Mostrando las entradas para la consulta Bachelerie ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Bachelerie ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

Hugues de la Bachelerie.

(Amb barretina vermelha?)

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

I.

Ses totz enjans e ses falsa entendensa,
Aissi cum selh cuy amors a conquis,
Serai totz temps francx e leyals e fis
Vas vos, dompna, en fach et en parvensa;
E non ai cor ni poder que m n' estraya,
Ans vos serai en perdo fis amans,
Q' huey vos am mais no fazia er dos tans;
Et a totz jorns dobla m la voluntatz,
Qu' anc no fon drutz mielhs ames desamatz.

Bona dompna, ses vos non ai guirensa;
Tan finamen vos am e us sui aclis
Que, quan no us vey, mon cor planh e languis,
E quan vos vey, no us aus dir per temensa
L' amor qu' ie us port, bona dompna veraya;
E, si m faitz mal en re, no 'n sui clamans,
Per qu' ieu vos prec, dompna, no m sia dans;
Valha m' ab vos merces e pietatz,
Essenhamens e franqueza e bontatz.


Ben dey amar ses neguna fallensa,
Quar tot quant es en las autras devis,
Sens e beutatz, gent parlar e francx ris,
Essenhamens, saber e conoyssensa,
E tot aquo qu' a pretz verays s' asaya
Vey qu' es en vos, bona dompna e prezans,
Per qu' ieu faray tos temps vostres comans,
Que ja no y fos lo quartz ni la meytatz,
Si us amer' ieu, quan aissi fui fadatz.


E non puesc far pus aspra penedensa,
S' ie us am de cor e vos non abellis;
Mas non pues mais, qu' amors m' en afortis,
Em ditz q' hueymais seria recrezensa,
E m mostra tan que qui d' amar s' asaya
Coven que sia afortitz sos talans,
E 'n sofra en patz lo maltrag e 'ls afans,
E qu' ieu vos am sitot vos no m' amatz,
Qu' hom recrezens er greu drutz apellatz.


S' encontra me gardatz vostra valensa
Ni 'l verai pretz que dieus a en vos mis,
Mielhs mi fora, dompna, que ja no us vis,
Qu' autra del mon no m platz ni no m' agensa;
Mas una re m' en auci e m' esglaya,
Quant ieu remir vostres faitz benestans
E la valor qu' es tan richa e tan grans,
No us auzi dir, dompna, merce m' aiatz,
S' elh paratges no bays humilitatz.

II.

Per grazir la bona estrena
D' amor que m ten en capdelh,
E per aleujar ma pena
Vuelh far alb' ab son novelh;
La nueg vei clara e serena,
Et aug lo chan d' un auzelh
En que mos mals se refrena,
Don quier lo jorn et apelh.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Qu' ie us jur pels sans evangelis
Que anc Andrieus de Paris,
Floris, Tristans ni Amelis
No foron d' amor tan fis;
Depus mon cor li doneris
US PATER NOSTER non dis,
Ans qu' ieu disses: QUI ES IN CELIS,
Fon a lieys mos esperitz.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

En mar, en plan, ni en roca,
Non puesc ad amor gandir,
Mais non creyrai gent badoca
Que m fasson de lieys partir;
Qu' aissi m punh al cor e m toca,
E m tolh manjar e dormir,
Que, s' ieu era en Antioca,
Ieu volri' ab lieys morir.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Amors, ieu saupra gent tendre,
E penre ors o
laupart,
O per far for castelh rendre;
Mas vas vos non truep nulh art,
Ni no m play ab vos contendre,
Qu' aissi con ai maior part
Sui pus
volpilhs al defendre,
E n' ai mil tans de regart.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_de_la_Bacalaria

Uc de la Bacalaria (fl. 1206) was a Limousin troubadour from La Bachellerie near Uzerche, the home town of Gaucelm Faidit. According to his vida, he was a jongleur who travelled infrequently and was hardly known. He composed cansos, tensos, one alba, and one descort. Six songs are surviving: one canso, one alba, and four tensos (three partimens and one torneyamen). According to the vida, he was courtly, capable, and learned.

Uc participated in a three-way torneyamen with Savaric de Malleo (Mauléon) and Gaucelm Faidit. Savaric posed the dilemma: if a lady with three suitors gazes into the eyes of one, squeezes the hand of the other, and nudges the foot of the third, to whom did she show the truest affection? Uc's answer is that the suitor whose hand was grasped was her true love, for a lady's gaze can rest on anything. Uc wrote another partimen with Gaucelm and two others with Bertran de Sant Felitz.

Uc also wrote an erotic alba, Per grazir la bon' estrena, in which, like his contemporary Guiraut Riquier, he desires the dawn to arrive, in contrast to earlier troubadours, who always dreaded the dawn and the jealous husband. Both troubadours appear to have wished to revive the genre and Uc explicitly writes that vuelh far alb' ab son novelh: "I want to make an alba with a new sound."

Uc's only canso was Ses totz enjans e ses fals'entendensa.

lunes, 13 de mayo de 2024

Lexique roman; Man, Ma


Man, Ma, s. m. et f., lat. manus, main.

Quan la blanca mas ses guan

Estrenh son amic doussamen.

T. de S. de Mauleon, de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: Gaucelm. Quand la blanche main sans gant presse doucement son ami.

Esplanissada

Aissi cum hom tra lo det o la ma fors de l'aiga. Liv. de Sydrac, fol. 26.

Ainsi comme on tire le doigt ou la main hors de l'eau.

