Capitol XLIII. manto brocat blau forrat domas vert.

Capitol XLIII (xliij). Del singular manto de brocat blau forrat de domas (Damasco) vert: significant la gran misericordia sua. En la qual han sperança los pecadors presentat a la senyora per lo gran visrey.

Tantost fon aqui hun altre angel ab hun baçi dor de molt bella granea guarnit de singulars (singl´ars) esmalts en lo qual hauia hun manto per excellencia singular: e prenint lo sanct Miquel dix: O inclita senyora veus açi hun manto: que tramet a vostra merce nostre senyor deu: Lo qual es de hun brocat clau de tanta magnificencia: que james reyna ni Emperadriu (Em+p+adriu) la portat ni portara semblant. En lo qual sera mostrat que vostra senyoria es tota celestial: e la misericordia vostra molt habundosa en lo cel e en la terra: Lo dit manto senyora es forrat d´hun domas vert molt singular mostrant la gran sperança que en vostra merce podem tenir los peccadors: Recorrent a vostra senyoria en les necessitats sues: cobrint se ab lo vostre misericordios manto: dient a vostra altesa. ¶ Spes nostra salue. Volent dir: O senyora puix sou sperança nostra: saluau nos e delliurau nos de tot perill: car lo vostre real manto es la nostra cuberta e refugi: O senyora que de tanta excellencia e preciositat es lo dit vostre manto: qui no solament los peccadors ans lo fill de deu se es volgut amagar dauall aquell tancant se dins lo vostre virginal ventre: per que aquil hajen a trobar molt certament los qui cercar lo volran: e puguen dir de vostra senyoria: ¶ Venite gentes seruite illi reuerentialiter exultantes: et sanabit vos benedictus fructus ventris illius. Volent dir: Veniu totes les gents de qualseuol condicio siau seruiu aquesta senyora reuerentment e ab molta alegria: car siau certs sereu sanats e guarits de tota malaltia per lo beneyt fruyt del seu ventre: qui sta amagat sots lo seu manto: E vos senyora rebent los venint a vostra merce ab molta amor e clemencia dir los eu. ¶ Venite ad me omnes qui laboratis: et onerati estis: et ego refficiam vos. Volent dir: Veniu a mi tots los qui treballau e sou cansats: car yous dare en refectio e descanç lo fill meu molt amat: e acollir (a + espay + collir) vos he a tots ab gran plaer dauall lo meu misericordios manto: E mirant la senyora aquell excellent manto a ella offert per sanct Miquel: acceptal ab gran plaer e reuerencia per amor de aquell senyor qui loy trametia: e comanal a la mateixa donzella qui tenia la guarda roba.

Sária, sáries, sárria

Sária, sáries

 

SÀRRIA (i més dialectal sària). f. 

|| 1.   Recipient d'espart o de palma, d'un metre a vuit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bístia, per a transportar les coses més diverses, com fruita, verdures, aviram, terra, herba, fems, etc.; cast. serón. Sàrria d'angiles o de peix salat, Leuda Coll. 1249, 254. No sia negun reuenedor qui gos comprar neguna caça ni ous... ni sàrries ni senayles, doc. a. 1299 (BABL, xii, 202). XIII sàrries de rajoles de Paterna, doc. a. 1402 (Misc. Puig 28). Lo lançol blanch, lo cel cristallí; la sàrria, que u cobre tot, són los cels ab les steles, Sermons SVF, i, 176. Quatre sàrias oldanes, dues d'espart e dues de palma, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Posaren-les dins una sàrria, Tirant, c. 19. Tres sàries, la una xica e dues grans, doc. a. 1499 (Misc. Puig, i, 133). El traginer descarregava sàrries curulles de conquilles, Foix Diari 57.
|| 2. fig. Dona bruta o menyspreable (Empordà). Ja t'adobaré jo, ja, mala sàrria!, Girbal Pere Llarch 41.
|| 3. pl. Esquellots (Petra, Vilafr. de B.); cast. cencerrada.
    Loc.—a) A sàrries: molt, en gran manera (Eiv., Formentera). «Sa salsa m'agrada a sarris».—b) Pobra sàrria!: es diu d'una dona que vol que tot l'hi portin ben a punt perquè ella no hagi de treballar ni molestar-se gens (Empordà).—c) ¿Quina sàrria busca?: es diu per demanar de què se les heu, de què es tracta (Valls).
    Fon.: sáriə (Ripollès, Gir., Empordà, Cardona, Solsona, Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Ciutadella); sáriɛ (Sort, Organyà, Balaguer, Bellpuig, Sta. Col. de Q., Maó); sária (Calasseit); sári (Ross., Conflent, Mall., Eiv.); sáɾiɛ (Tremp, Oliana, Artesa de S., Agramunt, Gandesa, Sueca, Alcoi); sáɾia (Tamarit de la L., Freginals, Morella, Benassal, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Sanet, Pego, Benidorm, El Pinós, Crevillent).
    Intens.:—a) Augm.: sarriassa (Ja l'adreçaria, ja, ella, an aquella sarriassa!,Girbal Pere Llarch 173);—b) Dim.: sarrieta, sarriona, sarrió;—c) Pejor.: sarriota, sarriot.
    Etim.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic *sahrja, però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408.

SARRIÀ 
|| 1. topon. a) Poble situat prop de la ciutat de Girona.—b) Antic poble i avui barriada de la ciutat de Barcelona.—c) Alqueria del terme de Calvià (Mall.).—d) Callosa d'En Sarrià: vila de la part meridional del País Valencià.
|| 2. Llin. existent a Barc., St. Antolí i Vilanova, Xixona, etc.
    Etim.: d'un derivat llatí en -anu d'algun nom personal com Sarius o Serius; en els documents llatins medievals apareixen les formes Sirriano (a. 986), Serriano (a. 1011) i Sarriano (a. 1279). La forma Sarrian apareix com a nom personal en un doc. de l'any 1265: CL sous, Item a'N Sarrian per son ofici, ap. Soldevila PG, iii, 455.

