. Œuvres de Dubellay, fol. 308.
ESP. Rana. PORT. Rã. IT. Rana. (chap. Rana, ranes; granota, granotes.)
2. Raineta, s. f. dim., petite raine, petite grenouille.
Soi pus gai que raineta en fons.
Guillaume de Berguedan: Amicx.
Je suis plus gai que petite grenouille en fontaine.
(chap. Yo estic mes alegre que una raneta a la fon.)
ESP. Ranilla (ranita). PORT. Raineta. IT. Ranocchia, ranella. 
(chap. Raneta, ranetes; granoteta, granotetes.)
3. Granolha, s. f., grenouille.
Las granolhas que son noiridas en l'aiga.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Les grenouilles qui sont nourries dans l'eau.
Peire d'Alvernhe a tal votz
Que chanta com granolh' en potz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.
CAT. Granota.
4. Renar, v., croasser, râler.
Part. prés. Rayna... toz temps renan es clamoza.
Eluc. de las propr., fol. 257.
La raine... toujours croassant est criarde.
(chap. La rana... tot lo tems croán es cridadora. V. croá: croo, croes, creo, croem o croam, croéu o croáu, croen; croat; croaré; croaría; si yo croara.)

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes



Ranc, s. m., écueil, rocher.
Naus en mar, quant a perdut sa barja,
Et a mals temps e vai urtar al ranc.
Bertrand de Born: Non estarai.
Navire en mer, quand il a perdu sa chaloupe, et qu'il a mauvais temps et va heurter à l'écueil.
Sercan rancx e vals e tertres.
Rambaud d'Orange: Era resplan.
Cherchant rochers et vallons et tertres.
(ESP. Escollo, escollos; chap. Escollo, escollos; roquissal, roquissals del mar.)

Ranc, adj., rancidus, rance, gâté. 
A son cor tort
E magre, sec e vel e cloc e ranc.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il a son corps tors et maigre, sec et vieux et éclopé et rance.
Pel froncida e ransa.
P. Vidal: Car' amiga.
Peau froncée et rance.
CAT. Ranci. ESP. Rancio. PORT. Rançoso. IT. Rancido. 
(chap. Ransi, ransis, ransia, ransies.)
- Contrefait, boiteux.
L' us si pezetz lo bras, l' autre esdevenc rancs.
V. de S. Honorat.
L'un se brisa le bras, l'autre devint contrefait.
Ben es dreg que la part ranca
Bais son orguelh.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Il est bien juste que la partie contrefaite abaisse son orgueil.
Subst. Cant faras gran covit, apella los paures e los freols, los orbs, los rancs.
V. et Vert., fol. 77.
Quand tu feras grand festin, appelle les pauvres et les faibles, les aveugles, les contrefaits.
(chap. Cuan farás gran convit, crida als pobres y als débils, als segos, als rencos : renquejans - contrafets.)
CAT. Ranco, renco. ESP. Renco. IT. Ranco. (chap. Renco, rencos, renca, renques; renqueján, renquejans; contrafet, contrafets, contrafeta, contrafetes; coix o coixo, coixos, coixa, coixes.)
2. Ranqueiar, Ranquejar, v., boiter. 
Volp... totz temps ranqueia, quar las cueyshas drechas ha plus breus que las esquerras.
(chap. La rabosa... tot lo tems (sempre) ranquege, ya que les cuixes dretes té mes curtes que les esquerres.)
Lop e vuolp... totz temps van ranquejan.
(chap. Lo llop y la rabosa... sempre van ranqueján.)
Eluc. de las propr., fol. 262 et 61.
Le renard... en tout temps boite, car les cuisses droites il a plus courtes que les gauches.
Le loup et le renard... en tout temps vont boitant.
CAT. Ranquejar. ESP. Ranquear, renquear. (chap. Ranquejá: ranquejo, ranqueges, Carlos Sancho Meix ranquege, ranquegem o ranquejam, ranquegéu o ranquejáu, ranquegen; ranquejaré; ranquejaría; si yo ranquejara, ranqueján.)