Cavaliers si' aunitz que s met a domneiar 

Pus que toca dels mas motos belans.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Que chevalier soit honni qui se met à galantiser après qu'il touche des mains moutons bêlants. 

A 'N Guio de Bergonha an be los mas liatz.

Roman de Fierabras, v. 3045. 

Au seigneur Guyon de Bourgogne ils ont bien lié les mains.

Fig. L'apostol comanda que hom leve puras mas en oratio; las puras mas son las puras e netas obras fachas ab pura conciencia.

Aquell ven am mas vueias davan Dieu que lo ve pregar ni querre, ses far prezen de bonas obras. V. et Vert., fol. 90 et 91. 

L'apôtre commande qu'on lève des mains pures en oraison; les mains pures sont les pures et nettes oeuvres faites avec pure conscience.

Celui-là vient les mains vides devant Dieu qui vient le prier et requérir, sans faire présent de bonnes oeuvres.

En man morta ni en man forsiva. 

Terrier de la confrérie du S.-Esprit, de Bordeaux, fol. 187.

En main morte ni en main ferme.

Loc. Dizem de bo pinheyre o escriva que a bona ma, so es a dire, es bos maestre en aquela art. Eluc. de las propr., fol. 48.

(chap. Diém de bon pintó o escribén que té bona ma, aixó es a di, es bon mestre en aquella art.)

Nous disons de bon peintre ou écrivain qu'il a bonne main, c'est-à-dire, il est bon maître dans cet art.

Mais volria un cordo 

Que ieu l' agues de sa man.

Hugues de S. Cyr: Aissi cum es. 

Plus je voudrais un cordon que je l'eusse de sa main.

Merce mi dons, a cui baiziey las mas.

Pons de la Garde: Farai chanson. 

Merci ma dame, à qui je baisai les mains.

El letra portara 

Al sant qu' ell meteys Karlles, de sa man,

escriura.

V. de S. Honorat. 

Il portera au saint une lettre que lui-même Charles, de sa main, écrira.

Be t fier ab la man drecha.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Bien je te frappe avec la main droite. 

Tut lauzan Dieu jonthas las mans. V. de S. Honorat. 

Tous louent Dieu les mains jointes.

Que s rend' a vos mas joinhs, de ginolhos.

G. Pierre de Casals: Be m plagr' ueymais. 

Qu'il se rende à vous mains jointes, à genoux. 

Mes man a son cotel per la gola tayllar. V. de S. Honorat. 

Mit main à son couteau pour la gorge couper. 

Qui met sa ma al arayre. V. et Vert., fol. 99. 

Qui met sa main à l'araire. 

Meton man a l' obra. V. de S. Honorat. 

Mettent main à l'oeuvre.

Quar si 'l metiatz en la ma, 

Per ver dir, un marabeti, 

E per mentir, un barbari, 

Lo barbari guazanhara.

P. Cardinal: Tan son valen.

Car si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

Loc. fig. Tant am fermamen

Lieis que a e man me e mon sen. 

P. Raimond de Toulouse: Pois lo novel. 

Tant j'aime fermement celle qui a en main moi et mon sens.

Lo vers chant qui 'l sabra ses brays, 

On mot mi platz de qui mas bays.

Pierre d'Auvergne: L' airs clars. 

Qui le saura chante le vers sans cris, où moult me plaît (celle) de qui je baise les mains. 

En tas mas coman mon esperit. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

Dans tes mains je recommande mon esprit.

Ill er ops que 'l man estenda, 

E pens de soven armar.

Bertrand d'Allamanon: Pueis.

Il lui sera besoin qu'il étende la main, et pense de souvent armer.

Tant sia ardit 

Qu' al fach man estenda.

P. Cardinal: Manz baronz. 

Tant il soit hardi qu'il étende la main au fait. 

Laicha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74. 

Lâche la main au serf, et il cherchera liberté. 

Ni cavayer ni donzelo 

C' om agues noirit en sa man.

P. Vidal: Abril issic. 

Ni chevalier ni jeune damoisel qu'on eût nourri dans sa main. 

Los bes de son senhor que passon per sas mas.

V. et Vert., fol. 52. 

Les biens de sou seigneur qui passent par ses mains.

Prenez man e fes, fez R., qu'eu vos jur e us plevis, qe us en valrai tot mon poder. V. de Guillaume de Cabestaing.

Recevez main et foi, fit Raimond, que je vous jure et vous promets que je vous en servirai de tout mon pouvoir.

ANC. ESP.

Rachel è Vidas amos me dat las manos 

Que non me descubrades à Moros ni à Christianos.

Poema del Cid. v. 106. 

Prometre pena entre lor o en la ma del arbitre.

Quar aissi es usansa que las partz solon prometre en mas del arbitre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10. 

S' engager à satisfaction entre eux ou dans la main de l'arbitre.

Car ainsi il est d'usage que les parties ont coutume de faire promesse entre les mains de l'arbitre. 

I non recep cosseil de ma de prestre. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 68. 

Un seul ne reçut conseil de main de prêtre. 

Lo mon tenra tot sotz sa ma. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Tiendra tout le monde sous sa main. 

Proverb. Juoc de mas engenra bregas. Liv. de Sydrac, fol. 106. 

Jeu de mains engendre querelles.

Un reprochier que fort m'azauta, 

C' ab una man lav' om l' autra,

Et, ambas, los huelhs e la cara.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Un proverbe qui me plaît fort, (c'est) qu'avec une main on lave l'autre, et, (avec) les deux, les yeux et la face.

