Mostrando las entradas para la consulta Oriol Junqueras ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Oriol Junqueras ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de septiembre de 2017

Los catalans tenim mes proximidat genética en los fransesos

Copia desde cachondeo Tomaset

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

Junqueras, ERC, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses. Salta a la vista.


Alain Fabien Maurice Marcel Delon (Sceaux, Altos del Sena, 8 de noviembre de 1935) es un actor de cine francés. Icono de la cinematografía europea de la década del 60-70 y ganador del Premio César, es así mismo muy reconocido como icono de la apostura masculina europea de los 60, además de ser un hombre de negocios y poseer su marca propia de perfumes, relojes y accesorios.

Vota oinc , orgía indepenacionalista de Cataluña, Oriol Junqueras

Vota oinc, orgía indepenacionalista de Cataluña

Ciu , Artur Mas, Oriol Junqueras, cerdo, chorizos

martes, 26 de marzo de 2019

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga

Los dirigens catalans que defenen la inmersió (menos per als seus fills)

https://gaceta.es/espana/dirigentes-catalanes-inmersion-linguistica-mas-junqueras-montilla-rahola-20180220-0650/

Dos bocs, mardans, borregos a pun de tossá:

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga, Arturo Mas, Oriol Junqueras
 

Imposen lo modelo de ‘inmersió lingüística’, defenen la seua nessessidat per a presservá lo catalá, pero los seus fills y filles estudien a colegios privats o escoles privades.

//

Estos días se debate la incorporación de una casilla en las matriculaciones para el próximo curso que dará opción a los padres a elegir que sus hijos estudien en castellano. Hasta el momento el catalán había sido impuesto como lengua vehicular, relegando el castellano a una materia residual.
 
A pesar de la ley y de las sentencias judiciales que fijan la obligatoriedad de cursar un 25% de materias en castellano, sólo hay 12 escuelas en toda la región que cumplen. Para acabar con esta situación –y como medida electoralista ahora que Ciudadanos sube en las encuestas- el Gobierno del PP ha puesto sobre la mesa la libertad de elección de los padres, un derecho constitucional que se ha obviado en Cataluña.
Los partidos separatistas y los socialistas -impulsores de este modelo lingüístico- han salido a criticar la iniciativa del PP. Todos coinciden en que enseñar en castellano dividirá a los niños y que el partido del Gobierno -residual hoy en el Parlament- no tiene potestad para modificar el sistema educativo.

Así educan los nacionalistas a sus hijos.

Pero, quienes defienden el modelo de inmersión lingüística, ¿lo aplican en su casa? El conocido blog Dolça Catalunya ha hecho un repaso de algunos primeros espadas del mundo ‘indepe’ y la educación que ofrecen a sus hijos.

El expresidente catalán Artur Mas tiene la suerte de dominar otros dos idiomas además del castellano y el catalán. Habla con fluidez inglés y francés gracias a su educación en el elitista Liceo Francés. Para sus hijos eligió la escuela Aula, cuyo precio es de alrededor de mil euros mensuales por alumno. Lo curioso del centro elegido por el expresidente regional para sus vástagos es que no emplea el catalán como lengua vehicular.

El propio centro explica en su web que ‘’el proyecto incluye el uso de las cuatro lenguas (castellano, catalán, inglés y francés) como vehiculares para cursar diferentes materias’’.
 
Oriol Junqueras publicaba un mensaje hace unos días en su cuenta de Twitter en el que decía lo siguiente: ‘’La escuela catalana es un patrimonio que hemos de construir entre todos. Y entre todos hemos de preservarla. Ayudemos a los docentes en su misión de educar a las futuras generaciones’’.

Missatge de Junqueras:
"L'Escola Catalana és un patrimoni que hem construït entre tots. I entre tots l'hem de preservar.
Ajudem els docents en la seva tasca d'educar a les futures generacions."

