SEGONA JORNADA. NOVELA CUARTA

Landolfo Rúfolo, empobrit, se fa corsario y, capturat per los genovesos, naufrague y se salve sobre una arqueta (cofre) plena de joyes pressiosíssimes, y arreplegát a Corfú per una dona, ric torne a casa seua. 

Laureta estabe assentada a la vora de Pampínea; y veénla arribá al triunfal final de la seua história, sense esperá va escomensá a parlá aixina:

Mol grassioses dames, cap obra de la fortuna, segóns lo meu juissi, pot vóres mes gran que vore an algú desde la extrema miséria al estat real elevás, com la história de Pampínea mos ha amostrat que li va passá a Alessandro. Y per naixó, a consevol que sobre la proposta materia de ara en abán novelo, li sirá nessessari contá algo dins de estos límits y no me avergoñiré yo de contá una história que, encara que contingue mol grans miséries, no tingue tan espléndit desenllás. Be sé que, tenín aquella presén, sirá la meua escoltada en menos diligénsia; pero com no puc féu de un atre modo, siré disculpada per naixó.

Se creu que lo litoral desde Reggio a Caeta es la part mes amena de Italia. A la vora de Salerno ña un tall, un acantilat que abánse sobre lo mar al que los habitáns diuen la costa de Amalfi, plena de siudats minudetes, de jardíns plens de llimóns y de fons, y de homes rics y emprendedós en grans empreses mercantils. Entre les siudats ña una de nom Ravello a la que, si avui ñan homes rics, ne ñabíe fa tems un que va sé riquíssim, de nom Landolfo Rúfolo, que, no tenínne prou en la seua riquesa, dessichán doblála o duplicála, va está ell a pun de pédres en ella. Este, pos, aixina com sol sé la costum dels mercadés, fets los seus cálculs, va comprá un grandíssim barco y en los seus dinés lo va carregá tot de mercansíes y va navegá en ell cap a Chipre.

Allí va trobá que habíen arribat atres barcos en les mateixes mercansíes, per lo que no sol va tindre que véndre a baix preu alló que portabe, sino que, per a colocá les seues coses, va tindre casi que tirán algunes, aixina que casi se va arruiná. Y sentín per naixó grandíssima pena, no sabén qué fé y veénse de home riquíssim en poc tems convertit en casi pobre, va dessidí o morí o robán compensá este mal, per a que allí de aon ric habíe eixit no hi tornare pobre.

Y trobán un compradó per al seu barco inméns, en aquells dinés y en los atres que habíe tret de la seua mercansía, va comprá un barquet mes ligero per a piratejá, y en totes les coses nessessáries per an alló lo va armá y lo va carregá, y se va dedicá a apropiás de les coses dels demés, sobre tot dels turcos. En esta faena li va sé la fortuna mol mes benévola que li habíe sigut en comersiá. Potsé en sol un añ va assaltá y robá tans barcos de turcos que se va trobá en que no sol habíe tornat a guañá lo que habíe perdut en lo comérs, sino que u habíe doblat o duplicat. Pel que, enseñat pel doló de la primera pérdua, veén que ya ne teníe prou, se va di an ell mateix que en alló que teníe ya ere prou, y per naixó se va disposá a torná en alló a casa seua. Y en temó del comérs no se va molestá en invertí los seus dinés. En aquell barquet en lo que los habíe guañat, ficán los remos a la mar, va empéndre lo viache de tornada.

Y ya al Archipiélago arribat, se va eixecá per la nit un siroco que no sol ere contrari a la seua ruta, tamé ñabíe una mar mol grossa y lo seu barquet no haguere pogut soportáu, y a un entrán del mar que teníe una isleta se va refugiá, proposánse esperá un orache milló.

An aquella caleta, al poc rato, van arribá en prou faena dos grans naves de genovesos que veníen de Constantinopla, fugín del mateix que Landolfo habíe fugit; y esta gen, vist lo barquet y tallánli lo pas, sabén de quí ere per la fama y cuans dinés teníe, com eren afanosos de perres y avarissiosos, se van disposá a robáli. Y, fen baixá an terra una part de la gen, ben armats en ballestes, los van fé aná a un puesto desde lo que cap persona podríe baixá del barquet si no volíe que les fleches o saetes lo dixáren com un coladó; y ells fénse remolcá per les canoes (chalupes) y ajudats pel mar, se van arrimá al barquet de Landolfo, y en mol poca ressisténsia, en poc tems, en tota la seua chusma y sense pédre un sol home, se van apoderá de tot; y fen vindre a Landolfo a una de les dos naves y agarrán tot lo que ñabíe al barquet, lo van afoná, apresánlo an ell, cubert sol per una pobre jupeta (justillo). Al día siguién, habén cambiat lo ven, les naves van eixecá (izar) les veles, y tot aquell día van navegá; pero al caure la tarde va moure un ven de tronada, y les oles altíssimes van separá a una coca de l’atra. Y per la forsa de este ven va passá que aquella a la que anabe lo pobre Landolfo, en grandíssima forsa prop de la isla de Cefalonia va chocá contra un arrecife y com un vidre asclat contra un muro se va obrí tota y se va desfé en trossets. Los desdichats misserables que an ella estaben, están lo mar plenet de mercansíes que flotaben y de caixóns y taulóns, com en casos pareguts sol passá, encara que oscuríssima la nit estiguere y lo mar grossíssim y abalotat, nadán qui sabíe nadá, van escomensá a agarrás a les coses que sels paraben dabán.

Entre ells, lo pobret Landolfo, que encara que lo día anterió habíe cridat a la mort moltes vegades, preferín viure y torná a casa pobre com se veíe, al vórela tan prop va tindre temó de ella; y com los demés, al víndreli a les máns una fusta que flotabe se va agarrá an ella com una caparra, per si Déu, per a no aufegás, li enviare alguna ajuda. Y puján al tauló com va pugué, veénse arrastrat pel mar y lo ven ara aquí ara allá, se va aguantá hasta lo clarejá del día. Vinguda la llum, mirán al voltán, cap cosa mes que núgols y mar veíe, y un cofre que, flotán sobre les oles del mar, a vegades se li arrimabe. Tenín temó de que aquell cofre lo tombare de un cop y lo faiguere aufegás, sempre que prop de ell veníe, com podíe, en la má, encara que poques forses li quedaben, lo apartabe. Se va desencadená de repén una ráfaga de ven y habén entrat al mar, aquell cofre li va fotre una saxada tan forta que la taula a la que flotabe va volcá y la va tindre que soltá. Va caure daball de les oles y va pugué torná a dal buceján, ajudat mes per la temó que per les forses, y va vore mol alluñada de ell lo tauló. Tenín temó de no pódre arribá an ella, se va arrimá al cofre, que estabe bastán prop, y ficat lo pit a la tapa, com podíe en los brassos lo anabe conduín. Y de esta manera, aviát pel mar ara aquí ara allá, sense minjá, y bebén mes del que hauríe vullgut, sense sabé aón estabe ni vore datra cosa que oles, va aguantá tot aquell día y la nit siguién. Y en son demá, o per grássia de Déu o perque la forsa del ven aixina u va fé, Landolfo, convertit en una esponja, agarránse fort en les dos máns a les vores del cofre va arribá a la playa de la isla de Corfú, aon una pobre doneta rentabe y pulíe los seus cacharros. 

isla de Corfú (clic a la imache per a aná a la wiki - Corfú)

Esta, al vórel vindre, sense distinguí en ell cap forma, tenín temó de alló y cridán va reculá espantada. Ell no podíe parlá y poc veíe, y per naixó res li va di; pero portánlo cap a la terra lo mar, ella va vore la forma del cofre, y mirán después mes fixamen va vore primé los seus brassos damún del cofre, y después va reconéixe la cara y va vore que ere un home. Per compassió moguda, va entrá una mica al mar que estabe ya tranquil y, agarránlo per los pels, an ell y al cofre va arrastrá cap a terra firme, y allí li va desenganchá les máns del cofre, y lo va portá a casa, y al cuidado de ell va ficá a una filla seua. Li van prepará un bañ calén, lo van refregá y rentá en aigua calenta, y va torná an ell la caló y algunes de les forses perdudes; y cuan li va pareixe li va doná una miqueta de bon vi y confitura, y uns díes lo va tindre allí hasta que ell, recuperades les forses, sen va doná cuenta de aón estabe.

A la bona dona li va pareixe que teníe que tornáli lo cofre, que ella habíe salvat, y díli que se buscare la vida; y aixina u va fé. Ell, que del cofre no sen enrecordabe, lo va agarrá, pensán que debíe váldre tan poc que no li serviríe ni per als gastos de un día; y al sospesál, com ere mol ligero, encara va menguá la seua esperansa. Pero lo va obrí después de traure los claus, per a vore lo que ñabíe dins, y va trobá moltes pedres pressioses, encadenades y soltes, de les que algo enteníe. Y veén que teníen un gran valor, alabán a Déu que encara no habíe volgut abandonál, se va reconfortá; pero com en poc tems habíe sigut assaeteat per la fortuna dos vegades, tenín temó de la tersera, va pensá que li conveníe tindre molta cautela per a pugué portá aquelles coses a casa seua; pel que en uns draps, com milló va pugué, embolicánles, li va di a la bona dona que no nessessitabe lo cofre, y que, si li apetíe, li donare un sac y se quedare en ell.

La bona dona u va fé de bona gana; y ell, donánli tantes grássies com podíe pel benefissi ressibit de ella, guardánse lo saquet a la faldeta, de ella se va separá; y va pujá a una barca, va aná a Brindisi y desde allí, de costa a costa se va atansá a Trani, aon, trobán a uns siudadáns seus que eren sastres, per amor de Déu lo van vestí, y los va contá totes les seues aventures, menos la del cofre; y ademés li van dixá un caball y lo van acompañá hasta Ravello aon per a sempre diebe que volíe torná.

Aquí, pareixénli está segú, donánli grássies a Déu que lo habíe guiát hasta allí, va deslligá lo seu saquet, y va vore que teníe tantes pedres y tan valuoses que, venénles al seu preu y encara per menos, ere dos vegades mes ric que cuan sen habíe anat. Y trobán lo modo de despachá les pedres, hasta Corfú va enviá una bona cantidat de dinés, per a pagá lo servissi ressibit, a la bona dona que lo habíe tret del mar; y lo mateix va fé a Trani als que lo habíen vestit; y lo demés, sense voldre comersiá ya mes, su va guardá y va aná gastán hasta lo final dels seus díes.

JORNADA QUINTA. NOVELA OCTAVA. Rávena, Nastagio

JORNADA QUINTA. NOVELA OCTAVA.

Nastagio de los Onesti, que volíe a una de los Traversari, gaste les seues riqueses sense sé amat; sen va, importunat per los seus, a Chiassi, (Classe) allí veu a un caballé que perseguix a una jove, la mate, y se la mingen dos gossos. Invite als seus parens y a la dona volguda a amorsá aon está ell; ella veu cóm fan trossos a la jove, y teménse un cas paregut, pren per home a Nastagio.

Al callá Laureta, per orden de la reina va escomensá Filomena:
Amables siñores, tal com la nostra piedat se alabe, aixina es castigada tamé la nostra crueldat per la justissia divina; per a demostrátosu, y donátos materia de gitála per a sempre de vatres, tos contaré una historia no menos lamentable que deleitosa.