Adv. comp. L' aigua s' estai d' a totas mans, 

Com si fos postat, o murs plans. 

V. de S. Honorat.

L'eau s'arrête de tous côtés, comme si (ce) fût cloison, ou mur plan.

Qu' ieu aia perdo per tas mans. Los VII gaugz de la Mayre.

(chap. Que yo tinga perdó per les teues mans.)

Que j'aie pardon par tes mains.

Anero s'en man e man essems. Cat. dels apost. de Roma, fol. 149.

(chap. S'en van aná mano a mano juns; ni diém ma a ma.) 

S'en allèrent main à main (côte à côte) ensemble. 

Ab totas mas vey clergues assajar

Que totz lo mons er lurs, cuy que mal sia. 

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

De toutes mains je vois clercs essayer que tout le monde sera leur, à qui que mal soit.

ANC. FR. Or s'an vont andui main à main.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 106. 

CAT. Ma. ESP. Mano. PORT. Mão. IT. Mano. (chap. Ma, mans; maneta, manetes.)

2. Manada, s. f., poignée.

Una manada d' isop. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10. 

Une poignée d'hysope. 

CAT. ESP. Manada (puñado). IT. Manata. (chap. Manoll de fonoll, manolls; puñ ple. Les dos mans plenes: aumosta, almosta, aumostada, almostada.)

3. Manier, Mainier, Maner, adj., qu'on porte à la main, familier, apprivoisé.

S' ieu ai mon austor anedier

Bon e volan e prenden e mainier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Si j'ai mon autour à canards bon et volant et prenant et apprivoisé.

Ieu sai d' aquels malvatz, 

E ses tota valensa, 

En aut luec poyatz 

E mainiers e privatz.

G. Faidit: Lo gens cor. 

Je connais de ces méchants, et sans aucun mérite, en haut lieu parvenus et familiers et intimes. 

Anc non vi tan salvatge, 

Mais pueys fon maniers e privatz.

Giraud de Borneil: No puesc sofrir. 

Oncques je ne vis si sauvage, mais après il fut familier et privé.

ANC. FR. Curies, targes prenent, é lor ars maniers tendent. 

Chevaliers i a bons e maniers de joster. 

Roman de Rou, v. 4088 et 4119.

ESP. Menero (manero: dicho de un azor o de un halcón: enseñado a venir a la mano.). IT. Maniero.

4. Maneiador, s. m., manieur, receveur.

Cambiador e maneiador d' argent. Eluc. de las propr., fol. 115.

(chap. Cambiadó y manejadó d' argén, plata, dinés.) 

Changeur et manieur d'argent.

5. Manual, Manal, adj., lat. manualis, manuel, qui travaille avec les mains, qui est à la portée de la main, familier.

L' obrier manual 

Son tug menestairal.

G. Riquier: Pus Dieu.

Les ouvriers qui travaillent avec les mains sont tous artisans.

En son paire ac bon sirven 

Per trair' ab arc manal d' alborn.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

En son père eut bon sergent pour tirer avec arc manuel d' aubour.

Fig. Mot no manual, so es qu'om no l'a acostumat per dire.

Leys d'amors, fol. 68.

Mot non familier, c'est-à-dire qu'on ne l'a pas accoutumé à dire.

ANC. FR. Que vous arés son gent anel

Qu' ele porte en son doit manel. 

Roman del conte de Poitiers, v. 269. 

CAT. ESP. PORT. Manual. IT. Manuale. (chap. Manual, manuals.)

6. Manualment, adv., manuellement.

Mas junthas et manualment eu so vostre hom.

Metem manualment en tenezo et en corporal possessio. 

Tit. de 1263 et de 1255. DOAT, t. CVI, fol. 209 et 129.

Mains jointes et manuellement je suis votre homme.

Mettons manuellement en jouissance et en possession corporelle.

ESP. IT. Manualmente. (chap. Manualmen: en la ma, en les mans.)

7. Manudierament, adv., manuellement, de la main à la main. 

Si pagan manudierament, et sensa neguna apodissa.

Que tals mercenaris si pagan manudierament.

Statuts de Provence. BOMY, p. 213. 

Se payent de la main à la main, et sans nulle quittance.

Que tels mercenaires se payent de la main à la main.

(chap. A la ma; pagá en ma. ESP. Pagar en mano.)

8. Manumissio, s. f., lat. manumissio, manumission.

Manumissios, so es quant alcus hom afranchis son sers.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Manumission, c'est quand quelque homme affranchit son esclave.

CAT. Manumissio. ESP. Manumisión. PORT. Manumissão. 

IT. Manumissione. (chap. Manumissió, manumissions: cuan algún home afranquix : libere lo seu sirvén o esclavo.)

9. Mancip, Massip, adj., lat. mancipatus, pubère, adolescent.

Mentre qu'es mancips e tos, 

L' eschai solatz e pretz e dos.

Giraud de Borneil: Ops m'agra. 

Tandis qu'il est pubère et jeune garçon, il lui échoit plaisirs et distinctions et dons.

Aqui ac un donzel mansip e tos.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2. 

Il y eut là un damoisel pubère et jeune garçon.

- Subst. Jeune homme, garçon.

Metam lo massip en carcer, pueis direm que no vim la letra de K., et aissi serem excusatz. Philomena. 

Mettons le jeune homme en prison, puis nous dirons que nous ne vîmes pas la lettre de Charles, et ainsi nous serons excusés.

Que masip... apprentiz aia be... acabat son terme.

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Que garçon... apprenti ait bien... achevé son terme.

