Mostrando las entradas para la consulta probat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta probat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 4 de diciembre de 2025

Proar

Proar, v., lat. probare, prouver, démontrer.
Tot quan en dic entr' els fins amadors
Posc ben proar, qu' es vertatz e mesura.
Pistoleta: Sens e sabers.
Tout ce que je dis entre les fidèles amants je puis bien prouver, vu que c'est vérité et mesure.

- Éprouver, constater, vérifier.
Fornaz e 'l focz proa l' aur e l'argent. Trad. de Bède, fol. 81.
La fournaise et le feu éprouve l'or et l'argent.
Aras pot hom conoisser e proar
Que de bons faitz ren Dieus bon guizardo.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. (Raimbaud)

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Maintenant on peut reconnaître et constater que de bonnes actions Dieu rend bon guerdon.
Fig. A la cocha pot hom proar
Amic de bocha.
(chap. A la nessessidat se pot probá amic de boca; cuan te fa falta ajuda, probes los amics o les amigues “de boca”; cocha ocsitá, fransés besoin, ocsitá bezonh.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.
(chap. Abans en chapurriau : antes, abans de : antes de; abans que : antes de que; fa tems, aixó se fée abans, allacuanta.)
Au besoin l'on peut éprouver ami de bouche.
Part. pas. Non es amors, ans es engans proatz.
(chap. No es amor, sino engañ probat. Lo latín probare passe a probá; no sé per qué ni cuan va passá a v, provar.)
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire.
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie prouvée.
Ayzo es cauza proada. V. de S. Honorat.
(chap. Aixó (assó, açó) es cosa probada.)
Ceci est chose prouvée.

CAT. ESP. Probar. PORT. Provar. IT. Provare.
(N. E. Cuando Raynouard escribía este Lexique Roman, aún encontraba en el dialecto occitano catalán el verbo probar, con b de Barchinona.)
(chap. Probá, probás: yo me probo, probes, probe, probem o probam, probéu o probáu, proben; probat, probats, probada, probades.)

2. Prova, Proa, s. f., lat. proba, éprouvette, sonde.

Vos lo coretz e sabetz co,

Ab una prova de lato.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous le parcourez et vous savez comment, avec une sonde de laiton.

Li qual pauzeron la proa e troberon XX passes.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.

Lesquels posèrent la sonde et trouvèrent vingt pas.

CAT. Proba. ESP. Prueba. PORT. IT. Prova, pruova. (chap. Proba, probes.)

3. Proazo, Probatio, s. f., lat. probatio, épreuve, essai.

Parti se de la folla proazo que avia faita.

V. de Pons de Capdueil.
Il se départit de la folle épreuve qu'il avait faite.
Pas a damnament, mas a probatio. Trad. de Bède, fol. 30.
Pas à damnation, mais à épreuve.
ANC. FR. La probation de vraye amour gist en fait.
Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. bibl. Ms., p. 1390.

CAT. Probació. ESP. Probación. PORT. Provação. IT. Probazione, provazione, provagione.

4. Proansa, Probansa, Provansa, s. f., preuve.

Proansa, so es leials demostransa d' aquela causa dont es doptes.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27.
Preuve, c'est loyale démonstration de cette chose dont est doute.

De falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
De faux actes ou de fausses preuves.

Aras diguam d' aquelas provansas que son faitas per estruments.
(chap. Ara diguem (parlem) d'aquelles probes que són fetes per instrumens.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves qui sont faites par instruments.

ANC. FR. Par le prouvanche des anchiens escrips.
Cartulaire 21 de Corbie. Carpentier, t. III, col. 406.
Mostrèrent du fet la provance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 316.
ESP. Probanza. PORT. Provança. IT. Provanza.

5. Proaire, s. m., essayeur, examinateur.

La toisos de la lana...
Don fo Gedeons proaire.

Pierre de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine... dont Gédéon fut essayeur.
ESP. Probador. PORT. Provador. IT. Provatore.
(chap. Probadó, probadós, probadora, probadores.)

6. Provament, s. m., épreuve, essai.
Lo provament de l' obra es compliment de l' amor.

Doctrine des Vaudois.
L'épreuve de l'oeuvre est complément de l'amour.
IT. Provamento.

7. Aproar, Aprobar, v., lat. approbare, approuver.

Los quals enten aproar l' avesques de Caortz.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XVIII, fol. 78.
Lesquels entend approuver l'évêque de Cahors.
CAT. ESP. Aprobar. PORT. Approvar. IT. Approvare.
(chap. Aprobá: aprobo, aprobes, aprobe, aprobem o aprobam, aprobéu o aprobáu, aproben; aprobat, aprobats, aprobada, aprobades; aprobaría; aprobaré; si yo aprobara.)

- Éprouver, essayer.
Part. pas. fig. No fo anc bos cel que non es aproat per la aspredat dels mals. Trad. de Bède, fol. 65.
Ne fut jamais bon celui qui n'est pas éprouve par l'âpreté des maux.
(N. E. Observen aspredat occitano, âpreté francés de tiempos de Raynouard, más antiguo “aspreté”; chapurriau aspredat, aspró.)

Valhen... et aprobat en bonas vertus.
(chap. Valén... y aprobat en bones virtuts.)

Genologia dels contes de Tholoza, p. 3.
Vaillant... et éprouvé en bonnes vertus.

8. Aprobatiu, adj., approbatif.
Que aprobatiu. Leys d'amors, fol. 77.
Que approbatif.

ESP. Aprobativo. (RAE: aprobatorio, https://www.rae.es/tdhle/aprobativo)

9. Comprobar, v., lat. comprobare, prouver, approuver.
Part. pas. Om comprobat qu' en fossetz... per batailla.

Titre de 960.
(chap. Home comprobat que ne foreu... per batalla. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 960 en lo chapurriau de 2025; sol han passat 1065 añs desde entonses y yo u enteng perfectamen. No crec que los catalans dels añs 960 anigueren a enseñáls a parlá als Francos y caudillos de la época.)
Homme prouvé que vous en fussiez... par bataille.

Parecidos razonables, Francisco Franco Bahamonde

- Éprouver.
Subst. Al comprobad o per batala venend o que combatre no n' aus.

Titre de 1025.

(chap. Al comprobat o per batalla vinén o que combatre no n'ose; no osá : no tindre collons, no atrevís; v. combatre, o combatí: combatixgo o combatixco, combatixes, combatix, combatim, combatiu, combatixen; combatut, combatuts, combatuda, combatudes; combatit, combatits, combatida, combatides.)
A l'épreuve ou par bataille venant ou qui combattre n'en ose.

CAT. ESP. Comprobar. PORT. Comprovar. IT. Comprobare.
(chap. Comprobá, comprobás: yo me comprobo, comprobes, comprobe, comprobem o comprobam, comprobéu o comprobáu, comproben; comprobat, comprobats, comprobada, comprobades; comprobaría; comprobaré; si yo comprobara.)

10. Esproar, Esprohar, v., éprouver, vérifier, reconnaître.

En Guillen dis qu' el o volia esproar. V. de Guillaume de Balaun.
(chap. Mossen Guillén (Guillermo, Guillem, Guiem) va di que ell u volíe probá : verificá, reconeixe.)
Le seigneur Guillaume dit qu'il voulait éprouver cela.

