Mostrando las entradas para la consulta finestró ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta finestró ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de septiembre de 2017

Temps de Franja, L'ou de la serp, Monclús

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).
 
Aspis, Aspic, s. m., lat. aspis, aspic.
Una serpen es que es appellada en lati aspis.
V. et Vert., fol. 104. (Este texto en plana lengua romana se assemelle bastán al catalá subnormalitzat que fan aná los subnormals catalanistes)
Il est un serpent qui en latin est appelé aspic.
Eluc. de las propr., fol. 277.
De l'oeuf d'aspic naît le basilic.
CAT. Aspit (àspit, serp). ESP. Áspid. PORT. Aspid. IT. Aspide.

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de Facebook.
El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín, Mesquí, atontats) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d'haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme (JA JA JA!) —, amb crits contra 'el català' i l'exhibició de cartells on s'afirmava que ells defensaven el 'chapurriau' , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat/ aixó chapurrear en castellá / 

 
champouirau, champoiral, chapurriau
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnold'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus
Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto; bueno, implíssit al provensal. /

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de la Franja del meu cul'— a finançar actes dedicats 'a fer soroll contra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP. Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'.
Així u hau fet en lo aragonés /

I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari. Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables. El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se. En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals — si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques —, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images

 
 
 
Somos de Aragón y no hablamos catalán, todos juntos a luchar
 
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera
 
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J. M.
 
Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)
 
Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)

Ne falte alguna
 
Ne falte alguna ....
 
 

martes, 7 de marzo de 2017

Carlos o Carles Terés o Terés Bellés o Bellès



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/licantropia-de-carles-teres-es-presente-al-liceo-dalcanyis

http://edicions1984.files.wordpress.com/2013/04/terc3a9s-alcanyis.jpg?w=584&h=866

Carles Terés Bellés, licantropia

PRESENTACIÓN LIBRO.

El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.
El libro, escrito en el infecto dialecto catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.
El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.
Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.
La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.
La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO (Espacio de Creación Artística) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.
Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barchinona, va créixer al barri de la Verneda / Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarraña) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació catalanista del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.

Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en dialecte català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.
Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en  dialecte català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0). 
El traductor ha estat Chusé Aragüés.

licantropía, Carles Terés Bellés, llops, lobos

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia. 

Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja del meu cul, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja del meu cul, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t (Soróllatela no) o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).
Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.


Carles Terés Bellés, licantropia, llops, homes llop

Referències

Modifica

  1.  «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984
  2.  «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
  3.  Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6pàg.7
  4.  «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. 

Enllaços externs

Modifica


Terés Antolín


Desde Alcañiz (Teruel) damos servicio a todos los países catalanes, la provincia de Teruel, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, Ses Illes, etc.
La imagen corporativa de una empresa es vital, ya que es lo primero que se percibe de ella. Es su identidad, su tarjeta de presentación ante el mercado en general y el rostro visible que retienen sus clientes.
La imagen corporativa nos ayuda a crear la Identidad Corporativa, por tanto, debe lograr un equilibrio entre la comunicación y la estética.
El servicio que ofrecemos permite a nuestros clientes competir en las mejores condiciones: su éxito es nuestro éxito.

Estas son las credenciales de nuestra empresa:
Creatividad contrastada
Experiencia profesional (desde 1978)
• Estrecha y fluida colaboración con el cliente
Control sobre todo el proceso gráfico
Seriedad en plazos de entrega
• Excelente relación calidad-precio
Coherencia en cada trabajo
Todo ello es posible gracias al equipo humano de nuestra empresa y a la red de colaboradores y proveedores con los que trabajamos.
Esto nos ha hecho merecedores de la confianza de más de 500 clientes.
Equipo
Carles Terés o Terès Bellés o Bellès, diseñador gráfico, o gràfic, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.