ANC. FR. Chétif comme un pauvre mancip. Blason des faulces amours.

Se donna mancipe et serf voluntaire soy et sa postérité.

Rabelais, liv. I, ch. 50. 

IT. Mancipio.

- Subst. Jeune fille.

Auzi la vos d' un pastoriu

Ab una mancipa chantar.

Marcabrus: L'autr' ier.

J'entends la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.

Aqui avian massipas negras que vestion vestimens negres, que pudion a pega e a solpre, e tenian en lors cols serpens et dragos e foc. 

Revelatio de las penas d'Ifern.

Avaient là de jeunes filles noires qui portaient vêtements noirs, qui puaient à poix et à soufre, et tenaient en leurs cous serpents et dragons et feu.

10. Mancipancion, s. f., lat. emancipationem, émancipation.

Si cum es en mancipancion, so es quant lo paire sol son filh de son poder. Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Ainsi comme il est dans l' émancipation, c'est-à-dire quand le père délie son fils de son pouvoir.

ESP. Mancipación (emancipación). (chap. Emansipassió, emansipassions.)

11. Emancipatio, Emancipation, s. f., lat. emancipationem, émancipation.

Emancipation... plus pleneirement contenguda en carta.

Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 113. 

Émancipation... plus pleinement contenue dans charte.

Que los cossols puesco... far emancipatios.

Tit. de 1287. DOAT, t. CXVI, fol. 80. 

Que les consuls puissent... faire émancipations. 

CAT. Emancipació. ESP. Emancipación. PORT. Emancipação. 

IT. Emancipazione. (chap.  Emansipassió.)

12. Emancipar, v., lat. emancipare, émanciper.

Part. pas. A vos... fill emancipat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 264. 

A vous... fils émancipé.

Ela es emancipada, so es issida del poder del paire.

Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

Elle est émancipée, c'est-à-dire sortie du pouvoir du père.

CAT. ESP. PORT. Emancipar. IT. Emancipare. (chap. emansipá, emansipás: emansipo, emansipes, emansipe, emansipem o emansipam, emansipéu o emansipáu, emansipen; emansipat, emansipats, emansipada, emansipades.)

13. Maneiar, Maneyar, Maniar, Manear, v., manier, palper, caresser.

Ab deniers que tenha e maney.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Avec deniers qu'il tienne et manie. 

Quar no pot esser iratz 

Nuls hom lo jorn que'l mania.

Pons de la Garde: Mandat m' es. 

Car ne peut être triste nul homme le jour qu'il la caresse.

Embrass' e baiza e maneya.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Embrasse et baise et caresse.

CAT. ESP. PORT. Manejar. IT. Maneggiare. (chap. Manejá; magrejá, paupá, acarissiá.) 

14. Maniblar, Maneblar, v., mouvoir, agiter, diriger.

No' vuelh s' asemble 

Mos cors ab autr' amor,

Si qu' en manible 

Ni 'n volva 'l cap alhor.

A. Daniel: Quan chai. 

Je ne veux pas que mon coeur s'unisse avec autre amour, de manière qu'il en dirige et en détourne la tête ailleurs.

15. Mantuzar, v., manier, prendre avec la main.

Nuills hom, qu' es trop luxurios, 

A tener auzel non es bos; 

Trop gran mal li fai, si 'l mantuza. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Nul homme, qui est très luxurieux, à tenir oiseau n'est bon; très grand mal lui fait, s'il le manie.

viernes, 5 de diciembre de 2025

Probage, Prodigue, Prolix, Prop

Probage, s. m., lat. propaginem, provin.

Probage es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre. (chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix d'enterra.)

Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix d'enterra


2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.

Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.

Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.

Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.

Eluc. de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar. IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago, propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu, propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría; propagaré; si yo me propagara.)


Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.

Prodigues, so es degastaire de las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)

2. Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.

Donar ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó y sense mida..., es prodigalidat.)

Arbre de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est prodigalité.

CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)


Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.

Sermo lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg (llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP. Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe, prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S' enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP. Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate, prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)

Prop, adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.

Anc tant non amey luenh ni prop.

Arnaud de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv. comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.

Leys d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.

Quan, de prop, la puesc remirar.

B. de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain: Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni mien.

Prép. Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Trépasse l'une génération après l'autre.

Prép. comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan: Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.

Ben volgra que Lemozis

Fos plus prop de Mauritainha.

Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût plus près de Mauritanie.

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.

Al plus prop dels parens lor.

Charte de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC. FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.

Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.

CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)

2. Propi, adj., proche.

Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.

Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne donnerait pas un denier.

3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.

Estranhar los pus propdas parens.

Serveri de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser propdas.

Gavaudan le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à servir Dieu.

4. Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del fenimen.

Pons de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.

Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes, aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen; aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)

5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.

La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de saint Jean-Baptiste prochainement venant.

Can saup que sa mort seria propdenamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)

6. Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)

Rég. des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT. Proccinamente.

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

7. Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D' amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l' amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol. 44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles. Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme. CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT. Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)

8. Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.

9. Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe rudement par la proximité.

Propinquitat del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT. Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade. (chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims, arrimats.)

10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.

Aprop, en un bel drap

L' amaillotatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous l'emmaillotez.

Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.

Liv. de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.

Dante, Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.

S' aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.

Blacas: Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un plaisir.

Aco sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó (assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del fill de Deu a la terra.)

Liv. de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu sur terre.

Prép. comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.

11. Aproche, s. m., approche.

An comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)

Chronique des Albigeois, col. 47.

Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.

ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.

12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.

