Mostrando las entradas para la consulta ensendre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ensendre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de noviembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA OCTAVA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA OCTAVA.

Un home té sels de la dona. Ella se lligue una cordeta a un dit, per la nit, y sen arribá al seu amán. Lo home sen done cuenta, y, mentres acasse al amán, la dona fique al seu puesto del llit a un atra dona, a la que lo home pegue y li talle les trenes, y después va a buscá a los germáns de la seua dona. Estos, trobán que lo que díe no ere verdat, lo insulten.

Extrañamen malissiosa los pareixíe a tots doña Beatriz, al enfótressen del seu home y tots afirmaben que la temó de Aniquino teníe que sé mol gran, cuan, aguantánlo mol fort la Siñora, la va sentí di que ell la habíe requerit de amors.

Pero después de que lo rey va sentí callá a Filomena, giránse cap a Neifile, li va di:
- Continuéu.

Ella, sonrién, va escomensá:

Hermoses siñores, gran pes me cau si vull en una bona história donátos gust, com tol han donat aquelles que antes se han contat. En la ajuda de Deu, espero descarregám mol be. Hau de sabé, pos, que a la nostra siudat va ñabé un riquíssim viachán de nom Arriguccio Berfinghieri, que nessiamen, tal com ara fan cada día los mercadés, va pensá ennoblís casánse, y va pendre per dona a una jove Siñora noble (que mal li conveníe) de nom doña Sismonda. Esta, com ell, tal com fan los mercadés, estáe fora mol assobín per viaches de negossis, y poquet estabe en ella, se va enamorá de un jove de nom Roberto, que mol tems la habíe festechat; y habén arribat a tíndre intimidat los dos, y tenínla poc discretamen perque mol los agradáe, va passá que (o perque Arriguccio sentiguere algo, o per consevol atra raó) se va fé lo home mes selós del món, y va dixá de eixí de viache, y tots los seus demés negossis, y tota la seua solissitut la habíe ficat en guardá be a la dona, y may se adormíe si no la sentíe abans ficás al llit; per lo que la dona va sentí grandíssim doló, perque de cap manera podíe está en lo seu volgut Roberto.
Pero habén cavilat fort per a trobá algún modo de está en ell, y sén tamé mol solissitada per nell, li va víndre al pensamén de fé açó: com la seua alcoba donáe al carré, y ella sen habíe donat cuenta moltes vegades de que a Arriguccio li costabe mol adormís, pero que después dormíe profundíssimamen, va ideá fé víndre a Roberto a la porta de la casa a mijanit y aná a obríli y está en ell mentres lo seu home dormíe com un soc. Y per a sentí ella cuán arribáe per a que dingú sen acatare, va inventá tirá una cordeta fora de la finestra de la cámara que arribare ben prop de enterra, y lo atre cap portál pel pavimén y hasta lo catre, ficál per deball de los llansols y mantes, y cuan ella estiguere gitada lligássel al dit gros del peu. Después, envián a díli aixó a Roberto, li va maná que, cuan vinguere, estirare de la corda y ella, si lo seu home dormíe, la soltaríe y aniríe a obríli, y si no dormíe, pegaríe un estironet, per a que ell sapiguere que no habíe de esperás prop de la porta. Esta cosa li va pareixe be a Roberto, y anánhi moltes vegades, alguna li va passá de está en ella, y datres va fé massola.

Seguín en este artifissi de esta manera, va passá una nit que se va adormí la Siñora, y Arriguccio va notá algo raro pel llit, va tentá a la escurina y va trobá lo cordellet lligat al dit gros del peu dret de la seua dona, y se va barruntá: «Seguramen que aixó té que sé alguna estratagema».

Y veén después a la llum de un cresol que lo cordell eixíe per la finestra u va tindre per segú; va deslligá lo bensill en cuidadet del dit de la dona y sel va lligá al seu peu, y va está atento per a vore a qué portáe alló. No mol después va víndre Roberto, y estirán del cordell com acostumáe, Arriguccio u va notá, y com no sel habíe lligat be, y lo estiró habíe sigut bastán fort, Roberto se va quedá en la cordeta a la ma, entenén que teníe que esperás, y aixina u va fé.

Arriguccio, eixecánse rápidamen y agarrán les seues armes, va corre cap a la porta per a vore quí ere aquell y per a vóresseles en ell. Com Arriguccio, encara que fore viachán, ere un home fort y valén, en arribá a la porta, no la va obrí en tan cuidadet com solíe féu la dona, y Roberto, que esperabe, veénu, sen va doná cuenta de que no ere ella qui obríe, y només assomá lo nas Arriguccio, va escomensá a fugí, cametes ajudáume, y Arriguccio a acassál. Después de habé fugit Roberto un bon tros, y no parán Arriguccio de perseguíl, están tamé Roberto armat, va desenvainá la espasa y se va girá cap an ell, y van escomensá los dos a intentá ferís o matás.

La dona, al obrí Arriguccio la alcoba, se va despertá, y se va vore que no teníe lo cordellet lligat al dit, y enseguida sen va doná cuenta de que lo seu engañ se habíe descubert, y eixecánse de un bot, donánsen cuenta de lo que podíe passá, va cridá a la seua criada, que u sabíe tot, y tan li va rogá que la va ficá al seu puesto al llit, demanánli que, sense dixás vore, los cops que li foteguere Arriguccio los aguantare en passiénsia y ella lay recompensaríe tan be que no tindríe cap raó de queixás.

Y apagat lo cresol que a la alcoba cremáe, sen va aná de allí y se va amagá a un raconet de la casa, se va ficá a esperá lo que passaríe. Seguín la riña entre Arriguccio y Roberto, los veíns del barri, escoltánu tot y eixecánse, van escomensá a insultáls, y Arriguccio, per temó a sé reconegut, sense habé pogut vore quí ere lo jove ni feríl de cap manera, enfadat, lo va dixá en pas, sen va entorná cap a casa, y arribán a la alcoba, en veu forta va escomensá a cridá: - ¿Aón estás, dona roína? ¡Has apagat la llum per a que no te troba, pero te equivoques! Y anán cap al llit, creén agarrá a la dona, va agarrá a la criada, y tan com va pugué menejá mans y peus tantes puñades y patades li va fotre que li va marcá tota la cara, y per a colmo li va tallá les trenes, diénli mentres los insults mes grans que may se li han dit a una dona roína. La criada ploráe mol, y en raó, y encara que alguna vegada diguere: «¡Ay! ¡Per l´amor de Deu!» o «¡Para!», teníe la veu tan trencada per los plos y Arriguccio estáe tan sego de rabia que no podíe acatássen de que aquella dona no ere la seua.

