Mostrando las entradas para la consulta Jean Esteve ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Jean Esteve ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Jacme Grill - Jutge

Jacme Grill. Un couplet en réponse à Simon Doria:

Cobeitatz, qu' es vengud' avan,
Nos ha tot bastit aquest dan,
En Simon, que las dompnas han
Amor e domnei gen tengutz,
Mas per los cobes recrezutz
Ricx drutz bes es abatutz.
Seigne' 'N Jacme.

Bastero, 88. Crescimbeni, 198.

Jean d' Anguilen. Une pièce dans laquelle il s' adresse ainsi à l' Amour:
Amors, vostra mantenensa
Perdetz a guiza d' enfan,
Qu' ieu, car fas vostre coman,
N' ay l' afan e 'l marrimen,
E 'n trac mi dons a guirensa,
Car no li m defen;
Mas ben pauc fai d' ardimen
Qui contra 'l vencut s' en pren
A cui degra far valensa.
S' ieu anc.
Millot, III, 415.

Jean d' Aubusson. Une tenson avec Nicolet:
En Nicolet, d' un songe qu' ieu sognava
Maravillios, una noit quan mi dormia,
Voill m' esplanez, que molt m' espaventava;
Tot los eigles d' un' aigla que venia
Devers Salern sa per l' aire volan,
E tot quant es fugia li denan.


Il répond aux explications que lui donne Nicolet:
En Nicolet, tan gran aura menava
Aquest' aigla que tot quant es brugia,
Et una nau de Cologna arivava
Maiers asaz que dir non o porria,
Plena de foc, l' aigla ab aura gran,
Si que lo focs ardea et alumnava
Vas totas parz lai on l' aigla volava...

En Nicolet, tot lo foc amorzava
Aquest' aigla, et un gran lum metia
En Monferrat, que tan fort esclarava
Que lo segles per tut s' en esbaudia;
E metia d' autre lum per locs tan
Que tot quant es s' en anava allegran,
Pueis l' aigla sus en l' aire s' asedia
En tant alt luoc que tot lo mon vezia.

L' un et l' autre finissent par un envoi. Voici celui de Jean d' Aubusson:
A l' onrac ric emperador presan,
En Nicolet, don dieus forsa e talan
Que restaure valors e cortesia,
Si cum li creis lo poder chascun dia.
En Nicolet.
Bastero, 84. Crescimbeni, 188. Millot, II, 205.

Jean Esteve, t. IV. Les pièces de ce troubadour sont au nombre de douze, et datées. Les vers suivants paraissent se rapporter à une calamité publique:
Quossi moria
Sui trebalhatz,
No say que m dia
Pus qu' enrabiatz,
Tan me laguia
La mortaldatz
Que s fetz lo dia
De caritatz;
Quar plors
Peiors
No foron vistz,
Dolors
Maiors
Ni cors pus tristz;
Per qu' ieu sui dolens
E mans d' autras gens;
Dieus lur es guirens
Cum als ignoscens;
Verges Maria,
Si quo venc en vos,
Preiatz lo 'n pia
Qu' els salve e nos.
Quossi moria.
Bastero, 84. Crescimbeni, 189. Millot, III, 397. P. Occ. 344.

Jean Lag. Une tenson avec Ebles.
Be us esforsatz com siatz bon doblaire
Pus auzi dir, N Ebles, que l' emperaire
Vos vol vezer, e cre us ben, si us vezia,
Per vos donaria;
Mais, per dieu, si us auzia,
Auzir no us volria,
Car mal e lag parlatz;
Mon joi parlaria
E vos chantariatz;
Anatz on que sia
Ja respieg non prendatz.
Qui vos dara.
Millot, III, 415.

Jean Miralhas. Une tenson avec Raimond Gaucelm, auquel il répond:
Ramon, si vos cazetz de la carreta

Obs y auran tug vostre companho
Ans que us levetz, e la vostra penseta
Esclatara si avetz manjat pro.
Joan Miralhas si dieu.

Jeoffre. Une tenson avec Giraud Riquier, auquel il demande:
Guiraut Riquier, diatz me
Per cals gens es pus grazitz
Domneys, segon vostr' essien;
Car say es mal aculhitz
C' a penas truep qu' el mantenha,
Ans a de contraris tans
Que dels destricx cascus pessa,
Per que notz als fis amans.
Guiraut Riquier.

Jordan. Un couplet:
Lombards volgr' eu esser per Na Lombarda,
Qu' Alamanda no m platz tan ni Giscarda,
Quar ab sos oillz plasenz tan jen mi garda
Que par que m don s' amor, mas trop me tarda,
Quar bel vezer
E mon plaser
Ten e bel ris en garda.
Lombards volgr' eu.

Jordan de Bonels ou de Borneil. Deux pièces.
Jordan de Bonels si fo de Saintonge, de la marqua de Peitieu; e fes mantas bonas cansos de Na Tibors de Montausier, que fo moiller del comte de Gollena, e pois moiller del signor de Montausier e de Berbesiu e de Cales.
Longa promessa m' es esmays
Tan que no tem coven ni plays,
Ni so qu' ieu tenc no cug tener,
E ges per aisso no m biays
Ni de totas no m desesper.
Non estarai.
Bastero, 84. Crescimbeni, 187. Millot, III, 415. P. Occ. 202.

Jordan de Cofolen. Quatre pièces attribuées à d' autres troubadours; en voici quelques vers:
Ancmais aissi finamen non amey,
Mas ar hi ai pauzat lo cor e 'l sen,
Pus ni mi dons no m puesc partir de ley
Ni o farai jamais a mon viven,
Ni negun' autra non envey
Mas lieys cuy azor e sopley.
Ancmais aissi.

Si cum l' aigua suefre la nau corren
Que es tan greu que mil homes soste,
Per un clavelh pert son afortimen,
Pogr' ieu sofrir mal de tot' autra re
Mai quant de lieys que m defug a merce;
Et on plus l' am, ai en cor que m' azire;
On plus en pens, plus doblon miey cossire,
E 'l dous esgars es cum la bella flors
Que pueys del frug amarzis la sabors.
S' ira d' amor.
Millot, II, 325.

Joris ou Jauris. Une tenson avec Guigo, auquel il répond:
Vostra razo, Gigo, er leumenz preza;
Donc per que m vol mi dons qu' es gen apresa
Colgar ab se mas per tal qu' eu li fasa...
Com home aperceubutz
Baisan oills e faza
Ab segnas conogutz...
Joris cil.
Crescimbeni, 198.

Josbert ou Gousbert. Une tenson avec Pierre Bremon:
Peire Bermon, maint fin entendedor
Preion de cor una dona plazen,
Mas li dui son tan bel e tan valen
Per c' a leis plai c' a amdos fass' amor;
L' uns a de lei lo semblans amoros
E gaps e ris e l' esgart e 'l solatz,
Per c' om cuia qu' el n' aia mais assatz;
L' autre, ses plus, un baizar en rescos;
L' us ha de lei honor e l' autre pro.
Diguatz a qual vai meils segon razo.
Peire Bermon.
Millot, III, 416.

