Mostrando las entradas para la consulta amela ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta amela ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de agosto de 2024

Noth - Neomenia


Noth, s. m., lat. notus, notus, vent du midi.

Auta es le ters vent cardinal,... ad el collateral es noth.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Autan est le troisième vent cardinal,... à lui est collatéral notus.

ESP. PORT. IT. Noto.


Notz, s. f., lat. nux, noix.

Voyez Muratori, Diss. 33.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la testa e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80. 

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

Son meins grossas d' una notz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sont moins grosses qu'une noix.

De notz a 'scofellar.

Marcoat: Mentre m. 

Des noix à écaler.

Loc. No 'n donaria doas notz.

Pierre d'Auvergne: Qui bos vers.

Je n'en donnerais pas deux noix.

ANC. FR. Secours requiert une autre fois, 

Mais ne lui vault pas d'une nois. 

Ysopet, I, fab. 52. Robert, t. 1, p. 171.

Voyez Gandres.

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

2. Nogalh, Nogaill, s. m., amande de noyau, cerneau.

De presegas auretz nogaills,

Faitz n' oli.

(chap. De pressecs tindréu ameles, feu ne oli. Ameles (normalmen amargues) de préssec, mullarero, bresquilla, abrecoc, nespró, que están a dins del piñol, os. Lo licor que fan a Italia, amaretto (de amaro, amarc o amarg, amarguet) no m' agrade gens, ni lo massapá en amela amarga. De sagals mos féem bromes en algún amelé que teníe rames bordes y fée les ameles amargues. Avui en día si te ix alguna amela amarga a la mostra que fan cuan les volen comprá, no te 'n compren cap del lote.)

préssec, trobá lo préssec, cul, culs

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez des amandes de noyaux de pêches, faites-en de l'huile.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la tesla e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80.

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

3. Nogalho, Nogualho, s. m., amande, cerneau.

De comprar oli ni nogualhos nul jorn. 

Document de 1381. Ville de Bergerac. 

D' acheter huile et cerneaux nul jour.

Un nogalho d' avelana. Eluc. de las propr., fol. 184.

(chap. Un gallo de avellana : es la avellana sense clasca.

Gallo de taronja o mandarina; en castellá gajo.)

Une amande d'aveline.

4. Noguier, Nogier, s. m., noyer.

Al albre d' un noguier per la gola si pent. V. de S. Honorat. 

(chap. A un anogué per la gola (coll) se penge.)

A l'arbre d'un noyer par la gueule il se pend.

S' era non renverdisc en pascor,

Be leu la nuot del Sa Giovan, (chap. La nit de San Juan.)

Ansi cum li nogier fan.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il ne reverdit maintenant en printemps, peut-être la nuit de la Saint-Jean, ainsi comme les noyers font.

CAT. Noguer. (chap. Lo anogué, los anogués; la noguera (tamé apellit Noguera, mol conegut a Beseit), les nogueres. A Beseit ña un anogué o una noguera aon descanse una joya o gema que vam tindre.

ESP. Nogal.)


Nou, Nueu, adj., lat. novus, neuf, nouveau.

Ab nou cor et ab nou talen...

Vuelh un bon nou vers comensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou. 

Avec nouveau coeur et avec nouveau désir... je veux un bon nouveau vers commencer.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent ni gel ni plueva.

Le Comte de Poitiers: Farai.

(chap. Faré una cansoneta nova abans (antes) de que faigue ven o gelo o plogue.)

Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.

Adv. comp. De nou renovellaz.

P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bel. 

Renouvelé à neuf.

ANC. FR. En son nuef ostel entrer.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 367.

CAT. Nou. ESP. Nuevo. PORT. Novo. IT. Nuovo.

(chap. Nou, nous, nova, noves.)

2. Novas, s. f. plur., nouvelle, conte, histoire.

Unas novas vos vuelh contar

Que auzi dir a un joglar.

(chap. Unes noves tos vull contá que vach escoltá (sentí, “oí”) di a un juglar; este juglaret ere Tomaset Bosque Peñarroya, lo mes membrillo de La Codoñera, ascumita que treballabe a la “comparativa”.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Une nouvelle je veux vous conter que j'ouïs dire à un jongleur.

No sabetz las novas de Tristan.

Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.

Vous ne savez pas les nouvelles de Tristan.

