Mostrando las entradas para la consulta llágrima ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llágrima ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, V.

Lo Camí a Amazon (tapa blana)

V.

Es verdat que la Pesteta gran se habíe guañat lo seu mote per la seua careta redona y coloradeta y lo seu carácter picán y agre com lo aiguardén. Per afegit ere una bachillera. Y a les bachilleres no los ve mal tot lo que los caigue damún. No teníe cap dret de tratá de dominá al poble. Lo poble volíe sé libre, independén, y an ella ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res, a final de cuentes, si Pancho creíe o no creíe en Deu, si Paco, lo ferré, ere abstemio o bebíe vi, o si son pare de Daniel, lo Mussol, fée lo formache en les mans llimpies o en les ungles brutes. Si aixó li fée escrúpol, que no se minjare lo seu formache y assunto acabat. Daniel, lo Mussol, no creíe que lo que la Pesteta gran fée sigueren actes de una bona dona. Los bons eren los demés que li aguantaben les seues impertinensies y hasta la van nombrá pressidenta de varies assossiassións piadoses.
La Pesteta gran ere un esperpento y un escursó. Antonio, lo Buche, teníe tota la raó al di aixó, encara que lo Buche pensabe mes, al fallá aixina, en la competensia comersial que li fée la Pesteta, que en los seus defectes físics y morals. La Pesteta gran, no obstán lo coló roch de la seua pell, ere alta y seca com una cucaña, encara que no tinguere, com esta, sing duros a la punta. Total, que la Pesteta no teníe res, apart de uns nassos mol dessarrollats, un afán inmoderat o sense cap moderassió de fótres a la vida dels demés y un variat y sempre renovat repertori de escrúpols de consiensia.
A don José, lo mossen, que ere un gran san, lo portabe de vólit.

- Miro vosté, don José - li díe, consevol día, un minut abáns de escomensá la missa -,  anit no vach pugué dormí pensán que si Cristo al Monte dels Olivés se va quedá sol y los apóstols se van adormí, ¿quí va vore que lo Redentó suáe sang?

Don José ajuntabe los ullets, penetráns com agulles de cap:

- Tranquilisa la teua consiensia, filla; eixes coses les coneixem per revelassió.

La Pesteta gran ploriquejabe y fen cuatre pucheros, díe:

- ¿Creu vosté, don José, que podré combregá tranquila habén pensat eixes coses?

Don José, lo mossen, teníe que traure tota la passiensia de Job pera soportála:

- Si no tens datres faltes pots féu.

Y aixina un día y un atre.

- Don José, anit no vach pegá l´ull donánli voltes al assunto de Pancho.
¿Cóm pot ressibí este home lo sacramén del matrimoni si no creu en Deu?

Y unes hores después:

- Don José, no sé si me podrá absoldre vosté. Ahir domenge vach lligí un llibre pecaminós que parlabe de les religións de Inglaterra. Los protestáns están allí en franca majoría. ¿Creu vosté, don José, que si yo haguera naixcut a Inglaterra, haguera sigut protestán?

Don José, lo mossen, tragabe saliva:

- No siríe difíssil, filla.

- Entonses me acuso, pare, de que podría sé protestán de habé naixcut a Inglaterra.

Doña Lola, la Pesteta gran, teníe trenta nou añs cuan Daniel, lo Mussol, va naixe.
Tres añs después, lo siñó la va castigá en lo que mes podíe dóldreli. Pero no es menos sert que la Pesteta gran se va imposá al seu doló en la rigidés y destemplansa en que solíe imposás als seus conveíns. Lo fet de que a doña Lola se la coneguere per la Pesteta gran ya fa pensá que ñagueren datres Pestetes mes menudes. Y aixina ere; les Pestetes ne habíen sigut tres, encara que ara sol ne quedaren dos: la gran y la menuda; les dos Pestetes. Eren filles de un guardia sivil, durán mols añs jefe al poble. Al morí lo guardia, que, segóns les males llengües, que may ne falten, se va morí de pena per no tindre un fill mascle, va dixá uns ahorrets en los que les seues filles van obrí una tenda.
Lo sargento va morí a un tems al que un subofissial de la Guardia Sivil podíe, en lo seu jornal, viure discretamen y encara aforrá una mica. Desde la mort del guardia - la seua dona ya se habíe mort fée añs - Lola, la Pesteta gran, se va fé cárrec de les riendes de la casa. Se va imposá a san germanes per edat y per estatura.

