Mostrando las entradas para la consulta entrades ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta entrades ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inossens, llibre segón

Llibre segón.

Paco, lo Baixet.

Si hagueren viscut sempre al cortijo potsé les coses hagueren passat de un atra manera, pero a Crespo, lo Guarda Majó, li agradáe adelantá a un a la Raya de lo de Abendújar per si les mosques y a Paco, lo Baixet, com qui diu, li va tocá la china y no es que li incomodare per nell, que an ell igual li donáe un puesto que un atre, pero sí per los sagals, a vore, per la escola, que en la Charito, la chiqueta Menuda, ne teníen prou y li díen la chiqueta Menuda a la Charito encara que, en verdat, fore la chiqueta mes gran, y los chiquets, mare, ¿per qué no parle la Charito?, ¿per qué no camine la Charito, mare?, ¿per qué la Charito se embrute les bragues?, preguntaben a cada pas, y ella, la Régula, o ell, o los dos a coro, pos perque es mol menudeta la Charito, a vore, per contestá algo, ¿quína atra cosa podíen díls?, pero Paco, lo Baixet, aspirabe a que los sagals se ilustraren, adeprengueren, que lo Hachemita assegurabe a Cordovilla, que los sagals podíen eixí de pobres en un polset de coneiximéns, y inclús la propia Siñora Marquesa, volén erradicá lo analfabetismo del cortijo, va fé vindre durán tres estius seguits a dos señoritos de la siudat pera que, al acabá les faenas cotidianes, los ajuntaren a tots al porche de la corralada, als pastós, als gorrinés, als esbatussadós, als muleros, als gañáns y als guardes, y allí, a la crúa llum del cresol, en les mosques cagadores y les polilles voltán la llum, los enseñaren les lletres y les seues mil misterioses combinassións, y los pastós, y los gorrinés, y los esbatussadós y los gañáns y los muleros, cuan los preguntaben, díen, la B en la A fa BA, y la C en la A fa ZA, y, entonses, los señoritos de la siudat, lo siñoret Gabriel y lo siñoret Lucas, los corregíen y los desvelaben les trampes, y los díen, pos no, la C en la A, fa KA, y la C en la I fa CI y la C en la E fa CE y la C en la O fa KO, y los gorrinés y los pastós, y los muleros, y los gañáns y los guardes se díen entre ells desconsertats, tamé tenen unes coses, pareix que als señoritos los agrado fótremos lo pel, pero no se atrevíen a eixecá la veu, hasta que una nit, Paco, lo Baixet, se va arreá dos copes al pap, se va encará en lo siñoret alt, lo de les entrades, lo del seu grupo, y, obrín los forats del seu nas chato (per aon, com díe lo siñoret Iván, los díes que estabe de bones, se li veíe lo servell), va preguntá, siñoret Lucas, y ¿a cuento de qué eixos caprichos? y lo siñoret Lucas va arrencá a riure en unes carcañades incontrolades, y, al final, cuan se va calmá un poc, se va limpiá los ulls en lo mocadó y va di, es la gramática, escolta, lo perqué pregúntalay als académics, y no va aclarí res mes, pero, ben mirat, aixó no ere mes que lo escomensamén, que una tarde va arribá la G y lo siñoret Lucas los va di, la G en la A fa GA, pero la G en I fa Ji, com la rissa, y Paco, lo Baixet, se va enfadá, que aixó ya estáe de mes, collóns, que ells eren ignoráns pero no tontos y a cuento de qué la E y la I habíen de portá sempre trate de favor y lo siñoret Lucas, venga a riure, que se destornillabe lo home de la rissa que li donáe, una rissa espasmódica y nerviosa, y, com de costum, que ell ere un mindundi y que eixes eren regles de la gramática y que ell res podíe fé contra les regles de la gramática, pero que, en radera instánsia, si se sentíen defraudats, escrigueren als académics, ya que ell se limitabe a exposáls les coses tal com eren, sense cap espíritu analític, pero a Paco, lo Baixet, estos despropósits li féen pedre l´oremus y la seua indignassió va arribá al cormull cuan, una nit, lo siñoret Lucas los va dibuixá en primor una H mayúscula a la pizarra, y después de pegá fortes palmotades pera captá la seua atensió y ficá silénsio, va advertí, mol cuidadet en esta lletra; esta lletra es un cas únic, no té pressedéns, amics; esta lletra es muda, y Paco, lo Baixet, va pensá pera nell, mira, com la Charito, que la Charito, la chiqueta Menuda, may díe esta boca es meua, que no parláe la Charito, que únicamen, de cuan en cuan, emitíe un gemec llastimós que sorolláe la casa hasta los seus solaméns, pero dabán de la manifestassió del siñoret Lucas, Facundo, lo Gorriné, va crusá les seues mans com a manoples damún del seu estómec abultat y va di, ¿qué vol dí aixó de que es muda?, te fiques a mirá y tampoc les atres parlen si natros no les prestam la veu, y lo siñoret Lucas, lo alt, lo de les entrades, que no sone, vaiga, que es com si no estiguere, no pinte res, y Facundo, lo Gorriné, sense alterá la seua postura de abat, ésta sí que es bona, y ¿pera qué se fique entonses?, y lo siñoret Lucas, cuestió de estética, va reconeixe, sol pera adorná les paraules, pera evitá que la vocal que la seguix se quedo desamparada, pero aixó sí, aquell que no asserte a colocála al seu puesto incurrirá en falta de lesa gramática, y Paco, lo Baixet, fet un lío, cada vegada mes confundit, pero, pel matí, ensilláe la yegua y a vigilá les fites, que ere lo seu, encara que desde que lo siñoret Lucas va escomensá en alló de les lletres se va transformá, que anáe com encantat lo home, sense assertá a pensá en datra cosa, y en cuan se alluñaé un galop del cortijo, descabalgabe, se assentáe a la sombra de un alborsé y a cavilá, y cuan les idees se li embolicáen al cap unes en atras