Guastos, cui es Bearns e Paus, 

Mi trames sai novas comtar.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Gaston, à qui est Béarn et Pau, m' envoya ici conter des nouvelles.

CAT. Nova. ESP. Nueva. PORT. Nova. IT. Nuova.

(chap. Nova, noves : notissies; bona nova, bones bones.)

3. Novell, Novelh, Noel, adj., lat. novellus, neuf, nouveau.

El Novell Testament. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Al Nou Testamén.)

Au Nouveau-Testament.

En est son fas chansoneta novelha. 

H. Brunet: En est. 

Sur cet air je fais chansonnette nouvelle. 

Anet chantan 1 chan noel.

P. Vidal: Lai on cobra.  

Il alla chantant un chant nouveau.

Senher, on es En Gui, mos noels maridatz? 

Roman de Fierabras, v. 2985.

Seigneur, où est le seigneur Gui, mon nouvel epousé?

Ab noels digz e de nova maestria.

Guillaume de Montagnagout: Non an tan.

Avec nouveaux dits et de nouvelle science.

Adv. Raimond Gaucelm, avetz fac re novelh?

R. Gaucelm: A penas vau.

Raimond Gaucelm, avez-vous fait rien de nouveau?

Adv. comp. Novelha es, quar ieu chant de novelh.

H. Brunet: En est.

Elle est nouvelle, car je chante de nouveau.

De mon nou vers, vuelh totz pregar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

A l' égard de mon nouveau vers, je veux les prier tous qu'ils me l'aillent chanter de nouveau à celle que j'aime sans désir changeant.

ANC. FR. De novels dras l'a feit vestir.

(chap. De draps nous l' ha fet vestí. Suposo que algún componén de la banda de catalanistes Los Draps entendrá esta frasse en fransés antic.
Ya sabéu que ñan llengües que se entenen prou be, y són diferentes; 
y tamé hauríeu de sabé que lo catalá es un mes dels dialectes ocsitans.) 

los draps, logo, logotipo, Penarroija de Tastavins, grupo de música

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 653. 

CAT. Novell. ESP. PORT. Novel. IT. Novello. 

(chap. Nou, nous, nova, noves; sol se fa aná novel cuan se parle de un conductó que se ha tret lo carnet y ha de portá la L.)

4. Novellet, adj. dim., nouvelet. 

E mon cor ai un novellet chantar.

Arnaud de Marueil: E mon cor. 

En mon coeur j'ai un chanter nouvelet.

(chap. Al meu cor yo tinc o ting un cantá novet. Novet, novets, noveta, novetes.)

5. Novella, Novelha, Noela, s. f., lat. novellae, nouvelle, bruit, rumeur.

Estranha novelha

Podetz de mi auzir.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Étrange nouvelle vous pouvez entendre de moi. 

Venc si celadamen, c' anc no 'n saubron novellas tro qu' el fon jos al borc. V. de Bertrand de Born le fils. 

Vint si secrètement, qu'oncques ils n'en surent nouvelles jusqu'à ce qu'il fut en bas du bourg.

Garda que tu no recepchas las noelas de tos homes. 

Trad. de Bède, fol. 3.

Prends garde que tu n' accueilles les rumeurs de tes hommes.

CAT. Novella. ESP. Novela. PORT. IT. Novella.

(chap. Novela, noveles; notissieta, notissietes; brugit, rumor o rumó.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

6. Novellaria, s. f., nouveauté.

Cant issia de l' abadia, 

Apportava novellaria

De peccat e de tracions,

Ab qu' engannava los compagnons. V. de S. Honorat.

Quand il sortait de l'abbaye, il apportait nouveauté de péché et de trahisons, avec quoi il trompait les compagnons.

7. Novitat, s. f., lat. novitatem, nouveauté.

De temps mudament, novitat et finiment.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

De temps changement, nouveauté et achèvement.

CAT. Novedat (actualmente novetat). ESP. Novedad. PORT. Novidade. 

IT. Novità, novitate, novitade. (chap. Novedat, novedats.)

8. Noveletat, Noeletat, s. f., lat. novellitatem, nouveauté.

Ab aitals noveletatz 

Escorjon lor gens de totz latz.

Brev. d'amor, fol. 122. 

Avec de telles nouveautés ils écorchent leurs gens de tous côtés.