A Rávena, siudat mol antigua de la Romania, han ñagut mols nobles y rics homens, entre los cuals un jove de nom Nastagio de los Onesti, que per la mort de son pare y de un tío seu va quedá mol ric; este, aixina com los passe als joves, están sense dona, se va enamorá de una filla de micer Paolo Traversari, mol mes noble de lo que ell ere, tenín esperansa de pugué induíla a vóldrel en les seues obres.
Estes obres, encara que foren grandíssimes, bones y loables, no li valíen per a res, y encara pareixíe que lo perjudicaben. Tan cruel y fura se mostrabe la joveneta amada, tan estirada y desdeñosa (potsé fore per la seua hermosura o la seua noblesa) que ni ell ni res que ell faiguere li agradabe. Aixó li ere tan penós de soportá a Nastagio, que moltes vegades per doló, después de habés lamentat, li va vindre lo dessich de matás; pero refrenánse, sin embargo, se va proposá moltes vegades dixála, y, si puguere, odiála com ella lo odiabe an ell. Pero en vano va pendre esta dessisió, perque pareixíe que contra mes li faltabe la esperansa, mes se multiplicabe lo seu amor. Perseverán, pos, lo jove en vóldre y en gastá sense mida, los va pareixe an alguns dels seus amics y parens que ell mateix y lo que teníe se consumiríen; per lo que moltes vegades li van rogá y aconsellá que sen aniguere de Rávena an algún atre puesto durán un tems, perque, fénu aixina, faríe disminuí lo amor y los gastos. De este consell moltes vegades sen va enfotre Nastagio; pero, sin embargo, sén requerit per nells, no podén di que no, va di que u faríe, y fen fé grans preparatius, com si a Fransa o a España o an algún atre puesto llun sen aniguere, va montá a caball y acompañat per alguns dels seus amics, va eixí de Rávena y sen va aná a un puesto a unes tres milles de Rávena, que se díe Chiassi; y fen montá allí pabellons y tendes, va di a los que lo habíen acompañat que volíe quedás allí y que ells sen entornaren cap a Rávena. Quedánse aquí, pos, Nastagio, va escomensá a donás la milló vida y mes magnífica que may dingú la va viure, ara an éstos y ara an aquells invitáe a sopá y a amorsá. Va passá que un divendres, casi a la entrada de mach, fen un tems boníssim, y escomensán ell a pensá en la seua cruel Siñora, va maná a tots los seus criats que lo dixaren sol, per a pugué pensá mes al seu gust, y tirán un peu dabán del atre, pensán y cavilán, se va quedá encantat.
Habén passat ya casi la hora quinta del día, y habénse embutit ya una mija milla per lo piná, sense enrecordássen de minjá ni de cap atra cosa, de repén li va pareixe sentí uns grandíssim plos y uns ays altissims que soltáe una dona, per lo que, trencats los seus dolsos pensamens, va eixecá lo cap per a vore qué ere, y se va maravillá veénse a dins del piná; y ademés de aixó, mirán cap a abán va vore vindre per un bosquet bastán espés de boixos, grevols y romigueres, corrén cap aon estabe, una majíssima jove despullada, desmelenada y tota esgarrapada, esgarrañada y ñafrada per les rames y les gavarreres, plorán y demanán piedat a crits; y ademés de aixó, va vore als seus flancos dos grans y fieros mastins, que, corrén detrás de ella, moltes vegades cuan la enchampáen la mossegáen; y detrás de ella va vore vindre sobre un caball negre a un caballé moreno, en cara de pocs amics, en una espasa desenvainada a la ma, amenassánla de mort en paraules espantoses e injurioses. Aixó al mateix tems lo va maravillá y espantá, pero tamé va despertá al seu ánim la piedat per la desventurada dona, de lo que va naixe un dessich de lliberála de esta angustia y mort, si podíe. Pero trobánse sense armes, va esguellá una rama de un abre y va arreá cap als gossos y contra lo caballé.
Pero lo caballé, que aixó va vore, li va cridá desde lluñ:
- Nastagio, no te molestos, díxamos fé als gossos y a mí lo que esta roína dona se mereix. Y dién aixó, los gossos, agarrán fort a la jove per los costats, la van pará o aturá, y los va alcansá lo caballé, va baixá del caball, se va arrimá aon estáe Nastagio, y ell li va di:
- No sé quí eres tú que me coneixes, pero sol te dic que es gran deshonor per a un caballé armat voldre matá a una dona despullada y habéli aventat los gossos detrás com si fore una bestia salvache; sértamen la defendré tot lo que puga.
Lo caballé entonses li va di:
- Nastagio, yo era de la mateixa siudat que tú, y encara eres un sagalet cuan yo, que soc de nom micer Guido de los Anastagi, estaba mol mes enamorat de ésta de lo que u estás tú ara de la de los Traversari; y per la seua crueldat tal me va vindre la desgrassia que un día, en esta espasa que me veus a la ma, desesperat me vach matá, y estic condenat a les penes eternes. Y no habíe passat mol tems cuan ésta, que de la meua mort sen habíe alegrat mol, se va morí, y per lo seu pecat y la alegría que va tindre, de la mateixa manera va sé (y está) condenada a les penes del infern. Lo nostre cástic va sé este: ella fuch dabán, y yo la seguixco com a mortal enemiga, no com a dona amada, y cuan la alcanso, en esta espasa en la que me vach matá la mato an ella y li óbrigo la esquena, y aquell cor du y fret aon may l´amor ni la piedat van pugué entrá, jun en les seues tripes y entrañes (com vorás ara mateix) li arrenco del cos y los hi dono a minjá an estos gossos. Y no passe mol tems hasta que ella, com la justissia y lo poder de Deu ordene, com si no haguere estat morta, torne a está sansera, y torne a escomensá la dolorosa fuga, y los mastins y yo a seguíla, y aixó passe tots los divendres an esta hora y an este puesto, y aquí fach la destrossa que vorás; y los atres díes no cregues que parem, la alcanso a datres puestos aon ella cruelmen contra mí va pensá y va obrá; y habénme convertit en lo seu enemic, com veus, ting que seguíla de esta guisa tans mesos com ella va sé cruel en mí. Aixina pos, díxam ejecutá la justissia divina, y no vullgues fé frente a lo que no podríes vense. -
Nastagio, sentín estes paraules, en molta temó, sense cap pel que no se li haguere ficat de punta, se va fé atrás y va mirá a la pobre jove, y va esperá ple de paor lo que anabe a fé lo caballé. Este, acabada la seua explicassió, com un gos rabiós, en la espasa a la ma se li va fotre damún a la jove que, aginollada, y ben aguantada per los dos mastins, li demanáe piedat y mersé; y en totes les seues forses li va enclavá la espasa al mich del pit y la va traspassá. La jove va caure pancha aball, plorán y cridán; y lo caballé, tirán ma al gaviñet, li va obrí los costats y li va traure lo cor, y tota la casquería, y als dos cans u va aviá.
Estos, mol famolengs, enseguida su van fotre tot; y no va passá mol rato hasta que la jove, com si res haguere passat, de repén se va eixecá y va escomensá a fugí cap al mar, y los gossos sempre detrás de ella ferínla, y lo caballé tornán a montá a caball y traén la espasa, va escomensá a seguíla, y en poc tems se van alluñá, de manera que ya Nastagio no podíe vorels. Este, habén vist estes coses, mol rato va está entre piadós y acollonit, y después de un tems li va vindre al cap que aixó podíe mol be ajudál, ya que tots los divendres passáe; per lo que, señalat lo puesto, sen va entorná en los seus criats y después, cuan li va pareixe, cridán a mols dels seus parens y amics, los va di:
- Moltes vegades me hau animat a que dixa de voldre an esta enemiga meua y acaba en los meus gastos: y estic disposat a féu si me donéu esta grassia: que lo divendres que ve faiguéu que micer Paolo Traversari y la seua dona y la seua filla y totes les dames parentes seues, y datres que tos paregue, vinguen aquí a amorsá en mí. Lo que vull en aixó u voréu entonses. An ells los va pareixe una cosa bastán fássil de fé y lay van prometre; y tornán a Rávena, van invitá als que Nastagio volíe, y encara que va sé difíssil pugué portá a la jove amada per Nastagio, sin embargo allí va arribá jun en los atres. Nastagio va fé prepará un minjá magnífic, y va fé ficá la taula deball dels pins al pinaret que voltáe aquell puesto aon habíe vist la carnissería de la dona cruel; y fen assentá a la taula als homens y a les dones, los va colocá de manera que la jove amada va sé ficada just enfrente de aon teníe que passá lo cas. Habén vingut ya la radera vianda, va escomensá lo abalot desesperat de la jove acassada, y tots u van sentí, de lo que se van maravillá tots mol, y preguntán qué ere alló, y sense sabéu dingú, se van eixecá tots per a vore qué ere alló, y van vore a la jove despullada, al caballé y als gossos, y poc después ya estáen aquí entre ells. Se va montá un bon jaleo contra los gossos y lo caballé, y mols volíen ajudá a la jove, pero lo caballé, parlánlos com li habíe parlat a Nastagio, no sol los va fé reculá, sino que a tots va esbarrá, y fen lo que l’atra vegada habíe fet, totes les dones que allí ñabíe (de les que algunes habíen sigut parens de la jove y del caballé, y sen enrecordáen del amor y de la mort de ell), tan miserablemen ploráen y gemegáen com si an elles mateixes alló los hagueren vullgut fé. Va arribá lo cas al seu final, y sen van aná la dona y lo caballé; alló va fé als que u habíen vist entrá en mols raonamens; pero entre los que mes se van esglayá va sé la jove amada per Nastagio; ella, habén vist y sentit totes les coses, y sabén que an ella mes que a cap atra persona que allí estáe tocaben tals coses, pensán en la seua crueldat contra Nastagio, ya li pareixíe fugí dabán de ell, enfadat, y portá als costats als mastins. Y tan gran va sé la temó que de aixó va sentí que per a que no li passare an ella, no veíe lo momén (que aquella mateixa nit se li va presentá) per a cambiá lo seu odio en amor, y va enviá a una fiel camarera secretamen a Nastagio, que de part seua li va rogá que vullguere aná aon ella estáe, perque estabe disposada a fé tot lo que an ell li apetire o apetiguere. Nastagio va fé contestáli que alló li agradáe mol, pero que lo que ell volíe ere péndrela com a dona.
La jove, que sabíe que no depeníe mes que de ella sé la dona de Nastagio, li va fé di que asseptáe; per lo que, sén ella mateixa mensajera, a son pare y a sa mare los va di que volíe sé la dona de Nastagio, en lo que ells van está mol contens; y lo domenge siguién, Nastagio se va casá en ella, y, selebrades les bodes, en ella mol tems va viure contén.
Y no va sé este susto ocasió sol de este be sino que totes les dones ravenenses se van espantá tan que van sé sempre después mes dossils als plaés dels homens que abans u habíen sigut.

JORNADA SEGONA. NOVELA TERSERA.

Tres joves, malgastán los seus bens, se empobríxen; y un nebot seu, que al torná a casa desesperat té com compañ de camí a un abad, trobe que éste es la filla del rey de Inglaterra, que lo pren per home y critique los descalabros de sons tíos restituínlos lo seu bon estat.

Van sé sentides en admirassió les aventures de Rinaldo de Asti per les Siñores y los joves y alabada la seua devossió, y donades grássies a Déu y a San Julián que li habíen prestat socorro cuan gran nessessidat ne teníe, y no va sé per naixó (encara que aixó se diguere mich de amagatóns) reputada per sabóca la Siñora que habíe sapigut agarrá lo be que Déu li habíe manat a casa. Y mentres que sobre la bona nit que aquell habíe passat se enraonabe entre sonrisses de pillos, Pampínea, que se veíe al costat de Filostrato, acatánse que an ella li tocabe esta vegada, va escomensá a pensá en lo que teníe que contá, y va escomensá a parlá aixina:

Valeroses Siñores, contra mes se parle dels fets de la fortuna mes quede per contá; y de alló dingú té que maravillás si pense que totes les coses que nostres anomenám están a les seues máns y ella les cambie segóns lo seu amagat juissi, sense cap pausa y sense cap orden conegut per natros.

Va ñabé a la nostra siudat un caballé de nom micer Tebaldo, que, segóns volen algúns, va sé dels Lamberti y atres afirmen que ere dels Agolanti, segóns lo ofissi que los seus fills después de ell han fet, conforme al que sempre los Agolanti habíen fet y encara fan. Pero dixán a una vora a quina de les dos cases perteneixíe, dic que va sé éste als seus tems un riquíssim caballé y va tindre tres fills, lo primé va tindre per nom Lamberto, lo segón Tebaldo y lo tersé Agolante, hermosos y cortesos joves, encara que lo mes gran no arribare als devuit añs, cuan este riquíssim micer Tebaldo se va morí, y an ells, com als seus hereus, tots los seus bens inmobles y mobles va dixá.

Éstos, veénse quedá riquíssims, en campos, llauradós y possesións, sense cap atre gobern mes que lo seu propi plaé, sense cap freno ni serreta al bossal van escomensá a gastá. Teníen mols criats y bons caballs y góssos y muixóns y continuamen invitats, y donáen a tots, y féen justes y féen no sol lo que a gentilhomes correspón, sino tamé alló que los donáe la gana fé. Y no habíen portat mol tems tal vida cuan lo tessoro dixat pel pare va mermá y no tenínne prou per als gastos les rentes, van escomensá a empeñá y a véndre les possesións; y avui una, demá un atra, casi no sen van doná cuenta y ya estaben arruinats, y se van obrí a la pobresa los seus ulls, que a la riquesa habíen tingut tancats. Lamberto, cridán un día als atres dos, los va di cuán gran habíe sigut la honorabilidat del pare y cuánta la seua, y cuánta la seua riquesa y quina la pobresa a la que per lo seu desordenat gastá habíen arribat; y lo milló que va sabé, abáns de que mes clara fore la seua miséria, los va animá a véndre lo poc que los quedabe y a anássen; y aixina u van fé.

Y sense despedís ni fé cap pompa, van eixí de Florencia, y no se van aturá hasta que van arribá a Inglaterra, y allí, llogán o alquilán una caseta a Londres, fen mol poquets gastos, van escomensá a dixá dinés en ussura; y tan favorable los va sé la fortuna en este negossi que en pocs añs una grandíssima cantidat de dinés van guañá. Tornán a Florencia, gran part de les seues possesións van torná a comprá y moltes atres, y se van casá; y, per a continuá dixán dinés a Inglaterra, a aténdre los seus negossis van enviá a un jove nebot seu que teníe per nom Alessandro, y ells tres se van quedá a Florencia, habén olvidat a lo que los habíe portat lo gasto de abáns, mes que may tornaben a gastá massa y teníen mol crédit en tots los mercadés y per consevol cantidat gran de dinés.

Estos gastos uns cuans añs va ajudá a mantindre la moneda que los enviabe Alessandro, que se habíe ficat a dixá dinés a baróns que dixaben en garantía los seus castells y atres rentes seues, y aixó grans rendiméns donabe. 

Y mentres los tres germáns gastaben y cuan los faltaben dinés los demanáben en préstamo, tenín sempre la seua esperansa a Inglaterra, va passá que va escomensá a Inglaterra una guerra entre lo rey y un fill seu per la que se va partí tota la isla, y uns apoyáben a un y datres al atre. Per naixó van sé tots los castells dels baróns arrebatats a Alessandro y ara no teníen cap renta. Esperán que consevol día entre lo fill y lo pare se faríen les paus y aixina totes les coses siríen restituídes a Alessandro, rendiméns y capital, Alessandro de la isla no sen anabe, y los tres germáns, que a Florencia estaben, gens ni mica los seus gastos limitaben, demanán en préstamo encara mes cada día. Pero después de que durán mols añs cap efecte se va vore seguí a la esperansa de la pas, los tres germáns no sol lo crédit van pédre sino que, volén aquells a qui debíen sé pagats, van sé engarjolats; y no ñabénne prou en les seues possesións per a pagá, pel que faltabe se van quedá a la presó, y les seues dones y los fills encara minuts sen van aná al campo en bastán pobres avíos o guarnissió, no sabén ya qué podíen esperá mes que miséria per a sempre.

