Mostrando entradas con la etiqueta lo reis de Fransa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lo reis de Fransa. Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Bertran de Born. Be m platz lo dous temps de pascor

Bertran de Born.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes.



2701, 7225, 7698.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes. Et avia fraires e cujava ls deseretar, si no fos lo rei d'Englaterra. Totz temps ac guerra con totz los sieus vezins, con lo comte de Peiregors, e con lo vescomte de Lemoges, e con son fraire Constanti, e con Richartz, tan quan fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerriers, e bon domnejaire, e bons trobaire; e savis e ben parlans, e saup ben tractar mals e bens. 
Seingner era, ves quan se volia, del rei Enric e del fils de lui; mas totz temps volia que ill aguessen guerra ensems lo paire e lo fils, e'l fraire l'un con l'autre. E totz temps volc que lo reis de Fransa e'l reis d'Engleterra aguessen guerra essems; e s'il aguen patz ni treva, ades se penet con sos sirventes de far e de mostrar com cascuns era desonratz en aquella patz. E si n'ac de grans bes e de grans mals. Mot fe be sirventes et anc no fes mas doas cansos. El rei d'Arago donet per molher las cansos d'en (G.t) Giraut de Bornelh als sieus sirventesc. Et aquel que cantava per el avia nom Pepiol (Papiol). Et era azautz e cortes; e clamava Rassa lo coms de Bretanha, e'l rei d'Englaterra Oc e No; e'l rei jove so filh, Marinier. E metia tot son sen en mesclar guerras: e fes mesclar lo paire e'l filh d'Englaterra, tan que'l rei jove fo mortz d'un cairel en un castel d'en Bertran de Born.
En Bertran si s vanava qu'el cujava tan valer, que no s pensava que tot son sen l'agues mestier. E pueis lo rei lo pres; e quan fo pres el li demandet si avia tot son sen: que aras vos aura ops. Et el respos, qu'el avia tot lo sen perdut; quar tot lo perdet quan lo rei jove mori. Adoncs se ploret lo rei de so filh; e perdonec li, e l vesti, e l donet terras et honors. E visquet longamen él segle, e pueis se rendet en l'orde de Cistel.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

3794, 7225-6, 7614, C.

Be m platz lo dous temps de pascor
Que fai foillas e flors venir;
E platz me quant aug la baudor
Dels auzels, que fan retentir
Lor cant per lo boscatge;
E platz mi quan vei sobre'ls pratz
Tendas e pavaillos fermatz;
Et ai gran alegratge,
Quan vei per campaigna rengatz
Cavaliers e cavals armatz.

E platz mi quan li corredor
Fan las gens e l'aver fugir;
E platz me quan vei apres lor
Gran ren d'armatz ensems venir;
E platz m'en mon coratge,
Quan vei fortz castels asejatz
E barres rotz et esfondratz;
E vei l'ost él rivatge
Tot entorn claus de bons fossatz,
Am lissas et am pals serratz.

Et atressi m platz de senhor
Quan ven premiers à l'envaïr
En caval armat ses temor,
C'aissi fai los sieus enardir
Ab valen vassalatge;
E pois que l'estors es mesclatz,
Quascus deu esser acesmatz
É segr'el d'agradatge:
Quar hom non es à dreg prezatz
Tro qu'a mantz colps pres e donatz.

Lansas e brans, elms de color,
Escutz trencar e desgarnir
Veirem à l'entrar de l'estor,
E manz vassals ensems ferir;
Don anaran aratge
Cavals dels mortz e dels nafratz.
Quan seren en l'estor intratz,
Ja nuls hom de paratge
No pens mas d'asclar caps e bratz: 
Que mais val mortz que vius sobratz.

Ieus dic que tant no m'a sabor
Manjars ni beure ni dormir,
Coma quant aug cridar: à lor!
D'ambas dos partz; et aug enguir
Cavals voiz per l'erbatge;
Et aug cridar: aiatz! aiatz!
E vei cazer per los fossatz
Paucs e grans per l'ombratge; 
E vei los mortz que pels costatz 
An los penons ab los cendatz.

Pros comtessa, per la meillor
Q'om posqu'en tot lo mon cauzir
Vos ten hom, e per la gensor
Q'anc si mires ni ja se mir.
Bietritz, d'aut paratge,
Bona domn'en ditz et en fatz,
Fons on sorzon totas beutatz,
Bella ses maïstratge,
Vostre ric pretz es tan pojatz
Que sobre totz es enansatz.

Donzella d'aut linhatge,
Tal en cui es tota beutatz,
Am fort e sui per leis amatz;
E dona m tal coratge,
Que ja no pens esser sobratz
Per un dels plus outracujatz.
Baros, metetz en gatge
Enans c'usquecs nous guerrejatz.

7225, 7614.

Domna, pois de mi nous cal,
E partit m'avetz de vos
Senes totas ocaizos,
No sai o m'en quieira;
Que jamais
Non er per mi aitan jais
Cobratz. E si del semblan
No trob domn' à mon talan;
Que vailla vos qu'ai perduda,
Jamais no volh aver druda.

Pois non posc trobar egal
Tan bell' e que fos tan pros,
Ni sos rics cors tan joios,
De tan bella teira,
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais;
Irai per tot acaptan
De cascun' un bel semblan,
Per far domna soicebuda,
Tro vos me siatz renduda.