Mas sias reformat en la noveletat de vostre sen.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Mais soyez réformés en la nouveauté de votre sens. 

No us hi fassa forsa ni noeletat. Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 143. 

Ne vous y fasse force ni nouveauté. 

ANC. FR. Tousjours nouvellettez on veult. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 83. 

Il y eut à ce changement de l'État que remua Lycurgus, beaucoup de nouvelletez, mais la première et la plus grande fut l' institution du sénat.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus.

9. Noellaire, s. m., auteur de nouvelles.

No bon trobaire, mas noellaire fo. V. d'Elias Fonsalada.

(chap. No (ere) bon trobadó, pero noveladó va sé.)

Il ne fut pas bon trouveur (N. E. troubadour), mais auteur de nouvelles.

ESP. Novelador. PORT. Novelleiro. IT. Novellatore.

(chap. Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio. Escritó, escritós, escritora, escritores; als que escribíen poesía, se 'ls díe trobadó, trobadora, trobadós, trobadores, o en v: trovadó, trovadora, trovadós, trovadores; poeta, poetes, poetisa, poetises.)

Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio

10. Novici, Novissi, s. m., lat. novitius, novice.

De vos lauzar me conosc trop novici. Leys d'amors, fol. 152.

De vous louer je me connais trop novice.

Subst. Meta l' om en la maio dels novissis.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29.

Qu'on le mette dans la maison des novices.

CAT. Novici. ESP. Novicio. PORT. Noviço. IT. Novizio.

(chap. Novissi, novissis, novissia, novissies; al llibre Pedro Saputo en chapurriau podréu lligí uns capituls aon ixen unes novissies, y Geminita.)

11. Novelhamen, Novelamen, Noelamen, adv., nouvellement, de nouveau.

Aissi meto servitut

E pezatge novelamen.

Brev. d'amor, fol. 125.

Ainsi ils imposent nouvellement servitude et péage. 

Noelamen intrar en l' orde. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29. 

Entrer nouvellement dans l'ordre.

Quant aug de fin joy la doussor 

Que fan l' auzelh novelhamen.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es. 

Quand j'entends la douceur de pure joie que font les oiseaux nouvellement. 

CAT. Novellament. IT. Novellamente.

(ESP. Nuevamente, por ejemplo en las impresiones de libros.)

12. Ennovacio, s. f., lat. innovatio, innovation.

(N. E. Aquí se ve claramente un cambio del latín i al occitano e.)

Fetz alqunas ennovacios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

Fît aucunes innovations.

CAT. Innovació. ESP. Innovación. PORT. Innovação. IT. Innovazione.

(chap. Innovassió, innovassions.)

13. Innovar, v., lat. innovare, innover. 

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons. 

CAT. ESP. PORT. Innovar. IT. Innovare.

(chap. Innová: innovo, innoves, innove, innovem o innovam, innovéu o innováu, innoven; innovat, innovats, innovada, innovades.)

14. Renovatiu, adj., rénovatif, propre à renouveler.

Solelh... ha virtut renovativa. Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a vertu rénovative.

15. Renovelatiu, adj., renouvellatif, restauratif, propre à restaurer.

De la terra per flors et herbas renovelatiu.

Eluc. de las propr., fol. 123. 

Renouvellatif de la terre par fleurs et herbes.

(chap. Renovadó, renovadós, renovadora, renovadores.)

16. Renovacio, s. f., lat. renovatio, rénovation, renouvellement.

Es temps de renovacio. Eluc. de las propr., fol.. 128.

C'est temps de rénovation.

CAT. Renovació. ESP. Renovación. PORT. Renovação. IT. Rinovazione, rinnovazione. (chap. Renovassió, renovassions.)

17. Renou, Renieu, s. m., usure, intérêt, courtage.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Défendent usure et volerie, et ils le font.

Adv. comp. Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar ni per femnas tenir...

Ni canonge per prestar a renieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Si Dieu veut que moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour femmes tenir... et chanoine pour prêter à usure.

18. Renovier, s. m., usurier, prêteur sur gages.

Si cum es plus renoviers cobeitos

On plus a d' aur e d'argent a se mes.

Pons de Capdueil: Astrucx.

Ainsi comme est l' usurier plus convoiteux où plus il a d'or et d'argent à soi placé.