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam
Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam
 
 
 
El exvicepresidente, en prisión desde hace unos meses acusado de rebelión, defiende con empeño el modelo educativo catalán pero, como Artur Mas, también ha elegido educar a sus hijos en la privada. Junqueras cursó sus estudios en el Liceo Italiano, donde, recuerdan desde Dolça Catalunya, no hay inmersión lingüística.

Para justificar que sus hijos acudan al mismo centro que él, en una entrevista en La Vanguardia en 2012 Junqueras afirmó que se trata de una cuestión de ‘’tradición familiar’’.

Y los impulsores del modelo de inmersión lingüística.

Montilla es el padre del modelo educativo catalán,
 
Montilla es el padre del modelo educativo catalán, impulsado durante su etapa al frente del tripartito. Pero sus hijos estudiaron en el Colegio Alemán de Barcelona Santo Alberto Magno donde, sorpresa, solo se imparte una hora de catalán a la semana. Así lo confesó la esposa del expresidente, Anna Hernández, en unas memorias: ‘’Dan poco catalán, ésta es la verdad, una hora a la semana es poquísimo. Pero bueno, ya lo supliré yo más adelante. Prefiero que sepan alemán’’.

‘’Sólo por saber alemán ya encontrarán trabajo. Es como tener una carrera’’, confesaba también la esposa de José Montilla. Hace unos años La Gaceta publicó también que muchos de los consejeros del tripartito que impuso la inmersión lingüística optaron por educar a sus hijos alejados de este modelo. Son los caso de la entonces vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre; el exsecretario de organización del PSC, José Zaragoza; el exconsejero de Política Territorial, Joaquim Nadal; o la exconsejera de Trabajo, Mar Serna.
Y ya por último está Pilar Rahola, una de las separatistas más activas en Twitter. En los últimos días ha defendido con uñas y dientes la Educación catalana y ha cargado contra quienes pretenden que sus hijos estudien es castellano. Hace unos años llamó ‘’cerda y ruin’’ a Celia Villalobos en un tertulia televisiva por desvelar que la periodista llevaba a su hija a un internado privado en Suiza. (Quizás ahí su hija aprendió la lengua catalana de Suiza, :)

Alguna publicidad valiente y la ayuda desinteresada de muchos lectores como tú han hecho posible esta noticia. Conoces nuestra línea editorial, a contracorriente de la ideología dominante y desacomplejadamente comprometida con la dignidad humana, la unidad de España y la identidad de Europa. No es fácil ni es barato sostener un medio de comunicación que beba de estos postulados, siempre contra los más poderosos. Por eso te pedimos que nos ayudes con una aportación, que formes parte de nuestro proyecto, que ayudes a que sigamos incordiando al Poder. Puedes hacerlo de varias maneras, infórmate aquí.

martes, 19 de septiembre de 2017

Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

Oriol Junqueras en su nuevo trabajo después del Butifarréndum.
Nova faena después del Butifarréndum.
 
Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

 

La ONCE, que significa Organización Nacional de Ciegos Españoles, es una corporación de derecho público sin ánimo de lucro que trabaja para mejorar la calidad de vida de las personas ciegas, con resto visual y con discapacidad en España.

Fue fundada el 13 de diciembre de 1938 por Ramón Serrano Suñer.
La ONCE se financiaría a través de la venta de loterías, lo que le permite no solo generar ingresos sino también promover la inclusión y la autonomía de las personas con discapacidad.

El Grupo Social ONCE, que incluye a ONCE, Fundación ONCE e Ilunion, tiene como objetivo principal la plena inclusión y el acceso a la vida independiente de las personas ciegas y con otras discapacidades en España y en el mundo.
Esta organización es reconocida como el mayor generador de servicios sociales para personas ciegas y de empleo para personas con discapacidad en el mundo, y es el cuarto mayor empleador no público para personas con y sin discapacidad en España.

jueves, 29 de febrero de 2024

Fardar - Fatigacio

Fardar, v., farder.