Lo fuocs esproa lo fer. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Lo foc probe lo ferro, lo fierro.)
Le feu éprouve le fer.
Fig. A la cocha pot hom son amic esproar.
Roman de Fierabras, v. 720.
Au besoin on peut éprouver son ami.

Part. pas. Si non es premieyramens ben esprohatz.
Coma bona moneda ben esprohada.

V. et Vert., fol. 83 et 59.
S'il n'est premièrement bien éprouvé.
Comme bonne monnaie bien éprouvée.
ANC. FR. Al besuin est truved l'ami e épruved.
Philippe Than, Liv. des Créatures.

11. Esproadamens, adv., d'une manière éprouvée, avérée, certainement. Mot esproadamens. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 1.
Moult certainement.
(chap. Probadamen, de una manera probada, verificat, averiguat, sertamen.)

12. Esproa, s. f., épreuve.

Per sas bonas armas, las quals el ben sap de bona esproa.

Arbre de Batalhas, fol. 77.

Par ses bonnes armes, lesquelles il sait bien de bonne épreuve.

13. Esproansa, Esprovanza, s. f., épreuve, essai.

Pos de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no faria esproansa. V. de Pons de Capdueil.
Pons de Capdueil fut le plus allègre homme du monde, et dit que davantage il ne ferait épreuve.

Comtet li tot l' isquern e com o fes per esproansa.

V. de Guillaume de Balaun.
(N. E. Creo que isquern tiene algo que ver con escarnio.)
Il lui conta toute la plaisanterie et comment il le fit pour essai.

Non las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que tu ne les juges donc pas par ressemblance, mais par vérité et par épreuve.

14. Esproaire, s. m., essayeur, examinateur.

Ieu sui assatz esproaire.

Marcabrus: El son.
Je suis assez examinateur.

ANC. FR.

Quelque morceau d'esprouveur de triacle.
J. Marot, t. V, p. 85.

15. Reproar, Reprovar, v., lat. reprobare, réprouver.
Provi, aprovi, reprovi. Leys d'amors, fol. 90.
(chap. Probo, aprobo, reprobo.)
Je prouve, j'approuve, je réprouve.

Subst. Que non caia en reproar.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Qu'il ne tombe pas dans le réprouver.
Part. pas. Mas aquest sian reproat.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Mais que ceux-ci soient réprouvés.
Mays volgra esser morts que si 'lh fos reprovat.

Roman de Fierabras, v. 1379.
Davantage il vaudrait être mort que s'il fut réprouvé.

CAT. ESP. Reprobar. PORT. Reprovar. IT. Riprovare.
(chap. Reprobá: reprobo, reprobes, reprobe, reprobem o reprobam, reprobéu o reprobáu, reproben; reprobat, reprobats, reprobada, reprobades; reprobaría; reprobaré; si yo reprobara.)

16. Repropche, s. m., reproche, blâme.
Ses negun orguelh e ses negun repropche. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Sans nulle insolence et sans nul reproche.
No ti fassa aver reproche. Trad. de Bède, fol. 70.
Qu'elle ne te fasse avoir reproche.
ESP. Reproche. (chap. Reproche, reproches.)

17. Reprochier, s. m., reproche, outrage.

De reprochiers sadolatz.
(chap. De reproches saturat.)
Passio de Maria.
Rassasié d'outrages.

18. Reprochament, s. m., reproche, blâme.

Apres ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.

Richard Coeur-De-Lion: Ja nuls.
(N. E. Sí, Ricardo Corazón de León también hablaba y escribía en occitano. Sus textos son los favoritos de Ignacio Belanche y Silvia Dilla, filólogos de inglés en el instituto de Valderrobres. Ambos de la CHA.)
Après ma mort ils en auront reproche, si ici ils me laissent prisonnier.

Per que Dieus lo tornet en grans reprochamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
C'est pourquoi Dieu le tourna en grands reproches.

19. Repropchar, v., reprocher.
No m pot dir nuls hom, ni repropchar
Qu' anc, en guerra, m volgues de vos lunhar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Ne me peut dire nul homme, ni reprocher que oncques, en guerre, je voulusse m'éloigner de vous.
ESP. Reprochar. (chap. reprochá: reprocho, reproches, reproche, reprochem o reprocham, reprochéu o reprocháu, reprochen; reprochat, reprochats, reprochada, reprochades; reprocharé; reprocharía; si yo reprochara.)

20. Reprochier, Reprovier, Reproier, s. m., proverbe.

Vers es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.

Amanieu des Escas: Dona per.
Est vrai le proverbe qu'on dit: Tel se croit chauffer qui se brûle.

Del reprovier mi sove:
Qui non contraditz autreia.
(N. E. El que calla, otorga; quien no contradice, otorga.)

Peyrols: Nuls hom.
Du proverbe il me souvient: Qui ne contredit octroie.

E 'l reproiers es vertatz:
Del cal seignor tal mainada.
T. du Dauphin d'Auvergne et de Bertrand de la Tour: Mauret.

Et le proverbe est vérité: Duquel seigneur tel domestique.

ANC. FR.

Ke bien savès, ja n'iert, en reprovier,
D'orgellex cuer, bone cançons cantée.
Le Roi de Navarre, chanson 14.


Probage

jueves, 25 de julio de 2024

1. 5. De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.

Capítul V.

De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.


Llichí y mes lligí als llibres que li dixáe lo retó y un ric del poble va sé lo que va fé en mol tems. Entre tots los que mes li agradáen eren los de historia y les fábules de Esopo en la vida de este gran fabulista: y un atre llibre al que li dieben Lo Cortesano. Pero no olvidáe lo ejercicio de les roques ni lo aná als campos en lo primé llauradó que entopetabe o topetabe, ni les probes de agilidat.

Un día li va di sa mare: 

- Fill, ya tens dotse añs; ya es tems de que adeprengues algún ofissi. Y ell va contestá que pera qué eren los ofissis. Són, fill, li va contestá sa mare, pera no está bambán y guañás la vida. 

- ¿Només que per an aixó?, va di ell; pos yo tos dono paraula de no está may bambán, com veéu que tampoc no u estic ara, pos ya vech que es roín, encara que sol sigue perque lo que no fa res, ya en aixó fa mol mal no ocupán lo entretenimén y les mans, y en cuan a guañás la vida tingue firme esperansa que no me faltará, si Deu vol, ni a vosté en mí. Que no vull yo que vaigue a rentá en fret y en caló perque es siñal de molta pobresa, y no ha de passá tans mals ratos. Pero si tos entristix que no adeprenga un ofissi, digueume quin hay de adependre. Y sa mare li va contestá que lo que vullguere. 

- Pos yo, va di ell, no ne vull adependre cap. Perque hau de sabé que segons yo hay advertit, los homens són mol ignorans y no fan mes que disparates, obrán en tot en molta torpesa y sense cap discurs; y encara mes, generalmen fan mal als atres en malissia, y potsé an ell mateix per rechás. Yo no sé si a datres puestos són diferens, perque ya sabeu que no hay eixit de Almudévar mes que pera aná a vore als nostres parens, y dos vegades a Huesca aon a ningú vach coneixe ni vach tratá mes persones que les recaderes del mercat, que per sert gasten mol desenfado y poca vergoña. Pero si tots són lo mateix, no nessessito cap ofissi pera guañám la vida y félay a vosté descansada.