Fresca color natural
Pren, Bel Cebelin, de vos,
Eill dous esguart amoros:   
E fatz gran sobreira
Quar rei lais,
Quan res de be nous sofrais.
Midons na Elis deman
Son adreg parlar gaban,
Qu'en don à midons ajuda:
Pois non er fada ni muda.

Volh que mi don ad estros
La gol' e las mans amdos.
Pois ten ma careira,
No m biais,
Vers Rocachoart m'eslais
Als pes n'Agnes que m daran:
Qu'Yseut la domn' à Tristan,
Qu'en fo per totz mentaguda,
No'ls ac tan bels à saubuda.

N'Audiartz, si be m vol mal,
Volh que m don de sas faissos,
Que l'estes gen liasos; 
Equar es enteira,
Qu'anc no s frais
S'amors ni s volv' en biais.
A mon Meils-de-be l deman
Son adreit nou cor prezan,
De que par à la véuda
La fassa bon tener nuda.

Domna Faidid' atretal
Volh sas bellas dens en dos,
L'acuillir e'l gent respos
Don es presenteira.
Dins son ais
Mos Bels-Mojols volh que m lais
Sa gaies'e son bel gran;
Equar saub son ben estan
Far, don es reconoguda,
E no s'en cambia ni s muda.

Bel-seigner, ieu nous quier al
Mas que fos tan cobeitos
D'aquesta com soi de vos.
Q'una lecadeira
Amors nais,
Don mos cors es tan lecais,
Mais volh de vos lo deman
Que d'autra tener baisan.
Doncs midons per que m refuda,
Pois sab que tan l'ai volguda?

Papiol, mon Aziman
M'anaras dir en cantan,
Qu'amors es desconoguda
Sai, e d'aut bas cazeguda.

2701, 7225-6, 7614, M.

S'abrils e foillas e flors,
E'l bel matis e'l clar ser
E'l ric joi quez ieu esper
No m'ajudon et amors;
E'l rossinholet qu'aug braire,
E'l nou temps vertz e grazitz
Que ns adutz jois e doussors,
E'l cortes pascors floritz
Midons son ardit no l creis,
O no l merma l'espavens,
Greu m'en venra jauzimens.

Domna, s'ieu quezi socors
Ves vos, non o fi de ver; 
E veus m'al vostre plazer, 
Mi e mos cantz e mas tors. 
E pren comiat del repaire 
On fui tan gent aculhitz, 
On reina pretz e valors. 
E cel que m'en te faiditz,
Per honor de si meteis, 
En fa bos acordamens 
Ab sol los afizamens.

Vostre reptars m'es sabors 
Ric; quar tan cujatz valer, 
Que ses donar per temer 
Volriatz aver lauzors;
E qu'om nous auzes retraire 
S'usquecs fai que descauzitz. 
Mas semblaria m temors 
S'us n'era per mi cobritz
Coms ni vescoms, dux ni reis:
Mas faitz vostres fagz tan gens 
Queus en segan ditz valens.

Dos n'i a guerrejadors, 
Quar an de mal far lezer, 
Que no s sabon captener 
Nul temps meins d'enginhadors, 
Tan amon lansar e traire;
E trob los totz jorns garnitz
Com en Vivian de cors.
Mas ieu no lur soi aizitz; 
Qu'anc à bon pretz non ateis
Rics hom, si jois e jovens
E dos no li'n fo guirens. 

D'autres n'i a bastidors 
Rics homes de gran poder, 
Quar sabon terra tener 
E fan portals e bestors: 
De caus e d'aren' ab caire
Fan murs e voutas e vitz.
E vei los bos manjadors
E fan lurs dos plus petitz, 
Per que lur pretz no lor creis:
Quar aitals captenemens
No val mest las bonas gens.

D'autres n'i a cassadors 
Per la costuma tener, 
Que s fan ric home parer, 
Quar amon cas et austors, 
E corn e taborelaire. 
E vei los tan freolitz 
E mermadas lurs valors; 
E lur pretz es tan frezitz, 
Que res mas bestias o peis 
No lor es obediens,
Ni fa lors comandamens.

Res dels rics tornejadors, 
Si tot s'i gaston l'aver, 
No pot à mon cor plazer, 
Tan los trob galiadors. 
Ric hom que per aver traire
Sec tornejamen plevitz
Per penre sos vavassors, 
Non l'es honors ni arditz,
Mas el non estreing correis, 
Sol qu'ab el s'en an l'argens, 
S'om pois s'en es maldizens.

Rics homes volh qu'ab amors
Sapchan cavallier aver,
E que l sapchon retener
Ab be fag et ab honors;
E qu'om los trob ses cor vaire,
Francs e cortes e cauzitz,
E larcs e bos donadors;
Qu'aissi fon pretz establitz
Qu'om guerrejes ab torneis:
E quaresmes et avens
Fesson soudadiers manens.

Na Tempra, jois m'es cobitz,
Qu'ieu n'ai mai que s'era reis,
Que'l fel mesclat ab eissens
M'es esdevengutz pimens.

Papiol, sias tan arditz,
Pren mon cant e vai n'ab el
A 'n Oc e No: quar prezens
Li fatz de mans digz cozens.