Mostrando las entradas para la consulta Dicsionari ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dicsionari ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de enero de 2020

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari, 
diccionari trilingüe valencià-català-llatí.

En lo present libre se contenen vocables curiosos de moltes y diuerses coses, en llengua Cathalana, y Valenciana

IESVS:
THESAVRVS
PVERILIS
Authore ONOPHRIO POVIO * (Onofre Pou a enciclopèdia cat)
(Observéu com LIBRE está en una L y LLENGUA en LL)

https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=4083 (consulta online)

Thesaurus puerilis : ubi quae de rebus domesticis latine scire oportet in Valentinorum et gotholanorum gratiam praeposita vulgari lingua.

 
BARCINONE
Illustri & egregio viro Francisco Tarrege, V.I.D.
Onophrius Pouius S.
Tanta est optimarum artium dignitas, tantus splendor ....
 
ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 1

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 2
 
ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari, index
 
ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 94

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 95

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 96

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 97

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 98

 

ONOPHRIO POVIO, Onofre Pou, dicsionari 99

domingo, 1 de noviembre de 2020

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL)

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL) 

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL)


Este dicsionari está fet en les paraules mes usuals de la nostra llengua. Se han omitit, aquelles paraules que no son tan empleades de forma frecuén per la gen. No se posará cap ejemple de com se empleen les paraules, sólamen una menuda descripsió de cada una de elles y en alguna ocasió, assepsions equivalentes. Moltes de les paraules que aquí apareixen son lo que se díu castellanismes, catalanismes y anglissismes, es di, paraules que son de fora del ambit de actuassió del chapurriau y que se han fet nostres, donanli lo giro gramatical característic de la nostra llengua. Pero a demés, an este llibre, están les paraules autóctones del chapurriau del Matarraña y Baix Aragó, les que sol se díuen al nostre territori, son les que mes personalidad li donen al nostre parlá y que están contengudes en este dicsionari per a presservales de que desapareixquen. Ña que di, que de este dicsionari, se anirán fen revissions de tan en tan, aportán paraules noves y si fa lo cas, traen les que ya no se empleon, per a que lo dicsionari sigue lo mes dinámic possible.
Lo autó. (Carlos Ollés Estopiñá)

Este dicsionari está elaborat en basse a les normes llingüístiques estudiades per lo filólogo Ramón Guimerá Lorente.

Lo dicsionari de Moncho en xls se pot descarregá del grupo privat yo parlo chapurriau, a facebook o carallibre.

//

Este diccionario está hecho con las palabras más usuales de nuestra lengua. Se han omitido aquellas palabras que no son empleadas de forma frecuente por la gente. No se pondrá ningún ejemplo de cómo se emplean las palabras, solamente una pequeña descripción de cada una de ellas y, en alguna ocasión, acepciones equivalentes. Muchas de las palabras que aquí aparecen son lo que se dicen castellanismos, catalanismos y anglicismos, es decir, palabras que son de fuera del ámbito de actuación del chapurriau y que se han hecho nuestras, dándole el giro gramatical característico de nuestra lengua. Pero además, en este libro están las palabras autóctonas del chapurriau del Matarraña y del Bajo Aragón, las que solo se dicen en nuestro territorio, son las que más personalidad le dan a nuestro hablar y que están contenidas en este diccionario para preservarlas de que desaparezcan. Hay que decir, que en este diccionario se irán haciendo revisiones periódicamente, aportando palabras nuevas y si hace el caso, sacando las que ya no se empleen, para que el diccionario sea lo más dinámico posible. El autor. 

viernes, 16 de noviembre de 2018

Joan Esteve, 1472, dicsionari latín - valensiá

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Golden Jacob :

El primer diccionari d'un idioma romanç fon el billingüe llatí-valencià del notari Joan Esteve de 1472, imprés en 1489. Que ningú vos diga atra cosa.

