champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 10 de julio de 2026
Tabernacle, Tabor, Tanbor, Tamborin, Taborejar, Taboreiar, Tabust, Tabustol, Talabust, Tabustire, Tabustar
sábado, 24 de febrero de 2024
Exsequias, Exequias - Eyssillar
Exsequias, Exequias, s. f. pl., lat. exsequiae, obsèques.
Las exequias seguir. Brev. d'amor, fol. 69.
Suivre les obsèques.
De far mas exsequias.
Tit. du XIIIe siècle. Testament de Bertrand Gasc.
De faire mes obsèques.
ANC. FR. Aux funérailles et exeques de leurs maistres et seigneurs.
Rabelais, liv. III, chap. 3.
Le prince est mort... l'empereur lui a fait faire des exeques fort honorables.
Rabelais, Épîtres, p. 35.
Mes exeques seront honorables, et y sera lamentation publicque.
Rabelais, liv. IV, chap. 26.
CAT. ESP. Exequias. PORT. Obsequias. IT. Esequie. (chap. Exequies.)
Exercici, Exercisi, s. m., lat. exercitium, exercice.
Exercici es necessari a conservacio de natura.
Fort exercici, qual es luchar o torneiar.
(chap. Fort ejercicio, com es luchá o tornejá : combatí a un torneo.)
Tempratz exercisis. Eluc. de las propr., fol. 78, 99 et 104.
Exercice est nécessaire à conservation de nature.
Fort exercice, tel qu'est lutter ou combattre dans un tournoi.
Exercices modérés.
CAT. Exercici. ESP. (ejercicio) PORT. Exercicio. IT. Esercizio. (chap. ejercicio, ejercicios. Juaquinet Monclús fa ejercicio en los dits, assentat a la cadira o cátedra de presidén de la Ascuma.)
2. Exercitacio, s. f., lat. exercitatio, exercice, action.
Per bonas exercitacios corporals. V. et Vert., fol. 3.
Par bons exercices corporels.
Jacia que exercitacio porte tantas utilitatz.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Quoique l'exercice porte tant d'avantages.
ANC. FR. L' exercitation est chose de si grande efficace et de telle force, qu'elle vient a chef de tout.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 100.
Bien instant à l'estude des bonnes lettres et exercitations athlectiques.
Rabelais, liv. I, chap. 28.
CAT. Exercitació. ESP. Exercitación (Ejercitación). PORT. Exercitação.
IT. Esercitazione. (chap. Ejersitassió, ejersitassions.)
3. Exercitut, s. m., lat. exercitus, armée.
Qui han terra de exercitut o ost.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 14.
Qui ont terre (fournissant) à armée ou ost.
4. Exercitiu, adj., d'exercice.
Est fayt dificil movement exercitiu o de ambulacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Le mouvement d'exercice ou de marche est rendu difficile.
5. Exercir, v., lat. exercere, exercer, employer.
Las causas dessus dichas exercero et explectero en la dicha ciutat.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 80.
Les choses dessus dites ils employèrent et exploitèrent dans ladite ville.
Non exercisca jurisdictio.
(chap. Que (ell o ella) no ejersixque jurisdicsió.)
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCLII, fol. 262.
Qu'il n' exerce pas juridiction.
CAT. Exercir. ESP. (ejercer) PORT. Exercer. IT. Esercere. (chap. v. ejersí: ejersixco o ejersixgo, ejersixes, ejersix, ejersim, ejersiu, ejersixen.)
6. Exercitar, v., lat. exercitare, exercer, pratiquer, faire emploi.
Per acostumansa de exercitar se en bonas obras.
(chap. Per costum de ejersitás en bones obres.)
V. et Vert., fol. 30.
Par accoutumance de s'exercer en bonnes œuvres.
Trenquet las lenguas per so que no poguesso las sanhtas coffessios uzar ni exercitar.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 62.
Il coupa les langues pour cela qu'ils ne pussent mettre en usage ni pratiquer les saintes confessions.
Part. pas. Si non es premieyramens ben esprobatz e ben exercitatz.
V. et Vert., fol. 83.
S'il n'est premièrement bien éprouvé et bien exercé.