Alessandro, que a Inglaterra la pas mols añs habíe esperat, veén que no arribabe y pareixénli que se quedabe allí tamé en perill de la seua vida, habén pensat torná a Italia sol, se va ficá en camí. Y per casualidat, al eixí de Brujas, va vore que eixíe un abad blang acompañat de mols flares, en mols criats y pressedit de gran bagache; en ell veníen dos caballés vells, paréns del rey, als que; com a coneguts, se va arrimá Alessandro, per nells a la seua compañía va sé de bona gana ressibit. Caminán, pos, Alessandro en ells, los va preguntá quí eren los flares que en tan séquito montaben dabán y aón anaben. A lo que un dels caballés va contestá:

- Este que monte dabán es un jove parén nostre, abad de una de les mes grans abadíes de Inglaterra, casi tan gran com la deKingsbridge; y com es mes jove del que les leys manen per a tal dignidat, anem natros en ell a Roma a suplicáli (impetrar) al san pare que, pesse a la seua tendra edat, lo dispenso y después en la dignidat lo confirmo: perque aixó no se pot tratá en dingú mes. Caminán, pos, lo novel abad ara dabán dels seus criats ara a la vora de ells, aixina com veém que fan tots los díes per los camíns los Siñós, va vore a Alessandro que prop de ell caminabe. Alessandro teníe una cara mol hermosa, ere cortés y agradable y de bones maneres. Aixó li va agradá a primera vista mes del que res li habíe agradat may, y cridánlo a la seua vora, en ell va escomensá a conversá y a preguntáli quí ere, de aón veníe y aón anabe. A lo que Alessandro tot sobre la seua condissió francamen li va di y va contestá totes les seues preguntes, y se va oferí al seu servissi, encara que poc puguere fé. Lo abad, sentín la seua bona conversa y considerán les seues maneres, y pensán que encara que lo seu ofissi habíe sigut servil, ere gentilhome, se va ensendre mes en este agrado; y ya ple de compassió per les seues desgrássies, lo va confortá y li va di que tinguere bona esperansa perque, si home de pro ere, Déu li tornaríe la fortuna y hasta lay aumentaríe; y li va rogá que, ya que cap a la Toscana anabe, vullguere quedás a la seua compañía, ya que ells tamé anaben cap allí. Alessandro li va doná les grássies pel consol y li va di que acataríe tot lo que li manare. Al pit del abad se movíen extrañes coses per lo que li habíe vist a Alessandro, y va passá que después de algúns díes van arribá a una vila que no estabe massa dotada de albergues, y volén allí acomodá al abad, Alessandro lo va fé desmontá a casa de un venté o possadero que li ere mol conegut y li va fé prepará una alcoba al puesto menos incómodo de la casa. Y, convertit ya casi en mayordomo del abad, com estabe mol acostumbrat an alló, com milló va pugué va instalá per la vila a tot lo séquito. Habén ya sopat o senat lo abad y ya sén nit tancada, y tots los homes están dormín, Alessandro va preguntá al messoné aón podríe dormí ell. A lo que lo possadero li va contestá:

- De verdat que no u sé; ya veus que tot está ple, y pots vore als meus criats dormín als bangs y cadieres, pero a la alcoba del abad ñan uns arcóns als que te puc portá y ficá damún algún madalap y allí, si te pareix be, com milló pugues gítat esta nit.

A lo que Alessandro va di:

- ¿Cóm hay de aná a la cámara del abad, que saps que es minuda y tan estreta que no se han pogut gitá allí cap dels seus flares? Si yo men haguera donat cuenta de alló cuan se van córre les cortines hauría fet dormí damún dels arcóns als seus flares y yo me hauría quedat aon ells dórmen. A lo que lo possadero va di:

- Pero aixina está lo assunto, y podríes, si vols, está allí ben be; lo abad dorm y les cortines están passades, yo te portaré sense fé soroll una manta, ves a dormí. Alessandro veén que aixó podíe fes sense cap moléstia per al abad, va está de acuerdo, y tan a poquetet y calladet com va pugué se va acomodá allí. Lo abad, que no dormíe, sino que pensabe en los seus extrañs dessichos, sentíe lo que lo possadero y Alessandro parláben, y tamé habíe sentit aón se habíe gitat Alessandro; per lo que, mol contén, se va escomensá a di:

- Déu ha enviat la ocasió als meus dessichos; si no la aprofito, igual no tornará en mol tems. Y dessidínse del tot a aprofitála, pareixénli tot tranquilet al albergue, en veu baixa va cridá a Alessandro y li va di que se gitáre a la seua vora; ell, después de moltes negatives, se va despullá y se va gitá allí. Lo abad, ficánli la má al pit lo va escomensá a tocá igual com solen fé les dessichoses joves als seus amáns; de lo que Alessandro se va extrañá mol, y va dudá si lo abad, espentat per un deshonesto amor, lo tocabe de aquella manera. Esta duda la va reconeixe lo abad, y va sonriure, y traénse la camisa que portabe damún va agarrá la má de Alessandro y se la va ficá damún del pit diénli:

- Alessandro, avénta fora los teus pensaméns de tontet, y busca aquí, mira lo que amago. Alessandro, en la má damún del pit del abad, va trobá dos mamelletes redones y pretes y delicades, com si hagueren sigut de marfil. Vist enseguida que lo abad ere una dona, sense esperá un atra invitassió, abrassánla la volíe besá, cuan ella li va di:

- Abáns de que te arrimos, escolta lo que te vull di. Com pots vore, soc dona y no home; y, donsella, men vach aná de casa meua y al Papaanaba a que trobáre un bon home: o per la sort de trobát o per a la meua desgrássia, al vóret l´atre día, me va fé enséndre per tú lo amor com a cap dona li haygue passat abáns; y per naixó hay pensat vóldret com lo meu home abáns que a cap atre. Si no me vols per dona, ix de aquí enseguida y torna al teu puesto.

Alessandro, encara que no la coneixíe, considerán la compañía que portabe, va estimá que teníe que sé noble y rica, y hermossíssima la veíe; pel que, sense pensássu massa, va contestá que, si li apetíe alló, an ell mol li agradabe. Ella entonses, eixecánse y assentánse al canto del llit, dabán de una fusteta aon estabe la efigie o imache de nostre Siñó, ficánli a la má un anell, se van casá, y después, ben apretadets, en gran plaé de cada una de les parts del cos, lo que quedabe de aquella nit van aná tombán y girán sense despertá als que com a socs dormíen.

Y convenín entre ells lo modo y la manera dels fets per vindre, al eixecás lo día, Alessandro, eixín pel mateix puesto de la alcoba pel que habíe entrat, sense sabé ningú aón habíe dormit aquella nit, mes contén que unes castañoles, en lo abad y en la seua compañía se va ficá en camí, y después de moltes jornades van arribá a Roma. Después de uns díes, lo abad en los dos caballés y en Alessandro, sense dingú mes, van sé ressibits per un cardenalen apellit de origen sarraceno y en acento chapurriau, y ell los va fé entrá a vore al Papa; y feta la reverénsia pertinén, aixina va escomensá a parlá lo abad:

- San Pare, aixina com vosté milló que dingú hau de sabé, tots los que honestamen volen viure tenen que fugí de lo que de per un atra senda puguere conduíls; lo que per a que yo, que honestamen vull viure, podría fé, en lo hábit en que me veéu escapada secretamen en mols dels tessoros del rey de Inglaterra, mon pare, que al rey de Escocia, un siñó més agüelo que los márgens, sén yo jove com me veéu, me volíe doná per dona, y hay vingut aquí per a que la vostra santidat me donare un bon home. Y no me va fé fugí sol la vellesa del rey de Escocia, tamé la temó de fé, per la fragilidat de la meua juventut, si en ell me casara, algo que aniguere contra les divines leys y contra lo honor de la sang real de mon pare.

Y venín per aixó, Déu, que sol ell coneix lo que a cadaú li fa falta, crec que per la seua misericórdia, an aquell a qui an ell apetíe que fore lo meu home me va ficá dabán dels ulls: y aquell va sé este jove - y va enseñá a Alessandro - que vos veéu a la meua vora. Les seues costums y mérit són dignes de consevol gran Siñora, encara que potsé la noblesa de la seua sang no sigue tan clara com es la real. An ell, pos, hay pres per home y an ell vull, y no ne tindré may a datre, y me done igual lo que li paregue a mon pare o als demés. Aixina que la prinsipal raó que me va fé vindre aquí ha desaparegut, pero me va paréixe be completá lo camí, tan per a visitá los sans puestos y dignes de reverénsia, dels que está plena esta siudat, com a la vostra santidat, y tamé per a que per vos lo matrimoni entre Alessandro y yo dabán sol de la presénsia de Déu, faiguera yo públic dabán la vostra presénsia, y la dels demés homes. Humildemen tos rogo que alló que a Déu y a mí mos ha apetit tos sigue grato y que me donéu la vostra bendissió, per a que en ella tingám la de aquell del que sou vicari, pugám juns, en lo honor de Déu y lo vostre, viure y finalmen morí.

Se va maravillá Alessandro al sentí que la seua dona ere filla del rey de Inglaterra, y se va omplí de extraordinária alegría; pero mes se van maravillá los dos caballés y tan se van enfadá que si a un atra part y no dabán del Papa hagueren estat, los hauríen fet a Alessandro y potsé a la dona alguna canallada. Per un atra part, lo Papa se va maravillá mol tan del hábit de la dona com de la seua elecsió; pero sabén que no se podíe reculá, va voldre satisfé la seua demanda y primé consolán als caballés, als que vee cabrejats, y ficánlos en pas en la Siñora y en Alessandro, va doná órdens per a fé lo que calguere. Y arribán lo día fixat per nell, dabán de tots los cardenals y atres mols grans homes de pro, que invitats a una grandíssima festa preparada per nell habíen vingut, va fé vindre a la Siñora, que tan hermosa y atractiva pareixíe que ere per tots alabada, y del mateix modo Alessandro espléndidamen vestit. En apariénsia y en modáls no pareixíe un jove que a ussura haguere dixat dinés, sino mes be de sang real, y per los dos caballés va sé mol honrat. Y aquí se van fé selebrá solemnemen los esponsales, y después, fetes be y magníficamen les bodes, en la seua bendissió los va despedí. Li va apetí a Alessandro, y tamé a la Siñora, al partí de Roma aná a Florencia aon ya habíe arribat la fama de la notíssia; y allí, ressibits per los siudadáns en máxim honor, va fé la Siñora liberá als tres germáns, habén fet primé pagá a tots los deudós y tornáls les seues possesións an ells y a les seues dones. Pel que, en bons dessichos de tots, Alessandro en la seua dona, emportánse a Agolante, sen va aná de Florencia y arribats a París, honorablemen van sé ressibits pel rey. De allí sen van aná los dos caballés a Inglaterra, y tan se van afaná en lo rey que los va torná la seua grássia y en grandíssima festa va ressibí an ella y al seu gendre, al que poc después va fé caballé y li va doná lo condat de Cornualles. Y ell va sé tan capás que va reconsiliá al fill en lo pare, y va torná la pas a la isla y se va guañá lo amor y la grássia de tots los del país, y Agolante va recuperá tot lo que li debíen, y ric sen va entorná a Florencia, habénlo primé armat caballé lo conde Alessandro. Lo conde, después, en la seua dona gloriosamen va viure, y segóns lo que algúns diuen, en lo seu juissi y valor y la ajuda del sogre va conquistá después Escocia, de la que va sé coronat rey.

CUARTA

lleidatà - català (Masip, Montardit, Prenafeta) + chapurriau

 Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet.

Lo lleidatà és fàcil (Amazon) / paraules en chapurriau enllassades o escrites. /

Abaralla's: (Asbaralla's).

Abarrerar: Parar, aturar.

Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters". / esbarsé, rubus ulmifolius, romiguera, garrabera, etc.; esbarcer /

Abotonar: Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa així"... / abotoná, abotonás /

Aburnar: Empaitar, (Tossar), ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec". / aborná; monejáe o monejabe en lo choto (o borrego, mardá) hasta que lo va aborná y va pará en sec. /

Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes. / acassá, perseguí payes o sagales, dones - te acassaré! /

Acometre: (Acassar).

Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".

Aconsigar: (Acassar).

Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
/ acorroná, abrassá durán mol rato pera fé passá lo fret o pera mostrá afecte, cariño. /

Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat". / catarro, costipat, galipandria; encatarrat. Aquí dal fique "ma cunyat", natros diém mon cuñat, ma cuñada, man germana, mon germá, etc. /

Acotrassar: (Fargar).

Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal los rinyons".
/ acachá, acachás; ajupí, ajupís. No faigues acachá a la yaya que li fan mal los riñons, la riñonada. /

Actrís: Actriu. "Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a Lo que el viento se llevó?" / actrís, actrises; actó, actós. Se díe o diebe Vivien Leigh. y fée lo papé de Escarlata o  Scarlett O'Hara, que es un apellit catalá mol típic.)

Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".

Adelanto: Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos".

Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".

Afaram: Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram realment es va asfarair". (Matalot).

Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "- Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. - Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "por la fe de Cristo", i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".

Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament. / botovadéu o botovadeu /

Afedelòstia: Com Afededéu però amb més mala llet.

Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.

Afedeneu: Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu.

Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".

Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".

Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit. / mudá, mudás, aná ben vestit. /

Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". / hacienda o hassienda /

Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". / gitá, gitás; tombá, tombás; acoflá, acoflás /

Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo amun tros de pastel". / golut, goluts, goluda, goludes, de gola : gula; se sol di per als dolsos, llaminé. /

Agon: (Aon). / agón, agon tamé se diu y se escriu a La Codoñera: agón está lo del finestró?

Agullar: (Antagullar).

Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, Tots a córrer!!"

Àige: Àger.

Aigualera: La rosada de la matinada.

Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.

Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".

Aixuar: Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no agafaràs un acostipat de l'òstia". / eixugá, eixugás; eixut, eixuts, eixuta, eixutes /

Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. / esbarrá /

Albatàrric. Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri.

Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré". / alego, tamé alegolego. /

Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".

Alendar: Alenar, respirar. / alená, respirá. Carrégalo ya no alene, ha estirat la garra, passará lo pon de esquena es una frasse lleidatana que me enchise. /

Alicòptero: Helicòpter. / helicóptero; los antics díen "helicotero" o algo paregut, yo u hay sentit di a Beseit. /

Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... / + allacuanta. /

Am:
1) En, ex: "Am part tens raó".
2) Amb, ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí". / EN /

Ambafar: Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar tip com un lladre. / empañá, empañás los vidres, de braf : vapor o gas : embrafá, embrafás, pero no u dic. Embafá, embafás es plenás u omplís de minjá, sassiás, fartás. /

Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!". / aón va a pará si es alt este chiquet! pareix un Sambaladrán!

Ambastar: Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de cosir. / embastá /

Ambastida: Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la fatxada". / embastida, embastides, com la torre Eiffel; andamio, andamios. /

Ambentar: Afalagar, tirar floretes. / afalagá. /

Ambitats: Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon ambitats". / invitats, convidats; guarda lo vi bo pera cuan vinguen invitats. /

Ambusteria: Mentida, cosa no certa. / embuste, embustes; mentira, mentires. Los catalanistes ne diuen mes que verdats. /

Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".

Ampacadora: Màquina que serveix per fer feixos de palla. / empacadora, empacadores, máquina que servix pera fé paques; una paca no es un feix de palla, sino varios feixos empacats. /

Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla". / emparralá los sarmens de una parra, emparralás a un siré; pujá a un abre./

Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre". / empastrá; embrutá, enmerdá; empastrás tamé es fotres de cap, una trompada./

Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". / empastre, empastres. /

Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat". / apegá, apegás una enfermedat, una passia. /

Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.

Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego". / escomensá. Estes bromes (boires, brumes) porten aigua, escomensará a ploure alego . Ampessar sone com lo castellá empezar. /

Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc". / en cuan arribem a Castelló de Farfaña ya tos cridarem; - trucarem /

Ampiocat: Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar a fútbol perquè astae ampiocat".

Ampostada: (Palmar).

Amplear: Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella truca'm que l'amplearé jo". / empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleen; empleat, empleats, empleada, empleades; fé aná, utilisá; yo no dic may usá; emplearé; emplearía; si yo empleara, faiguera aná, utilisara; usara. /

Amplenar: Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. / plená, omplí o umplí. Yo fach aná plená y umplí pera diferentes coses. Plénam la sistella; ómplim lo porró, /

Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. / de Oregon, no Aragón /
Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.

Ampressió: Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada que'm fotrà totes les pomes anlaire".

Amprimeria, a l': Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero després s'ha anat aumplint de gent". / al prinsipi, al escomensamén, a primeres hores. /

Amprimenceria, a l': (Amprimeria, a l').

Amprimir: Imprimir, ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me txanae la màquina aquella". / imprimí. No vach pugué imprimí la página aquella perque no me funsionabe la máquina aquella : la impressora. /

Ampudegar: En el sentit de molestar algú a altri. / empudegá, ve de pudó; tamé signifique molestá, incordiá, no me empudegos! puts y corroms! qué podrit que es Carlos Rallo Badet!  /

An ves de: En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que vol". / en ves de fé lo que li diuen fa (fot) lo que vol./

Ancabat: Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc fenya". / vine encabat, que ara ting faena. Después, dimpués. /

Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex: "No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!" / sé un encantat, está encantat, no es lo mateix que enchisat ("hechisat") per un encanteri o hechís) ni sé un encanto. Mon pare me díe tamé "... encantat, una cosa destronada." /

Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar. / No sé si tenim este joc paregut al de la gallineta sega o siega, pero los encans eren les subastes. Les campanes encantades de Luis Arrufat són pera mí encanades, que no sonen voltán perque lo batall se ha quedat apegat al metal. /

Ancaparra's: Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". / encaparrá, encaparrás, com una caparra, que no se solte. Lo chiquet se ha encaparrat en que vol la (nina) Barbie aquella pera los Reixos. No sé si tos ha eixit algo raret. /

Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que ancavallats astan alli a l'hort". / encaballá, encaballás, montá, pujá a caball. Mira lo Pep y la María qué encaballats están allí al hort./

Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt". / ensegá, ensegás; ensegat, ensegats, ensegada, ensegades. /

Ancòrdio: Un destorb, ser un mal de cap. / incordio, incordios. /

Ancontres: (Amcontes de).

Andebades: (Andebaldes).

Andebaldes: Debades, fer les coses perquè si. / debades, de bades, signifique sense pagá, gratis, fé les coses perque sí, per voluntat. /

Andicció: Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos per lo de la pesta porcina aquella". / indicsió, inyecsió; inyectá en una jeringuilla. /

Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. / idiota, moniato, tonto, bobo, sompo, etc. /
2) Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal, només feiem que aconseguir-lo".

Andivinar: Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una andivinansa". / adiviná, endeviná; si la enserto la endivino, com la siensia de la linguística. /

Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen". / anulá, de nulo; semá, semás. /

Anfós: On fos. / aon fore /

Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella. / Potsé de furó, furoná, enfuroná, acassá a les femelles. /

Angabanyar: Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com l'anorac".

Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
/ esgorfa, algorfa, etc; perchi. A Valdealgorfa li diem Valdesgorfa o Valldesgorfa. /

Ànguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. (Pop d'aigüera).

Animorar: Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". / enamorá, enamorás. /

Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire".
2) Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire". / al aire; van arribá los novios de les payes aquelles de Torrelameu y mos van fotre la festa al aire. Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell (les pales) al aire. /

Anlluciar: (Lluciar).

Anorabona: Enhorabona.

Anou: Nou (la fruita).

Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?". / a quín puesto ham d'aná? /

Anrecordar: Recordar. / enrecordassen, recordá. /

Anradere: Endarrera. / cap atrás; atrás, que igual u vorás. /

Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
/ enredá an algú : confondre o confundí, marejá, intentá engañá o fotre lo pel. /

Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra". / carpit de fret. /

Anruna: La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que pols!" / enruna; tota la enruna que ña an este contáiner només fa pols. /

Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava". / exacte, exactes, exacta, exactes. /

Ansaijar: Assajar. / ensayá. /

Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??". / Aón estéu? /

Ansufatar o Ansofatar: Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els pressiguers". / ensofatá; sofat, sofats, de cobre, de ferro, etc.; ensofatadora, ensofatadores. Cuan era sagal, al estiu féem aná pistoles de aigua. Un día me van bañá y me vach enfadá. Vach aná a buscá la ensofatadora en Zotal mesclat en aigua, y los vach dixá bons. En lo chorro llarg no calíe que corregueren. /

Ansundemà: (Aundemà). / ensondemá; en son demá. /

Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant". / ataullá. Desideri Lombarte Arrufat va escriure ataullá lo mon desde lo Moliná. /

Antrepussar. Ensopegar. / entropessá; entropessada, entropessades; entropessaré; entropessaría; si yo entropessara; aná a entropessons. No sol se referix a tambalejá perque los peus topeten en algo, sino que tamé signifique errada, fallo, cagada. /

Antxovat: Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". / de anchoa, com van les anchoes a una llanda, anchovat. /

Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".

Antxumenia: (Txuminia). / enchumenera, enchumeneres. /

Anverenar o Anvirinar: Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los sulfats". /envenená; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo te envenenara en sicuta. Me han envenenat lo gat en los sofats. /

Aondé?: On és? / aón o agón está lo del finestró? /

Aparar: Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo gasoi". / apará, pará, aturá: si no apares lo motor del motocultó se gastará lo gasoi. /

Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.

Àpit: Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit amarguegen". / ápit, apits : Fica un rach de oli a la amanida que los llicsons y l'ápit amarguegen. /

Aplucar: Aclucar. "Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve el joc de "la pluca".
/ clucá los ulls : tancá los ulls; normalmén se cluque sol un ull ("guiñá") /

Apretar: Pitjar, prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del món!!!". / apretá : apreto, apretes, aprete, apretem o apretam, apretéu o apretáu, apreten; apretat, apretats, apretada, apretades; apretaré; apretaría; si yo apretara. Preto, pretos, preta, pretes. Té bastans significats. Apretá a corre, arrencá a corre; apretá un botó;  apretá un sac; apretá una llassa, lligá mol preto; apretá lo cul; apretá lo ventre : cagá, si pots; etc. /

Aquestos: Aquests. / estos. /

Aquet: Aquest. / este, estos; esta, estes. /

Aquídellà: En cap lloc en concret (Porai), ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm". / aquídellá : a cap puesto en concret : M'en vach aquídellá a fé una volta pera distráurem. /

Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes. / rodera, roderes. /

Àrbit: Àrbitre, també s'accepta la variant àrbrit, ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". / árbit, arbits. /

Arguillat: Brut. / arguellat se fa aná mes com a prim, débil: arguello (PAC) /

Arie: Aire.

Aringada: Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm, ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i només fai que beure." / guardiassivil, guardiassivils, arenque, arenques, sardina de cubo. /

Armós: Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".

Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom.
2) Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant córrer".
/ reventá, reventás; reventat, reventats, reventada, reventades. /

Arreclau: (Reclau).

Arrecollons: Igual que Arrecony, però en masculí. / ah, recollons /

Arrecony: (Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si t'angantxo!".

Arrecular: Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo tractor i no sigo que et txafi". / arreculá, reculá, de cul, que está detrás, aná capa detrás, torná. /

Arreculat:
1) Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats". / arreculat, arreculats, arreculada, arreculades; retrasat, arretrasat, retrasats, arretrasats, retrasada, arretrasada, retrasades, arretrasades. /
2) Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".

Arremolcar: Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. / remolcá, arremolcá. /

Arrifar: Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" / rifá, sortejá. /

Arrofeixar: (Arropenjar).

Arrofredat: Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple desembre". / refredat, catarro, catarrina. /

Arromangar-se: Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. / remangá, arremangá, remangás, arremangás les mánegues, la mánega. /

Arropenjar: Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que ton oncle acabe de pintar." / repenjá, repenjás; arrimá, arrimás; para cuenta de repenját a la paret, que ton tío acabe de pintá. /

Arroplegar: Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes les aulives". / arreplegá, replegá; arreplega les borrasses que ya han caigut totes les olives. /

Arruixat: Arrauxat.

Asbafegar: Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un gran esforç, esbufegar.

Asbalsar: Enfonsar, afonar. / afoná, afonás, de fondo. /

Asbaralla's: Barallar-se. (reñí, luchá, pegá, pegás. /

Asbregar: (Almenar) (Asfregar).

Asburiac: (Murissec).

Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.

Ascafanyit: Esquifit, poca cosa. (Sirilleta).

Ascandall:
1) Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una pedregada.
2) Sel.lecció del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més grossots".

Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!" / esqueleto, esqueletos. /

Ascar:
1) Buscar, cercar. / buscá. /
2) Posar ham a la canya per anar a pescar. / posá ham a la caña pera aná a peixcá. /

Ascardillar: (Os de Balaguer) (Ascatxigar).

Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. / esquichit, esquichits; esquichada, esquichades. /

Ascatxigar: Esquitxar. / esquichá: esquicho, esquiches, esquiche, esquichem o esquicham, esquichéu o esquicháu, esquichen; esquichat, esquichats, esquichada, esquichades; esquicharé; esquicharía; si yo esquichara. Vore sal./

Ascaufar: (Ascofar). / escofá, escofás. Vore al aragonés escalfar. /

Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.

Asclatassoner: Empipador.

Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar. / acalentá, acalentás tamé vol di emborrachás; escofá, escofás. /

Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.

Ascunilla's: Amagar-se. / amagá. amagás; de conill, cachap, cachapera : "acachaperás". Vore amagatall. /

Ascupinar: Escopir. / escupiñá; escupiñada, escupiñades; escupiñat, escupiñats, escupiñada, escupiñades. Tamé carcás. /

Ascursió: Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a voltar porai d'ascursió".
/ excursió, excursions. Vam aná de excursió y vam trobá un escursó. /

Asfarair: Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la tardor vaiga amb màniga curta".

Asfilagartxar: Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de cusi'ls". / esfilagarchá, desfilagarchá; desfilagarchat, desfilagarchats, desfilagarchada, desfilagarchades; esfilagarchat, esfilagarchats, esfilagarchada, esfilagarchades; tráute los pantalons estos que están tots esfilagarchats y miraré de cusíls. Algunes paraules ixen al llibre Réquiem per un llauradó español traduít al chapurriau per mí : Moncho : Ramón Guimerá Lorente. /

Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.

Asfregar: Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". / refregá, de re + fregá, fregá en forsa; refrega be los cansonsillos al safarech que sinó no marche la pudó. /

Asfuga's: Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a ansufatar los aumellés!".

Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers." / esbarrá, espantá; de furo : asfuriar; fora + gitar : foragitar, foragitá, expulsá. Esbarramuixons. /

Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren. / esbarragallines, de esbarrá y gallines, com esbarragossos. /

Asgolfa: (Angolfa).

Asguirtxar: (Ascatxigar).

Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar". / desmayat, desmayats, desmayada, desmayades; esmayat, esmayats, esmayada, esmayades; ma mare díe en castellá: "estoy desmayada" cuan teníe gana.

Asmall: Destralada (directament).

Asmari: (propi del Omellons) Armari. / armari, almari, armaris, almaris. /

Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.

Aspabil: Espavila't, ex: "Aspabil que fotem tard". / espavil o espabil; espavilat, espavilats, espavilada, espavilades; espabilat, espabilats, espabilada, espabilades; espavilá, espavilás, espabilá, espabilás; espabílat, espavílat, que fem tard o tart! /

Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta". / esparbé, esparbés; esparvé, esparvés; alemán Sperber. /

Aspàric: Espàrrec. / espárrec, esparrecs; la planta es la esparraguera, com lo poble catalá. /

Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat. / espardeña, espardeñes. /

Aspategar: Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem futut a la txera".
/ espetegá, de espetec, petá, cruixí, fé soroll; cruixit. /

Aspentar: (Aspenteijar).

Aspenteijar: Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar". / espentá; espentejá: espentejo, espenteges, espentege, espentegem o espentejam, espentegéu o espentejáu, espentegen; espentejat, espentejats, espentejada, espentejades; espentejaré; espentejaría; si yo espentejara. Se fa aná sobre tot als columpios, espentejá pera gronsá o columpiá. Espenta, espentes. /

Aspényer: (Aspenteijar)

Asperadrap o aspedadrap: Cinta de roba adesiva, ex: "Si no calles te fotré un bossí d'asperadrap d'aurella a aurella". / esparadrap, esparadraps. /

Aspertxar: (Ascatxigar).

Aspertxellar: Fer esquitxos amb alguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va espertexellar (aspertxellar) tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"

Aspitós, estar: Estar cofoi, content.

Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania". / despollás : traures los polls (piojos) rascán. /

Asporgar: Podar. / esporgá de expurgar /

Asprés, fer: Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de treure la llum?"
/ aposta, expréssamen. Van traure la llum a Amposta, y crec que u van fé aposta. Qué te apostes? Lo castellá de Amposta, ere de Castilla, Castella, o ere catalá? /

Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar". / reviscolá, reviscolás. /

Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà l'aigua". / assebá, sebá; si no assebes be la manguera al pou, no te (not, no 't) eixirá l'aigua. /

Assera: Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't txafon!". / assera, asseres. /

Asseregat: Assedegat, quan hom té set.

Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta nit no se t'atançarà cap paa".

Assussegar: Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo tren home!" / assossegá, assossegás; tranquilisá, tranquilisás. /

Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera." / estamordí; estamordit, estamordits, estamordida, estamordides; dixá com a mort. /

Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya)

Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".

Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera." / de terrós o tarrós : desterrossá es desfé tarrossos. /

Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos." / estate de comprá este rellonge si no tens cuartos o perres o dinés. /

Astauvins o Astaulins: (Estauvi). / estauvi, estauvis; ahorro, ahorros; aforrá; estauviá, estalviá. /

Astenasses: Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer un apanyo."

Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io". / no te estigues de demaná un atre cubata, si auncás (a un cas) anares o anigueres pet (borracho), ya conduiría yo. Cubata, cubates, de Cuba, aon tenen una bandera en estrelleta, com la moderna estelada catalana. /

Astijores: Tisores. / estisora, estisores; estirora, estirores. /

Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".

Astirores: (Astijores).

Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. / estolladó, estolladós : estanca, estanques. A la foto es de ferro, pot sé de fusta, plástic. Foto feta a Beseit. Vore Toll, tolls. /

Astopenc: Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
/ estopenc, estopeng, estopencs, estopengs, estopenca, estopenques : se li diu al peix com lo emperadó, a la carn seca o que se ha eixugat. Penques de cart estopenques no ne hay probat may, pero sí llom de gorrino, solomillo, chulles, bistec, inclús bajoques massa velles, en fils. /

Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar. / estronchiná, destronchiná; estronchinat, estronchinats, estronchinada, estronchinades; destronchinat, destronchinats, destronchinada, destronchinades. /

Astrolic: Entremeliat.

Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí". / fullí, fullins de la enchumenera, que mascaren; v. mascará. /

Astuviar: Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de profit". / estauviá, estalviá, aforrá. /

Astutx: Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que pintarem". / estuche, estuches, com los de Pikolín. /

Asvaporar: Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no s'asvapore". / evaporá, evaporás; en lo cas de la grassiosa o begudes en gas, se esbafen o esbrafen; v. esbafá, esbrafá, de braf. /

Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat". / aventat, aventats, aventada, aventades, en lo mateix sentit, persona que fa les coses mol rápidamen y sense pensales. Lo Tonet ha vingut y ha futut lo cam un atra vegada, es un aventat; tamé signifique: barrinat, grillat com Manel Riu Fillat, loco, ñirviós, una cosa destronada. /

Asvuliac: (Murissec).

Atapit: Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits, poder que nem a una més gran". / atapit, atapits, atapida, atapides; an esta taula estarem mol atapits, potsé (milló que) anem o aniguem a una mes gran. /

Atarrossat: Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." / atarrossat, c, sal atarrossada, atarrossades; v. atarrossá; lo sucre no cau del pot perque está atarrossat y l'hay de desfé a cops de cullera. Va milló en un tenedó. /

Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". / ataubá se diu en lo cas "fa una caló que ataube", tanta calina que chafe, canse, espentole, balde, rendix; ataubat, ataubats, ataubada, ataubades. /

Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.

Ativoca's: Equivocar-se. / equivocá, equivocás; entivocá, entivocás. /

Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve". / topetá, topetás; trobá, trobás en algú o en algo. Be, yo marcho, ya mos topetarem (trobarem) lo domenge que ve. /

Atre: Altre, el femení és Atra, i els plurals atros i atres. / atre, atres, atra, atres; datre, datres, datra, datres. De nos + atres, antic autres se va formá nosautres, etc. natros o natres, vatros o vatres. En los llibres de Raynouard y datres se adeprén mol sobre la llengua ocsitana y los seus dialectes, "catalan comprés" /

Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".

Atxurar: Arreglar, en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".

Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure".

Aubà: Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va !

Aubada: L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la sortida del Sol.

Aubaga: Obaga, lloc ombrívol. / umbría, umbríes; ombría, ombríes; no confondre en hombría, hombríes, de home, homens. /

Aubagés, l': Albagés.

Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
/ aubarda, aubardes; albarda, albardes; mentres que ñaguen rucs (burros, ases), farán aubardes. Ara al añ 2026 sen tenen que fé moltes, perque los rucs van desaubardats o desalbardats. /

 

Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. / aubat, aubats, aubada, aubades; a Valensia, aubadet, albadet, aubadets, albadets, aubadeta, albadeta, aubadetes, albadetes. Borao escriu mortijuelo. /

Aubenc: Terra fèrtil, humida. / albenc /

Aubert: Obert. / ubert, uberts, uberta, ubertes; obert, obert, oberta, obertes; castellá: abierto, abiertos, abierta, abiertas. /

Aubergi: (Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc

Aubergínia: Albergínia.

Aubesa: Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos d'Aubesa.

Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. / abrecoc, abrecocs y varians. Alguns tenen la franja com la del meu cul. Los mullareros, pressecs, bresquilles tamé la tenen. Y lo prepussio de Artur Quintana tamé té una frangeta. /

Aufals: Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què menjon". / aufals, aufalsos; alfals, alfalsos; alfalz, alfalzos. Dóna o dona aufals a les besties pera que minjon. /

Aufarrat: Ou ferrat. / ou fregit o frigit, ous fregits o frigits. Los de La Fresneda són frechits. Y a Vallchunquera tamé se diu y escriu frechit, frechits, frechida, frechides. /

Aufegar: Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". / aufegá, aufegás; tráume la maroma (soga) del coll que m'aufego. /

 

Aufendre: Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". / ofendre: ofeng u ofenc, ofens, ofén, ofenem, ofenéu, ofenen; ofés, ofesos, ofesa, ofeses; ofengut, ofenguts. ofenguda, ofengudes; ofendré; ofendría; si yo te ofenguera. /

Aufensible: Aufendós.

Aufés: Alfés.

Auficina: Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de por". / ofissina, ofissines; a la ofissina de empleo (treball) ñabíe una coa que fée temó. /

Auforja: Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les auforges!!!". / auforja, auforges; alforja, alforges. /

 

Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres. / Lo olivé, los olivés; la olivera, les oliveres. Olivera mallorquina. A Beseit vam empeltá un olivé en un mandarino o mandariné y va eixí aixó: /

Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.

Aulor: Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." / auló, aulós. /

Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?". / amela, ameles; armela, armeles. /

Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla. / amelé, amelés; armelé, armelés. /

Aumit: Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". / humit, humits, humida, humides; humitat, humitats. /

Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". / a cap puesto. Estes vacassions no aniré a cap puesto; me estaré a casa, que se está mol be. A cap puesto com a casa. Bueno sí, men aniré a Sabiñánigo. /

Aumplir: (Amplenar) / omplí, umplí. Vore plená. /

Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans". / aumosta, aumostes; almosta, almostes; me entren los dinés a aumostades. Lo que cap a les dons mans juntes pels dits menuts o meñiques. /

Aun: (Aon)

Aundemà: A l'endemà. / en son demá, ensondemá. /

Auperar: Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han aspallat més de lo que astae". / operá; han operat a mon yayo del ginoll y lo han espentolat mes de lo que estáe o estabe. /

Aurella: Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o", en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". / quína cosa mes rara, ya que en ocsitá fa siglos que passe aixó. Augier; a vore si adeprenéu una miqueta o miqueteta. Las aurellas. Orella, orelles; orelleta, orelletes. Pareix que estes tontades les haigue escrit lo aragonés catalanista de la imache, Carlos Sancho Meix. /

Auralita: Material de construcció ondulat emprat per cobrir taulades.
/ uralita. Fibrossimén. /

Aurellanes: (Aurilletes).

Aurellaunes: Obrellaunes. / de obrí + llanda, llandes  (lata, lates) ix obrilates. /

Auridor: (Aurellaunes). De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó (llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". / obridó, de obrí, obridós; obridora, obridores, que obrin. En lo cas del vi, solíe está tapat en suro, suros, pero no se díe "obrissuros", sino obridó. /

Aurilletes: És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la coca de sucre. Famoses les aurelletes de Cal Murillo a la plaça Sant Joan.

Aurinar: Pixar en vocabulari culte. / oriná : pixá. /

Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. / oreneta, orenetes ; oroneta, oronetes y varians. /

Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" / obrí; obri la porta que me fótego de caló :  que estic passán molta caló. /

Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."

Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. / Adiós, a Dios, adeu, adéu, a Déu. /

Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".

Avere o Avore: A veure. / a vore si esta vegada u fas be. /

Avespa: Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius d'avespes". / avespa, avespes; lo niu es avespé, avespés. /

Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!". / de vora; arrimá, apropá, antansá. /

Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".

B de burro, ruc, ase catalá.

Babadero: Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l jarsé". / babero, baberos, de baba, babes. /

Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.

Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada. / sacsá; sacsejada o saxejada, sacsada, sacsades; saxá. /

Badejo: Bacallà. / abadejo /

Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat /

Baixant: (Maixant).

Bajoco/ Bajoca: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"

Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme. / gronsadó, gronsadós, v. gronsá, gronsás a un mateix; columpio, columpios; a Maella se diu Andruja. A Beseit li díem los columpios al parque, y encara ne ñan. Yo me vach casi trencá un bras saltán del columpio. /

Baldar: Gronxar.

Baldi: (Galleta).

Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.

Ballofa: Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita quina ballofa m'ha surtit". / clofa, clofes; bufa, bufes; bambolla, bambolles. /

Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".

Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".

Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a
Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...

Bardo: Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".

Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) /

Barral, lo: (Silló).

Bassinet: (Bassí).

Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".

Bastanta: Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer regar lo bancal".

Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. / clatellada, cop al clatell, clatellades. /

Batissac: Precipici. / single, singles; pressipissi, pressipissis. /

Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare." / baubo, baubos (dits), bauba, baubes; bobo, bobos, boba, bobes. /

Becanyeta: Becaina, migdiada. / michdiadeta, michdiadetes; de michdiada, michdiades. /

Besito: Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà paga". / bessito, bessitos; beset, besets. /

Biciclista: Ciclista. / bissiclista, bissiclistes; siclista, siclistes; bissicleta, bissicletes. /

Birinar: Berenar. / berená: bereno, berenes, berene, berenem o berenam, berenéu o berenáu, berenen; berenat, berenats, berenada, berenades; berenaré; berenaría; si yo berenara. Es la minjada que se fa de tarde, sobre les 5, 17:00; a Mallorca o Balears se li diu al amorsá, típic pamboli, pa amb oli. /

Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.

Bitxo: (intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho, bichos; tamé se li diu bicho a la pesteta. /

Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.

Blair:
1) Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix."
2) Anar ple de picades de mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben blait!"
/ ablaí; fa un sol que ablaíx, que aplane; esta nit los mosquits o coíns m'han ablaít. /

Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.

Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.

Bolló: Pellarofa del blat.

Boranit: Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al caixó!".

Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.

Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) /

Borinot, al: Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para.

Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua". / cossa, cosses. /

Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
/ botá foc, pegá foc, en mala intensió. Si es en bona intensió, se diu ensendre lo foc. /

Botés: Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a Botés".

Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.

Brillo: No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!! Brillo d'aquí" / uspen! brinca de aquí! /

Bucoi: Recipient de grans dimensions. Carretell.