com les sireres, recurríe a les pedretes, y los codolets blangs eren la E y la I, y los grisos eren la A, la O y la U, y, entonses, se liabe a fé combinassións pera vore cóm teníen que soná les unes y les atres, pero no se aclaríe y a la nit, confiabe les seues dudes a la Régula, a la márfega y, insensiblemen, de unes coses passabe a unes atres y la Régula, para quieto, Paco, lo Rogelio está desvelat, y si Paco, lo Baixet, insistíe, ella ae, estáte cotet, ya no estam pera joguets, y, de repén, sonabe lo desgarrat crit de la chiqueta Menuda y Paco se inutilisabe, pensán que algún mal amagat debíe de tindre ell als baixos pera habé engendrat una chiqueta inútil y muda com la hache, que menos mal que la Nieves ere espabilada, que a la Nieves, les coses, ell se habíe resistit a batejála en este nom tan blang, no li pegabe, vaiga, sén ell tan moreno y moruno, y haguere preferit ficáli Herminia, com la agüela o yaya, o consevol atre nom, pero lo estiu aquell fée un sol que badáe les roques, y don Pedro, lo Périt, insistíe que les temperatures ni de nit baixaben de 35 grados, y que vaya estiuet, mare, que no sen enrecordabe de atre igual, que se fregíen hasta los muixóns volán, y la Régula, de per sí fogosa, se queixáe, ¡ay Virgen, quína calina mes gran!, y que no corre ni una bufadeta de aire ni de día ni de nit, y después de abanicás un rato en un paipai, movén sol la falange del dit gros dret, aplanat com una espátula, afegíe, aixó es un cástic, Paco, y yo li demanaré a la Virgen de las Nieves que acabo este cástic, pero la canícula no sedíe y un domenge, sense dílay a dingú, se va arrimá al Almendral, aon lo Mago, y a la tornada, li va di a Paco, Paco, lo Mago me ha dit que si esta pancha es femella li fica Nieves, no sigue que, per contrariá lo meu dessich, me ixque la cría en un antojo, y Paco sen va enrecordá de la chiqueta Menuda y va está de acuerdo, pos bueno, que sigue Nieves, pero la Nieves, que desde mocosa llimpiabe la porquería de la impedida y li rentáe les bragues, no va arribá a aná a la escola del Patronato perque per aquell entonses anaben ya a la Raya de lo de Abendújar y Paco, lo Baixet, cada matí, antes de ensillá, li enseñabe a la mosseta cóm se ajuntáen la B en la A y la C en la A y la C en la I, y la sagala, que ere mol espabilada, aixina que va arribá la Z y li va di, la Z en la I fa CI, va contestá sense pensásu, eixa lletra sobre, pare, pera naixó está la C, y Paco, lo Baixet, sen enríe y procurabe unflá la rissa, solemnisála, imitán les carcañades del siñoret Lucas, aixó cóntalsu als académics, y, per les nits, unflat de satisfacsió, li díe a la Régula, esta sagala veu creixe la herba, y la Régula, que ya per entonses se habíe ficat tan pechugona com les pechúa de Beseit, comentabe, a vore, trau lo talento seu y lo de l´atra, y Paco, ¿quína atra?, y la Régula, sense pedre la seua flema habitual, ae, la chiqueta Menuda, ¿en qué estás pensán, Paco?, y Paco, lo teu talento trau, y escomensáe a magrejála, y ella, ae, cotet, Paco, los talentos no están ahí, y Paco, lo Baixet, tórnay, engolosinat, hasta que, de repén, lo bram de la chiqueta Menuda rasgabe lo silénsio de la nit y Paco se quedabe parat com un estaquirot, desarmat, y finalmen, díe, Deu te guardo, Régula, y que descansos, y, en los añs, se anáe acostumbrán a la Raya de lo de Abendújar, y a la barraca blanca en la parra de moscatell, y al cobertís, y al pou, y al tremendo roble fénli sombra, y als roquissals escampats dels primés ramals de la montaña, y al riuet de aigüas tibies en les tortugues a les vores, pero un matí de octubre, Paco, lo Baixet, va eixí a la porta, com tots los matíns, y només ixí, ve eixecá lo cap, va obrí be los nassos y va di, se arrime un caball, y la Régula, al seu costat, se va fé visera als ulls en la ma dreta y va mirá llun, ae, no se veu a dingú, Paco, pero Paco, lo Baixet, continuabe ensumán, com un sabuesso, lo Crespo es, si no me equivoco, va afegí, perque Paco, lo Baixet, segóns díe lo siñoret Iván, teníe lo nas mes fi que un pointer, que ventáe de llarg, y en efecte, no habíe passat ni un cuart de hora, cuan se va presentá a la Raya, Crespo, lo Guarda Majó, Paco, lía lo petate que ten entornes al cortijo, li va di sense mes preámbuls, y Paco, ¿y aixó?, que Crespo, don Pedro, lo Périt, u ha manat, a michdía baixará lo Lucio, tú ya has cumplit, y, en la fresca, Paco y la Régula van amontoná les seues coses al carromato y van empendre la tornada y a dal de tot, acomodats entre los madalaps de borra de llana, anáen los sagals y, a detrás, la Régula en la chiqueta Menuda, que no paráe de cridá y torsíe lo cap, ara cap a un costat, ara cap al atre, y les seues flaques cametes impedides assomaben daball de la bata, y Paco, lo Baixet, montat a la seua yegua, los donabe escolta, velán en orgull la retaguardia, y li díe a la Régula eixecán mol la veu pera dominá lo tantarantán de les rodes a les roderes, entre crits y brams de la chiqueta Menuda, ara la Nieves mos entrará al colegio y Deu sap aón pot arribá en lo espabilada que es, y la Régula, ae, ya vorem, y, desde la seua atalaya, afegíe Paco, lo Baixet, los sagals ya tenen edat de traballá, sirán una ajuda pera la casa, y la Régula, ae, ya vorem, y continuabe Paco, lo Baixet, exaltat en lo traqueteo y la novedat, igual la casa nova té una alcoba mes y podrem torná a sé jóvens, y la Régula suspirabe, acunabe a la chiqueta Menuda y li esbarráe los mosquits a manotades, mentres, per damún de los negres carrascals, se