SARRIÓ (i dial.sarió). m.
|| 1. Sàrria usada principalment per al transport de carbó a esquena de bístia (Ribes, Garrotxa, Empordà, Collsacabra, Manresa, Tremp, Conca de Barberà, Vinaròs); cast. serón. Sarrió de espart pera portar carbó o altres coses: Spartea sporta, Lacavalleria Gazoph. El bosc va desaparèixere convertit en fusta i carbó, sarrions d'escorxa i faixines de rama, Pous Empord. 8.
|| 2. Sàrria relativament petita per a portar coses a coll els homes (Urgell, Calasseit, Priorat, Tortosa, Benassal).
|| 3. Peça de llatra de palma, de forma rodona, de 4 a 6 pams de diàmetre i amb dues anses, que serveix per a aplegar i transportar agranadures, palla i altres residus (Mall.).
|| 4. Estorí de palmes, forrat de tela de sac, que es posa darrera l'albarda perquè la sàrria no faci mal a la bístia (Santa Margalida).
|| 5. Morrió d'espart per a donar menjar als animals (Sueca); cast. morral.
|| 6. Cabàs gran, de palma, que s'usa per a posar-hi figues (Tortosa).
|| 7. Sarrió de carbó: nom satíric que es dóna als capellans perquè van vestits de negre (Llofriu).
    Fon.: sərió (or., bal.); sarió (Priorat); saɾió (Urgell, Tortosa, Maestrat).
    Intens.:—a) Augm.: sarrionàs.—b) Dim.: sarrionet, sarrionetxo, sarrionel·lo, sarrioneu, sarrioniu.—c) Pejor.: sarrionot.
    Etim.: derivat de sàrria.

2. SARRIÓ
Llin. existent a Barc., Alberic, Canals, Sueca, Al., Villena, etc.
    Etim.: del topònim aragonès Sarrión (Passant per Montalbà, per Mora y per Sarrió, Pere IV, Cròn. 369).

Folrar - Fonge

Folrar, v., fourrer, garnir.

Quant agues laissada la pel 

Don folretz la capa e 'l mantelh.

Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 

Quand vous eûtes laissé la peau dont vous fourrâtes la cape et le manteau.

Part. pas. Dedins sion folrat

Ab pel de lebre o de cat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Dedans qu'ils soient fourrés avec poil de lièvre ou de chat.

Be m'enueia capa folrada

Quan la pels es vielha et usada.

Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.

Bien m'ennuie cape fourrée quand la peau est vieille et usée.

ANC. FR. De vair e de gris la forre.

Roman de la Rose, v. 9121.

CAT. Folrar. ESP. PORT. Forrar. IT. Foderare. (chap. Forrá: forro, forres, forre, forrem o forram, forréu o forráu, forren; forrat, forrats, forrada, forrades; forro, forros; v. forrás, guañá mols dinés. La milló manera es sé polític, o catalaniste subvensionat, o les dos coses a la vegada, com Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras, Cachol de La Portellada, etc.)

2. Folradura, s. f., fourrure.

Ni ja non auran pro botos...

Ni ja folraduras pro bellas

De vars, d' escurols, de sendatz.

Brev. d'amor, fol. 129.

Ni jamais n'auront assez de boutons... ni jamais fourrures assez belles de vair, d'écureuils, de taffetas.

Sendat puescon portar en folraduras de lurs vestirs.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Puissent porter taffetas en fourrures de leurs vêtements.

ANC. ESP. Forradura. (chap. Forradura, forradures; forro, forros; tela, pell, plástic, etc., consevol cosa en la que se forre un atra. Aquí dal podéu lligí escurols y en fransés écureuils, en chapurriau esquirols, esquirol, inglés squirrel (se pronunsie ben paregut al chapurriau: “eskuáirel”) castellá ardilla, alemán Eichhörnchen. La seua pell se fée aná per a forrá, com tos poden explicá be a Tendals i entapissats Francisco Also de Tortosa Juan Francisco y Arturo, En Joan Francesc i N' Artur Also Prieto.)

 

 

Fomentar, v., lat. fomentare, fomenter, étuver.

Las mas e 'ls pes ab aytal tebeza fomentar e lavar.

Ab aperitius, cum es gra de mostarda, fomentar.

(chap. En aperitius, com es lo gra de mostassa, fomentá (la gana.))

Eluc. de las propr., fol. 80 et 81.

Fomenter et laver les mains et les pieds avec telle tiédeur.

Fomenter avec apéritifs, comme est graine de moutarde.

CAT. ESP. PORT. Fomentar. IT. Fomentare. (chap. Fomentá: fomento, fomentes, fomente, fomentem o fomentam, fomentéu o fomentáu, fomenten; fomentat, fomentats, fomentada, fomentades. Ministeri de fomén.)

2. Fomentacio, s. f., lat. fomentatio, fomentation.

Ab unguens et autras fomentacios.

De emplastre... ni d'autra fomentacio. 

Eluc. de las propr., fol. 80. 

Avec onguents et autres fomentations. 

D'emplâtre... et d'autre fomentation.

ESP. Fomentación (fomento). PORT. Fomentação. IT. Fomentazione.

(chap. Fomentassió, fomentassions; fomén, fomens; v. fomentá.

Yo fomentaría que la gen que té gossos que mingen poc, que están desganats com lo presidén de la Ascuma, los portaren a Formenta o mes amún, que allí se fomente la gana, com li va passá a un gos: cuan va torná al poble de Beseit mossegabe les sebes al vol. Llástima que no ñaguen ara gossos que mossegon algún sebollot que escriu a xarxes Wordpress y lafranja.net)

 

 

Fonda, s. f., lat. funda, fronde.

La terza ten la fonda.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. Var.

La troisième tient la fronde.

Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.

Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes. 

ANC. FR. Od fondes et od arbalestes.

Roman de Brut, t. I, p. 147.

CAT. Fona. ANC. ESP. Fonda. ESP. MOD. Honda. PORT. Funda. IT. Fionda.

(chap. Fona, fones; com la de David contra Goliat. Que los pregunton als que van aná a Mallorca a conquistá en Jaime I cóm se díe a ses illes este aparato. Y al tems de Goliat y David, cóm se li díe?)

2. Fronda, s. f., fronde.

La terza ten la fronda.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

La troisième tient la fronde.

3. Frondeiador, s. m., frondeur, qui se sert de la fronde.

Que 'l sirven e l' arquier e li frondeiador.

Guillaume de Tudela.

Que les sergents et les archers et les frondeurs.

4. Fondeiar, v., fronder, lancer des pierres avec la fronde.

La marquesa far fondeiar e traire, 

Aissi com fatz a vostres archers.