Ilh aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.

Peyrols: Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour m'approche autant.

L' ivern venia e se aprochava.

Chronique des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT. Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá, arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)

13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.

Son be de sembel apropchador.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat approcheurs.

14. Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.

Deudes de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.

Giraud d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant qu'un peu de moi il lui souvînt.

Mas can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le ciel est étoile.

ANC. FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié tant
K' as Engleis vindrent aprismant.

Roman de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei qui n'esgarde reison.

2e Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar) (chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)

15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.

On mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s' aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).

V. de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la nouvelle.

Le médecin s'approche là.

Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.

Trad. des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du Seigneur fut faite à lui, disant.

Part. pas. Aprobencat de sa mayson.

Trad. d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.

An tant pron apropinquat
De Bethleem.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.

ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.

16. Aprobencament, s. m., rapprochement.

Amb el avem aprobencament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons rapprochement.

Per lo cal avem aprobencament a Dieu.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.

17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.

Per defauta de distancia et apropinquacio.

Eluc. de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP. Apropincuación. IT. Appropinquagione.


Prophecia

jueves, 12 de octubre de 2023

VIII, N Uc de la Bachallaria, Cosselhatz m' al vostre sen:

VIII.


N Uc de la Bachallaria,

Cosselhatz m' al vostre sen:

Una domn' am finamen

Que m ditz que no m' amaria;

Qu' amic a don no s partria

Sinon per aital coven

Que lui ames a presen,

E que y agues senhoria,

En mi tot celadamen;

E s' ieu aisso li sofria,

De s' amor jauzir poiria.


Gaucelm Faidit, ses fadia

Vos don cosselh d' avinen

Que prendatz so que us cossen

E 'l plus, si us o cossentia;

Qu' ab sofrir vens hom tot dia,

E 'n son mant paubre manen;

E no s fadia qui pren;

Qu' ieu la tenc tota per mia,

Quan d' amor me fai parven;

E s' ieu ren als y vezia,

Fols sui, si no 'l consentia.


N Ugo, senes drudaria

E ses penre jauzimen,

Vuelh mais estar per un cen

Que sufrir aital folia

Qu' autre drut tenga en bailia

Mi dons qu' ieu am finamen.

Del marit nonca m' es gen;

Gardatz, si d' autr' o sabia,

Si n' auria 'l cor dolen!

Qu' ieu morria de gilosia;

E non crei pieier mortz sia.


Gaucelm, qui de domn' avia

Bella, cuenda e plazen

A celat tot son talen,

Be vol murir qui 'n muria;

Qu' ieu dic que mil tans valria

Que si no i agues nien;

En aisso non a conten:

Ni pero s' esser podia

Qu' a celat la vis soven,

Tans de plazers li faria

Qu' el sobreplus conqueria.


N Ugo, ges ieu non creiria

Que il plazer fosson plazen,

Ans auria espaven

Sitot al drut la tolia,

O s' en aissi remania,

Quals que fos ab cor sufren,

Qu' atretal galiamen

Fezes per sa leujairia;

Per qu' ieu mezeis li m defen.

Sol m' aura; e s' autr' en tria,

Lieis lais e sa senhoria.


Gaucelm Faidit, pauc embria 

Drutz qu' aissi leugieyramen 

Se part de si dons breumen, 

E no m sembla cortezia. 

Sabetz que us cosselharia?

Que l' amassetz eissamen

Com ilh vos jogan, rizen,

E qu' aguessetz autr' amia

Don cantassetz leialmen;

E lieis tencsetz tota via,

Aissi com ilh vos tenria.


N Ugo, a pauc non cossen,

Que dretz e razos seria;

E fassa 'n lo jutjamen

A Ventadorn Na Maria

On es pretz e cortezia.


Gaucelm, lieis tenc per valen,

E vuelh que 'l fassa, ab que y sia,

E que y apel eyssamen

Lo Dalfin que sap la via

E l' obra de drudaria.


Gaucelm Faidit et Hugues de la Bachélerie.

(Amb barretina vermelha?)

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

sábado, 7 de septiembre de 2024

Pe - Pebraria

Pe, s. m., lat. pes, pied.

Al terz caussiga 'l pe rizen.

T. de Savari de Mauleon, de G. Faidit et de Hugues de LA Bachelerie: Gaucelm.

Au troisième elle presse le pied, en riant.

E 'l liuretz las mas e 'ls pes.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous lui délivrâtes les mains et les pieds.

Maria Magdalena que sezia als pes de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 83.

Marie Madelaine (Magdelaine) qui était assise aux pieds de Jésus-Christ. Loc. Seus soi del pe tro la cima.

A. Daniel: Ab guay so.

Je suis sien des pieds jusqu'à la tête. 

A ome a pe non val re.

Deudes de Prades, Auz. cass.

A homme à pied il ne vaut rien. 

El cap derrier e 'ls pes avan 

Los coven dels palaitz issir.

Marcabrus: Emperaire per.

Le chef derrière et les pieds en avant il convient de les sortir des palais.

Li dei tos temps estar als pes.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers. 

Je lui dois toujours être aux pieds. 

Deu hom comandar al ric d' estar em pes aissi cum lo paure.

Liv. de Sydrac, fol. 39. 

On doit commander au riche d'être sur pieds ainsi comme le pauvre.

Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.

Liv. de Sydrac, fol. 39. 

On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.

Quan sui en pes, cazer mi lais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Quand je suis sur pieds, je me laisse choir. 

Archilaus se levet en pes.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis. 

Archilaüs se leva sur pieds. 