enseníen una a una les estrelles y la Régula mirabe cap amún, tornabe a suspirá y díe, ae, pera torná a sé jóvens tindríe que callá ésta, y en cuan van arribá al cortijo, Crespo, lo Guarda Majó, los aguardabe al peu de la vella casa, la mateixa que habíen abandonat sing añs atrás, en lo pedís jun a la porta tot lo llarg de la fachada, y les dixades eres de geranios y, al mich, l´oró de sombra calenta, y Paco u va mirá tot apenat y va moure lo cap com negán y después va baixá los ulls, ¡qué li ham de fé! va di resignadamen, y, poc mes allá, donán ordens, anabe don Pedro, lo Périt, y bona nit, don Pedro, aquí tornam a está pera lo que vosté mano, bona nit mos dono Deu, Paco, ¿sense novedat a la Raya? y Paco, sense novedat, don Pedro, y conforme descarregaben, don Pedro los anabe seguín del carro a la porta y de la porta al carro, dic, Régula, que tú haurás de atendre la tanca, com abáns, y apartála en cuan séntigues lo coche, que ya saps que ni la Siñora, ni lo siñoret Iván avisen y no los agrade esperá, y la Régula, ae, a maná, don Pedro, pera naixó estam, y don Pedro, de matinet soltarás los pavos y rascarás la gallinassa, que sinó no ña Deu que aguanto en esta pudina, cóm put, y ya saps que la Siñora es bona pero li agráen les coses al seu puesto, y la Régula, ae, a maná, don Pedro, pera naixó estem, y don Pedro, lo Périt, va continuá donánli instrucsións, y no parabe de donáli instrucsións y, al acabá, va torse lo cap, se va mossegá la galta esquerra y se va quedá com atascat, com si se dixare algo importán, y la Régula sumisamen, ¿alguna cosa mes, don Pedro? y don Pedro, lo Périt, se mossegáe nerviosamen la galta y giráe los ulls cap a la Nieves pero no díe res y al final, cuan pareixíe que anáe a marchá sense despegá los labios, se va girá cap a la Régula, aixó es cosa apart, Régula, en realidat éstes son coses pera tratá entre dones, pero... y la paussa se va fé mes llarga, hasta que la Régula, sumisamen, vosté dirá, don Pedro, y don Pedro, me referixco a la chiqueta, Régula, que la chiqueta be podríe pegáli un ma a casa a la meua siñora, que, ben mirat, ella se acobarde pera les coses del hogar, va sonriure ágramen, y la chiqueta ya está creixcuda, que ña que vore cóm s´ha ficat la chiqueta ésta en poc tems, y, segóns parlabe don Pedro, lo Périt, Paco, lo Baixet, se anáe desunflán com un globo, com la seua virilidat cuan cridabe per la nit la chiqueta Menuda, y va mirá cap a la Régula, y la Régula va mirá cap a Paco, lo Baixet, y al remat, Paco, lo Baixet, va obrí los nassos, va pujá los muscles, y va di, lo que vosté mano, don Pedro, pera naixó estam, y, de repén, sense vindre a cuento, a don Pedro, lo Périt, se li van dilatá les nines y va escomensá a desbarrá, com si vullguere amagás daball del alud de les seues propies paraules, que no parabe, que, ara tots volen sé señoritos, Paco, ya u saps, que ya no es com abáns, que avui dingú vol embrutás les mans, y uns a la capital y datres al extranjé, aon sigue, lo cas es no pará, la moda, ya veus tú, que se pensen que en aixó han resolt lo problema, imagínat que después resulte que, a lo milló, pasarán fam y se morirán de aburrimén, veus a sabé, que atra cosa, no, pero a la chiqueta a casa, no li ha de faltá res, no es perque yo u diga... la Régula y Paco, lo Baixet, assentíen en lo cap, y intercambiaben furtives mirades cómplices, pero don Pedro, lo Périt, no reparabe en alló, que estabe mol exitat don Pedro, lo Périt, y sén que estáu conformes, demá de matí esperam a la chiqueta a casa, y pera que no la trobéu a faltá y ella no se ómpligue, que ya sabem tots cóm se les gasten los sagals ara, per les nits pot dormí aquí, y después de moltes brassillades y aspavéns, don Pedro va colá y la Régula y Paco, lo Baixet, van escomensá a instalás en silénsio, y después van sopá y, al acabá la sena, se van assentá a la vora del foc, y, en eixe momén, va entrá Facundo, lo Gorriné, tamé tens corache, Paco, a la Casa de dal no te pare ni Deu, que ya coneixes a doña Purita, que pareix que la punchon en agulles de cap, lo histérica, que ni ell la aguante, va di, pero, com ni la Régula ni Paco, lo Baixet, van replicá, Facundo va afegí, no la coneixes, Paco, si no me creus pregúntali a la Pepa, que va está allí, pero la Régula y Paco continuaben muts com la h, y, en vista de assó, Facundo, lo Gorriné, va pegá mija volta y sen va aná, y de matí, la Nieves se va presentá puntualmen a la Casa de dal y al atre día lo mateix, hasta que aixó se va fé una costum y van escomensá a passá insensiblemen los díes, y, aixina que va arribá mach, se va presentá un día lo Carlos Alberto, lo fill mes gran del siñoret Iván, a fé la Comunió a la capelleta del cortijo y dos díes después, después de mols preparatius, la Siñora Marquesa en lo Obispo en la berlina gran, y la Régula, aixina que va obrí la tanca, se va quedá pasmada dabán de la púrpura, sense sabé qué fé, a vorem, que, en prinsipi, en ple desconsert, va pegá dos cabotades, va fé una genuflexió y se va santiguá, pero la Siñora Marquesa li va apuntá desde la seua altura inabordable, l´anell, Régula, l´anell, y entonses, la Régula se va minjá a besos lo anell pastoral, mentres lo Obispo sonreíe y apartabe la ma discretamen, y va atravesá les eretes plenes de flos y va entrá a la Casa Gran, entre les reverénsies dels gorrinés y los gañáns y, al día siguién, se va selebrá la festa per tot lo alt, y, después de la seremónia religiosa a la capelleta, lo personal se va ajuntá a la corralada, a minjá chocolate