Daniel, lo Mussol, sol va coneixe a dos Pestetes, pero segóns habíe sentit di al poble, la tersera va sé un mun de ossos com elles y, a la seua época, va resultá un problema difíssil diferensiáles sense efectuá, previamen, un minussiós análisis. Res de assó desmentix que les dos Pestetes menudes li faigueren passá, en vida, a san germana gran un verdadé purgatori. La del mich ere dixada y dropa y lo seu carácter y manera de sé trassendíe al poble que, per los crits y estridéns rebomboris que a tota hora eixíen de la trastenda y de la casa de les Pestetes, seguíe la roína, y tirán a pijó, situassió de les relassións fraternals. Assó sí, díen al poble y debíe sé verdat perque u díen tots, que mentres les tres Pestetes van viure juntes may se les va vore faltá un día a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, díe a la parroquia, dabán del altá de San Roc. Cap allí caminaben, tiesses y pites, les tres, faiguere fred, ploguere a cabassades o tronare. Ademés marchaben acompassades, marcán lo pas, perque son pare, apart dels ahorrets, les va dixá a les filles en herensia un mol despert y pressís sentit del ritmo militá y atres virtuts castrenses.

Un-dos, un-dos, un-dos; cap a missa marchaben les tres Pestetes, en los seus pits secs, les seues caderes esmirriades y la seua soberbia estatura o alsada, camí de la iglesia, en los vels lligats en un nugo deball de la barbilla y lo breviari deball de un bras.
Un ivern, la del mich, Elena, se va morí. Se va apagá un matí fosc y plovinós de desembre. Cuan la gen va acudí a donáls lo péssame a les dos germanes superviviéns, la Pesteta gran se santiguabe y repetíe:

- Deu u sap tot y es just en les seues dessisións; se ha emportat lo mes inútil de la familia. Donémli grassies. Ya al sementeriet tocán a la iglesia, cuan tapaben en dos tarrossos de terra lo cos descarnat de la Elena - la Pesteta del mich -, unes plañideres o ploradores van escomensá a gañolá.
La Pesteta gran se va encará en elles, aspra y digna y destemplada:

- No la ploréu - va di -; s´ha mort de dessidia.

Y, desde entonses, lo trío se va convertí en dúo y a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, resabe dabán del altá de San Roc, se trobabe a faltá lo afilat y justet volumen de la Pesteta difunta. Pero va sé encara pijó lo que li va passá a la Pesteta menuda. A fin de cuentes lo de la del mich va sé dessignio de Deu, mentres que lo de l´atra va sé una fluixesa de la carn y per tan degut al seu libre y despreocupat albedrío. Allabonses se va establí al poble la sucursaleta del bang que ara rematabe un dels costats de la plassa. En lo directó va arribá tamé un ofissialet ben plantat y ben vestit al que sol per vóreli la cara de prop, a través de la finestreta, li portaben los ahorros les veínes del carré. Va sé un bon cuquet lo que va fé aná lo bang pera pessigá esta clientela a la ratera. Un prossedimén que consevol finansié de talla no haguere asseptat, pero que al poble va rendí uns ressultats formidables. Tan va sé que Ramón, lo fill del apotecari, que escomensabe entonses los seus estudis jurídics, se va lamentá no está en condissións encara de elaborá la seua tessis doctoral, que haguere fet mol a gust sobre lo original tema "La influensia de un personal escrupulosamen triat a les economíes de un poble". En lo de "economíes" se referíe a "ahorros" y en lo de "poble", concretamen, a la seua "aldeeta". Lo que passabe es que sonabe mol be alló de "economía de un poble" y li donabe al seu hipotétic treball, y encara que ell u díe en broma, mes altura y un alcáns mol mes ample. En la arribada de Dimas, lo ofissialet del bang, los pares y los mossos vells del poble se van ficá en guardia.
Don José, lo mossen, que ere un gran san, va parlá moltes vegades en don Dimas, apuntánli les grans consecuénsies que lo seu bigot podríe portáli al poble, pera be o pera mal. La assiduidat o frecuensia en la que lo mossen y don Dimas se entrevistaben va menguá bastán lo ressel dels pares y mossos vells y hasta la Pesteta menuda va considerá que no ere imprudén ni irreligiós dixás acompañá, de cuan en cuan, per don Dimas, encara que san germana gran, extremán la prudensia, la censurare a crits en "lo teu libertinaje y descoco són notoris". Lo sert es que a la Pesteta menuda, que hasta entonses li pareixíe aquella vall una presó vuida y sense llum, se li va obrí de repén lo horizonte, la línia que ajunte la terra y lo sel, y sen va acatá, per primera vegada a la seua vida, de la bellesa de les montañes abruptes, tallades a destral, y de la poessía de la verda campiña y de lo sugestiu que ressultabe escoltá esgarrás la nit de la valleta per lo estridén chulit de un tren. Bobades, pero bobades que porten una afilada trassendensia cuan se té lo cor unflat.
Una tarde, la Pesteta menuda va torná del seu acostumat passeo abalotada:

- Maña - va di -. No sé de aón te ve eixa inquina contra Dimas. Es lo milló home que hay conegut may. Avui li hay parlat dels nostres dinés y ell me ha donat en seguida cuatre idees pera colocáls be. Li hay dit que los teníem a un bang de la siudat y que parlaríem tú y yo abáns de dessidí res.

Va aullá, escaldada, la Pesteta gran: - ¿Y ya li has dit que sol són mil duros?

Va sonriure la Pesteta menuda pel menospreu que san germana li fée del seu flat:
- No, naturalmen. De la sifra no li hay dit res - va di.

Lola, la Pesteta gran, va alsá los seus muscles ossuts en ademán de impotensia. Después va cridá, dixán rellissá les paraules, com per un tobogán, pel seu llarg y esmolat nas: - ¿Saps lo que te dic? Que eixe home es un truhán que sen está enfotén de tú.
¿No veus que tot lo poble u comente y sen enriu de la teua tontería? Sirás tú la única que no sen acato, germana. - Va cambiá de repén lo to de la seua veu, suavisánlo -:
tens trenta sis añs, Irene; casi podríes sé la mare de eixe mosso. Pénsatu be.
Irene, la Pesteta menuda, va adoptá una actitut de llevantada, de mar abalotada.

- Me dolen los teus ressels, Lola, pera que u sápigues - va di -. Me fastidien les teues insinuassións. No té res de particulá, crec yo, que se entenguen un home y una dona.
Y no signifique res que se porton uns añs. Lo que passe es que totes les del poble, escomensán per tú, me teníu enveja. ¡Aixó es tot!
Les dos Pestetes se van separá en los nassos pujats. A la tarde siguién, Cuco, lo factó, va anunsiá al poble que doña Irene, la Pesteta menuda, y don Dimas, lo del bang, habíen agarrat lo mixto cap a la siudat. A la Pesteta gran, al enterássen, li va pujá la sang a la cara y li va enterbolí la raó. Se va desmayá. Va tardá mes de sing minuts en recuperá lo sentit. Cuan u va fé, va traure de un apolillat baúl lo traje negre que encara conservabe desde la mort de son pare, se va embuchá en ell, y va marchá a pas ligero cap a la rectoría.

- Don José, Deu meu, quína desgrassia mes gran - va di al entrá.

- Assosségat, serénat, filla.

Se va assentá la Pesteta a una cadira de vime, jun a la taula del retó.
Va interrogá a don José en la mirada.

- Sí, ya u sé; lo Cuco me u ha contat tot - va contestá lo mossen.

Ella va respirá fort y les seues costelles van ressoná com si entrechocaren. Seguidamen se va llimpiá una llágrima, redona y apretada com una gota de aigua que cau de un abre.

- Escóltom en atensió, don José - va di -, ting una horrible duda. Una duda que me rossegue les entrañes. Irene, man germana, es ya una puta, ¿no es aixó?