Guillaume de Berguedan: Reis s'anc.

Faire fronder et tirer suc la marquise, ainsi comme vous faites par vos archers.

 

(N. E. Espero que a estas alturas de este libro – lexique roman - alguien vea que Guillem de Berguedà escribía en provenzal, occitano, la lengua de la cual el catalán fue siempre un dialecto. Y lo sigue siendo; la diferencia entre dialecto y lengua es solamente política, no lingüística.)

 

 

Fonda, s. f., poche, fonte.

Tessel ni fonda ni peno.

Raimond de Miraval: Tug silh que. 

Agrafe ni poche ni collet.

IT. Fonda.

 

Fondre, v., lat. fundere, fondre, dissoudre.

Ab pauc de fuec fon l' aur e fran

L' obriers tro que es esmerat.

P. Vidal: Neu ni gel.

Avec peu de feu l'ouvrier fond et disjoint l'or jusqu'à ce qu'il est épuré.

Ses ardre la borsa, fondo l'aur e l' argent dins ela.

Eluc. de las propr., fol. 138.

Sans brûler la bourse, fondent l'or et l'argent dans elle.

En estieus, can la neus fon,

En chai temprada freidors.

G. Adhemar: L'aigua.

En été, quand la neige fond, en choit froideur tempérée.

La metzina que sertainamen

La peira ill fondra leumen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La médecine qui certainement lui dissoudra promptement la pierre.

- Détruire, ruiner.

Om me fond ma terra e la m' art.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

On me détruit ma terre et me la brûle. 

Los peiriers fondon las tors.

(chap. Los pedrés : les catapultes afonen les torres; assolen, enrunen, arruinen, tomben, etc.)

Giraud de Borneil: Quan lo fregz.

Les pierriers ruinent les tours.

- Crouler,

Si 'l monz fondes a meravilla gran.

B. Zorgi: Si 'l monz. 

Si le monde croulait par grande merveille. 

Fig. Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Tellement m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 

De lieis don muer et art e fon.

G. Faidit: S'om pogues. 

D'elle dont je meurs et brûle et fonds. 

Coman vos a Dieu, m' amia, 

Per cui mos cors languis e fon. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous recommande à Dieu, mon amie, par qui mon coeur languit et fond. 

Loc. En lagremas tota fondia. Passio de Maria.

(chap. En llágrimes tots se fundíe o foníe.)

Elle fondait toute en larmes.

Part. pas. E 'l sepulcres fondutz e derocatz.

Lanfranc Cigala: Quan vei far.

Et le sépulcre détruit et renversé.

ANC. CAT. Fondir. CAT. MOD. Fondrer. ESP. PORT. Fundir. IT. Fondere.

Chap. Fondre, fundí; yo fonc o fong, fons, fon, fonem, fonéu, fonen; fundixco o fundixgo, fundixes, fundix, fundim, fundiu, fundixen; fos, fosos, fosa, foses; fundit, fundits, fundida, fundides.)

2. Fondemen, s. m., renversement, ruine.

Trastotas las lors tors e 'ls murs e 'ls bastiments 

Que sian derrocatz e mes en fondemens.

Guillaume de Tudela. 

Toutes leurs tours et les murs et les bâtiments qu'ils soient renversés et mis en ruines.

Fig. Casticx

Es fondemens de peccatz.

P. Cardinal: Al nom del.

Correction est renversement de péché.

3. Fuzio, Fusion, s. f., lat. fusionem, fusion, effusion. 

Que per fuzio si depure. Eluc. de las propr., fol. 183.

Qu'il se dépure par fusion. 

Senes sanc fusion. Cout. de Tarraube, de 1284.

(chap. Sense efusió de sang o sanc. ESP. Sin efusión de sangre.)

Sans effusion de sang.

ESP. Fusión (efusión). PORT. Fusão. IT. Fusione. (chap. Fusió, fusions; efusió, efusions.)

4. Foyson, s. f., foison, abondance.

Ieu non ai d'aur tan gran foyson. V. de S. Honorat.

Je n'ai pas si grande foison d'or. 

De nostres riches draps li darem gran foyzo. 

Roman de Fierabras, v. 4034. 

De nos riches habits nous lui donnerons grande abondance.

Adv. comp.

Meton desus de lenha a gran foyson. V. de S. Honorat. 

Mettent dessus du bois à grand foison. 

Vengro Sarrazi aychi per gran foyzo. 

Roman de Fierabras, v. 3300. 

Sarrasins vinrent ainsi à grand foison.

ANC. FR. Illuec fu grant foisons des contes et des croisiez. 

Villehardouin, p. 16.

Estoit déjà si foible pour la foison du sang qu'il avoit perdu.

Roman de Giron le Courtois, fol. 49.

Vous en aurez à grant foison.

Fables et cont. anc., t. III, p. 381.

Pain e vin e char e bon peisson 

Leur mit el nef à grant fuson.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 490.

5. Fusible, adj., du lat. fusilis, fusible. 

Autre es tan solament fusible.

Eluc. de las propr., fol. 187. 

Autre est tant seulement fusible.

ESP. Fusible. IT. Fusibile. (chap. Fussible, fussibles, que se pot fondre o fundí, com los electrics, los antics ploms; v. fundí, fondre.)

6. Confondre, Cofondre, v., lat. confundere, confondre, détruire, ruiner.

Per los mals confondre et abaissar.

Aimeri de Bellinoi: Ailas! 

Pour confondre et abaisser les méchants.

Com cel qu' el jogar si confon.

G. Faidit: S'om pogues. 

Comme celui qui au jouer se ruine.

Cofondran lur aversari.

Brev. d'amor, fol. 123. 

Ruineront leur adversaire.

Fig. D' on proeza s bayssa e s cofon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

D'où prouesse s'abaisse et se ruine. 

De l' enveya que m'auci e m cofon. 

Giraud de Calanson: Li miey dezir. 

De l'envie qui me tue et me détruit. 

Confonda us Deus!

A. Daniel: Si m fos amors. 

Que Dieu vous confonde!

Part. pas.

Mot lay aura dels nostres e mortz e cofondutz. 

Roman de Fierabras, v. 523. 

Moult y aura là des nôtres et morts et détruits. 

ANC. FR. Seient confundut.

