Mostrando las entradas para la consulta vore ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vore ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 27 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

Brunoy Buffalmacco li roben un gorrino a Calandrino; li fan fé la proba de buscál en pastes de jengibre y vi de garnacha y ni donen dos de éstes, una detrás de
l´atra, fetes de pasterades de gos confitades en aloe, y com de aixó resulte que ell mateix se ha quedat en lo gorrino, li fan, ademés, donáls uns capóns si no vol que lay diguen a la seua dona.

La reina li va maná a Filomena que narrare, y ella va escomensá aixina:
Grassioses siñores, com Filostrato ha contat la história que hau sentit al sentí lo nom de Maso, aixina ton contaré yo una per lo nom de Calandrino y de los seus compañs que crec que tos agradará.

Quí eren Calandrino, Bruno y Buffalmacco no fa falta que tos u conta, que los habeu conegut abáns; y per naixó, passán mes abán, dic que Calandrino teníe una terreta no mol lluñ de Florencia, que habíe ressibit com a dote de la seua dona, y de esta terra, entre datres coses, traíe cada añ un gorrino; y ere la seua costum que sempre al desembre sen anáen an aquell poble la seua dona y ell, y lo mataben y lo féen salá allí mateix. Ara be, va passá una vegada que no están la dona be de salut, Calandrino sen va aná sol a fé la matansa y lo mondongo. Sentínu Bruno y Buffalmacco, y sabén que la seua dona no hi anabe, sen van aná a vore a un mossen veí de Calandrino y grandíssim amic seu, y a está en ell uns díes. Habíe matat ya Calandrino, lo matí del día que éstos van arribá allí, y veénlos en lo retó los va cridá y los va di:

- Benvinguts, amics, vull que veigáu qué bon amo de casa soc.

Y portánlos a casa los va enseñá aquell gorrino. Van vore ells que lo gorrino ere mol majo, y li van sentí a Calandrino que lo anabe a salá pera la seua familia. Y Bruno li va di: - ¡Ah, qué bruto que eres! Vénlo y disfruta dels dinés, y disli a la teua dona que tel han mangat.
Calandrino va di: - No, no su creuríe, y me fotríe fora de casa. No tos empeñéu, que no u faré may. Les paraules van sé moltes pero no van serví de res. Calandrino los va invitá a sopá en tal desgana que no van volé sená y se van separá dell.
Li va di Bruno a Buffalmacco: - ¿Per qué no li robam lo gorrino esta nit?
Va di Buffalmacco: - ¿Y cóm u podríem fé?
Va di Bruno: - Lo cóm be lo vech si no lo trau del puesto aon lo teníe hasta ara.
- Pos - va di Buffalmacco - fému. ¿Per qué no u hauríem de fé?
Y después lo disfrutarem aquí juns en lo retó.

Lo mossen va di que li agradabe mol la idea. Va di entonses Bruno: - Aquí se nessessite una mica de arte. Tú saps, Buffalmacco, lo agarrat que es Calandrino y en cuán gust beu cuan los demés paguen; anem y portémlo a la taberna; allí, que lo mossen faigue vore que u pague tot per a invitámos y que no li dixo pagá res an ell: se engatará y después sirá mol fássil péndreli lo gorrino perque está sol a casa. Como u va di Bruno, aixina u van fé. Calandrino, veén que lo mossen no li dixabe pagá, se va entussiasmá en la mamera y va carregá be; y sén ya avansada la nit cuan sen va aná de la taberna, sense voldre sopá res se va embutí a casa, y creén que habíe tancat la porta, la va dixá uberta y sen va aná al llit. Buffalmacco y Bruno sen van aná a sopá en lo mossen y cuan van acabá, agarrán los instruméns per a entrá a casa de Calandrino per aon Bruno habíe planejat, cap allí que sen van aná, y trobán la porta uberta van entrá a dins, van pendre lo gorrino, lo van portá a casa del mossen, lo van penjá y se van gitá.
Calandrino, cuan se li habíe evaporat lo vi del cos, se va eixecá y, al baixá, va mirá y no va vore lo gorrino, y va vore la porta uberta. Preguntán an éste y an aquell si sabíen quí li habíe robat lo gorrino, y no trobán a dingú, va escomensá a abalototás, ¡ay de ell!, ¡pobret dell!, que li habíen furtat lo gorrino. Bruno y Buffalmacco, eixecánse, se van arrimá a casa de Calandrino per a vore qué díe del gorrino. Este, al vórels, casi plorán, los va di:

- ¡Ay de mí, compañs meus, que me han robat lo gorrino!

Bruno, arrimánse, li va di en veu baixa:

- ¡Me maravillo de que haigues sigut listo per una vegada!

- ¡Ay! - va di Calandrino -, que dic la verdat.

- Dius be - díe Bruno -, crida fort per a que paregue que ha sigut aixina.
Calandrino cridabe entonses mes fort y díe:

- ¡Pel cos de Cristo, que dic la verdat cuan dic que mel han mangat!
Y Bruno díe: - Dius be, dius be, aixina u tens que fé, crida fort, féste escoltá be per a que pareixque verdat.

Va di Calandrino:

- Me farás doná l´alma al enemic, si no dic la verdat que me penjon, que me han robat. Va di entonses Bruno:

- ¡Ah!, ¿cóm ha pogut passá aixó? Yo lo vach vore ahí, ¿vols fém creure que tel han robat?
Va di Calandrino: - Tal com tu dic.
- ¡Ah! - va di Bruno -, ¿sirá possible?
- Sert es - va di Calandrino -, per lo que estic perdut y no se com tornaré a casa; la parenta no me creurá, y si me creu, no tindré pas en ella en tot lo añ.
Va di entonses Bruno: - Saps, Calandrino, que ahí te vach di yo qué fé en lo gorrino, no voldría que tú de una vegada ten enfotegueres de la teua parenta y de natros.
Calandrino va escomensá a quirdá y a di: - ¡Ah!, ¿per qué me feu desesperá y blasfemá contra Deu y los sans y tot lo que existix? Tos dic que esta nit me han robat lo gorrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Si es aixina, se té que vore la manera, si podem, de recuperál.
- ¿Y quína manera sirá esta? - va di Calandrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Segú que no ha vingut de la India dingú a robát lo gorrino. Algún de estos veíns teus té que habé sigut, y per naixó, si los pugueres reuní, yo sé fé la proba del pa y lo formache, y vorem de una vegada quí tel ha robat.

- ¡Sí - va di Bruno -, mol farás en pa y en formache a serts caballerots que tením al voltán!, Estic segú de que algún dells mel ha pres, y sen donaríe cuenta del cas y no voldríe acudí.

- ¿Qué farem, entonses? - va di Buffalmacco.

Va contestá Bruno: - Se hauríen de fé unes bones pastes de jengibre y en bon vi dols de mistela o moscatell invitáls a beure. Aixina no se barruntaríen per qué los cridam, y vindríen. Igual se poden beneí les pastes de jengibre que lo pa y lo formache.

Va di Buffalmacco: - Pos es verdat; y tú, Calandrino, ¿qué dius?, ¿u fem?
Va di Calandrino: - Tos u demano per l'amor de Deu. Que, si yo sapiguera quí sel ha emportat crec que estaría mich consolat.

- Pos venga - va di Bruno -, estic preparat per a aná hasta Florencia a per eixes coses per a ajudát, si me dones los dinés que val.

Teníe Calandrino uns coranta sueldos, y los hi va doná. Bruno, anánsen cap a Florencia a vore a un amic seu boticari, va comprá una libra de bones pastes y ne va fé pastá dos de merda de gos que va fé confitá en aloe ressién exprimit. Después, les va fé rebosá en sucre com estaben les atres, y per a no equivocás ni cambiáles les va fé ficá serta siñal per la que les podíe coneixe enseguida; y comprán un cante de bon vi dols, se va entorná cap al poble aon estaben Calandrino y los atres, y li va di:
- Demá de matí has de invitá a beure a tots aquells dels que sospechos. Es festa y tots vindrán de bona gana, y yo esta nit, en Buffalmacco, faré lo encantamén sobre les pastes y te les portaré demá de matinet a casa, y yo mateix les hi donaré, y faré y diré lo que tinga que di y fé.

Calandrino u va fé aixina. Ajuntada, pos, una bona compañía entre joves florentinos que estaben al poble y datres llauradós, al arribá lo nou día, prop de la iglesia y al rogle del om, Bruno y Buffalmacco van vindre en una caixa de pastes y en lo vi, y fénlos ficá en corro, va di Bruno: - Siñós, tos ting que di la raó per la que estéu aquí, per a que, si algo passare que no tos agrado, no tingáu que queixátos de mí. A Calandrino, que aquí está, li van robá ahí de nit lo seu hermós gorrino y no pot trobá quí lay ha pres. Com no pot sé datre mes que algú dels que estem aquí, ell, per a sabé quí lo ha robat tos done a probá estes pastes, una per a cada un, y bon vi dols. Hau de sabé que qui haigue pres lo gorrino no podrá engullí la pasta, perque li pareixerá mes amarga que la fel y la escupiñará; y per naixó, per a evitá que esta vergoña passo en presénsia de tanta gen, aquell que haigue agarrat lo gorrino que u digue al mossen en confessió, y yo me abstindré de este assunto.

Tots los que allí estaben van di que volíen minjá pastes y beure vi, per lo que Bruno, ficánlos en fila y colocat a Calandrino entre ells, escomensán per una punta va aná repartín pastes a cadaú. Y al arribá Calandrino a la fila, agarrán una de les pasterades confitades, lay va ficá a la ma. Calandrino rápidamen se la va embutí a la boca y va escomensá a mastegá, pero tan pronte com la llengua va notá lo aloe, Calandrino, no podén aguantá l´amargó, la va escupiñá. Allí tots se miraben la cara uns als atres, per a vore quí escupiñabe la seua pasta, y no habén encara Bruno acabat de repartíles, va fé vore de no enterássen, y se va escoltá a la seua esquena.
- Calandrino, ¿qué vol di aixó?

Giránse rápidamen, y veén que Calandrino habíe escupiñat la seua pasta, va di:
- Espérat, potsé que alguna estiguere roína, tínne un atra. Y agarrán la segona, lay va ficá a la boca y va repartí les que quedaben. Calandrino, si la primera ya li habíe paregut amarga, ésta li va pareixe com la fel en pomelo; pero, avergoñinse de escupiñála, va aná mastegán, la va voltá per la boca, y va escomensá a soltá uns llagrimots que pareixíen anous, de tan grossos que eren; y al final, no podén resistí mes, la va gitá fora com u habíe fet en la primera. Buffalmacco servíe vi a la compañía y a Bruno. Los demés, al vore lo que fee Calandrino, tots van di que ell mateix se habíe robat lo gorrino, y ne van ñabé mols que lo van empendre. Pero, después de anássen, quedánse Bruno y Buffalmacco en Calandrino, li va escomensá a di Buffalmacco:

- Estaba segú de que tú mateix lo habíes amagat y que mos volíes fé vore que tel habíen robat per a no invitámos a beure ni una vegada en los dinés que habíes arreplegat. Calandrino, al que encara no se ni habíe anat la amargó del aloe, y teníe la boca toba, va escomensá a jurá que ell no lo habíe amagat.

Va di Buffalmacco: - ¿Pero cuán ne vas traure, sossio?, dísmu de bona fe, ¿ne vas traure sis? Calandrino, al sentí aixó va escomensá a desesperás; y Bruno li va di:
- Escóltam be, Calandrino, que a la compañía ne ñabíe un que va minjá y beure en natros y me va di que tens no sé aón una joveneta a la teua disposissió, y que li dones lo que pots ajuntá, y que ell estabe segú de que li habíes enviat lo gorrino, tan bon burladó has adeprés a sé. Tú mos vas portá una vegada per lo Muñone aball arreplegán códuls negres, y cuan mos habíes embarcat ten vas entorná sol, y después mos volíes fé creure que habíes trobat lo heliotropo; y ara igual te creus que en los teus juraméns mos farás creure que lo gorrino que has regalat o has venut, tel han robat. Ya estam escarmentats de les teues burles y les coneixem; no mon podrás fé datra: y per naixó mos has de doná dos parells de capóns, y, si no mols dones, lay direm tot a doña Tessa.

Calandrino, veén que no lo creíen, pareixénli habé patit ya prou, no volén ademés lo acaloramén de la seua dona, los va doná dos parells de capóns. Y ells, habén salat lo gorrino, sel van emportá cap a Florencia, dixán a Calandrino cornut y esbatussat.

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

Doña Dianora li demane a micer Ansaldo un jardí de giné tan majo com al mach; micer Ansaldo, comprometénse en un nigromante, lay done; lo home li consedix que faigue lo que vullgue micer Ansaldo, que, escoltada la generosidat del home, la libere de la promesa y lo nigromante, sense voldre res de lo seu, libere de la seua a micer Ansaldo.