- Fill meu, va di entonses sa mare: mol saps y vech que parles com los flares que prediquen o com los homens que van en nous trajes per lo món y vénen de lluñanes terres. Fes lo que vullgues y Deu te ilumino: sol no vullguera que fores roín.

- Hasta ara, mare, va contestá ell, no u hay sigut ni hay probat de séu; y lo que hasta los dotse añs no es roín, ya sempre sirá bo. 

- Segons, li va replicá sa mare: algúns s' hi tornen después. 

- No pot sé, va di ell: perque yo sé que lo que es roín de home fet ya u ere de chiquet, pero no sabíe ni podíe empleá la maldat, pero lo que es mala inclinassió ya la teníe al alma.

- Ara vech, va contestá sa mare, que vas tenín raó. 

¿Quí t’ha amostrat estes coses?

- Aquí dins, va contestá ell, me les amostren totes; y los llibres que llechisgo o llixgo, y les dones cuan riñen unes en atres. 

- ¿Cóm poden enseñát o amostrát res les dones y mes reñín?, 

va preguntá sa mare mol admirada.

- Pos me enseñen mol, va contestá ell; tot lo que entonses diuen es locura y sabiduría, y lo mateix me enseñe la un que l’atre. Y u adepreng de elles y dels atres chics a les seues enganchades, y dels llibres, u aplego aquí dins y u guardo, y alló engendre atres coses, y estes engendren después atres; y les junto y les regiro y amasso totes, o les separo y compong segons me demanen les ocasions.

Entonses sa mare, esbarrada de sentíl parlá en tanta sabiduría, li va di: 

- No sé, fill meu, cóm sen yo tan tonta vach parí un fill tan espabilat.

- ¡Tonta, diéu!, va contestá ell; pos yo no hay advertit que u siguéu, perque les dones que yo ting per tontes al poble són vanes, cantoneres, gorrines, desastrades, rezongueres, noveleres, picudes, chismoses y bachilleres

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

- Fill, fill, li va di entonses sa mare; eixa es massa malissia pera la teua edat; dixa a les pobres dones, que tan despressio porten a costes per sé dones y per ende lo espart del món.

- Ara sí que vech que sou una mica tonta, va di ell: perque hau dit una tontada mol gran. ¿Cóm diéu que les dones són lo espart del món? ¿Quin espart sou vosté a la vostra casa? Vosté sou la siñora y yo lo vostre fill, vosté me voléu y yo la vull; vosté me servís ara y yo la serviré después; vosté me cuidéu y yo creixco y me fach home pera donali honra y amparala y mantíndrela. No tos digáu espart, perque me hau afrentat y casi no puc mirala a la cara.

Un atre día a la hora de minjá va arribá sa mare en gran sofoco dién entre llágrimes:

- Los rics sempre rics y los pobres sempre ham de callá. Mira, fill, que ving acalorada. Lo hidalgo de la cantonada de la plassa me ha topetat al carré, y plantanse a cuatre passes me ha dit: "Be críe lo fill, la pubilla; ya casi es home y sol sap parlá y fé lo Marc Esopo. 

La paga que ell tos donará per lo ofissi que li habéu amostrat. ¿Pensáu fél rentadora o cuinera com vosté? Milló li cuadraríe lo ofissi de comare o de casamenté.» Yo, al sentí paraules tan ofenedores, me hay mort de vergoña, la llum del sel no la veía; y casi me aufego de la pena que me unfle lo pit. ¿Qué me dius, fill meu, per al meu consol?

- Per ara, mare meua, sol tos dic que mingéu en gust, y demá tos diré lo que faré en este enfado que tos han donat perque no convé obrá ni adoptá consell cuan la caló de la passió está al mes alt pun, com u está ara als dos, vosté plore pero yo encara que estic ofés parlo en esta templansa. Ya que eixe hidalgo creu que pot oféndrela perque no me donéu ofissi, dixem la seua insolensia y agarrem la raó. Demá, si voléu, adependré de teixidó, después demá, de sastre, lo dilluns, de pelaire, lo dimats, de fusté, lo dimecres... 

casa el sastre, turismo rural, Beceite

- Fill meu, lo va tallá sa mare olvidán les llágrimes y la afrenta:

¿quín disparate estás dién? ¿No saps que cada un de eixos ofissis coste mols añs de adependre, y tú, vols adependren un cada día? 

- Torno a di, y sertifico, va contestá ell, que cada día hay de adependre un ofissi, y mes si es menesté o convé. Hasta mich día lo estudiaré, per la tarde entrenaré les mans, y a la nit cuan vinga a casa li portaré ya alguna mostra de la meua obra. Perque yo hay mirat a ixos homens als seus tallés y sé lo que me dic. Mínjo y alégros, que lo fill que hau parit no va naixe pera burret o ruquet, com Carlos Rallo Badet; ni tampoc pera sé humillat per cap fill d' algo ni pera patí que sa mare u sigue per ningú.
Yo faré que dins de pocs díes sigáu beneída per tots, y envechada potsé de eixe mateix hidalgo que tos ha insultat. Perdonemlo empero per la bona intensió en que u haurá fet, encara que en poc miramén y sobrada fanfarronería y mals modos. aixó es soberbia de naiximén y confiansa en les riqueses.

Aquella tarde anáe Pedro a casa de sa padrina, com solíe, y al passá per la plassa va vore al hidalgo en lo mossen: se va arrimá an ells y sense saludá se va encará en aquell y en gran aplom li va di: 

sa padrina, Ángeles Gil Guimerá

- Siñó fill d'algo de la cantonada (cridanlo aixina per despressio): avui hau fet plorá a ma mare, y les seues llágrimes me han abrasat les entrañes y les guardo aquí (siñalán lo cor), perque soc lo seu fill y sé quí té o no té dret a oféndrela. No u olvidéu, que tampoc yo u olvidaré. Adiós. Y dién aixó sen va aná en tota serenidat y mirada severa.
Lo mossen lo va cridá moltes vegades y hasta va volé seguil; pero lo va tindre que dixá perque ni la cara va girá pera mirál y va colá com un rellámpec. Va sentí mol lo mossen aquell cas, y u va sentí tamé lo hidalgo, pero de manera diferén, perque lo mossen u sentíe per amor al chiquet, y l’atre de ira y de rencor de les seues paraules y atrevimén.


Original en castellá:

Capítulo V.

De cómo Pedro Saputo determinó aprender algún oficio.

Leer y más leer en los libros que le dejaba el cura y un rico del pueblo fue lo que hizo en mucho tiempo. Entre todos los que más le gustaban eran los de historia y las fábulas de Esopo con la vida de este gran fabulista: y otro libro que llamaban El Cortesano. Pero no olvidaba el ejercicio de las peñas ni el ir a los campos con el primer labrador que encontraba, ni las pruebas de agilidad y ligereza.