Esser exercitat en la sciencia de anatomia. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Être exercé dans la science d'anatomie.
Era fort exercitatz en las sciensas liberals.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.
Était fort exercé dans les sciences libérales.
ANC. FR. Et les apprenoient et faisoient exerciter aux armes.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 426.
Homs exercitez et sages en toutes escriptures.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 268.
CAT. ESP. (ejercitar) PORT. Exercitar. IT. Esercitare. (chap. Ejersitá, ejersitás, ejersí, practicá, fé aná, entrená, etc; yo me ejersito, ejersites, ejersite, ejersitem o ejersitam, ejersitéu o ejersitáu, ejersiten; ejersitat, ejersitats, ejersitada, ejersitades.)
Eximir, v., lat. eximere, ôter, retrancher.
Las causas avem eximit et eximem, per las presens, de la cognoissensa de nostres dichs officiers.
(chap. Les coses ham eximit y eximim, per les presens, de la coneixensa de los nostres dits ofissials.)
Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221.
Nous avons ôté et ôtons, par les présentes, les choses de la connaissance de nos dits officiers.
CAT. ESP. PORT. Eximir. IT. Esimere. (chap. Eximí, eximís: yo me eximixco o eximixgo, eximixes, eximix, eximim, eximiu, eximixen; eximit, eximits, eximida, eximides.)
2. Exemptio, s. f., lat. exemptio, exemption.
A totas exemptios.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 36.
A toutes exemptions.
CAT. Exempció. ESP. Exención. PORT. Isenção, izenção. IT. Esenzione.
(chap. Exensió, franquesa, llibertat pera eximís.)
3. Exempt, Exem, adj., lat. exemptus, exempt.
Coma essems et exems. Leys d'amors, fol. 20.
Comme ensemble et exempt.
El es exems del poder de son abbat.
(chap. Ell está exén del poder de son abat.)
Regla de S. Benezeg, fol. 76.
Il est exempt du pouvoir de son abbé.
Gens exemptas e non exemptas.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Gens exemptes et non exemples.
CAT. Exempt. ESP. Exento. PORT. Isento, izento. IT. Esente. (chap. Exén, exens, exenta, exentes.)
Exode, s. m., lat. Exodus, Exode.
Com es manifest en Exode. Doctrine des Vaudois.
Comme il est manifeste en l' Exode.
CAT. ESP. (chap. Éxodo) PORT. Exodo. IT. Esodo.
Exorcista, s. m., lat. exorcista, exorciste.
Sophista, exorcista. Leys d'amors, fol. 64.
Sophiste, exorciste.
Que fos... exorcista e... acolit.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.
Qui fut... exorciste et... acolyte.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Exorcista. IT. Esorcista.
Expedien, adj., lat. expediens, expédient, convenable.
Quar non es expedien ni a Dieu plasent.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Car ce n'est convenable ni agréable à Dieu.
Reparations... necessarias et expediens.
(chap. Reparassions... nessessaries y expediens.)
Tit. du XVe siècle. Toulouse, bibl. Monteil.
Réparations... nécessaires et convenables.
CAT. Expedient. ESP. PORT. Expediente. IT. Espediente. (chap. expedién, expediens : convinén, convinens, convenién, conveniens, convinenta, convinentes; tamé expedién académic, laboral, etc.)
2. Expeditio, s. f., lat. expeditio, expédition, convenance.
A la expeditio del dich monestier et a la reformatio.
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 335.
A la convenance et à la réforme dudit monastère.
CAT. Expedició. ESP. Expedición. PORT. Expedição. IT. Spedizione. (chap. Expedissió, expedissions.)
Expert, Espert, adj., lat. expertus, expert, adroit, habile, éprouvé.
Fai humils los plus expertz.
(chap. Fa humils als mes experts; fé humil : humillá, abaixá, recachá.)
Arnaud de Marueil: A guiza de.
Fait humbles les plus experts.
Que sia bo et espert et ardit. Philomena.
(chap. Que sigue bo y expert y valén.)
Qui soit bon et expert et hardi.