Renovier yssamen com Juzieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Prêteurs sur gages également comme Juifs.

ESP. Renovero (usurero). (chap. Usuré o usurero, usurés o usureros, usurera, usureres; prestamista, prestamistes.)

19. Renovellament, Renovelament, s. m., renouvellement.

El renovelament de la luna. Eluc. de las propr., fol. 281. 

Au renouvellement de la lune. 

Car adonca comenczava lo renovellament. La nobla Leyczon. 

Car alors commençait le renouvellement. 

IT. Rinovellamento, rinnovellamento.

20. Renovar, v., lat. renovare, renouveler.

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons.

CAT. ESP. PORT. Renovar. IT. Rinovare, rinnovare. 

(chap. Renová: renovo, renoves, renove, renovem o renovam, renovéu o renováu, renoven; renovat, renovats, renovada, renovades.)

21. Renovellar, Renovelar, v., renouveler, recommencer, rajeunir. 

Per la carn renovellar, 

Que no puesca envellezir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Pour renouveler la chair, afin qu'elle ne puisse vieillir.

L' odor de l' erba floria, 

E 'l dous chan que l' auzels cria, 

Mi fan mon joy renovellar.

B. de Ventadour: En abril. 

L'odeur de l'herbe fleurie, et le doux chant que l'oiseau crie, me font ma joie renouveler. 

Quan lo boscatges es floritz, 

E vei lo temps renovelar.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Quand le bocage est fleuri, et je vois le temps renouveler.

Serpens que manja maurela, 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Serpent qui mange morelle, tout aussitôt renouvelle.

Part. pas. Solelh de may, abrils renovellat. 

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Soleil de mai, avril renouvelé.

ANC. FR. Quant li prins-tems renovela, Kalles, li empereres, s'apareilla pour ostoier. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 131.

Mesme l' an qui ce jour commence et renouvelle 

En diverses saisons départira son cours.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 72.

ANC. CAT. Renovellar. IT. Rinovellare, rinnovellare. (chap. Renová.)

22. Neomenia, s. f., lat. neomenia, néoménie.

Festa... apelada neomenia, so es a dire festa de novela luna.

Era neomenia una sollempnitat.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 127.

Fête... appelée néoménie, c'est-à-dire fête de nouvelle lune.

Néoménie était une solennité.

CAT. ESP. PORT. Neomenia. (chap. Lluna nova.)

sábado, 1 de julio de 2017

lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya

Tos penséu que sou democratics y moderns, pero només sou uns catalibans, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu de atres, fascistes; vatros dieu feixistes.

Tan los 
nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Cataluña, Catalunya, nazi, nazis, catanazis, catalanazis, nazismo catalán, ERC y los nazis, socialistas




Marcel Pena, Markel Bringuè, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste

Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.


A cascala catalanistes, estelada



Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Arturo Quintana Font

Arturico Quintanica y Fuentecica (Este es catalá, es lo gos rabiós que ha contagiat a mols aragonesos, desde los tems de Desideri Lombarte.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela



Mes Ascuma

AscumaAssociació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix. Después lo presidén es Juaquinico Monclús, sense t al apellit. Tamé ix José Miguel Gracia Zapater (lo del finestró).

Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Juaquinico lo cohetMonclús, unes vegades escriu lo seu apellit en T y datres sense, aixina de atontat está.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja


Aquí teniu unes cuantes franjes:

Franja, franjes, franja del meu cul, Mullarero, bresquilla, préssec

A vore si trobéu o trobáu lo mullarero. (A melocotón li falte la tilde)

Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

Luis Raxadel


Papé de cul, estelada, independéncia, Catalunya, paper higiènic


Víctor Vidal, Cachol, La Portellada, presidente, asociación empresarios Matarraña

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)


Josefina, Josefa, Pepa, Pepita, La Comarca, instituto de Valderrobres, Nogués


La Diana está ficada:

Diana Ross, chapurriau, lista negra


//

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

resposta de hoc o de no

martes, 7 de marzo de 2017

Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón

Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón


A la volta =   A la vez.  // a la vegada a Beseit

Allacuanta = hace mucho tiempo

A palpó = A tientas  // a paupóns

Acontentat = Lleno, harto, etc. / Fart a Beseit

Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (Agost)