Esbatusánla, pos, en tot lo dret y tallánli lo pel, va di: - Mala dona, no te tocaré de atre modo, aniré a buscá als teus germáns y los contaré les teues bones obres; y después que vinguen a per tú y que faiguen lo que creguen que correspón al seu honor y te se emporton de aquí, que an esta casa pots está segura de que no hi estarás may mes. Y dit aixó, eixín de la alcoba, la va tancá per fora y sen va aná a casa dels cuñats. Cuan doña Sismonda, que tot u habíe sentit, va sentí que lo home sen habíe anat, va obrí la alcoba y, ensenén la llum, va trobá a la seua criada tota machacada, plorán. Com milló va pugué la va consolá y la va portá a la seua cámara, aon después de amagatóns la va fé cuidá y curá, y la va recompensá mol be, y ella se va quedá contenta. Después de dixá a la criada a la seua habitassió, rápidamen va arreglá lo llit y va ordená la alcoba, y pareixíe que dingú se habíe gitat allí aquella nit, va torná a ensendre lo cresol, se va vestí y arreglá, com si encara no se haguere gitat; y prenén unes teles, se va assentá a cusí, esperán a vore en qué parabe alló.

Arriguccio, al eixí de casa, lo mes rápit que va pugué sen va aná a la casa de sons cuñats, y va pegá tans cops a la porta que lo van sentí y li van aubrí. Los germáns de la dona, que ne eren tres, y sa mare, sentín que ere Arriguccio se van alsá tots, y fen ensendre les llums van aná a ressibíl, y li van preguntá qué buscáe an aquelles hores y sol. A lo que Arriguccio, escomensán pel cordell que habíe trobat lligat al dit del peu de doña Sismonda, los u va contá tot; y per a donáls testimoni de lo que habíe fet, los va ficá a les mans les trenes que creíe habéli tallat a la seua dona, afegín que anigueren a per nella y que li faigueren lo que cregueren que corresponíe al seu honor, perque ell no pensáe tíndrela mes a casa. Los cuñats, mol enfadats de lo que habíen sentit y tenínu per sert, van fé ensendre antorches, en la intensió de ajustáli les cuentes a san germana, y en Arriguccio se van ficá en camí y van arribá a la casa. La mare, plorán detrás de ells, ara a un ara al atre los anáe demanán que no se cregueren aquelles coses sense vóreu ni sabé res mes, perque lo home podíe está enfadat en ella per alguna raó y habéli fet mal, y ara díls alló per a excusás, dién ademés que ella se extrañáe mol de cóm podíe habé passat alló, perque coneixíe be a la seua filla, perque la habíe parit y criat desde menudeta, y moltes atres coses los díe.

Entrán a dins de la casa, van escomensá a pujá los escalóns, y sentínlos víndre doña Sismonda, va di:

- ¿Quí es?

A lo que un dels germáns va contestá:

- Be u sabrás tú, dona roína, quí som.

Va di entonses doña Sismonda:

- ¿Pero qué voldrá di aixó? ¡Siñó, ajúdam! - Y ficánse de peu, va di -: germáns meus, sigáu ben vinguts; ¿qué anéu buscán an estes hores los tres aquí dins?
Ells, habénla vist assentada y cusín y sense cap marca a la cara, cuan Arriguccio los habíe dit que la habíe dixat baldada, se van extrañá y van refrená lo ímpetu de la seua ira, y li van preguntá cóm habíe sigut alló de lo que Arriguccio se queixabe de ella, amenassánla mol si no los u díe tot.

La dona va di:

- No sé qué tos hay de di, ni de qué se pot queixá de mí Arriguccio. Arriguccio, al vórela, la mirabe com idiotisat, enrecordánsen be de que li habíe futut potsé mil puñades a la cara, la habíe esgarrapat, li habíe fet totes les maleses del món, y ara la veíe com si no haguere passat res de alló. En ressumen, los germáns li van di lo que Arriguccio los habíe dit del cordell y de los cops y de tot.

La dona, giránse cap a Arriguccio, va di:

- ¡Ay, home meu! ¿Qué es lo que séntigo? ¿Per qué me fas tindre per roína cuan no u soc, y a tú per home roín y cruel, cuan no u eres? ¿Cuán has estat esta nit a casa, no ya en mí? ¿Cuán me has pegat? Per lo que a mí respecte, no men enrecordo.
Arriguccio va escomensá a di:

- ¿Cóm, roína dona, no mon vam aná al llit juns? ¿No hay tornat después de habé estat encorrén al teu amán? ¿No te hay futut toba y te hay tallat les trenes?
La dona va contestá:

- An esta casa no te vas arrimá anit, pero dixem aixó, que no puc doná datre testimoni que les meues paraules verdaderes, y anem a lo que dius que me vas pegá y tallá lo pel. A mí no me has pegat may, y los que esteu aquí, y tú tamé, fixéuton en mí, si a cap tros del cos ting alguna siñal de palissa; ni te aconsellaría que fores tan atrevit de ficám la ma damún, que, per la creu de Cristo te fotría un bon bufeteo. Y si me vas tallá lo pel, yo no u hay notat ni u hay vist, pero potsé u vas fé sense que men donara cuenta; díxam vore si los ting tallats o no. Y traénse lo vel del cap, los va amostrá que los teníe ben sansés, ajuntats en dos trenes; veén aixó y sentínu los germáns y la mare, van escomensá a díli a Arriguccio: - ¿Qué dius, Arriguccio? Aixó no concare en lo que mos has vingut a di que habíes fet; y no sabem cóm pots probá lo que quede per sabé.