Ab votz d' angel, lengu' esperta, non bleza.
P. Cardinal: Ab votz.
Avec voix d'ange, langue habile, non blèse.
Tan bon caval no sai ni tant espert.
Le Comte de Provence: Carn et ongla.
Je ne connais si bon cheval ni si éprouvé.
CAT. Expert, espert. ESP. PORT. Experto. IT. Esperto, sperto. (chap. Expert, experts, experta, expertes. Arturet Quintana Font es expert en manipulá y furtá textos.)

2. Espertament, adv., convenablement, adroitement.
Entrometa aquels espertament. Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Qu'il introduise ceux-là adroitement.
ESP. Expertamente. IT. Espertamente. (chap. Expertamen.)
3. Experiment, Esperimen, s. m., lat. experimentum, expérience, épreuve.
Es a nos conogut per experiment. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Est connu à nous par expérience.
Faretz un autr' esperimen.
(chap. Faréu un atre experimento o experimén.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous ferez une autre épreuve.
Mais de gromancia sai totz los esperimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Mais de nécromancie je sais toutes les expériences.
ANC. FR. La lecture de la divine éloquence dudict Virgille te vaudra expériment.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 272.
Et par expériment prover.
Roman de la Rose, v. 4970.
CAT. Experiment. ESP. Experimento. IT. Esperimento, sperimento.
(chap. Experimento o experimén, experimentos o experimens.)
4. Experientia, Esperiencia, s. f., lat. experientia, expérience.
Aysso mostra experientia.
(chap. Aixó mostre la experiensia.)
Eluc. de las propr., fol. 24.
L' expérience montre cela.
Era hom de gran esperiencia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 198.
Était homme de grande expérience.
CAT. ESP. Experiencia. PORT. Experiencia, esperiencia. IT. Esperienzia. (chap. Experiensia, experiensies.)
5. Experiensa, Speriensa, s, f., expérience.
Certa experiensa o mostra.
La Crusca provenzale, p. 95.
Certaine expérience le démontre.
Trop granda speriensa.
Brev. d'amor, fol. 5.
Très grande expérience.
Tot jorn nos vesem, per esta experiensa, que Dieus...
L'Arbre de Batalhas, fol. 227.
Nous voyons chaque jour, par cette expérience, que Dieu...
Loc. Quar sai per experiensa. Brev. d'amor, fol. 1.
Car je sais par expérience.
IT. Esperienza, sperienza.
6. Esperteza, s. f., adresse.
Bes de natura se apellon aissi, co son: Beutatz de cors, proeza, esperteza, forssa. V. et Vert., fol. 30.
Biens de nature s'appellent ainsi, comme sont: Beauté de corps, prouesse, adresse, force.
ANC. ESP. PORT. Esperteza.
7. Experimentaire, s. m., expérimentateur, essayeur.
Un curios experimentaire.
Eluc. de las propr., fol. 189.
Un curieux expérimentateur.
ESP. Experimentador. IT. Esperimentatore, sperimentatore. (chap. Experimentadó, experimentadós, experimentadora, experimentadores.)
8. Experimentar, Espermentar, v., lat. experimentare, expérimenter, éprouver.
La qual experimentaras sobre las autras.
Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Laquelle tu éprouveras sur les autres.
Part. pas. Pens e repens, e quant ai ben pensat,
Puesca saber don si' espermentat.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Je pense et repense, et quand j'ai bien pensé, que je puisse savoir de quoi je sois expérimenté.
CAT. ESP. PORT. Experimentar. IT. Esperimentare, sperimentare.
(chap. Experimentá: experimento, experimentes, experimente, experimentem o experimentam, experimentéu o experimentáu, experimenten; experimentat, experimentats, experimentada, experimentades.)
Expleit, s, m., exploit.
Per doble de citatori e d' expleit.
Fors de Béarn, p. 1095.
Pour double de citatoire et d'exploit.
Extazis, Exthasis, s, m., lat. ecstasis, extase, figure de grammaire.
Ecstasis est cum per licentiam brevis producitur, ut: Exercet Diana Choros.
Valer. Probus, Grammat. instit., col. 1438.