en migues y ¡viva lo siñoret Carlos Alberto! ¡viva la Siñora! cridáen, pero la Nieves no va pugué estáy perque estáe servín als invitats a la Casa Gran, y u fée en gran propiedat, que retirabe los plats bruts en la ma zurda y los renovabe en la dreta, y a la hora de oferí les fons se reclinabe o belcáe una miqueta per damún del muscle esquerro del comensal, lo antebrás dret a la esquena, sonrién, tot en tal garbo y discressió que la Siñora sen va fixá en ella y li va preguntá a don Pedro, lo Périt, de aón habíe tret aquella alhaja, y don Pedro, lo Périt, sorprés, la de Paco, lo Baixet, es, lo guarda, lo secretari de Iván, lo que va está hasta fa uns mesos a la Raya de lo de Abendújar la menuda, que se ha fet polla de repén, y la Siñora, ¿la de Régula? y don Pedro, lo Périt, exactamen, la de la Régula, Purita la va desburrá en cuatre semanes, la chiqueta es espabilada, y la Siñora no apartáe l´ull de la Nieves, observabe cada un dels seus moviméns, y, en una de éstes, li va di a la seua filla, Miriam, ¿ten has fixat en eixa mosseta? ¡quína planta, quíns modals!, pulínla un poc faría una bona primera donsella, y la siñoreta Miriam mirabe a la Nieves disimulán, verdaderamen, la chica no está mal, va di, si acás, pera lo meu gust, una mica mes de aquí, y se señalabe la pitralera, pero la Nieves, sofocada, consentrada en la faena, se sentíe transfigurada per la presénsia del chiquet, lo Carlos Alberto, tan rubio, tan majo, en lo seu traje blang de marinero, y lo seu rosari blang y lo seu misalet blang, de manera que, al servíli, li sonreíe extasiada, com si li sonriguere a un arcángel, y a la nit, en cuan va arribá a casa, encara que se trobabe tronsada y baldada per lo ajetreo del día, li va di a Paco, lo Baixet, pare, yo vull fé la Comunió, pero tan imperativamen, que Paco, lo Baixet, va fótre un bot, ¿qué dius? y ella, tossuda, que vull fé la Comunió, pare, y Paco, lo Baixet, se va portá les dos mans a la gorra com si pretenguere aguantás lo cap, ñaurá que parlá en don Pedro, chiqueta, y don Pedro, lo Périt, al sentí de boca de Paco, lo Baixet, la pretensió de la chica, va petá a riure, va ajuntá les palmes y lo va mirá fixamen als ulls, ¿en quína basse, Paco?, a vorem, parla, ¿quína basse té la chiqueta pera fé la Comunió?; la Comunió no es un capricho, Paco, es un assunto massa serio com pera péndreu a broma, y Paco, lo Baixet, se va belcá, si vosté u diu, pero la Nieves se mostrabe caborsuda, no se resignabe, y en vista de la actitut passiva de don Pedro, lo Périt, va apelá a doña Purita, siñoreta, hay cumplit catorse añs y séntigo per aquí dins com unes ansies, y, de primeres, doña Purita, la va observá en assombro, y, después, va obrí una boca mol roija, mol retallada, ¡quínes ocurrénsies, chiqueta! ¿no sirá un mosso lo que tú nessessites?, y va soltá una rissotada y va repetí, ¡quínes ocurrénsies! y, desde entonses, lo dessich de la Nieves se va pendre a la Casa de dal y la Casa Gran com un despropósit, y se fée aná com un recurs, y cada vegada que arribáen invitats del siñoret Iván y la conversa, per pitos o per flautes, se apagáe o se estiráe massa, doña Purita señalabe a la Nieves en lo seu dit índice, rosadet, llimpio com una patena, y exclamabe, pos ahí tenen a la chiqueta, ara li ha pegat per fé la Comunió, y, al voltán de la gran taula, una exclamassió de assombro y mirades divertides y un murmullo constán, com un revol, y al racó, una rissa sofocada, y, tan pronte com ixíe la chiqueta, lo siñoret Iván, la culpa de tot la té este dichós Concilio, y algún invitat paráe de minjá y lo mirabe fíxamen, com interrogánlo, y, entonses, lo siñoret Iván considerabe que teníe que explicá les idees de esta gen, se obstinen en que se les trato com a persones y aixó no pot sé, vatros u estáu veén, pero la culpa no la tenen ells, la culpa la té eixe dichós Concilio que los malmet, y en estos casos, y en atres pareguts, doña Purita ajuntáe los seus ulls negres de rímel, se giráe cap al siñoret Iván y li rosabe en la punta del seu nas respingón lo lóbulo de la orella, y lo siñoret Iván se inclinabe damún della y se assomabe descaradamen al hermós abismo del seu escote y afegíe per di algo, pera justificá de alguna manera la seua actitut, ¿qué opines tú, Pura, tú los coneixes? pero don Pedro, lo Périt, casi enfrente, los observabe sense clucá los ulls, se mossegáe la fina galta, se descomponíe y, una vegada que se retiraben los invitats, y doña Purita y ell se trobáen a soles a la Casa de dal, perdíe lo control, te fiques lo sostén que abulte y te obris l´escote sol cuan ve ell, pera provocál, ¿o es que creus que me chupo lo dit? renegáe, y, cada vegada que tornáen de la siudat, del sine o del teatro, la mateixa copla, antes de baixá del coche ya se sentíen les seues veus, ¡rabosa, mes que rabosa! pero doña Purita, canturrejabe sense féli cas, se apeabe del coche y se ficáe a fé momos y passos de ball a la escalinata, contonejánse, y díe mirán los seus peuets, si Deu me ha donat estes grássies, no soc yo dingú pera avergoñím de elles, y don Pedro, lo Périt, la perseguíe, les galtes colorades, blangs los pabellóns de les orelles, no se trate de lo que tens, sino de lo que enseñes, que eres tú mes espectácul que lo espectácul mateix, y venga, y fóli, y ella, doña Purita, may perdíe la compostura, entrabe al gran ressibidó, les mans a la sintura, balanseján exageradamen les caderes, sense pará de cantá y ell, entonses, tancáe de una portada, se arrimabe a la panoplia plena de armes