Rancor, s. m., lat. rancor, rancune, ressentiment.
Gitar de son cor rancor et ira e malvolensa. V. et Vert., fol. 44.
Rejeter de son coeur rancune et colère et malveillance.
Non cug ni sai
Que visques ses rancor.
(chap. No penso ni sé que vixquere sense rencor, ressentimén.)
P. Cardinal: Tals cuia.
Je ne pense ni sais qu'il vécût sans ressentiment.
ANC. FR. Un seul, Neptun convoit an fonds du cueur 
Contre Ilion une vieille rancueur.
Ronsard, t. 1. p. 611. 
Qui plus allume en elle une juste rancoeur.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 24.
Arrières vaines chimères
De haines et de rancueurs.
Malherbe, liv. II.
CAT. Rancor, rencor. ANC. ESP. Rancor. ESP. MOD. Rencor. PORT. Rancor. 
IT. Rancore. (chap. Rencor, rencors; rencó, rencós; ressentimén, ressentimens.)
2. Rancura, s. f., récrimination, plainte, chagrin, peine, affliction.
Per lo mon fan l' us dels autres rancura.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Par le monde ils font les uns des autres plainte.
Ieu n' ai rancura.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol en.
J'en ai peine.
Me trais a una part...
E dis me sa rancura.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Me tire à une part... et me dit son chagrin.
Causa pecuniaria, so es causa en rancura d' onor o d' aver.
Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Cause pécuniaire, c'est-à-dire cause en récrimination de domaine ou d'avoir.
ANC. ESP. Rencura. IT. Rancura. (chap. Rancura, rancures: recriminassió, recriminassions, queixa, queixes, pena, penes, aflicsió, aflicsions.)
3. Rancuros, adj., rancuneux, soucieux.
Senher prior, lo sans es rancuros.
T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher.
Seigneur prieur, le saint est rancuneux.
Senher, autz hom viu sai aunidamen,
Quan pert lo sieu e non es rancuros.
Granet: Comte Karle.
Seigneur, puissant homme vit ici honteusement, quand il perd le sien, et n'est pas soucieux.
ESP. Rencoroso. (chap. Rencorós, rencorosos, rencorosa, rencoroses; ressentit, ressentits, ressentida, ressentides.)
4. Rancurar, v., reprocher, plaindre, se plaindre.
Totz los forfaitz e totas las clamors
Qu'en mi podetz rancurar e retraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tous les forfaits et toutes les clameurs qu'en moi vous pouvez reprocher et rappeler.
Tot rancur 
Sos malvatz faitz.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Tout reproche ses mauvais faits.
Dona, s' ieu m' auzes rancurar
De vos, ploran mi clamera.
Rambaud d'Orange: Dona.
Dame, si j'osais me plaindre de vous, en pleurant je me récrierais.
Si el esta per dos ans que no s'en rancuret.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
S'il demeure pendant deux ans qu'il ne s'en plaignit.
Que fassatz una canso rancuran d' ela cortesamen. 
V. de Gaucelm Faidit.
Que vous fassiez une chanson vous plaignant d'elle courtoisement.
Subst. No m'en tanh clams ni rancurars.
Raimond de Miraval: Loncs temps ai.
Ne m'en convient cri ni se plaindre.
IT. Rancurare. (chap. Rancurá : reprochá, queixás.)
5. Ranquillar, v., chagriner, affliger.
Qui a maistrill cortesia ab cor leiau,
Que no s ranquill.
(chap. Qui té maestra cortesía en cor leal, que no se queixo.)
Marcabrus: Lo vers comens.
Qui a supérieure courtoisie avec coeur loyal, qu'il ne se chagrine pas.
6. Ranquejar, v., grogner, être fâché, chagriner.
Tant qu'era us fan ranquejar.
Ramon de Miraval: Baiona.
Tant que maintenant ils vous font chagriner.
Amics, per que ranquejatz?
Marcoat: Una ren.
Ami, pourquoi grognez-vous? 
- Ruminer.
O 'l buous ranqueja. Leys d'amors, fol. 3.
Ou le boeuf rumine.
(chap. En este cas: rumiá; O lo bou (buey) rumie.)
7. Arancura, s. f., affliction, peine.
Ab dan et ab arancura.
Cout. de Condom.
Avec dommage et avec affliction.

