Mostrando las entradas para la consulta botiga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta botiga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

Atentos a la y - CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.


CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dotzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

domingo, 13 de mayo de 2018

Gonellisme

Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears 

Arbre de mar

Xavier Canyelles Ferrà 

Els orígens, els principis ideològics, les finalitats i els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.

Bé, m‘hé gastad 35 € per aquest llibre que me va‘rribà ahí. Avúy hé lleggid 50 pàginas y estig a punt d‘havê de prênde un Tranquimazin, o algo parescud, pêrque no me péguiga un atac de rabi. ¡Jo no sé còm se pod tergiversà de tal manéra! ¡Jo no sé d‘ahón trèuen es catalanistas tants d‘arguméns contraris emb lo que va de sa nostra llengo! Ara me dón cónta de còm ha sortid tot aquest puñetéro pancatalanisme a sas nostras islas: de sa gent que lleggêx panfletos còm‘aquest y se creu lo qu‘hey escríuen. M‘agradaría molt compartí emb voltros un parêy de frases d‘aquest llibre, però com que té drêts d‘autó, no m‘ês possibble. Domés vos dig una còsa: si volêu agafà una bòna empipada, compràu es llibre, que vos sirà segura; si no, agafàu es 35 € per anà a fé un bon pamb‘òli y un gintònic, que vos caurà milló. Au idò...

Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears


Amazon España

Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut per gonellisme, mot que procedeix del pseudònim Pep Gonella adoptat per l’advocat i polític Josep Zaforteza en la famosa polèmica de l’any 1972 sobre la identitat lingüística i l’estandarització del català a Mallorca. 

Avui el gonellisme fa referència als sectors contraris a la unitat de la llengua catalana o a la normalització lingüística a les Balears

Dividit en tres grans parts, la primera està dedicada als orígens, als autors i activistes més destacats, a les publicacions més rellevants i als principis ideològics del gonellisme. 

La segona part exposa les queixes i reclamacions més habituals del gonellisme, i la seva manera d’actuar o treballar per a atènyer les seves finalitats. 

Finalment, en la tercera part l’autor examina i refuta els arguments i les afirmacions esgrimits pels gonellistes i anticatalanistes illencs

Enlaces que solo muestran publicidad:

http://es.shopping-stars.ru/lit-gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar__214097.html 

http://uberupload.ru/es/download/gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar_.zip

INFORMACIÓN 

ISBN 978-8417113100 
Cubiertas (Catalán) 
Autor Xavier Canyelles Ferrà 
Papel , 464 páginas



La botiga de llibres d’Amazon.es és el lloc perfecte per tot aquell que gaudeixi de la lectura en català. Amazon.es t’ofereix en aquesta pàgina tot el que està relacionat amb el món de llibre en català.


som baléàs

martes, 7 de marzo de 2017

Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón

Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón


A la volta =   A la vez.  // a la vegada a Beseit

Allacuanta = hace mucho tiempo

A palpó = A tientas  // a paupóns

Acontentat = Lleno, harto, etc. / Fart a Beseit

Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (Agost)

Aigua = Agua

Airegaz = Viento fuerte (ventolina)

Aisá o Eisá = Azada  (eixada, aixada, eixadella, cavegueta a Beseit)
Albarca = Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  // abarca, abarques a Beseit

Alchez = Yeso // ges a Beseit // alchés a Vallchunquera

Alfalz = Alfalfa (aufals a Beseit)

Alfalz = Hoz (fals, falseta, corbella a Beseit)

Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared

Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch a Beseit

Amagatall = Espacio pequeño para esconderse

Anan = Yendo (aná: ir; anán)

Aparent = Apropiado

Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. // apedassá a Beseit (de pedás : pedazo)

Ara = Ahora

Arguellat = Delgado, enfermizo, débil, etc.