Celia o Cèlia o Célia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 
  • LO FINESTRÓ DE QUINA GRÀSSIA, JOSEP MIQUEL GRÀCIA SABATER: Carles Terès guanyador del Premi Guillem Nicolau
  • Comarques.nord: Carles Terès guanye el Guillem Nicolau amb ‘Licantropia’
  • Los VIII premios Vila de Penarroija per Carlos Sancho al Finestró de Quina Gràcia
  • 8 de juñ, Licantropía, de Carlicos Terés Bellés, Premio Guillermo Nicolau 2011
  • catalanistes de Morella: Carlos Terés Bellés acabe de ressibí lo premio Guillermo Nicolau en catalá de Pompeyo Fabra per la seua obra Licantropía.

  • Servicios
    Identidad corporativa
    • Investigación de mercado.
    • Naming
    • Eslogan
    • Imagen corporativa: Logotipos y aplicaciones
    • Catálogos, folletos, trípticos, carteles, etc.
    • Imagen de producto: Etiquetas, packaging, fotografía de producto.
    • Redacción publicitaria (copy)
    • Anuncios de prensa
    • Exposiciones
    • Señalética
    • Ilustración y fotografía
    Marketing y Comunicación
    Plan de Marketing
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos empresariales
    • Estrategia empresarial
    • Plan de acción
    Plan de Comunicación
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos de comunicación
    • Estrategia de comunicación
    • Plan de acción
     WEB-Comunicación online
    Construimos el website más apropiado para cada cliente, teniendo en cuenta todos los factores:
    • Presupuesto disponible
    • Usabilidad
    • Adaptación a todos los dispositivos (diseño responsive): smartphone, tablet, ordenador...
    • Posicionamiento
    • Valores a transmitir (identidad corporativa online)
    • Optimización de contenido (textos, imágenes...)
    • Integración en redes sociales (Facebook, Twitter, Google...)
    • Funcionalidades: tienda virtual, gestores de contenido, aplicaciones virtuales...
    Para conseguirlo trabajamos tanto sobre plantillas (más económicas) como construimos webs exclusivas a medida. En cualquiera de los casos, tenemos sumo cuidado en aplicar escrupulosamente la imagen corporativa y comunicar correctamente los contenidos. Le dedicamos todo el tiempo necesario. 
    Editorial
    • Colecciones: concepción, diseño, maquetación
    • Revistas: diseño, maquetación, producción, distribución
    • Libros: diseño, maquetación, producción
    • Corrección lingüística y de estilo
    Producción gráfica
    • Coordinación y organización de la producción: Fotografía, ilustración, impresión, etc.
    • Obtención y negociación de presupuestos, determinación de plazos de entrega y niveles de calidad a los proveedores
    • Creación, maquetación, digitalización, realización de pruebas y originales
    Servicios complementarios
    • Traducciones
    • Agencia de publicidad: Creación, concepción y desarrollo de campañas publicitarias. Gestión de medios.

    domingo, 3 de marzo de 2024

    Fen, fe - Fenix

    Fen, fe, s. m., lat. fenum, foin.

    E m dona pan e vin e fen e blat.

    (chap. Y me done pa y vi y fenás y blat.)

    T. de Guiraut et de H. de S. Cyr: N Uc de. 

    Et me donne pain et vin et foin et blé.

    Vendran vos avols sivadas

    Mal lieuradas, e fes poiritz.

    Folquet de Lunel: E nom del.

    Ils vous vendront mauvaises avoines mal livrées, et foins pourris. 

    Fen, fe, fenum, foin, fenás, fenassos, fenassera, fenasseres

    ANC. FR. De fein qu' aüné avoit.

    Roman du Renart, t. III, p. 112.

    Si cume fein de terre.

    Anc. trad. du Psaut. Ms. n° 1, ps. 71. 

    ANC. ESP. Mas ansi te secaras como rocio et feno.

    (MOD. Pero así te secarás como rocío y heno.)

    Arcipreste de Hita, cop. 245.