y agarrabe la surriaca, ¡te vach a enseñá modals a tú! bramáe, y ella, se plantáe dabán dell, paráe de cantá y lo mirabe als ulls firme, desafián, yo sé que no te atrevirás, gallina, pero si algún día me tocares en eixa surriaga, ya pots aventám un galgo, díe, y tornabe a contonejás después de giráli la esquena y se encaminabe cap a les habitassións y ell, detrás, cridabe y tornabe a quirdá, fen brassillades, pero mes que crits eren los seus udols entretallats, y, en lo momén mes agut de la crissis, se li esbadocáe la veu, aviáe la surriaca damún de un moble, y arrencáe a plorá y, entre singlot y singlot, gañoláe, chales fénme patí, Purita, si fach lo que fach es per lo que te vull, pero doña Purita tornabe als seus momos y contoneos, ya tenim esseneta, díe, y, pera distráures, se encarabe en la gran lluna del armari y se contemplabe en diverses postures, movén lo cap, despelussánse lo pel y sonriénse cada vegada en mes generosidat hasta forsá les comisures dels labios, mentres don Pedro, lo Périt, se desplomabe de morros damún de la bánua del llit, amagabe la cara entre les mans y se arrencabe a pllorá com una criatura y la Nieves, que mes o menos habíe sigut testigo de la essena, arreplegáe les seues coses y tornáe a casa chino chano, y si per casualidat, trobáe despert a Paco, lo Baixet, li díe, bona la han armada esta nit, pare, la ha ficat de rabosa per amún, ¿don Pedro? apuntabe, incrédul, Paco, lo Baixet, don Pedro, díe la Nieves, y Paco, lo Baixet, se ficáe les dos mans al cap, com pera aguantássel, com si se ni haguere de aná volán, clucáe los ulls y díe templán la veu, chiqueta, a tú estos pleitos de la Casa de dal, ni te van ni te venen, tú allí, sentí, vore y callá, pero al día siguién de una de estes trifulques, se va selebrá al cortijo la batuda dels Sans, la mes sonada, y don Pedro, lo Périt, que ere un tiradó discret, no assertabe una perdiu ni a la punta del nas, y lo siñoret Iván, a la pantalla de la vora, que acababe de tombá cuatre muixóns de la mateixa barra, dos per debán y dos per detrás, comentabe sardónicamen en Paco, lo Baixet, si no u vech, no mu crec, ¿cuán acabará de adependre este marica? li están entrán y no talle ploma, ¿ten dones cuenta, Paco? y Paco, lo Baixet, cóm no men hay de doná cuenta, siñoret Iván, u veu hasta lo cèlio de Tortosa, y lo siñoret Iván, may va sé un gran matadó, pero erre massa pera sé normal, algo li passe an este soquet, y Paco, lo Baixet, aixó no, assó de la cassera es una lotería, avui be y demá mal, ya se sap, y lo siñoret Iván agarráe una y atra vegada los puns, en sorprendén velosidat de reflejos, y entre pim-pam y pam-pim, comentabe en la boca torta, pegada a la culata de la escopeta, una lotto hasta sert pun, Paco, no mos engañem, que los muixóns que li están entrán an eixe marica los baixe un en la gorra, y, per la tarde, al minjá de la Casa Gran, doña Purita va torná a presentás en lo sostén de abultá, y la generosa balconada y venga a féli arrumacos al siñoret Iván, sonrisseta va, cluquet va, mentres don Pedro, lo Périt, se enseníe al racó de la taula sense sabé qué fé, y se mossegáe les fines galtes per dins, y, tan tremoláe, que ni assertabe a manejá los cuberts y cuan ella, doña Purita, va recliná lo cap damún del muscle del siñoret Iván y li va fé una carantoña y los dos van escomensá a amartelás, don Pedro, lo Périt, lo home, se va mich incorporá, va eixecá lo bras, va apuntá en lo dit índice y va bramá tratán de captá la atensió de tots, ¡pos ahí tenen a la chiqueta que ara li ha donat per fé la Comunió! y a la Nieves, que retirabe lo servissi en eixe momén, se li va girá l´estómec y li va pujá lo sofoco, pero va sonriure com va pugué, encara que don Pedro, lo Périt, continuabe señalánla implacable en lo seu dit acusadó y cridán com un lloco, fora de sí, mentres los demés sen enríen, ¡que no te se pujo lo pavo, chiqueta, no vaigues a fé cacharros!, hasta que la siñoreta Miriam se va compadí de ella, y va tersiá y ¿quín mal faríe en assó? y don Pedro, lo Périt, mes aplacat, va baixá lo cap y va di en veu baixeta, movén apenes un costat del bigot, per favó, Miriam, esta pobre no sap res de res y en cuan al seu pare no té mes alcáns que un gorrino, ¿quína classe de Comunió pot fé? y la siñoreta Miriam va estirá lo coll, va alsá lo cap y va di com sorprenguda, y entre tanta gen, ¿es possible que no ñague dingú capás de preparála? y mirabe fíxamen a doña Purita, al atre costat de la taula, pero va sé don Pedro, lo Périt, lo que se va quedá tallat y, a la nit, ya a la Casa de dal, li va di, com de passada, a la Nieves, no te haurás enfadat en mí per lo de esta tarde, ¿verdat, chiqueta? no va sé mes que una broma, pero no pensabe en lo que díe, perque li parláe a la Nieves, pero sen anáe dret cap a doña Purita y, al arribá a la seua altura, se li van fé minuts los ulls, se li van estirá les galtes, li va ficá les mans tremoloses als frágils muscles despullats y li va di, ¿se pot sabé qué te proposes? pero doña Purita se li va separá en un movimén desdeñós, va pegá mija volta y va escomensá en los seus momos y les seues cansonetes y don Pedro, lo Périt, fora de sí, va agarrá una vegada mes la surriaca de la panoplia de les armes y la va acassá, ¡aixó sí que no te u perdono, tros de rabosot!, va cridá, y la seua furia ere tanta que se li van enganchá les paraules al garganchó, pero als pocs minuts de entrá a la alcoba, la Nieves, com de costum, lo va escoltá derrumbás al llit y gemegá sofocadamen contra lo cuixí.