Per tots los de la alegre compañía habíe sigut ya micer Gentile pujat al sel en sumes alabanses cuan lo rey li va maná a Emilia que continuare; ella, desenvoltamen, aixina va escomensá:

Blanes siñores, dingú dirá en raó que micer Gentile no va obrá en magnifissensia; pero di que no se pugue en mes potsé no demostro que se pot mes: lo que penso contátos en una noveleta meua.
Al Friuli, puesto alt, fret, pero mol adornat de majes montañes, mols rius y clares fons, ña una siudat que se diu Udine (Údine), a la que va viure una hermosa y noble Siñora de nom doña Dianora, casada en un gran home ric de nom Gilberto, mol amable y de bona índole; y va mereixe esta Siñora per lo seu valor sé mol volguda per un noble y gran baró que teníe per nom micer Ansaldo Gradense, home de alta condissió y en les armes y en la cortessía conegut a tot arreu. Este, volénla mol y fen tot lo que podíe pera sé volgut per nella, y assobín solissitánla en embaixades, en vano se esforsabe. Y sénli ya a la Siñora cansinesles solissituts del caballé, y veén que, encara que li negare tot lo que ell demanáe, ell no dixabe de insistí, va pensá que podríe tráuressel de damún demanánli algo extrañ y al seu juissi impossible; y a una dona que an ella acudíe moltes vegades de part dell, li va di un día aixó:

- Bona dona, tú me has afirmat moltes vegades que micer Ansaldo me vol sobre totes les coses y maravillosos dons me has oferit de part seua; regalos que vull que se quedo perque per naixó no hay de vóldrel. Si puguera está segura de que me vol tan com diéu, sense falta me entregaría an ell y faría lo que ell vullguere; y per naixó, si puguere assegurám de aixó en algo que li vach a demaná, estaría disposada a lo que me manare. Va di la bona dona: - ¿Qué es, Siñora, lo que voléu que faigue?

Va contestá la Siñora: - Lo que dessicho es aixó: vull tindre, al próxim mes de chiné, prop de esta siudat, un jardí ple de herbes verdes, flos y ábres frondosos, com si fore mach; aixó, si no u fa, que no envío ni a tú ni a dingú mes a parlám, si mes me solissite, tal com hasta ara u hay tingut amagat al meu home y als meus paréns, me queixaré an ells y ben pronte mel trauré de damún.

Lo caballé, escoltada la petissió de boca de la correvesydili, y la promesa de la seua Siñora, encara que li pareixíe algo mol difíssil, casi impossible de fé, y veén que per naixó li habíe demanat la dama alló, pera que abandonare tota esperansa, se va proposá, sin embargo, intentá fé tot lo que puguere, y per moltes parts del món va aná buscán a vore si trobabe algú que li donare ajuda o consell; y ne va trobá un que li va di, que si li pagabe be, li prometíe féu en arts nigromántiques. Micer Ansaldo, consertánu per una grandíssima cantidat de perres, va esperá lo tems que li habíe dit la Siñora. Vingut lo giné, en grans gelades, escarches y gebrades, neu, canalobres, broma y tot lo que correspón al crúo hivern, lo valerós home a un hermossíssim prat prop de la siudat en les seus arts va fé apareixe, lo primé matí de giné, segóns los que u van vore testimoniaben, un dels mes hermosos jardíns que may va vore dingú, en herbes verdes, ábres frondosos y fruites de totes les classes. Cuan micer Ansaldo, contentíssim, va vore alló, fen cullí alguna fruita de les mes majes que ñabíen y arrencán flos de les mes vistoses, de amagatóns u va fé portá a la seua Siñora, y la va invitá a vore lo jardí per nella demanat pera que per puguere vore cuán la volíe y enrecordássen de la promesa que li habíe fet y sellat en juramén, y lealmen procurare después cumplíla. La Siñora, vistes les flos y les fruites, y habén sentit parlá a mols del maravellós jardí, va escomensá a arrepentís de la seua promesa; pero en tot lo seu arrepentimén, dessichosa de vore coses extrañes, en moltes atres dames de la siudat va aná a vore lo jardí, y no sense maravella alabánlo mol, mes triste que cap atra dona va torná a casa, pensán en alló a lo que estabe obligada. Y va sé tan gran lo doló que, no podén agamál a dins, va eixí fora, y lo seu home sen va acatá; y va voldre que li contare quína ere la raó. La Siñora, per vergoña, u habíe callat mol tems, pero, al remat, obligada, lay va contá tot.
Gilberto, sentín alló se va enfadá mol; después, considerán la bona intensió de la Siñora, foragitán la ira, en mes discressió, va di: - Dianora, no es cosa prudén ni honesta escoltá embaixades de cap classe, ni negossiá en cap condissió la castidat en dingú. Les paraules ressibides per al cor escoltades per los oíts tenen mes forsa de la que mols pensen, y casi tot los es possible als que se volen. Mal vas fé, pos, primé escoltánlo y después fén un trate; pero com conec la puresa de la teua intensió, pera liberat del llas de la promesa feta, te consediré lo que no li consediría a dingú mes, portánme an aixó tamé la temó al nigromante, al que micer Ansaldo, si lo burlares, podríe demanáli algo roín per a natros. Vull que acudíxques an ell y, si pots, te les ingenios en fé que, conserván la teua honestidat, sigues liberada de esta promesa; pero si no puguere sé, per esta vegada, consedíxli lo cos, pero no l´ánim. La dona, sentín al seu home, plorabe y negabe que tal grassia vullguere dell. Gilberto va voldre, per mol que la seua dona se negare, que fore aixina, per lo que, arribat lo día siguién, al eixí la aurora, sense adornás o arreglás massa, en dos dels seus criats dabán y en una camarera zaguera, sen va aná la Siñora a casa de micer Ansaldo. Este, al sentí que la seua Siñora habíe vingut a vórel, se va alegrá mol, y eixecánse y fen cridá al nigromante, li va di:

- Vull que veigues lo que me ha fet conseguí lo teu art. Y eixín a trobála, en reverensia la va ressibí honestamen, y a una hermosa cámara en un gran foc van entrá tots; y fénla assentá, li va di: - Siñora, tos rogo, si lo llarg amor que tos hay tingut mereix algún galardón, que no tos molesto dím la verdadera raó que an esta hora tan matinera tos ha fet vindre y en tanta compañía. La Siñora, vergoñosa y casi en llágrimes als ulls, va contestá: - Siñó, ni amor que tos tinga ni la paraula donada me porten aquí, sino la orden del meu home, que, tenín mes respecte a les faenes del vostre amor que a la seua honra y la meua, me ha fet acudí aquí, y perque ell mu mane estic disposada per esta vegada a fé lo que vullgáu. Micer Ansaldo, si primé se habíe extrañat, sentín a la Siñora mol mes se va maravellá, y conmogut per la generosidat de Gilberto, la seua fogosidat se va torná compassió, va escomensá a cambiá, y va di: - Siñora, no vullgue Deu, ya que aixina es com vos diéu, que siga yo qui taco lo vostre honor, del que té compassió lo meu amor; y per naixó, lo está aquí vos, sirá com si estiguere aquí man germana, y, cuan vullgáu, libremen podréu anáton, en la condissió de que al vostre home, per tanta cortessía com ha sigut la seua, li donéu les grassies que cregáu conveniéns, tenínme a mí sempre daquiabán com amic y servidó.

La Siñora, sentín estes paraules, mes contenta que may, va contestá: - res podíe fém creure, tenín en considerassió les vostres costums, que datra cosa se haguere de seguí de la meua vinguda mes que lo que vech que feu; per lo que tos estaré sempre obligada. Y despedínse, honrosamen acompañada va torná en Gilberto y li va contá lo que li habíe passat; de aixó se va seguí una mol estreta y leal amistat entre los dos.
Lo nigromante, al que micer Ansaldo ya volíe donáli la prometuda recompensa, vista la generosidat de Gilberto en micer Ansaldo y la de micer Ansaldo en la Siñora, va di:

- Después de habé vist a Gilberto sé liberal en la seua honra y a vos en lo vostre amor, tamé yo hay de sé liberal en la meua recompensa; y per naixó, sabén que tos correspón a vos, vull que sigue vostra.

Lo caballé se va avergoñí y va intentá tan com va pugué félay agarrá, sansera o en part; pero después de cansás en vano, habén lo nigromante fet desapareixe lo jardí después del tersé día y volén anássen, li va doná llisensia y lo va despedí; y apagat al cor lo fogós amor, per la dona se va quedá ensés lo afecte.

miércoles, 16 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA QUINTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA QUINTA.

Tres joves li trauen les calses a un juez de los Marcas a Florencia, mentres ell, están al estrado, administrabe justíssia.

Habíe acabat Emilia la seua historieta, habén sigut la viuda alabada per tots, cuan la reina, mirán a Filostrato, va di: - A tú te toque ara narrá. - y va escomensá:
Deleitoses siñores, lo jove que Elisa fa poc va nombrá, es a di, Maso del Saggio, me fará dixá una história que tos pensaba contá per a contáton una sobre ell y algúns dels seus compañs. Esta, encara que no es tan deshonesta ni se diuen paraules que vatres tos avergoñiu de di, no per naixó dixe de sé tan divertida que val la pena contátola.

Com totes podéu habé sentit, a la nostra siudat venen assobín podestásde los Marcas, que són generalmen hómens de ánim apocadet y de vida tan pobre y miserable que totes les seues acsións no són mes que sicateríes, y per la seua innata miséria y avaríssia porten en ells a juches y notaris que pareixen hómens mes be arrencats del aladre o trets de les sabateríes que de les escoles de leys. Ara be, habénne vingut un com a podestá, entre los mols atres juches que va portá en ell, ne va portá a un que se fée cridá micer Niccola de San Lepidio, que pareixíe mes be un forrallaté que datra cosa: y va sé ficat éste entre los demés juches a sentí les cuestións criminals. Y com assobín passe que, encara que los siudadáns no tinguen res que fé al palau a vegades van per allí, va passá que Maso del Saggio un matí, buscán a un amic seu allá que sen va aná; y cuan va vore aon micer Niccola estabe assentat, pareixénli que ere un muixonot raro, lo anabe inspecsionán. Y com li va vore lo armiño tot pringós al cap, y un tinté penjat del sinto, y mes llarg lo faldellí que la toga y atres mols defectes extrañs en un home ordenat y ben educat, encara ni va vore un mes notable que cap dels atres, y van sé les calses que, están ell assentat y les robes, per estretó, quedánseli ubertes per dabán, va vore que lo fondo de ells li arribabe hasta mija cama. Per lo que, sense quedás mol mes rato miránlo, dixán lo que estáe buscán, va escomensá una búsqueda nova, y va trobá a dos dels seus compañs, la un se díe Ribi y l´atre Mateuzzo, hómens los dos no menos ocurréns que Maso, y los va di: - ¡Si me voléu be, veníu en mí hasta lo palau, que vull mostrátos allí lo mes extraordinari patán que may hau vist!

Y anánsen cap al palau, los va enseñá aquell juez y les seues calses. Éstos, desde lluñ van escomensá a enríuressen de aquell assunto, y arrimánse cap al escañ aon se assentáe lo siñó juez o juche, van vore que mol fássilmen se podíe un colá daball de aquells escañs; y ademés de aixó van vore trencat lo taulonet al que lo siñó juez apoyáe los peus, en un bon forigó per aon en gran comodidat se podíe passá la ma y lo bras. Y entonses va di Maso als seus compañs:

- Vull que li tragám del tot eixes calses, perque en molta fassilidat se pot fé. Habíen ya los compañs vist cóm; per lo que, arreglán entre ells lo que teníen que fé y di, al matí siguién van torná, y están lo tribunal mol ple de hómens, Mateuzzo, sense que dingú sen acatare, va entrá daball del bang y sen va aná dret cap al puesto aon lo juez posabe los peus; Maso, arrimánse per un dels costats al siñó juez, lo va agarrá per la orla de la toga, y arrimánse Ribi pel atre costat y fen lo mateix, va escomensá Maso a di:

- Siñó, o Siñós, yo tos demano per Deu que abáns de que este lladre que está ahí al costat sen vaigue a un atra part, que li faigáu tornám un parell de sabates borceguíes meus que me ha birlat y diu que no: y sel ha vist, no fa encara un mes, ficánlos soles noves. Ribi, del atre costat, cridabe: - Micer, no lo cregáu, que es un bribón, y com sap que hay vingut a querellám contra nell per una valija que me ha furtat, ha vingut ara mateix a parlá de unes sabates que ting a casa desde l´añ de la picassó; y si no me creéu, puc ficátos per testigo a la veína verdulera y a la tripera Grassa y a un que va arreplegán la bassura de Santa María de Verzaia, que lo vach vore cuan tornáe del poble. Maso, per l´atra banda, no dixabe parlá a Ribi, cridán tamé; y Ribi cridabe mes. Y mentres lo juez estabe de peu y mes prop de ells per a sentí milló lo que díen, Mateuzzo, aprofitán la ocasió, va ficá la ma per lo forat del tauló, va agarrá les calses del juez y va estirá fort. Les calses van eixí enseguida, perque lo juez ere flaco, arguelladot. Este notáe algo per deball y no sabíe qué ere, volíe estirá les robes cap a abán, tapás y assentás, pero Maso de un costat y Ribi del atre lo aguantáen y cridáen fort: - Micer, feu mal en no fém justíssia y no volé escoltám y volé anáton a un atra part; ¡de un cas tan menut com este no se eixeque acta an esta siudat! - y tan en estes paraules li van aná estirán de la roba que tots los que estaben al tribunal sen van acatá de que li habíen tret les calses. Mateuzzo, después de habél aguantat un rato, lo va dixá, va eixí fora y sen va aná sense que lo veigueren. Ribi, pareixénli habé fet prou, va di: - ¡Votovadéu que me queixaré a la corporassió! - y Maso, del atre costat, soltánli la toga, va di: - No, pos yo tornaré tantes vegades com faigue falta hasta que tos troba menos impedit del que hau aparegut este matí! - y la un per aquí, l´atre per allá, tan pronte com van pugué sen van aná. Lo siñó juez, ficánse les calses en presénsia de tot lo món com si se eixecare del llit, y donánsen cuenta entonses de lo que habíe passat, va preguntá aón habíen anat aquells perdularis que de les sabates y de la valija se querellaben; pero no trobánlos, va escomensá a jurá per les entrañes de Cristo que teníe que sabé si ere costum a Florencia tráureli les calses als juches cuan se assentaben al estrat de justíssia. Lo podestá, sentínlo, va armá un gran abalot; después, habénli mostrat als seus amics que alló no lay habíen fet mes que per a mostráli que los florentíns sabíen que en ves de portá juches habíe portat allí sopencos per a que li ixquere mes barat, per les bones va callá y no va aná mes abán la cosa aquella vegada.

martes, 18 de septiembre de 2018

JORNADA PRIMERA. NOVELA SEGONA.

Lo judío Abraham, animat per Giannotto de Civigní, va a la corte de Roma y, vista la maldat de los religiosos, torne a París y se fa cristiano.

La novela de Pánfilo va sé selebrada per les dones, y com estabe sentada a la seua vora Neifile, li va maná la Reina que, contán una historia, continuare lo orden del entretenimén. Y ella, com tan de corteses maneres com de bellesa estabe adornada, va contestá que de bona gana, y va escomensá aixina: 

Pánfilo mos ha mostrat a la seua novela la benignidat de Déu que no mire los nostres errors cuan vénen de algo que no mos es possible vore; y yo, en lo meu cuento, vull mostrátos cuán esta mateixa benignidat, soportán en passiénsia los defectes de qui tenen que doná de ella verdadé testimoni en obres y paraules y fan lo contrari, es per naixó mateix argumén de infalible verdat per a que los que creém continuém en mes firmesa de ánimo.
Tal com yo, grassioses Siñores, hay sentit di, va ñabé a París un gran mercadé y home bo que de nom Giannotto de Civigní, mol leal y recte y gran negossián de llana y roba; y teníe íntima amistat en un riquíssim home judío de nom Abraham, que ere tamé mercadé y tamé mol recte y leal. Veén aixó Giannotto, va escomensá a tindre gran llástima de que l´alma de un home tan valiós y sabio y bo se perguere per falta de fe, y per naixó amistosamen li va escomensá a rogá que dixare los errors de la fe judaica y se convertiguere a la verdat cristiana, a la que com santa y bona podíe vore sempre aumentá y prosperá, mentres la seua, per lo contrari, podíe vore cóm disminuíe y se anabe reduín. Lo judío contestabe que cap religió creíe ni santa ni bona fora de la judaica, y que en ella habíe naixcut y en ella volíe viure y morí; no ñauríe res que de alló lo faiguere moures. Giannotto no va pará de, passats algúns díes, repetíli paregudes paraules, mostránli, tan toscamen com la mayoría de los mercadés poden féu, per qué raóns la nostra religió ere milló que la judaica.
Y encara que lo judío siguere gran mestre de la ley judaica, com la gran amistat que teníe en Giannotto lo movíe, o potsé les paraules que lo Espíritu San ficabe a la llengua del home simple u faiguéren, al judío li van escomensá a agradáli mol los arguméns de Giannotto; pero tossut en les seues creénsies, no se les dixabe cambiá. Y encara que ell aguantabe, com no dixabe Giannotto de solissitál, hasta que lo judío, vensut per tan seguides instánsies, va di:

- Vale, Giannotto, a tú te agradaríe que me faiguera cristiano; y yo estic disposat a féu, tan sertamen que vull primé aná a Roma y vore allí al que tú dius que es lo vicari de Déu a la terra, y considerá los seus modos y les seues costums, y los de sons germáns los cardenáls; y si vech que la vostra fe es milló que la meua, com te has empeñát en demostrám, faré alló que te hay dit: y si no fore aixina, me quedaré sén judío com soc. Cuan Giannotto va sentí aixó, se va ficá mol triste, diénse an ell mateix:

«Hay perdut los esforsos que me pareixíe habé empleat mol be, creén que había convertit an éste; perque si va a la corte de Roma y veu la vida criminal y bruta de los religiosos, no sol no se fará cristiano, sino que si se haguere fet cristiano, sense duda se tornaríe judío». Y giránse cap a Abraham li va di:
- Ay, amic meu, ¿per qué vols passá eissa pena y fé tan grans gasto per a aná de aquí a Roma? Sense contá en que, tan per mar com per terra, per a un home ric com eres tú tot está ple de perills. ¿No creus que trobarás aquí qui te batejo? Y si tens dudes sobre la fe que t´amostro, ¿ñan mes grans mestres y homes mes sabuts allí que aquí per a podét aclarí tot lo que vullgues o pregúntos? Per tot lo que, al meu paréixe esta idea teua está de mes. Pensa que igual són allí tan pelats los prelats com aquí los has pogut vore y los veus; y aixó que aquells están mes prop del pastó prinsipal. Y per naixó, eixa moléstia, segóns lo meu consell, te servirá en un atra ocasió per a obtíndre algún perdó, en lo que yo te faré compañía.
A lo que va contestá lo judío:
- Yo crec, Giannotto, que sirá com me contes, pero per a resumítu en poques paraules, estic del tot disposat, si vols que faiga lo que tan me has rogat, a anámen. Giannotto, veén la seua voluntat, va di:
- ¡Vésten en bona ventura! - y va pensá que may se faríe cristiano una vegada haguere vist lo Vaticano de Roma; pero com res perdíe, va callá.
Lo judío va montá a caball y lo mes pronte que va pugué sen va aná a la corte de Roma, aon al arribá va sé per los seus compañs judíos honradamen ressibit; y vivín allí, sense di a ningú per qué hi habíe anat, en cuidadet va escomensá a fixás en les maneres del Papa y de los cardenáls y de los atres prelats y de tots los cortessáns; y entre lo que ell mateix va observá, com home mol furigaña que ere, y lo que tamé algúns li van contá, va trobá que tots, del mes gran al mes minut, generalmén pecaben deshonestíssimamen de lujuria, y no sol de la natural sino tamé de la sodomítica, se donaben pel cul, sense cap freno de remordimén o de vergoña. Ademés de aixó, eren tos llépols, bebedós, borrachíns y los mes farts que habíe vist may. Y los va vore tan agarrats, pretos, y afanosos de dinés que en dinés veníen y compraben bules y privilegis, fen en elles mes comérs y empleán a mes corredós de mercansíes que ñabíen a París de la moda o cap atre negossi, y habén a la simonía(acsió de comersiá en coses espirituals o religioses, com sacraméns, cárrecs eclesiástics)manifesta ficat lo nom de «mediassió» y a la gula lo de «manutensió», com si Déu, no ya lo significat de les palaures, sino la intensió de los péssims ánimos no coneguere y per los homes se dixare engañá per lo nom de les coses. Estes coses, mes atres moltes que tenen que callás, li van desagradá mol al judío, que ere sobrio y modesto, y pareixénli habé vist prou, se va proposá torná cap a París; y aixina u va fé. Allí, al sabé Giannotto que habíe tornat, esperán consevol cosa menos que se faiguere cristiano, va aná a vórel y se van fé mutuamen grans festes; y después de descansá algúns díes, Giannotto li va preguntá lo que pensabe del San Pare y de los cardenáls y de los atres cortessáns. A lo que lo judío va contestá:
- Me paréixen mal, que Déu los maldigue a tots; y te dic que, si yo sé be enténdre, cap santidat, cap devossió, cap bona obra o ejemplo de vida o de alguna atra cosa me va pareixe vore en cap religiós, mes que lujuria, avaríssia y gula, fraude, enveja y soberbia y coses paregudes y pijós, si de pichós ne pot ñabé; me va pareixe vore que es lo Vaticano mes una forja de dimonis que la antessala del sel. Tots se esforsen en reduí al no res y expulsá del món a la religió cristiana, allí aon hauríen de sé lo seu solamén y embastida. Y com vech que no passe alló en lo que se esforsen mes, sino que la vostra religió aumente y mes relluén y clara se torne, me pareix vore que lo Espíritu San es lo seu solamén, y vech esta religió com la mes verdadera y mes santa. Ara te dic en tota franquesa que per res dixaré de fém cristiano. Anem, pos, a la iglesia; y allí segóns les costums de la vostra santa fe me faré batejá. Giannotto, que esperabe un final exactamen contrari an este, al sentíl di aixó se va torná lo home mes contén que ha ñagut may: y a Nostra Siñora de París anán en ell, va demaná als móssens de allí dins que li donaren a Abraham lo batech. Y ells, sentín que ell u demanabe, u van fé a escape; y Giannotto lo va portá a la pila sagrada y lo va batejá en lo nom de Giovanni, y per homes de valor lo va fé adoctriná en la nostra fe, la que va adepéndre mol pronte; y va sé después un home bo y de santa vida.

jornada-primera-novela-tersera

lunes, 24 de septiembre de 2018

JORNADA SEGONA. NOVELA QUINTA.

A Andreuccio de Perusa, Perugia, arribat a Nápoles a comprá caballs, li passen en una nit tres graves calamidats, y salvánse de totes, torne a casa en un rubí.

Les pedres pressioses trobades per Landolfo - va escomensá Fiameta, a qui li tocabe novelá - me han portat a la memória una história que no conté menos perills que la narrada per Laureta, pero es diferén en que aquells potsé en uns cuans añs y estos en una nit van passá, com sentiréu.
Va ñabé, segóns hay sentit, a Perusa, un jove de nom Andreuccio de Prieto, tratán de caballs y bésties de cárrega, que habén sentit que a Nápoles se compraben caballs a bon preu, embutínse a la bossa singséns floríns de or, no habén may eixit de la seua terra, en atres mercadés allá que sen va aná; aon, arribat un domenge al tardet y informat per lo seu messoné, al matí siguién va baixá al mercat, y mols ne va vore y mols li van agradá y va entrá en trates sobre mols, pero no podén dessidís per un, per a mostrá que a comprá habíe anat, com bruto y poc prudén, moltes vegades en presénsia de los que anabe y de qui veníe va traure la bossa aon teníe los floríns. Y están en estos trates, habén mostrat la seua bossa, va passá que una jove siciliana bellíssima, pero disposada per poc preu a contentá a consevol home, sense que ell la veiguere va passá prop de ell y va vore la bossa, y se va di:
- ¿Quí estaríe milló que yo si estos dinés foren meus? - y va seguí cap abán. Y estabe en esta jove una agüela tamé siciliana que al vore a Andreuccio va córre a abrassál; lo que veén la jove, sense di res, la va esperá apartadeta.

Andreuccio giránse cap a la vella la va conéixe y li va fé grans festes prometénli ella vindre a la seua fonda, y sense quedás allí mes rato, sen va aná, y Andreuccio va torná als seus trates; pero no va comprá res pel matí. La jove, que primé la bossa de Andreuccio y después la familiaridat de la agüela en ell habíe vist, per probá si ñabíe un modo de que ella puguere fes en aquells dinés, o tots o en part, li va escomensá a preguntá quí ere ell y de aón, y qué fée aquí y cóm ere que lo coneixíe. Y ella, en tot detalle los assuntos de Andreuccio li va contá, en poca diferénsia de com u haguere explicat ell mateix. Ella habíe estat mol tems a Sicilia en lo pare de éste y después a Perusa, y tamé li va contá aón dormiríe y per qué habíe vingut.
La jove, informada del linaje de ell y dels noms, en malíssia, va tramá lo seu plan; y, giránse cap a casa, va doná a la agüela faena per a tot lo día per a que no puguere torná a vore a Andreuccio; y agarrán a una criadeta seua a qui li habíe enseñat mol be tals servíssis, casi de nit la va enviá a la fonda aon Andreuccio estabe. Y arribada allí lo va trobá sol a la porta, y li va preguntá per Andreuccio; a lo que, diénli ell que ere ell mateix, ella, portánlo apart, li va di:
- Siñó meu, una noble dama de esta terra, si tos apetiguere, voldríe parlá en vosté. Y ell, al sentíla, consideránse un bon mosso, va pensá que aquella dama debíe está enamorada de ell, com si datre milló mosso que ell no se trobare entonses a Nápoles, y va contestá que estabe disposat y li va preguntá aón y cuán aquella dama volíe parláli. A lo que la criadeta va contestá:
- Siñó, cuan tos vaigue be, tos espere a casa seua.
Andreuccio, sense avisá als de la fonda, va di:

- Pos aném, ves dabán; yo aniré detrás de tú.

