http://www.azanuy.com/taxonomy/term/13
http://www.azanuy.com/content/cena-de-la-chen-dazanuy-barcelona-paco-mosemportella
Si toz me donaz permiso
tos querria saludá
y di que estigo contento
con tanta chen del lluga
y pa empezá als primeros
que yo queriba nombrá
son Antonio y Tereseta
deIs que han veniu a cená
Que son els mes veteranos
y el queriba resaltá
y a su filla Conchita
que no podeva faltá
José María de Colls
que no podeba fallamos
que chunto con la señora
tamé son deIs veteranos
y Miguel el de polita
ixe que sabe cantá
a yo me va di Pepita
que ella el va criá
y yo te digo Pepita
que el podrias destetá
que Miguel Angel y César
se tos podrian casá
y tien en cuenta chiqueta
que tindrás a qui criá
Pepita y Raul Augusto
sabez qui tos quiero dí
han veniu con la familia
son de casa Mallotí
Rosendo tampoco mos falla
su chermana Josefina
pa que estiga tot completo
tomé su filla Virginia
y Montserrat de Constante
que tamé sabe cantá
con Rafael que es su marido
no mos podeba fallá
y Luis de Carpintero
con la señora aqui está
y con la chen de Azanuy
sen han veniu a cená
Pepita y Eugenio son
de Pallarol del rincó
Que han veniu con els fillos
chuntos a esta reunió
De casa Mosenportella
no mos han fei fuineta
José María ixe gordo
ni tampoco Esperanceta
y Ana que es mi cuñada
y la Montse y Eduardo
y otra pareja me queda
que son la Pili y Juanjo
el de la Franchovaquera
y de la Mateixa rama
son tomé Angela y Carlos
su mare se diu Pepita
y yo que me digo Paco
y la dona de Roberto
que es filla de Petra y Cayo
y Mari Carmen y el novio
tomé estan entre nusatros
Manolo y María Teresa
ya sabez toz qui son ells
María teresa de Merlli
Manolo de Campurrells
Valentín y María Luisa
que son de casa Manuela
y Marisa con el novio
tomé han Veniu a la cena
Viuen al carré Marracos
a casa Pepi han naxiu
Herminia el fillo y la filla
con nusatros han veniu
José María y la dona
no me acordo com se diu
Pedro y Mercedes tamé
mos acompañan avui
Poquito Faure y la dona
el fillo de Francisquet
y son de casa Faure
del carré del Pilaret
Mariano y Manolita
son bailarins de primera
de casa Ignacia son
no mos fallan a lo cena
Juan y Mari son mol majos
els dos son una hermosura
y cuan vienen al estiu
se están a casa del Cura
Pilar y Armendo que majos
el segundo o el primero
direm de casa Colás
á direm de casa Soguero
Juan Antonio y la señora
de agon es este chiquet
un troz de casa Cordona
y un atro de Manolet
Una pareja mol maja
y tamé mol simpaticas
Pepe y María se diuen
y son de Pedro Benito
son de la Franchovaquera
Fermin tamé Joseret
de una familia mol llarga
eban els mes chovenez
y els dos se van casá
con un parell de chermanas
Fermín se va llevá a Flora
y Joseret a la Juana
Asun y el novio tamé
han veniu aquí a cená
si el an pasat ya van vindre
no mos podeban fallá
Els de casa Colaset
que son bona rafollada
que familia mes unida
y que familia mes maja
José María y la Seni
pa que tos quiero contá
entre els fillos y els choves
deu que sen van apuntá
Miguel de Paulo y la dona
no mos han queriu fallá
y aquí els tenim con nusatros
lo mateix que el on pasat
Violeta y su marido
de Teixidó o de Felip
la mitad de cada casa
y els tenim aquí esta nit
No toz poden presumí
tindre amigos de verdat
yo puedo di que presumo
me teniz que perdoná
queu parlle tanto de yo
y que tol quiera explicá
ells son José y Teresina
als que quiero de verdat
y que aqui mos acompañan
perque han veniu a cená
y tamé han veniu con ells
CarIos y José María
con las donas que se diuen
Ana Rosa y Elvira
Un troz de casa Calistro
y otro de Pepet de Andrés
que vien con dos Valentinas
y que toz saben qui es
Paco solo tos deseo
que tol pasez ben els tres
Dos que tampoco mos fallan
de Palosum Trinidad
Antonio que es de Bayona
tos aprecio de verdat
Mari la del Almuniero
con el marido no fallan
perque quieren a Azanuy
a cená mos acompañan
De serrana Rosalía
de Godoy es el marido
que el an pasat me va di
que ixo teniva que dilo
María Cllusa y marido
tamé han veniu a cená
que el an pasat ya van vindre
y mol ben sel van pasá
Josefina y el marido
que no mel quiero olvidá
es de casa Palosum
que está pel suelo el llugá
Carmencita de la Sierra
Carmencita de Portella
y su marido Francisco
tamé han veniu a la cena
Enrique Cozme y señora
mos han veniu mol cargaz
coma cuan llegan els reys
que han veniu adelantaz
te quiero doná las gracias
per la colaboració
ya se que per Azanuy
es capáz de felo tot
Andres Obis y señora
si no sabez qui es ell
no mes tos tingo que di
fillo de casa Rafel
lo mateix que su chermana
mos acompaña tamé
que esta cena de Azanuy
no se lan queriu perdé
Vienen chuntas a la cena
que per ixo son chermanas
son Montserrat y Julieta
y fillas de casa Juana
La Tere y Gloria de Faure
que tamé dim del chalet
a esta cena de Azanuy
han queriu vindré tamé
y Mercedes la chermana
y Pepita y el marido
que tamé mos acompañan
a esta cena de amigos
José Luis el de Roles
con la señora ha veniu
que igual que toz nusatros
sen acordan de Azanuy
Tamé viene con el marido
Elvireta Patatá
que a esta cena de Azanuy
tamé yan queriu está
De una manera especial
yo queriba saludá
als que han veniu de Azanuy
con nusatros a cená
Joaquin de faro y Paquita
ya van vindre el an pasat
enguan han tornau a vindre