Joyeux de Toulouse. Une pastourelle, dont voici des fragments:
L' autr' ier el dous temps de pascor
En una ribeira
Aniey cercan novella flor
Cost' una cendieyra,
E per delieg de la verdor...
Et, a la primeira flor
Qu' ieu trobiey, torney en plor
Tro qu' en una ombrieira
Reviriey mos huelhs alhor,
Et una bergeira
Lai vi ab fresca color
Blanca cum neuieyra...

Et ieu quan vi son gay cors gen
D' avinent estatge,
E sa fresca cara rizen
E lo sieu clar vizatge,
Oblidiey tot mon pessamen,
Quar de gran paratge
Mi semblet al benfait plazen,
Cors de gran barnatge...
Ves lieys m' en aniey humilmen;
Et en la ferratge
Gardet tres anhels solamen;
Et en mon coratge
Ieu maldis qui primeiramen
Baysset son linhatge...
L' autr' ier el.
Millot, III, 416.


Jutge. Tenson avec Elias:
Ara m digatz vostre semblan,
N Elias, d' un fin amador
C' ama ses cor gualiador,
Et es amatz ses tot enjan,
De qual deu pus aver talan,
Segon dreyta razon d' amor,
Que de si dons sia drutz o maritz,
Can s' esdeve que 'l n' es datz lo chauzitz.
Ara m digatz.

Dans une autre tenson que lui adresse Jean Estève, il lui répond:
Ieu prezi mais, N Esteve, per mo sen,
Home coytos, plazen et amoros,
Sitot no s pot fayre grans messios,
Que no fay ric home desconoisen;
E dona deu lo cortes retener,
Car en lui es joys e chans e deportz...
Dui cavayer.

sábado, 20 de abril de 2024

Lexique roman; Lapidar - Dilatament


Lapidar, v., lat. lapidare, lapider.

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Lo lapideron li fellon.

Planch de S. Esteve.

Dehors ils le vont mener, commencent à le lapider.

Le lapidèrent les félons. 

Part. pas. Sant Esteve fo lapidat. Planch de S. Esteve. 

Saint Étienne fut lapidé.

Deforas els lo van menar,  Comensson a lo lapidar.

La femna que era preza en adulteri, e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère, et devait être lapidée.

ANC. ESP.

Demando a Filotas pora seer lapidado

Poema de Alexandro, cop. 1745. 

IT. Lapidare. (ESP. Lapidar. Chap. Lapidá, apedregá, cantalejá: lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)

2. Lapificar, v., pétrifier, devenir pierre.

Part. pas. fig. Considera si es lapificat, dur, de fusca color. 

Apostema lapificada.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 35. 

Considère s'll est devenu pierre, dur, de couleur brune.

Apostème devenu pierre.

CAT. ESP. PORT. Petrificar. (chap. Petrificá: petrifico, petrifiques, petrifique, petrifiquem o petrificam, petrifiquéu o petrificáu, petrifiquen; petrificat, petrificats, petrificada, petrificades.)

3. Lapidos, adj., lat. lapidosus, pierreux.

Sas vias so arenozas, lapidozas. Eluc. de las propr., fol. 162.

Ses voies sont sablonneuses, pierreuses. 

ESP. (pedregoso) PORT. IT. Lapidoso. (chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)

4. Lapide, adj., lat. lapideus, pierreux, dur comme la pierre.

Scrophulas son motas..., de aquelas so alcunas de lapideas.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Les scrofules sont nombreuses,.., de celles-là sont aucunes de pierreuses.

ESP. (lapídeo) IT. Lapideo. (chap. du com una pedra.)

5. Lapidatio, s. f., lat. lapidatio, lapidation.

Apres la lapidatio de sanh Estephe, premier martre.

(chap. Después de la lapidassió de San Esteve (Esteban, Stephanus), primé mártir, protomártir.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Après la lapidation de saint Étienne, premier martyr.

IT. Lapidazione. (ESP. Lapidación. Chap. Lapidassió, lapidassions; cantaleo, cantaleos; pedregada, pedregades.)

6. Lapidari, s. m., lat. lapidarius, lapidaire.

D' elas uzo lapidaris a talhar. Eluc. de las propr., fol. 184. 

D'elles usent les lapidaires pour tailler.

(chap. Al Decamerón en chapurriau, a la noveleta del heliotropo, ix la paraula lapidari: marmolista, picapedré.)

Libraris, lapidaris. Leys d'amors, fol. 150. 

Libraire, lapidaire.

CAT. Lapidayre. ESP. (lapides : piedra; picapedrero, marmolista) 

PORT. IT. Lapidario. (chap. Lapidari, marmolista, picapedré.)

7. Clap, s. m., tas, amas, monceau, masse.

Adv. comp. Tant an suffert l'aut baron lur mescap 

Qu'el meill del mon tenon Frances a clap. 

P. Durand: Er talent.

Tant ont souffert les hauts barons leur méchef, que le mieux du monde ils traitent les Français en masse.

(chap. Clapé, clapés.)

8. Clapie, s. m., tas, amas, grand nombre.

Adv. comp. Morian a clapies de fam.

(chap. (ne; se) Moríen a clapés de fam.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Mouraient de faim à tas.

9. Clapier, s. m., clapier, trou à lapins.

Aquel que destrura clapier, o prendra conils.

Charte de Gréalou, p. 110. 

Celui qui détruira clapier, ou prendra lapins.

(chap. Cachapera, cachaperes. Cachap, cachaps, cachapa, cachapes es lo mote de Valjunquera.)

10. Clapiera, s. f., tas de pierres.

En una gran clapiera...

De sotz una gran clapiera.

V. de S. Honorat. 

En un grand tas de pierres. 

Dessous un grand tas de pierres.

ANC. FR. Misdrent le corps d'icelui brigant soubz un clappier et monceau de pierres. Lett. de rém. de 1456. Carpentier, t. I, col. 976.

(chap. Clapé de pedres, roques, coduls, cantals, barroculs.)

11. Aclapar, v., amasser, entasser.

Las peyras an aclapat. V. de S. Honorat.

(chap. Han fet un clapé de pedres. V. aclapá : fé un clapé.)

Les pierres ont entassé.

12. Aclap, s. m., entassement, confusion.

Ab sos sirventes, don fa tan gran aclap 

Que par qu'embroc los vers, e qu' els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Avec ses sirventes, dont il fait si grande confusion qu'il paraît qu'il met les vers en broc, et qu'il les mêle en coupe.

13. Allapidar, v., lapider.

Leveron peyras per el allapidar. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Levèrent pierres pour le lapider. 

Tot lo pobol nos allapidara. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 19. 

Tout le peuple nous lapidera.

IT. Allapidare. (chap. Lapidá.)


Lappa, s. f., lat. lappa, bardane, sorte de plante.

Lappa es herba ab fuelhas... que si rapo a la rauba d'home.

Eluc. de las propr., fol. 212.

La bardane est herbe avec feuilles... qui s'attachent à la robe de l'homme. 

CAT. ESP. (bardana, etc) PORT. Lapa. IT. Lappola. (chap. Lapa.)


Larg, Larc, adj., lat. largus, large, généreux, libéral. 

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Dician de far la larga e tan hauta e tant grant qu'ilh pervengues entro al cel. La nobla Leiczon (Leyczon). 