Ne serrai confundut. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85 et 118. 

ANC. ESP.

Mal te desamparó pora nos confonder. 

(MOD. Mal te desamparó para confundirnos.)

Poema de Alexandro, cop. 2490. 

ANC. CAT. Confundir. CAT. MOD. Confundrer. ESP. PORT. Confundir. IT. Confondere.
(chap. Confundí, confondre.)

7. Confondement, s. m., confusion, ruine.

Confondemens del diable e de sa crezensa. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Ruine du diable et de sa croyance.

ANC. CAT. Confondiment. ANC. ESP. Confundimiento. IT. Confondimento.

(chap. Confundimén : confussió, que ve aquí daball.)

8. Confusio, Confusion, s. f., lat. confusionem, confusion, désordre, mélange confus.

Fon plena la cioutat de confusio.

(chap. La siudat estabe (va está) plena de confussió.)

Trad. des Actes des apôtres, chap. 19.

La cité fut pleine de confusion.

Departi la confusio

Dels elemens am gran mesura.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Sépara la confusion des éléments avec grand discernement.

Fo la gran confusios 

Dels lengatges.

Brev. d'amor, fol. 48. 

Fut la grande confusion des langages.

- Honte, embarras.

Si no fos peccat de nostre primier payre per cobrir sa confusio e la nostra. V. et Vert., fol. 104.

Si ne fut le péché de notre premier père pour couvrir sa confusion et la nôtre. 

Tot plen de confusion.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Tout plein de confusion.

CAT. Confusió. ESP. Confusión. PORT. Confusão. IT. Confusione. 

(chap. Confussió, confussions.)

9. Confus, adj., lat. confusus, confus, humilié.

Tan fon confus de gran paor. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Tant fut confus de grande peur. 

Diables s'en fui confus. Trad. de Bède, fol. 81.

Le diable s'enfuit confus. 

E 'ls rendet confus.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 149. 

Et les rendit confus. 

CAT. Confus. ESP. PORT. IT. Confuso. (chap. Confús, confós, confundit, confusos, confosos, confundits, confusa, confosa, confundida, confuses, confoses, confundides.)

10. Refondre, v., lat. refundere, refondre, fondre de nouveau.

Quar els no son ni de ley ni de pes, 

Ans foron fag a ley de fals poges, 

On par la cros e la flors en redon, 

E no y trob om argent, quan los refon. 

P. Cardinal: Tos temps. 

Car ils ne sont ni de loi ni de poids, mais furent faits à la façon de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond, et on n'y trouve argent, quand on les refond. 

Fig. Tot jorn ressoli e retalh 

Los baros e 'ls refon.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Toujours je polis et retaille les barons et les refonds.

- Détruire.

Qui del altrui no i s castia,

Ben es c'om del sieu refonda.

Marcabrus: Lanquan cor. 

Qui du bien d'autrui ne s'y abstient, c'est bien qu'on détruise du sien.

Part. pas. Deven esser refondut, et deu esser la moneda blanca rasonablament.
Tit. de 1282. DOAT, t. CXVIII, fol. 192. 

Doivent être refondus, et doit être la monnaie raisonnablement blanche.

Si era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.

Tit. de 1276 de Périgueux. 

S'il était à dire plus d'un grain, doivent être refondus.

CAT. Refondrer. ESP. PORT. Refundir. IT. Rifondere. (chap. Refondre, refundí. Se conjuguen com fondre, fundí.)

11. Enfundre, v., lat. infundere, infuser, tremper, verser.

Que tu enfundas... en vi et oli. Trad. d'Albucasis, fol. 24.

Que tu infuses... dans vin et huile.

Part. pas. Que sia enfundut en la aurelha. Trad. d'Albucasis, fol. 15.

Qu'il soit versé dans l'oreille.

CAT. ESP. PORT. Infundir. IT. Infondere. (chap. Infundí, abocá, ficá a dins de: yo infundixco o infundixgo, infundixes, infundix, infundim, infundiu, infundixen; infundit, infundits, infundida, infundides; infusió ve ara:)

12. Infuzio, Enfuzio, s. f., lat. infusio, infusion.

Gran enfuzio de aygua cauda.

(chap. Gran infusió de aigua calenta.)

Trad. d'Albucasis, fol. 14.

Grande infusion d'eau chaude.

Fig. Parlarem, ab la infuzio del S. Esperit, dels dons e de las vertutz.

V. et Vert., fol. 63.

(chap. Parlarem, en la infusió del Espíritu San, dels dons y de les virtuts.)

Nous parlerons, avec l'infusion du Saint-Esprit, des dons et des vertus.

CAT. Infusió. ESP. Infusión. PORT. Infusão. IT. Infusione. (chap. Infusió, infusions.)

13. Enfus, adj., lat. infusus, infus, infusé, trempé.

Pausa sobre aquel drap enfus en oli e vi.

Trad. d'Albucasis, fol. 31. 

Mets dessus ce linge trempé en huile et vin. 

CAT. Infus. ESP. PORT. IT. Infuso.

14. Diffuzio, s. f., lat. diffusio, diffusion.

Per sa diffuzio.

Per razo de sa diffuzio.

Eluc. de las propr., fol. 26.

Par sa diffusion.

En raison de sa diffusion. 

CAT. Difusió. ESP. Difusión. PORT. Diffusão. IT. Diffusione. (chap. Difusió, difusions.)

15. Diffusiu, adj., diffusif, expansif.

De so lum sobre terra diffuziva.

Tota bontat es de si naturalment difuziva.

Eluc. de las propr., fol. 108 et 2.

Expansive de sa lumière sur la terre.

Toute bonté est de soi naturellement expansive.

CAT. Difusiu. ESP. Difusivo. PORT. IT. Diffusivo. (chap. Difusiu, difusius, difusiva, difusives.)

16. Effusio, Effusion, s. f., lat. effusionem, effusion.

Una sopdana effuzio de sanc lo pres.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Une soudaine effusion de sang le prit.

Effusion de sanc, mutilation de membre.

Statuts de Provence, BOMY, p. 199.

Effusion de sang, mutilation de membre.

CAT. Efusió. ESP. Efusión. PORT. Effusão. IT. Effusione. (chap. Efusió, efusions. La efusió de sang de la próxima guerra sivil a España abonará les malves de les cunetes, aon encara ñan roijos y blaus.)