y Joaquin mos cantará
Enrique de Chafandin
y Anita que tal estaz
mos en feito mol contentos
perque mos acompañaz
Aurora y Alberto son
ixes del cabo llugá
que son de casa Lorenza
tamé vienen a cená
con su filla Margarita
que no ya queriu faltá
María Dolores repite
que va vindre el an pasat
y Teresita Portella
que no se dixa escapá
y ben contestos estam
de que vingas a cená
Ramón de Roles tamé
con Pilarin no mos fallan
y toz estam mol contentos
que tamé mos acompañan
José María y Hortensia
tamé ez veniu del llugá
y els que vivim aqui
ixo el sabem apreciá
y toz estam mol contentos
per que ez veniu a cená
Yo tos demano perdón
si me queriz perdoná
perque estes versos que he escrito
man salliu tan mal farchaz
pero ya tos puedo di
que ye posau voluntad
y que no el faré may mes
¿verda que me perdonaz?
FIN
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta fallá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fallá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
martes, 23 de enero de 2018
jueves, 22 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, F
fa | hace |
faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca) | haba, habas, legumbre parecida a la judía verde |
fabricá | fabricar |
fábrica, fábriques | fábrica, fábricas |
fabricassió | fabricación |
fabricat | fabricado |
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. | flauta que toquen los pastós |
fabrique (ell) | fabrica (él) |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor |
fabuladó | fabulador |
fábules | fábulas |
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ? |
fach (verbo fé) | hago |
fachada, fachades | fachada, fachadas |
fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz | La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara" |
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides | presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas |
Facsió, facsións - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía |
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía |
factó, factós | factor, factores |
factura | factura |
factures | facturas |
facultat | facultad |
facultatiu, facultatius (meche, dotó) | facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano |
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. | muchacho, muchacha de menos de quince años |
fáe, fée (ell) | hacía |
fáem (fé), féem | hacíamos |
fáen, féen | hacían |
faena, faenes | trabajo, trabajos – faena, faenas |
Faeneta, faenetes | Trabajito, trabajitos |
fáes, fées | hacías |
fáeu, féeu | hacíais |
fáia, féa (yo) | hacía |
fáie, fée | hacía |
fáien, féen | hacían |
faiga (que yo) | haga (que yo) |
faigám | hagamos |
faigáu | hagáis |
faigue | haga |
faiguém, faigám | hagamos |
faiguera (yo) | hiciera, hiciese |
faiguere (ell, ella) | hiciera, hiciese |
faiguéren | hicieran, hiciesen |
faiguéres | hicieras, hicieses |
faiguéreu | hiciéseis |
fáigues | hagas |
fáigues | hagas |
faiguéu | hagáis |
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns | faja, fajas – fincas estrechas |
falaguera , falagueres – DCVB : Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.). |
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar |
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. | acuñar, calzar |
Falcó , falcóns | halcón, halcones |
falconé (setrería, lo que casse en falcóns) | cetrero, halconero, cazador con aves rapaces |
falda, faldes, faldeta, faldetes | falda, faldas, faldita, falditas |
faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta | falditas, regazo |
Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. | manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria |
fallá | fallar |
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). | Fallar – no te fallaré, somos compañeros. |
fallabe, falláe | fallaba |
fallada (una amela que no ha granat) | fallada (una almendra que no se ha formado) |
fallám | fallarme |
fállam un atra vegada ! | fállame otra vez ! |
fallat | fallado |
Falle – les falles de Valénsia | Falla – las fallas de Valencia |
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. | Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo |
falló, enfadat, enfadada | enfadado, enfadada |
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió | mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión |
Fals, falsos | falso, falsos |
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. | falsa, falsas – desván |
falsamen | falsamente |
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo | falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo |
falsificades | falsificadas |
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) | vencejo, vencejos (Apus apus) |
faltá (no está a un puesto O insultá) | faltar, insultar |
falta, faltes | falta, faltas |
faltáe o faltabe | faltaba |
faltáen o faltaben | faltaban |
faltámos | faltarnos |
faltán (g) | faltando |
faltánli | faltándole |
faltará | faltará |
faltaríe | faltaría |
faltaríen | faltarían |
Faltat (ha) | faltado (ha) |
falte | falta |
falten | faltan |
falto | falto |
falton | falten |
faltón, faltona, que falte an algú | Persona que insulta, insultón, insultona |