Lo mossen se va ficá una mica colorat: - Calla, filla. No digues animalades.

Va tancá lo mossen lo breviari que estabe lligín y se va aclarí la gola, pero la seua veu va eixí, no obstán, empañada per una sorda gangossidat.

- Escolta - va di -, no es una prostituta la dona que se entregue a un home per amor.
La ramera es la que fa de lo seu cos y de les grassies que Deu li ha donat un comers ilíssit; la que se entregue a tots los homens per dinés. ¿Compréns la diferensia?

La Pesteta va eixecá lo pit, inexorable: - Pare, de totes maneres lo que ha fet la Irene es un gravíssim pecat, un asquerós pecat, ¿no es sert?
- U es, filla - va contestá lo mossen -, pero no irreparable. Crec que conec a don Dimas y no me pareix mal mosso. Se casarán.

La Pesteta gran se va tapá los ulls en los dits descarnats y va reprimí a miges un gemec:

- Pare, pare, pero encara ña un atra cosa - va di -. A man germana la ha fet caure lo ardó de la sang. Es la seua sang la que ha pecat. Y la meua sang es la mateixa que la della. Yo podría habé fet lo mateix. Pare, pare, me acuso de aixó. De tot cor, horriblemen apenada, me arrepentixgo de aixó.

Se va eixecá don José, lo mossen, que ere un gran san, y li va tocá lo cap en los dits:

- Ves, filla. Vésten cap a casa y tranquilísat. Tú no tens la culpa de res. Lo de la Irene, ya u arreglarem.
Lola, la Pesteta gran, va abandoná la rectoría. En serta manera estabe mes consolada. Per lo camí se va repetí mil vegades que estabe obligada a expresá lo seu doló y vergoña de manera ostensible, ya que pedre la honra sempre es una desgrassia mes gran que pedre la vida. Influída per esta idea, al arribá a casa, va retallá un cartonet de una caixa de sabates, va agarrá un pinsell y en lletres nervioses va escriure: "Tancat per deshonra". Va baixá al carré y lo va enclavá a la porta de la tenda. La botiga, segóns li van contá a Daniel, lo Mussol, va está tancada deu díes en les seues deu nits consecutives.

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos laberinto, laberintos
labio, labios labio, labios
labor, labors labor, labores
laborable, laborables laborable, laborables
laboral, laborals laboral, laborales
lactán, chiquet que mame lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera Zorrilla de Valjunquera
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, laméns lamento, lamentos
Lamentá, lamentás lamentar, lamentarse
lamentánse lamentándose
Lámpara, lámpares Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán lapidando, apedreando
lateral, laterals lateral, laterales
latí (v) bategá latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor latir, bombear el corazón
latíe latía
látigo, látigos (vore surriaca) látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs latido, latidos
laúd, laúds laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos) cánticos de laudes
lavandería lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet la he hecho
lealíssim lealísimo
lealmen lealmente
lealtat lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero lechero
lechero, lecheros lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións lección, lecciones
lecsións lecciones
lectó, lectós lector, lectores
lectura, lectures lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses legañosa, legañosas
legítim, legítims legítimo, legítimos
legítimamen legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
lejía, lleixiu lejía
lenguaje lenguaje
lensería, roba interió lencería, ropa interior
lenta, lentes lenta, lentas
lentamén lentamente
lentitut lentitud
lento, len lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat León – el león del Maestrazgo
leona leona
leprós, leprosos leproso, leprosos
leprosa, leproses leprosa, leprosas
les las
letanía, letaníes letanía, letanías
letargo letargo
levadura, llevat levadura
leve leve
leves leves
ley, leys (latín lex) ley, leyes
Li le
liá liar
liál liarlo
lián (g) liando
liberá liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar
liberal liberal
libéral libéralo, líbralo
libéral libéralo
liberalidat liberalidad
liberalisme liberalismo
liberalmen liberalmente
liberals liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats libertad
Libránla, lliuránla librándola
Libránlo, lliuránlo librándolo
libránme librándome
librat, lliurat librado
librátos, lliurátos libraros
libre, lliure, libres, lliures libre, libres
libremen libremente
libres libres
licor, licors licor, licores
líe lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol) lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano liga (pierna)
ligat (ha) ligado (ha)
ligeramen ligeramente
ligeresa ligereza
ligeret, ligerets ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes ligerita, ligeritas
ligero ligero
ligeros ligeros
límit límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
limitaben limitaban
limitadíssim limitadísimo
limitadíssima limitadísima
limitat limitado
límits límites
limo, fang limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá liquidar
líquida, líquides líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids líquido, líquidos
Lira, lires Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó Lirón, lirones