Un día le dijo su madre: - Hijo, ya tienes doce años; ya es tiempo de que aprendas algún oficio. Y él respondió que para qué eran los oficios. Son, hijo, le respondió su madre, para no estar ocioso y ganar la vida. - ¿No más que para eso?, dijo él; pues yo os doy palabra de no estar nunca ocioso, como veis que tampoco no lo estoy ahora, pues ya se me alcanza que es malo, aunque sólo sea porque el que no hace nada, ya con eso hace mucho mal no ocupando el entretenimiento y las manos, y en cuanto a ganar la vida tened firme esperanza que no me faltará, Dios mediante, ni a vos conmigo. Que no quiero yo que vayáis a lavar con frío y con calor porque es señal de mucha pobreza, y no os habéis de dar tan mal tiempo ni vida tan lacerada. Pero si os afligís porque no aprendo un oficio, decidme cuál he de aprender. Y su madre le respondió que el que quisiera. - Pues yo, dijo él, no quiero aprender ninguno. Porque habéis de saber que según yo he advertido, los hombres son muy ignorantes y no hacen sino disparates, y rudezas obrando en todo con mucha torpeza y sin ningún discurso; y el que es un poco más avisado, generalmente hace daño a los otros con malicia, y tal vez a sí mismo por reverbero. Yo no sé si en otras partes son diferentes, porque ya sabéis que no he salido de Almudévar sino que para ir a ver a nuestros parientes, y dos veces a Huesca en donde a nadie conocí ni traté más personas que las recaderas del mercado, que por cierto gastan largo de su desenfado y poca vergüenza. Pero si todos son lo mismo, no necesito ningún oficio para ganar la vida y dárosla a vos descansada. - Hijo mío, dijo entonces su madre: mucho sabes y veo que hablas como los flaires que predican o como los hombres que andan con nuevos trajes por el mundo y vienen de luengas tierras. Haz lo que quieras y Dios te ilumine: sólo que no querría que fueses malo. - Hasta ahora, madre, respondió él, no lo he sido ni entendido serlo; y el que hasta los doce años no es malo, ya siempre será bueno. - Según, le replicó su madre: algunos se tornarán después. - No puede ser, dijo él: porque yo conozco que el que es malo de hombre hecho lo hubo de ser de niño, sino que no sabía ni podía ejecutar la maldad, pero lo que es mala inclinación ya la tenía en el alma.

- Agora veo, contestó su madre, que vas teniendo razón. ¿Quién te ha enseñado esas cosas? - Aquí dentro, respondió él, me las enseñan todas; y los libros que leo y las mujeres cuando riñen unas con otras. - ¿Cómo pueden enseñarte nada las mujeres y más riñendo?, preguntó su madre muy admirada. - Pues me enseñan mucho, respondió él; todo lo que entonces dicen es locura y sabiduría, y lo mismo me enseña lo uno que lo otro. Y lo aprendo de ellas y de los otros chicos en sus contiendas, y de los libros, lo recojo aquí dentro y lo guardo, y aquello engendra otras cosas, y éstas engendran luego otras; y las junto y las revuelvo y amaso todas, o las separo y compongo según me cumple y piden las ocasiones.

Entonces su madre, espantada de oírle hablar con tanta sabiduría, le dijo: - No sé, hijo mío, cómo siendo tan tonta he parido un hijo tan agudo. - ¡Tonta, decís!, contestó él; pues yo no he advertido que lo seáis, porque las mujeres que yo tengo notadas por tontas en el lugar son vanas, cantoneras, puercas, desastradas, rezongueras, noveleras, picudas, chismosas y murmuradoras. - Hijo, hijo, le dijo entonces su madre; ésa es demasiada malicia para tu edad; deja a las pobres mujeres, que harto desprecio llevan a cuestas con ser mujeres y por ende el estropajo del mundo. - Ahora sí que veo que sois un poco tonta, dijo él: porque habéis dicho una muy grandísima necedad. ¿Cómo llamáis a las mujeres el estropajo del mundo? ¿Qué estropajo sois vos en vuestra casa? Vos sois la señora e yo vuestro hijo, vos me queréis e yo os quiero; vos me servís agora e yo os serviré después; vos me cuidáis e yo crezco y me hago hombre para daros honra y ampararos y manteneros. No os llaméis estropajo, por vida mía, porque me habéis afrentado y casi no oso miraros a la cara.

Otro día a la hora de comer llegó su madre con gran bochorno y pasión diciendo entre lágrimas: - Los ricos siempre ricos y los pobres siempre hemos de callar. Mira, hijo, que vengo llena de calor y corrimiento. El hidalgo de la esquina de la plaza me ha topado en la calle, y plantándoseme a cuatro pasos me ha dicho: «Bien criades el hijo, la Pupila; ya casi es hombre y sólo sabe parlar y hacer el Marco Esopo. El pago que él os dará por el oficio que le habéis enseñado. ¿Pensáis hacelle lavandera o cocinera como vos? Andad, que mejor le cuadraría el oficio de comadrón o de casamentero.» Yo, al oír palabras tan injuriosas, me he cubierto de vergüenza, la luz del cielo no veía; y casi me ahogo de la pena que me hinche el pecho. ¿Qué me dices, hijo mío, para mi consuelo? - Por ahora, madre mía, sólo os digo que comáis con gusto, y otro día os diré lo que hace a este enojo que os han dado porque no conviene obrar ni adoptar consejo cuando el calor de la pasión está en su mayor punto, como lo está ahora en los dos, que vos lloráis e yo de puro levantado y ofendido hablo con esta templanza. Y ya que ese hidalgo cree que puede ultrajaros porque no me dais oficio, dejemos su insolencia y tomemos su razón. Mañana, si queréis, aprenderé de tejedor, después de mañana, de sastre, el lunes, de peraile, el martes, de carpintero, el miércoles... - Hijo mío, le atajó su madre olvidando las lágrimas y su afrenta: ¿qué disparate estás diciendo? ¿No sabes que cada uno de esos oficios cuesta muchos años, y tú, quieres aprender uno cada día? - Torno a decir y certificaros, contestó él, que cada día he de aprender un oficio, y más si es menester o conviniera. Hasta medio día lo estudiaré, por la tarde ejercitaré las manos, y a la noche cuando venga a casa os traeré ya alguna muestra de mi obra. Porque yo he mirado a esos hombres en sus talleres y sé lo que me digo. Comed y alegraros, que el hijo que habéis parido no nació para jumento; ni tampoco para ser escarnecido de ningún hidalgo ni para sufrir que su madre lo sea de nadie. Yo haré que dentro de pocos días seáis bendecida de todos, y envidiada quizá de ese mismo hidalgo que os ha insultado. Perdonémosle empero por la buena intención con que lo habrá hecho, aunque con poco miramiento y sobrada altivez y mal modo. Eso es soberbia del nacimiento y confianza en las riquezas.

Aquella tarde iba Pedro a casa de su madrina, como solía, y al pasar por la plaza vio al hidalgo con el cura: acercóse a ellos y sin saludar se encaró con aquél y con grande entereza dijo: - Señor hidalgo de la esquina (llamándole así por desprecio): hoy habéis hecho llorar a mi madre, y sus lágrimas me han abrasado las entrañas y las guardo aquí (señalando el corazón), porque soy su hijo y sé quién tiene o no tiene derecho a ultrajalla. No lo olvidéis, que tampoco yo lo olvidaré. Adiós. Y diciendo esto se fue con su serenidad y mirada severa. El cura le llamó muchas veces y aun quiso seguirle; mas lo hubo de dejar porque ni aun la cara volvió a mirarle y traspuso como un relámpago. Sintió mucho el cura aquel caso, y lo sintió también el hidalgo, pero diferentemente, porque el cura lo sentía de amor al niño, y el otro de ira y de mancilla de sus palabras y atrevimiento.

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor.

Jhesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua humilment invocats.