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! | hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre ! |
Familiá | familiar |
família, famílies | familia, familias |
familiaridat | familiaridad |
familiarisá | familiarizar |
familiarmen | familiarmente |
familiás | familiares |
famílies | famílias |
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) | hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame |
famós, famosa, famosos, famoses | famoso, famosa, famosos, famosas |
famossíssim, mol famós | famosísimo |
fan | hacen |
fanátic, fanática, fanátics, fanátiques | fanático, fanática, fanáticos, fanáticas |
Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns | Fanfarrón, fanfarrones |
Fanfarronada, fanfarronades | fanfarronada, fanfarronadas |
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? | fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno |
fantasma, fantasmes, coco, cocos | fantasma, fantasmas, coco, cocos |
fantasmal | fantasmal |
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) | fantasía, fantasías |
Fantástic, fantástics | Fantástico, fantásticos |
Fantástica, fantástiques | Fantástica, fantásticas |
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé | faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero |
farán | harán |
farás | harás |
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) | mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
fardá | fardar |
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos | lagarto, lagartos |
fardellet, fardell, fardells, fardellets | Fardo, fardos, hatillo, hatillos |
faré | haré |
fare, fáre, faiguére | hiciera, hiciese |
farém | haremos |
fáren, faren, faiguéren | hicieran, hiciesen |
fares, fáres (que tú), faiguéres | hicieras, hicieses |
fáres, fares, faiguéres | hicieras, hicieses |
faréu | haréis |
fáreu, faiguéreu | hicierais, hicieseis |
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses | tartamudo, tartamuda |
faríe | haría |
faríen | harían |
Farina , farines | harina, harinas |
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) | harinera, fábrica de harina |
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) | gachas |
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes | gachas |
farjada (mal), farjat | Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
farmasseútica | farmacéutica |
farmássia, farmássies | farmacia, farmacias |
Faro, faros | faro, faros |
farol | farol |
faroles | farolas |
farolets (per a fé lo ball dels farolets) | farolillos (baile de los farolillos) |
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén | farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento |
Farsí les burifarres | rellenar |
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! | harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo ! |
fartám | hartarme |
fartán (g) | hartando |
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes | hartazgo, comilona, “jartá” |
fartánse | hartándose |
fartará | hartará |
fartarán | hartarán |
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) | hartado |
fartes (tú te) | tú te hartas |
Fartet, fartets | hartito, hartitos |
farteta, fartetes | hartita, hartitas |
farto | harto |
farts | hartos |
fas | haces |
fasciná o fassiná | fascinar |
fascista, fascistes (de fascis latín, feix) | fascista, fascistas |
fasque, fáigue | haga |
fasquen, fáiguen | hagan |
fasques, fáigues | hagas |
fasse, fasses (de la lluna) | fase, fases (de la luna) |
fassí, farsí, farsimenta | rellenar, relleno |
fassícul, fascícul | fascículo, fascículos |
fássil, fássils, fássila, fássiles | fácil, fáciles |
fassileta | facilita |
fassilets | facilitos |
fassilidat | facilidad |
fassilidats | facilidades |
fassilitá | facilitar |
fassilitáe o fassilitabe | facilitaba |
fassilitarán | facilitarán |
fassilitáren | facilitaran o facilitasen |
fássilmen | facilmente |
fássils | fáciles |
fassiná, fasciná | fascinar |
fassinats, fascinats | fascinados |
fástic, fástics | asco, ascos |
fastidiá | fastidiar |
fastidiáls | fastidiarlos |
fastidiats | fastidiados |
fastidion | fastidien |
fastidiós, fastidiosos | fastidioso, fastidiosos |
Fastidiosa, fastidioses | fastidiosa, fastidiosas |
fatal, fatals | fatal, fatales |
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes | fatigar |
fatigabe | fatigaba |
fatigánse | fatigándose |
fatigaríen | fatigarían |
fatigat, fatigats | fatigado, fatigados |
fatigós | fatigoso |
fatigosa | fatigosa |
fauna | fauna |
favó, favor, favós, favors | favor, favores |
favorable, favorables | favorable, favorables |
favorit, favorits, favorito | favorito, favoritos |
favorita, favorites | favorita, favoritas |
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) | Favara en Zaragoza |
fax | fax |
faya (fáia, féa) | hacía |
fé aná, empleá, usá, utilisá | emplear, usar, utilizar |
fe en Déu – fé algo | fé en Dios – hacer algo |
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) | dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele. |
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
fea, fees | fea, feas |
fealdat | fealdad |
feba (féa, faba) | hacía |
febré | febrero |
febril, de fiebre, fiebrón | febril |