ANC. FR. Contre eles s' est levés en piez. 

Marie de France, t. I, p. 208. 

Toute l'assistance du peuple se leva en pieds. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas.

Martius se levant en pieds, reprit adonques aigrement ceulx qui en cela vouloient gratifier à la commune. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Coriolan.

Fig. Metre los delietz de sa carn sotz los pes.

Met totas las autras cauzas sotz sos pes. V. et Vert., fol. 85 et 48.

Mettre les délices de sa chair sous les pieds. 

Met toutes les autres choses sous les pieds.

ANC. FR. Il mettoit soubz les piedz toutes les calumnies.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.

Los avia passat a pe sec. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

Les avait passés à pied sec. 

Quant el vi que venia, 

Salh en pes per far m' onor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Quand il vit que je venais, il saute sur pieds pour me faire honneur.

El no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non fazia. 

L' Évêque de Clermont: Peire de.

Il ne le suit pas ni ne le peut, s'il ne le faisait à pied. 

No se pot sostener sobre pes. V. et Vert., fol. 22. 

Ne peut se soutenir sur pieds.

El luec on ilh te ssos pes 

M' es mil aitans per vezer plus plazens. 

Giraud d'Espagne: S'ieu en pascor. 

Le lieu où elle tient ses pieds m'est mille fois aussi agréable à voir.

Meravil me com puesc en pes tener. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Je m'étonne comment je puis tenir sur pieds.

Fig. Per tener en pes son bon ressos.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Pour tenir en pieds sa bonne réputation.

Si tu vas a pe coma sirvens. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.

Si tu vas à pied comme sergent. 

Adv. comp. Ieu nueg e dia,

De genolhs e de pes,

Sancta Maria

Prec vostr' amor mi des.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.

Moi, nuit et jour, à genoux et à pieds, je prie sainte Marie que vous me donniez votre amour. 

Ar son abduy el camp pe e pe ajustat. Roman de Fierabras, v. 1407.

Maintenant ils sont tous les deux sur le champ (de bataille) ajustés pied à pied.

- Par extension. Il sert à désigner la partie inférieure d'une montagne, d'un édifice, etc.

Un flum que a nom Gaura, lo quals passa al pe de Niort.

V. de Bertrand de Born.

Un fleuve qui a nom Gaure, lequel passe au pied de Niort.

Al pe d' una gran roca. V. de S. Honorat.

(chap. Al peu d' una gran roca.) 

Au pied d'une grande roche.

Loc. fig. Mentre elh monestier sia em pes. Philomena.

Pourvu que le monastère soit en pieds.

- Mesure d'étendue.

Los valhatz agron XXX pes de preon e LX pes d' ample.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Les fossés eurent trente pieds de profond et soixante pieds de large.

Fan sacrifici far en un taulier alt de tres pes o plus.

Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Font faire sacrifice sur un tréteau haut de trois pieds ou plus.

Lo bran ...

A terra s' es ficatz pus d' un pe mesurat. Roman de Fierabras, v. 4806.
Le glaive... à terre s'est fiché plus d'un pied mesuré. 

ANC. CAT. Pe. CAT. MOD. Peu. ESP. Pie. PORT. Pé. IT. Piede.

(chap. Peu, peus; pevet o peuet, pevets o peuets.)

2. Pezada, s. f., empreinte, trace de pied.

Per vezer si trobaran ni pezada ni tast

De nulla creatura que passes per lo gast.

V. de S. Honorat.

Pour voir s'ils trouveront ni empreinte de pied ni vestige de nulle créature qui passât par le désert. 

Set s'en anet per 1 montanha gran, 

E segui las pezadas de son paire Adam. 

Chronique d'Arles.

Seth s'en alla par une montagne grande, et suivit les traces de son père Adam. 

CAT. Petjada. ESP. PORT. Pisada. 

(chap. Patejada, potada, huella, patejades, potades, huelles.)

3. Pezo, Peon, s. m., lat. pedonem, piéton, fantassin.

Foro rengat cavalier e pezo. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Furent alignés et fantassins.

Pois l' aucis uns peons.

V. de Guillaume de Berguedan. 

Puis l'occit un fantassin.

X milia homes en cavals, e de peos ses nombre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 215. 

Dix mille hommes à cheval, et de piétons sans nombre.

ANC. CAT. Peo, penon. ESP. Peón. PORT. Peão, pião. IT. Pedone.

(chap. Peó, peons.)

4. Peonet, s. m. dim., pion, au jeu des échecs.

Ans que ...

Fass' hueymais, de son peonet, fersa.

E. Cairels: Abril ni mais.

Avant que... il fasse désormais, de son pion, dame.

(chap. Peonet, peonets; peó del ajedrez.)

5. Pezonier, Pessonier, s. m., piéton, fantassin.

Pezoniers et sergens e mot gran compagnia. V. de S. Honorat. 

Piétons et sergents et moult grande compagnie. 

II M cavayers et XXX M pessoniers. Philomena.

Deux mille cavaliers et trente mille piétons.

ANC. FR. Li mandat pur ses chevaliers 

Pur geldrons e pur péoniers.

G. Gaimar, Haveloc, v. 648.

6. Pezatge, Peatge, Peage, s. m., péage.

Qui m fizava la renda e 'l pezatge.

P. Cardinal: El mon. 

Qui me donnait à foi la rente et le péage.

Degu mal peatge el camis no prendan. Guillaume de Tudela. 

Que nul mauvais péage au chemin ils ne prennent, 

Levar neguns peages ni vectigal.

