Mostrando entradas con la etiqueta evesques. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta evesques. Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de octubre de 2026

Roman de Flamenca, fragment, Bartsch, L'endema fo la Sanz Joans,

Roman de Flamenca.

Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2e éd., Paris 1901, vol. I, v. 471-616 (Me.). Cf. C. Chabaneau, Revue des langues romanes, Ve série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. - Grdr. § 18, p. 19. St. p. 10 s.

Roman de Flamenca (Nouveau choix des poésies originales des troubadours)

L'endema fo la Sanz Joans,
una festa rica e grans,
es anc per al no s'amermet. 
L'evesques de Clarmon chantet
aquel jorn la messa maior;
sermo fes de Nostre Senor,
comen san Joan tan amet
que plus que propheta l clamet.
Poissas vedet de part lo rei
qu'aisi con cascus cre sa lei
de XV jornz homs no s partis
de la cort, per re ques auzis,
que l reis vol qu'aitan dure il cortz;
so dis a folz, no dis a sortz,
car negus hom non ac talan
que s'en partis, ne ges d'un an.
Si l reis i volgues tant estar,
be lo feiran il cais gelar.
Cant agron tuit la mess' auzida,
le reis a Flamenca causida
et eis s'en ab leis del mostier.
Apres lui van be tres millier
de cavalliers que domnas menon.
Tuit ensems al palais s'en venon
on le manjars fon adobatz.
Le palais fo e granz e latz:
X millier la pogran caber
de cavalliers, e larc sezer,
part las donas e las donzellas,
e l'autra gen ques era ab ellas, (que s'era)
part los donzels e ls servidors
que degron servir los seinors,
e part los juglars eissamen
qu'eran plus de mil e cinc cen. (mes de 1500 juglars)
Quant an lavat, tuit son asis: (llavat : rentat)
hanc no i ac banc, mais de coissis
qu'eran tuit cubert de diaspres:
e no us penses negus fos aspres
dels mandils on ensugo lz mas, (aon se eixuguen les mans)
ans fo be cascus belz e plas.
Quan las donas foron asisas, (assentades) 
venon manjar e moutas guisas;
mais ja no m cal ques aiso diga.
Nulla res no s pot far d'espiga 
ni de razis ni de rasim,
ni de frucha ni de noirim,
ni de so ques aers suffris 
ni terra ni mars ni abis,
ques om manjar posca ni deia,
que ja'n degues portar enveia
aquel que menor part n'avia
a cel que plus ric lai vezia.
Be son servit a lor talenz;
mas ben i ac plus de cinc cenz
que cascus esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
sa faiso ni sa captenenza
e sa beutat c'ades agenza,
sos oils ne pais a l'esgardar
e fai la bocca jeiunar: 
e perga l Deus, si grat l'en sap!
Mai si pogues traire a cap
que sol un mot ab lei parles,
no il calgra si pois dejunes. 
Mout s'en levon boca dejuna.
Mais anc no i ac domna neisuna,
no volgues Flamenca semblar;
qu'aissi com es soleils ses par
per beutat e per resplandor,
tals es Flamenca antre lor;
quar tant es fresca sa colors,
siei esgart douz e ple d'amors,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers e l plus pros (bellazor)
e que plus sol esser jugosa
estet quais muda et antosa.
No il fo veiaire que re vailla,
anz dis, per nien si trebailla
tot' autra domna d'esser bella,
lai on es cesta damaisella.
L'autrui beutat tein es effassa (e s'efassa, effassa)
li viva colors de sa fassa
c'ades enlumena e creis.
Anc de nulla re no si feis
Deus, cant la formet aitan genta;
ades plaz mais et atalenta
a celz que la vezo ni l'auzon. (als que la veuen ni la escolten)
Quan las domnas sa beutat lauzon,
be podes saber, bela es,
qu'en tot lo mon no n'a ges tres
en que las autras s'acordesson
que del tot lor beutat lauzesson;
anz dizon: "Mielz conoissem nos
beutat de dona, no fatz vos:
vos autre us tenes per pagat
si domna es de bon agrat
e que us sone gent e us acueilla;
mais qui la ve, quan si despueilla,
quan si colca o quan si leva,
ja no dira pois tanta reva,
si savis es, a las serventas."
Aissi so malas e dolentas
e volon baissar es esteiner (e s')
lo be que a dat Nostre Seiner
a cella que plus vol ni ama.
Ges d'aizo Flamenca no s clama
ni no s'en deu per re clamar,
que leis no volon ges blasmar,
quar non i trobon lo perque;
e no so laisson per mai re,
car, si tan ni quan n'i trobesson,
ja no us pensetz que s'en laissesson.
Quant an manjat, autra ves lavon, (atra vegada se llaven, renten)
mais tot atressi con s' estavon
remanon tuit e prendon vi,
car vezat era enaisi;
poissas levet hom las toaillas;
bels conseilliers ab granz ventaillas
aportet hom davan cascu,
ques anc us no failli ad u:
aqui s poc, qui s vol, acoutrar.
Apres si levon li juglar:
cascus se volc faire auzir.
Adonc auziratz retentir
cordas de manta tempradura.
Qui saup novella violadura
ni canzo ni descort ni lais,
al plus que poc avan si trais.
L'us viola l lais del Cabrefoil,
e l'autre cel de Tintagoil;
l'us cantet cel dels Fins Amanz
e l'autre cel que fes Ivans.
L'us menet arpa, l'autre viula,
l'us flautella, l'autre siula;
l'us mena giga, l'autre rota,
l'us diz los motz e l'autre ls nota;
l'us estiva, l'autre flestella,
l'us musa, l'autre caramella;
l'us mandura e l'autr' acorda
lo sauteri ab manicorda;
l'us fai lo juec dels bavastelz,
l'autre jugava de coutelz: (coltells : gaviñets; cuchillos)
l'us vai per sol e l'autre tomba,
l'autre balet ab sa retomba:
l'us passet sercle, l'autre sail:
negus a so mestier no fail.

