Tenebras, Tenebros, Tenebrositat, Tenebror, Tenerc, Entenerc

Tenebras, s. f. plur., lat. tenebras, ténèbres.

Lo mons estava totz en tenebras. Liv. de Sydrac, fol. 71.

(chap. Lo món estabe tot en tiniebles.)

Le monde était tout dans les ténèbres. 

Ayssi coma lo solelh osta las tenebras e las escurtatz de la nueg.

V. et Vert., fol. 41.

Ainsi comme le soleil ôte les ténèbres et les obscurités de la nuit.

Fig. Entendement de tenebras purgat. Eluc. de las propr., fol. 11.

(chap. Entenimén de tiniebles purgat o porgat.)

Entendement de ténèbres purgé.

Las tenebras de la ignorancia. V. et Vert., fol. 83.

(chap. Les tiniebles de la ignoransia. De aixó saben mol los ascumites de la Ascuma.)

Les ténèbres de l'ignorance.

CAT. Tenebras. ESP. Tinieblas. IT. Tenebra, ténebria. (chap. Tiniebla, tiniebles; tenebra, tenebres.)

2. Tenebros, adj., lat. tenebrosus, ténébreux, obscur, obscurci.

El temps es tenebros,

E no i veiretz quan lo lum er rescos.

H. Brunet: Cuendas razos.

Le temps est ténébreux, et vous n'y verrez pas quand la lumière sera cachée.

Luz tenebroza. Trad. de Bède, fol. 57.

(chap. Llum tenebrosa. ESP. Luz tenebrosa.)

Clarté ténébreuse.

Fig. Ton cor es escurs e tenebros. V. et Vert., fol. 62.

Ton coeur est obscur et ténébreux. 

ANC. FR. Moult cruex et moult ténébrose.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 7.

CAT. Tenebros. ESP. PORT. IT. Tenebroso. (chap. Tenebrós, tenebrosos, tenebrosa, tenebroses.)

3. Tenebrositat, s. f., obscurité. 

Tenebrositat e bebetut. Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Obscurité et affaiblissement.

ESP. Tenebrosidad. PORT. Tenebrosidade. IT. Tenebrosità, tenebrositate, tenebrositade. (chap. Tenebrosidat, tenebrosidats; escurina, escurines; oscurina, oscurines; oscuridat, oscuridats; foscó, foscós.)

4. Tenebror, s. f., obscurité, ténèbre.

Tan redopton la tenebror. 

Marcabrus: Bel m' es.

Tant ils redoutent l'obscurité.

ANC. FR. En prison et ténébreur

De langueur.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 797.

Rendez-vos tuit à Dieu le criator,

Qui nos trest hors de la grant ténébror. 

Bekker, p. 184.

IT. Tenebrore. (chap. Tenebró, tenebrós.)

5. Tenerc, adj., ténébreux, obscur.

Lo ser es tenercs e brunezitz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.

Le soir est ténébreux et rembruni.

Loc. La nuh fetz tempier et molt tenerc.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 60.

La nuit il fit tempête et moult obscure.

Subst. No sabo conoisser clar de tenerc. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11. 

Ne savent pas connaître clair de ténébreux.

6. Obtenebrar, v., lat. obtenebrare, couvrir de ténèbres.

Part. pas. Era luminos e fo obtenebrat. Eluc. de las propr., fol. 11.

Était lumineux et fut couvert de ténèbres.

IT. Ottenebrare. (chap. Entenebrá, entenebrás; obtenebrá, obtenebrás; entinieblá, entinieblás : cubrís de tiniebles o tenebres.)

7. Entenerc, adj., obscur, ténébreux. 

La sazos del temps entenerc.

Giraud de Borneil: Ops m' agra.

La saison du temps obscur.

Fig. So fan lauzengier entenerc. 