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). | Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados |
fée | hacía |
fées | hacías |
Feis, Feix (fascis latín), feixos | haz, haces |
feíssim, feíssims | feísimo, feísimos |
feíssima, feíssimes | feísima, feísimas |
fel, fels (está al feche) | hiel, hieles (está en el hígado) |
féla | hacerla |
félay (an ell, ella) | hacérselo |
féles, féls | hacerlas, hacerlos |
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. | Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente. |
felís, felísos, elles són mol felíses | feliz, felices |
felísmen | felizmente |
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. | Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva. |
felissitá | felicitar |
felissite | felicita |
felpa | felpa |
felpudo | felpudo |
fels | hacerles – hieles |
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) | manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos. |
Fem - aná fén fem - femé, femera | Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero |
Femé, femera | estercolero |
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) | hembra |
femelletes | hembritas |
femenines | femeninas |
femenins | femeninos |
fémos | hacernos |
fémos | hacernos |
fems | fiemos, estiércoles |
Fému ! | Hagámoslo ! |
fémur | fémur |
fémur | fémur |
fen (g) | haciendo |
Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe | heno |
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum | heno |
fenaz , fenás | heno |
fénla | haciéndola |
fénli | haciéndole |
fénlo | haciéndolo |
fénlos | haciéndolos |
fénme | haciéndome |
fénmos | haciéndonos |
fenómeno, fenómenos, fenómens | fenómeno, fenómenos |
fénse | haciéndose |
féntos | haciéndoos |
fénu | haciéndolo |
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare | feo , fea |
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) | animal nervioso |
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl | herir |
ferida, ferides | herida, heridas |
feríls | herirlos |
ferín (g) | hiriendo |
ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) | herido, heridos - apoplético, paralítico |
ferix | hiere |
ferixen | hieren |
ferixque | hiera |
ferossidat | ferocidad |
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren | herrar |
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals | herradura, herraduras – camino de herradura, para animales |
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes | herramienta, herramientas |
ferramenta de un macho | dentadura de un mulo o equino |
ferrat, ferrada, ferrats, ferrades | herrado, herrada, herrados, herradas, |
ferré, ferrera | herrero, herrera |
férrea (de ferro) | férrea |
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea | Ferreríes en Tortosa |
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca | hierro, hierros |
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda | ferrocarril, tren |
fértil, fértils – contrari de erm | fértil, fértiles |
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina | hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo |
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa | Fervor – hervor es “bull” |
fes (tú) | haz tú |
fésla, fésles, fésu | hazla, hazlas, hazlo |
Féslo ! | hazlo |
féslos | hazlos |
fésme | hazme |
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics | sudoríficos |
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) | hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo |
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques | judías blancas o marrones |
festa , festes | fiesta, fiestas |
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre | jódete, a la verga, que te jodan |
festechá, festejá, eixí juns, sé novios | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
festechabe, festejabe | cortejaba |
festechada, festejada | cortejada |
festechán, festeján (g) | cortejando |
festechat | cortejado |
festechat, festejat | cortejado |
festeche, festeje | corteja |
festechen, festejen | cortejan, salen juntos |
festechos, festejos | cortejes |
festejá | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
festejaben | cortejaban |
festes | fiestas |
festiu, festius | festivo, festivos |
festivamen | festivamente |
fésu | hazlo |
fet | hecho |
feta | hecha |
fetes | hechas |
fétos | haceros |
fets | hechos |
feu, féu | Hacéis – hacerlo |
féulos | hacedles, hacedlos |
féume | hacedme |
féumos | hacednos |
fi, fins, fina, fines | fino, finos, fina, finas |
fiá, fiás | fiar, fiarse |
fiabe | fiaba |
fiám | fiarme |
fiambreres, fiambrera | fiambreras, fiambrera |
fiansa | fianza |
fiarro | hierro |
fiarro, ferro | hierro |
fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts | fiarte, fiado |
fíat, fíaten ! | fíate |
fica | pon |
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré | poner, colocar, etc |
Fíca ! | Pon ! |
ficaba | ponía |
ficaben | ponían |
ficada | puesta |
ficades | puestas |
ficáe o ficabe | ponía |
ficaén o ficaben | ponían |
ficál | ponerlo |
Fícal ! | ponlo |
ficála | ponerla |
fícala | ponla |
ficáles | ponerlas |
ficáli | ponerle |
ficáls | ponerlos |
ficám | ponerme |
fícam | ponme |