Bueno: Bé, i tant! / tamé u díe lo jefe dels Mossos, Trapero lo trampós. /

Bultra: Bosc de riu.

Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".

Buli: És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny.

Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada). / chutá una pilota en la punta de les deportives. Chut, chuts. /

Butirí:
1) De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2) Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".

 

Caaaa: Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà. - Caaaaà, no veus que ia es pose ras".

Cavà: (Cuba).

Cabana: (sentit figurat) (Moniato).

Cabanera: Camí de muntanya pels ramats i el bestiar.

Cabdellada: Col.

Cabessudo:
1) Tossut.
2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au venga que anirem al passacalles a els cabessudos".
3) També és pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup". / tossut, tossuts, tossuda, tossudes; cabezudo, cabezudos; vore cap, kap. Los 3 de Beseit són lo cap gros, la baturra y lo baturro. /

Cabiró: Cigar, puro. / sigarro, sigarros; puro, puros; caliqueño, caliqueños; faria, faries. /

Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
/ cadolla, cadolles. A la finca de La Pileta de Beseit, al barrang, ne ñan; hi anabem a agarrá aigua pera rentá, a vegades se podíe beure. /

Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli. / samsa, samses; oliassa, oliasses.  /

Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. / porgadures del ges, alchez, alchés. /

Cagos: Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos". / blasfemies contra Deu y los sans, me cago en ...; despenjá sans, cagás en la patena, hostia consagrada, Deuna, etc. /

Caixer: (Almenar) (Banqueta). / lo caixé de la sequia, los caixés de les sequies NO són la banqueta de Lleida. /

Caixó, anar al: Anar a dormir.

Caldar: Suspendre.

Caletro: (Sanderi).

Calistro: Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos.

Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate".

Callar: Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". / callá; que la yaya no pot pujá a la DKV? Calla, que ving a ajudala! - Tamé se le díe o diu DKV a consevol furgoneta, com Jeep a consevol 4x4 (16). /

Camacu: Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament anomenats Pixapins o Diesels.

Camalluent: Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de Tactel.

Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
/ camí, volta, vegada. Yo no dic volta, pero Luis Arrufat u escriu moltes vegades. A camins; a vegades. Lo camí es un llibre en chapurriau, traduít per mí, del original de Miguel Delibes, El Camino. /

Campetxano: També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio molt campetxano".
/ campechano, campechanos, campechana, campechanes, com lo rey emérit Juan Carlos I, de la familia Bourbon, Borbón, los Borbons, los Borbones. /

Campos, los: Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un tomb". / los campos, los cams. Los Camps están a Queretes, de mote Chimo, los Chimos. Juan Luis Camps Juan es un aragonés ascumita catalanista /

Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits. / deu sé algo paregut al Sequestrene. /

Candonguer: Lent.

Cantamanyanes: Persona amb poca credibilitat. Ex: "No li fotos cas que aquest és un cantamanyanes". / cantamañanes, sempre en plural; deu vindre de cantá + maitines. /

Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked.
/ cañardo, cañardos; cañonada, cañonades, de cañó. /

Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob. / rostoll, rostolls; después de cossechá queden unes cañetes (pero no cañotes, que cañota es la sissaña). An alguns puestos se solten les ovelles pera que se minjon tot lo que puguen. /

Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. / caparra, caparres, en castellá garrapata, es un bicho que se apegue als gossos, a les persones, als gats y a datres animals. Mes amún ham vist lo verbo encaparrá, encaparrás. /

Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros". / servilleta, servilletes; toalla, toalles. /

Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".

Capçot: (en sentit figurat) Moniato.

Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut. / perdigonada, perdigonades : expulsió de saliva involuntaria al hora de parlá o de mocs al estornudá o fotre un estornut. Capellà es apócope de capellada, capellades; podríe vindre de les perdigonades del capellá, mossen, retó. /

Capiguer: Caber. / cabre, capigué o cabé es lo passat de cabre. /

Capitonya: Tombarella. / curumbela, curumbeles. /

Capradera: Construcció de pedra. / capra : craba al aragonés, cabra. La borda, bordes del Pirineu están fetes de pedra. Antigamén siríen cuatre pedres amuntonades per als pastós, de cabres, per ejemple, per lo nom. De la borda menuda ix la bordeta, Labordeta, fundadó de la CHA, partit aragonés venut al catalanisme, la ma mes esquerra de ERC. /

Caraba, ser la: Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia són la caraba."

Caragolina: Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola, caragoles, trauen un suc mol mes bo que los caragols. Encara que los caragols siguen monfloritos o hermafrodites, se diuen aixina. Les blanques grosses de monte se diuen baqueta, baquetes o vaqueta, vaquetes. /

Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.

Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"

Carejar: Amagar les pomes (fees) al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.

Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús". / a Beseit no se fa aná despectívamen, carnús, carnusos, carnusa, carnuses. A Aiguaiva: teta, teta, carnucet. /

Carpesano: Carpeta d'anar a estudi.

Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé. / a cascarrulles, an costes, acostes, a caballera, a costelles, a la esquena, a les espales, etc. /

Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins. / rodera, roderes. /

Carrincló: Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig", "bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada ("arruixada").

Cascaballico: (Colló de Flare).

Casibé: Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
/ casi se fot un gol a propia porta; an tamé se fa aná, per ejemple, an terra, an aixó, etc./

Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls). Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? - Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"

Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o Alcoletge.

Castell, lo: La Seu Vella, que no és un castell.

Catarroja, a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana. / catar ere vore al ocsitá y al antic castellá, com se trobe al Mío Cid. "Es dit cat, quar catar vol dire vezer. Eluc. de las propr., fol. 255." (Raynouard, Lexique roman.)/

Catipè: Mal aulor. / pudina, pudines; corrompina, corrompines; pudó, pudós. /

Catitomba: (Capitonya).

Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.) / cachap, cachaps; cachapera, cachaperes són los caus, o los nius artifissials. /

Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni. / cardá, fornicá, follá, chulá en delectassió o chalera. /

Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde". / pachorra, pachorres; desgana, desganes; apatía, apatíes, a patí lo radé día; manta, mantes; portá un tabardo, etc. /

Catxaup o Catxú o Catxup: Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. / que te chupo, kétchup! Li diu Ignacio Sorolla Vidal a Manuel Riu Fillat: avui qué te chupo? /

Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".

Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.

Catxumbeca: (Capintonya). / curumbela, curumbeles. Es la paraula que mes se apareix a la nostra de les sinónimes de Lleida. /

Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc. / cachurro, cachurros; la planta es la cachurrera, cachurreres. /

Cera: (Assera).

Cini: Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va agradar ni molla".. / sine, sines. Vach aná al sine a vore Independence Day y no me va agradá ni mica. Luis Arrufat escriu cine. /

Cintaislant: Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer l'empalme". / sinta aislán, no se sol di en plural sintes aislans: pórtam la sinta aislán pera fé lo empalme. /

Círcol: Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". / circo, circos; sirco, sircos. /

Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar". / cabás, cabassos, antigamén se feen de senill; a la foto un cartó o cartró, fet de vime o vímec. /

Clafoll: Pela exterior de l'aumella. / clofo, clofos - la pell exterió de la amela, les ameles. La máquina que desclofe les ameles se diu desclofadora, desclofadores. No va sola en IA, se han de abocá les ameles y pará cuenta dels clofos y de les ameles llimpies, que normalmén se han de repassá a ma. /

Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor". / Es coneguda la clamor de Almacelles. Lo aubelló, los aubellons; albelló, albellons, són pera lo mateix, pera traure aigua sobrán. /

Claro!: És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a les pecines!" / claro, está cla, pos claro. En esta caló (calina, calorina) consevol no hi va a les pistines. A Beseit no tenim pistina pública, sol ne ña alguna privada. Tenim lo assut al Matarraña, los tolls del Ulldemó, La Peixquera, lo pantano de Pena, y lo riu Algás o Algars. /

Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. / clasca, clasques; ay, cóm te agrade la clasqueta, clasquetes, se referix a la carn del marisc, no a les clasques en sí. /

Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge". / turmell, turmells; torterol, torterols; lo calcañá está allí tamé. /

Cloresterol: Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar cansalada pel cloresterol." / a Beseit, Anisseto lo confoníe en lo coll d'en Querol, que es una partida aon ell teníe alguna terra. /

Coca Enramada: (Coca de recapte).

Coca de recapte: Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa.

Codís: Còdol, en anglès Rolling Stone. / códul redó, barrócul, bolo de riu, pedra que redole y se fa redona de tan redolá. A Beseit tenim la paraula eixecacoduls. /

Codonyac: Codonyat, espécie de compota de codony. / codoñat, dols, compota de codoñ, Cydonia oblonga; en castellá dulce de membrillo, Al mes membrillo de La Codoñera li agrade lo codoñat, perque es mol golut, llépol, llaminé. /

Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac. / ardó de estómec, assidesa; sol passá cuan tens una hernia de hiato. Mon pare ne teníe y se preníe "sal de fruta", bicarbonato, etc. Después en lo Omeprazol, Pantoprazol, li va aná mol be. /

Col.leigit: Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre coses. / escola, escoles; colegio, colegios; antigamén se díe "a costura", perque les chiques hi anaben a adependre sobre tot a cusí. /

Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."

Colló de flare: Espécie de pruna.

Collons d'Andares: Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!".

Comèdies, les: Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles per les festes majons. "Quenon començat encara les comèdies?".
No confondre amb "anar a la funció". Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més seriosa, o adulta. / comedia, comedies; alguns de Beseit encara pronunsien "comádia, comádies."

Comparativa: Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). / Tamé Tomás Bosque Peñarroya li díe aixina a la Cooperativa de La Codoñera. /

Complir: (Amplenar). / omplí, umplí (a cormull), plená. /

Conto que: Crec que, m'assemble que, ex: "Conto que són les tres, me'n vai cap al caixó".
/ (yo) conto que són les tres, me'n vach cap al llit (caixó a Lleida) o márfega, catre. /

Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?." / tamé se diu, y no té res a vore en sagrat, o consagrá. Consagrat, consagrats, consagrada, consagrades. /

Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!" / corre, que fas tard o tart! /

Coranta: Quaranta.

Corder: Xai, be. / cordé, cordés; corderet, corderets, cordereta, corderetes. /

Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona. / cona, cones, del latín *cŭtĭna, codena./

Corralina: Corral dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino»), lo jabalí es "sus scrofa" /

Cort: Cor.

Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.

Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho, acachat; después de fé aquella malesa va aná tota la semana en lo cap cacho. /
2) Porc, verro.

Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses a les mans; bada, bades; viu a una casa tota plena de bades, li caurá al cap. /

Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".

Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern. / La cogullada, cogullades no són lo mateix muixó; porten cogulla. /

Cucumassa: Tipus de bolet. / cugomassa , bolet blang que se fa mol gran. Se pot minjá, pero natros no mo les minjabem. /

Cuentos: Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc prous maldecaps". / cuento, cuentos; no me vingues en cuentos que ya ting prous maldecaps. Si vols cuentos, llich Lo Decamerón en chapurriau y ne tindrás 100, sen. /

Cultivador: Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. / Los cultivadós, lo cultivadó se diu poc. /

Cumplir: (Amplenar). / omplí, umplí; plená (a cormull) /

Cunya: Cuina. / cuina, cuines; antigamén se trobe cuyna, cuynes, y lo cuiné ere coch, com al alemán Koch, kochen : cuiná, Küche : cuina. Cunya : cuña, cuñes, en forma de triángul, com lo tascó, tascons pera asclá lleña, o les que se fiquen daball de les rodes pera que no sen vaigue un vehícul costa aball. Costa amún no solen aná en lo motor apagat. /

 

Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.

/ Ara ve la D. /

Daixonses: Això d'aquí.

Dallonses: Allò d'allà.

Davons: (Allavorens).

Debatut, (ou): Ou batut. / ou batut, ous batuts; batuda, batudes. v. batre. /

Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /

Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor". / Ramón Lull (may en LL inissial, ya escribíe defora. /

Demés, los: Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat foten la mesdiada". / Sol ham vingut natros o natres, los demés s'han quedat fén  o fen la michdiada. /

Dentrar: Entrar, nar cap dins. / entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades; entraré; entraría; si yo entrara. /

Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng". / vore reng, renc; ringlera, ringleres. /

Desabotonar: Desbotonar. / de abotoná, desabotoná. /

Desaigüe: Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel desaigüe".

Desantés: Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te el llit! hombre ia...". / desentés, desentesos, desentesa, desenteses. No sol signifique passota, tamé cuan algú beu massa se pot quedá desentés, no se pot discutí en ell o ella. /

Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.

Des de luego: Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no trobo ara com posar-ho. / desde luego, vaya malesa que hau fet; se pot di movén lo cap. /

Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. / ventá, sempre que ñague ven, o algo de aire, perque sinó torne a caure tal com la has aventada cap a dal. /

Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu". / fondre; los gelats se fonen mol rápit al estiu. Los mantecats se fan de manteca; les ensaginades de sagí. /

Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.

Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar. / de pedra, despedregá, despedregadora, despedregadores. /

Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir. / abans ahí, antes de ahí; ahir. /

Despusdemà: Passat demà. / después demá, dos díes después de avui. /

Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.

Destraler: Persona que ho fa malbé tot. / pot sé que u faigue malbé tot en una destral. /

Destrossar: Descordar, desbotonar.

Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros". / desunflá, desunflás. /

Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.

Devall: Davall. / daball, deball. /

Diferiència: Diferència. / diferensia, diferensies. /

Dijaus: (Ribera del Sió) Dijous. / dijous; a Vallchunquera dichaus. /

Dillums: Dilluns.