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Cela font les médisants ténébreux.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Laltre dia apres fon aqui lorde de les virtuts e rebent los sanct Miquel ab molta honra portals dauant la senyora: dient a sa merce. Senyora aquests son los discrets asessors de la cort del vostre diuinal fill qui consellen e regeixen los princeps de la terra e los regidors d´aquella. Aquests los endreçen en totes les obres que han a fer segons la voluntat de nostre senyor deu: dient los tostemps. ¶ Diligite iustitiam qui iudicatis terram. E consellant los continuament que temen e amen al sobiran senyor quils ha posat en lo regiment de la terra perque no perden lo cel. E la senyora vehent los dits asessors e sabent quant eren solicits en lo bon regiment del vniuersal mon feu los sa senyoria gran aculliment. E mana a dos donzelles dues molt auisades nomenades prudencia e egualtat que disputen ab ells de la marauellosa sciencia que elles saben necessaria al regiment humanal. E leuant se les dos ab gran plaer a la disputa: comença a parlar prudencia e dix. O senyors asessors e consellers dels princeps de la terra ab quant desig he desijat la vostra venguda: perque açi en presencia de la nostra real senyora yo pogues dir a les magnificencies vostres en quantes necessitats e perills son los regidors del mon si per vosaltres senyors meus no son ajudats: dels quals regidors diu Ysayes. ¶ Custos qui de nocte. Volent dir. Que los prelats e princeps terrenals son custodis de la nit. Car no poden veure en los sotsmesos seus sino les obres corporals e foranes qui son tan tenebroses e fosques que verdader juhy no sen pot fer de aquelles: sino per sols aquell princep general nostre senyor deu: del qual Jeremies (Ieremies) diu. ¶ Tu autem domine qui iudicas iuste et probas renes et corda. Volent dir. Vos senyor sou aquell qui feu juhins justs e verdaders: car sabeu e veu clarament lo cor e les entramenes dels homens e podeu entrar dins aquelles. Les quals coses los jutges humans fer no poden: perço los es tan necessaria la ajuda de vosaltres qui sou illuminats de aquella lum diuina: e coneixeu clarament quanta es la miseria e flaquea humana: e com tendrament e delicada te a esser menejada per les sobtoses mutacions sues. Les quals fan perdre larbitre e lo seny als regidors. Car algunes vegades alegrant se molt de les virtuts e bona vida de les gents que regeixen los par que sien en parays oblidant tota pena e treball del regiment y de les occupacions de aquell. E vehent lo contrari son tant turmentats: e torbats que deuallen en lo abis (abismo; abissos; abyss) de molta miseria e dolor: segons testifica Dauid parlant dels dits regidors dient en lo psaltiri. ¶ Ascendit visquem ad celos: et descendunt ad abissos anima eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti sunt sicut ebrius et omnis sapientia eorum deuorata est. Volent dir. Que pugen al cel e deuallen al abis e la anima de aquells defall per los grans mals e perills que vehen en los sotsmesos: e d´aço son torbats e moguts axi com embriachs: e defall los tot saber. E aco promet nostre senyor deu: perque ab molta feruor recorreguen a la ajuda sua los dits regidors regoneixent que no son res ne saben ne poden sino tant com la sauiesa diuina os illumina per lo mija de vosaltres senyors de asessors. E hoydes aquestes rahons per los gloriosos princeps de les virtuts respos lo principal de aquells e dix. O senyora prudencia e be par que sou criada d´aquesta excellent senyora reyna: e que enteneu agudament e sentiu totes les primors del art del regiment: de la qual se pot dir. ¶ Ars artium cura animarum. Car art es sobre totes arts difficil e molt perillosa la cura e regiment de animes. Perqueus deman de gracia senyora prudencia: que vos e la senyora vostra jermana egualtat vullau entendre de aci auant ensemps ab nosaltres en lo regiment dels princeps e prelats. Car sens vosaltres ells son perduts e passen la vida de aquest mon ab multissims carrechs e treballs sens profit: segons testifica Job: dient. ¶ Pertransierunt quasi naues poma portantes. Car van axi com naus carregades de pomes no sentint del carrech que porten sino la olor: e del fruyt non mengen. Car la olor de la gloria mundana los farta els contenta: e no peruenen james a menjar lo fruyt glorios que nostre senyor deu te aparellat als prudents e virtuosos regidors E hoyt aco diu li prudencia. Senyor princep e vosaltres senyors yous do la fe per ma germana e per mi que si los princeps volran la companyia nostra nunquals leixarem. Car tal manament hauem de nostra senyora que ab los dits princeps façam liga e singular amicicia per reuerencia del sobiran princep nostre senyor deu qui se es vnit nouament ab natura humana. ¶ E hoyda la resposta de les donzelles tots los princeps de les virtuts molt contents e alegres ficaren o genoll dauant la senyora regraciant a sa senyoria la offerta que les sues donzelles los hauien feta de confederarse ab los princeps de la terra: e digueren. ¶ O qp magnificata sunt opera tua domina. O qp decoratur tua excelsa gubernatio per misericordiam quam exerces quia per te reges regnant. Volent dir. O senyora e com son (sou) magnifiques e grans les obres vostres o quant es embellida la excellent gouernacio vostra e lo alt regiment per les continues misericordies que feu e exerciu: car per vos e per lo mija de les donzelles vostres los princeps e reys regnen virtuosament e son prosperats. E sens vostra merce nengu no pot plaure a nostre senyor deu ne fer nenguna obra virtuosa: Perque dignament per tots deuen esser reclamada axi per princeps com per subdits puix de tots sou aduocada. ¶ Quia nullum cognosco potentiorem ad iram placandam tanti iudicis qp te: quia propter recontiliationem peccatorum ab ipso effecta es mater. Car certament senyora yo no conech creatura angelica ni humana tan potent com vostra merce a placar la ira del gran jutge nostre senyor deu: Lo qual per reconciliar ab los peccadors vos ha fet mare sua. Axi senyora sia de vostra merce hauer per recomanats los princeps de la terra e manar a vostres donzelles que nols leixen james durant la present vida qui es plena d´infinits perills. ¶ E los gloriosos asessors haguts larchs colloquis ab la senyora despedits de sa merce partiren de aqui molt prest alegres e molt contents lohant e magnificant sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.

//

http://www.enciclonet.com/articulo/salterio/