Disaient de la faire large et si haute et si grande qu'elle parvînt jusqu'au ciel.

Fig. Petit mi met en razon larga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Peu me met en raison large.

Etz, e foratz en totz faitz cabalos, 

Si fossetz larcx.

Granet: Comte Karle. 

Vous êtes, et seriez en toutes actions supérieur, si vous fussiez généreux.

Escas de fag e larcs de ven.

Alegret: Ara pareisson. 

Avare de fait et prodigue de vent. 

Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.

Autant a de long comme de large.

ANC. FR. N'est pas larges du sien donner. 

fables et cont. anc., t. II, p. 186.

Il fu large et courtois en dons.

Froissart, t. III, p. 29. 

CAT. Llarg. ESP. PORT. IT. Largo. (chap. Llarg, llargs, llarga, llargues.)

Los germáns de Isabetta maten al seu amán, aufádega, cap, Lorenzo

2. Large, adj., large. 

Substantiv. Quant deu aver de large. 

Trad. du Tr. de l' Arpentage, 2e part., ch. 24. 

Combien doit avoir de large.

3. Largitiu, adj., libéral, favorable.

De do largitiva.

Ad home sa influencia especialment es largitiva. 

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Libérale de don. 

Son influence est spécialement favorable à l'homme.

4. Largamen, adv., largement, généreusement, libéralement.

Gen prometre, largamen dar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Gentiment promettre, largement donner. 

Lo Senhor dona largamen. L'Arbre de Batalhas, fol. 126. 

Le Seigneur donne largement.

CAT. Llargament. ESP. PORT. IT. Largamente. (chap. Llargamen.)

5. Largar, v., larguer, lâcher, relâcher.

Han tan pregat qu' els van largar. V. de S. Honorat.

Ont tant prié qu'ils les vont relâcher. 

Van tramettre... per largar Paul. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 16. Vont transmettre... pour relâcher Paul. 

ESP. PORT. Largar. IT. Largare. (chap. Llargá, llargás: yo me llargo, llargues, llargue, llarguem o llargam, llarguéu o llargáu, llarguen; llargat, llargats, llargada, llargades. Sinónim de aná, anassen, colá, allargás cap a. Imperatiu: llárgat, llargueutos o llargautos, llárgal, llargals.) 

6. Larguejar, v., faire des largesses, des libéralités.

Qui gran cor a de larguejar

Saber deu d' ont o pot traire.

P. Fabre d'Uzès: Luecs es.

Qui a grand coeur de faire des largesses doit savoir d'où il le peut tirer. IT. Largheggiare. (chap. Sé llarg, generós, liberal; gastá dines, doná, regalá, convidá, invitá. Contrari: agarrat, preto, del puñ preto.)

7. Largor, s. f., largeur, étendue, dimension.

Quo s devesis una grans tors

En un pauc miraill de largor.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Comme se discerne une grande tour dans un petit miroir de dimension. Fig. Non ai d'aver gran largor.

G. Faidit: Manens fora. 

Je n'ai pas grande étendue de richesse.

ESP. Largor. (chap. Llargaria, llargaries; extensió, extensions; dimensió de llarg, dimensions.)

8. Largueza, Larguesa, Largessa, s. f., largeur.

La largueza del pont no vos say devisar. Roman de Fierabras, v. 2341. 

La largeur du pont je ne sais vous expliquer.

- Largesse, libéralité, abondance.

El fon ben adreichamen sos fils en totas valors et en totas bontatz et en totas larguesas. V. de Blacasset. 

Il fut parfaitement bien son fils en tous mérites et en toutes bontés et en toutes largesses. 

Escalfat per largessa de viandas. Trad. de Bède, fol. 54. 

Échauffé par abondance d'aliments.

ANC. CAT. Largesa. CAT. MOD. Llarguesa. ESP. PORT. Largueza. 

IT. Larghezza. (chap. Llargaria, llargaries. Abundansia, abundansies.)

9. Larguetat, s. f., lat. largitatem, largesse, libéralité, abondance.

Ab trebalh et ab larguetat.

Conquier reys pretz, e 'l gazanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Avec tracas et avec libéralité, roi conquiert mérite, et le gagne.

Sufrem... grans efermetaz de coleras per larguetat de viandas.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Nous souffrons... de grandes infirmités d'humeurs par abondance d'aliments.

ANC. FR. De ce fet-il moult grant aumosne,

Et de ce fet grant largeté. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 112.

Ad chevaliers de mult grant largetet.

Od ço si aveit grant valeur de largeted... 

Cum Horn est vaillant e de grant largeted. 

Roman de Horn, fol. 16 et 3.

IT. Larghità, larghitate, larghitade.

10. Alargar, Alarguar, v., agrandir, relâcher, élargir, ouvrir, lancer, abandonner, délivrer.

Per alargar lurs possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., ch. 24. Pour agrandir leurs possessions. 

Avetz perdut per trop singlar, 

D' un punch vos degratz alarguar.

Un troubadour anonyme: En aquest. 

Vous avez perdu pour trop serrer, d'un point vous devriez vous relâcher. Suefron los layros, e los alargon per deniers.

V. et Vert., fol. 14. 

Souffrent les voleurs, et les élargissent pour deniers.

Ja sui tornatz en l' afan

De que m' alarguetz antan.

Cadenet: Amors e com.

Désormais je suis retourné en la peine de quoi vous me délivrâtes antan.

De gran prezon mon cor alarc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

De grande prison je délivre mon coeur. 

Part. pas. Com li retenc son cavall

Qu' er' alarguatz en la gran vall. 

V. de S. Honorat. 

Comment il lui retint son cheval qui était lancé dans la grande vallée.

Fig. Lo cors nostre es alargatz a vos. 

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Notre coeur est ouvert à vous.

ANC. CAT. Alarguar. CAT. MOD. Allargar. ESP. PORT. Alargar. IT. Allargare.

(chap. Allargá, allargás: yo me allargo, allargues, allargue, allarguem o allargam, allarguéu o allargáu, allargen; allargat, allargats, allargada, allargades.)

11. Alargamen, s. m., élargissement, agrandissement, augmentation. Del alargamen de las viandas de la terra del rei d'Aragon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

De l'augmentation des subsistances de la terre du roi d'Aragon.

- Délai, retard.

Mas las falsas van lur terme donan, 

E fin' amors no vol alargamen.

Bernard Tortis: Per ensenhar. 

Mais les fausses vont leur terme donnant, et pur amour ne veut délai.

ESP. Alargamiento. PORT. Alargamento. IT. Allargamento. (chap. Allargamén, allargamens; agrandimén, agrandimens; aumentassió.)

12. Relargar, v., relâcher, lâcher.

Totas autras leys cargon et estrenhon, mas aquesta relarga e descarga et alleuja. V. et Vert., fol. 51.

Toutes autres lois chargent et étreignent, mais celle-ci relâche et décharge et allége.

(chap. Relajá, del latín laxare.)

13. Eslargar, v., élargir, répandre.

No s' eslarge foras. Trad. de Bède, fol. 12. 

Ne se répande dehors.

IT. Slargare.

14. Elargir, v., élargir. 

Part. pas. En apres elargitz de preson. Fors de Béarn, p. 1080. 

Par après élargis de prison.