Puigdemont, los Morancos, flamenco

miércoles, 21 de octubre de 2026

Deux sermons. Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria

Deux sermons.

Deux sermons



Ms. de Paris, lat. 3548 (B). - Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heilbronn 1884, p. 12 s. et 19-22 (A).

I.

Hodie nata est beata virgo Maria cujus vita inclita cunctas illustrat ecclesias. 
Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria que per la sua richa vida onra totas las gleisas. Per gran meravila fo nada aquesta dona; que nos trobam que Joachim sos paire et Anna sa maire avion estat gran termini essems e no podio aver effant, tant que Abiatar, que era preire de la leg, soanet la offerta de Joachim, vezent tot lo poble; et ac tal verguina Joachim que s'en fugi ab sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en molt long en una montana, e laiset sa moler per zo que Abiatar lo preire l'avia 
dit que Deus l'avia adirat, quar no l dava efant. Et estet gran temps que de sa moler non audi novas. Et un dia la dona estava sola a la fenestra de sa chambra e vi una basser sus en u laurer, que s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran dol e dis: “O Deus celi et terre, unicuique creature das fructum, et mihi misere abstulisti virum meum, o Seiner Deus, reis de cel e de terra, ad unaquega creatura donas fruit, et a me lassa as tolt mo senor.” E jetet se a so leit. E Nostre S. ac pietat de la dona et eviet son angel al marit que tornes a sa moler. E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo fo nostra dona sancta Maria. Ara, a chap de dos anz que fo nada, portero la al templum domini e giquiro la a Nostre S. 
Et Abietar (Abiatar) l'evesques era al sobira altar. Del primer altar tro a l'altre avia XV gras, e quant efas en poiava dos gras o tres, om o tenia a gran meravila, e dizio que grans signes faria. E cum pasero alz gras, nostra dona sancta Maria poiet toz los XV gras tro que veng a l'altar on era Abietar l'evesques. E diz toz lo pobles que granz meravillas aquel 
effas faria. Pro jos fo nurida ab las altras verges del temple, et ac tan gran sapiensa que l'evesques Abietar li mandava tota ora coseil, tant li dizia granz paraulas e belas. El servizi del temple estet tro que Joseph l'esposet per comandament d'angel; e Nostre Seiner pres charn en ella. Aquesta gloriosa dona pregem que nos plaig ab lo seu fil sine fine in secula seculorum. Amen.