martes, 27 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, ñ


ña molta gen hay mucha gente
ñabé haber
ñabén broma, va aná al monte y se fa fotre chopet, ameradet habiendo niebla, fue al monte y se mojó mucho
ñabénne tres, no sé cóm no ne has triat cap habiendo tres, no sé cómo no has elegido ninguno
ñabíe molta broma, boira, paora, dorondón había mucha niebla
ñabíen mols coduls había muchas piedras
ñabut, ñabuts, ñabuda, ñabudes, ñagut, ñaguts, ñaguda, ñagudes habido
ñaclada mordisco
ñaclades mordiscos
ñague una cosa haya una cosa
ñaguen dos coses haya dos cosas
ñaguere mes – ñaguere ! hubiera o hubiese más – que hubiera más !
ñagueren mes hubieran o hubiesen más
ñagut, ñabut – Este añ ha ñabut bona saó y les olives s´han fet mol majes (grans) Habido – este año ha habido buena sazón y las olivas se han hecho muy majas (grandes)
Ñan dos coses hay dos cosas
ñaulá un gos; ñaulo, ñaules, ñaule, ñaulem o ñaulam, ñauléu o ñauláu, ñaulen; ñaularía; ñaularé; si yo ñaulara quejarse un perro, por dolor, miedo, etc.
ñaulán aullando
ñaurá habrá
ñaure, ñabé haber
ñauríe una cosa habría una cosa
ñauríen dos coses habría dos cosas
ñervi, ñirvi, ñervis, ñirvis nervio, nervios
ñirviós, nerviós, ñirviosos, nerviosos nervioso
ñirviosa, nerviosa, ñirvioses, nervioses nerviosa
ñirviossisme, nerviossisme nerviosismo
ñirvis nervios
   
ñu (animal paregut a un buey), ñus ñu
 
 

lunes, 29 de julio de 2024

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ.

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel

Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs, va pendre les armes contra la invasió fransesa y, después de distinguís a la acsió de Tamarite, va sé detingut al puesto de Lérida y conduít a Fransa.
Ere la seua primera estansia allí, y pareix habela aprofitat - segons propi testimoni - pera completá los estudis y ejersí lo professorat. Acabada la guerra, torne a Huesca y entre 1814 y 1816 dicte la cátedra de Latinidat a la agonisán Universidat Sertoriana. Después de una llarga ressidensia a Cantavella, al 1822 es catedrátic de Griego a la de Saragossa, encara que lo final del Trieni Constitussional al 1823 lo torne a portá a Fransa, ara com exiliat per dotse añs, hasta después de la mort de Fernando VII

Acabada la guerra, torne a Huesca y entre 1814 y 1816 dicte la cátedra de Latinidat a la agonisán Universidat Sertoriana.



A la tornada, se reintegre a la dossensia y al 1838 funde Lo Eco de Aragó, diari liberal, que redacte casi en exclusiva y que parle elocuenmen de les seues convicsions. Ocupe lo decanat de la facultat de Lletres saragossana (abans va habé de obtindre lo grado, com prescribíen los decrets ministerials que van acabá en la libertat universitaria en la que sempre se va moure Foz) l’añ 1861, dos abans de la seua jubilassió y cuatre abans de la seua mort.

Lo seu folleto reflexions a M. Renan (Barselona, 1864) incluíx una relassió de les seues obres que ilustre mol be sobre les dimensions intelectuals de uns homens que van viure lo final del antic régim, van enseñá a una Universidat transitoria y van contemplá lo reemplás de les velles dissiplines clásiques per atres mes técniques, per mich de la discussió política y siudadana. 

Se trate, en suma, de un currículum bastán frecuén entre los universitaris de provinsies que incluíx tituls professionals 

(Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820; Literatura griega, 1849; Art latino, 1842), obres de alcans filossófic y jurídic (Lo verdadé dret natural, 1832; Drets del home, 1834; documens filosofo - religiosos y morals, 1861), esbossos historics (com lo quinto tomo, Del gobern y fueros de Aragó, 1850, que va afegí a la Historia de Aragó de Antonio de Sas, reimpresa per los seus cuidats al tallé de Roque Gallifa, en lo que sempre va treballá). La seua hostilidat en les noves correns filossófiques, compatible en lo seu peleón liberalisme, es vissible a la impugnassió a la Vie de Jesus de Ernest Renan que ham sitat mes amún, o la Terre et ciel del teólogo condenat per la Iglesia, Jean Reynaud. An elles se tenen que afegí les de una llarga llista que lo autó done com "imprimides y no publicades»: un Modelo perpetuo de inaugurales. Discurs satíric, aon se burle de estes liturgies académiques; uns documens religiosos, morals, historics y politics per al radé período de la primera enseñansa, etc. Declare habé perdut a la seua azarosa vida unes exelensies de llengua española, un dicsionari históric - crític español (revolussionari) desde 1808, y traducsions de Demóstenes, Esquines y Anacreonte.