Voyez Denina, t. II, p. 297, et t. III, p. 22.

De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.

De farder et de polir et de friser leurs têtes.

 

Fardel, s. m., fardeau.

Voyez Denina, t. III, p. 22.

D' avol fardel

Se carga e d'avol fais.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.

ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.

Si ont moult bien apareillié 

Comme marcheanz lor fardel.

Roman du Renart, t. I, p. 139.

CAT. Fardell. ESP. (hato, fardo) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)

 

Farga, s. f., forge.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Com aurs en fuec e cum aciers en farga

S' afina.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Comme or en feu et comme acier en forge s'afine. 

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.

V. et Vert., fol. 66. 

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún, aon fique fabreguayar.)

2. Fargar, v., forger, fabriquer. 

En Guillelm Fabre sap fargar, 

Et anc nulh temps fabres no fo.

B. d'Auriac: En Guillem. 

(N. E. Ironía con el apellido Fabre, como Forges lo hizo con Fraguas.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

Le seigneur Guillaume Fabre sait forger, et oncques jamais il ne fut forgeron.

Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos, et il nous forge.

Fig. Quant autres fan enguanas farguar. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand les autres font forger tromperies. 

Part. pas. I bastays cargatz

Sol d' esterlis de nou fargatz. 

V. de S. Alexis. 

Un portefaix chargé seulement de sterlings fabriqués de neuf.

Can l' archa fon fargada.

Trad. de la 1re épître de S. Pierre.

Quand l'arche fut fabriquée. 

Aytal mot son finch e fargat segon lati. 

Leys d'amors, fol. 69.

De tels mots sont formés et forgés selon le latin.

CAT. ESP. PORT. Forjar. (chap. Forjá.)

 

Farina, s. f., lat. farina, farine.

Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.

Comme celui qui purge la pure farine du son. 

Prov. Mas aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant.

Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.

CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

2. Farnier, s. m., farinier. 

Per menador o per farnier.

Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa. 

Ieu son mouniers... o farniers. 

(chap. Yo soc moliné... o fariné.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141.

Par meneur ou par farinier. 

Que le meunier ou le farinier soit en faute. 

Je suis meunier... ou farinier.

ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).

3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.

So mantas especias de froment, alcu es dit far.

Eluc. de las propr., fol. 208. 

Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.

ESP. Farro (Triticum dicoccum). IT. Farro, farre.

 

Farsir, Frasir, v., lat. farcire, farcir, garnir, remplir, gonfler.

Las ronhonadas dels moutons... non... farcirai, ni sobre aquelhas neguna graissa non sobrepauzarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Je ne farcirai pas... les rognons des moutons, ni sur ceux-là aucune graisse je ne superposerai. 

Part. pas. Ventres replez e farsiz de grans viandas.

(N. E. No sé si Juaquinico Monclús entenderá esta frase en lengua occitana. Es el presidente de la Ascuma, sucursal del IEC en Aragón, en Calaceite.)

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

Trad. de Bède, fol. 9.

Ventres pleins et farcis de quantité d'aliments. 

Dos fadestols ab aur farcis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

Deux fauteuils garnis d'or.

(N. E. Más arriba: Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil, silla plegable, sillón.)

Sel de Milan ab lur farsida pansa.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Ceux de Milan avec leur panse gonflée. 

(N. E. No sé si se refiere a algunos antepasados de Oriol Junqueras.)

Oriol Junqueras, Alain Delon

Fig. Del trachor de Metaplana

Qu'es d'engan frasitz e ples.

Guillaume de Berguedan: Chansoneta.

Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.

CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

 

Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.

Deudes de Prades, Aus. cass.

Dégoût, c'est quand il ne peut manger. 

Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.

Eluc. de las propr., fol. 91. 

Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.

Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.

Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.

Hueimais fastics mi seria

Cobleiars d'aisso que no m cal.

B. Zorgi: Mout fai. 

Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.