Arriguccio estabe com si ensomiare, y volíe parlá; pero veén que lo que creíe que podíe probá no ere aixina, no se atrevíe a di res.

La dona, adressánse a sons germáns, los va di:

- Germáns meus, vech que ha estat buscán que yo faiga lo que no haguera fet may, aixó es, contátos les seues miseries y la seua maldat; y u faré. Crec firmemen que lo que tos ha contat li ha passat, escoltéu cóm. Este home de pro, o prohome, al que per al meu mal me vau entregá per dona, que se diu viachán y que vol sé respetat y que hauríe de tíndre mes templansa que un mossen y mes honestidat que una donsella, poques són les nits que no ronde y se engatine per les tabernes, y se va entenén ara en una ramera, ara en un atra putarranca; y a mí me se fa hasta mijanit y a vegades hasta la matinada esperánlo cusín, com me hau trobat. Estic segura de que esta nit, anán ben calén, sen ha anat en alguna pelandusca y an ella, al despertás, li ha trobat un cordell lligat al peu y después ha fet totes estes gallardíes que diu, y va torná aon ella, li va pegá y li va tallá lo pel; y no habénse serenat encara, se ha cregut, y estic segura de que su creu encara, que estes coses me les habíe fet a mí; y si ton fixéu be en la seua cara, encara va mich torrat. Tot aixó que ha dit de mí no vull que lay tingáu en cuenta, ya que són coses de un borracho, y com yo lo perdono lo perdonaréu vatros tamé. Sa mare, sentín estes paraules, va escomensá a abalotás y a di: - Per la crez del Siñó, filla meua, aixó no u faré, se hauríe de penjá an este gos, gat y desconsiderat, que no es digne de tíndre a una bona mossa com eres tú. ¡Ni encara que te haguere arreplegat del fang! ¡Que lo partixgue un rellámpec! No tens que aguantá les podrides paraules de un comersianot ple de merda de burro que ve del campo, dels que ixen de les solls vestits de pardillo en les calses de campana y en la ploma al cul, y en cuan tenen tres perres volen a les filles dels gentilhomens y de les bones dames per dones, y porten armes y diuen: «Soc de los tals» y «Los de casa meua van fé aixó y alló». Be voldría que los meus fills hagueren seguit lo meu consell, que tan honorablemen te podíen habé colocat a casa de los condes Guido per un corrusco de pa; y en cambi van volé donát an esta valiosa joyeta que, sén tú la milló mossa de Florencia y la mes honesta, no se ha avergoñit de di a mijanit que eres una puta, com si no te coneguerem; pero a fe que si me faigueren cas se li donaríe un escarmén que lo podriríe. - Y giránse cap als seus fills, los va di -: Fills meus, be tos día yo que aixó no podíe sé. ¿Hau sentit cóm lo vostre cuñat trate a vostra germana, eixe viachantot de cuatre al cuart? Que, si yo fora vatros, habén dit lo que ha dit de ella y fen lo que fa, no estaría contenta ni satisfeta mentres no mel haguera tret de en mich; y si yo fora home en ves de dona no voldría que datre per mí u faiguere. ¡Siñó, fes que li peso, borracho asquerós pocavergoña!

Los joves, vistes y sentides estes coses, se van encará en Arriguccio y li van di les mes grans males paraules que may se li han dit a cap malvat, y encara li van espetá:
- Esta te la perdonam perque encara vas gat, pero cuídaten de que en tota la teua vida de aquí abán no sentigám mes notíssies de estes, que si alguna mos arribe als oíts per sert que mo les pagarás per nesta y per aquella.

Y dit aixó, sen van aná.

Arriguccio, que se va quedá assompat, no sabén ell mateix si lo que habíe fet ere verdat o si u habíe ensomiat, sense di res va dixá a la seua dona en pas. Y ella, no sol en la seua inteligénsia se va escapá del perill inminén, sino que se va obrí camí per a fé en lo tems lo que li donáe la gana o les ganes, sense cap temó del home.

viernes, 15 de marzo de 2024

Fortuna - Fraissher

Fortuna, s. f., lat. fortuna, fortune.

Los bes de fortuna que son coma nient.

Dona fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Doña, la dona fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 32 et 29.

Les biens de fortune qui sont comme rien.

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Loc. Tot atressi com fortuna de ven,

Que torba 'l mar e fa 'ls peyssos gandir.

P. Cardinal: Tot atressi.

Tout ainsi comme coup de vent qui trouble la mer et fait fuir les poissons.

CAT. ESP. PORT. IT. Fortuna. (chap. Fortuna, fortunes; sort, sorts; fortuna de dinés; marca de tabaco. Desideri Lombarte va escriure algo paregut an aixó: cuan passe la fortuna estic dormín... No sé quína marca de sigarros fumáe. Ya diuen que lo fumá, mate. Lo naixe tamé.)

Desideri Lombarte, fumán, Peñarroya, Peñarroija, Pena-Roja, Penarroija, Tastavins; Fortuna

2. Fortunar, v., lat. fortunare, fortuner, rendre heureux, favoriser, combler de biens.

Part. pas. Lo qual es ben savi e ben fortunat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 77.

Lequel est bien sage et bien heureux.

Per conjunctio de la luna ab planetas fortunadas.

De totz bes... so fortunadas et plenas. 

Eluc. de las propr., fol. 117 et 170. 

Par conjonction de la lune avec planètes fortunées.

De tous biens... sont comblées et pleines.

ANC. FR. L'Inde pourtant ne pense 

Te veincre; car les dieux 

D'une autre récompense 

Te fortunent bien mieux.

Ronsard, t. 1, p. 410. 

Nature t'a de ses dons fortuné.

Forcadel, Épigrammes, p. 177.

ANC. ESP. Fortunar. IT. Fortunare.

3. Infortunat, adj., lat. infortunatus, infortuné, malheureux, défavorable.

Per conjunctio de la luna ab planetas fortunadas... et per conjunctio ab infortunadas. Eluc. de las propr., fol. 117.

