Mostrando las entradas para la consulta Bellmún ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Bellmún ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de diciembre de 2017

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún.

Este matí del 28 de Desembre de 2017, a les 11:35, ha ñagut un atraco a la sucursal de la Caja Rural, menos mal que tenim La Rural, de Bellmún, Belmonte de San José, comarca del Mezquín, Mesquí, provinsia de Teruel, Aragó.

La Guardia Sivil ha intervingut un móvil prepago del lladre, que li va caure a la escapada, aon eixíe este selfie.

Se rogue colaborassió per a fotre'l a la gábia, garjola, o presó.

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

sábado, 1 de diciembre de 2018

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma
es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses
Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctor Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ...

Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.
 
La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferens varians del chino són populámen considerades com a dialectes, encara que los seus parlans no se poden entendre entre ells. Pero parlans de sueco y noruego, que están considerades com a llengües separades, en general se poden entendre.
 

IV.

Quan lo rius de la fontana S' esclarzis, si cum far sol, E par la flors aiglentina, E 'l rossinholet el ram Volt, e refranh, et aplana Son dous chantar, e l' afina, Dregz es qu' ieu lo mieu refranha. Amors, de terra lonhdana, Per vos tot lo cor mi dol; E non puesc trobar metzina, Tro venga 'l vostre reclam, Ab maltrait d' amor doussana, Dins vergier, o sotz cortina, Ab dezirada companha. Pus tot jorn m' en falh aizina, No m meravilh s' ieu m' aflam; Quar anc genser Crestiana No fo, ni dieus non o vol, Judea, ni Sarrazina. Et es ben paisutz de manna Qui de s' amor ren guazanha. De dezir mos cors non fina Vas selha res qu' ieu pus am, E cre qu' el volers m' enguana Si cobezeza la m tol. Quar plus es ponhens d' espina La dolors que per joy sana; Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina Adoncs la bays e l' acol; Mas pueis torn en revolina, Per que m n' espert e n' aflam; Quar so que floris non grana: Lo joy que mi n' atayna Tot mos cujatz afaitanha.

Senes breu de parguamina, Tramet lo vers en chantan, En plana lengua romana, A 'N Ugo Brun, per Filhol. E sapcha gens Crestiana Que totz Peiteus e Viana S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng perque no me parle dingú en este dialecte. En entendre bastán alemán ya ne ting prou. Ara ting lo nivell B2 TELC de Deutsch, alemán.
 
Artur Quintana Font
 
 
Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela
 

Mes Ascuma
 
Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté
 

Ramón Sistac
 

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo
 

Francisco Serés
 
Paquito, Francisco o Francesc Serés de Saidí

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José
 

Alberto Sánchez Piñol
 

Tomás Bosque de La Codoñera
 

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan
 

Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa
 

un idiota universitari, Virgili Ortiga
 

AVL, Antonio Ferrando Francés
 

Luis Raxadel
 

Pompeyo
 

lo pena de Marcel
 

raza, catalana, vasca


Temps de franja, Mario Sasot Escuer
 
Temps de franchistes, Temps de Franja, lo capsot de Mario Sasot Escuer, de Saidí, Zaidín.

Echenique lo argentino, motoretta per als amics
 

Lo neurótic de Fabregat
 
Lo neurótic de Máximo Fabregat

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic
 

Lo volat del cacao de la facao
 

ASCUMA y algúns dels ascumites
 

Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense
 
Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y datres sense

Héctor Moret Coso
 
 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa
 
Carlos Terés Bellés
 

Carlos Rallo, Celia Badet
 
Carlos Rallo Badet, Celia Badet

baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit


Clarió, atontats, la nostra llengua, chapurriau, Matarranya, Matarraña
 

lunes, 8 de julio de 2024

Mur


Mur, s. m., lat. murus, mur, muraille.

La ciutat s' ajosta 

Per far murs e fossatz.

(chap. La siudat se ajunte per a fé muros y fossos.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

La cité s'assemble pour faire murs et fossés.

Las tors eron autas e los murs dentelhatz.

(chap. Les torres eren altes y los muros dentellats.)

Lo mur batalhier. Guillaume de Tudela. 

(chap. Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

Les tours étaient hautes et les murs crénelés.

Le mur défenseur.

ANC. CAT. Mur. ESP. PORT. IT. Muro.