viernes, 12 de abril de 2024

Integre, Entegre - Insercio, Insertion

Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.

Cartas publicas..., sanas, integras.

(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques..., saines, entières.

Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12. 

Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.

Benefici de restitution in integre. 

Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Bénéfice de restitution en entier. 

CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

El gordo cae en Beceite, Teruel; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres

2. Integral, adj., intégral, entier. 

Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral. 

Li nom integral, coma bras.

Leys d'amors, fol. 64 et 43. 

De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.

Les noms intégraux, comme bras. 

CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)

3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.

Pagat et entegrament satisfait.

Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187. 

Payé et intégralement satisfait.

Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.

Bien et intégralement payé.

CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente. 

(chap. íntegramen; completamen.)

4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.

Cel enclau los tres tot entegradamens.

Pierre de Corbiac: El nom del. 

Le ciel enclot les trois tout entièrement.

5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.

Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.

Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur. 

Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235. 

S'il avait intégrité et pureté.

- Intégralité.

La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11. 

L' intégralité du nominatif. 

CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)

6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.

Car es enteira, 

C' anc no s frais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise. 

Fig. Tro qu' ieu n' aya

Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;

Pero ab meyns faria patz entieyra.

G. Pierre de Cazals: A trop. 

Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.

Tug sei fag son entier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Tous ses faits sont parfaits. 

Subst. Fig.

Mon entier s'en fraing per sobramar. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Mon entier s'en brise pour suraimer. 

Adv. comp.

Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat. 

Maintenant aurait gagné la palme en entier. 

CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement. 

Las! qui sabra mais tan entieiramens

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.

Que totz temps l'ames entieramen. 

T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz. 

Qui toujours l'aimât entièrement.

CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente. 

IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)

8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.

Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.

(chap. Dotse Cessars van tindre Roma completamén.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Douze Césars eut Rome tout entièrement.

9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler. 

Part. pas.

Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.

Giraud de Calanson: A leis cui am. Var. 

Qui en brise un, perd son jeu intégré. 

CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.

(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.) 

10. Enterin, Entayrain, adj., entier.

Mas natura s meravelha

Com remazetz enterina.

(chap. Pero la naturalesa se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.

Fig. Que pres carn neta e entayraina

De la santa Verges reyna.

V. de S. Honorat. 

Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.

ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin. 

Com cele qui ert plaine de foy très entérine.

Roman de Berte, p. 78 et 79.

CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)

11. Enterrinamen, s. m., entérinement. 

An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close. 

ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).

12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler. 

Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.

(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 65.

Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.

CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare. 

(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)

 

Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.

Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)

Ce que reçoit la sienne intelligence.

Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)

Intelligence de sainte Écriture. 

CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada.)

ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia. 

(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions; v. entendre, compendre o comprendre.)

2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas. 

Leys d'amors, fol. 132.

Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs. 

IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)

3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.

Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1. 

(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)

Connaissance intellectuelle.

- Spirituel, immatériel.

Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.

(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.

CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.

(chap. Intelectual, intelectuals.)

4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.

La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

La troisième faculté est intellective.

CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)

 

Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.

Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Humeur intercutanée.

ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos,  intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)

 

Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.

Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38. 

Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée. 

CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)

2. Interessar, v., intéresser. 

Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088. 

La partie intéressée. 

CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.

(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.) 

 

Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent. 

Part. pas. Febre interpolada o no continuada.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.

Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.

Fièvre intermittente ou non continue.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne. 

CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)

2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.

Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79. 

Si elle est sans intermittence.

CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação. 

(chap. Interpolassió, interpolassions.)

 

Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.

Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59. 

Interpréter en bien ou en mal. 

Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19. 

Cherub s'interprète savoir. 

Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8. 

Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire. 

Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1. 

Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ. 

Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124.

Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur.

CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá o glossá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)

2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.

Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111. 

(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)

Selon l' interprétation de juste guerre.

Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.

CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação. 

IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)

3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.

Lor enterpretamens et declaramens.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.

Leur interprétation et déclaration.

IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)

4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.

Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei.

Fo lo segons enterpretaire de la ley. 

Segon los LXX enterpretadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3. 

Jérôme, interprète de la sainte loi. 

Fut le second interprète de la loi. 

Selon les soixante-dix interprètes.

ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore. 

(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)   

5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.

Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.

CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.

Del cal grans paraula es a nos interpretabla.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Duquel grande parole est interprétable pour nous.

(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)

 

Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier. 

Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.

(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.) 

Les suppliques... notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)

2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Tal intimassió sirá feta.)

Telle intimation sera faite.

Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.

A l' encontre desdits trois états avec intimation.

CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.

(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)

 

Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

La douleur qui dans le coeur s'épand.

Inz el cor ai dolorosa pezanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.

Adv. Las alas desotz n' ongeretz,

E la carn ins li moillaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans. 

ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.

(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 532. 

Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia 

Inz e mon cor cascun dia. 

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.

Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.

(chap. Adins del aigua l' ha balansat: aventat, aviat, espentat, etc.) 

Au dedans de l'eau l'a précipité.

Ins en mon cor l'amarai a rescos. 

Folquet de Marseille: S' al cor plagues. 

En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette. 

Chantars no pot guaire valer,

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.

2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.

Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21. 

En même temps Jaufre est entré dedans. 

Es dins mon cor espandida.

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Est épanouie dans mon coeur. 

Jauzirai joy dins vergier o dins cambra... 

Que m cossentis a celat dins sa cambra. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre... 

Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre. 

Adv. Dins es poirida e sembla vert.

(chap. Adins está podrida y pareix verda.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Dedans est pourrie et semble verte.

Si secors non an 

Sylh que dins estan.

(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Si secours n'ont ceux qui dedans sont. 

Prép. comp. Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Veillz Comunal.

En dedans de la buissière. 

ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.

Car dens la ville les mettroient.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53. 

CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)

3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.

Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat. 

(chap. Adins de les flames grans.)

Dedans les grandes flammes.

Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval. 

Dedans et hors sa demeure. 

Adv. Es malvatz defors e dedins.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Est mauvais dehors et dedans. 

S' espan defors e dedis. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em. 

S' épand dehors et dedans. 

Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94. 

Par dedans en l'âme. 

ANC. FR. Finies dedenz un an.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26. 

Dedens certains limitez jours.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53. 

ESP. De dentro.

4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.

Pilatz apella son corrieu:

“Aduy sayns lo fil de Dieu.”

(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”

Sains es vostre dreg camis. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Çà dedans est votre droit chemin. 

Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.

Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Par ici venez, bel ami.

5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, LaínzLaín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.

D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce. 

Par une demoiselle il fut léans visité. 

Can non l' an lains trobat.

Raimond Vidal: Unas novas. 

Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé. 

Cayran layns el foc d'infern arden.

Folquet de Romans: Lo dous. 

Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.

Substantiv.

Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.

Les gens en fit sortir de léans incontinent.

ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.

Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.

(chap. Allí, allá dins.)

6. Dintre, prép., dans, dedans.

Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.

Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.

Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.

7. Laintre, adv., léans, là dedans.

Calor de laintre.

(chap. Caló de allí, allá dins.)

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes. 

Chaleur de là dedans.

8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.

Vol en Gascoign' intrar.

(chap. Vol a Gascuña entrá.)

B. Calvo: Mout a que.

Veut en Gascogne entrer.

Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Je ne veux entrer en guerre ni en contestation. 

Per tot lo cors m' intra s' amors, 

Si cum fai l' aigua en l' esponja.

(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.) 

Peyrols: Manta gens.

Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.

Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.

(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)

Quand le seigneur entrera en possession.

- Commencer.

Abril issic, mais intrava.

(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)

P. Vidal: Abril issic.

Avril sortit, mai entrait.

Substantiv. Veirem al intrar del estor.

Bertrand de Born: Be m play. 

Nous verrons à l'entrer de l'estour. 

Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran. 

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Quand ils sont à l'hiver entrant.

- Substantiv. Entrée.

Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.

A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.

- Commencement.

Sai, al temps del intran d'avril.

A. Daniel: Lancan son. 

Ici, au temps du commencement d'avril. 

Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quand je m'en suis entré au monastère.

Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.

Eluc. de las propr., fol. 232. 

De l' entrée d'été jusqu'à hiver. 

CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)

9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199. 

Tiennent incarcéré et resserré. 

CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)

10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer. 

De lar intrada K. non saup res. Philomena. 

De leur entrée Charles ne sut rien. 

Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)

Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.

- Commencement.

L' autr'ier, a l' intrada d'abril.

(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)

Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.

L'autre jour, à l'entrée d'avril.

CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)

11. Intramen, s. m., entrée. 

Per lo sanctisme salvamen

E de paradis intramen.

V. de S. Alexis. 

Par le très saint salut et l'entrée de paradis.

(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)

- Commencement.

El ters dia del intramen del mes de juli. 

(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)

Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.

Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.

ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada). 

IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)

12. Intratge, s. m., entrée.

L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci. 

L' entrée de sa maison susdite.

Bon encontre m don Deus e bon intratge,

E m lais trobar dona ses cor truan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.

Mas ges per un pauc d' intratge,

No vol mon despiuzelatge

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.

ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.

13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.

Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

Ce commencement de ce livre.

- Introït, terme de liturgie. 

Celesti papa establi los introits e 'ls graduals. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.

CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)

14. Intralia, s. m., entraille.

Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.

Les entrailles de la divine loi.

(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)

15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.

Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates. 

Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.

16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.

Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.

L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.

ESP. Subintración.

17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.

Fai penetrar l' agulha.

(chap. Fach penetrá l' agulla.) 

Entro que penetre aquela entro al autre latz.

(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.

Fais pénétrer l'aiguille.

Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.

Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)

Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.

CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.) 

18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.

Son foc es sobre agut et penetratiu.

Cum lor calor sia suptil et penetrativa.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.

Son feu est très piquant et pénétratif. 

Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.

Fig. Avia entendement penetratieu.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.

Avait entendement pénétratif. 

CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)

19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.

Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio. 

Eluc. de las propr., fol. 224. 

Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.

CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.

(chap. Penetrassió, penetrassions.)

20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.

De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34. 

(chap. De hernia intestinal.) 

De hernie intestinale.

ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)

21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois. 

Par adoration de latrie extérieure et intérieure.

CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.

22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.) 

23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.

La codena intrinseca.

Intrincequa medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.

La couenne intérieure. 

Médecine interne. 

CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)

24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement. 

Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.

Trad. d'Albucasis, fol. 68. 

Que la position de la main soit intérieurement sur la table.

CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.

(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)

25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.

Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)

Incision interne ou externe.

CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco. 

(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)

26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.

Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.

Par cause extérieure.

(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.) 

27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.

Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat.

Part. pas. Las quals volem esser inseridas.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.

Lesquelles nous voulons être insérées.

En las cals son insertas letras del loctenen del rey.

(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está; lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)

Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.

En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.

ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)

28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.

Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)

Par ente ou greffe.

- Insinuation, enregistrement.

Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.

Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.

CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione. 

(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)

martes, 15 de agosto de 2017

Chapurriau, catalá, catalanisme

Chapurriau, catalá, catalanisme.

Chapurriau, catalá, catalanisme, Carlos Rallo Badet en cara de emoticono


 
Ña molta diferensia entre catalanista y catalá
 
Un catalá ha naixcut o s'ha criat de menut a Cataluña, Catalonha, Catalunya, Catalonia, parlo o no parlo catalá, siguen sons pares catalans o marroquís, es un catalá, o una catalana. Ejemple, Jaume Fons García, (QEPD) que vivíe a Beseit.
 
Un catalaniste pot habé naixcut a Cataluña, Aragó, o a Murcia, Extremadura, y defendre lo catalanisme. Ejemple, Paco Escudero, que viu a Beseit
 
El catalanismo es un movimiento orientado a la exaltación de los valores propios y distintivos de la personalidad histórica de Cataluña: sus tradiciones, su cultura y el dialecto occitano catalán.
 
 
El catalanisme, o nacionalisme català, és un moviment social estructurat tant polític com cultural que promou el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i, - en alguns casos — també dels Països Cagalans
A la wikipedia en catalá, viquipèdia, fique en alguns casos també dels Països Catalans. Lo País Vasco tampoc es cap país, es una comunidat autónoma de España. Pronte tindrem los países extremeños, países andaluces, países cántabros, países aragoneses, etc.
 
Segons la teoría de un filólogo, un catalá va eixí de la figa de sa mare y va di: 
"Benvolguda familia, ja sòc aquí. Porto un pà devall del braç, porteu-me l'espetec". 
Es una teoría lingüística, se pot demostrá sientíficamen, o refutá, la lingüística es una siensia, a vegades pareix astrología, horóscopo, avui tindrás un mal día, y chay, asserte de plé.
 
 
Arturo Quintana Font, va afirmá que lo catalá ya se parlae a la península, fa 2200 añs, Chapurriau, catalá, catalanisme
 
Té que sé mol tentadó fótreli un calvot a la calva del doctó Arturo teninlo acachat així com a la foto. 
Puigdemont té mol aguante, Mas y Pujol van triá mol be.
 