Loc. Tenon s'a fastic

Qui tot non lor o gic.

P. Cardinal: Li clerc si.

Ils tiennent à ennui qui ne le leur laisse tout.

CAT. Fastig. ANC. ESP. (MOD. Hastío, asco) PORT. Fastio. IT. Fastidio.

(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)

Javier Giralt Latorre; Albelda; Litera, Llitera; Enfollir

2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.

Fastigos,

Chufaniers e vils janglos.

P. Vidal: Abril issic.

Dégoûté, railleur et vil hableur.

CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)

3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.

Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)

Ma bel' amia.

G. Faidit: Solatz e chantar.

Car je ne veux ennuyer ma belle amie.

IT. Fastidire.

4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.

Pueis donatz la

A sel auzel que fastica.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.

Part. pas. Tant es malvatz,

Qu' eu fastigatz

Sui e lassatz.

Esperdut: Qui non. 

Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé. 

CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, lo tonto del poble

 

Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.

Ay avut aytal fat tota ora,

C' amoros soi et amoros serai.

(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)

Perdigon: D' amor non puesc.

J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.

Vos volem demostrar, 

Per entendre pus clar, 

Qu' es astres ni qu' es fatz.

Nat de Mons: Al bon rey.

Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.

Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.

Roman de Fierabras, v. 787.

Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.

ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283. 

CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)

2. Fada, s. f., lat. fatua, fée. 

Toza, fi m ieu, gentil fada 

Vos adastret, quan fos nada, 

D'una beutat esmerada.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure. 

Selhui fadet gentils fada 

A cui fon s' amors donada.

Marcabrus: Estornelh. 

Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.

ANC. ESP.

Que las mis fadas negras no se parten de mi. 

Arcipreste de Hita, cop. 798. 

CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)

- Sorte d'araignée.

Aranhas c'om apela fadas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Araignées qu'on appelle fées.

3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.

Fachuriers e devins

Et autres galiarts que sabien diablias.

(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)

V. de S. Honorat.

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Li non cast, li fachilador, li homicidi.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22. 

Les non chastes, les sorciers, les homicides.

ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats o trencats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.

Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo a La Almunia de Doña Godina. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)

4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.

Las faitileiras pudens.

Marcabrus: Pus mos. 

Les sorcières puantes.

Crezo vilhas fachilieiras. Brev. d'amor, fol. 131.

Croient vieilles sorcières.

ANC. CAT. Fatillera. PORT. Feiticeira.

5. Fachilhayritz, s. f., sorcière.

Falsas vielhas fachilhayritz 

Per cosselhar qualque bevenda.

Brev. d'amor, fol. 131.

Fausses vieilles sorcières pour conseiller quelque breuvage.

6. Fachillamens, Faitilhamens, s. m., enchantement, sorcellerie.

Cill que fan faitilhamens.

Marcabrus: Pus mos. 

Ceux qui font sorcelleries.

Fachillamens se trouve dans des variantes.

7. Fadar, Faidar, v., féer, douer, enchanter.

En aissi m fadet mos pairis 

Qu'ieu ames e no fos amatz.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ainsi mon parrain me féa que j'aimasse et ne fusse aimé.

Aissi m fadero tres serors

En aquella ora qu'ieu sui natz,

Que totz temps fos enamoratz. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Ainsi trois soeurs me douèrent en cette heure que je suis né, que je fusse toujours enamouré. 

Part. pas. Nuls hom faidatz.

Pistoleta: Aitan sospir.

Nul homme féé.

So qu'es predestinat 

O fadat per natura.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Ce qui est prédestiné ou doué par nature. 

ANC. FR. Je cuit que cist hom est faez.

Fables et cont. anc., t. III, p. 430. 

C'est une chose faée.

Charles d'Orléans, p. 264.  

Sachiez de voir que l'espée 

Est en tel manière faée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 144.

ANC. ESP. Que los que a vos fadaron

Non sean verdaderos en lo que adevinaron.