(chap. Muro, muros. Per ejemple, a Valderrobres ña una costa después del pon de ferro que se diu “la costa del muro”. Yo no li hay sentit may a dingú di mur, ni als catalans que veníen a Valderrobres. Un atra cosa es que lo sompo de Luis Rajadell digue mur y Vall-de-Roures, pero estos imbessils se troben a tots los pobles, per ejemple a La Vall: Carlitos Sancho Meix.)

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

2. Mura, s. f., mur, muraille.

Li un an els fundamens lur cura

E l'altre en bastir la mura.

V. de Sainte Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur sollicitude aus fondements, et les autres à bâtir la muraille.

(chap. Muralla, muralles.)

3. Muralh, s. m., muraille, mur.

A Peiraguers, pres del muralh... 

Venrai armat sobre Bayart.

Bertrand de Born: Un sirventes on motz. 

A Périgueux, près de la muraille.... je viendrai armé sur Bayard. 

ANC. FR. Dunt li murail erent versé.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 31.

4. Muralha, s. f., muraille. 

Torneiada de vallatz e.... muralhas.

Dessus la muralha son montats per se defendre.

Chronique des Albigeois, col. 49 et 11. 

Entourée de fossés et... murailles. 

Dessus la muraille ils sont montés pour se défendre.

CAT. ESP. Muralla. PORT. Muralha. IT. Muraglia. (chap. Muralla, muralles.)

5. Muramen, s. m., murement, action de murer.

Las despensas del muramen del eretque.

Cartulaire de Montpellier, fol. 54. 

Les dépenses du murement de l' hérétique.

IT. Muramento. (chap. Muramén, acsió de fé muro o murá : paredá.)

6. Murador, adj., condamné à être muré, mis entre quatre murailles, claquemuré.

Empero sera muradors. Cartulaire de Montpellier, fol. 54.

Pour cela il sera claquemuré.

(chap. Muradó : condenat a sé murat : paredat : emparedat : ficat entre cuatre muralles o parets.)

7. Murar, v., du lat. muratus, murer, clore, bâtir un mur.

Ben er mal' aventura, 

S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Bien sera funeste aventure, si le légat vient, s'il ne le brûle ou ne le mure pas.

Say ben de peira murar.

(chap. Sé be de pedra murá : fé muro : paredá.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais bien avec pierre murer.

Fig. Proeza franh et avoleza s mura,

E no vol joi tener dins sa clauzura.

Marcabrus: Auiatz de chan. Var. 

Prouesse se brise et lâcheté se mure, et ne veut pas tenir joie dans sa clôture. 

Part. pas. Que no sia crematz

E muratz, ni destrug.

Izarn: Diguas me tu. 

Que je ne sois pas brûlé et muré, ni détruit. 

Que la vila de Monpeslier sia murada. 

(chap. Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani.)

Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani

Statuts de Montpellier, fol. 13.

Que la ville de Montpellier soit murée.

ANC. CAT. ESP. PORT. Murar. IT. Murare.

(chap. Murá : muro, mures, mure, murem o muram, muréu o muráu, muren; murat, murats, murada, murades; fé muro: emparedá; protegí, fortificá.)

8. Enmurar, Emurar, v., emmurer, fortifier. 

Fig. Be transparent cristalh entorn l' enmura. Palaytz de Savieza. 

Bien transparent cristal autour l' emmure. 

Foc tot eviro l' enmura. Eluc. de las propr., fol. 176. 

Feu tout à l'entour l' emmure.

Part. pas. Son fermatz et enmuratz los fortz castells. V. et Vert., fol. 102. Sont fermés et emmurés les forts châteaux.

Aquels que so jutgats per heretgias, e emurats.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 258. 

Ceux qui sont jugés pour hérésies, et emmurés. 

ANC. FR. Gens qui si vous ont emmurées. Roman de la Rose, v. 5276.

C'est une longue vallée emmurée de costé et d'autre de grandes et hautes montagnes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Flaminius. 