Sing comedies teníe preparades pera la imprenta y de elles conservam los manuscrits: Quinse hores de un liberal de 1823 (en prosa y verso), La palaura de un pare (prosa) y una trilogía sobre la homeopatía, Lo homeópaten fingit, Los homeópates de provinsies y La derrota de la homeopatía, totes elles en prosa.

Aixó, mes alguns versos de sircunstansies, siríe tota la obra de Foz (destinada per los seus merits a un benévolo olvit), si no haguere publicat al 1844 la seua Vida de Pedro Saputo, natural de Almudévar, fill de dona, ulls de vista clara y pare de la agudesa. Sabia Naturalesa la seua maestra, impresa per Roque Gallifa

Al nostre siglo ha sigut reimpresa en varies ocasions y es difíssil regatejali la condissió de la obra de autó aragonés mes importán desde Gracián. Entre les reedissions, nomená la de 1927 per lo S. I. P. A.; a 1959, al cuidado de Francisco Ynduráin, per la institussió "Fernando lo Católic»; a 1973, Ed. Laia, de Barcelona, va reproduí la anterió, en un prólogo de Sergio Beser; al 1980, la Nova Biblioteca de autós aragonesos edite lo estudi y texto de Ynduráin, mol enmendats, en un texto epilogal de Rafael Gastón Burillo.

Es sabut que lo origen de Pedro Saputo se trobe a un personache folclóric, héroe de refrans y anécdotes que se apleguen ya a finals del siglo XVI y que Foz va pugué sentí de viva veu a les seues llargues estansies a Huesca. Pero, evidenmen, pera la novela de 1844 aixó es sol un pun de partida. Encara que publicada en plena época romántica, poc de ixa escola té lo autó que abomine del adjectiu “pintoresco” tan fet aná per aquella y que - en ple momén del relato históric - excluíx consevol datassió temporal y ambiental de una novela que se pretén atemporal: no sabem quí es lo virrey de Saragossa (rasgo que apuntaríe al XVI o XVII, encara que seguix mol poc exacte) al que visite al final, ni lo Rey que vol vórel a Madrid. Foz habíe lligit mol be les noveles del Siglo de Or y, particularmen, a Cervantes: la seua desenvoltura narrativa, lo seu to de ironía, les seues reflexions com narradó, se atenen a ixa progenie, com la seua ideología - la idea algo estoica de la vida ("sempre portáe lo Manual de Epicteto”), lo consepte de Naturalesa com espontaneidat, les seues crítiques anticlericals y los seus rasgos epicúreos - pareixen tamé cervantinos, pero mitigats per lo espíritu laico y burgués, socarrón y crític, de un siglo XVIII que seguix están presén a la seua obra, a mitat del XIX.

La Vida de Pedro Saputo se dividix en cuatre llibres, en sincuanta y cuatre curts capituls en total. Se narre com la crónica de un personache ya mol conegut y de ahí que la seua caminata tingue a vegades un aire temátic (segons les virtuts y habilidats del protagonista) que, sin embargo, está per damún de un relato de viache - técnica que es la del Quijote, mes que la de la novela picaresca; - viache que recorre - y aquí la pressisió toponímica y descriptiva es extrema - tot lo Semontano de Huesca.

Poques aventures són estrictamen originals, pero totes delissioses: la entrada al convén de monges disfrassat de dona (y lo enamoramén de dos novissies) va sé empleada per Ramón J. Sender al verdugo afable; lo milagre de Alcolea, lo cuento de la justissia de Almudévar o lo pleite al sol tenen una antiga prosapia, igual que lo registre de novies y novios, calcat de atres de la literatura áurea española. Lo secret del art de Foz está, pos, al conjún, que sap mesclá rasgos de observassió mes “novelescos”: la relassió en la mare, lo amor per Morfina..., que donen an eisse personache, divertit pero algo irreal, una dimensió mes humana. Y un atre secret es la perfecta adecuassió de un llenguache de ressonansies clássiques que sap esquichá de modismos aragonesos que convertixen la novela en un filó per al lingüista (Sender va fe aná al Réquiem per un llauradó español, tamé traduít al chapurriau, una ringlera de insults que allí fique en boca de una agüela y que están a un tros de la novela de Foz), y pera qui estudie la imache que los aragonesos han tingut de ells mateixos (abunden, en efecte, les caracterisassions morals de pobles concrets).