    CAT. Fe. ESF. MOD. Heno. PORT. Feno. IT. Fieno. (chap. Fenás, fenassos; fenassera, fenasseres, fenasseral, fenasserals.)

    2. Fenier, s. m., tas de foin, grange où l'on met le foin.

    Jus s' en estai sotz lo fenier.

    S' om avant lo fenier n'osta.

    Deudes de Prades, Auz. cass.

    En bas s'en tient sous le tas de foin.

    Si avant on n'ôte le tas de foin.

    ANC. FR. Qu'il serre en son fenault pour son bestail repaistre.

    Philip. Hegemon, fol. 21.

    (chap. Pallissa es aon se guarde la palla, fenás, aufals, avena, sibada, vessa, pipirigallo, etc.)

    garba, garbes; garbera, garberes; nugo, nugos

    3. Fenar, v., faner.

    A fenar e... a plantar.

    Cartulaire de Sauxillanges. 

    A faner et... à planter.

     

    Fendre, v., lat. findere, fendre, crever.

    Veirem escutz et elms macar e fendre.

    Aicarts (Aicart) del Fossat: Entre dos.

    Nous verrons frapper et fendre écus et heaumes.

    Va 'lh ferir per tal vertut que tot lo fendec per miey. Philomena.

    Va le frapper de telle force qu'il le fendit entièrement par le milieu. 

    Fig. A pauc de cobeytat no fen

    Cel que fon pros, e s' en repen.

    Alegret: A per pauc. 

    Peu s'en faut qu'il ne crève de convoitise celui qui fut preux, et s'en repent. 

    Part. pas. substantiv.

    De fendutz per bustz tro als braiers. 

    Bertrand de Born: Miez sirventes. 

    De fendus par le buste jusqu'aux enfourchures. 

    ANC. ESP. Fende las el mar por medio igualmentre.

    Poema de Alexandro, cop. 256.

    ANC. CAT. Fendrer. ESP. MOD. Hender. PORT. Fender. IT. Fendere.

    (chap. Fendre no lo conec : badá, asclá, tallá, esbadocá, esclopá, acribassá, acribassás, quebrá : crebá, esguellá, agrietá.)

    2. Fendillament, s. m., crevasse, gerçure.

    Cura fendilhament de potz escorjatz.

    Don ve fendillament et autras greus passios.

    Eluc. de las propr., fol. 62 et 52. 

    Guérit gerçure de lèvres écorchées. 

    D'où vient crevasse et autres graves affections.

    3. Fendilhar, v., crevasser, gercer. 

    La terra fendilhar.

    (chap. La terra acribassá, fé cribasses, talls per la sequía, com se fan pel fret a les mans. Azarías se pixabe a les mans, que les teníe acribassades. U podéu lligí a Los Sans Inossens, de Delibes.)

    los sans inossens, Miguel Delibes, chapurriau

    Eluc. de las propr., fol. 123.

    Crevasser la terre.

    Part. pas. Sana potz fendilhatz o autrament ulceratz. 

    May aspra pel et plus fendilhada.

    (chap. Mes aspra pell y mes acribassada.)

    Eluc. de las propr., fol. 211 et 99. 

    Guérit lèvres gercées ou autrement ulcérées. 

    Peau plus âpre et plus gercée.

    4. Fendilla, Fendilha, s. f., fente, crevasse.

    Ni sobre pont passo voluntier quan, per fendilhas, podo veyre l'ayga corrent.

    (chap. Ni sobre pon passen voluntariamen cuan, per les bades, grietes, poden vore l'aigua corrén.) 

    Caverna o fendilha.

    Eluc. de las propr., fol. 236 et 201. 

    Ni passent volontiers sur pont quand, par les fentes, peuvent voir l'eau courante.

    Caverne ou crevasses.

    - Gerçure de la peau.

    Han soven excoriaduras... e fendillas als talos.

    Eluc. de las propr., fol. 114.

    Ont souvent excoriations... et gerçures aux talons.