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) | ponérmelo, ponérmelos |
ficámos | ponernos |
Fícamos ! | ponnos |
ficán (g) | poniendo |
Fícatel y fícalay ! | póntelo y pónselo |
ficátos | poneros |
ficats | puestos |
fichá | fichar |
ficha, fiches | ficha, fichas |
fichats | fichados |
fichats, fichat, fichada, fichades | fichados, fichado, fichada, fichadas |
fiches | fichas |
fico | pongo, coloco |
ficon | pongan |
ficsió | ficción |
fidedigna, fidedignes | fidedigna, fidedignas |
fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso | fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico |
fidelidat | fidelidad |
fidelíssim, mol fiel | fidelísimo |
fidelíssims | fidelísimos |
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus | fideo, fideos |
fiebre, febre (latín fĕbre) | fiebre |
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona | fiel, fieles |
fielmen | fielmente |
fiels | fieles |
fiera, fieres | fiera, fieras |
fieramen, com una fiera, en fieresa | fieramente |
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña | fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña |
figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa | higo, higos – el higo de una mujer : vulva |
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) | higuera, higueras |
figues | higos |
figura, figures | figura, figuras |
figurabe | figuraba |
figurábeu | figurábais |
figuráe o figurabe | figuraba |
figurám | figurarme |
figurás | figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer |
figure an este llibre | figura en este libro |
figures | figuras |
figureta, figuretes | figurita, figuritas |
figuréutos | figuráos |
figuro (me) | me figuro |
fijo, fíxo | fijo |
fil, fils | hilo, hilos |
fila, files | fila, filas |
filagarcho, filagarchos | hilacho, de hilo |
filera, fileres | hilera, hileras |
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada | filete, filetes – chuleta, tajo |
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro | alambre, alambres |
filiasió, filiassió a un partit, per ejemple | filiación a un partido por ejemplo |
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso | Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'. |
Filla, filles | hija, hijas |
fillet, fillets, filleta, filletes | Hijito, hijitos, hijita, hijitas |
fillol, fillola, fillolet, filloleta | ahijado, ahijada |
fills | hijos |
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva | filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva |
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques | filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas |
fils | hilos |
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré | filtrar |
filtrabe o filtráe | filtraba |
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál | filtro, filtros |
fin, final | fin, final |
fin, final, finals | final, finales |
fina, fines | fina, finas |
finalidat | finalidad |
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála | finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer |
Finalisada | finalizada |
finalisat | finalizado |
finalison | finalicen |
finalista, finalistes | finalista, finalistas |
finalmen | finalmente |
finals | finales |
finamen | finamente |
finansiada, finansiades | financiada, financiadas |
finansiat, finansiats | financiado, financiados |
finansié, finansiés | financiero, financieros |
Finat, finát, mort, fináts, finats, morts | finados, muertos |
finém (cuan) cuan morigám o moriguém | finemos, muramos |
finestra, finestres (latín fenĕstra) | ventana, ventanas |
finestres | ventanas |
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) | ventanita, ventanitas |
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro | postigo, postigos, ventanillo, ventanilla, |
finet, finets | finito, finitos |
fingida | fingida |
fingides | fingidas |
fingíe | fingía |
fingín (g) | fingiendo |
fingit, fingits | fingido, fingidos |
fingíu | fingís |
fingix | finge |
fingíxco, fach vore que | finjo, hago ver que |
Finíssim, finíssims | finísimo, finísimos |
Finíssima, finíssimes | finísima, finísimas |
fins | finos, fines |
fiordo, fiordos | fiordo, fiordos |
fíos (no te) | fíes (no te) |
fique | pone |
fiquém | ponemos |
fiquen | ponen |
fiquéu | ponéis |
fiquéume | ponedme |
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo | feria, ferias |
firmá | firmar |
firmáe, firmabe | firmaba |
firmamén | firmamento |
firmat, firmats | firmado, firmados |
firme | firma |
firmemen | firmemente |
firmes | firmes |
firmesa | firmeza |
firmíssim | firmísimo |
firmíssima | firmísima |
fiscals | fiscales |
físic, físics | físico, físicos |
física, físiques | física, físicas |
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades | punzada, pinchazo (con aguijón) |
fissiología | fisiología |
fissiológic | fisiológico |
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma | fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma |
fissonomista, observadó, reconeixedó | fisonomista, observador, reconocedor, memorista |
fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna | fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida |
fita, fites, fillola, filloles | hito, piedra de partición, hitos |
fito fito, poc a poc | poco a poco |
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré | fijar |
fixabe | fijaba |
fixada, fixades | fijada, fijadas |
fixamen | fijamente |
fixamén de tornillos | fijamiento de tornillos |
fixán (g) | fijando |
fixás | fijarse |
fixat, fixats | fijado, fijados |
fixéu | fijáis |
fixo | fijo |
flagelán, flageláns | flagelante, flagelantes |
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá | fragancia, olor, perfume |
flama de foc, flames | llama de fuego |
flamejá | llamear, sacar llamas |
flamejaben, flamejáen | llameaban |
flamejáe, flamejabe | llameaba |
flamerada, flamerades | llamarada, llamarades |
flames | llamas |
Flandi – agarrá an algú en flandi ?? | coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira |
flaquejá | flaquear |
flaquejaben | flaqueaban |
flaquesa | flaqueza |
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) | fraile, monje, frailes, monjes |
flaret | frailecillo |
flarets | frailecillos |
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) | olfato, olor, tufo |
flecha, fleches, saeta, saetes | flecha, flechas, saeta, saetas |
flexió | flexión |
flexioná | flexionar |
flexiono | flexiono |
flo | flor |
floc, flocs (virutes de fusta) | virutas de madera |
floral, florals (joc, jocs) | floral, florales (juegos) |
florentines, de Florénsia | florentinas |
florentíns, de Florénsia | florentinos |
floreta, floretes | florecita |
floretes | florecicas, florecillas, florecitas |
florí | florecer |
florides | florecidas, floridas |
florín (moneda), floríns | florín, florines |
florisque, florixque | florezca |
florit, florits – en moho | florecido, florecidos – con moho |
floronco, flloronco | florúnculo |
FLOS | flores |
flotá | flotar |
flotabe | flotaba |
flotaben | flotaban |
flotán (g) | flotando |
fluí | fluir |
fluíli | fluirle |
fluíx (fluí) | fluye |
fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja |
fluixa | floja |
fluixera | flojera |
fluixes | flojas |
Fluixes – afluixes | Flojas – aflojas |
fluixeta | flojita |
fluixetes | flojitas |
Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
Fluixota, fluixotes | flojota, flojotas |
foc, focs | fuego, fuegos |
fofa, fofes – tova | fofa, fofas |
fofo, fofos – tou | fofo, fofos |
fogó, fogóns | fogón, fogones |
fogonada, fogonades | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
fogós | fogoso |
fogosamen | fogosamente |
fogosidat | fogosidad |
foguera, fogueres | hoguera, hogueras |
folclóric | folclórico |
Fóli , fóteli ! | Dale ! |
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle | Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila |
follán (g) | follando |
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius | persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos) |
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos | galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay |
fon, fons | fuente, fuentes |
Fonda, fondes – hostal – honda | fonda, hostal, honda |
fondária (fondo), profundidat | profundidad |
fondes | fondas, hondas |
Fondespala | Fuentespalda |
fondo, fondos - lo barrang fondo | fondo, hondo – el barranco hondo |
fondonada, fondo, fondonades | hondonada, vaguada |
fondos (dinés) | fondos (dinero) |
Fonética, fonétiques | fonética, fonéticas |
fonéticamen | fonéticamente |
fonoll, fonolls | hinojo, hinojos |
fons | fuentes |
Fontz, Fonz, poble de Huesca | Fontz, Fonz, pueblo de Huesca |
fora (si yo) | si yo fuera |
foradá | horadar, agujerear |
foradáen, foradaben | horadaban, agujereaban |
foradat, foradats | agujereado, agujereados, horadado |
foradet, foradets, foraét, foraéts | agujerito,agujeritos |
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) | extranjero, de fuera, forano |
forat, forats | agujero, agujeros |
forca | horca |
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames | la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas |
Forcó, per a tallá romigueres en fals | horca pequeña para cortar zarzas con hoz |
fore | fuera, fuese |
fórem, siguérem | fuéramos, fuésemos |
fóren | fueran, fuesen |
forense, forenses | forense, forenses |
fóres | fueras, fueses |
fóreu | fuérais, fuéseis |
forga, forgues, pallissa, pallisses | pajar, pajares |
forigó, forigóns (vore forat y cau) | hueco, huecos, agujero, agujeros |
formá | formar |
forma, formes | forma, formas |
formabe | formaba |
formaben | formaban |
formache, formaches – fransés fromage | queso, quesos |
formada, formades | formada, formadas |
formáe, formabe | formaba |
formáen, formaben | formaban |
formal, formals | formal, formales |
formalidat, formalidats | formalidad, formalidades |
formalmen | formalmente |
formals | formales |
formán (g) | formando |
formánla | formándola |
formánli | formándole |
formassió, formassións | formación, formaciones |
formassió, formassións | formación, formaciones |
format, formats | formado, formados |
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) | formativo, formativos |
forme (ell) | forma |
formém | formamos |
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 | trigo (candeal) |
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín | Formenta |