Lari, s. m., lat. larus, poule d'eau.

Lari es auzel alcunas vetz habitant en terra et algunas vetz en ayga.

Eluc. de las propr., fol. 147.

La d'eau est oiseau habitant aucunes fois sur terre et aucunes fois en eau.

(chap. Focha; polla o gallina d'aigua.)


Lart, Lar, s. m., lat. lardum, lard.

Cozetz en vi ab lart qu'es pres

De cap de porc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

(chap. Coéu en vi en sagí (greix, grassa) que se pren del cap del gorrino, porc. Aixina que lo lart, lar, lard, llard, lardo es un tipo de grassa, sagí o greix del cap del gorrino.)

Cuisez dans le vin avec lard qui est pris de tête de porc.

Per lar a lardar los pijons.

(chap. Per “lard” a “lardá” los pichons : críes dels coloms; engreixá, engrassá, ensanginá. Del sagí venen les ensaginades o ensanginades. 

Lo dijous “lardero”, día del churisset a Alcañís, el choricer, ve de esta paraula; dijous gras, gort com lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

CAT. Llard. ESP. IT. Lardo.

2. Lardar, v., larder.

Per lar a lardar los pijons. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Loc. fig. Cant t' apatiscas ni t lardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Quand tu t' empâtes et te lardes. 

Part. pas. Fig. Menudamen de mot gros blavairos

Fon lardatz lo capos.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Minutieusement de très-fortes meurtrissures fut lardé le chapon. 

ESP. Lardar (engrasar). PORT. Lardear. IT. Lardare.

3. Enlardar, v., larder, barder de lard.

Part. pas. Un paon rostit, enlardat,

E ricamenz apareillat.

Roman de Jaufre, fol. 78.

Un paon rôti, bardé de lard, et richement préparé.

CAT. Enllardar. ESP. Enlardar. (chap. engrassá, ensanginá, engreixá).


Las, adj., lat. lassus, las, fatigué.

Anero s pauzar, que mot eron las.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 13.

Ils allèrent se reposer, vu qu'ils étaient moult las.

Fig. Que ja no sia las

De donar.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Qu'il ne soit jamais las de donner.

- Malheureux.

Que fosson deliurat 

Li las prizonier dolen.

B. Zorgi: On hom plus. 

Que fussent délivrés les malheureux prisonniers souffrants.

Exclam. Las! que farai? cum sui trahitz! 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Malheureux! que ferai-je? comme je suis trahi! 

M' aviatz gran gaug donat, 

Ai! lassa, can pauc m' a durat!

Roman de Jaufre, fol. 86. 

Vous m'aviez grande joie donné! ah! malheureuse, combien peu elle m'a duré! 

ANC. FR. Las! tant en ai puis souspiré. 

Et doit estre lasse clamée 

Quant ele aime sans estre amée. 

Roman de la Rose, v. 1616 et 14037.

J'ai eu occasion de prouver que l'exclamation française hélas a été formée de l'adjectif roman Las et de l'exclamation romane Ai venant du grec *aì, que le français a traduit par hé. Aussi trouve-t-on dans l'ancien français:

Helasse! moi dolente, dit Isabel. Hist. de J. de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. ESP.

Sobrevino el infant lasso é sudoriento. Poema de Alexandro, cop. 156.

Le Dictionnaire de ta Crusca avait dit d'abord que lasso est une syncope de lassato, mais il est plus vraisemblable qu'il vient de lassus latin, et surtout de Las roman, dont il a conservé les acceptions; aussi l' erreur a été corrigée dans une des dernières éditions.

ANC. IT. Mas io lasso! che senza

Lei, nè vita mortal nè me stess' amo. 

Petrarca, Canzone: Che debb' io far. 

Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6, et II, 5. 

ANC. CAT. Las. ESP. MOD. Laso. PORT. Lasso. (chap. Fatigat, cansat, baldat; triste, desafortunat, en mala sort, pobre.)

2. Lasset, Lacet, adj. dim., sorte d'exclamation, infortuné, malheureux, pauvret.

Ieu, lasset! non aurai mais guirenza. 

Pujols: Si 'l mal d'amor. 

Moi, malheureux! je n'aurai davantage assurance. 

Ay! laceta, yeu que farai? Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ah! pauvrette, que ferai-je?

(chap. Pobret, pobrets, pobreta, pobretes; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

3. Lassar, v., lat. lassare, lasser, fatiguer.

Malvatz es qui de guerra s lassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys. 

Est mauvais qui de guerre se lasse. 

Ja no s lassarian miey huelh 

D' esgardar.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Jamais ne se lasseraient mes yeux de regarder.

CAT. Llassar. ANC. ESP. Lasar. IT. Lassar. (chap. Cansá, fatigá, baldá.)


Lat, adj., lat. latus, large, étendu.

Es tan latz e tan amples. Leys d'amors, fol. 44.

Est si large et si ample. 

Lada es... via que vai a perdicio. Trad. de Bède, fol. 73. 

Large est... la voie qui va à perdition.

Camba lada e ben forteta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte. 

Substantiv. Foren M de lonc e C de lat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108. 

Furent mille de long et cent de large. 

Loc. adv. En lat et en lonc. Eluc. de las propr., fol. 49.

En large et en long. 

ANC. FR. Si est autant lons com lés.

Si sunt moult lez et moult parfont. 

Roman de la Rose, v. 3827 et 3815. 

Si grant et si ample et si lée.

Roman du Renart, t. II, p. 180.

ESP. (largo) IT. Lato. (chap. Llarg.) 

2. Latitudinalment, adv., en large. 

No latitudinalment ni segon la longitut. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Non en large ni selon la longueur.

(chap. Latitudinalmen. Al llarg.)

3. Latificar, v., élargir.

Reclauza dins la mayritz que la fa trop latificar.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Renfermée dans la matrice qui la fait trop élargir.

(chap. Allargá.)

4. Ladeza, s. f., largeur. 

Longueza, ladeza et grosseza. 

Ha petita ladeza en comparacio de sa longueza.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 133. 

Longueur, largeur et grosseur. 

A petite largeur en comparaison de sa longueur. 

IT. Latezza. (chap. Llargaria, llargaries.)

5. Latitut, s. f., lat. latitudo, largeur. 

En la latitut de las templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

En la largeur des tempes.

CAT. Latitut. ESP. Latitud. PORT. Latitude. IT. Latitudine. (chap. Latitut, latituts.)

6. Dilatable, adj., dilatable. 

Abunda en humor unctuoza, dilatabla.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Abonde en humeur onctueuse, dilatable. 

ESP. Dilatable. (chap. Dilatable, que se pot dilatá.)

7. Dilatatiu, adj., dilatatif, propre à dilater.

Aquesta virtut es del cor dilatativa. Eluc. de las propr., fol. 19.

Cette force est dilatative du coeur. 

ESP. IT. Dilatativo. (chap. Dilatadó, dilatadós, dilatadora, dilatadores; com la caló, lo foc, algún medicamén, alguna herba vassodilatadora.)

8. Dilatar, v., lat. dilatare, dilater, agrandir, augmenter, étendre. 

Humor naturalment si dilata, et pren extensio. Eluc. de las propr., fol. 41.