La criadeta a casa de aquella lo va portá. Vivíe a un barri de nom Malpertuggio, que lo seu nom ya díe lo bon barri que ere (de mal en pijó). Pero ell, com no u sabíe ni u sospechabe, creén que anabe a un honestíssim puesto y a vore a una Siñora honrada, sense precaussións, en la criadeta dabán, va entrá a la casa; y al pujá per los escalóns, habén ya la criadeta a la seua Siñora cridat y dit:

«¡Aquí está Andreuccio!», la va vore a dal de la escala assomás y esperál. Ella ere encara bastán jove, alta de estatura y en una cara hermossíssima, vestida y adornada honradamen. Y al aproximás o arrimás an ella Andreuccio, va baixá tres grasóns a trobál en los brassos uberts y aviánseli al coll un rato lo va está abrassán sense di res, com si una invensible ternura li impediguere féu; después, derramán llágrimes li va besá al fron, y en veu una mica esgarrada li va di:

- ¡Oh, Andreuccio meu, benvingut!

Éste, maravillánse de les caríssies tan téndres, tot parat va contestá:

- ¡Siñora, ben trobada sigáu!

Ella, después, agarránlo de la má lo va portá a baix al salón y desde allí, sense di res mes, en ell va entrá a la seua cámara, que estabe plena de roses, flos de azahar y atres flos y fée mol bona auló, y allí va vore un bellíssim llit encortinat y moltes robes penjades de les vigues de fusta o llumeres segóns la costum de allí, y atres adornos (arreos) mol majos y rics; per estes coses, com ere inexperto, va creure que ella ere lo menos una gran Siñora. Y sentánse damún de un arca que estabe al peu del llit, aixina va escomensá a parláli:

- Andreuccio, estic segura de que te maravilles de les caríssies que te fach y de les meues llágrimes, perque no me conéixes, pero pronte sentirás algo que potsé te faigue maravillát mes, com es que yo soc tan germana; y te dic que, ya que Déu me ha fet una grássia tan gran que abáns de la meua mort hayga vist an algún dels meus germáns, encara que voldría vóretos a tots, me moriré consolada.

Pietro, pare meu y teu, com crec que ya sabrás, va viure mol tems a Palermo, y per la seua bondat y agrado va sé y encara es volgut allí; pero entre atres que mol lo van vóldre, ma mare, que va sé una dona noble y entonses ere viuda, va sé qui mes lo va volé, tan, que apartán la temó a son pare, a sons germáns y al seu honor, se va familiarisá en ell tan que vach náixe yo, y estic aquí, com me veus. Después, arribada la ocasió a Pietro de anássen de Palermo y torná a Perusa, a mi, sén mol chiqueta, me va dixá en ma mare, y may mes, pel que yo sé, ni de mí ni de ella sen va enrecordá: pel que yo, si mon pare no fore, mol lo reprobaría, tenín en cuenta la ingratitut seua cap a ma mare, y tamé l´amor que a mí, com a filla seua no naixcuda de criada ni de vil dona, debíe tíndrem; y que ella, sense sabé quí ere ell, moguda per lo fidelíssim amor va ficá les seues coses y an ella mateixa a les seues máns. Les coses mal fetes y passades són mes fássils de criticá que de arreglá; pero aixina van sé les coses, sin embargo.

Ell me va dixá a Palermo sén chiqueta, aon ma mare, que ere mol rica, me va doná per dona a un de Agrigento, gentilhome y honrat, que per amor de ma mare y de mí va vindre a viure a Palermo; y va escomensá a consertá algún trate en lo nostre Rey Carlos. Aixó, sabut pel rey Federico, abáns de que pugueren portás a bon terme, va sé motiu de fel fugí de Sicilia cuan yo esperaba sé la mes gran Siñora que ñaguere an aquella isla. Agarrades les poques coses que van pugué péndre (dic poques en comparassió a les que teníem), abandonades les terres y los palaus, aquí mos vam refugiá, aon lo rey Carlos, reparats en part los mals que per nell habíem ressibit, mos va doná possesións y cases, y encara li done a ton cuñat bones gratificassións o propines, tal com podrás vore: y de esta manera estic aquí aon yo, per la bona grássia de Déu y no teua, dols germá meu, te vech. Y dit aixina, va escomensá a abrassál un atra vegada, y un atra vegada plorán en tendresa, li va besá lo fron. Andreuccio, sentín esta fábula tan ordenada y contada per aquella a la que en cap momén se li acababen les paraules entre les dens ni se li movíe la llengua, enrecordánse que ere verdat que son pare habíe estat a Palermo, y sabén de les costums dels joves, que de bon agrado amen a la juventut, y veén les téndres llágrimes, lo abrassál y lo besál, va tindre alló que ésta diebe per mes que verdadé. Y cuan ella va callá, li va contestá:

- Siñora, no tos té que paréixe gran cosa que me maravilla; perque en verdat, mon pare no va parlá may de la vostra mare y de vos, y si va parlá de alló al meu coneiximén no ha vingut, yo tenía tal coneiximén de vos com si no haguéreu existit; y me es mol agradable habé trobat aquí a man germana, mes encara perque estic sol aquí y no u esperaba. Pero una cosa vull que me expliquéu: ¿cóm vau sabé que yo estaba aquí?

A lo que va contestá ella:

- Este matí me u ha fet sabé una pobre dona que mol me visite perque en lo nostre pare, pel que ella me diu, mol tems a Palermo y a Perusa va está. Me ha paregut mes honesto que tú vinguéres a casa meua que yo aniguéra a la fonda.
 -
Después de estes paraules, va escomensá ella a preguntá sobre tots los paréns, pel seu nom; y sobre tots li va contestá Andreuccio, creénse mes encara lo que menos li conveníe creure. Habén sigut la conversa llarga y la caló gran, va fé ella serví vi de Grecia y dolsos y va doná de beure a Andreuccio. Después de aixó, volénsen aná perque ya ere hora de sopá, de cap manera lo va dixá ella, va ficá semblán de enfadás mol, y abrassánlo li va di:

- ¡Ay, triste de mí!, qué cla vech que te soc poc volguda. ¿cóm penses que están en una germana teua may vista per tú, y a casa seua, aon al vindre aquí teníes que habét quedat a dormí, y vols anáten a sopá a la fonda? Soparás en mí: y encara que lo meu home no estigue aquí, que mol me apene, yo sabré be, com a dona, fet los honors. A lo que Andreuccio, no sabén qué contestá, va di:

- Vos me sou volguda com té que séu una germana, pero si no men vach me esperarán tota la nit per a sopá y faré una canallada.
Y ella entonses va di:
- Alabat sigue Déu, ¿no ting yo a casa a qui enviá per a avisá que no te esperon? Y encara faríes mes gran cortessía si los diguéres als teus compañs que vinguéren a sopá, y después, si vols anáten, ton podríeu aná tots en compañía.

Andreuccio va contestá que del seus compañs no volíe res per aquella nit, pero que ell se quedaríe. Ella entonses va fé vore que enviábe a di a la fonda que no lo esperaren per a sopá; y después de mols atres raonaméns, sentánse a sopá y espléndidamen servits de mols manjars, van está a la taula hasta la nit tancada: y habénse eixecat de la taula, y Andreuccio volénsen aná, ella va di que “ni hablar” perque Nápoles no ere una siudat per a aná pel carré de nit, y menos un forasté, y que lo criat que habíe enviat a di que no lo esperaren a sopá, tamé habíe avisat als de la fonda. Creénse aixó, engañat per la falsa confiansa, se va quedá. Va sé después del sopá la conversa mol llarga, y habén ya passat part de la nit, ella, dixán a Andreuccio dormí a la seua alcoba en un mosset que li ajudare si nessessitabe algo, en les seues dones sen va aná a un atra cámara. Fée molta caló; per lo que Andreuccio, al vore que se quedabe sol, se va quedá en poca roba y se va traure les calsesy les va ficá al capsal del llit; y sénli menesté la natural costum de tindre que evacuá lo ventre, li va preguntá al mosset aón se fée alló. Ell li va siñalá a un raconet de la alcoba una porta, y li va di:

- Ahí dins. -
Andreuccio va entrá y va ficá lo peu damún de un tauló que se va desclavá de la viga de la part contraria a la que estabe, va volcá, y ell va caure cap a baix: y tan lo va vóldre Déu que cap mal se va fé a la caiguda, y aixó que ñabíe bastanta eixecada; pero en la brutíssia y gorrinada del puesto aon va aterrissá se va embrutá. Este puesto, per a que milló entengáu lo que se ha dit y lo que seguix, tos diré cóm ere:

Ere un callejón o callizo estret com moltes vegades u veém entre dos cases: damún de dos travessés minuts, que anaben de una casa a l’atra, se habíen clavat algunes taules o taulóns y colocat lo assiento del trono. Trobánse, pos, allá baix al carreret Andreuccio, queixánse de la caiguda y del susto, va escomensá a cridá al mosset: pero lo sagal, al sentíl caure ya habíe anat a díu a la Siñora, que, corrén a la seua alcoba, va mirá si les seues robes estaben allí y les va trobá, y an elles los dinés que per sempre portabe damún. Ella, de Palermo, fen vore que ere la germana de un perusino, li habíe parat la trampa aon habíe caigut y no se va preocupá de ell, va aná a tancá la porta per la que ell habíe eixit de cara al váter.
Andreuccio, com no li contestabe lo mosset, va escomensá a cridá mes fort, pero no li va valé de res. Sospechán y massa tart acatánsen del engañ, va pujá per una paredeta baixa que aquella carrereta separabe del carré y va baixá al carré, va trobá la porta de la casa, que mol be va reconéixe, y allí va cridá mol tems, y mol la va sacsá, y va pegá patades, y puñades, tot en vano. Plorán perque ya vee clara la seua desventura, va escomensá a dis:
- ¡Ay de mí!, ¡en poc tems hay perdut singséns floríns y una germana! Y después de moltes atres paraules, va torná a escomensá a fótre cops a la porta y a cridá; y tan fort cridabe que mols dels veíns de la roglada se van despertá, y com no podíen aguantá esta tabalina, se van eixecá, y una de les doméstiques de la dona, que encara estabe mich adormida, assománse a la finestra, va di:
- ¿Quí está fotén tans cops?

- ¡Oh! - va di Andreuccio- , ¿no me coneixes? Soc Andreuccio, germá de la Siñora Flordelís. A lo que ella va contestá:

- Bon home, si has begut massa ves a dormí la mona y torna pel matí; no sé quin Andreuccio ni qué burles són estes que dius. Vésten, au, cóla y díxamos dormí

- ¿Cóm? - va di Andreuccio- , ¿no saps lo que dic? Sí que u saps, y ben be; pero si aixina són les parentéles a Sicilia, que en tan poc tems se olviden, tórnam al menos la roba que me hay dixat ahí dal, y men aniré en Déu de bona gana.
A lo que ella, casi enriénsen, va di:
- Bon home, me pareix que estás ensomián.

Y lo di aixó y embutís cap a dins y tancá la finestra va sé tot a un tems. La gran rábia de Andreuccio, ya seguríssim del engañ, mes la pena va está a pun de convertís en ira, y per la forsa se va proposá reclamá alló que en les paraules no podíe recuperá, pel que, per a escomensá, agarrán una gran pedra, en cops mol mes grans que abáns, va escomensá a fótreli a la porta, que retronabe. Mols dels veíns abáns despertats y eixecats, creén que ere algún pesat y corcó que fingíe per a molestá an aquella bona dona, fastidiats per la sorollina que armabe, assomats a les finestres, com a un gos forasté tots los del barri li lládren, van escomensá a cridá:
- Es de pocavergoñes y sanguangos vindre an estes hores a casa de les bones dones a burlás; ¡Au!, vésten en Déu, bon home; díxamos dormí, y si algo tens que tratá en ella torna demá y no mos dónos este fastidio de nit.
Un bachillé sense bachillerat que ñabíe dins de la casa de la bona dona, y a qui ell no habíe vist ni sentit, se va assomá a la finestra y en una gran veu grossa, horrible y fiera va di:

- ¿Quí está ahí baix?