Aigua = Agua

Airegaz = Viento fuerte (ventolina)

Aisá o Eisá = Azada  (eixada, aixada, eixadella, cavegueta a Beseit)
Albarca = Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  // abarca, abarques a Beseit

Alchez = Yeso // ges a Beseit // alchés a Vallchunquera

Alfalz = Alfalfa (aufals a Beseit)

Alfalz = Hoz (fals, falseta, corbella a Beseit)

Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared

Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch a Beseit

Amagatall = Espacio pequeño para esconderse

Anan = Yendo (aná: ir; anán)

Aparent = Apropiado

Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. // apedassá a Beseit (de pedás : pedazo)

Ara = Ahora

Arguellat = Delgado, enfermizo, débil, etc.

Armela = Almendra // amela a Beseit (Natxo Sorolla Amela)

Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer

Asobin = A menudo, con frecuencia / a subín, a sobín, assobín a Beseit

Áspre = Áspero, seco

Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada

Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho / empapussá a Beseit

Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente

Au = Se acabó o hasta luego

Aufegarse = Ahogarse // aufegás a Beseit

Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia, *neab

Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert a Beseit (vaina)

Bada = Grieta

Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla a Beseit

Bandechá = Bandear, voltear las campanas

Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela

Bezó = Gemelo  / bessó, bessóns a Beseit (los Bujets o Falgássos per ejemple)

Blat = Trigo

Bolicha = Medio agua y medio nieve / Aiguaneu a Beseit

Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / boñ, croquinot a Beseit.

Botiga = Tienda de ropa  / Tenda, botiga

Brema, bremá = Vendimia, vendimiar

Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda)

Bufá = Soplar

Bufa = Ventosidad silenciosa

Bufadó = Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)

Cabaz = Capazo

Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / Tossut a Beseit

Calcé = Calzado

Caló = Calor

Calorina = Calor fuerte

Cante = Cántaro

Cantrella = Botijo

Caparra = Garrapata

Cap = Cabeza

Carbaza = Calabaza

Cariñá = Añorar

Carrechá = Acarrear

Caterva = Multitud de personas o animales

Cosí, Cosina = Primo, prima

Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)

Chambra = Blusa

Chandre = Yerno (gendre)

Chau = Yugo para uncir el par de la junta

Cheminera o Chaminera = Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. / Enchumenera a Beseit

Chens = Nada, ni siquiera un poco

Chermáchermana (¿GermáGermana?) = Hermano, hermana

Chinoll = Rodilla

Chirnet = Pequeña herida o corte  / Nafra, ñafra

Chisquero = Encendedor de mecha

Chit = Tallo nuevo, retoño. (rechit)

Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro es liquido, chorradeta.

Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores

Chuflá = Silbar (y también copular). / Chulá a Beseit

Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / Justíssia a Beseit

Cibá = Cebada   / Sibada a Beseit

Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromática usada en la conservación de las aceitunas verdes.  / Saduricha a Beseit.

Cingle = Montaña de roca (peñasco)  / Single

Coa = Cola, rabo

Cobertera = Tapadera de una vasija  / Cobertora, tapa, 

Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano

Coca = Torta   / Coc en anous, coc en poma, coca de San Juán

Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"

Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada

Conill o Cunill = Conejo

Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes

Cordé = Cordero

Corp = Cuervo

Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo

Dalla = Guadaña.

Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.

Dies de la semana:
 = Días de la semana:
Dilluns = Lunes (día de La Luna) 

Dimarch
 = Martes (día de Marte) 

Dimecres
 = Miércoles (día de Mercurio) 

Dichaus
 = Jueves (día de Júpiter)

Dit
 = Dedo
Diviandres = Viernes (día de Venus) 

Disabde
 = Sábado (día de Saturno)

Dumenche = Domingo (día del Sol)

Drap
 = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).

Dret o dreta = De pié   (él o ella). Derecho o derecha.

Embasadó = Embudo

Embolicá = Embrollar, confundir.

En tú = Contigo

Endeñat = Herida infectada

Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...

Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba (supino) sin poder levantarse

Erm = Yermo

Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerías

Escagarzat = Cobarde, Miedoso y también tener diarrea

Escaparrá = Echar de mala forma

Esclafá = Romper, escachar...

Esclafitá = Bofetada

Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.