Car ce fol dangier enmurer

Devoit un amoureux loyal.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 701.

domingo, 11 de marzo de 2018

Primavera (Juan Carlos Abella)

Primavera (Juan Carlos Abella)

AGRAIMENS

Ya fa uns dos mesos que vach escomensá a escriure una poesía cada divendres, mai me podía imaginá les moltes mostres de cariño que ai resibit en este temps per part vostra, de la gen de este grupo, cada día ne sou mes los que me demostreu lo vostre cariño, es per aixó que avui vull donatos les grasies a tots, grasies de tot cor per los vostres comentaris, per la vostra comprensió,  per dedicá un poc del vostre tems a lligim, y grasies per lo cariño que me feu arribá, aixó es energía pera seguí. Tame vull doná les grasies a los creadós de este muro, pos sí, per que grasies a Ramón, Fernando... natros podem expresamos aquí en la nostra llengua, grasies per crea este espai del chapurriau que esta sen mol importan, y mes que u será encara en lo futuro pos cada día som mes gen los que partisipem, grasies a tota eixa gen que partisipe uns escribin, atres comentan, atres lligin, teniu que save que tots fem CHAPURRIAU. Tamé vull doná les grasies a lo primé valén que va escriure aquí Luis Arrufat, ell va perde la po y mos va marcá lo camí a datres que mos ham animat después, y espero que cada día ne ixquen mes com Enrique, o la Olga. Tenim que está mol orgullosos de lo que fem aquí, pos estem demostrán que lo chapurriau, la nostra llengua está viva, ben viva, pos no sol la parlem, sino que tamé la escribim y la lligim tal y com la parlem, sense tindre que adoptá cap paraula ni expresió de fora de les nostres fronteres, som autosufisiens, aixó es un primé pas pa demostrá a los nostres polítics que no nessesitem cap llengua de fora, que natros ya tenim la nostra llengua que está mol viva, y que sol nessesitem que al Aragó li faiguen lo reconeissimén que se mereix, doneuton cuenta si es importán este primé pas que estem donán aquí entre tots,
ANIM Y A SEGUÍ.

Ya escomense a fe bon tems, ya escomense a fe tems de:

"PRIMAVERA"

Esta ple de flo de amelé
una mica pronte, potsé
es lo anunsi de una primavera
que diuen que la sang "altera"

al racó del ribás
comense la vida a donás pás
poc a poc anira eixín
tot alló que está dormín

a la primavera brote la vida
espléndida, mol esclafida
es tems de procreá
animals y plantes si van aplicá

ya escomense lo perdigot a cantá
a una perdiu se vol camelá
y pel terme de Queretes
corren enamorades dos llebretes

cuan cante lo figotero
hai de escomensá a buscá lo sombrero
per un mas de Valchunquera
cantae mol galán per una era

han dit que a La Codoñera
han sentit cantá una cagarnera
es un can tan embelesedó
que per a mols es lo milló

una nutria al riu de Beseit 
ha fet lo niu a un raconet
a una madrilla vol peiscá
pos lo seu fill vol alimentá

Primavera (Juan Carlos Abella)
Nutria al Ulldemó, Bulldemó, Beseit, Beceite, foto de Jaime Giner Guimerá

 

lo buitre vole per Valderrobres
y mostre orgullós les seues plomes
es un animal tan elegán
que brille mol si lo veus volán

Maella está plena de fló
de presegué, que fa bona auló
ña que aprofitá este momén
pos en uns díes anirán caen

tamé han dit que a Tamarit
lo aufals fa díes que ha eixit
y ara ya lo podrán segá
en ilusió u fan per primera vegá

a La Fresneda y Torre del Compte 
no se si es una mica pronte
espárrecs vull aná a buscá
ojalá ne puga trová

per les roques del Masmut
la cabra parle en lo seu menut
y Penarroija li enseñe orgullosa
mira quina vila tan maravillosa

Monroch está tan vert
que per lo horizonte se pert
a Fórnols la basas sa omplit
conténs están los patos, man dit

a Fondespala lo mussol vole pa amún
vole y vole hasta Bellmún
disfrute de un paissaje de coló
de tot lo añ es lo milló

a Calaseit florix la olivera
un atre símbol de la primavera
a Lledó no tenen cap pó
pos ara lo tems sirá milló

Olivo, mandarina, mandarino, injerto, empeltá, empelt, olivera, olivé

 

a la Vall a la vora del riu
la gen espere lo estiu
y en los de Massalió van quedá
que estos díes volen disfrutá

són postals de la primavera
de totes les estassións, la primera
es la que mes goch
pos tot torne a escomensá.

domingo, 26 de abril de 2026

Roina, Royna, Ruina

Roina, Royna, Ruina, s. f., lat. ruina, ruine, renversement, ouragan, tempête, orage.
Li montayna s' apella Dina,
C' am roynas soven molina.
V. de S. Honorat.
La montagne s'appelle Dina, qui avec ouragans souvent mouline.
Moral. Per ruina de poble. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41.
Pour ruine de peuple.
Cum ergoils es naissensa de toz mals, es ruina de totas virtuz.
Trad. de Bède, fol. 35.
Comme orgueil est naissance de tous maux, il est ruine de toutes vertus.
- Par extens. Ravine, ravin.
Cavan roinas e vallons. V. de S. Honorat.
Creusant ravins et vallons.
CAT. ESP. PORT. Ruina. IT. Rovina, ruina. (chap. Ruina, ruines.)