Vists per nos don Francesch Pays de Sotomayor (inquisidor) de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creat e deputat e Jacme Fiella en cascun dret doctor digne e canonge de la Seu de Barcelona vicari general per lo reverendissim Senyor don Henrich de Cardona per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica elet de Barcelona lo proces criminal denant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor (pone premotor) e procurador fiscal en lo sagrat offici de la inquisitio de una part agent e denunciant e Na Blanquina muller que fonch den Jacme Casafranca quondam per heretge condemnat conversa e de linatge de jueus devallant al gremi de Sancta mare Esglesia reconciliada de la part altra defenent en e sobre la accusatio e demanda per lo dit procurador de la fe en lo dit son offici contra la dita Blanquina Casafranca donada e intentada dient e allegant la dita Blanquina Casafranca esser heretica apostata impenident ficte e simuladament confessant e relapsa e que la dita confessio que feu dita Blanquina Casafranca denant los reverends inquisidors predecessors nostres per la qual fonc reconciliada e al gremi de Sancta mare Esglesia reconsiliada reunida e reincorporada fonc ficta e simulada e falçament confessada. Vist com sobre les dites coses accusatio e demanda havem oides les dites parts a ple en tot lo que han volgut dir e allegar e provar fins aquelles havem hagudes per concloses e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam a les dites parts als presents dia e loch e hora haguda sobre aço delliberatio e madur consell ab moltes persones de scientia e molta conscientia trobam que debem declarar e pronunciar axi com ab tenor desta nostra present sententia declaram e pronunciam lo dit procurador de la fe haver probat be e integrement segons devia la sua intencio e les coses per ell deduides e posades en la sua accusatio e denunciatio contra la dita Blanquina Casafranca no fonch ni es en alguna manera excensa ni elisa ans per les proves per lo dit procurador de la fe davant nos donades produides legitimament nos consta la dita Blanquina de Casafranca esser heretica apostata de la Sancta fe catholica christiana impenident e fictament e simulada confessant esserse transpassada a les cerimonies judaiques e ritus de la ley de Moyses. En special trobam e consta en lo proces contra la dita Blanquina Casafranca fet com ella en temps del reverend mestre Spina lavors inquisidor confessa tant solament que tenia opinio e creença que la ley dels jueus no era contra nostra Sancta fe catholica ans crea que no era gran error fer algunes cerimonies judaiques e per ço alguns dissaptes no filava es ver que diu faea algunes altres faenes com es cosir e dabanar. E mes que feu un dejuni que los jueus fan en lo mes de setembre de amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. E que donava almoyna a jueus e encara alguns diners poca quantitat per oli a les lanties de la Synagoga. E mes que manjava del pa que los jueus de Cervera li remettian. Es veritat que dix era apres de llur pascha judaica e que no manjava per la pascha sino perque era bell pa per que tanbe manjava pa levat quant manjava de dit pa dels jueus. E mes que manjant en una taula ab jueus e de llurs viandes apparellades per ells en la vila de Cervera e de la vianda que ells apparellaven pera llurs dissaptes apparellantho altres dies dix crea ne havia menjat en dissapte. E mes trobam que dix en dita confessio que algunes vegades uns jueus amics seus de Cervera e de Monblanch venian a Barcelona e alguna vegada per quels havian fets plers en llurs cases stant fugits per les morts de Barcelona los accullien en sa casa e posaven alli per temps de tres o quattre jorns e lus faea degollar algunes gallines o pollastres e tots ne manjaven e tambe los apparellaven los divenres per als dissaptes com hi staven los dissaptes. E mes que en la vila de Cervera stant alli fugits per les morts ans que ella sen tornas a Barcelona ana a veure la Synagoga del (dels) jueus. E mes que tenia una borda en la vila de Cervera e alguns dissaptes ley manlavaven los jueus pera fer foch per que stava en una casa ques passava al altra casa de jueus. E mes que algunes vegades faea rentar ab sal la carn ans que la posassen a coure e aço dix faea amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. Encara dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca que ella veent fer lo dejuni judaich e servar los dissaptes e altres cerimonies a sa mare nomenada Violant muller den Mayans per heretges condemnats ho aprengue de fer e de fet ho feu e ho serva axi com ho veya fer a la dita sa mare. E apres que totes les dites cerimonies judaiques per ella desobre confessades les faea per devotio e intentio de judeizar creent ques havia de salvar en la ley de Moyses tambe com en la Sancta ley christiana. E aço dix davant lo reverend don Ferrando de Montemayor archidiano de Almaçan (arcediano de Almazán, en Soria) inquisidor en lany mil CCCC noranta vuyt e que ella comença de fer los dits dejunis judaichs de edad de deu anys e quels continua de fer los dits dejunis fins vuyt o nou anys ans ques confessas ab lo dit reverend mestre Spina inquisidor del quals se leixa per ço com lo dit son marit Jacme de Casafranca lan rapta per quen havia hagut sentiment. E mes ha dit en sa confessio feta davant lo dit reverend archidiano de Almaçan inquisidor que ella vehia moltes e diverses vegades fer los sobredits dejunis judaichs en la forma judaica no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles an Joan Mayans honcle seu germa de son pare de ella dita Blanquina. E que la mare della dita Blanquina la havia induida a fer los dits dejunis judaichs e altres cerimonies judaicas lo que en la primera confessio per ella tempore gratiae feta calla e no volgue confessar ne dir ne cosa alguna. E mes avant trobam que la dita Blanquina Casafranca rea criminosa en altra confessio la qual feu davant lo dit reverend archidiano Dalmaçan inquisidor en lany MCCCCLXXXXVIIII (1499) dix e confessa con ell concerta e communica al dit Jacme de Casafranca son marit per heretge condemnat la confessio que feu en temps de la gratia ans aquella se presentas al dit reverend mestre Spina. E mes dix en dita confessio que stants fugits en Cervera per les morts de Barcelona ella dita Blanquina rea criminosa e lo dit Jacme de Casafranca son marit e Sanct-Jordi e sa muller stigueren en Montblanch quasi un mes e alli stigueren tots plegats en una casa de dit Sanct-Jordi e Casafranca heretges quondam sen anaren a la Cort e a cap de uns quants mesos tornaren alli en Montblanch e per quant se morien en Montblanch tots sen anaren a Cervera e alli stigueren tots deu o dotze dies e dalli tornaren partir los dits Sanct-Jordi e Casafranca e lexaren a alla dita Blanquina e la muller del dit Sanct-Jordi en casa de un jueu ques dea mestre Cavaller e que a son parer encara que de cert dix que no li recorda si ella feu la almoyna a jueus en la vila de Montblanch o no. Encara trobam mes en dit proces com la dita Blanquina Casafranca stant en les morts en la vila de Cervera confessa e diu en altra confessio que ella e la sobredita muller de Sanct-Jordi acompanyades de un jueu ques deya Cavaller anaren a la Synagoga o Schola dels jueus per veurela e vista sen tornaren pero que no veeren la tora e que poria esser que feessen almoyna en dita Synagoga. E mes que en la dita vila de Cervera en dit temps ella dita Blanquina rea criminosa e la dita muller de Sanct-Jordi abdues junctament faeren lo dejuni dels jueus no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles per la devotio que tenia a la ley de Moyses. Mes consta que trobam en dit proces per confessio sua propia que ella dita rea criminosa Blanquina Casafranca stant lo dit son marit pres en los carcers de aquest Sanct offici li tramettia les scedules de avisos e ell a ella pero que no li corda que contenien dites scedules. Mes trobam e consta per sa confessio propia (la segunda r de propria se pierde, ya en latín, propium, proprium) feta stant presa en los carcers de aquest Sanct offici com Na Elionor Gomes ana ab ella a la Synagoga e feu lo dejuni judaych ensemps ab ella e ab la dita Na Sanct-Jordia. Encara trobam e consta en dit proces per dit e confessio de dita Blanquina Casafranca que ella sempre havia cregut que la ley evangelica era diversa de ley de Moyses e que la una derogava a laltra e que crea que tambes salvara en la una con en laltra e que Jesu-Christ era fill de Deu e Salvador.