Armela = Almendra // amela a Beseit (Natxo Sorolla Amela)

Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer

Asobin = A menudo, con frecuencia / a subín, a sobín, assobín a Beseit

Áspre = Áspero, seco

Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada

Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho / empapussá a Beseit

Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente

Au = Se acabó o hasta luego

Aufegarse = Ahogarse // aufegás a Beseit

Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia, *neab

Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert a Beseit (vaina)

Bada = Grieta

Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla a Beseit

Bandechá = Bandear, voltear las campanas

Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela

Bezó = Gemelo  / bessó, bessóns a Beseit (los Bujets o Falgássos per ejemple)

Blat = Trigo

Bolicha = Medio agua y medio nieve / Aiguaneu a Beseit

Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / boñ, croquinot a Beseit.

Botiga = Tienda de ropa  / Tenda, botiga

Brema, bremá = Vendimia, vendimiar

Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda)

Bufá = Soplar

Bufa = Ventosidad silenciosa

Bufadó = Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)

Cabaz = Capazo

Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / Tossut a Beseit

Calcé = Calzado

Caló = Calor

Calorina = Calor fuerte

Cante = Cántaro

Cantrella = Botijo

Caparra = Garrapata

Cap = Cabeza

Carbaza = Calabaza

Cariñá = Añorar

Carrechá = Acarrear

Caterva = Multitud de personas o animales

Cosí, Cosina = Primo, prima

Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)

Chambra = Blusa

Chandre = Yerno (gendre)

Chau = Yugo para uncir el par de la junta

Cheminera o Chaminera = Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. / Enchumenera a Beseit

Chens = Nada, ni siquiera un poco

Chermáchermana (¿GermáGermana?) = Hermano, hermana

Chinoll = Rodilla

Chirnet = Pequeña herida o corte  / Nafra, ñafra

Chisquero = Encendedor de mecha

Chit = Tallo nuevo, retoño. (rechit)

Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro es liquido, chorradeta.

Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores

Chuflá = Silbar (y también copular). / Chulá a Beseit

Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / Justíssia a Beseit

Cibá = Cebada   / Sibada a Beseit

Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromática usada en la conservación de las aceitunas verdes.  / Saduricha a Beseit.

Cingle = Montaña de roca (peñasco)  / Single

Coa = Cola, rabo

Cobertera = Tapadera de una vasija  / Cobertora, tapa, 

Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano

Coca = Torta   / Coc en anous, coc en poma, coca de San Juán

Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"

Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada

Conill o Cunill = Conejo

Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes

Cordé = Cordero

Corp = Cuervo

Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo

Dalla = Guadaña.

Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.

Dies de la semana:
 = Días de la semana:
Dilluns = Lunes (día de La Luna) 

Dimarch
 = Martes (día de Marte) 

Dimecres
 = Miércoles (día de Mercurio) 

Dichaus
 = Jueves (día de Júpiter)

Dit
 = Dedo
Diviandres = Viernes (día de Venus) 

Disabde
 = Sábado (día de Saturno)

Dumenche = Domingo (día del Sol)

Drap
 = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).

Dret o dreta = De pié   (él o ella). Derecho o derecha.

Embasadó = Embudo

Embolicá = Embrollar, confundir.

En tú = Contigo

Endeñat = Herida infectada

Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...

Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba (supino) sin poder levantarse

Erm = Yermo

Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerías

Escagarzat = Cobarde, Miedoso y también tener diarrea

Escaparrá = Echar de mala forma

Esclafá = Romper, escachar...

Esclafitá = Bofetada

Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.

Escurzó = Serpiente de agua

Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa

Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías  

Estenazes = Tenazas

Estirores = Tijeras

Estral = Hacha

Estronchiná = Hacer o hacerse trizas

Falcó = Halcón

Fardacho o esfardacho = Lagarto

Farfallós = Tartamudo

Farina = Harina

Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).

Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.

Fem = Estiércol, fiemo

Femé = Estercolero.

Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.

Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera).

