Mostrando las entradas para la consulta calaseit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta calaseit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de diciembre de 2017

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, Twitter, etc.
Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.
Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).
Yo me dic Ramón Guimerá Lorente, Moncho.
Vic a Alemania, treballo a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric chapurriau.
Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza.
Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega; chapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch;
enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiá, mallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá comprés, siciliano, italiá. Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés



Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, va colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un episodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer tan terrible són actualmén algo común als vehiculs del siglo 21. 

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:


Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén,
Varies bossines, per a interpretá lo tema "La Cucaracha" o la escarabicha. 
Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.
Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final".
Aguantatasses gigáns per a les begudes.

Aquí baix fen moragues. Qué bruto que es !


aquí baix fen moragues, qué bruto es


aquí baix fen moragues, qué bruto es 2


amic de clarió : argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la ascuma, llengua, nostra, estimém

amic de clarió : argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma


amic de la ascuma, ascumita, catalanista

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badet, ascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho





vertbaudet
cap vert Badet no, vertbaudet.


En Vertbaudet encontrarás todo lo que tu peque necesita, desde que nace hasta sus 14 años. Se trata de una marca con más de 40 años de experiencia que ya pertenece a la vida cotidiana de miles de familias en Francia, Inglaterra, Portugal, Alemania, Suiza y España.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo



jueves, 25 de mayo de 2017

banasta

banasta, banastes

la de la nostra zona es mes estreta y porte unes cornaleres, com lo nas de Doña Rogelia, per a lligala. Se fee aná per a portá moltes coses, sobre tot la verema, brema.

Doña Rogelia, nas, nariz, cornalera, cornaleres





banasta, banastes  la de la nostra zona es mes estreta y porte unes cornaleres, com lo nas de Doña Rogelia,

banasta, banastra, dibuix, dibujo, canasta


BANASTA BANASTRA f. 

|| 1. Espècie de cove de vímens, més gros i alt que els coves ordinaris (Ross., Conflent, Balaguer, Ll., Calaseit, Val., Pego, Novelda); cast. banasta. Exceptatz vayratz ho sardes, que puschen tener... en semals o en banastes, doc. a. 1298 (RLR, v, 99). No gos metre la man en còuen ne en banastre on estia pex, doc. a. 1370 (BABL, xii, 139). Una banastra larga a manera de bressol, doc. a. 1546 (Alós Inv. 57).
|| 2. Espècie de cabàs planer o pala de vímens amb un mànec a cada costat, que serveix per traginar terra (Ross., Lledó, Rabós d'Empordà). 
|| 3. a)   Gàbia de verducs de forma cònica o acampanada i sense sòl, que, posada en terra, serveix per albergar una lloca amb sos pollets (Alcoi, Mall.); cast. pollera.b) Gàbia sense sòl, que posen en terra i sota la qual tenen els porcells que han de revendre (Massalcoreig). 
|| 4.   Gàbia de verducs o de barretes de ferro, de forma cònica o semiesfèrica i sense sòl, que posen damunt el braser, i damunt la qual posen roba a eixugar (Mall.). 
|| 5. m. i f. Beneitot; curt d'enteniment (Ross., Conflent, Olot, Collsacabra, Vic, Pla de Llobregat, Mallorca); cast. mastuerzo, papanatasSéu prou banasta, lu meu fill, Saisset, Count. del alt. m., 13. Y la deu voler per ell, es banastra, Alcover Rond. viii, 227.
    Loc.

Estar més magre que unes banastresestar molt magre (Marroig Refr.).
    Fon.: 
bənástə (Perpinyà, Arles, Ribesaltes, Olot, Lledó, Empordà); banásta (Calaseit, Val., Alcoy, Pego, Novelda); bənástɾə (Collsacabra, Vic, St. Vicent dels H., Mall.); banástɾɛ (Balaguer).
    Intens.: 
banast(r)eta, banast(r)ota, banast(r)assa, banast(r)ó.
    Etim.: 
del gàl·l. benna ‘cove’, amb creuament de canastra (cfr. J. Storm en Rom. v, 167; Wartburg FEWi, 328).



CANASTRA CANASTA f. 

|| 1. Recipient fet de canyes o de vímens entreteixits, de forma troncocònica invertida i de boca rodona o rodonenca i molt ampla, que serveix per traginar roba, fruita i altres coses; cast. canastaNo gos lançar... canastes salmorra fems scombradies, doc. a. 1387 (archiu municipal de Barchinona). Mesa dins una gran canasta, Metge Valter 8 v.Duguemli canastres d'ous,Alcover Cont. 521. 
|| 2. nàut. Recipient compost d'una post rodona plena de foradins i enrevoltada de barrerons verticals de fusta, units per la part superior a una espècie de cèrcol que forma la boca; serveix com a depòsit per tenir-hi plegada una drissa, una sàgola d'escandall o una altra corda (Mall.); cast. canasta.
    Fon.: 
kənástɾə (Puigcerdà, Barc., Vendrell, Mall., Men.); kanástɾɛ (Ll.); сənástɾə (Palma, Manacor); kenástɾə (Sineu); kanásta (Calaseit, Ulldecona, Morella, Vinaròs, Val., Pego); kanástɾa (Val., Alzira, Albaida).
    Intens.
—a) Augm.: canastrassa, canastrota, canastrot.—b) Dim.: canastreta, canastretxa, canastrel·la, canastreua, canastrona, canastró.
    Etim.: 
del gr. κάναστρον, mat. sign. || 1.

// Canasta RAE:

1. f. Cesto de mimbres, ancho de boca, que suele tener dos asas.