E trobam encara e consta per confessio feta per la dita rea criminosa en lo present proces en aquesta derrera captura sua com lo sobredit Jacme de Casafranca marit seu per heretge condemnat hague sentiment de un dejuni judaich que ella dita rea criminosa feu e que lan rapta e que ella li dix que sa mare ley havia monstrat. E mes confessa que lo dit son marit Jacme de Casafranca tambe hague conexença com ella guardava los dissaptes e que ell lan rapta e li deya "perque no filau" e ella deya "ja fas altra faena aço tench de fer." E mes ha confessat que ella no manjava porch per la devotio tenia a la ley de Moyses e que continua de fer los dejunis judaichs fins a dos o tres anys ans que vengues lo reverend mestre Spina per inquisidor en la present ciutat de Barcelona. Mes trobam en altra confessio per dita rea criminosa en son proces feta com ella altra vegada feu lo dejuni judaich del mes de setembre ensemps ab la muller del sobredit Joan de Sanct-Jordi e ab la mare de aquella sogra del dit Sanct-Jordi aquelles servasen e colien los dissaptes no faent faena en aquells per observança de la ley de Moyses mudantse robes e camises netes a la forma judaica. E mes ha dit e confessat la dita rea e criminosa que dos o tres anys abans fos venguda la inquisitio en la present ciutat de Barcelona un dia del dejuni judaich ella dita Blanquina Casafranca rea criminosa dix a una dona quis nomenava Isabell Borrassa essent abans de dinar que li cogues I parell dous e quels hi mettes en lo retret per quels se volia beure e dita dona mette dits ous en dit retret e isquessen e ella dita Blanquina Casafranca entrassen en dit retret e per una fenestra quey ha la qual ix al hort del archabisbe de Tarragona lança dits ous en dit hort e isque de dit retret faent apares que havia begut dits ous e apres a la hora del dinar dix dita Isabel Borrassa "Senyora nous dinareu" e la dita Blanquina rea criminosa dix "dinau vos vosaltres que yo nom vull dinar que ab aquells ous que he begut no tench ganes de dinar." E axi ella sestigue de tot lo dia que no manja fins a la nit e axi feu dit dejuni judaich e era en lo mes de setembre. E mes dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca rea criminosa que essent ella malalta o partera dix e prega molt a Jacme de Casafranca son marit un jorn del dejuni judaich del mes de setembre que ell volgues fer aquell dejuni judaich e que lo dit son marit li dix que si faria e que ella pensas de guarir que ell faria dit dejuni. E aquell dia dit son marit dona entenent a ella dita Blanquina que havia fet dit dejuni e apres lo dia seguent o altra dia dit son marit dix a ella "pensas te tu que sia yo tal com tu que havia ja dejunat que dos troços de sitronat mengi yo lo dia del dejuni que tragui del meu caxo." Les quals coses la dita rea criminosa advera mijançant jurament. E mes dix e confessa que quant los jueus menjaven ab ella e ab lo dit Jacme de Casafranca son marit en una taula los dits jueus donaven la benedictio al modo judaich sobre la taula e viandes quey eran. E mes dix e confessa que ella et lo dit son marit Jacme de Casafranca junctament faen lo dejuni judaich açi en la present ciutat de Barcelona e que abdos faen degollar les aus que manjaven los jueus a la forma judaica e que lo dit Casafranca son marit la induhi e la instruhi e consella com confessaria davant mestre Spina segons que ho feu. E mes que la muller den Sanct-Jordi donava almoyna a jueus pobres. Encara dix e confessa que ella dita rea criminosa quant faea los dejunis judaics no manjava porch ni peix sens scata. Mes consta per sa propria confessio com ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e Antoni Mayans e Violant sa muller pare e mare de ella dita Blanquina tots junctament faen en la present ciutat de Barcelona lo dejuni judaich del mes de setembre no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e que lo dit Casafranca veya e sabia com ella faea netejar la carn del greix e la faea retentar (rentar) ab sal al modo judaich. E trobam encara per confessio propia de la dita Blanquina Casafranca ara en sa captura feta com ella e la muller den Bonanat Bernich nomenada Clara lo jorn del dejuni judaich del mes de setembre la una a la altra se demanaven perdo a la forma judayca e que ella quada dia deya lo psaltiri sense Gloria Patri. Mes avant provam e legitimament se prova per confessio de la dita Blanquina rea criminosa en la qual dix e confessa ques veritat que en lo temps de les morts com eran a Monblanch segons que en altres confessions dix havia dit faeren la pascha dels jueus del pa alis ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e En Joan de Sanct-Jordi e sa muller e En Lois Bosch e Balthesar Bosch germans de la muller del dit Sanct-Jordi nomenada Angelina la qual pascha dels jueus dix faeren manjant pa alis per vuyt dies que durava dita pascha dels jueus e ades manjaven peix ades ous e que tots manjaven pa alis e no manjaven pa levat en tots los dits vuyt jorns e que ella dita rea criminosa e la muller del dit Sanct-Jordi compraven aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes e que les compraven per que nos servissen de les aynes en que seren (s' eren) servits entre any e havian servit al pa levat e que faeren dita pascha en lo temps que los jueus faeren dita pascha alli en Monblanch e que durant dita pascha no fayen faena abans folgaven e les dites Blanquina Casafranca e Angelina Sanct-Jordi sestaven (s' estaven) en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca se anaven a passejar e que lo dit Casafrancha monstra a la dita muller sua de dir una matinada del psaltiri pero que ella no la deya tots jorns e que ella ohia dies al dit son marit Jacme de Casafranca una matinada del psaltiri e que noy deya Gloria Patri.