formes | formas |
formiga, formigues | hormiga, hormigas |
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) | Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal |
formiguejáen, formiguejaben | hormigueaban |
fórmula, fórmules | fórmula, fórmulas |
formulari, formularis | formulario, formularios |
forn,forns (fŭrnu latín) | horno, hornos |
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) | Fórnoles |
forques | horcas |
forra, buida | vacía |
forrada, forrades | forrada, forradas |
forrat, forrats | forrado, forrados |
forres, buides | vacías |
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. | cerrojo |
forsá | forzar |
forsa, forses | fuerza, fuerzas |
forsám, forsém | forzamos |
forsaríe | forzaría |
forseguera, molta forsa | mucha fuerza |
forsuda, forsudes | forzuda, forzudas |
forsut, forsuts | forzudo, forzudos |
fort | fuerte |
fort , forta , forts , fortes | fuerte, fuertes |
fortalesa, fortaleses | fortaleza, fortalezas |
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) | fortín, fortines |
Fortó, auló forta, ferum | hedor, olor fuerte |
fortot, fortots | fuertote, fuertotes |
fortuna, fortunes | fortuna, fortunas |
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) | fosa, fosas |
fosá, fossá, sementeri | cementerio |
fosc, oscur, foscos, oscurs | oscuro, oscuros |
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques | oscura, oscuras – a oscuras |
foscó, escurina, oscurina | oscuridad |
fosforito | fosforito |
fosques (a) | oscuras (a) |
fossá, fossás, sementeri, sementeris | cementerio, cementerios |
fóssil, fóssils | Fósil, fósiles |
fot (fótre) | Jode + muchos más significados |
foto, fotos | foto, fotos |
fotografía, fotografíes | fotografía, fotografías |
fotografiá, retratá | fotografiar, retratar |
fotografiades | fotografiadas |
fotografiála | fotografiarla |
fotografián (g) | fotografiando |
fotografiat, fotografiats | fotografiado, fotografiados |
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques | fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas |
fotografíes | fotografías |
fotografíon | fotografíen |
fotógrafo, fotógrafos | fotógrafo, fotógrafos |
fotos | fotos |
fotrá | joderá |
fotrán | joderán |
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. | Joder + otros significados |
fótrel | joderlo |
fótreli | joderle |
fotrém (la) | joderemos (la) |
fótres | joderse |
fótresseli damún | metérsele encima |
fótret, fótet | joderte, jódete |
fotría | jodería |
fotríen | joderían |
fots | Jodes + muchos otros significados |
fotut, futut | jodido, jodidos |
fotuts, fututs | jodidos |
fracás, fracasos | fracaso, fracasos |
fracasat, fracasats | fracasado, fracasados |
fracsió, fracsións | fracción, fracciones |
fracsionás | fraccionarse |
fractura, fractures (latín fractūra) | fractura, fracturas |
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies | fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes |
frágil, frágils, frágiles (elles) | frágil, frágiles |
fragilidat | fragilidad |
fragmén, fragméns | fragmento, fragmentos |
fragor | fragor |
fragrán | fragrante |
fragrantíssim | fragrantísimo |
fragrantíssima | fragrantísima |
frailisme (de Pedro Saputo) | frailismo |
francamen | francamente |
Franciscano, franciscáns | franciscano, franciscanos |
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja | franja, franjas |
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) | franqueza, ser franco |
Fransa | Francia |
fransés, fransesa | francés, francesa |
fransesos | franceses |
frasse, frasses | frase, frases |
Frassota, frasota, frassotes, frasotes | frase (peyorativo) |
fraternidat, germanó, germandat | fraternidad, hermandad |
freática, freátiques (capes de aigua) | freática, freáticas |
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda | frito, “fritito”, mote de La Fresneda |
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda | frita, “fritita”, mote de La Fresneda |
frechirán, fregirán | freirán |
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits | Fritos – mote de La Fresneda |
frecuén, en frecuénsia, frecuéns | frecuente, frecuentes |
frecuenmen, en frecuénsia | frecuentemente |
frecuénsia | frecuencia |
frecuentá | frecuentar |
frecuentabe, frecuentáe | frecuentaba |
frecuentaben, frecuentáen | frecuentaban |
frecuentán (g) | frecuentando |
frecuentat, frecuentats | frecuentado, frecuentados |
freda, fred, fredes, frets | fría, frío, frías, fríos |
fredamen | fríamente |
Fredó – fa fredó | Frío – da miedo |
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré | fregar, restregar |
frega, fregues, fricsió, massaje | friega, friegas, fricción, masaje |
fregadó, fregadora | fregadero, fregadera |
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen | freir |
fregida | frita |
fregides | fritas |
fregidora, fregidores | freidora, freidoras |
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján | freginal, freginales |
fregínse | friéndose |
fregirán | freirán |
fregiríen | freirían |
fregit | frito |
fregix | fríe |
frego | friego |
fregues | friegas |
freixera (ábre) | fresno (árbol) |
frená | frenar |
frenáe, frenabe | frenaba |
frenáen, frenaben | frenaban |