2. f. Juego de naipes con dos o más barajas francesas entre dos bandos de jugadores.

3. f. En el juego de la canasta, reunión de siete naipes del mismo valor.

4. f. En baloncesto, aro metálico sujeto horizontalmente a un tablero vertical, y del que pende una red tubular sin fondo en la que es necesario introducir el balón para el enceste.

5. f. En baloncesto, cada una de las introducciones del balón en la canasta, y que, según las jugadas, vale por uno, dos o tres tantos.

6. f. En el Aljarafe de Sevilla, medida para aceitunas cuya cabida es de media fanega.

7. f. Mar. Conjunto de vueltas de cabo, la última mordida, con que se tiene aferrada, mientras se iza, una vela o una bandera y que permite largarlas, cuando han llegado a su lugar, con solo dar un estrechón a la tira que se conserva en la mano.

miércoles, 19 de diciembre de 2018

Rural Matarranya, Calaseit

A Calaseit se parle chapurriau, per naixó les paraules en catalá NO són les mateixes que en "calaceitano" y les de atres pobles del Matarraña o la zona aon se parle chapurriau.

La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en CHapurriau se escriu CH, com en ocsitá.

borrifalda, butifarra (de sang), morca, morcó, 
butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella
 - AR : morcón esbotau (Pietro Saputo)

chumenera enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias

granera, ramás, agranera, verbo agraná,

pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Calcozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos:Ayer zenemos reboltillo delulos de bisaltos con magra.

galleta, poval, cubo,

reixat
cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles

llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels. 

cavall, caballet de séquia a Beseit, cevil

  rabosa
raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels
AR : A mayestra mos contó a fabula de a rabosa e as ugas. 

  ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia)eixoreac

  esfardacho, fardacho, AR : dragón n.m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abáns a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.

bela, 
voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles

maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.

suguañetes,
cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles,  gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes, 


borrifalda, chumenera (no xumenera), granera, pésol, galleta, reixat, llépol,  cavall (caballet de séquia), rabosa, ratampanada, esfardacho, bela, maño, suguañetes - morca, chaminera, agranera, bissalto, poval, pichell, golut, cevil, tartaña, eixoreac, fardacho, cabussela, tato, gochet (La Fresneda)


En Calaceite, como en toda la comarca, la lengua autóctona es una mezcla de varios dialectos del catalán occidental con palabras propias de cada localidad y otras adaptadas del castellano.

/ Estáu mes tontos que lo que va rostí lo sagí, aixó de tíndre la ASCUMA prop no tos va be. Véigues si este texto de un rey (no rei) de Aragó, Pedro II, al 1196 (aón estabe Cathalunya entonses?) en aragonés se assemelle a lo que parléu a Calaseit al 2018 /



Para que te vayas familiarizando a nuestra particularidad lingüística te proponemos un juego: ¿Eres capaz de unir aquellas palabras de cada columna que comparten el mismo significado?


lunes, 17 de diciembre de 2018

meche, dotó, una servesa al día

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas.

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas. Serveseta, servesetes. Servesa, serveses.

bièrra , del neerlandés mejan bier.

bièrra femenin (plural : bièrras) :
Bevenda feblament alcoolizada producha amb aiga, òrdi, tantaravèl /lúpulo/ e levadura, e mai de còps amb blat o autra sorga /melca, mielga/ d'amidon.


Beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació de malt o maltatge /SE LI DIU ORDI AL BLAT O NO?/ ordio en aragonés/ o altres cereals germinats, i aromatitzada amb llúpol.



tantaravèl, lúpulo, servesa, serveseta, chapurriau, una servesa al día


  • Flag of Germany.svg alemandBier (de)
  • Flag of the United Kingdom.svg anglésbeer (en)
  • Flag of Armenia.svg armèniգարեջուր (hy)
  • Flag of the Basque Country.svg bascgaragardo (eu) / un katxi de garagardo /
  • Flag of Belarus.svg bielorúsпіва (be) neutre
  • Flag of Brittany.svg bretonbier (br)
  • Flag of Catalonia.svg catalancervesa (ca) femeninbirra (ca) (popular)
  • Flag of the Czech Republic.svg chècpivo (cs) neutre
  • Flag of Denmark.svg danésøl (da) comun
  • Flag of Spain.svg espanhòlcerveza (es) femenin, birra, rubia, José Mota: vamos a tomar unas gordas
  • Flag of Esperanto.svg esperantobiero (eo)
  • Flag of France.svg francésbière (fr) femenin
  • Flag of Greece.svg grècμπίρα (el), ζύθος (el) (ancian)
  • Flag of Iceland.svg islandésbjór (is)
  • Flag of Italy.svg italianbirra (it) femenin
  • Flag of Lithuania.svg lituanianalus (lt)
  • Flag of Hungary.svg ongréssör (hu)
  • Flag of Poland.svg polonéspiwo (pl) neutre
  • Flag of Portugal.svg portuguéscerveja (pt) femenin
  • Flag of Romania.svg romanésbere (ro)
  • Flag of Russia.svg rusпиво (ru) neutre
  • Flag of Sweden.svg suedésöl (sv) neutre
  • Flag of Turkey.svg turcbira (tr)
  • Flag of Ukraine.svg ucraïnianпиво (uk) neutre /pivo, pibo/

José Mota: vamos a tomar unas gordas, el cansino histórico, casi tan com Carlos Rallo Badet, lo cansino cohet de Calaseit.


el cansino histórico, Carlos Rallo Badet, cansino, cohet, Calaseit, Maño, vamos a tomar unas gordas, que convido yo !