Extazis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.
Una figura appelada exthasis.
Leys d'amors, fol. 121 et 18.
L'extase, en autre manière dite dyastole, fait une longue d'une syllabe brève.
Une figure appelée extase.
CAT. ESP. (chap. éxtasis, diástole, metaplasmo) PORT. Extasis. IT. Estasi.
Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.
Per adoration de Latria exterior e interior. Doctrine des Vaudois.
Par adoration de Latrie extérieure et intérieure.
CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós.)
Extirpar, v., lat. exstirpare, extirper, déraciner.
Cardos... nocius a bonas herbas... que a penas si podo extirpar.
(chap. Carts... nossius a bones herbes... que apenes se poden extirpá, desarrailá, arrencá.)
Eluc. de las propr., fol. 204.
Chardons... nuisibles à bonnes herbes... qui à peine se peuvent déraciner.
Fig. La qual extirpero de totz ponhs.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
Laquelle ils extirpèrent de tous points.
CAT. ESP. PORT. Extirpar. IT. Estirpare, stirpare. (chap. Extirpá : extirpo, extirpes, extirpe, extirpem o extirpam, extirpéu o extirpáu, extirpen; extirpat, extirpats, extirpada, extirpades; yo extirparé; yo extirparía; si yo extirpara.)

Extrem, Estrem, s. m., lat. extremus, extrémité, bout, coin, fond.
Corns... son en l'extrem del cap pauzatz.
(chap. Los cuernos... están posats al extrem del cap.)
Eluc. de las propr., fol. 247.
Les cornes... sont placées à l'extrémité de la tête.
Lo coms per cossel penre s' es triatz a I estrem.
Guillaume de Tudela.
Le comte pour prendre conseil s'est retiré à un coin.
En l' estrem de la terra de Edom.
Si ajusta ab l' estrem del bras.
Fetz de vi en l' estrem del tonel indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 160, 48 et 193.
En l' extrémité de la terre d' Édom.
S'ajuste avec le bout du bras.
Lie de vin durcie au fond du tonneau.
- Adject. Extrême, dernier.
Lo estrem element, so es la terra.
Hist. abr. de la Bible, fol. 2.
Le dernier élément, c'est la terre.
Confirmacion, extrema oncion.
(chap. Confirmassió, extrema unsió.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 172.
Confirmation, extrême onction.
CAT. Estrem. ESP. PORT. Extremo. IT. Estremo, stremo. (chap. Extrem, extrems, extrema, extremes.)
2. Extremitat, s. f., lat. extremitatem, extrémité, bout.
Sobre la extremitat del nas. Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Sur le bout du nez.
La extremitat de cors vizible, dita superficia.
Eluc. de las propr., fol. 262.
L'extrémité de corps visible, dite surface.
CAT. Extremitat. ESP. Extremidad. PORT. Extremidade. IT. Estremità, estremitate, estremitade, stremità, stremitate, stremitade.
(chap. Extremidat, extremidats.)
3. Estremida, s. f., extrémité, perplexité.
Car mot es gran paor de perdre aquesta vida... En aytal estremida.
V. de S. Honorat.
Car est moult grande peur de perdre cette vie... en telle extrémité.
- Ronde, recherche.
A un servent de mala vida
Que fazia lo ser l' estremida.
Mays la malvaisa gent marrida
Van fazen per tot l' estremida.
V. de S. Honorat.
A un servant de mauvaise vie qui le soir faisait la ronde.
Mais la mauvaise gent fâcheuse vont faisant partout la ronde.
ANC. FR. Lors rogist, lors taint, lors frémie,
Et fait le tour de l' estremie.
Eustache Deschamps, p. 222.
4. Extremier, adj., du lat. extremus, dernier, extrême.
Dolens son li membre estremier.
Marcabrus: Al departir.
Les membres extrêmes sont souffrants.
En una maiso pauca e estremiera.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
En une maison petite et dernière.
Planta es la extremiera partida del pe.
Eluc. de las propr., fol. 61.
La plante est la partie extrême du pied.
Subst. Rainiers de Caldairo a parlat estremiers. Guillaume de Tudela.