Dimats: Dimarts. / Dimats, a Valjunquera, los dimachs. /

Dingada: (Aringada).

Dingú: Ningú, ex: "No hi ha dingú"

Disme: Digues-me. / disme, disli, dílay, dismos, etc. /

DKV: Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia agafaré la DKV". / a dal hay ficat la imache, pero ix la insignia de Audi. /

Dixar: Deixar.

Draparie: Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li darem aquets cassigalls".

Dumenge: Diumenge.

 

E

Encà: Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del tros."

Engrassir-se: Engreixar-se.

Ensamar: Reservar.

Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret".

Entxuminia: (això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera /

Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.

Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". / erm, erms, erma, ermes. /

Erreclau: (Reclau).

Equits: Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del Espediente Equits?". / equis /

Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc".

Escaufar: (Ascofar).

Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."

Escarriar: (Juncosa) Espolsar.

Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.

Escurrípies: (Escurrualles).

Escurrualles: Sobres de menjar.

Esmuriac: (Murissec)

Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.

Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula".

Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà." / estragat, estragats, estragada, estragades. /

Estudi, anar a: Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús.

Et: (Aquet).

Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà..

Faldetes: Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes fins dalt de tot".

Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.

Faram: Es tota mena d'animals de corral.

Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).

Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.

Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.

Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de Fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.

Fato: Menjar. / fato : minjá o datres coses; un mun de fato; una fatina, fatines. /

Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen; femé de fem /

Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya". / faena, faenes. /

Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.

Fernando: Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto abaix a Fernando." Com a curiositat podem comentar que aquest substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix a, es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà abaix.

Festesmajons: Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de festesmajons".

Fítsat!: Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". / fíxat, fíxaten. /

Fixo: Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". / fixo, fixos, fixa, fixes. /

Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".

Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar". / flat : sentit del olfato. Flairá : fé auló. /

Flèndit: Joc de boles.

Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya". / Flit, marca registrada de Franklin C. Nelson. Agarra lo Flit y fes una flitada per la cuina. /

Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"

Fora'l Pont: Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar a dins a Lleida, com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps que quedava el barri bastant lluny.

Forniga: Formiga.

Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu. / formigué /

Fotre: Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal.

Fotre el Camp: Anar-se'n.

Frigir: Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?".

Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres. / follá nius /

Funció, anar a la: Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més seriós que "anar a les comèdies".

Fúria, amb: Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai més res de bó."

Fúria, donar: Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que girigue".

Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."

Gabina: Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se canviae dintre les gabines". / gabina, gabines; cabina, cabines. /

Gaburro: Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines.
/ A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /

Galdir: Menjar, fotre's fart.

Galdós: Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i pringat.

Galipàndia: Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una aixeta." / galipandia, galipandria. /

Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".

Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta * hi ha gamusinos".

Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."

Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.

Ganyims: Tonyina amb salmorra.

Garatx: Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb la gelada que fot demà no s'angegarà". / garach o garage. /

Gargantxó: Nou del coll, gargantella. / garganchó /

Garie: Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai garie".

Garrotín: Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans. Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra), "Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón", "Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota", "Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste "Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó "Garrotín Vell":
"Lo Canona farà de jutge, /
el Parrano de consejal, /
el Faliti d'alcalde /
i el Bollons jutge de pau. /
I al Perilleta, per ser més pinxo, /
lo farem municipal".

Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".

Gasiosa: (Grassiosa).

Gasoi: Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota fora". / gasoil. /

Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells. / gatita, gatites; diadema, diademes. /

Gelaó: Fredor. / geló /

Gènit: Geni, caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa asfarair". / génit o genio. /

Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro". / gentilla, gentilles; llentía, llentíes; llentilla, llentilles. /

Gep: Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para aquest.

Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal".

Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!" / gel; geló; fred o fret. /

Gigir: (Lligir). / lligí o llegí o llichí. /

Giner: Gener, ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen candelabros de les taulades". / Giné, Chiné; lo giné passat va fotre unes gelades que penjáen canalobres de les teulades o tellats. /

Ginoll: Genoll. S'accepta la variant jonoll. / ginoll, ginolls. /

Ginollons, nar de: Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollons. /

Gitano, fer: Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo /

Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta /

Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondaria de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondaria. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret. /

Gosseria: Mandra, peresa. / gossina, gossines; perea, perees. /

Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".

Grassiosa: Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".

Gremial, la: El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel situada en dita baixada.

Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá - escribidansia /

Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.

Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.

Guia: Branca d'un arbre. / guía, guíes; branca, branques. Un amelé en tres guíes. /

Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.

Gumflar: (Umflar). / unflá /

Guinera, jugar a la: El joc de cuit i amagar, "l'escondite".

Guixir: (Buixir).

Hole!: Hola. / a Lleida y a datres puestos com Tortosa, Favara, Nonasp, Maella, encara se conserve la "ae" final del latín. Ojo que han passat siglos desde entonses. /

Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines. / los homens. /

 

Ia: Ja. / ya /

Iagurt: Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. / yogur, yogurs

Indivil i Mandoni: Cabdills ilergetes que van defensar Lleida de tots els cartaginesos i romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.

Io: Jo. / yo /

Istiu: Estiu. / estiu o istiu. /

 

Jac: Pallissa. "Te fotré un jac d'hòsties que t'aspavilaré". / Palissa, bufeteo. /

Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos". / jaca, jaques; jaqueta, jaquetes. /

Jalar: Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i berberetxos".
/ jalá, minjá. /

Jalo: Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant jalo que acabarem farts com a tosinos."

Jarsé: Jersei. / jarsé, jarsés. /

Javier: Xavier.

Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats /

Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.

Juador: Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador".

Juar: Jugar.

Jubilats, los: La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats que vai a fer la butifarra".

Juet: (Juguet).

Juriol: Juliol.

Juguet: Joguina.

Jusgats: Jutjats.

Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.

Llangonissa: Llonganissa. / llenguañissa y varians. /

Llangost: Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima) de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto.

Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).

Llapissós: Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt llapissosos". / apegalós, en grassa o greix, brut, enganchós /

Llàpits: Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llapis. /

Llaurer: Llorer. / lloré /

Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam - Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. /

Lleit: (Baix Segre) Llet.

Lleme o Llemen: Llémena, ou del poll del cap. / liendre /

Lletrero: Rètol, cartell.

Lleure. (Ren).

Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif
LLETSÓ, Sonchus oleraceus; probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissoun i la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65).

Lligir: Llegir. / lligí, llegí /

Llimpiar: Netejar, ex: "Quin siroll més raro me fot lo llimpiaparabrises".

Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.

Lloper: Gos llop.

Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).

Lluent: Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia".

Llúsio: Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com són). / llus; lucio, lucio perca; la mare de llus es la "merluza". /

Llussiar: Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y a https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo
¿Quién nos luciará as rellas? en chapurriau hay conservat "luciará" a la justissia de Almudévar /

Llustrós, estar: Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / llustrós, llustrosos, llustrosa, llustroses. /

Lluvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.

Lo: Article ponentí. / artícul LO, mol típic del ocsitá; los. /

Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule que después quede tot oliós".

Maals: Maials.

Magolar: Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar.

M'ai: M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m'hai, m'hay, me hai me hay. /

Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.

Malajandí: Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV".

Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida. / rai en aragonés /

 

Malaprosavia: (Maixant).

 

Maletilla: (Alguaire) Vividor i una mica delinqüent.

 

Malmirrós: Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant".

 

Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"

 

Malúria: Sensació de dolor, malestar.

Mançana: Poma. / mansana, mansanes; poma, pomes. /

Mando: Comandament a distància. / mando de la tele, mandos. /

Mandonguilla: Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles; si són de carn en castellá: albóndiga, albóndigas.) /

Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala". / gayata, gallata /

Mangrana: Magrana. / mangrana, mangranes; mangrané o mangranera, mangranés o mangraneres. /

Mània: Màniga. / mánega , mánegues. v. desmanegá; desmanegat, desmanegats, desmanegada, desmanegades. /

Mànic: Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". / mánec, manecs /

Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica , muñiques. /

Mansana: Poma.

Manta: Gandul, gos, ex: "Ta germà és un manta, per no atxecar-se del sofà casibé se pixe a sobre". / ton germá es un manta, per no eixecás del sofá casi se pixe a damún; ta o tan germana. /

Mantecado: Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me vai fotre un mantecado de llimó i auricoc".
/ gelat, gelats; polo, polos. /

Manya, donar-se: Donar-se pressa.

Maralt: (Belianes) Malalt.

Mardà: Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella /

Mardassot: (Matalot).

Marraco: Bèstia típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!.

Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."

Matalòs: (Moniato).

Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la paraula Afaram s'usa més en animals. / desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sambalandrán, patós, torpe, sense garbo /

Matapagesos: Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi més. / algo aixina com lo gram /

Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.

Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!" / mau, miau /

Maular: Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no parae de maular". / maulá, maullá. /

Mecà: Contracció de mecagon. / me cago en /

Mecagon: Prefix.

Melós, melosa: Carn tendra, fina. / melós, melosos, melosa, meloses. /

Meltxó: El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més lo Meltxó".

Memòria, caure de: Caure d'esquena.

Menjarobes: (Ragolí).

Mèno: (Vallfogona de Balaguer) (Videll)

Mensatge: Missatge. / mensaje o missache, missaches. /

Mentidós: Mentider. / mentirós, mentirosos, mentirosa, mentiroses /

Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.

Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada. /

Meua: Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua.

Micromina: Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet tall". / Micromina. /

Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".

Milic: Melic, llombrígol.

Minjar: Menjar. / minjá. /

Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgel, abans del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos /

Miqueteta: Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a ton padrí".

Miquirrineta: Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex: "Posa'm una miquirrineta més de sal".

Missa: S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la missa del poble". / missa, misses; ofissi y edifissi. /

Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".

Mixó: Ocell, altrament anomenat Muixó.

Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".

Mocosa: Llanega, això és un bolet. / babós, babosos /

Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua". / la molla, les molles del pa, en castellá miga, migas. No mos quede ni mica d'aigua. /

Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells".
/ buitre /

Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.

Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc. / lo mondongo, los mondongos, se diu a la matansa del gorrino y als productes que ixen. /

Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
/ monejá, fé lo mono, fé monades o monigotades, de monigot, ninotades de ninot. /

Monesteri / Monasteri: Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al monesteri de Poblet". / monasteri, monasteris; convén, convens. /

Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex: "No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!" / moniato (boniato) /

Mos: Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collons. /

Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".

Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc.

Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".

Mossar: Mossegar. / mossegá, fotre un mos /

Mosta: (Aumosta) / aumosta, aumostes, aumostades, aumostada, almosta, almostes,  almostades, almostada : lo que cap a les dos mans juntes /

Mòtit: Mou-te!!!

Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"

Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic).

Mullina: (Remulladé).

Muixó: Ocell.

Munta: Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un urbano m'ha fotut una munta".

Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.

Murtra: (Alcanó) (Cagasses)

Mussienc / mussienca: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques".

Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.

Mutis: Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu mutis eh?".

 

Naltres: Nosaltres, s'accepta la variant naltros o natres o naltres. / natres, natros /

Nar: Anar.

Nau: (a la ribera del Sió) El número 9. / tamé a Vallchunquera /

Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!". / navegá, moures; tamé navegá al mar. /

Némoni: Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni; nemon, anemon /

Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.

Nictarina: Nectarina.

Ni mai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "- Vols vindre am io? - No. - Pos ni mai!".

Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota /

Nirviós: Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós /

Noa: Noia. / chiqueta, sagaleta. /

Nonyà: Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá /

Nyambonissa: (Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc /

Nyenya: Llenya. / lleña, lleñes. /

 

Oh pus: Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos. /

Oli, a quant va l': Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general" s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es veu que la gràcia era el més fina possible.

Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. (passallá)

Onso: Personatge gros, Matalot. / onso, onso, onsa, onses : ursus, animal, oso en castellá. /

Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.

Ort: Or, el metall noble.

Ortera: Cassola. / A La Fresneda encara se fa aná, ortereta. /

Ostaclà: (...), ex: "- Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit.
Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"

Ostieta: Variant garriguenca d'Ostiqueta.

Ostiqueta!: Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex: "Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!".

Paa: Femení de paio. / paya, payes; payo, payos /

Pac a: (Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia t'arreglaré io!". / pac a, cap a. /

Pacència: Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". / passiensia, passiensies. /

Padar: Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom, ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara. /

Padellàs:
1) Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella".

Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.

Padrinet: El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.

Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.

Palillo: Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un tros de melsa de corder als quixals". / palillo, palillos, no se diu tochet, tochets. /

Palissa: Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" / palissa, palisses. Pallissa, de palla. /

Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..

Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum. (Palometa, palometes; cas. polilla)

Palometes: Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo siroll de quan mastegues". / palometes de panís /

Palosanto: Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui. /

Palot: Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet, palets. /

Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"

Pam i toc, el: Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i toc". / tirada dels pichos /

Pamtomata: Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata. /

Paio: Un noi, el femení és paa. També s'usa el mot "pao".

Palet, al: Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial però ara no el sé. / castellá: rayuela, golosa, luche, avión, tejo. No sé quín joc ere lo tello que escriu Luis Arrufat. /

Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.

Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!

Paracontar: Tenir curar (cura), anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que és molt fondo". / para cuenta ! /

Paregut: Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai vere l'atre dia".

Parte: Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / TV3% / que ia deuen fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que rebia el telenotícies a la UHF.

Pasta: Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de pastes".

Pastisser: Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques de recapte!!!".

Patac, de: De sobte.

Pataca: Patata (tubercle).

Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.

Pecina: Piscina. / pistina, pistines /

Pegalosa: Un tipus de bolet. / babós o mataparén /

Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.

Pell, Ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"

Perea: (Gosseria).

Perilló: Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de les orelles.

Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare".
/ gos, goz /

Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del
pertxe". / perchi /

Pertxis: Portxos, corrua de columnes.

Pesquis: Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".

Pesto: Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo".
També: "Tret de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat anca' pesto". / puesto, puestos /

Peuada: Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades que acabo de passar lo ródex". / peuada, peuades; huella, huelles. /

Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...". / picassó; sé mes vell que la picassó. /

Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".

Pinte: Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de viatge". / pinta, pintes, en castellá peine. /

Pinyo ficso: Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo ficso". / de piñó ficso o fixo /

Pitit / pitita: Petit / petita. / menut, menuts, menuda, menudes. /

Pitxina: Petxina. / pichina, pichines. /

Pitxinel.lis: Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la canalla a vere los pitxinelis!".

Piuet: Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor d'aquells antics, aquells de pereta.

Plaa: Platja. / playa, playes. /

Plapa: Clapa.

Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.

Pobrenora: Una part de les gandutes.

Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".

Polígano: Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a Balaguer sempre passo pel polígano". / Polígono industrial. /

Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.

Popar: Mamar, xuclar.

Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa".

Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2) Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".

Portell: Tros d'espona enderrocada.

Portante: Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai, ehh?".

Pos: Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una fusta, ex: "La pos de planxar". / pos. /

Potacari: Apotecari, farmacèutic dels antics. / apotecari, apotecaris; boticari, boticaris. /

Potada: Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". / potada, potades, de pota, potes. /

Preant: Persona arrogant, tibada.

Prèmit: Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir lo balcó més guarnit del barri". / premio, premios. /

Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". / prenso, prensos. /

Prèssic: Préssec.

Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los armats". / professó, professons. /

Prou!: En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat de la paraula segons el contexte).

Prouta: Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per amostissar la collita".

Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!".
/ pudén, pudens, pudenta, pudentes. /

Puesto: Lloc, ex: "No't mogos del puesto".

Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.  / porgadó, porgadós, porgadora, porgadores; sedás, sedassos; aré; criba. /

Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros". / puó, puons; cas. pulgón. /

Puguer: Poder. / pugué, podé fé algo /

Pus: (veieu Pos).

Quartejar: Llaurar per quarta vegada.

 

Quartines: Cortines. / cuartina, cuartines /

 

Quera: Corcó, persona que no calla, carrau.

 

Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijor a quereijant-se dels seus perillons!"

Qui sóc io!: És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria: "Quet dic io!". És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io" vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala llet acollonant del pare.
Una expressió també paral·lela emprada per la mare és: "Mira que li diré a ton pare, ehh!!!", que també teu el seu efecte.

 

Quixal: Queixal. / quixal, quixals; quixalada, quixalades. /

 

Radere: Darrere. / detrás, radera es "última". /

Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles". / arraíl /

Rafoll: Clasca de les castanyes.

Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí. / dragonet, dragonets; pot sé que no minjon roba, pero se minjon a les palometes o "polilles". /

Raiel: (Linyola) (veieu Rael).

Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe".

Raonéixer o reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons. / aná a reconeixe les rateres pera cassá muixons. /

Rascaculs: Tobogan. / tobogán o tubogán. /

Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola".

Rastoll: Rostoll.

Re: Res, ex: "No hi ha re per jalar".

Reballuga: Baldufa. / trompina. /

Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arreclaus; arraclau, arraclaus; reclau, reclaus. A La Perla en chapurriau ix. En ves de unes ostres vach ficá unes pechines. /

Recollons: Collons però amb més força.

Redéu: Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa, ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li veu lo bragué". / lo bragué es lo mamellam, les mamelles. /

Redícol: Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol".

Redó: Rodó. / redó, redons, redona, redones. /

Regalícia: Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al cul". / regalissia /

Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola.

Regué: Rec que havia abans del canals.

Reixos: Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"

Relotge: Rellotge. / rellonge, rellonges /

Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader.

Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. / lleute. /

Rentaplats: Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de fotre los plats al rentaplats".

Reparo: Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem". / a retiro; rasé. /

Rescaldó: Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc no hi toca el sol (és una cosa així).

Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.

Retasia: Retafia. / retacía y chapurriau /

Reu: Arada. / aladre, aladres; rella, relles. /

Revenzillada: Dolors forts al ventre.

Rinyó: Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una freixura." / riñó, riñons /

Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot."

Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí".

Robinós: Brut.

Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut". / fregona, fregones. Vore Vileda I de Cataluña /

Rogle: Una mica de lloc, ex: "Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle". / rogle rogles; tamé rolde. /

Rollar: Tallar la llenya en bucins petits.

Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar.
/ rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres, que li agrade mol rondá. /

Rossangos: (veieu Ascurrualles).

Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al roser" (rosser). / solana, solanes. /

Rostar: Morrejar-se dos éssers.

Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra.

Ruada: (veieu Aigualera).

Rubina: Riuada.

Rubiola: Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola".

Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà". / renegá. /
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?". / rossegá /

 

Saboc: Moniato.

Sadolitxa: Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha /

Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra.

Safranòria: Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá. /

Saginero: (veieu Gamusino). Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques.

Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs".

Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall).

Samfanya: Samfaina. / sanfaina; chirigol /

Sammiquel: Cervesa.

Sanderi: Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir sanderi, ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi, sobretot cap a Sudanell.

Sangartilla o Sargantilla: Sangartana. Llengardaix. / sargantana /

Sanglot: Singlot.

Santiron o Santuron: Cinturó. / sinto, sintos; sinturó, sinturons; correcha, correches. /

Sans, juar als: Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de mà s'havien de girar bocamunt.

Sapatilles: (veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart. /

Sàpiguer o sapiguer: Saber. / sapigué, sabé. /

Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit.

Sàput: Gripau. / sapo, sapos; zapo, zapos. /

Sarabastall: (veieu Saragatada).

Saragatada: Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".

Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives."

Sartell: (veieu Txapo).

-se: -vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota".

Secla: Sèquia. Canal de reg. / sequia, sequies. /

Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?".

Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada.

Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!"

Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera.

Seroll: (veieu Siroll).

Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui.

Sicla: (veieu Secla).

Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". / cantrella y varians. /

Silloneta: Silló petit normalment fet de fang.

Simàforo: Semàfor. / semáforo, semáforos. /

Simintiri: Cementiri. / sementeri, fossá /

Sinforós: Quisquillós.

Singueta: "Canica", ex: "Juem a singuetes?"

Sintir: Sentir, ex: "No sinto res". / sentí : escoltá y sentí en los sentits. No séntigo res. Séntigo la mort de X : doná lo péssame. /

Sinyó: Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". / lo siñó meche o dotó. /

Sinyoret: Libèl.lula.

Sípia: Sèpia, animal del mar. / sepia, sepies. /

Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!"

Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2) Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard hi haurà siroll". Sisinyó: Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula, ex: "- Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. - Sisinyó".

Sisquere: / sisquera /
1) Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". / sisquera ploguere una mica! /
2) Al menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!".

Sixanta: Seixanta. / sixanta; sesanta escriu Luis Arrufat. /

So que o su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que.

Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros".

Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.

Sospauma: (Os de Balaguer) (veieu palmar)

Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. / subsuradó. /

Suca: (Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".

Sucarrim, Fer aulor a: Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.

Sustens: Sostenidors. / sostén, sostens. /

Tabardano: Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc d'un sembrat".

Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.

Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré".

Talabissot: Tros de llenya.

Tallacebes: Bitxo que viu en horts de cebes.

Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca. / borinot, borinots, borinota, borinotes. Tamborinada : trompada. /

Tamé: També, ex: "Caragol bové io tamé vindré".

Tardaor: Tardor.

Tarde: Tarda.

Targa: Tàrrega.

Tarrons: Torrons. / tarró, turró. /

Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric.
/ papaterra, papaterres. /

Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana."

Taup: Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de les safranòries."

Taüt, plaça del: S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa de posar els morts. / ataút, ataúts. /

Tea: Tronc dur. / Tea, tees : trossos de lleña (melis, per ejemple) rainosa u oliosa pera ensendre. /

Telaranys: (Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña /

Tenir de que: Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en català tenir que).

Teraranya: Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña /

Tercejar: Llaurar per tercera vegada.

Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons.

Tiatre: Teatre, també s'usa Triatre.

Timó: Farigola. / Vore farigolero /

Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots". / Ti, tin. /

Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi". / los tins. /

Titonet: (veieu Sirilleta).

Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes...

Tocinets: (Almatret) Calamars farcits. / gorrinet, gorrinets, calamars farsits o rellenos. /

Tomata: Tomàquet. / tomata, tomates /

Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". / tomet, tomets; volteta, voltetes. /

Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex: "Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". / torcá, torcás : llimpiá, llimpiás los morros, lo cul. /

Toronja: Taronja.

Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol".

Tos: Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano".

Tossino: Porc, verro.

Totxo: (veieu Mangala). També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses les d'Alcarràs). / tocho, tochos : de fusta; tochada, tochades /

Tou: Arna d'abelles feta d'un troc buidat.

Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat.

Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta. / de tráfec /

Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor.

Tramuja: Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!"

Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal traste, sempre puteige a son germà".
2) Objecte. Ex: "Aquesta habitació està plena de trastes".

Travessar lo pont d'asquena: Morir.

Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes".

Trenc: Tren (en zones de l'Urgell sobretot).

Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar.

Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella o campaneta que se penge als cordés, vaques... /

Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons, collons ; sofrigit, sofrigits, sofrigida, sofrigides. /

Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec". / trit, p. ej. fem trit, tridet; trits, tridets, trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades. /

Trola: Mentida. / trola, troles; Wikitroles. Mentira, mentires. /

Trolero: Mentider.
Tronc / Tronca de Nadal: El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar.

/ trong o tronc de Nadal. /

Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal". 

Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera).

Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte".

Tunda: (Os de Balaguer) (veieu Bardo)

Tuno, ser un: Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el funcionariat".

Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".

/ La TX es CH al chapurriau, ocsitá y valensiá /

Txafader: (veieu Remullader).

Txafatolls: Sapastre, pocatraça.

Txamflà: Xamfrà.

Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera.

Txampú: Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. / champú : servesa y llimó o llimonada./

Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap.

Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue". / japo, japos; escupiñada, escupiñades. /

Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" / chapo, chapos : eixada grossa, cávec, cavecs. /

Txapo, fer: Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex: "Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha aprovat res".

Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé".

Txeringa: Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul al crio". / jeringa, jeringues, jeringuilla, jeringuilles /

Txicolate: (En algunes zones de la Noguera) Xocolata. / chocolate, chocolates /

Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos que me faràs malbé les aurelles".

Txinalla: Canalla, quitxalla.

Txinar: Astirar los cabells.

Txiquet / txiqueta: Noi / noia. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". / chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes /

 

Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair".

 

Txiscar: Canyís.

 

Txisclet: Xiclet, goma mastegable.

 

Txollar: Tallar el cabell. / chollá, tallá lo pel, esquilá /

 

Txolles: Grenyes. / greña, greñes : pel llarg o llarc /

Txompo: Poc àgil. / sompo, sompos, sompa, sompes /

Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona".

Txulla: Carn magra de porc. / chulla, chulles /

Txumillo: (veieu Remulladé).

Txuminia: Ximeneia. / enchumenera, enchumeneres /

Txuneda: Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).

Txupons: Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han d'esporgar per donar força a les branques productives. / chupó, chupons, pullís, pullissos /

Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo. / churuvía, churuvíes /

Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". / surrac, surracs; serra, serres. /

Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar".

Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra.

Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut.

Txutxeries: Llaminadures. / chucheríes, vore laminero /

Umflar: Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /

 

Vacacions: Vacances. / vacassions /

Vae: Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio. Ex:
Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!! Vae!

Vaige!: Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae. / vaiga /

Vailet: Filferro electritzat per a guardar les vaques.

Valent/ valenta: Molt/ molta, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos asbalsarem al passar an la DKV".

Vàlguer: Valer. (valé, valdre)

Valtres: Vosaltres, s'accepta també valtros i vatros i vatres.

Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant".

Vas: Got.

Vastrús: Estruç. / avestrús /

Vataquí o Vataquit: Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!"

Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" / veigues /
2) Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!".

Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. (wesque)

Ventatja: Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del seguro i no mos caldrà cullir". / ventaja, ventajes. /

Ventrellada: (Pla d'Urgell) (veieu revenzillada)

Vereno: Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno, venenos. /

Verra: Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El masculí és Verraco.

Verraco: Masculí de verra. / verro, verros; verraco, verracos; gorrino, gorrinos, gorrina, gorrines./

Videll: Vedella.

Vime: Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer cistelles.

Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat.

Viritat o vritat: Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat /

Voligana: (veure Palometa, però les que volen no les que es mengen.).

 

Wano, guano: Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono". Ex: "Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /

https://www.ccma.cat/324/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-recull-la-forma-de-parlar-de-lleida/noticia/611405/https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_nou_diccionari_lleidat%C3%A0-catal%C3%A0http://catalallengua.blogspot.com/2017/10/fragment-de-lo-diccionari-lleidata.htmlhttps://surtdecasa.cat/ponent/entorn/paraules-i-expressions-tipiques-de-ponenthttp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-ja-esgotat/video/2824130/

 

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=1eqIBAIQnak&w=320&h=266]

 

https://www.facebook.com/LoDiccionari/

 

https://www.editorialfonoll.cat/producte/lo-diccionari-lleidata/

 

https://www.onomastica.cat/lo-nou-diccionari-lleidata-catala/

 

https://www.domestika.org/es/projects/47637-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

 

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140409/54405628227/lleidata-facil-libro-catalunya.html

http://directe.larepublica.cat/llibre/35842/diversos-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

https://www.teleponent.cat/lo-diccionari-lleidata-arribara-llibreries-sant-jordi/