Arcipreste de Hita, cop. 125.

ANC. CAT. Fadar. ESP. MOD. Hadar. PORT. Fadar. IT. Fatare.

8. Fachurar, Faiturar, v., enchanter, ensorceler, fasciner.

Ab sos bels huoills amoros, 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m'a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas.

Avec ses beaux yeux amoureux, avec quoi m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.

ANC. CAT. Fatillejar.

L'ancien français employait le substantif faiture et faicturerie pour sorcellerie.

Sorceries, charoiz et faitures soubs le sueil de l' uys de l'hostel. 

Lett. de rém. de 1376. Carpentier, t. II, col. 348.

Par leurs sorceries et faictureries. 

Lett. de rém. de 1446. Carpentier, t. II, col. 348.

 

Fat, adj., lat. fatuus, fat, fou, ignorant, sot, simple, imbécile.

(N. E. Esta palabrica la conocen bien algunos fatos de Huesca, como los de la CHA, que salieron después del diluvio a regar con botas de goma y chubasquero.)

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

Si m partetz un juec d'amor, 

No suy tan fatz

No sapcha triar lo melhor

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour, je ne suis si sot que je ne sache choisir le meilleur entre les mauvais.

Quar ab vos son fadas las conoissens.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Car avec vous sont sottes les savantes

Qui s vuelha m'en tenha per fat.

R. Rigaut: Tota domna.

Qui se veuille m'en tienne pour imbécile

Falhon per fadas enpreizos.

H. Brunet: Lanquan son.

Manquent par folles entreprises. 

Substantiv. Sa beutatz

Fai 'ls fols e 'ls fatz 

Tornar senatz. 

Raimond de Miraval: Forniers per mos. 

Sa beauté fait retourner sensés les fous et les simples. 

Proverb. Si voletz el segle parer,

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbaut.

Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats. 

ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians.
Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)

Tomás Bosque; Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí; gos, gossos, gossa, gosses; gosset, gossets, gosseta, gossetes

2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)

Si la sal es fada, en que la saborares?

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9. 

Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?

De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271. 

De saveur... fade.

CAT. Fad. IT. Fado.

3. Fadamen, adv., follement, sottement.

Quan fadamen 

Parl' om soven.

Giraud de Borneil: Quar non ai. 

Quand on parle souvent sottement.

4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.

Fadet joglar, 

Con potz pensar 

Aquo qu'es greu per eyssernir?

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?

5. Fadelh, adj., fat, fou.

Trobat m'an nesci e fadelh,

Quar no sai aver ajustar.

B. Martin: Farai un vers. 

Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.

6. Faduc, adj., fade, fastidieux, ennuyeux, méprisé.

Vos, drutz, etz gent faduca.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Vous, galants, vous êtes gent ennuyeuse. 

Pel joglareiar faduc.

Garins d' Apchier: Aissi con. 

Par le bouffonner fastidieux. 

Substantiv. En totz bos sens ab los faducx. 

Marcabrus: Al departir. 

En tous bons sens avec les ennuyeux.

7. Fatonier, Fantonier, adj., fou, niais, fantastique, faquin, fanfaron.

Albertet, ben vos teng per fatonier, 

Car mais prezatz foudat que sen.

T. d' Albertet et de Pierre: En Peire. 

Albertet, je vous tiens bien pour fou, car vous prisez plus folie que sens.

Non amest cusson ni fantonier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Vous n'aimâtes goujat ni faquin. 

Ni vuellas esser menuziers

En tos avers ni fatoniers.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ni veuilles être mesquin ni fanfaron dans tes richesses.

CAT. Furios. ESP. PORT. IT. Furioso. (chap. Furiós, furiosos, furiosa, furioses.) Marcel Pena, lo pena de Marcel

8. Fatuitat, s. f., lat. fatuitatem, fatuité, sottise, niaiserie.

Gran re de paraulas, las quals escriure es fatuitatz.