Beseit, Fortins de Cabrera; Roina, Royna, Ruina

2. Ruynos, adj., lat. ruinosus, ruineux, en ruine, dégradé.
Las carrieras et las paretz ruynozas.
(chap. Les carreres y les parets ruinoses - los carrés y los muros ruinosos. 
Statuts de Montpellier, de 1205.
Les rues et les murailles dégradées.
CAT. Ruinos. ESP. PORT. Ruinoso. IT. Rovinoso, ruinoso. (chap. Ruinós, ruinosos, ruinosa, ruinoses.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

3. Reunar, v., ruiner, ravager.
Non avem bos ni vinha que no 'l reun.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Nous n'avons bois ni vigne qu'il ne le ravage.
ANC. CAT. ESP. PORT. Ruinar. IT. Rovinare, ruinare. (chap. Ruiná; arruiná, arruinás : arruino, arruines, arruine, arruinem o arruinam, arruinéu o arruináu, arruinen; arruinat, arruinats, arruinada, arruinades; yo arruinaré; yo arruinaría; si yo arruinara.)

sábado, 2 de marzo de 2024

Fecunditat - Esfelnezir

Fecunditat, s. f., lat. fecunditatem, fécondité.

Fecunditat, qui vol dire fertilitat. Eluc. de las propr., fol. 207.

(chap. Fecundidat, que vol di fertilidat.)

Fécondité, qui veut dire fertilité.

CAT. Fecunditat. ESP. Fecundidad. PORT. Fecundidade. IT. Fecondità, feconditate, feconditade. (chap. Fecundidat: fertilidat.)

Libro de cartón - El huerto; Fecunditat, fecunditatem, fécondité; fecundidat, fertilidat

2. Fecundatiu, adj., fécondant, qui féconde, fertilisateur.

Solelh ha virtut fecundativa.

Ayga... cum sia de terra fecondativa.

Eluc. de las propr., fol. 115 et 149. 

Le soleil a puissance fécondante.

L'eau... comme elle soit fertilisatrice de la terre.

(chap. L'aigua... com sigue fecundadora de la terra.) 

3. Fecundar, v., lat. fecundare, féconder, fertiliser.

De fecundar o emprenhar las ovelhas. Eluc. de las propr., fol. 234.

(chap. De fecundá o preñá les ovelles.)

De féconder ou emplir les brebis.

CAT. ESP. PORT. Fecundar. IT. Fecondare. (chap. fertilisá, preñá, embarassá, fecundá: fecundo, fecundes, fecunde, fecundem o fecundam, fecundéu o fecundáu, fecunden; fecundadó, fecundadós, fecundadora, fecundadores. Los catalanistes no són massa fecundadós, perque sol donen pel cul.)

Paco Escudero; Los catalanistes no són massa fecundadós, perque sol donen pel cul.

Fed, adj., lat. fetus, fécond.

Femnas so ditas fedas o fetozas, quan ad el engendrar so aptas.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Les femmes sont dites fécondes ou prolifiques, quand elles sont aptes à l'engendrer.

2. Fet, s. m., lat. foetus, foetus, embryon.

Entro que descenda... fet. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Hasta que baixo (dessendixque) lo feto.)

Jusqu'à ce que descende... le foetus.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Feto.

3. Fetus, s. m., lat. foetus, foetus, embryon.

Fetus... pren noyriment el ventre.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Le foetus... prend nourriture au ventre.

4. Feda, Fea, s. f., lat. foeta, féde, brebis, ouaille.

Voyez Denina, t. I, p. 142.

Ieu gardiey fedas e anhels.

(chap. Yo vach guardá (guardaba) ovelles y cordés.)

Raimond d'Avignon: Sirvens.

Je gardai brebis et agneaux.

La chiqueta María teníe un corderet; Ieu gardiey fedas e anhels.

Car non amon las feas, sinon per la toyson.

La nobla Leyczon.