    5. Fendedura, s. f., fente, crevasse. 

    Per las dichas fendeduras.

    Brev. d'amor, fol. 39. 

    Par lesdites crevasses.

    Si deu fendre et, dins la fendedura, metre una peyra.

    Eluc. de las propr., fol. 220. 

    Se doit fendre et, dans la fente, mettre une pierre.

    6. Fendedureta, s. f., petite fente.

    Que creissera 'n vostra fendedureta. 

    T. de R. Gaucelm et de S. Miralhas: Joan. 

    Que votre petite fente en croîtra.

    7. Afendre, v., fendre, percer.

    Per lors murs afendre.

    Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

    Pour percer leurs murs.

    8. Perfendre, v., pourfendre. 

    Part. pas. Tot l'a perfendut del cap entro al pis. 

    Trastot l'a perfendut entro sus al braguier.

    Roman de Fierabras, v. 1771 et 2919. 

    Il l'a tout pourfendu de la tête jusqu'à la poitrine. 

    Il l'a tout entier pourfendu jusque sus au braguier.

     

    Fenher, Feigner, Finher, v., lat. fingere, feindre, supposer. 

    Ella s fen sorda. Poëme sur Boèce.

    (chap. Ella fingix sordera; fa vore que es sorda.)

    Elle se feint sourde.

    - Se préoccuper, rêver. 

    D' una sola sui cortes, 

    E d'una chan, e d'una m fenh.

    Raimond de Miraval: Selh que non. 

    Je suis courtisan d'une seule, et je chante d'une, et je me préoccupe d'une.

    De fenher ou se feigner a été souvent employé dans le sens neutre de feindre.

    Mas se sap feigner enamorat ad ellas ab son bel parlar.

    V. de Hugues de S. Cyr.

    Mais il sut se feindre enamouré envers elles avec son beau parler.

    Part. pas. Tota lur bontat era fencha. V. et Vert., fol. 10.

    (chap. Tota la seua bondat ere fingida.)

    Toute leur bonté était feinte.

    - Terme de grammaire.

    Noms finhs es aquel que recep son nom per alcuna semblansa de so, que se fa per la causa a cuy es empauzatz. Leys d'amors, fol. 48.

    Le nom feint est celui qui reçoit son nom par aucune ressemblance de son, qui se fait par la chose à qui il est imposé. 

    ANC. FR. De nous trahir ne s'est fegny.

    Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 266. 

    CAT. ESP. PORT. Fingir. IT. Fingere. (chap. Fingí: fingixco o fingixgo, fingixes, fingix, fingim, fingiu, fingixen; fingit, fingits, fingida, fingides.)

    2. Feintamen, adv., avec feinte, par feinte.

    Non o fai mas feintamen. 

    (chap. No u fa mes que fingidamen; en fingimén.)

    Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

    Il ne le fait que par feinte.

    ANC. CAT. Fentament. CAT. MOD. Fingidament. ESP. PORT. Fingidamente. IT. Fintamente. (chap. fingidamen.)

    3. Feintedat, s. f., feintise, dissimulation.

    Sains Esperiz fui feintedat. Trad. de Bède, fol. 17.

    Le Saint-Esprit fuit dissimulation.

    4. Fenha, Fencha, s. f., feinte, dissimulation, déguisement.

    (chap. fingimén, dissimulasió, disfrás.)

    Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.

    Pons de Capdueil: Leials amicx. 

    Jamais je ne lui ferais feinte ni murmure ni plainte.

    Sens tota fencha.

    Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 124. 

    Sans aucune feinte. 

    L'ai chausida senes fencha e ses gab.

    Raimond de Miraval: Selh cui joys. 

    Je l'ai choisie sans feinte et sans tromperie. 

    ANC. ESP. IT. Finta.

    5. Fenhemen, Fenchamen, Feintament, s. m., feinte, dissimulation.

    Es mager fenhemens 

    Que si us escaravais 

    Si fenhia papaguais.