 

Fonge, s. m., lat. fungus, fongus, excroissance, tumeur, loupe.

Per trop raumatz solon venir

Li fonge, et ai auzit dir

C'uns n' i a mols et autres secs.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Par beaucoup de rhumes ont coutume de venir les tumeurs, et j'ai ouï dire qu'il y en a les unes molles et les autres sèches. 

ESP. Hungo (hongo). PORT. IT. Fungo. (N. E. ¿Quién sabe cómo le llaman en catalán? Fong) (chap. hongo, hongos; bolet, bolets lo que en castellá es seta, setas.)

2. Fungual, adj., du lat. fungosus, fongueux, spongieux, poreux.

De aquels theils... apelatz funguals. Trad. d'Albucasis, fol. 28.

De ces tumeurs... appelées fongueuses.

(chap. De aquells tumors o tumós, gaburros... dits esponjosos, porosos, en forma de bolet com lo mataparén.)

 

TERSERA JORNADA. NOVELA TERSERA.

En una espéssie de confessió y en puríssima consiénsia una Siñora enamorada de un prohome convéns a un flare, sense donássen ell cuenta, y trobe la manera de conseguí lo que ella vol. 

La Reina, giránse cap a Filomena, li va maná continuá, y Filomena va escomensá a parlá aixina:

Yo vull contátos una burla que va sé mol justamen feta per una hermosa Siñora a un flare mol serio. Tots los seglás (la mayoría mol idiotes y homes de extrañes maneres y costums) se creuen que valen mes que los atres en totes les coses, y que saben mes, cuan tenen menos valor, y com no tenen inventiva per a sustentás com los demés homes, se refugien (arrasséren) aon puguen tindre de qué minjá, com lo gorrino.

To la contaré no sol per a obeí la orden sino tamé per a advertítos de que los religiosos (a qui natros, massa cregudes, los doném massa fe) poden sé y són algunes vegades burlats, no sol per los homes sino per algunes de natres.

A la nostra siudat, mes plena de engañs que de amor o lealtat, no fa encara mols añs, va ñabé una noble Siñora adornada de bellesa y de costums, en altesa de ánimo y en sutils agudeses tan dotada com la que mes. Lo nom, encara que yo lo sápiga, no lo descubriré perque encara viuen algúns que se enfadaríen per contá aixó y enríuremon. 

Ésta, pos, veénse naixcuda de alt linaje y casada en un artessano de la llana (pelaire y mol bon cardadó) perque ere riquíssim, no podíe tráures lo desdén y seguíe pensán que cap home de baixa condissió, per mol forrat que estiguere, ere digne de dona noble. Veén que ell no ere capás de res mes que de distinguí una mescla o fé cusí una tela o discutí en una filandera (cusidora, teixidora) sobre lo que habíe cusit, se va proposá no vóldre de cap manera los seus abrassos mes que cuan no los hi puguere negá, y trobá an algú que li pareguere mes digne de ella que lo teixidó.

Y se va enchochá tan de un mol valén y de michana edat que lo día que no lo veíe no podíe passá la nit sense doná voltes; pero lo home de pro, no donánse cuenta de alló, gens se preocupabe, y ella, que mol prudénta ere, ni per embajada de cap dona ni per carta se atrevíe a félay sabé, tenín temó de que podríen víndreli possibles perills. Y donánsen cuenta que aquell frecuentabe (visitabe) mol a un religiós que, encara que fore sopencoy capsot, no dixabe de tindre fama entre tots de home de molta valía perque ere de santíssima vida, va pensá que aquell podríe sé mol bon migé (intermediari, casamenté) entre ella y lo seu amán. 

Y habén pensat lo que li conveníe fé, sen va aná a una hora oportuna a la iglesia aon ell anabe y, fénlo cridá, va di que cuan li vaiguere be, en ell volíe confessás.
Lo flare, veénla dona de linaje, la va escoltá de bona gana, y ella después de la confessó va di: 

- Pare meu, nessessitaba recórre (recurrí) a vos per ajuda y consell sobre lo que ara sentiréu. 

Yo sé, perque tos u hay dit, que coneixéu als meus paréns y al meu home, pel que soc amada mes que la seua vida, y cap cosa dessicho que ell, com home riquíssim, no mu compro. Per estes coses mes que a mí mateixa lo vull; y dixém apart que u faiguera, pero sol que pensara alguna cosa que contra lo seu honor o gust aniguere, cap dona culpable mereixeríe mes lo foc que yo. 

Ara, un de qui no sé lo nom, pero que me pareix persona de be, y si no estic engañada tos frecuente mol, pito y alt, vestit en bones robes fosques, potsé no sen haigue percatát de la meua intensió, pero no puc assomám a cap porta o finestra ni eixí de casa sense que ell no se fico dabán; y me extrañe que no estigue aquí ara; lo que mol me dol, perque estos comportaméns fan assobín a les dames honestes sé censurades sense culpa. 

Hay tingut al ánimo félay di alguna vegada, pero después may repensat, perque los homes fan algunes vegades les embajades de manera que les respostes són roínes, y náixen paraules, y de les paraules se arribe a les obres; pel que, per a que mal y escándol no se provocaren, mu hay callat, y vach pensá contálay a vosté abáns que a dingú, tan perque me pareix que lo seu amic sou com tamé perque a vos tos está be rependre als amics y als forastés. 

Tos demano en nom de Déu que lo amonestéu y li roguéu que no continúo en estes costums. Ña bastantes dones que estarán preparades per an estes coses y los agradará sé mirades y dessichades per nell o per atres, pero a mí me done engorro, perque de cap manera ting lo ánimo disposat a tal empresa.

Y dit aixó, com si vullguere llagrimejá, va baixá lo cap. 

Lo san flare va compéndre enseguida que parlabe de aquell que coneixíe, y alabán mol a la Siñora per esta bona disposissió, creén que ere verdat lo que diebe, li va prométre (prometí) actuá y que aquell ya no la molestaríe mes, y sabén que ere mol rica, li va alabá les obres de caridat y les limosnes, contánli les nessessidats de la parroquia. A lo que la Siñora va di:

- Tos u rogo per Déu; y si u negare, diéuli en firmesa que soc yo qui tos ha dit aixó y a vos me hay queixat.