Car ils n'aiment les brebis, sinon pour la toison. 

Aissi los menan que si eran fedas per los prats. Philomena.

Ils les conduisent ainsi que s'ils étaient des brebis par les prés.

Ce mot de la langue des troubadours explique le sens de foetas qu'on trouve dans le vers de Virgile: 

Non insueta graves tentabunt pabula foetas. Virgile, Églogue I.

En effet, les Latins, dans leur langue vulgaire, avaient employé foetas, pleines, en sous-entendant oves, et ensuite foeta signifia brebis même; et le poète, rapportant les discours des bergers, a fait passer dans la langue poétique ce mot, qui est resté dans la langue des troubadours et dans plusieurs patois de l'Italie.

5. Fedetta, s. f., petite brebis, brebiette.

Las blankas fedettas.

(chap. Les blanques ovelletes.)

B. Rascas: Touta kausa. 

Les blanches brebiettes.

6. Fetans, adj. employé substantivement, brebis.

Cum ovelhas nomnam fetans o fedas.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Comme nous appelons les ouailles brebis ou fédes.

7. Fetos, adj., lat. fetuosus, prolifique. 

Femnas so ditas fedas o fetozas, quan ad el engendrar so aptas.

Eluc. de las propr., fol. 251. 

Les femmes sont dites fécondes ou prolifiques, quand elles sont aptes à l'engendrer.

 

Fededa, s. f., hideur.

Es per aquo fededa de forma del membre.

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Est par cela hideur de forme du membre.

 

Feira, Fieyra, Fiera, s. f., foire, marché.

Al re n'auran al partir de la feyra.

G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas.

Ils en auront autre chose au partir de la foire. 

Que puescan y esser fieras cad an. Charte de Gréalou, p. 106. 

(chap. Que hi puguen ñabé fires cada añ.)

Que des foires puissent y être chaque an. 

Fig. Erguel y fas e sobreyra, 

E t' arma sec avol feyra.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Tu y fais orgueil et arrogance, et ton âme suit un méchant marché.

Loc. Vostre cors gens

Es de beutat e de prez tan manens 

Qu'en poiriaz feira tener en Fransa. 

R. Bistors: Qui vol vezer. 

Votre corps gent est si riche de beauté et de mérite que vous en pourriez tenir foire en France. 

Loc. prov. Es saubut en feir' o en mercat. 

G. Rainols: Auzir cugei. 

C'est su en foire ou en marché. 

Ieu non sap la fieyra 

On hom la valor ven.

P. Cardinal: Qui vol aver. 

Je ne connais la foire où on vend la valeur. 

ANC. FR. La cort Richart semblout toz jors feire u marchié.

Roman de Rou, v. 4449.

CAT. ESP. Feria. PORT. Feira. IT. Fiera. (chap. Fira, fires; v. firá, comprá a la fira: firo, fires, fire, firem o firam, firéu o firáu, firen; qué has firat?; fireta, firetes, mercadet, "mercadillo".)

La XXVIII Feria del Libro Aragonés de Monzón mira a la ilustración

 

Fel, s. m., lat. fel, fiel.

Fel de gal li daretz en condug.

Lo fel li donatz d'un' anguila.

(chap. La fel li donéu o donáu (donaréu) d' un' anguila.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnerez en repas fiel de coq. 

Vous lui donnez le fiel d'une anguille. 

Totz peysshos, exceptat dalphi, han fel.

(chap. Tots los peixos, exepte lo delfín, tenen fel. Lo delfín es mamífero, mamón com aquell de Bellmún: Mur Ramón.)

Eluc. de las propr., fol. 55.

Tous les poissons, excepté le dauphin, ont fiel.

De fel abeurar.

(chap. De fel abeurá; es lo que li van fé a Jesús a la creu, fel mesclada en vinagre.)

Pons de Capdueil: So qu' hom.

Abreuver de fiel.

Fig. Plus es ses fel que colomba.

(chap. literal: Mes es sense fel que colom; té menos fel que un colom.)

E. Cairel: Era no vei.

Est plus sans fiel que colombe. 

CAT. Fel. ESP. Hiel. PORT. Fel. IT. Fele. (chap. Fel, bosseta que se trobe al feche, aon se produíx la bilis; fels. Com es mol amarga, se ha convertit en sinónim d' amargó.)