Par conjonction de la lune avec planètes fortunées... et par conjonction avec infortunées.

CAT. Infortunat. ESP. Infortunado. IT. Infortunato. (chap. infortunat, infortunats, infortunada, infortunades; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

 

Fotre, v., lat. futuere, coïter, se livrer à l'acte de la copulation. 

Lo fotaire es tan de fotre angoxos.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelicer. 

Le coïteur est tellement angoisseux de coïter. 

Tomás Bosque; Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí

Part. pas. Entro que pro fotut agues.

(chap. Hasta que haguera fotut o futut prou; chulá, fotre, follá, cardá, fótrela a dins, enterrá la nutria, com diu lo comandán Lara, embutí al dimoni al infern, etc.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Jusqu'à ce que j'eusse assez coïté.

IT. Fottere. (chap. Fotre: fótego, fots, fot, fotem, fotéu, foten; fotut, fotuts, fotuda, fotudes; futut, fututs, futuda, futudes; follat, follats, follada, follades; chulat, chulats, chulada, chulades.)

2. Fotaire, s. m., coïteur, qui jouit d'une femme.

Lo fotaire es tan de fotre angoxos.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelicer. 

Le coïteur est tellement angoisseux de coïter.

(chap. Fotedó, chuladó, folladó, cardadó; fotedora, chuladora, folladora, cardadora.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, quína grassia que fa lo catalaniste

 

Fozil, s. m., du lat. focillare, fusil.

Port la peir' e l' esc' e 'l fozill.

Marcabrus: Lo vers comens.

Je porte la pierre et l'amorce et le fusil.

Qui de fort fozil

Non vol cotel tochar.

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. 

Qui de fort fusil ne veut frotter couteau.

Fig. Ill clerc son li

Cotz e fozill.

Paulet de Marseille: L'autr'ier. 

Les clercs lui sont pierre et fusil.

E m sent feritz d' un tal fozil,

D'on nueg e jorn mi apilh.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Et je me sens frappé d'un tel fusil, d'où nuit et jour je me soutiens.

ANC. CAT. Focil. ESP. (Pedernal, piedra de fusil) PORT. Fusil. IT. Fucile. 

(chap. Pedra cuarzo, per a ensendre, trau purnes o chispes. Después se va fé aná la mecha, mechero, en una pedra com les que encara veém als mecheros de gas.)

Mechero, mecha, ensendre, chisquero

 

Frachurar, Fraiturar, v., être indigent, manquer.

Autras m'en faran fraiturar.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu' a. 

Autres m'en feront manquer.

Part. prés. Qui dona a prueyme frachuran,

Almorna dona.

(chap. Qui done al prójimo nessessitat, almoina done.)

Brev. d'amor, fol. 62. 

Qui donne au prochain indigent, donne aumône.

ANC. CAT. Freturar, Freyturar.

2. Frachura, Fraitura, s. f., manquement, disette.

Per fraitura d' aiga son ab lui acordat.

Guillaume de Tudela. 

Sont accordés avec lui par disette d'eau.

De tot be frachura e carestia.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

De tout bien disette et cherté. 

CAT. Fretura.

3. Frachuros, adj., indigent, souffreteux.

Om al enemic frachuros,

Que a fam, deu dar que manjar.

Brev. d'amor, fol. 68.

A l'ennemi souffreteux, qui a faim, on doit donner de quoi manger.

Substantiv. Partis lo als frachuros que moron de fam. V. et Vert., fol. 77.

(chap. Lo partix als nessessitats, indigens que se moren de fam – com lo pressidén de la Ascuma, Juaquinico Monclús.)

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús

Partage-le aux indigents qui meurent de faim

ANC. CAT. Freturos.

4. Sofranher, Sofraigner, v., manquer, faire faute.

Ja vilan non deu hom planher 

Si 'l vetz bras o camba franher

Ni ren de sos obs sofranher.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

Jamais on ne doit plaindre vilain si on le voit se casser bras ou jambe et manquer de quelque chose de ses besoins.

Ren no m sofraing,

Sol qu'amor no m sofraigna.

Aimeri de Peguilain: En amor. 

Rien ne me manque, pourvu qu'amour ne me manque pas.

Part. pas.

Nuls bos pretz no l'es en re sofraitz.

E. Cairel: Lo rossinhols.

Nul bon mérite ne lui est en rien manqué.

5. Sofracha, Sofrancha, s. f., manque, disette, dénuement, pénurie.

Quar aissi s pert ad estros, 

Per sofracha d'omes bos, 

Aquest segle ves totz latz.

G. Anelier de Toulouse: Ar faray.

Car ainsi ce monde se perd entièrement du tous côtés, par pénurie d'hommes bons. 

Per sofracha de bes temporals. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Par dénuement de biens temporels. 

Fig. Sabers no m fai sofracha 

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Savoir ne me fait manque pour faire un nouveau sirvente.

ANC. FR. Grant sofrete a de pain d'avaine. 

Roman de la Rose, v. 10198. 

Mès de ce ont trop grant souffrete

Qu'il ne se pueent solacier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 171. 

Car de viande aveient sofreite.

Marie de France, t. II, p. 77. 

Con cil qui avoit grant soufraite.

Roman du Renart, t. I, p. 241.

6. Sofrachilla, s. f., dénuement, misère.

Quan ve a la sofrachilla.

B. de Venzenac ou Marcabrus: Lanquan. 

Quand vient au dénuement.

7. Sofrachos, Sofraitos, adj., souffreteux, pauvre, privé de. 

Mas ges los paubres sofrachos 

No seran per els sebelitz.

P. Cardinal: Quan vey lo segle. 

Mais les pauvres souffreteux ne seront point ensevelis par eux.

Fig. La caytiva doloyrosa,

D'amic e d'aver sofrachosa.

V. de S. Honorat. 

La chétive affligée, pauvre d'ami et d'avoir. 

Sofraitos de coratge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Pauvre de coeur. 

ANC. FR. Jugement del soffraitus e venjance des poures.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 139. 