Figuera = Higuera

Finestra = Ventana

Foc = Fuego

Forat = Agujero

Fuchí = Huir.    / Fugí

Fumarro = Cigarro

Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maíz / Barallofa, ballarofa

Gañolá = Quejarse, llorar.

Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea

Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.

Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas

Garza = Urraca (garsa; picaraza)

Golut = Goloso (laminero; llaminé)

Gorrino o Porc = Cerdo

Goz = Perro  / Gos, gossa a Beseit

Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales.

Grané = Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.

Guit = Que tira coces

Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada

Llaurá = Labrar

Llesca = Rebanada de pan

Llit = Cama

Llodo = Lodo, barro

Llop = Lobo

Llum = Luz.

Lluminaria = Luz intensa y brillante

Lorza = Pliegues ondulados en la carne gorda o en ropas

Maestre Mestre = Maestro

Malcriat = Mal educado.

Malfurrá = Malgastar o desaprovechar

Mangrana = Granada

Mardá = Borrego para cubrir las ovejas

Mare = Madre (maire)

Mascle = Semental

Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.

Matraca = Persona que habla mucho

Menut = Entrañas del animal. Asadura. También significa pequeño.

Milló = Mejor. También millón

Mocho = Cualquier astado al que le falta un todo en la cuerno

Modorro = Lunático

Mol pito = Inteligente, listo

Mondonguilla = Albóndiga

Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo (pasterada)

Muermo = Persona que marea o que habla mucho

Muñí = Ordeñar

Nina = Muñeca para jugar las niñas.
(Mon germá Ángel y yo ne teníem una cuan erem chiquets que se díe Mina. La va fé, cusí, man germana Mercedes, Merche, y la féem volá desde la esgorfa en una bossa de plástic com a paracaídes, apart de atres experimentos. Men enrecordo com si fore ahí: los seus ulls: botóns en dos forats, les pesta
ñes negres com lo pel risat de ... Mina El Hammani )

Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa

No cal y no caldrá = No hace o no hará falta

No me fa goch = No me apetece

Pa = Pan

Pare = Padre (paire)

Poble = Pueblo

Oli = Aceite
Ovella = Oveja

Ou = Huevo

 = Pan

Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo

Paniz = Maíz

Paraigues = Paraguas

Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.

Parlá = Hablar

Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad

Pellizc = Pellizco

Pentiná = Peinar

Peó = Peón

Perdiu = Perdiz

Pet = Ventosidad sonora

Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo

Piau = Pié

Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma

Pisá = Orinar

Polde = Dedo pulgar de las manos

Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)

Porró = Porrón para el vino u otra bebida 

Porta = Puerta

Pot = Bote de vidrio o metálico.

Presec = Melocotón

Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.

Puncha = Pincha clavada en la carne

Purna = Chispa que salta del fuego

Raim = Uva o racimo de uva

Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo Cambio brusco y desagradable del tiempo

Refredat = Constipado (fred, fret; frío; rumano constipado : )

Regalá = Derretirse el hielo, la nieve

Reglot = Erupto (eructo) (rot) (alemán. rülpsen, inglés. burp, cat. rotar, fr. rot)
Res. Nada. (rien fr. ; no res : nada; res latín: cosa; res publica: república: la cosa pública)

Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo. (ribás) (com Alejandro Romero R.)
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado (rovellat, rovell, rubeo) (robelló)
Roch = Rojo
Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
Sargantaña = Lagartija (sargantana)
Serva = Fruto del azarollo 
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
Tarquín = Cieno.Barro sucio
Timó = Tomillo (thymian, thymus, thymus,) (farigolero)
Timó, Tomillo, timus, thymian,



Tocadura = Herida de las caballerías debido al roce de los aperos
Toquitiá = Sobar, manosear (toquetear)
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Treballá = Trabajar.
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Troná = Tormenta
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos
Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros, vosotras
Vi = Vino
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa
Zaboc = Memo, iluso
Zapo = Sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías. (zurriaga)