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) | Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar) |
frenat, frenats, frenada, frenades | frenado, frenados, frenada, frenadas |
frenessí (abalot, neguit) | frenesí (alboroto) |
frenétic, frenétics | frenético, frenéticos |
frenéticamen | frenéticamente |
freno | freno |
frenólogo, frenólogos | frenólogo, frenólogos |
Frenos – que tú frenos | Frenos – que tú frenes |
frente, enfrente, enfrón, en fron | frente a, enfrente |
fresc, fresquet | fresco, fresquito |
fresca, fresques, fresqueta, fresquetes | fresca, frescas, fresquita, fresquitas |
frescales | frescales |
frescó, fresqueta | frescor, fresquito, fresca |
frescoreta | frescorcilla |
frescos | frescos |
fresques | frescas |
fresquet | fresquito |
fresqueta | fresquita |
fresquets | fresquitos |
fresquíssim, fresquíssims | fresquísimo, fresquísimos |
fresquíssima, fresquíssimes | fresquísima, fresquísimas |
fréstec, fréstega – furo – poc agradable | Huraño – poco agradable |
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) | frío |
frigorífic, frigorífics | frigorífico, frigoríficos |
friolera, friolereta (geleres) | Friolera, friolerilla |
friolero, geleres | friolero |
frivolidat | frivolidad |
frix o fregíx | fríe |
fríxguen | frían |
fron | frente |
frondós, frondosos | frondoso, frondosos |
frondosa, frondoses | frondosa, frondosas |
frugal | frugal |
frugalidat | frugalidad |
fruit, fruits | fruto, frutos |
fruita, fruites | fruta, frutas |
Fruitera | frutera |
fruitería, frutería | frutería |
fruites | frutas |
fruits | frutos |
frustrassió | frustración |
fruta, fruita | fruta |
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita | frutal |
frutero (no se sol di fruité) | frutero |
Fuch ! (fugí) | Fuera, huye, (huir) ! |
fúchen, fúgen | huyen |
Fuchí , fugí | huir |
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo | fuet, fuets – de comer – como un látigo |
fuga, fugues - fugida, fugides | fuga, fugas – huida, huidas |
fúgen | huyen |
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa | huir |
fugida, fugides | huida, huidas |
fugíe | huía |
fugíen | huían |
fugín (g) | huyendo |
fugit | huído |
fugitiu, fugitius | fugitivo, fugitivos |
fugitiva, fugitives | fugitiva, fugitivas |
fulla, fulles | hoja, hojas |
fullarasca | hojarasca |
fulleján un llibre | hojeando |
fulleta, fulletes | hojita, hojitas |
fum, fums | humo, humos |
fumá | fumar |
fumada, fumat (fotuda, fotut) | jodido, jodida |
fumadero, fumaderos | fumadero, fumaderos |
fumadó, fumadora | fumador, fumadora |
fumadós | fumadores |
fumán (g) | fumando |
fumarrina, fumarrines | mucho humo |
Fumarro , sigarro | cigarro |
fumat | ahumado |
fumejá | humear |
fumejada | ahumada |
fumigá | fumigar |
fumiguen | fumigan |
fums | humos |
funda, fundes | funda, fundas |
fundada, fundades | fundada, fundadas |
fundadamen | fundadamente |
fundamén, fundaméns | fundamento, fundamentos |
fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals | fundamental, fundamentales |
fundamentals | fundamentales |
fundassió, fundassións | fundación, fundaciones |
fundat, fundats | fundado, fundados |
fundí | fundir |
fundix | funde |
funeral, funerals | funeral, funerals |
funeraria, funeraries | funeraria, funerarias |
funsió, funsións | función, funciones |
funsioná | funcionar |
funsionáe, funsionabe | funcionaba |
funsionáen, funsionaben | funcionaban |
funsionamén, (funsionaméns) | funcionamiento, (funcionamientos) |
funsionán (g) | funcionando |
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. | funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias |
funsionat | funcionado |
funsione | funciona |
funsionen | funcionan |
Fura – animalet com la mustela (furo) | Huraña – hurón, mustélidos (huraño) |
Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá | hurgar, hurgarse |
furgaben, furgáen | hurgaban |
furgánse lo nas | hurgándose la nariz |
furgará | hurgará |
furgo | hurgo |
furgó, furgóns | furgón, furgones |
furgoneta, furgonetes | furgoneta, furgonetas |
furia, furies | furia, furias |
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa | enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa |
furies | furias |
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte | Topillo – DCVB : TALPÓ |
furiós, furién | furioso |
furiosamen | furiosamente |
furor, furia | furor, furia |
furos | huraños |
fúrsia, fúrsies | furcia, puta |
furtá, robá, mangá | hurtar, robar, mangar |
furtáli | hurtarle |
furtare | hurtara |
furtat | hurtado |
furtiu, furtius, furtivo, furtivos | furtivo, furtivos |
fusselaje | fuselaje |
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca | madera, maderas |
fusté, fustés – fusteret a Beseit | carpintero, carpinteros |
fusteta, fustetes | maderica, maderita, madericas, maderitas |
fútbol (peu + pilota, foot + ball) | fútbol |
futbolín, futbolíns | futbolín, futbolines |
futur, futuro | futuro |
Futura, futures | futura, futuras |
futut, fotut, futuda, fotuda | jodido, jodida |
Etiquetas:
BAJOCA,
fa,
faba,
fabriol,
fabriols,
fábula,
fach,
fageda,
fava,
fesol,
Héctor Moret Coso,
quimera
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
Suscribirse a:
Entradas (Atom)