lissensiats licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau lista, listas
listín de teléfonos listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit listo de inteligencia – estar listo
literal literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental literario, literarios
literária, literáries literaria, literarias
literatura, literatures literatura, literaturas
litro litro
litros litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx ladra
lladre, lladres ladrón, ladrones
lladres ladrones
lladrits ladridos
llágrima, llágrimes lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes lágrima, lágrimas
llágrimes lágrimas
llagrimeta lagrimita
llagrimetes lagrimitas
llagrimosa, llagrimós Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota lagrimón
llagrimots, llagrimotes lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines golosina
llaminé, golut, llépol goloso
llana, llanes (vore suncha) lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos saltamontes
llansa, llanses lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos lanzar, brotar (árbol)
llansabe lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols sábana, sábanas
llanuda, que te llana lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua largo, extendido
llarcs largos, extendidos
llardé (dijous, dichous) lardero (jueves)
llarga, llargues larga, largas
llárgamen largamente
llargária, distánsia, extensió longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela) Almendra largueta
llarguirut larguirucho
llarguíssim, llarguíssims larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes lástima, lástimas
llatí, latín latín
llatina, latina, llatines, latines latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré labrar, arar
llaurabe labraba, araba
llauraben labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g) labrando
llaurat (bancal), llaurada (era) labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals) labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores lavadora
llaván (g), rentán lavando
lláven lavan
llavores entonces
llavors entonces
llebre, liebre liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí) leían
llechín (g), lligín leyendo
llechís, llich, llix lee
llechisco, llixgo leo
llechisen, llígen leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc legumbre, legumbres
llei, ley ley
lleis, lleys, leys leyes
lleit, lleits, llet, llets leche, leches
lleitós, lleitosos lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses longanizas
llengües lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes lentejas
llentíes, llentilles lentejas
llentilles, lentilles lentillas
lleña leña
Llepá llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades lamer
llepáe, llepabe lamía
llepáli lamerle
llepán (g) lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) letrado
lletrats letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells letrero, letreros
lletres letras
lletreta, lletretes letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe quitaba
llevaben, lleváen (traíen) quitaban
llevades quitadas
lleváe, llevabe quitaba
lleváen, llevaben quitaban
lleváles quitarlas
lleváli quitarle
lleván (g) quitando
llevánlos quitándoles
llevantabe levantaba
llevantada levantada
llevantaren levantaran, levantasen
llevantaríe levantaría
llevantás levantarse
llevante levanta
llevaré (llevá) quitaré, ver llevá
llevaríe quitaría
llevássela quitársela
llevássels quitárselos
Llevat – tret – levadura Quitado – levadura
lleváu quitáis
lleve quita
llevém quitamos
lleven quitan
llevo quito
llevon quiten
lleys, leys leyes
llibertat, libertat libertad
llibre, llibres libro, libros
llibre, llibres libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes libreta, libretas
llich lee
llíches lees
llichí leer
llichíe leía
llichíen leían
llichíla leerla
llichín (g) leyendo
llichís lee
llichquere, llichguere leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó almez, latón
llidoné, llidonés árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc atar, ligar
lligaben ataban
lligabes atabas
lligada atada
lligada, lligades atada, atadas
lligáe, lligabe ataba
lligáen, lligaben ataban
lligál atarlo
lligála atarla
lligáles atarlas
lligám atarme
llígam átame
lligán (g) atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns) anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare atara, atase
lligarem atáramos
lligarém ataremos
lligaren ataran, atasen
lligaríe ataría
lligaríen atarían
lligássel atárselo
llígat átate
lligat, lligats atado, atados
lligats atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. leer
lligida leída
lligíe leía
lligíen leían