Calvot y calva segons la lingüística, etimología, filología, están emparentades, com la sogra y la nora. Estes dos raderes paraules no tenen la mateixa arrel, pero tenen lo fill en comú.
La lingüística es mol interessán, sobre tot per al sebollot Ignacio Sorolla, de Penarroija de Tastavins, que ademés es sociólogo, sociolingüista, doctor, cum laudeplus summum et mater tua mala burra est. Ignacio, Natxo Sorolla Amela, es un catalanista aragonés. Sempre ham parlat en chapurriau, pero ell defén que es catalá.
 
La llibertat de expressió permitix parlá y escriure en chapurriau , negá que sigue catalá, valensiá, y pensá que es una llengua diferenta, no sol un dialecte de la denominada la llengua pels catalanistes.
 
Si fas aixó, los catalanistes te traten de facha, feixista, blaver, nazi, catalanòfob, xenòfob, pancastellaniste, panespañol
Aixó u han dit mol antes del jaleo en la Falange al grupo. 
 
Al grupo no se va asseptá que la FE de las JONS defengue lo chapurriau, valensiá, mallorquí. La publicassió la va ficá y borrá la mateixa persona, militán de Falange Española y a les llistes per Aragó.
 
Atres mos traten de incultos, baturros, maños (en molta honra), com Ramón Sistac, al seu escrit a Temps de Franja del meu cul, panfleto de la Ascuma, Alejandro Maño
Tot aixó u fa una gen que va de moderna, libertadós, liberals, cults. Sels veu enseguida, y ne ñan de amagats al grupo que passen informassió a atres que escriuen. Atres intenten comentá al blog, van probán totes les entrades que no están capades. Cap problema.
 
Entre gen a insultá, a dimos que ells no chapurregen res, recurrixen a la RAE (real academia española), per a dimos que chapurrear es hablar mal un idioma. 
 
Me pregunto si esta gen entre tamé a un grupo de facebook que se diu "me gustan las tetas gordas" a díls que son uns misóginos, que pobretes elles, quin mal de esquena han de tindre, que an ells los agraden planes, o que ficon fotos de gays embutín butifarra, al mondongo me referixco, en seba de Penarroija, sang, y carn de gorrino de Fondespala.
 
Lo origen del la paraula chapurriau es un atre, una paraula del ocsitá, una amalgama de idiomes, champouirau, champoiral, champourrau, español, italiá, portugués, provensal, parlat per extrangés (de La Portellada no), que frecuenten les nostres costes, y se li done este nom tamé a estes persones, chapurriaus.
 
champouirau, champoiral, chapurriau
 
Ara ya tenim una ortografía básica orientativa, sense normalisá. Fem aná la gramática que coneixem desde que vam adependre a parlá chapurriau, podem escriure literatura, textos, y conservá la forma de parlá de cada poble aon se parle chapurriau.
La forma de escriure intente representá la forma de parlá de cada persona que escriu, poc a poc anem fixán esta escritura. Li diem yo escric igual que parlo, y mos entenem tots.
Si lligiu al agüelo sebeta lligiréu lo chapurriau de Valjunquera, Teruel. Piau, diau, tiarra, chen, chuñ, etc. (apichat, apitxat)
Si escriu algú de Azanuy, se note, ña mol vocabulari que no coneixem, no sabem be com sone. Estem adeprenén uns dels atres, desde dal a Huesca a baix a Teruel.
 
Mos falten vídeos en chapurriau, al grupo yo parlo chapurriau de facebook sol ñan un parell meus, yo parlo chapurriau de Beseit. Podeu vore com me fótego una madalena pel cul, en directe, y en chapurriau roquerol.
 
Lo chapurriau s'apareix tan al catalá, valensiá, mallorquí, com lo catalá s'apareix al ocsitá (provensal, lemosín, etc), aragonés, castellá, gallego, portugués, fransés, italiá, rumano, etc. Ademés ñan paraules del árabe (moltíssimes) y datres idiomes. 
Ara está evolussionán mol, per a be y per a mal, se castellanise, amarill, lunes, cuchillo, y se perden paraules, sobre tot les de ofissis antics, llauradós, pero tamé se catalanise, bonic (bonico, majo), Tramuntana (sers), el en ves de LO, lo nostre artícul.
 
Sabem tots quina llengua va sé la mare de totes estes, romances, romániques, lo latín. Y lo latín no haguere existit sense lo griego. (Lo latín seríe la yaya o yayo; lo romans lo pare o mare.) Fen aná la paraula griego en un dels sentits que pot tindre una paraula, catalanistes, que tos faiguen un griego.
 
Los catalanistes diuen que lo mallorquí, valensiá, chapurriau son catalá, varians de una mateixa llengua.
 
En chapurriau, catalá se escriu en tilde á , igual que al castellá, idioma al que li tenen molta manía, rabia, perque represente una unidat, moltes nassions fan aná lo castellá o español.
Per als catalanistes represente atres coses negatives, sobre tot per als que no les van viure pero les recorden com si les hagueren viscut. Com diu José Mota, yo no estaba, pero me acuerdo. Ahora vas y lo tuiteas.
 
Esta gen igual parle del añ 1300, que se escribíe catalá al Matarraña y la Franja del meu cul, notaris, y atres sol parlen de cuan la dictadura.
 
Mon yayo, de 1900, sempre va parlá chapurriau, que no deuríe está prohibit, menos en los grisos, algún señorito o gen que sempre parlae en castellá. Va viure a Beseit 87 añs. Mon pare va naixe al 1938, y tamé va viure al poble 87 añs cumplits.
 
Ña gen als pobles chapurriaus que entenen lo chapurriau, y no lo parlen, alguns son naixcuts o criats al poble, pero parlen y escriuen castellá. Una cosa rara están a España!
 
Algú publicaríe un escrit en chapurriau a Cataluña, ejemple cossetania.com, La Vanguardia, Grupo Planeta
Yo crec que la resposta es NEIN, en este cas, fotéutos la democrassia per lo forat de la Franja, la normalització es una dictadura, y está acabán en dialectes dins de Cataluña.

dialectes occitans, catalan comprés, Loís Alibert, gramatica occitana