Pulvina - Repugnancia

Pulvina, s. f., lat. pulvinus, coussin.

Estreyssec la fractura sobre la plaga am pulvinas.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Étreignit la fracture sur la plaie avec coussins.

2. Pulvil, Polvilh, s. m., lat. pulvillus, petit coussin, coussinet.

Que tu pauses pulvils embegutz am aigua et oli.

Pausa dejos la palpebra polvilhs petits de coto.

Trad. d'Albucasis, fol. 24 et 16.

Que tu poses coussinets imbibés avec eau et huile.

Pose dessous la paupière coussinets de coton.

(chap. Cuixí, cuixins; cuixinet, cuixinets : com los que se fan aná per a punchá les agulles y les agulles de cap o alfilers. ESP. Cojín, almohada.)

Punh, Poing, Poinh, Ponh, s. m., lat. pugnus, poing.

L' estrenh tan el punh tro que l' aussi.

Folquet de Marseille: Aytan gent.

L'étreint tant au poing jusqu'à ce qu'il l'occit.

Tans ponhs trencatz e tanta testa. V. de S. Honorat.

Tant de poings coupés et tant de têtes.

La lansa al punch. Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

(chap. La llansa al puñ.)

La lance au poing.

- Poignée. 

Nég. expl. El non val un poing de cendre. 

B. Zorgi: S'ie us trobes. 

Il ne vaut pas une poignée de cendres.

Loc. Ple ponh de linos solamen

Faretz fort cozer e buillir.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.

Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d'ayga, cent d'ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105. 

De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.

ANC. FR.

E çaint l'espée au pont d'or flamboiant. 

Roman d'Agolant, v. 814.

CAT. Puny. ESP. Puño. PORT. Punho. IT. Pugno. (chap. Puñ, puñs; cop: puñada, puñades; puñeteo; los de Queretes, gen de puñetes.)

2. Pogalh, s. m., poignet. 

L'escut lhi trenquet sot lo pogalh.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

L'écu lui coupa sous le poignet.

3. Ponhat, s. m., poignée, ce que peut contenir la main.

Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d' ayga, cent d' ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105.

De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.

CAT. Punyat. ESP. Puñado. PORT. Punhado. IT. Pugneto. (chap. lo que cap a dins del puñ tancat es un grapat, de garra, carpe, no una puñada.)

4. Ponhada, Punchada, s. f., poignée, ce que peut contenir la main.

Una ponhada d'arena.

Liv. de Sydrac, fol. 56.

Une poignée de sable.

(chap. Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans, etc.)

De mieia punchada de sal. Tit. de 1285. DOAT, t. X, col. 191. 

De demi-poignée de sel.

(chap. De mich grapat de sal.)

5. Punhadiera, s. f., pougnadière, sorte de mesure.

Del moli d' al pont, VIII punhadieras de froment.

Cartulaire du Bugue, fol. 1.

Du moulin du pont, huit pougnadières de froment.

(chap. Del molí del pon, vuit “punhadieras” de fromén : blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, masos de Beseit a Fredes, y a la isla Formentera.)

ANC. FR. Item en seigle quatre sextiers,... quarteranche de ponhardière.

Tit. de 1464, Carpentier, t. III, col. 345.

6. Ponhal, adj., gros comme le poing.

Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.

(chap. Gran cantidat de pedres - grosses - com lo puñ per a llansá en fones. Se diu tamé de alguna pedregada o granisada, pedres com lo puñ, com a ous de gallina; com a ous de avestrús espero no vóreu.)

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.

Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes.

7. Pognador, Poingnador, Ponhedor, s. m., lat. pugnator, combattant, guerrier.

En Antioch' als poingnadors.

Hugues de Pena: cora que m.

Dans Antioche aux combattants. 

Rotlan ab sos ponhedors

No saubron tan gen conquerir. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.

Roland avec ses guerriers ne surent si gentiment conquérir.

Adoncx viratz plurar man gentil ponhedor.

E vic venir Richart lo noble ponhedor.

Roman de Fierabras, v. 3904 et 3908.