Y después, feta la confessió y ficada la peniténsia, enrecordánse dels encomios fets pel flare a les limosnes, omplínli una aumostada de dinés, li va rogá que diguere misses per l´alma de los seus morts; y eixecánse, sen va entorná cap a casa.

Lo home de pro va aná a vore al san flare después de poc tems, com acostumbrabe a féu; después de que de una cosa y de un atra hagueren parlat juns durán un rato, portánlo apart, en molta suavidat li va cridá la atensió sobre les mirades que li dedicabe an aquella Siñora, tal com ella li habíe explicat.
Lo home de pro se va maravillá, perque may la habíe mirat y raríssimes vegades acostumbrabe a passá per dabán casa seua, y va escomensá a ficá excuses; pero lo flare no li va dixá parlá, diénli:

- Ara, no fingíxques extrañát ni gastos paraules en negáu, perque no pots; no hay sabut estes coses per los veíns: ella mateixa, queixánse mol de tú, me u ha dit. A tú estes brometes ya no te están be. Te rogo que te retiros y díxala en pas. 

Lo home de pro, mes espabilat que lo san flare, va compéndre la artimaña de la dona, y fen vore que se avergoñíe una mica, va di que no se ficaríe mes dabán de ella; y separánse del flare, va aná cap a casa de la Siñora, que sempre estabe assomada a una finestreta en finestronetsper vore si passabe. Y veénlo vindre, tan alegre y tan grassiosa se li va enseñá que ell be va pugué enténdre que habíe entés per les paraules del flare les de ella; y de aquell día cap abán, en cuidadet, en plaé seu y en grandíssim gust y consol de la Siñora va aná passán per aquell barri.

La Siñora, después de un tems, ya convensuda de que li agradabe tan com ell an ella, en dessich de enséndrel mes y assegurás del amor que li teníe, buscán lo puesto y lo momén, al san flare va torná, y tiránseli als peus a la iglesia, va escomensá a plorá. Lo flare, veén aixó, li va preguntá en compassió quina novedat portabe. 

La Siñora va contestá:

- Pare meu, les notíssies que porto són de aquell collonassos amic vostre de qui me vach queixá a vos fa uns díes, perque crec que ha naixcut per a fótrem (cabrejám, no penséu mal) y per a fém fé algo pel que may podré ya está contenta ni me atreviré a ficám aquí als vostres peus. 

- ¡Cóm! - va di lo flare - , ¿no ha dixat de molestát?

- Pos no - va di la Siñora -, desde que me vach queixá a vos de alló, com per ressentimén, habénse pres a mal que me hayga queixat a vos, de cada vegada que passabe, crec que después ne ha passat sat per allí. Y vullguere Déu que en passá y mirám ne haguere tingut prou; pero ha sigut tan atrevit y tan descarat que ahí me va enviá a una dona a casa en notíssies seues, y com si yo no tinguera morrals o sintos me va regalá un morralet (escarcela) y un sinturó (com faríe Francisco Correa - Gürtel), lo que me hay pres y mu preng tan mal que crec que si no haguera pensat en lo escándol, y tamé pel vostre amor, hauría armat un abalot (zipizape); pero me hay serenat y no hay volgut fé ni di res sense fétosu sabé abáns. Y ademés de aixó, habénli tornat lo morral y lo sinto a la donota que los habíe portat, per a que los hi tornare an ell, y habénla despachat de mala manera, úspen, arruix, cóla, tenín temó de que se quedare en ells y li diguere que yo los había asseptat, com sé que fan algunes vegades, la vach troná a quirdá (cridá) y enfurruñada los hi vach péndre de la má y tols hay portat a vos, per a que los hi tornéu y li diguéu que no ting nessessidat de los seus regalos, perque, per mersé de Déu, y de lo meu home, ting tans bolsos, morrals, macutos, mochiles y tans sintos y lligues que podría enterrál en ells. Si no se corregíx, lay diré al meu home y a mons germáns, y que passo lo que Déu vullgue; preferixco que ell ressibixque afrentes o alguna vimenada si té que ressibíles que sé difamada per culpa seua; ¡y germá, aixina está la cosa!
Y dit aixó, entre plos, se va traure de daball de la faldeta una presiosa y rica bossa de Givenchy y un valiós y elegán sinturonet y los hi va ficá al flare acorronats a la faldeta; éste, creénse tot lo que la Siñora li diebe, enfadat u va agarrá y va di: 

- Filla, si de estes coses te enfades no me extraño ni te hay de repéndre a tú per naixó; mol te alabo que seguixques los meus consells. Yo lo vach empéndre l´atre día, y ell mal ha cumplit lo que me va prométre; pel que, entre alló y aixó que acabe de fé l´estiraré de les orelles tantes vegades y tan fort que ya no te molestará mes; y tú, en la bendissió de Déu, no te dixos guañá per la ira y no lay digues a cap dels teus, que podríe vindre mol mal. Y no pensos que de aixó te vindrá alguna calumnia, que yo siré sempre, ante Déu y dabán de los homes, testigo firme de la teua honestidat. 

La Siñora va fingí consolás una mica, y dixán esta conversa, com coneixíe la avaríssia del flare y la dels demés, va di:

- Siñó, estes nits me se han aparegut mol mons pares en somnis y me pareix que están en grandíssimes penes y lo que demanen són limosnes, espessialmen ma mare, que me se apareix tan apocadeta que es una llástima vórela; crec que está passán grandíssims patiméns al vórem en esta angustia per culpa de eisse enemic de Déu, y per naixó voldría que diguéreu per les seues almes coranta misses gregorianes y atres orassións, per a que Déu los trague de aquell foc atauladó. 

Y dit aixó, li va ficá a la má un florín. Lo san flare lo va agarrá alegremen, y en bones paraules y en mols ejemplos va alentá la seua devossió y donánli la bendissió la va dixá anássen. 

Y cuan sen va aná la Siñora, sense donánsen cuenta de que li habíe futut lo pel, va enviá a buscá al seu amic; éste, veénlo enfadat, sen va doná cuenta de que ñabíen mes notíssies de la dona, y va esperá a vore qué diebe lo flare. Lo retó, repetínli les paraules que li habíe dit atres vegades y parlánli ara enfadat y casi insultánlo, lo va empéndre mol pel que li habíe dit la Siñora. 