Tant fusse d'argent sofreitoz.

Tu ne seras jà sofretos 

De rien.

Roman du Renart, t. II, p. 214 et 137. 

Son armée fort afoiblie et souffreteuse de toutes choses.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

D'aidier ce poure souffreteux.

Charles d'Orléans, p. 134.

Sauvant les vies misérables 

Des povres soufreteux.

Clément Marot, t. IV, p. 298.

 

Fradel, Fradelh, Fraidel, adj., scélérat, ignoble, impie, infâme.

Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista, catalanista, imbécil, aragonés; Fradel, Fradelh, Fraidel, adj., scélérat, ignoble, impie, infâme.

Aital lairon fraidel.

Giraud de Borneil: Lo doutz chant. 

De tels infâmes voleurs.

Una puta gens fradelha.

Pierre d'Auvergne: Bel m' es. 

Une gent dévergondée scélérate. 

Aquilh gens fradelha.

P. Cardinal: Un sirventes trametray. 

Cette gent scélérate.

Subst. S'us fradels partitz de lei... 

No fosso.

G. Pierre de Casals: Ar m' es. 

Si quelques impies séparés de la loi... ne fussent.

2. Fraidit, adj., infâme, vil, misérable.

En fan essais fraiditz. 

Guillaume de Montagnagout: Non an tan. 

En font essais infâmes. 

Subst. Plus que serps de sicomor

M'en deslong per un fals fraiditz. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu'em. 

Pour un faux misérable, je m'en éloigne plus que serpent de sycomore.

3. Frairin, adj., vil, misérable, odieux, méprisable, mauvais.

Per conseill d'omes frairis.

Marcoat: Mentre m'obri. 

Par conseil d'hommes méprisables. 

Mas la semensa frairina 

Geta malvatz fruch, quan grana.

Marcabrus: Per l'aura freida. 

Mais la vile semence jette mauvais fruit, quand elle graine. 

Fig. Tot tos afars es niens,

Peire Raimon, e 'l sens frairis.

T. de B. de Gourdon et de P. Raimond: Tot tos.

Pierre Raimond, toute ton affaire est néant, et le sens méprisable.

Vostr' amor frairina.

T. de Bernard et de Gaucelm: Gausselm.

Votre amour misérable.

ANC. FR. Ne de cuer povres ne frarins, 

Ne blastengiers de ses voisins. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 207. 

Tant com il ont le froit éu, 

Et le tens divers et frarin.

Roman de la Rose, v. 69.

La lasse dame, la frarine. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 56.

Artur Quintana Font, catalá, catalanista

 

Fragellar, v., babiller.

Qui qu'en frima ni en fragel.

Pierre d'Auvergne: A vieill trobar.

Qui que ce soit qui en critique et en babille.

Fraire, Fratre, s. m., lat. fratrem, frère. 

Si com Abels e son fraire.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

Ainsi comme Abel et son frère.

Totz temps es ver qu' el laire 

Cuida tuit sian sei fraire.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

En tout temps il est vrai que le larron pense que tous soient ses frères.

Fig. Ans crei que fo fils o fraire de ven, 

Tan cambia leu son cor e son talen. 

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Mais je crois qu'il fut fils ou frère de vent, tant il change facilement son coeur et sa volonté.

Si los agachons que trobaras al pe del terme non eron fraires.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 2.

Si les témoins que tu trouveras au pied du terme n'étaient pas frères.

- Religieux, frère d'un couvent. 

Los fraires menors 

En son en grans blasmors.

P. Basc: Ab greu cossire. 

Les frères mineurs en sont en grands blâmes. 

Li fraire del covent. V. de S. Honorat. 

fradre, fradra, 842, serments, homenaches, proto chapurriau, juramens

(chap. Los flares del convén; flare, flares : germá, germans), la forma de flare mes antiga en proto chapurriau es fradre, fradra, que se trobe al añ 842, als juramens, sagramens, homenaches, serments de Estrasburgo, a la actual Fransa.)

Les frères du couvent.

Blas Flare, Black Friday

Ce mot était employé familièrement et amicalement.

Folques lhi a dih: “No fassatz, fraire

Quar lo reis es tos senher e tos compaire.” 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

Foulques lui a dit: “Ne faites pas, frère, car le roi est ton seigneur et ton compère.”

Fe que dei a Deu, bel fratre.

Guillaume de la Tour: Unas doas. 

Foi que je dois à Dieu, beau frère.

- Signe du zodiaque.

Del ter signe m' es veiayre 

Que es nomnat li duy fraire.

Brev. d'amor, fol. 27. 

Du troisième signe il m'est avis qu'il est nommé les deux frères.

ANC. ESP.

Fradre, disso, tue cosa asmela bien contada.

Los fradres de la casa. 

V. de San Millán, cop. 85 et 351. 

ANC. CAT. Frare. ESP. MOD. Fraile. IT. Frate. (chap. Flare, flares.)

2. Frar, s. m., frère.

Fetz li tot lo comtat recobrar 

De Ventamilha, que devia tornar 

A Jacobina per la mort de son frar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Vous lui fîtes recouvrer tout le comté de Vintimille, qui devait retourner à Jacobine par la mort de son frère.

3. Frai, s. m., frère.

Li autre frais del temple.

Li frais del temple respondio.

Dels frais del temple.

Tit. de 1192. DOAT, t. CXXIV, fol. 292.

Les autres frères du temple.

Les frères du temple répondaient.

Des frères du temple.

CAT. Fra. ESP. MOD. (chap.) Fray. PORT. Frei, frey. IT. Frà.

4. Fratuel, s. m., lat. fratruelis, neveu du côté de frère, fils de frère.

Avia usurpat l' emperi de son fratuel.

Laicet lo reaume a son fratuel Childebert

Cat. dels apost. de Roma, fol. 120 et 77.

Avait usurpé l'empire de son neveu du côté de frère.

Laissa le royaume à son neveu du côté de frère Childebert.

5. Fraternitat, s. f., lat. fraternitatem, fraternité.

Natural fraternitat.

Brev. d'amor, fol. 133. 