Humeur naturellement se dilate, et prend extension.

Fig. Comencet... a dilatar son poder. Cat. dels apost. de Roma, fol. 205. Commença... à étendre son pouvoir. 

Part. pas. Per natural calor... dilatat. Eluc. de las propr., fol. 26. 

Par chaleur naturelle... dilaté. 

CAT. ESP. PORT. Dilatar. IT. Dilatare. (chap. dilatá, dilatás: dilato, dilates, dilate, dilatem o dilatam, dilatéu o dilatáu, dilaten; dilatat, dilatats, dilatada, dilatatades.)

9. Dilatacio, s. f., lat. dilatatio, dilatation.

Per sa inflammacio et dilatacio romp la nivol. Eluc. de las propr., fol. 138.

Par son inflammation et dilatation rompt la nuée. 

CAT. Dilatació. ESP. Dilatación. PORT. Dilatação. IT. Dilatazione. 

(chap. Dilatassió, dilatassions.)

10. Dilatament, s. m., dilatation, développement.

Pren planta... del aire et del foc dilatament.

Eluc. de las propr., fol. 196.

La plante prend... de l'air et du feu dilatation.

IT. Dilatamento. (chap. Dilatamén : dilatassió.)

viernes, 13 de octubre de 2023

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVI.


Aissi quo 'l malanans,

Quant a sas grans dolors

E treballas e plors,

Que solas ni bobans

No 'l fan gaug, tant es grans

Sos dols e sa tristors,

Suy eu, e 'ls ay peiors,

Per lo vescoms prezans

Qu' es mortz, per qu' en deu aver 

Tot Narbones ira e dol, jorn e ser, 

Quar perdut an lur senhor natural; 

Dieus li fassa, s' il platz, lay bon ostal!


Qui cassara engans

Ni malfaitz ni folhors

Ni falses ni trachors,

Ni qui n' er ta membrans

Hueymais d' era enans

Quo 'l vescoms caps d' onors,

Qu' era de pretz senhors

E capdels e gardans?

Aras l' a volgut aver

Nostre senhors et ab se retener,

Que say mest nos non a laissat aital

Ni de Fransa tro 'l rey de Portogal.


Greu mortz, tu fas plorans

Estar ab grans dolors

Ducx et emperadors,

Cavaliers e sarjans,

E donas malestans,

Quar bayssatz lur valors;

Qu' el mielhs dels pus melhors

N' as menat, don es dans,

E grans es talas per ver:

Tan de dol n' ay, qu' a pauc no m lays chazer, 

E nueg e jorn el cor ira mortal,

Que si soan sai tug li Proensal.


E qui fara mais tans

De plazers ni d' amors,

Ni er tan bo secors

A paupres vergonhans!

Qu' elh non era duptans

Ni y garava ricors,

Et era dels melhors,

Paires e capdelhans,

E 'n tug avia poder:

E qu' elh sia mortz, las! e qui s pot tener

Que no s plore ab gran dolor coral,

Quar en sa mort prendem tug dan e mal.


Hueymais er mos afans

Dolens ab grans freiors,

Quan no veirai la flors

Dels frugz ben afruchans

E 'l mielhs e 'l pus amans

Et ab mais de dossors

Et ab mais de lauzors,

E 'l pus humilians

Et ab mais de gran plazer

Que, mil ans a, nuls hom pogues vezer,

Era 'l vescoms N Amalricx dous, lial,

Que de maire non nasquet pus cabal.


Pus dieus non vol deschazer,

Et a luy platz, ben deu a nos plazer;

Mas preguem lo tug ensems a jornal

Qu' elh lo met' al regne celestial.


Jean Esteve.

miércoles, 18 de octubre de 2023

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LV.


Francx reys frances, per cuy son Angevi,

Picart, Norman, Breto d' una companha,

E Leones et aquels de Campanha,

E mans d' autres qu' ieu no sai dire qui,

Senher, fontaina de tot be,

Si del pros Guillem vos sove

De Lodeva, gay, gen parlan,

Pus viu l' an pres, no y aura dan.


Reys de vertut, reys que cassa et auci

Deslialtat, et ab drechura s banha,

Etz vos doncx reys drechuriers; no 'lh sofranha 

La vostr' amors, senhers, cum li falhi

La falsa gens, senes merce,

Judas dieu, beuen e manjan,

Don planc, sitot no fas semblan.


Sobiran reys dels autres reys, aissi

Cum vos cassatz malvestatz, que cre us tanha

Que fassatz drech d' aquels que dieus contranha,

Quar falhiro, ab vil cor flac mesqui,

Al pro Guillem, qu' a pretz ab se;

Senher, faitz d' els so que s cove,

Que si 'n prendetz venjamen gran,

Tug l' autre mellor vo' 'n seran.


Tug li autre vos n' auran cor pus fi,

Si faitz d' aquels tal fag que quecx s' en planha,

Quar de vers es, qui son jornal gazanha,

Que om lo 'n pac, segon qu' el jorn servi;

Doncx, lials reys, pagatz los ne,

Si co n' an gazanhat dese,

Qu' en perdo 'l cors e so que an,

E segra vo' 'n laus derenan.


Honorat reys part totas honors, si

La vostr' amor no 'l valh lay, crey remanha

Lo pro Guillem, et er dolors estranha

Del franc cortes per cuy paratges ri,

Que siey amic no 'lh valon re;

Doncx, lials reys, faitz vos per que

Lo cobrem, no y anetz tarzan,

Qu' el jorn que no 'l vey m' es un an.


Francx reys, valha 'l la bona fe

Qu' elh vos a portada ancse;

Breumen, si us platz, faitz per elh tan

Que n' aion gaug cylh que dol n' an.


Jean Esteve.

viernes, 13 de octubre de 2023

XVII, Planhen, ploran ab desplazer

XVII.


Planhen, ploran ab desplazer

Et ab gran trebalh, las! qu' ieu ai,

Fenisc mon chan, quar re valer

No m poiria negus temps mai;

E vuell que gaug parta de me,

Pus mortz a partit d' aquest mon

En Guillem de Lodeva de

Que m venia joys jauzion.


Mortz, menat n' as selh qu' en poder 

Avia pretz fi e veray,

E sabia far son dever

Mielhs que lunhs qu' en remanha say,

E mielhs so qu' a valor s cove,

E mielhs bos faitz de cor volon,

Per que aitan, quan m' en sove,

Ai piegz que selh qu' om viu rebon.


E qui sabra mais mantener

Proeza tan be? non lo y say,

Quar aquilh que an mais d' aver

Son pus cobe e pus savay;

Tot quant es e mi eys menscre,

Quar moron aquilh qui bos son

E 'l malvat vivon, dieus! per que

Tan de dol n' ay qu' el cor mi fon.


Esta terra 'n val menhs per ver

Per sa mort, e so qu' als pros play,

Dos e condugz e sostener

Los paupres en lur gran esmay,

Et aver de forfag merce;

Mala mortz, tu as frag lo pon

Don venian tug aquest be,

E menat l' as, ieu no say on.

Que m' enanso miey mal saber,

Que negus temps mais no 'l veyray?

Ailas! e tan greu desplazer

Del franc gent noyrit que faray?