Réquiem per un llauradó español.

Atres llibres, en castellá:

Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820.

Paraules de un viscaí als liberals de la reina Cristina, que ha publicat a París M. J. A. Chaho, traduídes y contestades per don Braulio Foz, 1835.

Lo testamén de don Alfonso lo batalladó, 1840, drama.

Art latino sensill, fássil y segú, 1842.

Literatura griega, 1849. (Editat per Moncho.)

LITERATURA GRIEGA, ESTO ES,  SU HISTORIA, SUS ESCRITORES Y JUICIO CRÍTICO DE SUS PRINCIPALES OBRAS, POR DON BRAULIO FOZ.

Historia de Aragó (Revisió y ampliassió en un quinto tomo titulat Idea del Gobern y Fueros de Aragó de la Historia de Aragó de Antonio de Sas, 1850).

Método pera enseñá la llengua griega, 1857.

Lo verdadé dret natural, 1832.

Los drets del home deduíts de la seua naturalesa y explicats per los prinsipis del verdadé dret natural, 1834.

Dret natural Sivil, Públic, Polític y de Gens, 1842.

Cuestions cosmogónico - geológiques, 1854.

Cartes de un filóssofo sobre lo fet fundamental de la religió, 1858.

Reflexions a M. Renán, 1853.

Novíssisma Poética, 1859.

Los franciscans y lo Evangelio, 1864.

Dicsionari Biográfic del Trieni Liberal. Madrid: Lo Museu Universal.