Escurzó = Serpiente de agua

Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa

Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías  

Estenazes = Tenazas

Estirores = Tijeras

Estral = Hacha

Estronchiná = Hacer o hacerse trizas

Falcó = Halcón

Fardacho o esfardacho = Lagarto

Farfallós = Tartamudo

Farina = Harina

Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).

Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.

Fem = Estiércol, fiemo

Femé = Estercolero.

Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.

Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera).

Figuera = Higuera

Finestra = Ventana

Foc = Fuego

Forat = Agujero

Fuchí = Huir.    / Fugí

Fumarro = Cigarro

Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maíz / Barallofa, ballarofa

Gañolá = Quejarse, llorar.

Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea

Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.

Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas

Garza = Urraca (garsa; picaraza)

Golut = Goloso (laminero; llaminé)

Gorrino o Porc = Cerdo

Goz = Perro  / Gos, gossa a Beseit

Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales.

Grané = Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.

Guit = Que tira coces

Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada

Llaurá = Labrar

Llesca = Rebanada de pan

Llit = Cama

Llodo = Lodo, barro

Llop = Lobo

Llum = Luz.

Lluminaria = Luz intensa y brillante

Lorza = Pliegues ondulados en la carne gorda o en ropas

Maestre Mestre = Maestro

Malcriat = Mal educado.

Malfurrá = Malgastar o desaprovechar

Mangrana = Granada

Mardá = Borrego para cubrir las ovejas

Mare = Madre (maire)

Mascle = Semental

Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.

Matraca = Persona que habla mucho

Menut = Entrañas del animal. Asadura. También significa pequeño.

Milló = Mejor. También millón

Mocho = Cualquier astado al que le falta un todo en la cuerno

Modorro = Lunático

Mol pito = Inteligente, listo

Mondonguilla = Albóndiga

Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo (pasterada)

Muermo = Persona que marea o que habla mucho

Muñí = Ordeñar

Nina = Muñeca para jugar las niñas.
(Mon germá Ángel y yo ne teníem una cuan erem chiquets que se díe Mina. La va fé, cusí, man germana Mercedes, Merche, y la féem volá desde la esgorfa en una bossa de plástic com a paracaídes, apart de atres experimentos. Men enrecordo com si fore ahí: los seus ulls: botóns en dos forats, les pesta
ñes negres com lo pel risat de ... Mina El Hammani )

Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa

No cal y no caldrá = No hace o no hará falta

No me fa goch = No me apetece

Pa = Pan

Pare = Padre (paire)

Poble = Pueblo

Oli = Aceite
Ovella = Oveja

Ou = Huevo

 = Pan

Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo

Paniz = Maíz

Paraigues = Paraguas

Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.

Parlá = Hablar

Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad

Pellizc = Pellizco

Pentiná = Peinar

Peó = Peón

Perdiu = Perdiz

Pet = Ventosidad sonora

Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo

Piau = Pié

Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma

Pisá = Orinar

Polde = Dedo pulgar de las manos

Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)

Porró = Porrón para el vino u otra bebida 

Porta = Puerta

Pot = Bote de vidrio o metálico.

Presec = Melocotón

Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.

Puncha = Pincha clavada en la carne

Purna = Chispa que salta del fuego

Raim = Uva o racimo de uva

Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo Cambio brusco y desagradable del tiempo

Refredat = Constipado (fred, fret; frío; rumano constipado : )

Regalá = Derretirse el hielo, la nieve

Reglot = Erupto (eructo) (rot) (alemán. rülpsen, inglés. burp, cat. rotar, fr. rot)
Res. Nada. (rien fr. ; no res : nada; res latín: cosa; res publica: república: la cosa pública)

Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo. (ribás) (com Alejandro Romero R.)
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado (rovellat, rovell, rubeo) (robelló)
Roch = Rojo
Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
Sargantaña = Lagartija (sargantana)
Serva = Fruto del azarollo 
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
Tarquín = Cieno.Barro sucio
Timó = Tomillo (thymian, thymus, thymus,) (farigolero)
Timó, Tomillo, timus, thymian,



Tocadura = Herida de las caballerías debido al roce de los aperos
Toquitiá = Sobar, manosear (toquetear)
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Treballá = Trabajar.
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Troná = Tormenta
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos
Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros, vosotras
Vi = Vino
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa
Zaboc = Memo, iluso
Zapo = Sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías. (zurriaga)