Andreuccio, eixecán lo cap an aquella veu, va vore al que pareixíe un peix gros, en una barba negra y espessa a la cara, y com si del llit o de un fondo somni se eixecare, badallabe y se refregabe los ulls. A lo que ell, no sense temó, va contestá: - Yo soc un germá de la Siñora de ahí dins.
Pero aquell no va esperá a que Andreuccio acabare la resposta sino que, encara mes fort que abáns, va di:

- ¡No sé qué me frene de baixá y fótret gayatades o brancades mentres veiga que encara te mous, burro, borracho que tens que sé, que esta nit no mos dixarás dormí! Y entornánsen cap a dins, va tancá la finestra. Algúns dels veíns, que milló sabíen la condissió de aquell, en veu baixa li díen a Andreuccio:
- Per Déu, bon home, ves en Déu; no vullgues que esta nit te mato éste; vésten pel teu be. Andreuccio, espantat de la veu de aquell y de la pinta, y espentat per los consells de aquells, que li pareixíe que parlaben moguts per la caridat, tan apenat com may va pugué estáu dingú y desesperán de recuperá los seus dinés y la roba, per aon de día habíe seguit a la criadeta, sense sabé aón aná, va agarrá lo camí de tornada a la fonda.
Y ofenénli an ell mateix la corrompina que de ell mateix li arribabe, va aná cap al mar per a rentás, va tórse a má esquerra y va aná baixán per una carrera que se díe la Ruga Catalana (arruga); y después, caminán cap amún, va vore que veníen cap an ell dos persones en una llinterna a la má. Tenín temó de que foren de la guardia de la corte o atres homes disposats a fé lo mal, per a esquiváls, a una casota que va vore prop, cautamen se va amagá. Pero estos, com si an aquell mateix puesto hagueren sigut enviats, dixán an terra algunes ferramentes que portaben, van escomensá a miráles, parlán de varies coses sobre elles. Y mentres parlaben va di un:
- ¿Qué vol di aixó? Noto la pudina mes gran que may m´ha paregut aulorá. Y dit aixó, alsán una mica la llinterna, van vore al desdichat de Andreuccio y van preguntá:

- ¿Quí ña ahí?
Andreuccio callabe; pero ells, arrimánse en la llum, li van preguntá qué cosa tan asquerosa estabe fen allí. Andreuccio los va contá tot lo que li habíe passat. Ells, imaginánse aón li podíe habé passat alló, se van di:

- Segú que a casa del matón de Buottafuoco (bota foc) li ha passat aixó. Y giránse cap an ell, li va di un:
- Bon home, encara que haigues perdut los teus dinés, tens que doná moltes grássies a Déu de que haigues caigut y no haigues pogut torná a entrá a la casa; perque, si no hagueres caigut, estígues segú de que, una vegada adormit, te hauríen matat y hauríes perdut la vida en los dinés. ¿Pero de qué val ya lamentás? No podríes recuperá los dinés com que ñan estrelles al sel: y encara podríen assessinát si aquell sen que dius una paraula de tot aixó.
Y dit aixó, parlán entre ells un momén, li van di:

- Mira, mos has fet compassió, y per naixó, si vols vindre en natros a fé una cosa que aném a fé, la part que te toco sirá de mes valor del que has perdut.
Andreuccio, com estabe desesperat, va contestá que sí. Habíe sigut sepultat aquell día lo arzobispo de Nápoles, de nom micer Filippo Minútolo, y habíe sigut enterrat en riquíssims adornos y joyes, y en un rubí que valíe mes de singséns floríns de or, y estos volíen aná a robá; y aixina lay van di a Andreuccio, que en mes codíssia que ben aconsellat, en ells sen va aná. Y caminán cap a la iglesia majó, com Andreuccio putíe mes que una putput refregada a un femé, va di un:

- ¿No podríem trobá lo modo de que éste se rentare una mica, per a que no putixque tan?
Va di l´atre:

- Sí, estém prop del pou de Torubio, aon sempre sol ñabé una polea y una galleta o cubo; aném cap allá y lo rentarém en un santiamén.
Una vegada al pou, van trobá sol la maroma, se habíen emportat lo cubo; pel que juns van pensá lligál en la corda y baixál al pou, y que ell allí baix se rentare, y cuan estiguere llimpio estirare de la soga y ells lo pujaríen; y aixina u van fé. Va passá que, habénlo baixat al pou, algúns dels guardies de la siñoría (o pel caló o perque habíen corregut detrás de algú) tenín sed, an aquell pou van vindre a beure; y al vórels estos dos rápidamen van colá cametes ajudéume, sense acatássen los guardies que veníen a abeurás.
Y están al fondo del pou Andreuccio ya rentat, va menejá la corda. Ells, en sed, dixán a enterra los seus escuts, les armes y les túniques, van escomensá a estirá de la corda, creén que estabe penjat an ella lo cubo ple de aigua. Cuan Andreuccio se va vore prop del brocal del pou, soltán la maroma, en les máns se va agarrá a la vora. Veén aixó aquells dos, espantats, van afluixá la soga y van fugí lo mes rápit que van pugué. Andreuccio se va maravillá mol, y si no se haguere aguantat be, hauríe caigut un atra vegada al fondo, no sense gran mal o inclús la mort. Pero va eixí de allí y va trobá les armes que sabíe que los seus compañs no habíen portat, y encara mes se va extrañá.
Pero en temó y sense sabé qué fé, lamentánse de la seua fortuna, sense tocá res, va dessidí anássen; y caminabe sense sabé cap aón. Bambán aixina, se va topetá en los dos compañs, que veníen a tráurel del pou; y, al vórel, maravillánse mol, li van preguntá quí lo habíe tret del pou. Andreuccio va contestá que no u sabíe y los va contá lo que habíe passat y lo que habíe trobat fora del pou. Ells, donánsen cuenta de quí habíe sigut, rién li van contá per qué habíen colat y quí eren aquells que lo habíen tret. Y sense mes paraules, sén ya mijanit, sen van aná a la iglesia, y an ella van entrá mol fássilmen, y van aná al sepulcro, que ere de mármol y grandiós; y en un ferro que portaben van eixecá la llosa, que pesabe mol, només lo nessessari per a que un home puguere entrá a dins, y la van apuntalá. Y fet aixó, va di un:
- ¿Quí entrará a dins?

A lo que l´atre va contestá:

- Yo no.

- Ni yo - va di aquell- , que entro Andreuccio.

- Aixó no u faré yo - va di Andreuccio.

- ¿Cóm que no entrarás? A fe de Déu, si no entres te fotrém blau en un de estos ferros hasta que te veigám caure mort.
Andreuccio, acollonit, va entrá, y mentres entrabe va pensá:

«Estos me fan entrá per a engañám perque cuan los u hayga donat tot, mentres estiga tratán de eixí de la sepultura sen anirán als seus assuntos y me quedaré sense res». Y per naixó va pensá quedás en la seua part; y enrecordánsen del pressiós anell del que los habíe sentit parlá, cuan ya habíe baixat lay va traure del dit al arzobispo y sel va ficá ell; y después, donánlos lo báculo y la mitra y los guáns, y traénli hasta la camisa, tot los u va doná, dién que no ñabíe res mes. Ells, afirmán que teníe que está lo anell, li van di que buscare per tot arreu; pero ell, contestán que no lo trobabe y fen vore que lo buscae, los va tindre esperán un rato. Ells que, per un atra part, eren tan malissiosos com ell, diénli que continuare buscán be, al momén adecuat, van traure lo puntal que aguantabe la llosa y van fugí, dixánlo an ell a dins del sepulcro, com un tort a una lloseta. La angustia de Andreuccio consevol se la pot imaginá. Va probá moltes vegades en lo cap y en los muscles a vore si podíe alsá la llosa, pero se cansabe en vano. Vensut, va pédre lo coneiximén y va caure damún del arzobispo; y qui u haguere vist entonses mal haguere sabut quí estabe mes mort, lo arzobispo o ell. Pero cuan va torná a espabilás, va escomensá a plorá sense consol, veén que o moriríe allí si no veníe dingú a obrí, de fam y de pudina entre los cucs del mort, o si veníe algú y lo trobabe a dins, lo penjaríen per lladre. Y en estos pensaméns y están mol acollonit, va sentí per la iglesia que caminabe y parlabe molta gen, que anabe a fé lo que ell en los seus compañs ya habíen fet.

Cuan aquells van obrí y apuntalá lo sepulcro, van discutí quí teníe que entrá, y cap u volíe fé; pero después de una llarga disputa un móssen va di:

- ¿Quina temó teniu? ¿creéu que to se minjará? Los morts no se mingen als homes; yo entraré dins.

Y dit aixó, va ficá lo pit damún de la vora del sepulcro, va girá lo cap a fora y va ficá a dins les cames per a dixás caure al fondo.
Andreuccio, veén aixó, ficánse de peu, va agarrá al móssen de una cama y va fé vore que lo estirabe cap a baix. Lo móssen va fotre un crit tremendo y rápidamen se va aviá fora del arca: espantats tots los atres, dixán lo sepulcro ubert, se van doná a la fuga com si foren perseguits per sen mil dimonis. Andreuccio, mol alegre, va eixí fora y per aon habíe vingut sen va aná de la iglesia.

Aproximánse ya lo día, en aquell anell al dit, va arribá al mar y desde allí se va adressá a la seua fonda, aon va trobá als seus compañs y al messoné, que habíen estat tota la nit preocupats pel que haguere pogut passáli. Los va contá lo que li habíe passat, y lo messoné li va di que teníe que anássen de Nápoles per seguridat; aixina u va fé y sen va entorná a Perusa, habén invertit los seus dinés en un anell cuan a lo que hi habíe anat ere a comprá caballs.


SEXTA

sábado, 3 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, B

Babia (está en) – com Antonio Babia – Poble de León



estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»

babós (bolet), babosos, bateó, bateóns baboso, seta
babosera, baboseres donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá bajar
bache, baches – de bachá (baixá) bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit :
al carré pla vénen blat,
a Vilanova porgueres,
y al carré de La Muleta,
la flo de les bachilleres
alcahuete
bachillejá, chafardejá alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert /
San Antoni, San Antoni,
tú que estás per estes roques,
guárdam les cabres goludes
que no se mínjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques judías verdes
bachoquetes, bajoquetes judías verdes pequeñas
badá, badás agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá) grieta, grietas
badá, embelessás, quedás encantat embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
badall (batall de campana) badajo
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall bostezar
badallabe bostezaba
badats agrietados
bades – tú bades – (vore de vades) Grietas – tú agrietas
badina, badines – la badina negra del Parrissal de Beseit una badina es un pozo de agua – la badina negra del Parrizal de Beceite
bádminton bádminton
badoc, badocs, flo de la carbassera flor, flores de la calabaza
bagache, equipache, bagaches, equipaches – coneiximéns de una persona bagaje, equipaje
bagatela, bagateles – cosa de poca sustánsia y valor bagatela, bagatelas
bahorrina, coses asqueroses mesclades en aigua bruta. Grupo de gen roína y ofenedora, com los de franja morta a facebook cosas asquerosas mezcladas con agua sucia. Grupo de gente mala y ofensiva, como los de franja muerta de facebook
Bailarín, bailaríns, bailarina, bailarines – vore balladó, balladora bailarines, bailarinas
baile (de un poble) antic cárrec foral del reino de Aragó
https://es.wikipedia.org/wiki/Baile_(Cargo_foral)
baile de un pueblo, antiguo cargo, bayle o batle, en catalán batlle
báissa , báixa al carré si eres home ! No baixarás, no, perque eres un cagamandurries baja a la calle si eres hombre ! No bajarás, porque eres un cagabandurrias.
baissá, vore baixá bajar
baissabe, baixabe bajaba
baissáben, baixaben bajaban
baissada, baixada bajada
baissadós, baissadó (vore baixadó) Bajador, bajadores, por donde se baja
baissáem, baixabem bajábamos
baissáen, baixaben bajaban
baissáli, baixáli (an ell o ella) bajarle
baissarán, baixarán bajarán
baissaré, baixaré bajaré
baissáre, baixáre (si ell) bajara, bajase
baissárem, baixárem bajáramos, bajásemos
baissarém, baixarém bajaremos
baissaríen, baixaríen bajarían
baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)


baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)