Statuts de Provence. BOMY, p. 225.

Lever nuls péages ni impôt.

CAT. Peatge. ESP. Peage (peaje). IT. Pedaggio. (chap. Peache, peaches.)

7. Peatgier, Peatguier, Peagier, Pezatgier, Pezatguier, s. m., fermier de péage, péager.

L' autr' es batles o peagiers.

Folquet de Lunel: E nom del. 

L'autre est bailli ou péager.

Se fan rendier e pezatgier.

Brev. d'amor, fol. 125. 

Se font receveurs de rentes et péagers.

Adject. L' estrada peatguieira.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

L' estrade péagère.

ESP. Peagero (peajero). IT. Pediagiere. 

(chap. Peaché, peachés, peachera, peacheres : encarregat del impost de peache; baile, batlle, batle : bajulus o baiulus.)

8. Peatjar, v., lever un péage, soumettre au péage, rançonner.

Peatjava los peleris que anavo otra mar.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 188. 

Rançonnait les pélerins qui allaient outre mer.

9. Peazo, Peaso, s. f., empreinte de pied, fondement, base.

Las peasos... donadas al chami. Charte de Montferrand, de 1248. 

Les empreintes de pieds... données au chemin.

Fig. Basticam doncx, en ferma peazo,

El pretz que i s ten, quan l' autra vai cazen.

Folquet de Marseille: Hueimais no.

Bâtissons donc, sur ferme base, le mérite qui s'y consolide, lorsque l'autre va tombant.

- Domicile, fixation de demeure.

Si hom i prent peazo, deu i bastir dins 1 an.

Charte de Montferrand, de 1248.

Si homme y prend domicile, il doit y bâtir dans un an.

10. Pedas, s. m., cheville, remplissage.

Pedas, es ajustamen de paraulas vueias que no fan re cant a la sentensa.

Mostram qu' es pedas o quaysh pedas.

Pauzo soen aytals pedasses o quaysh pedasses.

Leys d'amors, fol. 152, 1 et 149. 

Remplissage, c'est ajustement de paroles vides qui ne font rien quant à la pensée.

Montrons ce qu'est cheville ou quasi cheville.

Posent souvent pareilles chevilles ou quasi chevilles.

11. Pedassar, v., remplir de chevilles, faire du remplissage.

Part. pas. Son quaysh pedassadas. Leys d'amors, fol. 150.

Sont quasi remplies de chevilles.

12. Pedilhar, Pezilhar, Pezillar, s. m., pôle.

Gira s' en II pedilhars.

Lo zodiacus no s' esten

Als pezilhars del fermamen.

Brev. d'amor, fol. 28 et 29.

Se tourne en deux pôles.

Le zodiaque ne s' étend aux pôles du firmament.

13. Contrapes, s. m., contrepied, rebours.

On jovens mor totz cofondutz

E tornat en tal contrapes.

Marcabrus: Pois l'iverns.

Où grâce meurt toute confondue et tournée en tel contrepied.

(chap. Contrapeu, contrapeus. Esp. Contrapié.)

14. Suppeditar, v., lat. suppeditare, mettre sous les pieds, assujétir, écraser.

Donc deu hom be ab largueza 

Suppeditar avareza.

Brev. d'amor, fol. 228.

Donc on doit bien avec largesse écraser avarice.

ANC. FR. Suffisans à suppediter le monde.

Hist. maccaronique, t. II, p. 331.

CAT. Suppeditar. ESP. Supeditar. 

(chap. Supeditá: ficá daball dels peus, aguantá, vense: supedito, supedites, supedite, supeditem o supeditam, supeditéu o supeditáu, supediten; supeditat, supeditats, supeditada, supeditades.)

15. Trepiar, v., fouler, trépigner. 

Part. pas. Lo bon draps d' escarlata tan soven es trepiatz als pes dels paradors. V. et Vert., fol. 66. 2e Ms.

Le bon drap d'écarlate est si souvent foulé aux pieds des apprêteurs. CAT. Trepitjar. (chap. Patejá, potejá, palsigá, calsigá.

Yo patejo, pateges, patege, pategem o patejam, pategéu o patejáu, pategen; patejat, patejats, patejada, patejades. Yo palsigo, palsigues, palsigue, palsiguem o palsigam, palsiguéu o palsigáu, palsiguen; palsigat, palsigats, palsigada, palsigades; calsigo, calsigues, calsigue, calsiguem o calsigam, calsiguéu o calsigáu, calsiguen; calsigat, calsigats, calsigada, calsigades; potejo, poteges, potege, potegem o potejam, potegéu o potejáu, potegen; potejat, potejats, potejada, potejades.)

16. Quadrupedi, adj., lat. quadrupedem, quadrupède, à quatre pieds.

Bestias quadrupedias. Eluc. de las propr., fol. 61. 

Bêtes à quatre pieds.

CAT. ESP. (cuadrúpedo) Quadrupedo. PORT. IT. Quadrupede.

(chap. Cuadrúpedo, cuadrúpedos, cuadrúpeda, cuadrúpedes : que té cuatre potes, com los burros, rucs, ases de la Ascuma.)

Lo burro mort.

17. Quadrupedal, adj., quadrupède. 

Bestias que quadrupedals so.

(chap. Besties que són cuadrúpedes.) 

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Les bêtes qui sont quadrupèdes.

18. Semipes, adj., lat. semipes, semipède, qui n' a qu'un pied au lieu de deux. 

Son semipes,... non han mas 1 pe. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

Sont semipèdes,... n'ont qu'un pied.