sábado, 24 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, H

habé haber
habél haberlo
habéla haberla
habélay donat haberle dado (algo)
habéles haberlas
habéli haberle
habéls haberles
habém, ham hemos
Habén habiendo
habénla habiéndola
Habénli habiéndole
Habénlo habiéndolo
habénlos habiéndolos
habénme habiéndome
Habíe había
habíem habíamos
habíen habían
habíes habías
habíeu habiais
habilidat habilidad
habilidats habilidades
habilitá habilitar
habilitat, habilitada habilitado, habilitada
habiliten habilitan
hábilmen habilmente
Hábit – lo hábit no fa al monjo Hábito – el hábito no hace al monje
habitá habitar
habitabilidat habitabilidad
habitácul habitáculo
habitáculs habitáculos
habitada, habitades habitada, habitadas
habitán, habitáns habitante, habitantes
habitassió, habitassións habitación, habitaciones
Hábitat – habitat, habitats Hábitat – habitado, habitados
hábits hábitos
Habitual , habituals Habitual, habituales
habrá jaleo ñaurá jaleo
hacienda hacienda, finca, heredad, latifundio, capital, caudal, bienes, pertenencias, posesiones, finanzas, dinero,
erario, fisco, tesoro, administración, bolsa, banca, tributo, economía
hagáu fet hayáis hecho
haguera buscat hubiera o hubiese buscado
haguere buscat (ell) hubiera o hubiese buscado (él)
haguerem buscat hubieran o hubiesen buscado
haguéreu buscat hubierais o hubieseis buscado
Hagut – U ham hagut de buscá, u ham tingut que buscá lo hemos tenido que buscar
Hai, hay – Yo hai (hay) minjat mol be yo he comido muy bien
Haiga – que yo haiga fet alló que diuen, no u podrán probá que yo haya hecho eso que dicen, no lo podrán probar
Haigám – Lo que haigám fet abáns no contará lo que hayamos hecho antes no contará
haigám fet, haiguém fet hayamos hecho
haigáu fet, haiguéu fet hayáis hecho
haigue fet haya hecho
haiguen fet hayan hecho
haigueren fet (si ells) (si ellos) hubieran o hubiesen hecho
haigues fet hayas hecho
ham fet hemos hecho
hamburguesa, hamburgueses hamburguesa, hamburguesas
hámster, hámsters hámster, hámsters
han fet han hecho
harmónica, harmóniques (instrumén) harmónica, harmónicas (instrumento)
Harpía, harpíes, correcte sense h: arpía, arpíes arpía, arpías, bruja, furia, fiera, basilisco, esperpento, estantigua, insidiosa, malvada, diablesa, pérfida
has de llum : haz - feix, gavilla, gavella, espiga, manoll, lleña, brassada haz, fajo, gavilla, espiga, manojo, leña, brazada
has fet has hecho
hasque, haigue, haygue (fet) haya hecho
hasquem, haiguém, haigám hayamos
hasquen, háiguen hayan
hasques, haigues (fet) hayas hecho
hassaña, hassañes – proesa, gesta, acsió, epopeya, empresa, heroissidat, heroísme, aventura hazaña, proeza, gesta, acción, epopeya, empresa, heroicidad, hombrada, heroísmo, aventura, guapeza
hassendat, com lo de Mercadona, terratenién, latifundista, ganadé, agricultó, ric (com lo de Queretes), potentat, propietari hacendado, terrateniente, latifundista, ganadero, agricultor, estanciero, rico, potentado, propietario
hasta hasta
hau fet habéis hecho
haurá fet habrá hecho
haurán fet habrán hecho
haurás fet habrás hecho
hauré fet habré hecho
haurém fet habremos hecho
hauréu fet habréis hecho
hauría fet habría hecho
hauríe (de) tendría que
hauríe fet (ella) habría hecho
hauríem de fé tendríamos que hacer
hauríem fet habríamos hecho
hauríeu fet habríais hecho
hay, hai fet he hecho
hayga fet, haiga fet haya hecho
haygue fet, haigue fet (ell) haya hecho
hayguen fet hayan hecho
haygueren fet hubieran o hubiesen hecho
hebilla, hebilles - broche, passadó, imperdible, corchete hebilla, hebillas - broche, fíbula, pasador, prendedor, imperdible, corchete
Hebra, hebres - fil, fibra Hebra, hebras, hilo, hila, filamento, hilván, fibra, Brizna
hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé hedonismo
hedra, hedrera hiedra
heránsia, herénsia herencia
herba pussera (pussa) tipo de hierba (pulguera)
herba, herbes – Herbés es un poble de Castelló, partín en Penarroija de Tastavins, passe lo riu Escalona, allí fan aiguardén de herbes, pero no se apareix al herbero de Valénsia, lo de Bocairent hay probat yo. hierba, yerba, hierbas, yerbas
herbero, licor de Valénsia (Bocairent), aiguardén anissat en herbes a dins, no se apareix mol en lo aiguardén de Herbés (Castelló) licor de hierbas de Valencia
herbeta hierbecita
herbetes hierbecitas
heredá heredar
heredada, heredades heredada, heredadas
heredat (p) heredats heredado, heredados
heredat, hacienda heredad, hacienda
heredés, hereus, com lo mas del hereu a Valderrobres herederos
herénsia herencia
herénsies herencias
hereu heredero
hereua, hereues heredera, herederas
hereus herederos
hermós, hermosos hermoso, hermosos
hermosa, hermoses hermosa, hermosas