Fraternité naturelle. 

Nostra fraternitat humilment vos requier. V. de S. Honorat. 

Notre fraternité vous demande humblement. 

Cant hom requier ad un abbat lo pa e l'ayga de son monestier, homs demanda essems la fraternitat e la companhia.

V. et Vert., fol. 42. 

Quand on requiert à un abbé le pain et l'eau de son monastère, on demande ensemble la fraternité et la compagnie.

CAT. Fraternitat. ESP. Fraternidad. PORT. Fraternidade. IT. Fraternità, fraternitate, fraternitade. (chap. Fraternidat, fraternidats; germanó, germanós.)

6. Frairesca, s. f., part, portion de frère.

Sol que el non lais a negun meins ne la falcidia, so es de la tersa part de sa frairesca. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

Pourvu qu'il ne laisse à nul moins de la falcidie, c'est-à-dire de la troisième partie de la part de frère.

De la frairesca que era avenguda ni podia escazer a Na Gailharda, ma seror. Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 26. 

De la part de frère qui était advenue et pouvait échoir à dame Gaillarde, ma soeur. 

ANC. CAT. Fraresca.

7. Frayral, adj., fraternel.

No demanda res els bens payrals e frayrals.

Tit. de 1232. DOAT, t. L, fol. 95. 

Ne demande rien aux biens paternels et fraternels.

8. Frairenal, adj., fraternel. 

Corrump la frairenal netceira. Trad. de Bède, fol. 47.

Corrompt l'ignorance fraternelle.

9. Fraternal, adj., du lat. fraternus, fraternel.

La fraternal concordia. Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. La fraternal concordia.)

La concorde fraternelle.

ANC. FR. La biauté et l'honnour fraternal.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 262.

CAT. ESP. PORT. Fraternal. IT. Fraternale. (chap. Fraternal, fraternals.)

10. Confraire, Cofraire, s. m., confrère, associé, compagnon.

Moillerat, per saint Ylaire, 

Son d'una foldat confraire.

Marcabrus: Al son. 

Les mariés, par saint Hilaire, sont confrères d'une même folie.

An portels, tras lor repaire, 

Per on entran li cofraire 

Vergonhos, can van cofessar.

B. Carbonel: Tans ricx.

Ont guichets, derrière leur demeure, par où entrent les confrères honteux, quand ils vont se confesser.

Los confrayres e confrayressas de Sanct Esperit.

Statuts de la confr. du S.-Esprit.

Les confrères et confréresses de Saint-Esprit.

CAT. Confrare. ANC. ESP. Confrade. ESP. MOD. Cofrade. PORT. Confrade. IT. Confrate. (chap. Conflare, conflares.)

11. Confrairessa, s. f., confréresse.

Ordenat que entre los confrayres e confrayressas aura bona pax e concordia. Statuts de la confr. de S. Joseph à Toulouse.

Ordonné qu'entre les confrères et confréresses aura bonne paix et concorde.

Seran tengutz totz los confraires et confrairessas.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Seront tenus tous les confrères et confréresses.

12. Confrairia, s. f., confrérie, association.

Aver ajostar non es paradis, 

Ans comandet Dieus qu'on lo departis 

Tot per confrairia.

Le Moine de Montaudon: Manens. 

Amasser richesse n'est point paradis, mais Dieu commanda qu'on la partageât toute par confrérie. 

Quar d' autras confrayrias ha en la villa.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174. 

Car il y a d'autres confréries en la ville.

ANC. ESP.

Meter algun destorbo en esta confreria. 

Poema de Alexandro, cop. 316. 

CAT. Confraria. ESP. MOD. Confradia (cofradía). PORT. Confraria.

(chap. Cofradía, cofradíes; conflaría, conflaríes.)

13. Confraternitat, s. f., confraternité. 

Que haian confraternitat entre lor. 

(chap. Que tinguen confraternidat entre ells.)

Leys. d'amors, fol. 13. 

Qu'ils aient confraternité entre eux.

CAT. Confraternitat. ESP. Confraternidad. PORT. Confraternidade. 

IT. Confraternità, confraternitate, confraternitade.

 

Fraisier, s. m., du lat. fragum, fraisier, plante.

De fraisier me fazia semblar vim.

Rambaud d'Orange: Ancmais.

De fraisier me faisait sembler osier.

(chap. Fresera, freseres; fresa, freses; Fraga; fraula en valensiá antic.)

 

Fresera; fresa, freses; Fraga; fraula en valensiá antic

 

Fraisse, Frayshe, Fraisne, s. m., lat. fraxinus, frêne.

Quan la bruna bisa branda

De la forest fraisses e faus.

G. Adhemar: Quan la bruna.

Quand la brune bise brandit frênes et hêtres de la forêt.

Fraishe val a far hastas.

Eluc. de las propr., fol. 207. 

Frêne vaut à faire lances. 

Bona asta de fraisne.

Guillaume de Tudela. 

Bonne lance de frêne.

CAT. Frexe. ESP. Fresno. PORT. Freixo. IT. Frassino.

(chap. Fresno, fresnos; La Fresneda, Matarraña. Los catalanistes volen que se digue La Freixneda, per la freixa, que es justamen la paraula que Raynouard no fique. Dingú del poble ni dels voltans li diu aixina, menos los cuatre sabocs aragonesos catalanistes, per ejemple Julio o Juli Micolau, lo gosset de Quintaneta y Fuentecica. Se pot triá entre fraisse, frayshe, fraisne, fraissher, fresno, frexe, freixo, frassino, fraxinus, frêne. Se ha de pará cuenta en los que están fen toponimies per Aragó, perque són uns ignorans catalanistes. Per ejemple, Juan Luis Camps Joan, de Queretes.)

Juan Luis Camps Joan, menudet

2. Fraissher, s. m., frêne.

Ab grossa asta de fraissher.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.