Lo home de pro, que encara no veíe aón volíe arribá lo flare, negabe en poc convensimén que li haguere enviat lo morralet y lo sinto, y lo pare, mol enfadat, va di:

- ¿Cóm pots negáu, mal home? Aquí u tens, que ella mateixa plorán me u ha portat: ¡mira a vore si u coneixes!

Lo home de pro, fen com que se avergoñíe mol, va di: 

- Claro que u reconeixco, y tos confesso que hay fet mal; y tos juro que may mes sentiréu una paraula de aixó, ya que en eixa disposissió la vech.

Les paraules van sé moltes. Al final, lo borregodel flare li va doná la bossa y lo sintet al seu amic, y después de habél adoctrinaty rogat que no se ocupare mes en aquelles coses, y habénlay ell prometut, li va doná llisénsia.

Lo home de pro, contentíssim de la sertesa del amor de la dona, cuan se va separá del flare sen va aná a un puesto desde aon li va enseñá a la Siñora que teníe les dos coses; de lo que la Siñora va está mol contenta. 

Va passá que, per alguna raó, no mol después de aixó va tindre que anássen a Génova lo home de la Siñora. Y en cuan habíe montat a caball pel matí y ya estabe en camí, sen va aná la Siñora aon lo san flare, y después de mol queixás, plorán, li va di:

- Pare meu, ara sí que tos dic que no puc aguantá mes. Com l´atre día tos vach prometre que no faría res que abáns no tos diguera, y per a que cregáu que ting raó en plorá y queixám, vull ditos lo que lo vostre amic, o dimoni del infern, me ha fet este matí poc abáns dels maitines. No sé cóm ha sabut que lo meu home sen ha anat pel matí a Génova, y a la hora que tos hay dit, ha entrat a un jardí meu y per un ábre ha pujat hasta la finestra de la meua cámara, que done al jardí; y ya habíe ubert la finestra y volíe entrá a la cámara cuan yo, despertánme, me hay eixecat de un bot y me volía ficá a cridá, y u hauría fet si no me haguere demanat mersé per Déu y per vos, diénme quí ere; en lo que, al sentíl, per amor vostre hay callat, y despullada com vach náixe hay corregut a tancáli la finestra a la cara, y ell crec que sen ha anat, perque no lo hay sentit mes. Ara, si aixó es cosa que pugue aguantás, diéumu; en cuan a mí, no vull soportál mes, pos per amor de vos ya lo hay aguantat massa.
Lo flare al sentí aixó se va esturrufá com un gat y no sabíe qué di. Moltes vegades li va preguntá si habíe vist be que fore ell y no datre. A lo que la Siñora va contestá: 

- ¡Alabat sigue Déu, com si no lo puguera distinguí an ell de consevol atre! Ere ell, y encara que u negare, no tos u cregáu.

Va di entonses lo flare:

- Filla meua, no ña mes que parlá, que aixó ha sigut massa atrevimén y una cosa mol mal feta, y has fet be en despachál de casa com u has fet. Pero te demano, ya que Déu te ha librat del deshonor, que, aixina com has seguit lo meu consell dos vegades seguides, u fáigues esta vegada, es di, que sense queixát de alló a cap dels teus paréns me dixos fé a mí, voré si puc ficáli freno y serreta an eisse demoni, afaram desenfrenat que yo creía que ere un san; y si puc arribá a apartál de esta bestialidat, be; y si no puguera, desde ara te dono permís y la meua bendissió per a que faigues lo que júsgos com a bo.

- Pos be - va di la Siñora- , per esta vegada no vull enfadátos y tos faré cas, pero procuréu que se guardo de incordiám mes, y tos prometixgo no torná a vindre mes per este assunto. Y sense di res mes, com si estare cabrejada, sen va aná de aon lo flare. Y apenes habíe eixit de la iglesia la Siñora, cuan lo home de pro va arribá, y va sé cridat pel flare; y emportánsel apart, li va di los insults mes grans que may se han dit a un home, hasta desleal y traidó lo va cridá. Éste, que atres dos vegades habíe vist lo que volíen di los renecs de este flare, escoltánlo en atensió, li va contestá:

- ¿A qué ve este enfado, siñó meu? ¿hay crussificat a Cristo? 

A lo que lo flare va contestá:

- ¡Miréu lo pocavergoña, escoltéu lo que diu! Parle ni mes ni menos com si hagueren passat un añ o dos y lo tems li haguere fet olvidá les seues canallades y deshonestidat. ¿En lo ratet que ha passat desde los maitines de avui te sen han anat del cap les afrentes que li has fet al prójimo? ¿aón has estat poc abáns de fes de día?

Va contestá lo home de pro:

- No sé aón hay estat; mol pronte tos ha arribat lo correu.

- Es verdat - va di lo flare - que lo recadé ha vingut: hau cregut que perque lo home no estáe a casa la noble Siñora tos obriríe les … los brassos. ¡Ay, qué majo, quin home mes honrat! ¡Se ha fet sonámbul, obridó de portes y finestres y escaladó de árbres! ¿creus que en la teu ossadía venserás a la santidat de esta dona y de nitet te li pujes a les finestres per un ábre? No ña res al món que la desagrado tan com tú; y tú no pares. Vach a dit una cosa y que no te sápigue mal: hasta ara, no per l´amor que te tingue, sino a instánsies dels meus rogs ha callat lo que li has fet; pero no callará mes: li hay donat permís per a que, si la oféns mes, faigue lo que li paregue. ¿Y qué farás si lay diu a sons germáns?

Lo home de pro, habén entés lo que li conveníe, com milló va pugué y sabé, en moltes promeses va tranquilisá al flare; y despedínse de ell, al arribá la matinada siguién, va entrá per lo jardí y va pujá pel ábre y va trobá la finestra uberta, se va embutí a la alcoba, y se va aviá als brassos de la seua hermosa Siñora, que en grandíssim dessich lo habíe estat esperán, y ella li va di:

- Grássies al siñó flare que tan be te va enseñá lo modo de vindre. Y después, disfrután la un del atre, van parlá y sen van enriure mol de la simplissidat del bruto flare, van parlá mal de la llana, la suncha, les pintes y les cardenches, y juns van está ben a gust. Y u van amañá de tal manera que, sense tindre que recurrí al siñó flare, moltes atres matinades se van ajuntá.

tersera jornada novela cuarta

Velhar, Vellar, Veillar, Velha, Veliable, Vigilia, Esvelhar, Esveillar, Desvelhar - Vell, Velut, Villozitat

Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.