II. 

Postquam consumati sunt dies octo usque circumcideretur. 

Auzir, seinor, podet que nos demostra sans Lux evangelista; car zo nos diz que Nostre S., quant ac compliz los VIII dias de la sua nativitat, si fo circuncis, et enn aquela circuncisio fo apelaç Jesus. Quar zo era comandat e la leg que tuz li efant mascle que naisio, quant avio VIII dias compliz, que il fosso circuncis. Et en aquella circuncisio om lor trenchava la superfluentat de la charn e ssi lor pausava lo nom per que era apellaz aquel efas. E N. S. que era venguz el mond per adimplir la leg - si com diz e l'avangeli “non veni solvere legem, sed adimplere, eu no veng per 
destruir la leg, mas adimplir,” - et el medeis e l'octau dia depos la sua nativitat volc esser circuncis, et en aquella circuncisio el fo appellaz Jesus. Jesus latine salvator dicitur: Jesus e lati salvaire es appelaz, e nostra leg N. S. 
E per aquo el fo appellaz salvaire que el era venguz per nos salvar e gerir. E per aquest nom lo avia mandat l'angels que el fos appelaz, quant venc a nostra dona sancta Maria. Et el aportet lo salut del paire esperital e si l dis: “Ecce virgo concipies in utero et paries filium et vocabis nomen ejus Jesum, vec te que tu concebras en to ventre et effantaras u fil et appellaras lo per lo nom de Jesu.” E nos, senor, devem saber que aquella 
circuncisios corporalment signifia lo nostre babtisme esperital, et enaisi co enn aquella circuncisio era lo nomz pausaz de l'efant, e la superfluentat de la charn trenchada, tot enaisi el nostre baptisme es lo nostre nomz pausaz, (e la superfluentat trenchada)..., 
zo es la superfluentat delz vidis (que) … 
devo esser de nos desebrat. Quar lo preire enterva l'efant e demanda li d'aital guisa: “Abrenuncias Sathane et omnibus operibus ejus et omnibus pompis ejus? negas tu diable,” zo diz lo preire, “e totas sas obras e toz 
sos senz?” E il pairi que so fizanzas respondo per l'efant, e diz “abrenuncio,” zo es "eu l devet”. Senor, quam pauc te aquel mandament! Quar ta viaz co l'efas pod anar e parlar et es em poder de sos talanz a far, adonc laisa Deu e l seu servizi, e pausa se el poder de diable et el deleit del segle e laisa encore los pairis e lz covinenz que faiz avio, on los 
avia mes vas N. S. pel seu servizi far e gardar; quar il no s gardo de perjurar ni de lor fe mentir, ni de negu pechat a faire no s gardo que no l fazo. E pauso lor amor e las manentias d'aquest segle et el deleit de la charn don ja no l venra nula re se mals no, que zo dis aizi: 
“Quid prodest homini si universum mundum lucretur, anima sua detrimentum patiatur?” Zo diz: “Que profeita ad ome si tot lo mon gazanava ni l'aur ni l'argent ni tota la riqueza del segle, que s'arma en sia pausada e las penas d'efern, on ja redemcio non aura?” 
Si con diz aizi lo bos om Iob: “Quia in infernum non est redemptio, quar en efern”, zo diz, “non a neguna redempcio”. E per aquo, senor, amaz 
N. S. aitant con avez temps de lui servir, que no sabez coras vos traspasarez d'aquest segle, que em petit d'ora serez venguz a la fi. 
E laisaz diable e totas las suas obras, e trastornem nos a Deu, e clamem li merce, que el nos do durable repaus et aisi nos lais persegre aquel babtisteri que nos receubut avem, per que nos poscam pervenir al seu durable regne sine fine in secula seculorum. Amen.