Avec grosse lance de frêne.

fraisse, frayshe, fraisne, fraissher, fresno, frexe, freixo, frassino, fraxinus, frêne, La Fresneda

 

lunes, 8 de enero de 2018

Mechero, mecha

Mechero, mecha, ensendre, chisquero
 
 
Mechero, mecha, ensendre, chisquero

candela, fosforera,​ briquet, bricket, yesquero

  1.  Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2014). «fosforera : dispositivo para producir chispas». Diccionario de la lengua española (23.ª edición). Madrid: Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7.
  2.  Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2014). «encendedor». Diccionario de la lengua española (23.ª edición). Madrid: Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7.

DCVB: metxer, metxa

martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

Peronellaembutix al seu amán a una engerra al torná lo seu home a casa; habén venut lo home esta engerra de fang (o tinalla), ella li diu que ya la habíe venut ella a un home que está a dins mirán si está sansera y sense bades; eixín este, fa que lo home la llimpio y después se la emporte a casa seua.

En grandíssima rissa va sé escoltada la história de Emilia, y la orassió va sé alabada com a bona y santa per tots. Va maná lo rey a Filostrato que continuare, y ell va escomensá: caríssimes siñores meues, són tantes les burles que los hómens tos fan, y espessialmén los marits, que cuan alguna vegada passe que alguna al home lay fa, no sol hauríeu de está contentes de que alló haigue passat, y de enterátos per sentílay an algú, sino que hauríeu vatres mateixes de aná contánu per tot arreu, per a que los hómens sápiguen que si ells ne saben, les dones per la seua part, tamé; lo que es mol útil, perque cuan algú sap que l´atre sap, no se atrevix a engañálfássilmen. ¿Quí dude, pos, que lo que avui direm sobre esta materia, sén conegut per los hómens, no siríe grandíssima ocasió de que se refrenon en burlátos, sabén que vatres, si voléu, sabríeu burláls an ells? Es, pos, la meua intensió contátos lo que una joveneta, encara que de baixa condissió, va fé per a salvás.

No fa mol tems que un pobre home, a Nápoles, va pendre per dona a una hermosa y atractiva joveneta de nom Peronella (Petronila); y ell en lo seu ofissi, que ere obré, y ella filán y cusín, guañáen mol poc, y gobernáen la vida com milló podíen. Va passá que un jove galán, veén un día an esta Peronella y agradánli mol, se va enamorá de ella, y tan de una manera y datra la va marechá que va arribá a intimá en ella. Y per a está juns van quedá que, com lo seu home se eixecáe pronte tots los matins per a aná a treballá o a buscá traball, que lo jove se estiguere a un puesto de aon lo veiguere eixí; y sén lo barri aon estabe, que se diu Avorio, mol solitari, una vegada eixit ell, éste entrare a casa; y aixina u van fé moltes vegades. Pero va passá un matí que, habén eixit lo bon home, y Giannello Scrignario, que aixina se díe lo jove, entrat a la casa y están en Peronella, después de un rato (normalmen en tot lo día no tornáe) a casa sen va entorná, y trobánse la porta tancada per dins, va cridá, y se va escomensá a dís: - Oh, Deu, alabat sigues sempre, que, encara que me haigues fet pobre, al menos me has consolat en una bona y honesta jove per dona. Enseguida ha tancat la porta per dins, en cuan yo men hay anat, per a que dingú pugue entrá aquí a molestála.

Peronella, sentín al home, y coneixénli la veu, va di: - ¡Ay! Giannelo meu, morta soc, que aquí está lo meu home, que ha tornat, y no sé qué vol di aixó, que may ha tornat an esta hora; potsé te ha vist cuan entrabes. Pero per amor de Deu, sigue com sigue, fícat an eixa tinalla o engerra que veus ahí y yo aniré a obríli, y veigám qué signifique este torná tan pronte a casa.

Giannello rápidamen va saltá a dins de la tinalla, y Peronella, anán a la porta, li va obrí al seu home, y en mala cara li va di:

- ¿Pos quína novedat es ésta que tan pronte tornes a casa este matí? Me pareix que avui no vols pegá golpe, que te vech torná en les ferramentes a la ma; y si aixó fas, ¿de qué viurem? ¿De aón traurem lo pa? ¿Creus que permitiré que me empeños la meua roba, que no fach mes que día y nit filá y cusí, tan que ting la carn desapegada de les ungles, per a pugué per lo menos tíndre oli en lo que ensendre lo nostre cresol? Home, no ña cap veína que no se maravillo y que no sen burlo de mí en tanta faena y tot lo que hay de aguantá; y tú me tornes a casa en les mans penján, cuan hauríes de está a la faena.

Y dit aixó, va escomensá a gemegá y va torná a di:

- ¡Ay! ¡Triste de mí, qué desgrassiada que soc! ¡En mala hora vach naixe! Vach vindre aquí, cuan haguera pogut tíndre un jove de possisió y no vach volé, y tíndre que acabá en este, que no pense quí se va emportá a casa. Les demés se divertixen en los seus amáns, y no ña cap que no ne tingue o dos o tres, y chalán, y li amostren al home la lluna per lo sol; y yo, ¡miserable de mí!, com soc bona y no me ocupo de estes coses, només ting mals y mala ventura. No sé per qué no preng algún amán, com fan les atres. Enténu be, home meu, que si vullguera obrá mal, be trobaría en quí, que ne ñan de ben colocats que me volen y me festegen, y me han enviat propostes de mols dinés, o si vull roba o joyes, y may me u ha dixat fé lo cor, perque soc filla de ma mare; ¡y tú me tornes a casa cuan tindríes que está al tall!

Va di lo home:

- ¡Bah, dona!, no te enfados, per Deu; has de creure que te conec y sé quí eres. Men hay anat a treballá, pero se veu que tampoc u saps, avui es lo día de San Caleone y no se treballe, y per naixó men hay entornat tan pronte cap a casa; pero no hay dixat de buscá y trobá lo modo de que avui tingam pa per a un mes, que hay venut an este que veus aquí detrás de mí la engerra, que saps que ya fa tems que mos fa nosa a casa: ¡y me done sing monedes de plata!