Alors vous verriez pleurer maint gentil combattant.

Et vit venir Richard le noble combattant.

ANC. FR. Li queus de vos conoist cest poigneor,

Qui tel damage nus a fait hui ce jor.

Roman d'Aubri. Bekker, p. 172.

IT. Pugnatore. (chap. Pugnadó : luchadó, pugnadós : luchadós, pugnadora : luchadora, pugnadores : luchadores. Los catalans tenen la lluita per la truita.)

8. Pugnar, v., lat. pugnare, combattre, guerroyer.

Voyez Denina, t. I, p. 285; Aldrete, p. 181.

Pugnaran matin e ser.

(chap. Pugnarán matí y tarde; lucharán; combatirán.)

Deudes de Prades: En un sonet. 

Combattront matin et soir.

Part. pas. fig.

Molt a pugnat Amors en mi delir.

G. Faidit: Molt a. 

Moult a combattu Amour à me détruire.

ANC. CAT. ESP. PORT. Pugnar. IT. Pugnare. (chap. Pugná: pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; yo pugnaré; yo pugnaría; si yo pugnara.)

9. Impugnar, Enpugnar, Empunhar, v., lat. impugnare, impugner, combattre.

Per enpugnar los Sarrazis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 219.

(chap. Pera impugná - combatre, luchá contra - los sarracenos o sarraíns : moros, mahometans, musulmans, agarenos.)

Pour combattre les Sarrasins.

Angels... malignes impugno vigorozament. 

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Anges... les diables ils combattent vigoureusement.

En re empunhar.

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.

En rien impugner.

CAT. ESP. PORT. Impugnar. IT. Impugnare. (chap. Impugná : impugno, impugnes, impugne, impugnem o impugnam, impugnéu o impugnáu, impugnen; yo impugnaré; yo impugnaría; si yo impugnara.)

10. Inpugnador, s. m., lat. impugnator, attaquant, assiégeant, qui impugne.

Dels inpugnadors defensar. Eluc. de las propr., fol. 50.

Défendre des assiégeants.

CAT. ESP. PORT. Impugnador. IT. Impugnatore.

(chap. impugnadó, impugnadós, impugnadora, impugnadores.)

11. Impugnacion, s. f., lat. impugnationem, attaque, opposition. Renuncian... a impugnacion d' aquesta present carta.

(chap. Renunsián... a la impugnassió d'esta presén carta.) 

Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.

Renonçant... à l'attaque de ce présent titre.

CAT. Impugnació. ESP. Impugnación. PORT. Impugnação. 

IT. Impugnazione. (chap. Impugnassió, impugnassions.)

12. Repugnar, v., lat. repugnare, répugner, contredire.

La qual causa repugna al drech. Statuts de Provence. BOMY, p. 227.

(chap. La cual cosa repugne al dret: lo contradiu.)

Laquelle chose répugne au droit.

Part. prés. Paraula mot estranha e repugnan al entendemen d' ome.

(chap. Paraula mol estraña y repugnán al entenimén d' home; del home, pero tamé de la dona.)

Leys d'amors, fol. 106.

Parole moult étrange et répugnant à l'entendement d'homme.

CAT. ESP. PORT. Repugnar. IT. Repugnare. (chap. Repugná: repugno, repugnes, repugne, repugnem o repugnam, repugnéu o repugnáu, repugnen; repugnat, repugnats, repugnada, repugnades; repugnán, repugnans; yo repugnaré; yo repugnaría; si yo repugnara.)

13. Repugnancia, s. f., lat. repugnantia, répugnance, opposition, contradiction.

Implicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5.

Impliquant opposition.

CAT. ESP. PORT. Repugnancia. IT. Repugnanza.