Leys d'amors, fol. 120. 

Beaucoup de paroles, lesquelles écrire c'est sottise.

CAT. Fatuitat. ESP. Fatuidad. PORT. Fatuidade. IT. Fatuità, fatuitate, fatuitade. (chap. Fatuidat, fatuidats.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, quína grassia que fa lo catalaniste

9. Fades, s. m., fadaise, impertinence, fatuité.

En crides pueis mon fades.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

En criât ensuite mon impertinence. 

Loc. Sitot m'o tenetz a fades.

Rambaud d'Orange: Escotatz. 

Quoique vous me tenez cela à fadaise.

10. Fadeza, s. f., fadaise, sottise, fatuité.

Corona del sabi es sa richesa, e 'l no sens del fol es fadeza.

Trad. de Bède, fol. 36.

Couronne du sage est sa richesse, et le non-sens du fou est folie.

Fig. Ab un ram de fadeza,

Del portar temeros 

Estara vergonhos.

G. Riquier: Si m fos. 

Avec un rameau de fatuité, il restera honteux du porter modeste.

ANC. FR. J'abhorre, en y pensant, moy-mesme et ma fadesse.

Ronsard, t. II, p. 1302. 

CAT. Fadea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana.)

Mario Sasot; Las gens s' enfolezisso per mantas manieiras de fulhias

11. Fadenc, s. m., fadaise, niaiserie. 

Ab los cortes apren hom cortesias,

Et ab los pecx, fadencx e gamusias.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec les courtois on apprend courtoisies, et avec les sots, niaiseries et bêtises.

Tug lor fait son de fadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Tous leurs faits sont de fadaises.

12. Fadeiar, v., extravaguer, gausser, ridiculiser.

Mas talant a de fadeiar 

Qui so que te vol demandar.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Mais a désir de gausser qui ce qu'il tient veut demander.

Mesura m dis qu' eu non domnei, 

Ni ja per domnas no fadei.

Garins le Brun: Nuoitz e jorn. Var. 

Raison me dit que je ne fasse pas le galant, ni que jamais je n'extravague pour dames.

Com cel qu' en tot cant vol far se fadeya. 

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Comme celui qui en tout ce qu'il veut faire se ridiculise.

13. Enfadezir, v., faire le fou, bouffonner, rendre fou

Ben poiras, fol, enfadezir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar

Tu pourras bien, fou, bouffonner. 

No m' en pot nuls fagz enfadezir.

Folquet de Marseille: Ja non cug. 

Nul fait ne m'en peut rendre fou. 

CAT. Enfadeir.

 

Fatigar, v., lat. fatigare, fatiguer.

Part. pas. Jhesus fon fatiguat.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.

Jésus fut fatigué.

Fig. Els esperitz d'aquels... fatigatz de sol l'auzir.

Leys d'amors, fol. 114. 

Les esprits de ceux-là... fatigués seulement de l'entendre. 

CAT. ESP. PORT. Fatigar. IT. Faticare. (chap. fatigá, fatigás: yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguem o fatigam, fatiguéu o fatigáu, fatiguen; fatigat, fatigats, fatigada, fatigades; cansá, agotá, baldá, chafá, etc.) 

2. Fatigacio, s. f., lat. fatigatio, fatigue.

Ses enueg et fatigacio.

De labor et fatigacio.

Eluc. de las propr., fol. 106.

Sans ennui et fatigue.

De labeur et fatigue.

ESP. Fatigación (fatiga). (chap. fatiga, fatigues; cansamén, cansamens; baldamén, baldamens; agotamén, agotamens; chafamén, chafamens.)

jueves, 9 de mayo de 2024

Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar

Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.

Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor

Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz, 

Quar a mon joy suy revertitz; 

Et laus en lieys e Dieu e lhor. 

G. Rudel: Belhs m'es l' estius. 

Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.