bajado
báisse, baixe baja
báissen, báixen bajan
báisses, baixes bajas
baisset, baixet, baisseta, baixeta bajito, bajita
baisseta, vore baixeta bajita
báisso, báixo (yo) bajo
baissos, báixos (cuan) bajes
baix, a baix, abaix, abáis (Valjunquera) bajo, abajo
Baixá – baixo, baixes, baixe, baixém o baixám, baixéu o baixáu, báixen – baixat, baixada – baixára – baixaré – baixaría – báixa cap a baix (redundánsia) ! Puja cap amún ! bajar
baixaben bajaban
baixada, baixades (costa, costes) bajada, bajadas (cuesta, cuestas)
baixadó, baixadós, lo baixadó de la séquia de San Lloréns al horta majó de Beseit bajador, bajadores, por donde se baja
baixáe , baixabe, bachabe, bacháe bajaba
baixál (an ell), baixála (an ella) bajarlo
báixal, báixala ! bájalo , bájala !
báixali los fums! bájale los humos !
baixamar bajamar
baixán (g) - baixán de Fredes trobém Formenta bajando
baixáre bajara, bajase
baixarém bajaremos
baixat (p) bajado
baixe, bache baja
baixém, baixám bajamos
báixen, báchen bajan
baixes bajas
baixesa, baixeses bajeza, bajezas
baixo (baixá), bacho bajo
baixotet, baixoteta, baixet, baixeta, baix, baixa, baixos, baixes bajito, bajita
bala, bales bala, balas
Balada, balades (de bala) – escopetada, escopetades (escopeta) balazo, balazos, escopetazo, escopetada
balada, balades, baladeta, baladetes balada, baladas, baladita, baladitas
balagosto , balagosto, pelmodo , pelmodos, mamperlán - biga, bigues, viga, vigues de fusta al ráfec mamperlán, vigas de madera en el alero del tejado. Balaustre ?
balansades (caminá a) caminar de lado a lado
balansejáe (se) – ell , ella – un elefán se balansejábe a una taragaña balanceaba
balansejás, balansechás balancearse
balarrasa, aiguardén mol fort, com lo que ix del alambique a la fira de Ráfels, - tarambana - bala rasa aguardiente muy fuerte
balbussejá, cuan un chiquet o chiqueta escomense a parlá balbucear
balcó, balcóns, balconet, balconets balcón, balcones
baldamén, vore baldat cansancio muy grande


baldat, baldada, mol cansat, agotat agotado, muy cansado, agotada
baldrufa, galdrufa, trompina peonza
Balears, ses illes, les isles Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera Baleares
balinera, balineres, escopeta de balí, balíns balinera, balineras, escopeta de balines
balma, balmes (com la de Zorita, Surita) balma, cueva natural en una roca
baló, balóns, pantalóns curts (vore pilota) balón, balones, pantalones cortos
baloncesto, basket (vore basquet) baloncesto
ball, balls, de ballá baile, bailes, de bailar
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar
ballaben, balláen bailaban
balladó, balladora – Roberto es un bon balladó de jotes – ya tens balladora per a les festes ? bailador, bailadora, pareja de baile
balláe, ballabe bailaba
balláen, ballaben bailaban
ballán (g) bailando
ballará bailará
ballarém bailaremos
ballaren bailáramos
ballat (p) – vallat Bailado – vallado
balle baila
ballesta, ballestes Ballesta, ballestas
bambáen, bambáben (vore bambán) holgazaneaban
bambán (aná), bambá – Lambán va bambán y mentres aná cobrán. Marcelino Iglesias igual. José Antonio Durán Lleida tamé. holgazanear, pasar el rato
bambolles, bambolla, bambolleta, bambolletes ampolla, burbuja, ampollas, burbujas
bañ, bañs baño, baños
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ
(a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)



banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats mojado, mojados
banbán, bambán holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit. banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) -
Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra.
Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá.
Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres.
Arena acumulada a la vora del mar.
Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo.
Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales.
Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua.
Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
banda, bandes banda, bandas
bandada de muixóns, eixám si són abelles, volada de muixóns – vore avería bandada, bandadas - averío, banda, banco, tropel, muchedumbre
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría bandear las campanas
bandeja, bandejes bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes bandejita, bandejitas
bandera, banderes bandera, banderas
banderilla, banderilles banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa banderillero, banderilleros
bando, bandos bando, bandos
bañe (se) se baña
bañera, bañeres bañera, bañeras
bañet, bañets bañito, bañitos
bañéu (no tos) mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo. colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen Pelea, reñir, pelear
barallofa, ballarofes del panís, burufalla, burufalles, bufarralla, bufarralles - A Valderrobres diém barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplée per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio. Lo que envuelve a la mazorca de maíz.
barana, baranes, sobrebarana, sobrebaranes, baraneta, baranetes, barandat, barandats (del balcó, de la terrassa) baranda, barandilla, pasamanos, barandado, barandal, antepecho, comulgatorio
barat, barats, barata, barates barato, baratos, barata, baratas
barba, quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro – barbé, barbera barba, barbas – barbero
barbáric, barbárics, bárvaros (tribus del nort) bárvaro, barvárico
barbaridat, barbaridats barbilla
barbeta, barbilla barbilla, barbita
barbilla, barbilles – se porten de maravilla los meus collóns y la teua barbilla – barbeta, barbetes barbilla, barbillas – se llevan de maravilla mis cojones y tu barbilla.
barca, barques barca, barcas
barco, barcos, barca, barques, barcota, barcotes, barqueta, barquetes, barquet, barquets barco, barcos, barca, barcas, barcaza, barcazas
bardissa: esbarsés y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts,  etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.
barón, baróns (títul nobiliari) Barón, barones (título nobiliario)
barra (de pa, de fusta, de ferro), barres barra, barras (de pan, de madera, de hierro)
Barrabassada, barrabassades, travessura, chiquillada, sagalada, desatino, despropósit, disparate, barbaridat barrabasada, travesura, chiquillada, desatino, despropósito, dislate, disparate, atropello, barbaridad
barraca, barraques, barracó, cabaña – foc a la barraca ! (No u digáu a Queretes, que ña un pub en este nom) - barracó, caseta, chossa, chabola, refugio, refugi, albergue, almassén barraca, barracas, cabaña, cabañas, barracón, caseta, choza, casilla, chabola, refugio, albergue, almacén
barrada, barrades, cop en una barra : palanca, tranca, vara, varilla, barreta, barró, barrot, eje, ferro, riel, garrot, mostradó golpe con una barra, barrada - palanca, tranca, vara, varilla, rejón, barreta, barrón, barrote, eje, hierro, lingote, riel, palote, carril, mostrador, bajío, bajo, encalladero, arrecife
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla barranco, barrancos - despeñadero, precipicio, torrentera, barranca, cauce, descolgadero, quebrada, rambla, ramblazo, rehoyo, sima, atolladero, bancal
barrecha, barreja, mescla de aiguardén y moscatell o mistela (barrejats) aguardiente y moscatel o mistela mezclados
barrejat, barrechat, barrejats, barrechats, barrechada, barrejada, barrejades mezclado, mezclados, mezclada, mezcladas
barrera, barreres barrera, barreras
barres, mandíbula, mandíbules /
si només calguere obrí les barres
y caiguéren butifarres ! - vore barra
mandíbula / si solo hiciese falta abrir las mandíbulas y cayeran morcillas !
barri, barris Barrio, barrios
barró, barróns (vore barra) - viga, tauló, traviessa, travessé, llistó viga de madera, travesaño, madero, traviesa, larguero, listón, tabla, tablón
barrócul, barróculs, pedra, pedres – vore códul piedra, piedras
barroques, del barroco – vore barrócul, es una pedra. barrocas, del barroco
Barrot, barrots, barrotet, barrotets - barra, vara, barreta, tocho, travessé, varilla barrote, barrotes - barra, vara, barreta, palo, travesaño, palitroque, varilla
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten – barruntaría – barruntára – barruntaré – Barrunta de La Portellada – barruntos - conjeturá, sospechá, presumí, suposá, aulorás, inferí, intuí, malissiá, olfatejá, prevore, pressentí, pressuposá
barruntáe, barruntabe (ell) barruntaba
barruntáen o barruntáben barruntaban
barruntán (g) barruntando
Barselona, Barchinona, Barcino Barcelona, Barchinona, Barcino
Bartolomé, patró de Beseit, La Fresneda, etc – la flauta de Bartolo, Bart Bertumeu o Bertomeu no se diu. San Bartolomé
bártuls (los) bártulos
barullo , confussió, follón, jaleo, abalot, algarada, algarabía, barahúnda, escándol, soroll, tumulto,
dessórden, confussió, rebombori, enredo
barullo , confusión, follón, jaleo, alboroto, algarada, algarabía, barahúnda, escándalo, ruido, tumulto,
desorden, confusión, mezcolanza, revoltillo, revoltijo, enredo, embrollo
basa, al guiñot, cuan has guañat una vegada y tens cartes de basa cartas que se han ganado en el juego (guiñote)
basá, fundamentá, fundás, fé los solaméns, apoyás, justificá, probá, demostrá, assentá, descansá, gravitá, apoyá, simentá basar, fundamentarse, fundarse, apoyarse, justificar, probar, demostrar, asentar, descansar, gravitar, apoyar, cimentar
basca (vasca no), molta caló, calicha, calina, calorina, bochorn, bochorno mucho calor, bochorno
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana.... báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
basse, basses (ante notari) base, bases (ante notario)
basseta, bassetes – vore bassa - balseta, balsetes, com lo carré Balseta de Fórnols y la bassa. - La bassa de la culada a Pedro Saputo balsita
Bassí, bassíns, orinal, orinals Orinal, bacín
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella. bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas.
Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá. tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló bastamos (nos)
bastidó, chasis, esqueleto, armadura, entramat bastidor, chasis, armazón, esqueleto, armadura, entramado
bastíssim, bastíssims, mol bastos, bastíssims com un condó de espart, bastíssima, bastíssimes bastísimo
bata, bates bata, batas
batall de la campana (badall) – badall, badallá es obrí la boca y dixá eixí aire (bostezar) badajo de la campana – bostezo, bostezar
batalla, batalles batalla, batallas
batalladó, guerrejadó, combatiu, campejadó, combatién, esgrimidó, guerrero, guerrillé, soldat batallador, belicoso, beligerante, aguerrido, combativo, campeador, combatiente, esgrimidor, guerrero, guerrillero, pendenciero, soldado
batea , palangana gran per a rentá roba / batea del mar per a les ostres, mejillóns, músclos / Batea de Tarragona / bandeja, artesa, contenedó, caixó batea, bandeja, azafate, dornajo, artesa, vagón, contenedor, cajón
batec, batecs del cor (bategá) latidos del corazón (latir)
batech, batejos, batechos bautizo, bautizos
batechá, batejá bautizar
bategá lo cor latir el corazón
batejá - batejo (yo) a mon fill, a ma filla, bateges, batege, bategém o batejám, bategéu o batejáu, batégen bautizar
batejat, batejada – te bategen lo padrí y la padrina, los padríns, los meus són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín Ros. Eloy Otín Gil y Óscar Otín Gil parlen chapurriau de Tamarite, tamaritá. bautizado, bautizada
batería, bateríes batería, baterías
batía, batíes, batíe, batíem, batíeu, batíen (passat de bátre) Batía - pasado de batir
batín, bata, bateta batín, bata, batita
batolla, barra per a fé caure les anous, ameles, de fusta o les modernes de polietileno vara para almendras, olivas, nueces
batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)


batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)

varear con batolla, vara de madera o polietileno
batre – batixgo, batíxes, batíx, batím, batíu, batíxen – batría – batín (g) – era de batre – batiguéra – batiré batir
baturro , baturra


baturro, baturra, Carlos Rallo Badet, Calaseit, yo no chapurrejo res, yo parlo lo chapurriau
Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, no chapurrege res, parle lo chapurriau, pero está mol catalanisat.

baturro , baturra
batut, batuda (batre) batido, batida
baubo, bauba – dits baubos, que están torpes, pel fret o per un cop. - abaubat, abaubada – bauba, baubes bobo, boba, bobos, bobas
Baúl, baúls baúl, baúles
bayeta, bayetes per a llimpiá bayeta, bayetas
Be – Cóm estás? Estic mol be, grássies. Bien – Cómo estás? Estoy muy bien, gracias.
beata María (arraíls de una planta de la que se fa una beguda en aiguardén) beata María, raíces de una planta de la que se hace una bebida con aguardiente
beata, beates, beato, beatos beata, beatas, beato, beatos
beatería (vore beata) Remover los tizones del fuego.
bebam ! Cóm tos agrade lo mam, la mamera ! Bebamos !
bebé, bebés, vore chiquet bebé, bebés
bebedó, bebedora, que beu (normalmén massa, o mol), bebedós, bebedores – vore abeuradó bebedor
bebén (g) vore beure bebiendo
bebíe (beure) bebía
bec (yo) beure bebo
bec, becs, pic, pics de un muixó pico, picos
becada (fé una), becades, becáes, becadeta, becadetes – dormí un rato, mija michdiada dormir un rato, media siesta
begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra. :)


begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra.