E mes dix e confessa ara derrerament en sa captura com ella dita rea criminosa e son marit Jacme de Casafranca Joan Sanct-Jordi e sa muller tots per heretges condemnats tots fayen lo dejuni judaich de Quipur del mes de setembre per aquell dia dita delata criminosa diu que stigue en casa del dit Sanct-Jordi e al vespre sen ana ab son marit Jacme de Casafranca a sopar a sa casa. E mes trobam en dit proces per quant algunes persones pregaven la dita Blanquina rea criminosa que ella volgues pregar a son marit essent thesorer que volgues soltar alguns christians de natura que staven presos ella deya "lexaulos star que goys son purguen sos peccats" monstrant ira e mala voluntat als christians de natura les quals coses o la maior part de aquelles per dita rea e criminosa dites e confessades son per semblant adverades e deposades per gran numero de testimonis los quals per evitar duplicatio e prolixitat (N. E. pos menos mal) no sic fa memoria de ells pus per ses confessions ella dita rea criminosa ha largament dit e danunciat segons en son proces mes diffusament sta continuat al qual en tot e per tot nos refferim. Vistes totes les dites altres coses en lo dit proces contengudes e les que veure e mirar se devian oides les dites parts en quant dir e allegar han volgut fins que es stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela com ja desobre es dit als presents dia loch e hora los assignam haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e bona conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa de la qual tots los justs e drets judicis proceeixen trobam que devem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra difinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram la dita Blanquina Casafranca rea criminosa esserse transferida e transpassada als ritus e cerimonies dels jueus e ley de Moyses e esser vertadera heretica e apostata de la nostra Sancta fe catholica christiana e domatista de les cerimonies judaiques de la ley de Moyses impenident ficta e simuladament confessant e fautora e incobridora de heretges per les quals coses e rahons del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stada e esser de present de anathema e scomonicatio (excomunicatio) maior ligada e illaqueada e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra diffinitiva sentencia declaram tots los bens de la dita Blanquina Casafranca del temps que los dits crims de heretgia e apostasia comette e perpetra haver stats e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten a aquells mes encara en detestacio del dit crim a la sua posteritat e generatio per tant ab lo dit consell declaram tots los descendents de la dita Blanquina Casafranca fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis e beneficis axi ecclesiastichs com seculars per esser inabils perpetuament per obtenir altres de nou. E per que la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra la dita Blanquina Casafranca heretica dommatista apostata impenident incobridora e fautora de heretges fictament e simulada convertida puga ni dega fer sino desemparar aquella e remettrela a la justitia e braç secular perque li done segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant (todo junto) ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem la dita Blanquina Casafranca heretica apostata dommatista e scomunicada damunt dita al molt magnifich misser Francesch Franch (: Francisco Franco; un twittero de Falset, historiador, usa este nombre y añade B. : Bahamonde) doctor en cascun dret la Real Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya que açi present es lo qual requerim tant quant de dret podem e devem e no en altra manera que rebe la dita Blanquina Casafranca per nos desemparada e remesa en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab aquella ab tota clemencia e pietat e modere la pena deves (devers : contra) ella citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam sententiam e declaram per aquests scrits e per ells. - Franciscus Pays de Sotomayor. - Jacobus Fiella Vicarius.

Lata et promulgata fuit dicta preinserta sententia per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem predictum et per dictum venerabilem et discretum Joannem Maya notarium dictae sanctae inquisitionis lecta et publicata alta et intelligibili voce in dicta regia platea civitatis Barcinonae die lunae intitulata vicesima tertia mensis junii anno predicto millesimo quingentesimo quinto praesentibus ibidem et audientibus dictis venerabili promotore fiscali dictae Sanctae inquisitionis et dicta Blanquina uxore dicti Jacobi de Casafranca quondam heretici Barcinonae rea delata presentibus etiam pro testibus reverendis domino Antonio Codo canonico Barcinonae judice bonorum dictae Sanctae inquisitionis et fratribus Petro Alzina provinciali Petro Joanne Pahull Garci de Moros Petro Gual de ordine predicatorum Guillelmo Tolza provinciali Joanne Mir et Baldiri de ordine beatae Mariae de Monte Carmelo e Gabriele Montmany de ordine beatae Mariae de Mercede... Roma et... Romitta de ordine beati Francisci in sacra theologia magistris et venerabilibus Hieronymo Bru et Andrea Canet ordinis predicatorum et venerabile Joanne de Cardona deauratore et Guillelmo Laurador notario Petro de Ledestua Petro de Sancto-Stephano et Joanne de Castro nuntiis dictae Sancte inquisitionis et aliis quampluribus tam ecclesiasticiis quam secularibus personis in numero copioso.

sábado, 24 de febrero de 2024

Evol - Exemplificatiu

Evol, s. m., lat. ebulum (sambucus ebulus), hièble, sorte de plante.

Evol es medecinal quant a fuelhas, razitz, escorsa, rams et flors.

Eluc. de las propr., fol. 207.

L' hièble est médicinale quant aux feuilles, racines, écorce, rameaux et fleurs. 

Pren suc de evols. Rec. de recettes de médecine. 

Prends suc d' hièbles. 

CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo. (ESP. Saúco; chap. saúc; all. zwerg Holunder.)

EVOL; CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo. (ESP. Saúco; chap. saúc; all. Holunder.);

 

Evitar, v., lat. vitare, éviter. 

Per evitar... question et debat.

Tit. de 1428. DOAT, t. XCV, fol. 1.

Pour éviter... question et débat. 

Evitar despensas.

(chap. Evitá gastos. CAT. Evitar despeses.)

Reg. des États de Provence, de 1401.

Éviter dépenses.

Tot bes procurar, e tot domatge evitar.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 177.

Procurer tout bien, et éviter tout dommage. 

CAT. ESP. PORT. Evitar. IT. Evitare. (chap. Evitá: evito, evites, evite, evitem o evitam, evitéu o evitáu, eviten; evitat, evitats, evitada, evitades.)

 

Evori, Avori, s. m., lat. eboris (Ebur), ivoire. 

Plus etz blanca qu'evori.

(chap. Eres mes blanca que lo marfil.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Plus êtes blanche qu'ivoire.

Com avori blanca.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Blanche comme ivoire.

Plus a 'l cor blanc que nulhs escacx d' evori. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreyt. 

A le corps plus blanc que nul échec d'ivoire. 

IT. Avorio.

2. Bori, s. m., lat. eboris, ivoire.

Precios es cum aur et bori.

(chap. Pressiós es com or y marfil.)

Eluc. de las propr., fol. 206. 

Est précieux comme or et ivoire. 

ANC. CAT. Bori. (ESP. chap. Marfil; inglés Ivory; alemán Elfenbein.)

 

Exagi, s. m., lat. exagium, exage, sorte de mesure.

Voyez Du Cange, t. III, col. 196.

Begut en quantitat d'un exagi.

Eluc. de las propr., fol. 115. 

Bu en quantité d'un exage.

 

Exallage, s. m., exallage, figure de rhétorique.

Dionys. Halicarn., De vi Demosth., cap. 10, p. 982:

*gr Conf. Eustath. ad Hom. Odyss., p. 1470 et alibi. 

Exallage es cant hom pauza lo concret per l' abstrayt.

(chap. Exallage es cuan hom pose lo concret per l' abstracte.)

Leys d'amors, fol. 143.

Exallage est quand on pose le concret pour l' abstrait.

 

Examinar, v., lat. examinare, examiner. 

Per auzir e per examinar. Cout. de Condom.

(chap. Per a escoltá y per a examiná; auzir : ESP: oír)

Pour entendre et pour examiner.

Examinet la causa.

(chap. Va examiná la causa; causa tamé es cosa.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 110. 

Il examina la cause.

E 'l tractat examinarai.

(chap. Y yo examinaré lo trate, tratat.)

Brev. d'amor, fol. 192.

Et j' examinerai le traité.

Part. pas. Li notari... devon esser examinats. 

(chap. Los notaris... deuen sé examinats.)

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266. 

Les notaires... doivent être examinés. 

Tot ayso es proat et examinat en est libre.

(chap. Tot aixó está probat o provat y examinat an este llibre.) 

Brev. d'amor, fol. 5. 

Tout cela est prouvé et examiné en ce livre.

CAT. ESP. PORT. Examinar. IT. Esaminare. (chap. Examiná, examinás: yo me examino, examines, examine, examinem o examinam, examinéu o examináu, examinen; examinat, examinats, examinada, examinades.)