Elas nos feiran tan d'onor 

Qu'ans nos preguaran que nos lor. 

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx. 

Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.

ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.

Rég. indir. A eux, à elles, leur. 

Destriers ferrans e bays 

Trameton als Mors per paor, 

Que lor orguelh lor an doblat. 

P. Vidal: A per pauc. 

Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.

S' elhas se genson, no vos tir; 

Abans lur o devetz grazir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.

ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus. 

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13. 

Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent. 

Roman de Rou, v. 813.

- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles. 

Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar, 

Que totz lo mons es lurs.

P. Cardinal: Un sirventes. 

De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur. 

Trazon prim 

L' arquier melhor 

Nostri e lor. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.

Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.

Par ben que sens li falha

Qui donas joves engalha,

Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,

Quar...

Lur companha es gazanha.

Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.

Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.

Roman de Rou, v. 12960. 

Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.

Comines, liv. I, p. 327. 

ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?

14.6.1461, de hoc o de no


ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.

Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.

Pois lo reys e 'l coms Richartz 

M' an perdonat lurs mals talans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.

CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)

Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.

Paulet de Marseille: L' autr' ier.

Conquièrent, en défendant le leur.

Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.

(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)

Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur. 

Ai! Seigner Dieus, cui non platz 

Mortz de negun peccador, 

Ans per aucire la lor, 

Sofritz, vos, la vostra en patz.

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.

Ab las autruis van aprenden

Engienhs, ab que gardon las lor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs. 

ANC. FR. Quant issi perdent la lor,

Cument querrez altrui enor?

Roman de Rou, v. 12435. 

ANC. IT.

Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia, 

E la cagione fu ch' ellino avien messo 

Il loro re Adoardo.

Villani, XII, 54.

Loc. Tan no m'a sabor

Manjars ni beure ni dormir,

Cum a quant aug cridar: A lor!

Bertrand de Born: Be m play lo.

Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!

(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)

Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.

Enans fos orba o losca,

Qu'ieu perdes ma virginitat!

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité

Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca, 

D'amor, si 's orba o losca?

Marcabrus: Dirai vos. 

Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne? 

CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo

(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni.)

Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni

Lot, adj., lent, indolent, lourd.

Non es lotz ni coartz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

N' est indolent ni lâche. 

N' osta, vos non es ges lota? 

Ben o conosc al montar. 

Guillaume de la Tour: Unas doas.

Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.

Per so l'apelam lenta o lota.

Leys d'amors, fol. 111.

Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.

2. Lotamens, adv., lourdement.

Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.

Leys d'amors, fol. 111. 

Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.

(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)

Juaquinico Monclús, Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós


Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.

Cel que cercha l'aur, tant lava

Lo lot, e trastorna la grava

Tro que trueba lo luzent aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant. 

Si no o fai, es porc que se fueilla

Volontier en fanc e en lot. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.

CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín. 

Chap. Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals.)

Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals

2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.

Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.

La pluie... rend les chemins boueux.

CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.

(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)


Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.

Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6. 

Par cause d'humidités glissantes.

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

2. Lubricitat, s. f., lubricité.

Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.

Par lubricité... il perd la tutelle.

ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)


Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.

Tal m'avetz tornat, qu' a lucha 

No m defendria d' un manc.

(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.

Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.

Lui naît en son coeur une nouvelle lutte. 

En mans locx val mais tarda que cocha, 

Sol contra Dieu no s fassa la locha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.

Loc. prov. Mas res no m'ajuda, 

Ans es lucha perduda.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon. 

Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.

ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.

ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.

IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)

2. Loitamen, s. m., lutte, combat.

Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.

Trad. de Bède, fol. 35.

Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.

3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.

Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.

Nous confondons notre adversaire et le surmontons.

Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.

(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.

ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.

Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.

Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.

Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.

Hameus de la Broquerie: Quan.

Si le sien corps avec le mien lutte. 

Si l' auzel loita e ponha.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si l'oiseau résiste et s'efforce.

ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.

(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)