Rainier de Caldairon a parlé le dernier.
ANC. CAT. Estremer.
5. Estremar, v., cacher, retirer.
No m socors, ans se luenha e s' estrema.
Aimeri de Peguilain: Ses mos apleg.
Ne me secourt, au contraire s'éloigne et se cache.
O s' estrem om de sa via,
O se met en un luec rescos.
Cadenet: Amors e cum.
Ou on se retire de sa voie, ou on se met en un lieu caché.
CAT. ESP. PORT. Extremar. IT. Stremare.
Exuberant, Exhuberan, adj., lat. exuberantem, exubérant, surabondant.
De vertut exuberant.
Si veses las humiditats exhuberans.
Trad. d'Albucasis, fol. 29 et 8.
De qualité exubérante.
Si tu vois les humeurs surabondantes.
CAT. Exuberant. ESP. PORT. Exuberante. IT. Exuberante.
(chap. Exuberán, exuberans, exuberanta, exuberantes.)
Eya; interj., lat. eia, courage! ferme! hardi!
Eia! inquiet Gaufridus.
Eia! milites valentes... exhilarate animos, resumite vires.
Gest. Cons. andeg. D. Luc d'Achery, t. X, p. 447 et 503.
Ortativas, coma eya! Leys d'amors, fol. 100.
Excitatives, comme courage!
Eyssart, Issart, s. m., lat. exaratum, arrachement ou coupe de bois, clairière, lieu défriché, abatis.
La loi des Bourguignons, tit. XIII, donne à exartum, l'acception de coupe de bois, défrichement.
In silva communi exartum fecerit... exartum possideat.
Celle des Bavarois porte:
Si quis homo pratum vel agram vel exartum alterius contra legem invaserit.
Baluze, Cap. Reg. Fr., t. I, col. 133.
On trouve dans Du Cange:
Quidquid... diruptum et extirpatum est, quod vulgo dicitur exsars.
Tit. de 1196. Du Cange, t. III, col. 203.
E m fai de mos arbres eyssart.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Et me fait abatis de mes arbres.
Issart ni camp ni ermatje.
Folquet de Lunel: E nom del.
Lieu défriché ni champ ni solitude.
Ab tan sorzo lhi lor per uns issartz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 69.
Alors les leurs saillissent à travers une clairière.
ANC. FR. Qui chevauche tot un essart...
Si con il vienent à bandon
Par entre le bois et l' essart...
Si li conte conment Renart
S'en vait fuiant parmi l' essart...
Firent un grant essart ensanble;
Brichemers as cornes aguës
En a les coiches esméues;
Chanteclers grata les racines.
Roman du Renart, t. III, p. 187, 189, 193 et 2.
Grant essart i refont Normanz
Des François qu'il treuvent dormanz.
G. Guiart, t. 1, p. 154.
Ider torne de l'autre part
Qui des Romeins fait grant essart.
Roman de Brut, fol. 78, Ms. de l'Arsenal.
2. Yssartar, v., essarter, détruire, embarrasser, empêcher.
De isto campo semper ego tuli, nemine contradicente, exartavi, mundavi, etc.
Baluze, Cap. Reg. Fr., lex Bajuv., tit. XVI, art. I.T. I. col. 133.
Ab mal gien non s' yssarta,
Ans es ves mi sos talans ferms e clars.
R. Jordan: Vert son li ram.
Elle ne s'embarrasse pas avec un méchant artifice, mais sa volonté est ferme et claire envers moi.
Part. pas. El non es ges de donar ysartatz.
Giraud de Borneil: Al honor Dieu.
Il n'est pas empêché de donner.
ANC. FR. Les rosiers copent et essartent.
Fables et cont. anc., t. 1, p. 301.
Comme le laboureur, quand il veult essarter, et arracher quelque plante sauvage.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 462.
Romein destruient et essartent.
Roman de Brut, fol. 83. Ms. de l'Arsenal.
Eyssilh, Yssilh, s. m., lat. exilium, exil.
Ieu m'en anarai en eyssilh.
(chap. Yo m'en aniré en exilio o exili; exiliat.)