(chap. Repugnansia, repugnansies; la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit.)

cuixí, cuixins

Cuixí, cuixins:

DCVB:

COIXÍ m.
|| 1. Sac de tela o d'altra matèria, cosit per tots costats i farcit de llana, palla, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, que serveix per a recolzar-hi blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, tenir sota els braços o els peus, etc.; cast. almohada, cojín.
Ell stech de peus una gran estona, que no's volch aseure, demanant-nos coxí, e allegant que axí és acostumat de tot príncep; e Nos... fem-nos fer coxins de major forma e pus nobles que'ls altres coxins de la nostra cambra, Pere IV, Cròn. 100. Quatre coxins, dos de sendat et un obrat de seda, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Posaren-li los lençols... ab los coxins brodats, que's mostraua lit molt singular, Tirant, c. 97. La senyora reyna li manà que sigués molt prop de sa mercè en coxins, Villena Vita Chr., c. 60. Item dos coxins de peus, doc. a. 1494 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. a) fig. Qualsevol cosa que serveix per a recolzar-n'hi una altra blanament. Stant ell en la cena arrimat en aquell inapreciable e delitós coxí dels pits del seu senyor, Villena Vita Chr. c. 272. Y fent coxí dels cabells sobre la dura terra, Alegre Transf. 81. En son coxí de verdor la prímula se desvetlla, Verdaguer Flors 17.

|| 2.   Aparell compost d'una espècie de collar de tela de sac o de cuiro farcit de palla, damunt el qual descansa un cap del jou per evitar que faci mal al coll de la bístia en llaurar o estirar el carro (Sta. Col. de Q., Alcoi, Mall.); cast. collera. Els muls amb juntures y coixins nous, Rosselló Many. 105. 
|| 3. La part posterior i més blana de la collera de tirar a carro (Manacor); cast. almohadilla. 
|| 4. Les peces de tela de saca farcida de llana que van posades davall la sella o l'albarda i serveixen per a fer més suau el contacte d'aquests aparells amb l'esquena de la bístia (Calasseit, Tortosa, Men.); cast. almohadillas, cojín. 
|| 5. Peça mecànica que va col·locada entre dues altres peces, sia per a comunicar l'acció d'una damunt l'altra, fer-la més suau, etc.; cast. cojinete. Especialment 
a) En la premsa d'oli, cadascuna de les peces planes de fusta que es posen damunt la pila d'esportins perquè el caragol els estrengui més bé (Lledó).—b) Peça de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans (Cat., Val., Bal.). 
|| 6. Peça de sucreria de forma quadrangular amb les cares un poc convexes, de manera que és semblant a un coixí de llit (Mall.). Se sol anomenar també coixí reial o coixí imperial. Es cochs y ses dolces y es coixins reals, Ignor. 69. Els ingredients d'una cuita de coixins solen esser: dues lliures de pasta bamba ja tova, quatre unces de saïm, quatre vermells d'ou i dues unces de sucre; es dóna la forma de coixí amb motlos especials, es deixa tovar un poc la pasta i es duu al forn (Manacor). 
|| 7. Coixí de moro: fulla de figuera de moro (Mall.); cast. pala. 
|| 8.   Coixins de monja: planta de la família de les lleguminoses: Astragalus tragacantha L. (Empordà); cast. astrágalo. És perenne, subllenyosa, de color blanc cendrós, de flors blanques; forma una mateta estranya, molt espinosa, semblant a un eriçó. 
|| 9.  Coixins de monja o coixins de senyora: planta de la família de les lleguminoses: Erinacea pungens Boiss. (or.); cast. erizo, cambrón. És molt espinosa i es fa pels llocs àrids de les muntanyes.
Fon.: kuʃí (pir-or., or. fora el Camp de Tarr., Sort, Organyà, Balaguer, Al., Inca, Petra, Santanyí, Sóller, Men., Eiv.); kuјʃí (Sort, Camp de Tarr., Tortosa); koʃí (Artesa, Morella, Pego, Palma, Manacor); koјʃí (Tremp, Fraga, Tamarit, Gandesa, Alcoi); koјsí (Benassal, Cast.).
Intens.:—a) Augm.: coixinàs, coixinarro, coixinot.—b) Dim.: coixinet, coixinetxo, coixinel·lo, coixineu, coixinó.
Etim.: del llatí coxīnu, mat. sign. (derivat de cŏxa, ‘cuixa’, perquè els coixins s'empraven principalment per a seure-hi damunt).