Va di entonses Peronella:

- Y tot aixó es ocasió del meu doló: tú que eres un home y vas per ahí y hauríes de sabé les coses del món, has venut una tinalla per sing monedes, cuan yo, pobra dona, no habíes apenes eixit de casa cuan, veén lo que estorbabe, lay hay venut per set a un bon home que, ara mateix, está a dins mirán si no está badada o esbadocada.

Cuan lo home va sentí aixó se va ficá mol contén, y li va di al que habíe vingut en ell per a péndrela: - Bon home, vésten en Deu, que ya sens que la meua dona la ha venut per sat cuan tú no men dones mes que sing.

Lo bon home va di: - ¡Sigue en bona hora! Y sen va aná.

Giannello, que estabe en les orelles tiesses per a vore si de algo teníe que preocupás o protegís, sentides les explicassións de Peronella, rápidamen va eixí de la tinalla; y com si no haguere sentit res de la tornada del home, va escomensá a di:

- ¿Aón estéu, bona dona?

A lo que lo home, que acudíe, va di:

- Aquí estic, ¿qué vols?

Va di Giannello:

- ¿Quí es vosté? Vull parlá en la dona en la que hay fet lo trate de esta engerra.
Va di lo bon home:

- Parlo en confiansa en mí, que soc lo seu home.

Va di entonses Giannello:

- La tinalla me pareix que está sansera, pero hay vist que hau tingut a dins algo que se ha fet malbé, está tota bruta de no sé quina cosa, tan seca que no puc tráurela en les ungles, y no me la emporto si abans no la vech llimpia.

Va di Peronella entonses:

- No, per assó no se desfará lo trate; lo meu home la rascará.

Y lo home va di:

- Sí, u faré ara mateix.

Y dixán les ferramentes, va ensendre un cresol y va agarrá un sepillo, va entrá a dins y va escomensá a rascá.

Y Peronella, com si vullguere vore lo que fée, ficat lo cap a la boca de la tinalla, que no ere mol alta, y ademés de aixó un dels brassos al muscle, li va escomensá a di al seu home: - Rasca aquí, y aquí, y tamé allí... Mira que aquí ne ha quedat una miqueta.
Y mentres aixina estabe y al home enseñabe y corregíe, Giannello, que no habíe satisfet aquell matí lo seu dessich cuan va víndre lo home, veén que com volíe no podíe, se les va ingeniá en satisfél com puguere; y arrimánse an ella, que tapáe la boca de la tinalla, tal com per los amples cams los desenfrenats caballs ensesos per l´amor assalten a les yegües de Partia, va portá a efecte lo seu dessich juvenil; lo que se va completá casi al mateix pun que se va acabá de rascá la tinalla, y ell se va apartá y Peronella va traure lo cap de la engerra, y lo home va eixí fora. Per lo que Peronella li va di a Giannello:

- Agarro esta llum, bon home, y miro si está limpia com vol; y ell, mirán a dins, va di que estabe be y que estáe contén, y donánli set monedes se la va fé portá a casa seua.

miércoles, 29 de abril de 2026

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.
Es rudes en fahs e en paraulas.
Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.
(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.
Est rude en faits et en paroles.
Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.
Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.
Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.
CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.
Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)
Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.
CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.
Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Rudament, adv., grossièrement.
Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.
(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.
(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.
Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.
Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.
Ancmais tan bon rofian
Non vim.
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.
Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.
(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)
Statuts de Provence. Bomy, p. 205.
Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.
Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.
(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)
Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.
Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.
CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Gabriel Rufián; constitución española, 1978; Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Rugir, v., lat. rugire, rugir.
Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.
(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)
Le lion rugit.
Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.
Puis son doux chant tourne en rugir.
Part. prés. Coma leons rugens.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Comme lion rugissant.
ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.
Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.
(chap. Fa dotse rugits, o crits.)
Fait douze rugissements, ou cris.
CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)
- Flatuosité, borborygme.
Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.
(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.
Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.
Faire rugissement et clameurs.
IT. Ruggio, rugghio.
- Flatuosité, borborygme.
Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.
Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.
Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.
Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.
Inflacio de ventre e rugiment.
(chap. Unfló de ventre y rugimén.)
Eluc. de las propr., fol. 210.
Enflure de ventre et flatuosité.
(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines


Rugle, s. m., globe.
Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.
Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.
(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.
Fon gran rumors
Entr' el poble e gran clamors.
Trad. d'un Évangile apocr.
Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.
Non aiatz paor
De crit ni de rimor.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
N'ayez peur de cri ni de rumeur.
ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.
Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.
CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.
Mar... es tempestuoza, rumoroza.
(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
La mer... est tempétueuse, mugissante.
IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 
Parlon aissi cum porcs rutz.
(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)
Torcafols: Cominal.
Ils parlent ainsi comme cochon grogne.
(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 
Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.
Convoiteux et grossier.
CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.
Per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.
Rusca... de pomier.
(chap. Crosta... de pomera.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce... de pommier.
- Tan.
Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.
- Fig. Ventre, bedaine, panse.
Joglars, imple la ruscha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Jongleur, emplis la panse.
Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Appelle Gérard vieille folle bedaine.
CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

Ensenall es per a ensendre lo foc, fulla de pi, crosta, piñes, rametes, tea, flocs de fusta, papé, clasca de amela, anous, clofos, etc.

2. Ruschal, s. m., écale.
En la notz tres causas ha:
L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;
L' escorsa, so es lo ruschals,
Qu' es mot d' amara natura.
Brev. d'amor, fol. 80.
En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.
(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

3. Ruscalh, adj., débile.
Apele los paubres rancs,
Frevols e secs, ruscalhs e mancs.
Brev. d'amor, fol. 138.
Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.
Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.
(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)
Tromper... le peuple rustique.
Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.
(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Grande compagnie de villageois et de vilains.
CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 
(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.
Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.
Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.
Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.
Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.
Le glaive descend à terre par moult rude férocité.
ANC. FR. 
Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 
Roman de Fierabras en vers français.
CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.
Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.
Roman de Fierabras, v. 1594.
Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.
4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.
Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.
Rusticité, utilité.
CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.
Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.
Leur parla moult rudement.
CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.
(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.
Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)
Piqûre... de vipère ou de tarentule.
(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

Picotada... de escursó o de tarántula