    P. Cardinal: Pus ma boca. 

    C'est plus grande feinte que si un scarabée se feignait perroquet.

    Us fenchamens ses saber.

    Peyrols: Quar m'era. 

    Une dissimulation sans savoir.

    Bo feintament. Trad. de Bède, fol. 58.

    Bonne dissimulation. 

    ANC. FR. En feignement de feintes paroles.

    Anc. trad. du Psaut. Ms. n° 1, ps. 34. 

    CAT. Fingiment. ESP. Fingimiento. PORT. IT. Fingimento. (chap. Fingimén, fingimens; dissimulasió, dissimulasions; solem fé aná “fé vore que”.)

    6. Feintesa, s. f., feintise, dissimulation.

    Negus hom non pot portar lonja feintesa. Trad. de Bède, fol. 7.

    Nul homme ne peut porter longue dissimulation.

    7. Ficxio, Fiction, s. f., lat. fictionem, fiction, fraude.

    Las ficxios dels poetas.

    (chap. Les ficsions dels poetes; fraudes, mentires, invensions.)

    Eluc. de las propr., fol. 114. 

    Les fictions des poètes. 

    Per forsa et per fiction. Chronique des Albigeois, col. 83.

    Par force et par fraude. 

    CAT. Ficció. ESP. Ficción. PORT. Ficção. IT. Fizione, finzione. (chap. ficsió, ficsions.)

    8. Fenhtis, adj., faux, dissimulé.

    Ni grans thesaurs ni grands poders 

    No salva 'l rich vilan fenhtis.

    P. Cardinal: D'un sirventes. 

    Ni grand trésor ni grand pouvoir ne sauve le riche vilain dissimulé.

    ANC. FR. Vers ceulx qui sont faintis et faux.

    Roman du châtelain de Coucy, v. 628.

    9. Feigneire, Fenhedor, s. m., hypocrite, dissimulé.

    Sofre que 'l fals fenhedor

    Se van fenhen de s'amor.

    Bertrand de Born: Greu m'es.

    Souffre que les faux hypocrites se vont feignant de son amour.

    Qui s vol fenhedor m' apelh,

    Qu' en pessan tenc sotz mo mantelh

    Ma domna, malgrat dels gilos.

    Deudes de Prades: En un sonet. 

    Qui se veut m'appelle dissimulé, parce qu'en pensant je tins sous mon manteau ma dame, malgré les jaloux.

    - Amant timide.

    Cel qu'a bon cor de domna amar,

    E la vai soven cortezar,

    E non l'auza enrazonar,

    Feigneires es espaventatz.

    Un troubadour anonyme: Domna vos. 

    Celui qui a bon coeur d'aimer une dame, et va souvent la courtiser, et ne l'ose entretenir, est amant timide effrayé.

    CAT. ESP. PORT. Fingidor. IT. Fingitore. (chap. fingidó, fingidós, fingidora, fingidores.)

     

    Fenestra, s. f., lat. fenestra, fenêtre.

    Ac be la fenestra clauza.

    (chap. Teníe la finestra ben tancada : closa, com lo carré Villaclosa de Beseit, anomenat la botera, detrás de la llonja.)

    R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

    Eut bien fermé la fenêtre.

    Si com, ses frachura faire, 

    Vai e ven rais, quan solelha, 

    Per la fenestra vezina. 

    Pierre de Corbiac: Dona dels angels. 

    Ainsi comme, sans faire brisure, quand le soleil luit, le rayon va et vient par la fenêtre voisine. 

    Fig. Los V cens..., lo propheta los apella las V fenestras de la mayzo per hont la mort entra soven al cor. V. et Vert., fol. 85. 

    (chap. Los sing sentits..., lo profeta los anomene les sing finestres de la casa per aon la mort entre assobín al cor.)

    Les cinq sens..., le prophète les appelle les cinq fenêtres de la maison par où la mort entre souvent au coeur.