2. Examinacion, s. f., lat. examinationem, examen.

Las examinacions que se faran.

(chap. Los examens que se farán.)

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Les examens qui se feront.

Ordonnats... a la examination.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 452.

Commandés... pour l'examen.

ANC. ESP. Examinación. PORT. Examinação. IT. Esaminazione.

3. Reireexaminar, v., réexaminer, examiner de nouveau.

Reireexaminar. Statuts de Provence, BOMY, p. 201. 

Réexaminer.

(chap. Reexaminá. ESP. Reexaminar, volver a examinar.)

 

Excellent, adj., lat. excellentem, excellent.

Excellent doctor e famos. Cat. dels apost. de Roma, fol. 198. 

(chap. Exelén doctó y famós.)

Docteur excellent et fameux.

Artur Quintana Font, Excellent doctor e famos

Al comandament del excellent prince de Taranta.

Reg. des États de Provence de 1401. 

Au commandement de l'excellent prince de Tarente.

Una substantia es sobrenobla, excellent et prezident sobre totas.

Eluc. de las propr., fol. 2. 

Il est une substance très noble, excellente et dominant sur toutes.

Li excellen et aproat trobador.

(chap. Los exelens y aprobats trobadós.)

Leys d'amors, fol. 91. 

Les excellents et approuvés troubadours. 

CAT. Excellent. ESP. Excelente. PORT. Excellente. IT. Eccellente.

2. Excellencia, s. f., lat. excellentia, excellence, mérite. 

Predicon e manifeston lurs excellencias, que hom los tenga per may valens. V. et Vert., fol. 6. 

Prêchent et manifestent leurs excellences, pour qu'on les tienne pour plus méritants.

- Titre honorifique.

A la excellencia del dit mossegnor lo prince.

(chap. A la exelensia del dit monsiñó lo príncipe.)

Reg. des États de Provence de 1401. 

A l'excellence dudit monseigneur le prince. 

Supplican a la dicha excellentia.

Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 261.

Supplient à ladite excellence.

CAT. Excellencia. ESP. Excelencia. PORT. Excellencia. IT. Eccellenzia. (chap. Exelensia, exelensies. Exelén, exelens, exelenta, exelentes.)

3. Sobreexcellentment, adv., très excellemment.

En la universal communitat de totas res que han esser, cove que la una sobreexcellentment haia esser.

Eluc. de las propr., fol. 2.

En la communauté universelle de toutes les choses qui ont l'être, il convient que l'une ait l'être très excellemment.

(chap. exelenmen, sobreexelenmen.)

 

Excocicar, v., écosser. 

Part. pas. De favas excocicadas. Trad. d'Albucasis, fol. 56. 

(chap. De fabes o faves cuites; v. coure: coc, cous, cou, coém, coéu, couen; cuit, cuits, cuita, cuites; couré, courás, courá, courem, couréu, courán.)

De fèves écossées.

 

Exemple, Eixample, Eyssample, Essemple, Ishample, s. m., lat. exemplum, exemple, moralité.

En los cals sirventes demostrava molt bellas razos e de bels exemples.

V. de P. Cardinal.

En lesquels sirventes il démontrait moult belles raisons et de beaux exemples.

En totas chausas sias bos essemples de bonas obras.

Trad. de Bède, fol. 80.

En toutes choses soyez bons exemples de bonnes œuvres.

Monstra per essemples, et estrui en aissi los altres.

Que so que essegnia per paraula mostre per essemple.

Trad. de Bède, fol. 57 et 55.

Montre par exemples, et instruit ainsi les autres. 

Qu'il montre par l'exemple ce qu'il enseigne aux autres par parole.

Quar bon ishample vol om mais 

No fay sermos ab fagz savais.

Brev. d'amor, fol. 93.

Car l'homme veut mieux bon exemple qu'il ne fait sermons avec mauvais faits. 

Loc. Per qu'ieu puesc prendre

Eyssample segon qu' ay vist. 

Guillaume de Briars: Si quo 'l maiestre. 

Pour que je puisse prendre exemple selon que j'ai vu.

Vers es l' eixamples de Rainart: 

Tals se cuida chalfar qi s'art.

Un troubadour anonyme: Donna ieu pren. 

La moralité de Renard est vraie: Tel croit se chauffer qui se brûle.

ANC. FR. Et es essamples et es dis.

Marie de France, t. II, p. 59. 

Les nobles chevaliers anciens qui tant nous ont laissé de belles exemples. Monstrelet, t. I, fol. 4.

ANC. IT. In piazza ned in templo 

Non pigliare esemplo. 

Bruneto Latini, Tesoretto, p. 86. 

Il buono esemplo... molti esempli.

Boccaccio, Decameron, VII, 10, et 1, 3.

CAT. Exemple. ESP. (ejemplo) PORT. Exemplo. IT. MOD. Esempio.

(chap. Ejemple, ejemples.)

2. Isxampli, s. m., lat. exemplum, exemple.

Per donar isxampli ad aquelhs que y eran. Philomena.

(chap. Per a doná ejemple an aquells que hi estaben.)

Pour donner exemple à ceux qui y étaient.

3. Exemplar, v., imaginer, créer un type, modeler, servir de modèle.

Part. prés. subst. Mon architipe et exemplar.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

Mon archétype et modèle.

Part. pas. Cum nombre creat sia exemplat el entendement del creator. 

Es creat, exemplat et format.

Eluc. de las propr., fol. 280 et 105. 

Comme le nombre créé est imaginé dans l'intelligence du créateur.

Est créé, modelé et formé.

4. Exemplar, s. m., lat. exemplar, modèle.

Adj. Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est le principal patron et figure modèle du monde créé.

CAT. ESP. (ejemplar) PORT. Exemplar. IT. Esemplare. (chap. Ejemplar, que val de ejemple; modelo)

5. Esemplari, Yssamplari, s. m., lat. exemplaris, exemple, modèle. 

Per mostrar verai yssamplari per que nos siam reformatz a sa image.

Si volguesson esgardar a leur veray yssamplari, Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33 et 34.

Pour montrer véritable exemple pourquoi nous sommes formés à son image.

Si voulussent regarder à leur véritable exemple, Jésus-Christ.

Las farai, si d' ops sera, escandalar au l' esemplari dels senhors cossols.

Cartulaire de Montpellier, fol. 46.

Je les ferai, si besoin sera, mesurer avec le modèle des seigneurs consuls. 

ANC. FR. Il purchaça maint esamplaire.

Chron. anglo-normandes, t. I, p. 80.

6. Essemplificar, Exemplifficar, v., exposer, développer.

Per so no curam plus essemplificar. Leys d'amors, fol. 52.

Pour cela nous ne prenons plus soin d'exposer.

- Copier, faire des exemplaires.

Avem feyt exemplifficar aquestas letras.

(chap. Ham fet copiá estes lletres, cartes; fé varios ejemplars.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 41.

Nous avons fait copier ces lettres.

CAT. ESP. (ejemplificar) PORT. Exemplificar. IT. Esemplificare.

7. Exemplificatiu, adj., exemplaire, qui sert de modèle.

Cobla exemplificativa. Leys d'amors, fol. 38.

Couplet qui sert de modèle.

ESP. (ejemplificativo, ejemplar) PORT. Exemplificativo. (chap. Ejemplificatiu, ejemplificatius, ejemplificativa, ejemplificatives.)