19. Antipodes, s. f. pl., lat. antipodes, antipodes.

Ha antipodes, so es dire gens que teno les pes contra nos.

Eluc. de las propr., fol. 168.

A antipodes, c'est-à-dire gens qui tiennent les pieds contre nous. 

CAT. ESP. (Antípoda, Antípodas) PORT. Antipoda, IT. Antipodi.

(chap. Les Antípodes, antípoda.)

20. Empedimen, Inpedimen, s. m., lat. impedimentum, empêchement, difficulté, obstacle.

Accen lati, e dels empedimens d'aquel.

Leys d'amors, fol. 1. 

L'accent latin, et des difficultés de celui-là.

Dels impedimens d' aquest sen. Eluc. de las propr., fol. 16.

Des empêchements de ce sens.

CAT. Impediment. ESP. PORT. IT. Impedimento. 

(chap. Impedimén, impedimens.)

21. Impeditiu, adj., impéditif, propre à empêcher, nuisible.

Cum sia de digestio impeditiva.

De votz impeditiva.

Eluc. de las propr., fol. 25 et 26. 

Comme elle soit impéditive de digestion. 

De voix impéditive.

CAT. Impeditiu. ESP. IT. Impeditivo.

(chap. Impeditiu, impeditius, impeditiva, impeditives.)

22. Impedir, Inpedir, v., lat. impedire, empêcher.

Ni deu impedir los ditz juratz en lor jurisdiction. Fors de Béarn, p. 1074.

Ni ne doit empêcher lesdits jurats dans leur juridiction.

CAT. ESP. PORT. Impedir. IT. Impedire.

(chap. Impedí: impedixco o impedixgo, impedixes, impedix, impedim, impediu, impedixen; impedit, impedits, impedida, impedides. Impedit es sinónim de paralític.)

23. Empedegar, v., empêcher.

Per aco que moutas causas me poirian empedegar qu'ieu non la prendria. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Pour cela que de nombreuses choses me pourraient empêcher que je ne la prendrais.

24. Expeditio, Expedicio, s. f., lat. expeditio, élimination.

Expeditios, es cant, de diverses membres recitatz,... hom conferma o nega... 1 d'aquels, e layssha los autres. Leys d'amors, fol. 146.

Élimination, c'est quand, de divers membres rapportés,... on confirme ou nie... un de ceux-là, e laisse les autres.

- Expédition.

En remembransa de lor expedicio, quan foro partitz de Egypte.

Eluc. de las propr., fol. 129.

En souvenir de leur expédition, quand ils furent partis d'Égypte.

CAT. Expedició. ESP. Expedición. PORT. Expedição. IT. Spedizione.

(chap. Expedissió, expedissions.)

25. Expedient, Expedien, adj., lat. expedientem, expédient, utile.

Per declarar quals es plus expedient.

Trad. du Tr. d' Arpentage, 1re part., c. 38. 

Pour déclarer lequel est plus expédient. 

Era plus expedien... aver VIII cossuls. 

Docum. de 1475. Ville de Bergerac.

Il était plus expédient... d'avoir huit consuls. 

CAT. Expedient. ESP. PORT. Expediente. IT. Espediente.

(chap. Expedién, expediens, expedienta, expedientes.)

26. Espedir, v., lat. expedire, expédier.

Pels negocis commus expedir. Charte de Gréalou, p. 79.

Pour les affaires communes expédier.

ANC. CAT. Espedir. ESP. PORT. Expedir. IT. Espedire.

(chap. Expedí: expedixco o expedixgo, expedixes, expedix, expedim, expediu, expedixen; expedit, expedits, expedida, expedides.)


Pebre, s. m., (lat.) piperem, poivre. 

Sercaretz un pauc de pebre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un peu de poivre. 

I auretz a metre del pebre e de la sal. Guillaume de Tudela.

Vous aurez à y mettre du poivre et du sel.

Loc. fig. Que sa valor senta pebre.

E. Cairels: Era non vey.

Que sa valeur sente poivre.

CAT. ESP. (pimienta) Pebre. IT. Pepe.

(chap. Pebre, pebres; pot sé de diferens colós: negre, vert o verd, roch; se trobe en forma de gra y se pot moldre o machacá. Fa picá mol lo nas y estornudá.)

2. Pebrada, Pevrada, s. f., poivrade.

Fes lo cor raustir e far pevrada. V. de Guillaume de Cabestaing.

Fit le coeur rôtir et faire poivrade.

Proverb. Aital salsa, aital pebrada.

R. Vidal: En aquel.

Telle sauce, telle poivrade.

CAT. ESP. Pebrada. PORT. Pevirada. IT. Peverada.

(chap. Pebrada : salsa a la que lo ingredién prinsipal es lo pebre.)

3. Pebrier, s. m., poivrier, marchand de poivre.

Pebriers e candeliers.

A pebriers, lo portal de la blancaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 186 et 44.

Poivriers et chandeliers.

A poivriers, le portail de la tannerie.

(chap. Pebré : mercadé de pebre - y espessies, espessié -, pebrés, pebrera, pebreres. Pebré o pebrera es aon se fique lo pebre per a la taula, com lo salé o salero.)

4. Pebraria, s. f., poivrerie, commerce de poivre.

Non recepia escolar que vuelha appenre lo mestier de pebraria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187.

Qu'il ne reçoive pas apprenti qui veuille apprendre le métier de poivrerie.

(chap. Pebrería, pebrería : comers de pebre - y espessies, espessiería, espessieríes.)