Feli, felige, ictericia, amarillo, groc, grogó, bilis, fel, bilirrubina, feche, fetge

2. Fel, Felh, adj., farouche, cruel.

Voyez Leibnitz, p. 114.

Toza, felh cor e salvatge 

Adomesg' om per usatge.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, on apprivoise par usage coeur farouche et sauvage.

Per pauc non a son sen perdutz,

Tant fon fels e mals et iratz.

Roman de Jaufre, fol. 18. 

Peu s'en faut qu'il n'ait son sens perdu, tant il fut farouche et méchant et irrité. 

ANC. FR. Li siècles est fel et repoins.

Fables et cont. anc., t. I, p. 358. 

Ne jà le fel liez ne sera 

Le jor q' autrui n' engingnera.

Roman du Renart, t. I, p. 7. 

Mais fel estoit et desloiaux.

Fables et cont. anc., t. I, p. 208.

Qui toujours est fel et crueux.

Charles d'Orléans, p. 243.

3. Felon, Felhon, Fellon, adj., félon, cruel, courroucé.

Mas vos, que li Turc felon 

Temion mais que leon. 

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos. 

Mais vous, que les Turcs félons craignaient plus que lion.

Quar anc a nulh drut felho 

D' amor no vi far son pro.

B. de Ventadour: Accosselhatz (sic, Acosselhatz). 

Car oncques à nul amant félon je ne vis faire son profit d'amour. 

Anc nulh temps, ab voluntat fellona, 

A son poble non fon contrarios.

(N. E. Esto no se puede aplicar al actual presidente del gobierno, Pedro Sánchez.) 

Pedro Sánchez sonrisa falsa como él, felón

G. Riquier: Ples de.

Jamais en aucun temps il ne fut contraire à son peuple avec volonté félonne.

Mot fo fortz la batalha e lo chaple felo. 

Dolens n' es l'amira, e n'a son cor felo.

Roman de Fierabras, v. 4718 et 3687.

La bataille fut moult forte et le massacre cruel. 

L'émir en est dolent, et en a son coeur courroucé.

Substantiv. La bella felona

Sap qu'ieu l'ai dig: ab qual gienh m' aucizes. 

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no. 

La belle cruelle sait que je lui ai dit: avec quel stratagème vous me tuâtes.

ANC. CAT. Felon. ESP. (felón) Fellon. IT. Fellone. (chap. Felón, felons, felona, felones. Lo nostre presidén del gobern actual, Pedro Sánchez, del PSOE, es un sinónim de esta paraula. Los de la Ascuma són sinonims y elles sinónimes.)

Felón, felons, felona, felones. Lo nostre presidén del gobern actual, Pedro Sánchez, del PSOE, es un sinónim de esta paraula. Los de la Ascuma són sinonims y elles sinónimes

4. Felonamens, adv., traîtreusement. (chap. Felonamen, en felonía.)

Dis felonamens tota la veritat.

Hist. abr. de la Bible, fol. 75. 

Dit traîtreusement toute la vérité.

5. Fellonia, Felnia, Feunia, s. f. bass. lat. felonia, félonie, trahison, colère.

Roma, per aver, 

Faitz manta fellonia.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, pour richesse, vous faites mainte félonie. 

Lai veng lo reis sa felnia menar. Poëme sur Boèce.

Là vint le roi conduire sa félonie.

Paubres d'amor, e de feunia ricx. 

P. Cardinal: D'un sirventes. 

Pauvres d'amour, et riches de félonie. 

Mas quant er lo jutgamens, 

Li valra pauc la feunia 

Ni l' engans ni la bauzia.

P. Vidal: Si m laissava. 

Mais quand sera le jugement, peu lui vaudra la félonie et la tromperie et la fausseté.

- Chagrin, tristesse.

M' en creis ira e felnia.

Cadenet: A co m dona. 

M'en croît tristesse et chagrin.

Muer de dol, d'ira e de feunia.

Claire d'Anduse: En greu. 

Je meurs de douleur, de tristesse et de chagrin. 

E 'l message, plen de feunia, 

Tornet o dir a son senhor.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

(N. E. ¿Alguien se atreve a escribir en catalán actual lo que Ramon Vidal de Bezaudun, Besalú, escribía en su tiempo en lengua occitana

Ánimo, que no es muy difícil. Eso sí, no uséis el traductor de Google.)

Et le messager, plein de tristesse, retourna dire cela à son seigneur.

ANC. CAT. Fellonia. ESP. Felonía. IT. Fellonia. (chap. Felonía, feloníes.)