lligíla leerla
lligíli un cuento a un chiquet leerle un cuento a un niño
lligín (g) leyendo
lligínles leyéndolas
lligirá leerá
lligirán leerán
lligirás leerás
lligiré leeré
lligit, lligida , lligits, lligides leído, leída, leídos, leídas
lliguen atan
llíguen atan
llígues atas
lliguéu atais
lliguéulo atadlo
lliguéutos ataos
Llima, llimes lima, limas
llimó, llimóns limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc limpiar
llimpiabe limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe limpiaba
llimpiáen, llimpiaben limpiaban
llimpiál limpiarlo
llimpiála limpiarla
llimpiáles limpiarlas
llimpiáls limpiarlos
llimpiamen limpiamente
llimpián (g) limpiando
llimpiaríe limpiaría
llimpiás limpiarse
llimpie limpia
llimpien limpian
llimpies limpias
llimpiesa limpieza
llimpio limpio
llimpios limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes linterna, linternas
llinterneta, llinternetes linternita, linternitas
llintiarna linterna
llis, llisos, llisa, llises liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats licenciado, licenciados
llises lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa nube pequeña
llissó, llissóns lección, lecciones
llissoneta, llissonetes leccioncita, leccioncitas
llissóns lecciones
llista, lista lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá tabla de madera
llisura lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris literario, literarios
llitet, llitets camita, camitas
llits camas
lliurá, librá, lliurás, librás librar, librarse
lliurarán, librarán librarán
lliure, libre, lliures, libres libre, libres
lliures, libres libres
lliuro, libro libro
llixgo, llixco leo
llixgue lea
llíxguen lean
llixguera, llixquera leyera, leyese
llixguere (ell) leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) loba
llobes lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca Clueca – loca
Lloco, loco loco
llocos, locos locos
Llodo, fang lodo, fango
llogá alquilar
llogán (g) alquilando
llogué alquiler
llom, lloms lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta loma, montañita, collado
llomillo, solomillo lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! rienda, riendas
llonganissa longaniza
llonganisses longanizas
llop lobo
llops lobos
lloques cluecas
lloques, loques Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre sucio, pesado
lloré laurel
lloré, llorés laurel, laureles
llorés laureles
lloses losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum reluciente (de luz)
lluentó fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero ligero
llugera, ligera ligera
llugo, después (luego) luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís,
Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)
Lucir -
brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída lucida
lluíe lucía
lluíen lucían
lluít lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao Luz – estar loco
llumenária, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta lucecita
llumenetes lucecitas
llumera, travessé, viga, barró viga de madera
llumeres vigas de madera
lluminária, llumenária destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa luminosa
lluminosidat luminosidad
lluminosos luminosos
llums luces
lluna luna
llunes lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás lejos, alejar, alejarse
lluñá lejano
lluñanía lejanía
lluñáns lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. merluza, pescadilla – lucio
llustre lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos lustroso
Llustrosa, llustroses lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen loablemente
loánla loándola
local, locals local, locales
localisá localizar
localiso localizo
locals locales
locamen, llocamen locamente
loco, lloco loco
locomossió locomoción
locos, llocos locos
locura locura
locures locuras
locutori, locutoris locutorio, locutorios
lógic, lógics lógico, lógicos
lógica, lógiques lógica, lógicas
lograbe lograba
lográn (g) – lo gran Logrando – el grande
lograt, lograts logrado, logrados
logro, logros logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals longitudinal, longitudinales
longitut, llargária longitut
los los
lotería, loteríes lotería, loterías
lucha, luches lucha, luchas
luchada, luchades luchada, luchadas
luchadó, luchadós luchador, luchadores
lucháe, luchabe luchaba
lucháen, luchaben luchaban
luchán (g) luchando
luchare luchara, luchase
lucharé lucharé
luchat, luchats luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) lúdico, lúdicos
lujo, lujos lujo, lujos
lujós lujosos
lujuria lujuria
lujuriosa, lujurioses lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs lustro, lustros, cinco años