begonia, begonias – Begoña es una pocavergüenza, me ha arrancado las begonias que tenía en la ventana.
beguda, begudes bebida, bebidas
beguéren (ells) bebieran
begut (p) beure bebido
belá una ovella o una cabra, la ovella bele
– Cóm estáu ?
- Beeee
- Pos si estéu be men vach.
balar
belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva curvar, curvarse, doblar,doblarse
belcábe (belcá), belcáe


belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva  curvar, curvarse, doblar,doblarse  belcábe (belcá), belcáe


torcía, curvaba
belcada, belcat, doblegada, doblegat, belcats, belcades (vore gayata) doblada, en forma curvada (ver gallata : cayado)
belcats torcidos, curvados
Belcebub, Belcebú, lo dimoni de Queretes no, lo del infern, diable, Satanás Belcebú
belco (yo) , belcá Tuerzo, curvo, de torcer, curvar
Belén, Beléns, de Nadal, aon va náixe Jesús de Nazaret Belén
Belenguera (la), prat, planet, a Beseit. Se puje desde lo pla de les mines (lo plano) cap a la esquerra y amún. La Belenguera, prado, llano, Beceite
belga, belgues, de Bélgica belga, belgas
bellaqueríes, bellaco, bellaquería – roín, o que té picardía bellaquería, bellaquerías, bellaco, ruín
bellesa (vellesa es de vell, agüelo) belleza
belleses bellezas
bellíssim bellísimo
bellíssima, mol bella bellísima, muy bella
bellíssimes bellísimas
bellota, bellotes, billota, billotes, de roble o de carrasca billotero de La Fresneda (mote) bellota, bellotas, de roble o de encina
ben (fet) bien (hecho)
benasqués, de Benasque - aragonés de allí (patués) Benasqués – aragonés benasqués
benaventurats, benaventurades bienaventurados, bienaventuradas
bendigue bendiga
bendissió, bendissións bendición
benéfic, benéfics, benéfica, benéfiques benéfico, benéficos, benéfica, benéficas
benefissi, benefissis beneficio
benefissiat, benefissiada riña, pelea
beneí (ben di) – yo beneíxco, beneíxes, beneíx (normalmén lo móssen), beneím, beneíu, beneíxen – benediré – benediguera – beneín (g) bendecir
beneín (g) (beneí) bendiciendo
beneínla, beneínlo bendiciéndola, bendiciéndolo
beneít, beneíts, pa beneít, pans beneíts, beneída, beneídes – a Mallorca, benéit es tonto, simple bendito, benditos
beneíxco (beneí) bendigo
beneíxque (beneí) – Déu te beneíxque ! bendiga
benevolénsia benevolencia
benifissiánsia, benefissiénsia, caridat beneficencia
benigna, benignes, benigne (tumor per ejemple) benigna, benignas, benigno (tumor por ejemplo)
benignamen benignamente
benignidat benignidad
bens, possessións bienes, posesiones
benvingut, ben vingut, benvinguda, benvingudes – com la cansó de Miguel Ríos : benvinguts ! Als fills del rock & roll bienvenido, bienvenidos, bienvenida, bienvenidas
benvolgut, benvolguts, benvolguda, benvolgudes (bien) querido, querida
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré merendar
berenán (g) merendando
berene (berená) merienda
bereném (berená), berenám merendamos
berénen (berená) meriendan
berenes (berená) meriendas
berenéu, berenáu (berená) romper, esclafar
bereno (berená) meriendo
berénon (berená) romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea) ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada besar
besabe, besáe besaba
besál besarlo
besála besarla
besáli rota, que tiene una hernia, roto
besám besarme
bésam ! Bésame !
besamáns


besamáns

besamanosMuestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo.
Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla besándola
besánlo besándolo
besátos besaros
Beseit Beceite
beset, besets, bes, besos besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles ganado (normalmente ovino)
béstia, bésties bestia, bestias
bestialidat bestialidad
beta, veta (de carbó) veta de carbón
beu bebe
béuen beben
beuré beberé
beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
béurel beberlo
béurela beberla
beurém beberemos
béures (aixó no pot béures !) beberse
beuríe bebería
bezó, bessó (los Bujets de Beseit, los Falgás o Falgássos, los Prat de Compte son bessóns), bessonada - ovella bessonera – vore mellíssos gemelo, gemelos, mellizo, mellizos
biblioteca, biblioteques biblioteca, bibliotecas
bichac, bichacs (bolet) seta con este nombre
bicho , bichos – bicho : primentó mol picán, si se li refregue al cul del macho corre mol, se abalote – mol bons en fesols tous bicho, bichos – guindilla
bidé, bidet, bidés, bidets, al wc bidé, bidet
bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !


bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !
Héctor Moret Coso, aragonés de Mequinensa

bigote, bigotes
bigotet bigotito
bilingüe, que parle dos llengües, com chapurriau y castellá, catalá y valensiá, valensiá y fransés, aragonés y chapurriau bilingüe
billar, billars sale, verbo salir
billet, billets billete, billetes
bingo, bingos, binguero, bingueros, binguera, bingueres / vingueres en v de víndre



bingo / vinieras, vinieses
binomio binomio
biográfic, biográfics, biográfiques biográfico, biográficos, biográficas
biología biología
biológica, biológiques biológica, biológicas
biológicamen biológicamente
biológiques, biológic biológicas, biológico
birla, birles – lo birlot se tire, ñan 6 y ne té que quedá una de peu bolos, juego
birlat (g) de birlá, robá birlado, robado
bislay, de bislai, mirá de reúll mirar de reojo, con el rabillo del ojo
bisnaga – planta Ammi visnaga, viznaga, visnaga viznaga o visnaga
bissagra, bissagres bisagra
bissi, bissis, bissicleta, bissicletes Saltar , saltado, saltada
bissiesto, bissiestos, añ que té un día mes, 29 de febré bisiesto
bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC, partit de Luisico Companys


bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC


erc teníe la seua propia CHECA per a eliminá los cadávers y los aviáen als forns

bizco
bizcocho, bizcochos bizcocho, bizcochos
blana, bla, blan – esta terra está mol blana, está tot blan después de ploure, no se pot entrá a la finca – este pa está bla blanda, blando
blanamen (bla) blandamente
blanca, blang, blanc, blanques, blangs, blancs saludo a una persona, eh tú !
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré les costelles – blandí una espasa Ablandar – golpear - empuñar, enarbolar, agitar, levantar, alzar, amenazar, arbolar, balancear, blandear, mover
blanquejá, pintá de blang – si es en cals, encalá blanquear, si es con cal, encalar
blanques, bllanques, blang, bllang, blangs – la BLL es de La Litera , Llitera blancas, blanco, blanca, blancos
blanquinosa sano, sana
blanquíssim, blanquíssima blanquísimo, blanquísima
blanquíssimes blanquísimas
blanquíssims, blanquíssim blanquísimos, blanquísimo
blans, blanes blandos, blandas
blasfemadó, blasfemadora, blasfemo, blasfema blasfemo
blasfemám, blasfemém sargus, planta
blasfemat blasfemado
blasfeméu, blasfemáu blasfemáis
blasfémia, blasfémies blasfemia, irreverencia, palabrota, taco, juramento, execración, grosería, imprecación, injuria, maldición, reniego, ultraje, vituperio
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat - bllat colrat es chapurriau, ordi ve de ordio - hordio aragonés trigo
blau – lo sel es blau – blaus, blava, blaves, blavet, blavetes azul
blava azul (femenino)
blavenc, blaveng azulado
blavet azulete
blavós, blavosa azulado, azulada
bleda , bledes acelga, acelgas
bloquejá, bloqueján (g) se les ha hecho un nudo en la garganta
bloqueján bloqueando
bllanca, bllanques, blanca, blanques, bllanc, bllancs (a La Litera o Llitera) blanca, blancas
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache bueno, buenos, buena, buenas, buen
boato (Del lat. boatus, crit, mugit), pompa pompa, boato
boba, bobo, bobes, bobos boba, bobo, bobas, bobos
bobada, bobades bobada, bobadas
bobería, bobada bobería, bobada
bobet, baubo, baubet, bobeta, baubeta, baubetes, bobetes bobalicón, bobito, bobita, bobalicona
boca, boques, lo que té boca se equivoque boca, bocas
bocadillo, bocadillos, entre pa y pa se fique algo de embutit, magre, etc (entrepà català) bocadillo, bocadillos
boch, boija, boijos, boiges, bochos, boches – lloco, lloca loco, loca
bocha, boches planta, mata, - bola, esfera, bala, boliche, bolo, petanca
boda, bodes boda, bodas
bodega, bodegues bodega, bodegas
bófia – cuan un se fot un rot, se fique la ma uberta damún del cap y se diu.



cuando alguien eructa, se pone el palmo abierto en la cabeza y se dice bófia
boina (funda mental, es fundamental sobretot per a Arturo Quintana), boines – porten un pitorro o pichorro a dal de tot



boina - gorra, chapela, casquete, gorro, txapela
boira, boires (broma, dorondón, paora)


boira, boires (broma, dorondón, paora)




niebla, nieblas
boix, boixos – cullera de boix fusta de boix es un llibre de Camilo José Cela, lo que díe que no es lo mateix está adormit que está dormín, ni futut y fotén. boj, planta – madera de boj
bola, boles bola, bolas
bolero, boleros bolero, boleros
bolet, bolets - bolet de bestiá seta, setas - seta de ganado
boleteta, boletetes - tricholoma Terreumbruneta, brunetes boletes de la neu, boletes de rosá a Monrochmoreneta, morenetes fredolic, fredolics a Cataluña


boleteta, boletetes - tricholoma Terreum – bruneta, brunetes – boletes de la neu, boletes de rosá a Monroch – moreneta, morenetes – fredolic, fredolics a Cataluña
foto de Jorge López Esteban, de Alcañís

seta tricholoma Terreum
boleto, boletos per a un sorteo o sortech, lotería boleto, boletos
boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos
bolicha (aiguanéu) aguanieve
bolillos (encaje de) bolillos (encaje de)
bolso, bolsos bolso, bolsos
bomba, bombes bomba, bombas
bombechá, bombejá bombear
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría

bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos

bombear

bombeo, bombeos
bombero, bomberos, bombera, bomberes – bomberets : mote de Beseit bombero, bomberos
bombeta, bombetes bombita, bombitas
bombilla, bombilles bombilla, bombillas
bombó, bombóns bombón, bombones
bombo, bombos – una dona en bombo (preñada) – bombo de la llavadora – bombo del sorteo de Nadal bombo, bombos
bombolla, bambolla, bombolles, bambolles, ampolla, ampolles (burbuja, burbujes) ampolla, ampollas, burbuja, burbujas
bon, bon día, bon jan buen, buen día, buen tipo
bona, bo – men ha passat una de bona – aixó está mol bo – bones, bons – está de bon añ (gort, gorda) buena, bueno
bonachón, bonachóns, bonachona (bona chona es un atra cosa), bonachones bonachón, bonachones, bonachona, bonachones
bonansa bonanza
bondadós (bo) bondadoso, bueno
bondadosa (bona), bondadós bondadosa, bondadoso
bondat bondad
bondat (fé) portarse bien
bones buenas
bonica, boniques, bonico, bonicos, bonic, bonics, majo, majes – eres mes bonica que un remolque de Delfín acabat de pintá. bonita, bonitas, bonito, bonitos – eres más bonica que un remolque de Delfín acabado de pintar.
bonicos (fesols), fesol bonico – tamé se pot di : qué bonico que es lo sagalet de casa fesols. judías marrones
boníssim buenísimo
boníssimes buenísimas
boníssims buenísimos
bons buenos
boqueró, boquerón, boqueróns en vinagre, escabeche (se li diu anchoes encara que no sigue este peix) boquerón, boquerones (se le llama anchoas aunque no sea este pescado)
boqueta boquita
boquete, boquetes, forat (a una paret) boquete, abertura, orificio, agujero, brecha, angostura, portillo, embocadura, rotura
bora, vore vora orilla, lado
borboll, borbollá, soroll de l'aigua als saltadós, cascada, cascades, salt, salts – brogit si es mes inténs - murmullo, borbotar, borbollar - borbotar - espumajear – hervir
borborigmo, borborigmos – soroll que fa l'aire per les tripes al móures. Borborigmo – ruidos de los intestinos (tripas) al moverse
borchaca, borchaques (vore burchaca), bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo, bolsillos
bordá – cusí – lladrá : lo gos borde, lladre bordar – coser – el perro ladra
borda, bordes (sireres, olives) - bort, borts (sirés) – fill bort – borde
borde, sin injertar – hijo fuera del matrimonio - orilla, canto, bordillo, chaflán, extremo, labio, linde, margen, arcén, rebaba, reborde, resalto, saliente, vivo, arista, límite, marco, filo
bordáe, bordabe bordaba
bordats, bordades bordados, bordadas
Bordo – barco – bordá (cusí) bordo (barco) – bordo de bordar
borgoñón, borgoñóns, de la Borgoña, Bourgogne Borgoñón , borgoñones
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, capsot, cap de soca, cap de suro , borinota sinónimos de tonto, tonta
borles, borla si él bajara o bajase
borrá , borrás – borro, borres, borre, borrém o borrám, borréu o borráu, bórren – s´ha borrat, borrada – borraría – borrára – borraré – borró – borrats, borrades borrar
borraco , borracos (chichón, chichóns) – barchichón de Areñs de Lledó s´ha fet un borraco. chichón, chichones
borrachín, borrachina, borrachíns borrachín, borrachina, borrachines
borracho, borracha, borrachos, borraches borracho, borracha, borrachos, borrachas
borrades, borrats borradas, borrados
borraina , borraines borraja, borrajas, verdura
borralló, tros de llana o de estopa separat del borrissol (pelussa, borró, borrim, borrissó) trozo de lana o estopa separado del montón
borrán (g) borrando
borraría (yo) borraría
borraríe (ell, ella) borraría
borrascós, borrascoses – de borrasca, borrasques puntes borrascoses, Wuthering Heights, novela de Emily Brontë borrascoso, borrascosa, de borrasca, borrascas, tormenta, tempestad, temporal, tromba, tifón, torbellino, huracán, tronada, inclemencia, cellisca, vendaval, aguacero, ciclón
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para coger almendras, olivas, etc
borrat, borrada borrado, borrada
borrego, borregos, mascle de la ovella, mardá, mardáns borrego, macho de la oveja, cordero, añojo, ternasco,
apocado, necio, memo, tonto, infeliz, pusilánime,
sin personalidad
borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes, corderet, corderets, cordereta, corderetes borreguito, borreguita
borrós, borrosa borroso, borrosa
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat borde
bosc, bosque, boscos, bosques – Bosque (apellit) : A Tomás Bosque de La Codoñera li enchise lo chapurriau. bosque, bosques
bosquet, bosquets bosquecillo, bosquecillos
bossá , bossás, atascá, atascás – bossá : vomitá (bossada, vomitada) atascar, atascarse – vomitar
bossa, bosses, bosseta, bossetes bolsa, bolsas
bossaba – embossaba – si se trate de dinés, tamé diém embolsaba Vomitaba – embolsaba
bossada, bossades bolsa llena
bossal, bossals bozal, bozales
bossém (bossá) – embossém (bossa) vomitamos – embolsamos
bossí / ovella que bele, pert lo bossí – vore embossinás – A Aiguaiva : fé un bossí es fé un mosset bocado de comida – oveja que bala pierde el bocado – atragantarse – En Aguaviva : tomar un bocado
bossinada, cop, bufetada bofetada
bot, bots salto, saltos, bote, botes
bota, botes bota, botas
botá, fótre un bot, saltá, botá foc, botás foc, s´ha botat foc botar, pegar saltos, prender fuego
botáe o botábe, botabe – votáe o votabe, de votá (a les urnes comprades a Aliexpress per al butifarréndum de Cataluña) Botaba – votaba
botella, botelles botella, botellas
botelleta, botelletes botellita, botellitas, botellica, botellicas
botellón, botellóns, botellota, botellotes botellón, botellones
botera, boteres – per aon passe lo gat, gaterabarri de Beseit, Calle Villaclosa – a vegades se li diu gatera a una gatina = borrachera. A Mallorca, Tomeu Penya cante: D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar
Gatera, agujero en la puerta o pared para el gato
boticari, boticaris, boticaria, boticáries boticario, farmacéutico, farmacéutica, boticaria
botiga, tenda tienda, botica
botigué, botigués, tendé, tendés, tendera, tenderes, botiguera, botigueres tendero, tenderos, tendera, tenderas
botó, botóns, botonet, botonets botón, botones
botonet, botonets botoncito
botovadéubotuadell, batuadell a ses illes voto a Dios
bou, bous toro, toros
braga, bragues braga, bragas
bragué, bragués - braguero aragonés ubres, tetas de una cabra, vaca, etc 
bragueta, braguetes – tens la farmássia uberta, tens la bragueta uberta, te se escapará lo muixonet bragueta, braguetas – tienes la farmacia abierta, tienes la bragueta abierta
bram, brams (vore crit, crits) grito, gritos
bramá (v) – cridá fort - está ruén, mol calén bramar - muy caliente, ardiendo
bramáe o bramábe, de bramá Bramaba
branca, branques, brancada, brancades sucia, sucio
brancal de una porta, pedra an terra a la entrada de una casa, per fora Piedra en el suelo en la entrada de una casa, por fuera
bras, brassos, brasset, brassets – vore abrassá, abrás, abrássos brazo, brazos
brasa (vore caliu) brasa
brasé (brasa) – se fée aná a les cases per a calentás, mol perillós, mort dolsa brasero, se usaba en las casas para calentarse, muy peligroso, muerte dulce
brases (brasa) brasas
braseta (brasa) brasita
brasseo (bras) movimiento agitado de los brazos
brassileño, brassileña brasileño, brasileña
brassada brazada
brassos brazos
bravuconades bravuconadas
bravura, bravesa, bravo (bou), bravos, brava (vaquilla), braves bravura, bravo, brava
Bregá – brego, bregues, bregue, breguém o bregám, breguéu o bregáu, bréguen - bregáen, bregaben – bregaría – bregára – bregaré Trabajar con entrega y luchando contra las dificultades. Realizar suertes diversas en la lidia del toro.
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen
(casi com la siudat dels músics a Alemania)
vendimia, vendimiar
brena, berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda, merendar
bresca, mel a dins de la sera miel con la cera de abeja
breve, breves, breu, breus breve, breves
brevemen, breumen brevemente
breviari, breviaris (missa) breviario, breviarios (misa)
brevíssim brevísimo
brillá – brillán (g y adj) – brillo, brilles, brille, brillém o brillám, brilléu o brilláu (per la ausénsia), brillen – brillara – brillaré – brillat, brillada brillar
brillabe, brilláe brillaba
brillaben, brilláen brillaban
brilláe, brillabe brillaba
brilláen , brillaben brillaban
brilláes, brillabes brillabas
brillán (g) , brilláns Brillando, brillante, brillantes
brillat brillado
brillo brillo
brincá – brinco, brinques, brinque, brinquém o brincám, brinquéu o brincáu, brínquen – brincára – brincaré – brincaría brincar
brincáen, brincaben brincaban
brincán brincando
brindá , brindás – me vach brindá a ajudáli brindar, brindarse, me ofrecí a ayudarle
brindat brindado
brisa, brises, raím prensat hollejos de la uva
brisca, joc de cartes brisca, juego de cartas
brissa, brisses, ventet brisa, brisas
brogit, brugit, soroll del aigua al caure ruido del agua al caer, borbotón
broma, bromes – (boira, dorondón, niebla) – fé broma, está de broma, sé de la broma, bromiste Niebla – broma
bromejá, fé broma, sé de la broma bromear, hacer bromas, ser bromista
bromeján bromeando
bromistes bromistas
bronca, bronques bronca, broncas
brosquill, brosquills, malea, malées maleza, tipo de vegetación
brossa, brosses – brocero, brocera (brut, asquerós) broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,
brot , brots, brotet, brotets brote, brotes
brotá – puntá, traure rechitos, traure brot, brots brotar, brote
brotabe brotaba
bruixa, bruixes bruja, brujas
bruixot, bruixots brujo, brujos
bruma, broma, abromat al mar o prop del mar bruma, tipo de niebla del mar
brumí, brumín (g), aná brumín, mol depressa, (broom) – brumí un abogot ir muy deprisa, zumbar un zángano
brut sucio
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucia, sucio
brutalidat brutalidad
brutíssia suciedad
bruto, bruta (tamé de brutíssia) bruto, bruta
bruts, brutes sucios, sucias
bucejá bucejo, buceges, bucege, bucegém o buceém, buceéu o bucegéu, bucégen o bucéen bucear
buceján (g) buceando
bucejat – bucejá, buceá Buceado - bucear
buche, buches, pap de un muixó, paps buche, buches
budell, budells – budiell, budiells – tripa, tripes intestinos, tripas
bueno, pos bueno, bueno pos, pos vale, vale pos bueno, pues bueno, pues vale
buey, bueys buey, bueyes
bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar
bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) pedo silencioso / sopla
bufa, vejiga – bufa o búfa aquí ! (bufá) vejiga – sopla
bufabe soplaba
bufadó (de bufá) / forat a les roques per aon l´aigua puje, com a Peñíscola / furigañ a Lledó



Soplador / topillo
bufáe, bufabe soplaba
bufáes, bufabes soplabas
bufán (g) soplando
bufánla soplándola
bufat (p) de bufá soplado
bufera, capassidat de bufá capacidad de soplar
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo, bufetades, bufeteos bofetada
bufit, bufits (bufá) soplido, soplidos
bufonades, bufonada, bufón, bufóns, payassada, payassades bufonada, bufonadas
buganvilla (flo, florera, planta) buganvilla
buidá – buidán (g) – buido, buides, buide, buidém o buidám, buidéu o buidáu, búiden – buidára – buidaría – búida esta engerra ! vaciar
buida, buit, de buidá vacía, vacío
buides, (vuides), cuan díxes algo forro, buit vacías
buit, forro vacío
Buitre , buitres – cuáns buitres vols ? Ne vull tres. buitre, buitres
bujía, bujíes bujía, bujías
Bula, bules del Papa de Roma Bula, bulas del Papa de Roma
bulbo, bulbos bulbo, bulbos
búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgares búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgaras
bulto, bultos, bultet, bultets bulto, bultos, bultito, bultitos
bull l´aigua a 100 grados sentígrados hierve el agua a 100 grados centígrados
bulla bulla, jaleo, pelea
bullen hierven
bullí (v) – li falte un bull, com a Manuelico Río Hijado Hervir – le falta un hervor
bullides hervidas
bullíe hervía
bullíen hervían
bullín témpano de hielo
bullín (g) – tením que aná (veén) mirán si la lleit está bullin Hirviendo – tenemos que ir viendo si la leche está hirviendo
bullire, bulliguere (bullí) hirviera, hirviese
bullissi bullicio
bullit, bullida hervido, hervida
buñol, buñols buñuelo, buñuelos
buque, buques buque, buques
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, burchasoques escarbar
burchacha, burchaques, bolsico, bolsicos, faltriquera, faldriquera, faldriqueres, faltriqueres bolsillo, bolsillos, faltriquera
burchaqueta, burchaquetes bolsillito, bolsillitos, bolsillico
burdamen burdamente
burgués, burguesos, burguesa, burgueses Burgués, burgueses, burguesa, burguesas
burla, burles burla, burlas
burladero, burladeros a la plassa de bous, per a burlá (féli la burla) al bou burladero de la plaza de toros, para burlar al toro
burladó, enfotedó, a vegades, lo burladó ressulte burlat, del enfotedó sen enfóten uns atres burlador
burláe, burlabe burlaba
burlánse burlándose
burlat, burlats burlado, burlados
burlón, enfotedó, burlona, enfotedora burlón, burlona
burra burra
burret, burrets burrito, burritos
burreta, burretes burrita, burritas
burrifalda, burrifaldes (vore butifarra) morcilla, morcillas
burro, burra, burros, burres – ruc, ase - somera
lo radé burro de cuatre potes de Beseit seguramén va sé Moreno, lo de Vidal, de dos ne queden mols, ne van naixén encara y ne venen de atres puestos
burro, burra, burros, burras
burufalla, burrufalla, borrufalla, fullarasca, paregut a barallofa hojas y ramitas en el suelo, hojarasca
buscá – buscat, buscada – buscán (g) – busco, busques, busque, busquém o buscám, busquéu o buscáu, búsquen – buscára – buscaría – buscaré buscar
buscabe buscaba
buscabulles buscabullas
buscadó, buscadós , buscadora, buscadores buscador , buscadores, buscadora, buscadoras
buscáen, buscaben buscaban
búscal Búscalo !
buscál buscarlo
buscál, buscála, buscáls, buscáles buscarlo, buscarla, buscarlos, buscarlas
búscala búscala
buscála buscarla
buscáles buscarlas
buscáli buscarle
búscam búscame
buscám buscarme
buscán (g) buscando
buscánles, buscánlos buscándolas, buscándolos
buscánne - has trobat bolets ? No, hay estat buscánne una hora y res. Has encontrado setas? No, he estado buscando (setas) una hora y nada.
buscánse buscándose
buscára buscara, buscase
buscarán buscarán
buscaríe buscaría
buscaríen (ells,elles) buscarían
buscat, buscada buscado, buscada
búscateu tú ! búscatelo tú !
buscats, buscades buscados, buscadas
buscáutos, busquéutos buscaos
busco (yo) busco
búscon (buscá), buscona, que se arrime an algú buscán algo buscón, buscona
busque (ell) busca
búsqueda, busca búsqueda
busquém buscamos
busquéules buscadlas
butaca, butaques toleraremos
butano , bombona, bombones de, butano Sénder o Sender ? a Híjar. butano, botella de
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós, butifarres morcilla, morcillas
buzón, buzóns, de correus, lo correu


buzón, buzóns, de correus, lo correu
nova ofissina de Correos a Valderrobres

buzón, buzones de correo, correos