6. Felones, adj., mauvais, cruel.

Felonessa vida d'home. Trad. de Bède, fol. 45.

(chap. Cruel, roína, felona vida d'home.)

Mauvaise vie d'homme.

Mortz fellonessa, mortz trephana. Passio de Maria.

Mort cruelle, mort perfide.

ANC. FR. La mer qui est plus felonnesce en yver.

(chap. La mar (lo mar), que es mes felona al ivern. Aixó me recorde a una dita de mon germá menut - pero no lo cagarniu, que era yo, - Ángel Guimerá, a sa sogra, en castellá, aon diferensiabe les pichines de la mar y les de llepá - lamer en castellá. Es un fora de serie.)

La perla en chapurriau

Joinville, p. 105.

Ce fut une bataille très dure et très feloneuse.

Froissart, t. III, p. 39. 

IT. Fellonesco.

7. Felonessament, adv., traîtreusement, méchamment, irrévérencieusement.

Hom que es ples d'ira vai felonessament. Trad. de Bède, fol. 21.

Homme qui est plein de colère va méchamment.

Li cal son a far fellonessament. Trad. de la 2e épître de S. Pierre.

Lesquels sont à agir irrévérencieusement. 

ANC. FR. Il fut par Anthoine décapité félonnessement.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 268.

En haut parole moult félenessement. 

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 123.

Ceo que félonessement 

Nos quert od fol décevement. 

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 64. 

IT. Fellonescamente.

8. Felloneza, s. f., félonie. 

Ven en felloneza de cor.

V. et Vert., fol. 13. 

Vient en félonie de coeur.

9. Felneiar, Feuneiar, Funeiar, Feoniar, v., faire félonie, tromper.

Si desreia

Negus vas lei ni felneia.

P. Guillaume de Luzerne: Qui Na Caniza.

Si nul s'écarte et fait félonie envers elle. 

Membres li, quan dona a tort feuneia 

Vas cel qu' il serv.

B. Zorgi: Pron si deu. 

Qu'il lui souvienne, quand dame fait félonie à tort envers celui qui lui obéit. 

Jovens funey' e trefana.

Marcabrus: El mes quan.

Jeunesse trompe et se moque.

- Gémir, s'attrister.

Mon cor, quan no us ve, feuneya.

Giraud le Roux: Amors me. 

Mon coeur, quand il ne vous voit pas, gémit. 

Cavallier d'a pe qui malditz ni feonia.

L' Évêque de Clermont: Peire de. 

Cavalier à pied qui maudit et gémit.

10. Feunezamens, adv., traîtreusement.

De Cahim, co ausis Habel feunesamens.

(chap. De Caín, com va matá a Abel felonamen : traidoramen.
No crec que fore en un martell o massola, com veéu an esta foto, igual té algo que vore en los Maza.
An alguna fon se llich que va sé en les barres de un ruc, burro, la mandíbula; maissella, maissela, mayselha, maichela; quijada : quixal, quixals)

Caín matando a Abel (con un mazo de hierro)

 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De Caïn, comment il occit Abel traîtreusement.

11. Enfelonir, v., irriter, rendre cruel.

Adonc Blandin s' enfelonis. Roman de Blandin de Cornouailles.

Alors Blandin s'irrite.

Laysserai que s' enfelonisca la mieua ira contra els.

Hist. de la Bible, fol. 32.

Je permettrai que ma colère s'irrite contre eux. 

ANC. FR. Se prenent à afelonnir.

G. Guiart, t. II, p. 92.

12. Esfelnir, v., devenir furieux. 

El trembl' e sospira, e pres ad esfelnir. Guillaume de Tudela.

Il tremble et soupire, et se prit à devenir furieux.

13. Esfelenar, Esfellenar, v., efforcer, irriter, rendre cruel.

En Pons no s' esfelena

De recobrar.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur Pons ne s'efforce pas de recouvrer. 

Part. pas. El vi venir esfellenat

Lo jaian.

Roman de Jaufre, fol. 60. 

Il vit venir le géant irrité.

ANC. FR. L'enfant s'en courrouça et s' enfelonna.

Froissart, t. III, p. 31.

14. Esfelnezir, v., altérer, rendre mauvais.

E m n' esfelnezis ma color.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu'em. Var. 

Et m'en altère ma couleur.

Manel Riu Fillat; Esfelnezir, v., altérer, rendre mauvais.