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en irai en exil.
Vau m'en, pus ilh no me rete,
Caitius en yssilh, non sai on.
B. de Ventadour: Quan vey.
Puisqu'elle ne me retient, je m'en vais malheureux en exil, je ne sais où.
Fig. Nutz e paures,... intra en lo yssilh d' aquest mun.
V. et Vert., fol. 90.
Nu et pauvre,... il entre en l'exil de ce monde.
ANC. CAT. Exill. ANC. ESP. PORT. Exilio. IT. Esilio. (chap. Exilio, exili, exilios, exilis.)
2. Eshillament, s. m., exil.
Loc de torment et de eshillament. Eluc. de las propr., fol. 106.
Lieu de tourment et d'exil.
3. Eyssillar, v., exiler.
Non cre qu' anc fon vist
Qu'om de sa terra s'eysilh.
Giraud de Borneil: No m platz.
Je ne crois pas que oncques il fut vu qu'homme s'exile de sa terre.
Part. pas. Si m sol amors e domneys
Tener guay, plus que l'aigua 'l peis;
E pus d'amdos me sui partitz,
Cum hom eysselatz e marritz,
Tot' autra vida m sembla mortz.
Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.
Ainsi a coutume amour et galanterie de me tenir gai, plus que l'eau le poisson; et depuis que je me suis séparé des deux, comme homme exilé et triste, toute autre vie me semble mort.
CAT. Exilar, exillar. IT. Esiliare. (ESP. Exiliar; chap. Exiliá, exiliás.)
miércoles, 16 de diciembre de 2020
JORNADA OCTAVA. NOVELA QUINTA.
JORNADA OCTAVA. NOVELA QUINTA.
Tres joves li trauen les calses a un juez de los Marcas a Florencia, mentres ell, están al estrado, administrabe justíssia.
Habíe acabat Emilia la seua historieta, habén sigut la viuda alabada per tots, cuan la reina, mirán a Filostrato, va di: - A tú te toque ara narrá. - y va escomensá:
Deleitoses siñores, lo jove que Elisa fa poc va nombrá, es a di, Maso del Saggio, me fará dixá una história que tos pensaba contá per a contáton una sobre ell y algúns dels seus compañs. Esta, encara que no es tan deshonesta ni se diuen paraules que vatres tos avergoñiu de di, no per naixó dixe de sé tan divertida que val la pena contátola.
Com totes podéu habé sentit, a la nostra siudat venen assobín podestásde los Marcas, que són generalmen hómens de ánim apocadet y de vida tan pobre y miserable que totes les seues acsións no són mes que sicateríes, y per la seua innata miséria y avaríssia porten en ells a juches y notaris que pareixen hómens mes be arrencats del aladre o trets de les sabateríes que de les escoles de leys. Ara be, habénne vingut un com a podestá, entre los mols atres juches que va portá en ell, ne va portá a un que se fée cridá micer Niccola de San Lepidio, que pareixíe mes be un forrallaté que datra cosa: y va sé ficat éste entre los demés juches a sentí les cuestións criminals. Y com assobín passe que, encara que los siudadáns no tinguen res que fé al palau a vegades van per allí, va passá que Maso del Saggio un matí, buscán a un amic seu allá que sen va aná; y cuan va vore aon micer Niccola estabe assentat, pareixénli que ere un muixonot raro, lo anabe inspecsionán. Y com li va vore lo armiño tot pringós al cap, y un tinté penjat del sinto, y mes llarg lo faldellí que la toga y atres mols defectes extrañs en un home ordenat y ben educat, encara ni va vore un mes notable que cap dels atres, y van sé les calses que, están ell assentat y les robes, per estretó, quedánseli ubertes per dabán, va vore que lo fondo de ells li arribabe hasta mija cama. Per lo que, sense quedás mol mes rato miránlo, dixán lo que estáe buscán, va escomensá una búsqueda nova, y va trobá a dos dels seus compañs, la un se díe Ribi y l´atre Mateuzzo, hómens los dos no menos ocurréns que Maso, y los va di: - ¡Si me voléu be, veníu en mí hasta lo palau, que vull mostrátos allí lo mes extraordinari patán que may hau vist!