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitanaocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.


Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra.

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à, totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grupos consonantics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho

NO fem aná cap lletra entre los dos apellits (cognoms, cognome en italiá)
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no
 Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi


Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.

Roch, no roig, coló.

Mach, no maig, mes de l' (lo añ; a Mallorca añy).


Alfabeto.

Lletra, com se pronunsie:

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge (je)
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega o griega
z, zeta

Pronoms:

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:

números en chapurriau de Torrevelilla


un, una, 1

dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30

trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259  
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros


Femella (femenino):

LA, LES

la lleit, les vaques que fan - donen lleit.

Artícul indefinit:


un, uns

un llop, uns llops

una, unes

una lloba, unes llobes

Interrogatius:


qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?


Pronoms


Per a les persones

qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)

Per a les coses

que, qué, qué collons hau fet?

Possessius:


lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.

TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.  



Demostratius


De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

Numerals ordinals:


primé, primera, primés, primeres

segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes


Cuantitatius:

Invariables:


massa, prou, mes, menos.


Variables:


cuan, cuanta, cuans, cuantes,

tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes

Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.


Conjugassions 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
perdre, pedre  
volé, voldre
dormí
serví

Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Partissipi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Presén
Imperfecte
Futur
Condissional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen

Subjuntivo
Presén
Imperfecte
canta
cantara
cantos
cantareu
canto
cantare
cantem
cantárem
cantéu
cantareu
canton
cantaren


Imperatiu (maná)
Presén
cant(tú)
canto (vosté)
cante(natros) la cansoneta que mos han dit
canté(vatros)
canton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió:


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobem o trobam
trobéu o trobáu
troben

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
perdre - pedre
pergo, pérdego
perdén
perdut
perts
pert
perdem
perdéu
perden

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre o pendre
preng o prenc
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu


prenen

Model de la tercera conjugassió

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo

dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

 serví servixco servín servit

servixco

servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars o irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
anéu o anáu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
estás
está
estem o estam
estéu o estáu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
soc
sén
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai o hay
habén
hagut
has
ha
habem o ham
habéu o hau
han


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
podé, pugué
puc
podén
pogut, pugut
pots
pots
podem
podeu
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé, voldre
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voléu
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
sabén
saps
sap
sabem
sabéu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fén
fet
fas
fa
fem
féu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
diéu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting o tinc
tenín, tinín
tingut, tengut
tens
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving o vinc
venín, vinín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut, vixcut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit

vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu

vau + infinitiu
van + infinitiu

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + 
Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol


Les prepossisións:

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 

hasta, daball, devall


Contracsió de prepossisións: 

 a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
Singular
Plural
a + lo = ala + los = als
de
de + lo = delde + los= dels
per 
per + lo= pelper + los = pels
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de modo o manera:

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (
dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 

Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra


Adverbios de tems:

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai o may
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí 

pos claro
de verdat

Adverbios de duda:

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló, alo milló 
(a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns, sí, los collóns


Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 

Mesos de l' añ:

giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre o septembre (abans ere lo número 7)
octubre
novembre
desembre

Estassions del añ:

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós:

groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas
blau, blavet, blava, blaus, blaves / azul, azules
roch, roijet, roijos / rojo, rojos (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas; Peñarroija, Penarroija
vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes
marrón
violeta, lila
blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negra, negres / negro, negra - negros, negras
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)