Dieus li perdo, qu' el mon soste,

E 'lh done l' ostal deziron

On so 'ls apostol pres de se,

E 'l gaug perdurable damon.


Maire de dieu, fons de merce,

La tua grans bontatz l' aon,

E 'l meta lay on an ab te

Las verges gay joy jauzion.

Jean Esteve.

miércoles, 26 de junio de 2024

Lexique roman; Molt, Mout, Mot, Motz


Molt, Mout, Mot, Motz, adv. de quantité, lat. multum, moult, beaucoup,

très.

Molt val lo bes que l' om fai e joven. Poëme sur Boèce.

(chap. Mol val lo be que lo home fa a la juventut.)

Moult vaut le bien que l'on fait en jeunesse.

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

A dame, cela sachez, sied moult gentiment beauté. 

Mot m' entremis de chantar volontiers. 

Peyrols: Mot m'entremis. 

Moult je m'entremis de chanter volontiers. 

Vos amarai, vos plassa o us pes, 

Mas mout valgra mais que us plagues. 

Guillaume de Berguedan: Aisi com. 

Je vous aimerai, qu'il vous plaise ou vous pèse, mais il vaudrait beaucoup plus qu'il vous plût. 

Loc. Los enclinaran a motz de bes. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Los inclinarán a mols (de) bens : a moltes coses bones.)

Les inclineront à moult de biens.

ANC. FR. Mult deit fère pur sa preière.

Marie de France, t. II, p. 61. 

Mez mult part fu cruel e mult fu envious. 

Roman de Rou, v. 4411.

Certes ge sui marrie molt. 

R. de (Parthonopex) Partonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 21. Quant Hannibal, roi de Cartage,

Eut subjugué moult de Romains.

Alain Chartier, p. 720.

Moult manque à qui moult desire.

Luc de la Porte, Trad. des Od. d'Horace, p. 85.

CAT. Molt. ESP. Mucho. PORT. Mui, muito. IT. Molto. (chap. Mol, mols, molta, moltes.)

- Adjectiv. Sanet en motos que eran treballat de diversas langors.

(chap. Ne va saná mols que estaben treballats (atormentats) de diverses enfermedats, dolensies.)

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 1. 

En guérit de nombreux qui étaient tourmentés de diverses langueurs.

Moutas sazos es hom plus volentos 

De so don mals e dans li deu venir, 

Que de son ben.

G. Faidit: Moutas. 

Nombreuses saisons (très souvent) l'homme est plus désireux de ce dont mal et dam lui doit venir, que de son bien.

Loc. Motas de vetz pensara hom de far be

Una causa de qui venra grans mals.

B. Carbonel: Motas de. 

Nombre de fois on pensera de bien faire une chose de qui viendra grand mal. 

CAT. Molt. ESP. Mucho. PORT. Muito. IT. Molto. (chap. Mol, mols, molta, moltes.)

2. Moltisme, adv. superl., extrêmement, excessivement.

En lui ac chavalier moltisme bo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 14. 

En lui eut chevalier extrêmement bon.

(chap. Moltíssim, moltissims, moltíssima, moltíssimes.)

3. Molteza, Mouteza, Moteza, s. f., multitude, quantité.

Molteza d' omes. Leys d'amors, fol. 53. 

Multitude d'hommes.

Ordes d' angels, es mouteza

De celestials esperitz.

Brev. d' amor, fol. 19.

Ordre d'anges, c'est multitude d'esprits célestes.

Fig. Tan grans es la moteza de la doussor que tu as rescota a tos temens. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Tan gran es la multitut (abundansia) de la dolsó que tú has amagat o amagada a tons temens : als que te tenen temó.)

Tant est grande la quantité de la douceur que tu as cachée à ceux qui te craignent.

4. Moutaleza, s. f., abondance, quantité.

Ha de poble gran moutaleza.

Lebre... ha de pels moutaleza.

Eluc. de las propr., fol. 174 et 254.

A grande abondance de peuple.

Le lièvre... a quantité de poils.

(chap. Abundansia, cantidat, multitut, caterva, etc.)

5. Multitut, s. f., lat. multitudo, multitude.

Lo Filh de la verge Maria deyscendet delh celh am gran multitut d'  arcangilhs e d' angilhs. Philomena.

(chap. Lo Fill de la virgen María va dessendí, dessendre, baixá del sel en gran multitut d' arcangels y d' angels.)

Le Fils de la vierge Marie descendit du ciel avec grande multitude d' archanges et d'anges.

CAT. Multitut. ESP. Multitud. PORT. Multidão. IT. Multitudine, moltitudine.

(chap. Multitut, multituts; caterva, caterves; fumé, fumés; una barbaridat de gen.)

6. Multiplicamen, s. m., multiplication.

De sos doze fils los multiplicamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De ses douze fils les multiplications.

ANC. FR. Pur li multipliement del peuple (N. E. o people) Deu.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 1.

ANC. CAT. Multiplicament. IT. Multiplicamento, moltiplicamento.

(ESP. Multiplicamiento, multiplicación. Chap. Multiplicamén, multiplicamens; multiplicassió, multiplicassions. V. Multiplicá, multiplicás; reproduí, reproduís; aumentá.)

7. Multipliable, adj., lat. multiplicabilem, multipliable.

Am multipliable replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. Avec redoublement multipliable. 

CAT. ESP. Multiplicable. PORT. Multiplicavel. (IT. Moltiplicabile; chap. Multiplicable, multiplicables.)

8. Multiplicatiu, adj., multiplicatif, augmentatif.

Rims multiplicatiu. 

Cobla multiplicativa.

Leys d'amors, fol. 22 et 21. 

Rime multiplicative.

Couplet multiplicatif. 

Vianda... es... de sanc multiplicativa. Eluc. de las propr., fol. 73. Nourriture... est... augmentative de sang.

(chap. Multiplicatiu, multiplicatius, multiplicativa, multiplicatives; multiplicadó, multiplicadós, multiplicadora, multiplicadores.)

9. Multiplicitat, s. f., multiplicité.

Per la multiplicitat que ha. Leys d'amors, fol. 143.

Par la multiplicité qu'il a. 

La multiplicitat de nostres negocis.

Priv. accordés par les R. d'Angleterre, p. 36. 

La multiplicité de nos affaires. 

CAT. Multiplicitat. ESP. Multiplicidad. PORT. Multiplicidade. IT. Multiplicità, moltiplicità, multiplicitate, multiplicitade. (chap. Multiplissidat, multiplissidats.)

10. Multiplicatio, s. f., lat. multiplicatio, multiplication, augmentation.

Multiplications de candelas. Doctrine des Vaudois.

Multiplication de chandelles.

CAT. Multiplicació. ESP. Multiplicación. PORT. Multiplicação. 

IT. Multiplicazione, moltiplicazione. (chap. Multiplicassió, multiplicassions.)

11. Multiplicar, Multipliar, v., lat. multiplicare, multiplier, augmenter,

propager.

Jhesu Crist cant... ac fatz motz de miracles, de multiplicar los V pas e los  dos peyssos.

(chap. Jessucristo cuan... habíe fet mols milagres, de multiplicá los sing o sinc (5) pans y los dos (2) peixos.)

Lo borzes enten... a multiplicar son aver.