La nueit non posc dormir,

E 'l jorn m' aven a veillar. 

P. Bremon Ricas novas: Mei oill.

La nuit je ne puis dormir, et le jour il m'advient de veiller.

Amors, per cui planh e sospir e velh.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.

Amour, par qui je gémis et soupire et veille.

Loc. A lei que m fai vellar durmen.

Folquet de Marseille: Ben an mort.

A elle qui me fait veiller en dormant.

CAT. Vetllar. ESP. PORT. Velar. IT. Vigliare. (chap. Velá - als morts -, no dormí, está despert.) 

2. Velha, s. f., lat. vigilia, veille.

Ab gran trebalha et ab velha. V. de sainte Énimie, fol. 1.

Avec grand tourment et avec veille.

CAT. Veilla. ESP. PORT. Vela. (chap. Vela, veles; velada, velades.)

3. Veliable, adj., vigilant.

Qui servis ades a Deu sia tota ora veliables.

Morgues sia veliables en sen, que no sia ordeiaz de vanas cogitatios.

Trad. de Bède, fol. 52 et 61.

Qui sert incessamment Dieu soit à toute heure vigilant.

Que le moine soit vigilant en esprit, de sorte qu'il ne soit pas souillé de vaines pensées.

ANC. FR. Et d'un sommeil profond

Toutes fois réveillable allége le mal d'elle.

Ronsard, t. II, p. 906.

(chap. Vigilán, que está despert, que no dorm, vigilans, vigilanta, vigilantes.)

4. Vigilia, s. f., lat. vigilia, vigile, veille.

La vigilia de Pendecosta. V. de S. Honorat.

(chap. La vigilia de Pentecostés.)

La vigile de Pentecôte.

Per vigilias e per dejuns e per oratios. V. et Vert., fol. 95.

(chap. Per vigilies y per dijús y per orassions.)

Par veilles et par jeûnes et par prières.

CAT. ESP. PORT. IT. Vigilia. (chap. Vigilia, vigilies.)

5. Esvelhar, Esveillar, v., lat. evigilare, éveiller, réveiller.

Quan m' esvelh, cug morir desiran.

Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.

Quand je m'éveille, je crois mourir désirant.

Ab tant Joachim s' esveillet. Trad. d'un Évang. apocr.

En même temps Joachim se réveilla.

Part. pas. fig. Aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del segle. V. et Vert., fol. 12.

De telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du monde.

IT. Svegliare.

6. Desvelhar, Desveillar, Desveyllar, v., réveiller, éveiller.

Quan lo pros Horionz si desveyllet al dia. V. de S. Honorat.

Quand le preux Horion s'éveilla au jour.

Part. pas. Cant Constantin si fon desvelhat. Hist. de la Bible en prov., fol. 81.

Quand Constantin se fut réveillé.

CAT. Desvetllar. ESP. PORT. Desvelar. (chap. Desvelá, desvelás : despertá, despertás.)

7. Revelh, s. m., réveil, éveil.

Greu prendra mais revelh.

Marcabrus: Lo vers comensa.

Difficilement prendra désormais réveil.

8. Revelhar, Revellar, Reveillar, v., réveiller, éveiller.

Mas tu, ns revelha.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Mais toi, réveille-nous.

Dirai vos de G. cum se revelha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.

Je vous dirai de Gérard comment il se réveille.

La nueg, quan mi soi adurmitz,

Revelh de joi totz esbaitz.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

La nuit, quand je me suis endormi, je me réveille tout ébahi de joie.

Fig. Per solatz revelhar,

Quar es trop endormitz.

Giraud de Borneil: Per solatz.

Pour éveiller soulas, car il est trop endormi.

IT. Risvegliare.

9. Pervigil, adj., lat. pervigil, vigilant, qui veille toujours.

Que guardes am pervigil diligencia... que no caia re de la medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 5.

Que tu observes avec vigilante attention... que rien ne tombe de la médecine.

10. Perveliable, adj., très vigilant.

Perveliables el temps de sa salmodia. Trad. de Bède, fol. 62.

(chap. Mol vigilán al tems de sa salmodia.)

Très vigilant au temps de sa psalmodie.

11. Sobredesvelhar, v., sur-éveiller, être longtemps éveillé, rester longuement éveillé.

Subst. Cel que per sobredejunar

Son cors per sobredesvelhar, 

O autra manieira, trebalha.

Brev. d'amor, fol. 67.

Celui qui par l'extrêmement jeûner ou par le rester longuement éveillé, ou d'autre manière, tourmente sou corps.

(chap. Sobredesvelá, sobredesvelás : no dormí gens : dormí massa poc : vigilá massa : está massa tems despert. Aixó es perillós, te pots quedá com Manuel Riu Fillat.)

Vell, s. m., lat. vellus, toison.

De Jason,

Com anet lo vell conquerir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

De Jason, comme il alla la toison conquérir.

CAT. Velló. ESP. Vellón (vellocino). PORT. IT. Vello. (chap. Velló, vellons; pell, pells.)

2. Velut, adj., lat. villosus, velu, garni de poils.

Raubetz dels motonetz velutz.

(chap. Vau robá uns corderets velluts : peluts : llanuts.)

Torcafols: Cominal en.

Vous dérobâtes des petits moutons velus.

- Fourré.

La cogola sia en yvern veluda. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 27.

(chap. La cogulla sigue al ivern velluda : peluda : forrada.)

Que le capuce soit en hiver fourré.

CAT. Vellut. ESP. Velludo. PORT. Veludo. IT. Veluto (Velluto). (chap. Vellut, velluts, velluda, velludes; tersiopelo; pelut, peluts, peluda, peludes; llanut, llanuts, llanuda, llanudes; forrat de pel, forrats, forrada, forrades.)

3. Villozitat, s. f., villosité, qualité de ce qui est velu.

Carns... trop grassas... mollifico la villozitat del estomach.

Eluc. de las propr., fol. 233.

Chairs... trop grasses... amollissent la villosité de l'estomac.

(chap. Vellosidat del estómec, vellosidats intestinals.)