Y anánsen cap al palau, los va enseñá aquell juez y les seues calses. Éstos, desde lluñ van escomensá a enríuressen de aquell assunto, y arrimánse cap al escañ aon se assentáe lo siñó juez o juche, van vore que mol fássilmen se podíe un colá daball de aquells escañs; y ademés de aixó van vore trencat lo taulonet al que lo siñó juez apoyáe los peus, en un bon forigó per aon en gran comodidat se podíe passá la ma y lo bras. Y entonses va di Maso als seus compañs:
- Vull que li tragám del tot eixes calses, perque en molta fassilidat se pot fé. Habíen ya los compañs vist cóm; per lo que, arreglán entre ells lo que teníen que fé y di, al matí siguién van torná, y están lo tribunal mol ple de hómens, Mateuzzo, sense que dingú sen acatare, va entrá daball del bang y sen va aná dret cap al puesto aon lo juez posabe los peus; Maso, arrimánse per un dels costats al siñó juez, lo va agarrá per la orla de la toga, y arrimánse Ribi pel atre costat y fen lo mateix, va escomensá Maso a di:
- Siñó, o Siñós, yo tos demano per Deu que abáns de que este lladre que está ahí al costat sen vaigue a un atra part, que li faigáu tornám un parell de sabates borceguíes meus que me ha birlat y diu que no: y sel ha vist, no fa encara un mes, ficánlos soles noves. Ribi, del atre costat, cridabe: - Micer, no lo cregáu, que es un bribón, y com sap que hay vingut a querellám contra nell per una valija que me ha furtat, ha vingut ara mateix a parlá de unes sabates que ting a casa desde l´añ de la picassó; y si no me creéu, puc ficátos per testigo a la veína verdulera y a la tripera Grassa y a un que va arreplegán la bassura de Santa María de Verzaia, que lo vach vore cuan tornáe del poble. Maso, per l´atra banda, no dixabe parlá a Ribi, cridán tamé; y Ribi cridabe mes. Y mentres lo juez estabe de peu y mes prop de ells per a sentí milló lo que díen, Mateuzzo, aprofitán la ocasió, va ficá la ma per lo forat del tauló, va agarrá les calses del juez y va estirá fort. Les calses van eixí enseguida, perque lo juez ere flaco, arguelladot. Este notáe algo per deball y no sabíe qué ere, volíe estirá les robes cap a abán, tapás y assentás, pero Maso de un costat y Ribi del atre lo aguantáen y cridáen fort: - Micer, feu mal en no fém justíssia y no volé escoltám y volé anáton a un atra part; ¡de un cas tan menut com este no se eixeque acta an esta siudat! - y tan en estes paraules li van aná estirán de la roba que tots los que estaben al tribunal sen van acatá de que li habíen tret les calses. Mateuzzo, después de habél aguantat un rato, lo va dixá, va eixí fora y sen va aná sense que lo veigueren. Ribi, pareixénli habé fet prou, va di: - ¡Votovadéu que me queixaré a la corporassió! - y Maso, del atre costat, soltánli la toga, va di: - No, pos yo tornaré tantes vegades com faigue falta hasta que tos troba menos impedit del que hau aparegut este matí! - y la un per aquí, l´atre per allá, tan pronte com van pugué sen van aná. Lo siñó juez, ficánse les calses en presénsia de tot lo món com si se eixecare del llit, y donánsen cuenta entonses de lo que habíe passat, va preguntá aón habíen anat aquells perdularis que de les sabates y de la valija se querellaben; pero no trobánlos, va escomensá a jurá per les entrañes de Cristo que teníe que sabé si ere costum a Florencia tráureli les calses als juches cuan se assentaben al estrat de justíssia. Lo podestá, sentínlo, va armá un gran abalot; después, habénli mostrat als seus amics que alló no lay habíen fet mes que per a mostráli que los florentíns sabíen que en ves de portá juches habíe portat allí sopencos per a que li ixquere mes barat, per les bones va callá y no va aná mes abán la cosa aquella vegada.