V. et Vert., fol. 55 et 63.

Jésus-Christ quand... il eut fait moult de miracles, de multiplier les cinq pains et les deux poissons.

Le bourgeois entend... à augmenter son avoir.

Fig. Viron multiplicar aicela gran folia. Guillaume de Tudela.

Virent propager cette grande folie.

Multiplicar messorgas e vanas paraulas. V. et Vert., fol. 17.

Multiplier mensonges et vaines paroles.

Malvestatz

Mais multiplia

Deves totz latz.

Jean Esteve: Cossi moria. 

Méchanceté plus se multiplie devers tous côtés.

Apres, Dieus, quan los ac formatz, 

Ditz: Creissetz e multiplicatz.

Brev. d'amor, fol. 56.

Après, quand il les eut formés, Dieu dit: Croissez et multipliez.

- Terme de mathématiques.

Creisser, multiplicar e mermar dividens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Additionner, multiplier et amoindrir en divisant.

Part. pas. Entruey que fosso multipliadas pel mon.

(chap. Hasta que elles foren multiplicades pel món.)

Liv. de Sydrac, fol. 116.

Jusqu'à ce qu'elles fussent multipliées par le monde.

ANC. FR. Sire, purquei sunt multipliet mi enemi?

(chap. Siñó, per qué se han multiplicat los meus enemics?)

Lingua Occitana. Catalaunensis : Chaalons, Châlons.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 3. 

Sur gravele seient multipliet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

CAT. ESP. PORT. Multiplicar. IT. Multiplicare, moltiplicare.

(chap. Multiplicá: multiplico, multipliques, multiplique, multipliquem o multiplicam, multipliquéu o multiplicáu, multipliquen; multiplicat, multiplicats, multiplicada, multiplicades.)


Molto, Mouto, Moto, s. m., mouton, bélier. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Ar es pretz de raubar 

Buous, motos e berbitz.

(chap. Ara es mérit lo robá bous, cordés (borregos) y ovelles.)

Giraud de Borneil: Per solatz.

Maintenant c'est mérite de dérober boeufs, moutons et brebis.

El pres 1 molto, e tolc lhi la testa. Livre de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ell va pendre un cordé, y li va traure lo cap; la testa.)

Il prit un mouton, et lui enleva la tête.

Proverbial. Es plus necis que moutos.

(N. E. Le va al pelo a Arturico Quintana Font y a sus acólitos. No creo que ninguno de ellos necesite el traductor para entender esta frase en occitano. En chapurriau: Tú eres mes tonto que un borrego, cordé.)

Bertrand de Born: Maitolin.

Tu es plus niais que mouton.

Loc. fig. Trop ai estat sotz coza de mouton

Qu'eu non chantiei de ma dompna, ma sogra.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

J'ai trop été sous la queue de mouton (resté coi) que je ne chantai de ma dame, ma belle-mère. 

ANC. FR. Ot la gresse des agnels e dels multuns. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 75. 

Come mutuns serez tuez.

Roman de Rou, v. 6303. 

ANC. ESP. Que XXIIII lobos comerian un moton.

Poema de Alexandro, cop. 100. 

CAT. Moltó. IT. Moltone. (chap. Cordé, cordés, cordera, corderes; borrego, borregos, borrega, borregues.)

- Bélier, l'un des signes du zodiaque. 

Lo solhel...,

Quan passa per la regio 

Del dih signe nomnat moto.

Brev. d'amor, fol. 26. 

Le soleil..., quand il passe par la région dudit signe nommé bélier.

(chap. Signo o signe Aries del Zodiaco; es un cordé, borrego.)

2. Moutonet, s. m. dim., petit mouton, agneau.

Raubetz dels moutonetz velutz.

Torcafols: Comunal en. 

Que vous dérobassiez des petits moutons velus.

(chap. Corderet, corderets, cordereta, corderetes; borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

3. Mutonin, adj., de mouton, moutonnier.

No trobo carn mutonina.

Bestias caudas et humidas com so mutoninas.

Eluc. de las propr., fol. 237 et 233.

Ne trouvent chair de mouton.

Bêtes chaudes et humides comme sont les moutonnières.

4. Motonier, s. m., vendeur, marchand de moutons. 

Mazelliers aion V rutlos, so es assaber... dos, motoniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

Que les bouchers aient cinq suffrages, c'est à savoir... deux, les vendeurs de moutons.

5. Moltonina, Motonina, s. f., peau de mouton.

La dotzena de moltoninas.

Dotzena de motoninas afaitadas, 1 d.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114 et 113.

La douzaine de peaux de moutons.

La douzaine de peaux de moutons apprêtées, un denier.

(chap. Pell de cordé.)


Moment, s. m., lat. momentum, moment, l'une des divisions du temps. Us pons es d'ora quarta partz;

De quascus dels ponhs issamens,

La dezena part es momens.

Momens en XII partz partitz,

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Un point est la quatrième partie d'une heure; de chacun des points également, la dixième partie c'est un moment.

Le moment en douze parties partagé, chaque partie once se dit.

Las onsas e 'ls momens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les onces et les moments.

CAT. Moment. ESP. PORT. IT. Momento. (chap. Momén, momens.)


Monestar, v., du lat. monere, avertir. 

Ce verbe se trouve dans la liste que la Grammaire provençale donne des verbes de la première conjugaison en AR.

Montar, monestar. Gramm. provençal.

Monter, avertir.

Enduire deu e monestar....

Monestar, es mostran blanden

Zo don pot pueis far mandamen.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Doit induire et avertir.... Avertir, c'est montrant en caressant ce dont il peut après faire commandement.

(chap. Monestá, admonestá, amonestá: avisá, anunsiá; se fa aná a la iglesia per a anunsiá una boda futura.)

2. Monition, Monicion, s. f., lat. monitionem, monition, avertissement, avis, remontrance.

Per monitions et censuras ecclesiasticas. Fors de Béarn, p. 1073.

Par remontrances et censures ecclésiastiques. 

En alcunas sieuas monicios. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

En aucunes siennes monitions.

CAT. Monició. ESP. Monición (amonestación). IT. Monizione.

(chap. Monissió, admonissió, admonestassió, anunsi, anunsiamén, anunsiassió, advertensia.)

3. Monitori, adj., lat. monitorius, monitoire.

Letras monitorias. Fors de Béarn, p. 1086. 

(chap. Lletres, cartes monitories, admonestatories, anunsiadores, anunsiatories, avisatories, avisadores.)

Lettres monitoires.

CAT. Monitori. ESP. IT. Monitorio. (chap. Monitori, monitoris, monitoria, monitories; avisatori, avisatoris, avisatoria, avisatories, avisadó, avisadós, avisadora, avisadores; anunsiadó, anunsiadós, anunsiadora, anunsiadores; anunsiatori, anunsiatoris, anunsiatoria, anunsiatories.)

4. Amonestar, v., avertir, admonéter, réprimander.

L' archivesque prec, de cui es Toleta,

Qu' amoneste lo bon rey d' Arago.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Je prie l'archevêque, à qui est Tolède, qu'il avertisse le bon roi d'Aragon.

Ramón Mur

Ieu vey als fals los fis amonestar.

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

Je vois aux faux les fidèles admonéter.