    ANC. FR. Renart, qui savoit tous les estres, 

    Regarde par unes fenestres.

    Roman du Renart, t. 1, p. 162. 

    Elle ne conçoit que par les fenestres des sens qui bien souvent l'abusent.

    Camus du Belley, Diversités, t. II, fol. 325.

    IT. Questi cinque sensi... sono le finestre onde la morte entra sovente all' anima. Trattato del Equità. Ms. 

    CAT. Finestra. (chap. Finestra, finestres; finestró, finestrons. ESP. ANC. fenestra.)

    José Miguel Gracia Zapater; CAT. Finestra. (chap. Finestra, finestres; finestró, finestrons. ESP. ANC. fenestra.)

    2. Fenestrella, s. f., fenêtre.

    Bell compagnos, fatz vos a fenestrella,

    E regardatz n' el cel a l'estella.

    Giraud de Borneil: Rei glorios. Var. 

    Beau compagnon, avancez-vous à la fenêtre, et regardez-en au ciel à l'étoile. 

    ANC. FR. Aude s' estuet à une fenestrele.

    Roman de Gérard de Vienne, v. 2410. 

    IT. Finestrella. (chap. Finestreta, finestretes.)

    3. Fenestral, Fenestrel, s. m., fenêtre.

    En lieit, al fenestral.

    (chap. Al llit, al finestral.)

    B. de Ventadour: Lo gens temps.

    Au lit, à la fenêtre.

    Bel companhos, issetz a fenestrel,

    Et esgardatz las ensenhas del cel.

    Giraud de Borneil: Rei glorios. 

    Beau compagnon, paraissez à la fenêtre, et regardez les signes du ciel. IT. Finestrello. (chap. Finestral, finestrals.)

    4. Fenestratge, Fenestragge, s. m., fenêtrage.

    El sobeirans soliers de las maizons, sobre fenestratge.

    Statuts de Montpellier du XIIIe siècle. 

    A l'étage supérieur des maisons, sur le fenêtrage.

    De jaspi vert ero... fenestragges. Palaytz de Savieza. 

    De jaspe vert étaient... les fenêtrages.

    Aranha... las linhas noza el centre, lassan quaysh a guiza de filat, la una pres de l'autra, entre las quals, per suptil artifici, fa traucs et fenestragges. Eluc. de las propr., fol. 239.

    L'araignée... noue les fils au centre, les enlaçant quasi en guise de filet, l'un près de l'autre, entre lesquels, par subtil artifice, elle fait trous et fenêtrages. 

    ANC. ESP. Fenestrage.

     

    Fenice, adj., lat. phoeniceus, rouge, pourpre.

    Color fenicea de la qual si fan... comensamens dels libres.

    (chap. Coló fenissia, púrpura, roch, del cual se fan... los escomensamens dels llibres.)

    Eluc. de las propr., fol. 267.

    Couleur rouge de laquelle se font... les commencements des livres.

    ESP. Fenice.

     

    Fenix, Fenics, s. m., lat. phoenix, phénix.

    S'ieu pogues contrafar

    Fenix, don non es mas us,

    Que s'art, e pois resortz sus.

    Richard de Barbezieux: Atressi cum.

    Si je pouvais contrefaire le phénix, dont il n'en est qu'un, qui se brûle, et puis ressuscite. 

    Fig. Ai! bels fenics! merces e cortesia 

    Me vaill' ab vos!

    R. Bistors: Aissi col fortz. 

    Ab! beau phénix! que merci et courtoisie me vaille avec vous!

    Allus. Amiga, tant vos sui amics

    Qu' a autras en paresc enics, 

    E vuelh esser en vos fenics.

    P. Vidal: Pois Ubert. 

    Amie, je vous suis tellement ami qu'aux autres j'en parais maussade, et je veux être pour vous phénix.

    CAT. ESP. (chap. Fénix) Fenix. PORT. Feniz. IT. Fenice.