hermossíssim hermosísimo
hermossíssima, hermossíssimes hermosísima, hermosísimas
hermossíssims hermosísimos
hermosures, hermossures hermosuras
herms, erms, hermes, ermes yermos
heroísme heroísmo
Hi – ya hi som – no hi vach – féslay = fes la hi – pújay – puja hi no existe en castellano
hi vach aná – no hi váigues Fui – no vayas
hibisco hibisco
hidratán hidratando, hidratante
Hidroeléctrica, Hidroeléctriques Hidroeléctrica, hidroeléctricas
hidrógeno hidrógeno
hidrología hidrología
hiena, hienes – lo llop blang dels Ports ere una hiena - la creu del llop, a Penarroija hiena, hienas
higiene higiene
hindú hindú
hipnotissá, hipnotisá hipnotizar
hipnotissál hipnotizarlo
hipocressía hipocresía
hipoteca, hipoteques hipoteca, hipotecas
hipotecat, hipotecats hipotecado, hipotecados
histéric, histérica histérico, histérica
história, historia, históries, histories historia, historias
historiadó, historiadós, historiadora, historiadores, com Antonio Ubieto Arteta historiador, historiadores, historiadora, historiadoras
historial, historials historial, historiales
históric histórico
histórics históricos
historieta historieta
historietes historietas
hivern, invern invierno
hogar hogar
hola hola
holgabe holgaba
holgás, folgás, descansá, reposá, bambá, vaguejá, descuidás, dormí, tombás,
distráures, divertís, entretíndres, disfrutá, alegrás, felissitás, selebrá
holgarse, descansar, reposar, vaguear, descuidarse, sestear, dormitar, tumbarse, distraerse, divertirse, entretenerse, disfrutar, solazarse, alegrarse, felicitarse, celebrar
hombría (de home), vore umbría, ombría hombría
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) - antic : hómnes – ómnes hombre, hombres, hombrecitos y cagabandurrias
home, homes hombre, hombres
homenet, homenets hombrecito, hombrecitos
homissidi, homicidio, homissidis, homicidios homicidio, homicidios
homófona homófona
honéstamen honestamente
honestidat honestidad
honestíssim honestísimo
honestíssima honestísima
honestíssimes honestísimas
honor honor
honorabilidat honorabilidad
honorablemen honorablemente
honoraris honorarios
honors honores
honraben honraban
honrada, honrades honrada, honradas
honradamen honradamente
honradés honradez
honrál honrarlo
honrála honrarla
honráls honrarlos
honránla honrándola
honrat honrado
honrats honrados
honrém honramos
honrosamen honrosamente
hora hora
horari horario
horaris horarios
hores horas
horeta són sixanta minutets horita
horizonte, horizontes horizonte, horizontes
hormigó hormigón
horrendo, horrendos horrendo, horrendos
Horrible, horribles Horrible, horribles
horriblemen horriblemente
horror, molta temó, molta po horror
horrorisá horrorizar
horrorós horroroso
horrorosos horrorosos
hort, horts huerto, huertos
horta, hortes – Horta de San Juan (se pronúnsie la J com a jung o jónec, la T del catalá sanT no se escriu en chapurriau) huerta, huertas
hortalisa hortaliza
hortalises hortalizas
hortet, hortets huertecito, huertecitos
horticultó horticultor
horts huertos
hospedabe hospedaba
hospedál hospedarlo
hospedánse hospedándose
hospedat, hospedada hospedado, hospedada
hospital, hospitals hospital, hospitales
hostelería hostelería
Hóstia, guantá, guantada, bufetá, bufetada, clatellot, arruissó o arruixó de dits - beneita – cop – vore trompada hostia, guantazo, bofetón, golpe
hostigántos hostigándoos
hostil, enfrentat, desfavorable, rival, adversari, enemic, contrari hostil, enfrentado, adverso, desfavorable, rival, adversario, enemigo, contrario
hostilidat hostilidad
hotel, hotels hotel, hoteles
hotelet, hotelets hotelito, hotelitos
Huella, patada, huelles, patades - siñal, marca, patejada, pista, rastre, pas, impresió, estela, solc, carril, rodada, trassa, estigma, sicatris, recuerdo, record, memória, evocassió, indissi, mensió, alusió, resto, vestigio, sedimén huella, huellas - señal, marca, pisada, pista, rastro, paso, impresión, estela, surco, carril, rodada, traza, estigma, cicatriz, recuerdo, memoria, evocación, remembranza, indicio, mención, alusión, resto, vestigio, sedimento
huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanas
huésped, huéspeds huésped, huéspedes
humana, humanes humana, humanas
humanamen humanamente
humanidat humanidad
humano, humá, humanos, humáns humano, humanos
humí (doná humitat) humedecer
humida, humides húmeda, humedecida, húmedas, humedecidas
humildat humildad
humilde, humil humilde
humildemen humildemente
humildes, humils humildes
humillá humillar
humillál humillarlo
humilláls humillarlos
humillat humillado
humín, ficán humitat humedeciendo
humit húmedo, humedecido
humitat, humitats humedad, humedades
humits húmedos
humor humor
humorístic humorístico