Part. pas. Per razo e per essemple es amonestada. 

Trad. de Bède, fol. 58.

Par raison et par exemple elle est avertie. 

ANC. FR. Elle vous prie et amoneste; 

Ne refusés pas sa requeste.

Roman de la Rose, v. 3325.

Par telles paroles me amonestoit.

Alain Chartier, p. 278. 

CAT. ESP. Amonestar. PORT. Admoestar. 

(chap. Admonestá, amonestá: amonesto, amonestes, amoneste, amonestem o amonestam, amonestéu o amonestáu, amonesten; amonestat, amonestats, amonestada, amonestades.)

5. Amonestable, adj., capable de persuader, prévenant.

En amonestablas paraulas. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. En paroles prévenantes.

6. Amonestanza, s. f., avertissement, réprimande.

Li fai amonestanza, e li promet perdon. La nobla Leyczon.

Lui fait réprimande, et lui promet pardon.

7. Amonestassio, s. f., admonition, avis, instigation.

Lo fermamen de son coratge orrezet per amonestassio del serp.

Declaramens de motas demandas.

La fermeté de son coeur il souilla par l'instigation du serpent.

CAT. Amonestació. ESP. Amonestación. PORT. Admoestação.

(chap. Amonestassió, admonissió, avís, reprimenda, instigassió, sugestió.) 

Carabasa m'han donát. José María Juan García

8. Amonestamen, s. m., admonition, avertissement, suggestion.

Per bos e sans amonestamens. V. et Vert., fol. 76.

(chap. Per bons y sans amonestamens.)

Par bons et saints avertissements.

El fo desseubutz per l' amonestamen del diable. Liv. de Sydrac, fol. 13. 

Il fut déçu par la suggestion du diable. 

ANC. ESP. Amonestamento, amonestamiento. 

(chap. Amonestamén, amonestamens.)

9. Amonicio, s. f., lat. admonitio, admonition, avertissement.

Hy deu hom metre los enguens e los emplautz de dossas amonicios.

V. et Vert., fol. 57.

On y doit mettre les onguents et les emplâtres de douces admonitions.

ANC. FR. Adam fut pris en péchié par ton amonicion en un jardin.

Modus et Ratio, Ms., fol. 202.

Estouppez voz oreilles à toutes bonnes amonitions.

Alain Chartier, p. 413.

IT. Ammonizione.

10. Desamonestar, v., détourner.

Los enclinaran a motz de bes, e los desamonestaran motz de mals.

V. et Vert., fol. 82. 

Les inclineront à moult de biens, et moult les détourneront de maux.

ANC. CAT. Desamonestar.

11. Comonir, Cumunir, v., lat. commonere, avertir.

Tu cumuniras..., cumunir me faras.

(chap. Tú comonirás o cumunirás..., comoní o cumuní me farás; advertí.)

Per quantas vez nos en comonirez.

Titre de 960.

Tu avertiras..., avertir me feras. 

Par combien de fois vous nous en avertirez.

Entro lo comonesca. Titre de 1053. 

Jusqu'à ce qu'il l' avertisse.

12. Comonrar, Commonrar, v., avertir. 

M'en commonras..., et.... qui per te me comonra aut comonrar m' en volra. Titre de 1066. 

Tu m'en avertiras..., et... qui pour toi m' avertira ou avertir m' en voudra.

Si tu, Hermengards..,, me comons. Titre de 1068. 

Si toi, Hermengards..., m' avertis.

13. Comoniment, Commoniment, s. m., avertissement.

Del comoniment no m' en vedarei. Titre de 960. 

De l' avertissement je ne m' en défendrai. 

Si per dreit commoniment non fa. Titre de 1053. 

Si par droit il ne fait avertissement.

(chap. Comonimén, comonimens : advertensia, anunsi, avís, etc.) 

14. Semondre, Somondre, Semonre, v., lat. submonere, semondre, avertir, inviter, convier, semoncer. 

Ieu pauc sap servir e semondre.

(chap. Yo poc sé (sápigo) serví y semondre : invitá, convidá.)

P. Vidal: No m fay.

Je sais peu servir et semondre.

Nostre Senher somonis el mezeis

Totz los arditz e 'l valens.

Bertrand de Born: Nostre Senher. 

Notre Seigneur invite lui-même tous les hardis et les vaillants.

Hom non somona

Mas selhs qu' an aondansa

De vin e d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Qu'on ne convie que ceux qui ont abondance de vin et de blé.

No nos defina de somonre e de repenre. V. et Vert., fol. 33. 

Ne finit de nous semoncer et de nous reprendre. 

Part. pas. Per que totz hom deuri' aver gran cura

De gen parlar, cant se sen somogut

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

C'est pourquoi tout homme devrait avoir grand soin de bien parler, quand il se sent averti. 

Doncs, pus quascus n'es preguatz e somos.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Donc, puisque chacun en est prié et invité.

- Substant. Avertissement, invitation.

Tot chant cuiava laissar, 

Mas aoras non aus mudar 

Qu' ieu no chant al vostre somos. 

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui d' Uiselh. 

Tout chant je pensais laisser, mais maintenant je n'ose m' empêcher que je ne chante à la votre invitation.

Que hom fassa la gaita per lo cors, al somos que lo cominals lh' en faria.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Qu'homme fasse le guet par le cours, à l' invitation que la commune lui en ferait. 

Al somos que l' en faria. Charte de Montferrand, de 1240. 

A l' invitation qu' il lui en ferait.

ANC. FR. Li roiz Loeis fist semondre son ost.

Roman de Rou, v. 3646.

De bien faire les ad sumuns.

Marie de France, t. 1, p. 414. 

Sans l'avoir deffié ni semons de rien.

Comines, liv. 1, p. 140. 

J' y fus aussi semond entre les autres. 

Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 390.

15. Somonsa, s. f., semonce, avertissement.

A la somonsa et a la requesta.

Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 218. 

A l' avertissement et à la requête.

16. Semosta, Somosta, s. f., invitation, offre, démonstration.

Domnas, ses semosta, 

Y venon de totz latz.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les dames, sans invitation, y viennent de tous côtés.

De deniers e d' aver li fazia gran somosta. 

Fai denant lo sancts somostas e sembels. V. de S. Honorat. 

De deniers et d'avoir lui faisait grande offre. 

Fait devant le saint démonstrations et parades.

17. Somossa, s. f., exhortation, semonce, invitation, offre.

A be far als paures, et a bonas gens far prezens e somossas.

Liv. de Sydrac., fol. 73.

A bien faire aux pauvres, et à bonnes gens faire présents et invitations.

18. Sostmonir, v., requérir, avertir, mander.

Part. pas. A Rossilho vai K. ab gen privada 

Que non ac sostmonida ni lonh mandada.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

Charles va à Roussillon avec gent privée qu'il n'eut requise ni mandée de loin.

19. Somonemen, Somonoment, s. m., requête, réquisition.

Ab los prozoms de la villa et a lur somonemen.

(chap. En los prohomens de la vila y al seu somonemén : manamén : requerimén.) 

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 867. 

Avec les prud'hommes de la ville et à leur requête.

A so somonoment li rendrai sos deniers. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 131.

A sa réquisition je lui rendrai ses deniers.