champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 2 de septiembre de 2017
Carlos Sancho Meix, lo parlar antic; Valdeltormo, La Vall
sábado, 1 de diciembre de 2018
fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses
Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctor Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ...
IV.
Quan lo rius de la fontana S' esclarzis, si cum far sol, E par la flors aiglentina, E 'l rossinholet el ram Volt, e refranh, et aplana Son dous chantar, e l' afina, Dregz es qu' ieu lo mieu refranha. Amors, de terra lonhdana, Per vos tot lo cor mi dol; E non puesc trobar metzina, Tro venga 'l vostre reclam, Ab maltrait d' amor doussana, Dins vergier, o sotz cortina, Ab dezirada companha. Pus tot jorn m' en falh aizina, No m meravilh s' ieu m' aflam; Quar anc genser Crestiana No fo, ni dieus non o vol, Judea, ni Sarrazina. Et es ben paisutz de manna Qui de s' amor ren guazanha. De dezir mos cors non fina Vas selha res qu' ieu pus am, E cre qu' el volers m' enguana Si cobezeza la m tol. Quar plus es ponhens d' espina La dolors que per joy sana; Don ja no vuelh qu' om mi planha.Quan pensar m' en fai aizina Adoncs la bays e l' acol; Mas pueis torn en revolina, Per que m n' espert e n' aflam; Quar so que floris non grana: Lo joy que mi n' atayna Tot mos cujatz afaitanha.
Senes breu de parguamina, Tramet lo vers en chantan, En plana lengua romana, A 'N Ugo Brun, per Filhol. E sapcha gens Crestiana Que totz Peiteus e Viana S' esjau per lieys, e Guiana.
Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia
Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng perque no me parle dingú en este dialecte. En entendre bastán alemán ya ne ting prou. Ara ting lo nivell B2 TELC de Deutsch, alemán.

lunes, 8 de julio de 2024
Mur
Mur, s. m., lat. murus, mur, muraille.
La ciutat s' ajosta
Per far murs e fossatz.
(chap. La siudat se ajunte per a fé muros y fossos.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cité s'assemble pour faire murs et fossés.
Las tors eron autas e los murs dentelhatz.
(chap. Les torres eren altes y los muros dentellats.)
Lo mur batalhier. Guillaume de Tudela.
(chap. Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat.)
Les tours étaient hautes et les murs crénelés.
Le mur défenseur.
ANC. CAT. Mur. ESP. PORT. IT. Muro.
(chap. Muro, muros. Per ejemple, a Valderrobres ña una costa después del pon de ferro que se diu “la costa del muro”. Yo no li hay sentit may a dingú di mur, ni als catalans que veníen a Valderrobres. Un atra cosa es que lo sompo de Luis Rajadell digue mur y Vall-de-Roures, pero estos imbessils se troben a tots los pobles, per ejemple a La Vall: Carlitos Sancho Meix.)
2. Mura, s. f., mur, muraille.
Li un an els fundamens lur cura
E l'altre en bastir la mura.
V. de Sainte Énimie, fol. 38.
Les uns ont leur sollicitude aus fondements, et les autres à bâtir la muraille.
(chap. Muralla, muralles.)
3. Muralh, s. m., muraille, mur.
A Peiraguers, pres del muralh...
Venrai armat sobre Bayart.
Bertrand de Born: Un sirventes on motz.
A Périgueux, près de la muraille.... je viendrai armé sur Bayard.
ANC. FR. Dunt li murail erent versé.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 31.
4. Muralha, s. f., muraille.
Torneiada de vallatz e.... muralhas.
Dessus la muralha son montats per se defendre.
Chronique des Albigeois, col. 49 et 11.
Entourée de fossés et... murailles.
Dessus la muraille ils sont montés pour se défendre.
CAT. ESP. Muralla. PORT. Muralha. IT. Muraglia. (chap. Muralla, muralles.)
5. Muramen, s. m., murement, action de murer.
Las despensas del muramen del eretque.
Cartulaire de Montpellier, fol. 54.
Les dépenses du murement de l' hérétique.
IT. Muramento. (chap. Muramén, acsió de fé muro o murá : paredá.)
6. Murador, adj., condamné à être muré, mis entre quatre murailles, claquemuré.
Empero sera muradors. Cartulaire de Montpellier, fol. 54.
Pour cela il sera claquemuré.
(chap. Muradó : condenat a sé murat : paredat : emparedat : ficat entre cuatre muralles o parets.)
7. Murar, v., du lat. muratus, murer, clore, bâtir un mur.
Ben er mal' aventura,
S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Bien sera funeste aventure, si le légat vient, s'il ne le brûle ou ne le mure pas.
Say ben de peira murar.
(chap. Sé be de pedra murá : fé muro : paredá.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais bien avec pierre murer.
Fig. Proeza franh et avoleza s mura,
E no vol joi tener dins sa clauzura.
Marcabrus: Auiatz de chan. Var.
Prouesse se brise et lâcheté se mure, et ne veut pas tenir joie dans sa clôture.
Part. pas. Que no sia crematz
E muratz, ni destrug.
Izarn: Diguas me tu.
Que je ne sois pas brûlé et muré, ni détruit.
Que la vila de Monpeslier sia murada.
(chap. Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani.)
![]() |
Statuts de Montpellier, fol. 13.
Que la ville de Montpellier soit murée.
ANC. CAT. ESP. PORT. Murar. IT. Murare.
(chap. Murá : muro, mures, mure, murem o muram, muréu o muráu, muren; murat, murats, murada, murades; fé muro: emparedá; protegí, fortificá.)
8. Enmurar, Emurar, v., emmurer, fortifier.
Fig. Be transparent cristalh entorn l' enmura. Palaytz de Savieza.
Bien transparent cristal autour l' emmure.
Foc tot eviro l' enmura. Eluc. de las propr., fol. 176.
Feu tout à l'entour l' emmure.
Part. pas. Son fermatz et enmuratz los fortz castells. V. et Vert., fol. 102. Sont fermés et emmurés les forts châteaux.
Aquels que so jutgats per heretgias, e emurats.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 258.
Ceux qui sont jugés pour hérésies, et emmurés.
ANC. FR. Gens qui si vous ont emmurées. Roman de la Rose, v. 5276.
C'est une longue vallée emmurée de costé et d'autre de grandes et hautes montagnes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Flaminius.
Car ce fol dangier enmurer
Devoit un amoureux loyal.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 701.
miércoles, 27 de mayo de 2026
Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.
Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

![]() |
Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.
E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.
En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.
Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.
Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.
Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:
https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/
https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html
https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html
https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html
https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html
https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html
https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

























































