Mostrando las entradas para la consulta trassa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trassa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de agosto de 2026

Trapenar, Tras, Trassa, Estraissa, Retrah, Retrag, Atras, Detras, Trasmeliar, Trau, Travar - Tregan

Trapenar, v., s'évanouir, chanceler.
Al premier uc
Trapenar sa valensa.
Sordel: Non pueis mudar.
Au premier cri sa vaillance s'évanouir.
ANC. ESP. Traspellar. IT. Trapelar.

Tras, s. m., trace.
Voyez Denina, t. III, p. 83.
Greu i ve pas, cami, tras ni esclaus.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement y voit passage, chemin, trace ni vestige.

2. Trassa, s. f., trace.
Tot segrai trassa
Dels pus avinens.
G. Riquier: En re.
Entièrement je suivrai la trace des plus avenants.
Fig. Tant seguetz trassa 
D' aquest lengier chantars, 
G. Riquier: A Sant Pos, 
Tant vous suivez la trace de ce léger chanter.
CAT. Trassa. ESP. Traza. IT. Traccia. (chap. Trassa, trasses; trassada, trassades; trassa : maña. No tens trassa pera cuiná.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

3. Estraissa, s. f., trace, vestige.
Ab grant trebalia, trobaras l' estraissa.
Segre las estraissas dels majors.
(chap. Seguí les trasses dels majós.)
Trad. de Bède, fol. 38 et 7.
Avec grand tourment, tu trouveras la trace.
Suivre les traces des plus grands.

4. Retrah, Retrag, s. m., du lat. retractus, récapitulation, récrimination, bavardage.
Apres venon retragz, quan l' us retras al autre sas vergonhas.
Mesclas e bregas, retrah, contensos et omicidis. 
V. et Vert., fol. 25 et 22.
Après viennent les récriminations, quand l'un reproche à l'autre ses vergognes. 
Brouilleries et rixes, récriminations, contestations et homicides.
CAT. ESP. (Retracto) PORT. Retrato. (chap. Retracte, retractes; recapitulassió, recapitulassions; recriminassió, recriminassions.)

5. Retrassar, v., récapituler, récriminer, reprocher, retracer, raconter.
Quan l' un retras al autre sas vergonhas. V. et Vert., fol. 25.
(chap. Cuan la un (li) reproche al atre ses (les seues) vergoñes.)
Quand l'un reproche à l'autre ses vergognes.
(chap. Retractá, retractás; recriminá; recapitulá; reprochá.)

Tras, prép., du lat. retro, derrière.
Ab aitan un nain issi,
Que estava tras un boison.
Roman de Jaufre, fol. 12.
En même temps un nain sortit, qui était derrière un buisson.
Li an sos huelhs bendatz,
E las mas tras lo dos estreytamen liatz.
Roman de Fierabras, v. 2962.
Lui ont ses yeux bandés, et les mains derrière le dos étroitement liées. 
Adv. comp. Avetz tan de mal pres
Aras e d' aissi en tras.
Garins d'Apchier: Cominal. 
Vous avez pris tant de mal maintenant et d'ici en arrière.
CAT. ESP. PORT. Tras. IT. Tra.

2. Atras, adv., arrière, en arrière.
Si per so vauc atras o avan.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant.
Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz es.
Vérité est tirée en arrière, et mensonge honoré.
CAT. ESP. (Atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás.)

3. Detras, prép., derrière.
Detras l' autar de Nostra Dona. Philomena.
(chap. Detrás del altá de Nostra Dona.)
Derrière l'autel de Notre-Dame.
Adv. El lo portet detras. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 112.
(chap. Ell lo va portá detrás.)
Il le porta derrière.
Adv. comp. Dessus e dessotz, denan detras. V. et Vert., fol. 59.
(chap. Damún y daball, dabán detrás.)
Dessus et dessous, devant derrière.
Tal li det per detras qu' en terra l' a tombat. Roman de Fierabras, v. 4092.
Tel (coup) il lui donna par derrière qu'à terre il l'a tombé.
Loc. Quant er so denan detras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Quand il sera ce devant derrière.
CAT. ESP. (Detrás) PORT. Detras. IT. Dietro. (chap. Detrás.)

4. Trasmeliar, v., troubler.
Part. pas. M' en vau trasmeliatz,
Pessieus, cossiros e marritz.
Amanieu des Escas: A vos qu' ieu. 
Je m'en vais troublé, pensif, soucieux et marri.

Trau, s. m. et f., lat. trabs, poutre, solive.
E 'n fon levatz el trau qu' er' en la fanha.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et il en fut levé à la poutre qui était dans la fange.
Prov. En l' autrui oill sabon pel descobrir,
E non senton la trau qu' en lor oill an.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
En l'oeil d'autrui savent poil découvrir, et ne sentent pas la poutre que dans leur oeil ils ont.
ANC. FR. Porquoi vois-tu un festu en le oel toun frère, et ne veis un tréef en toen oel? Trad. de l'Évangile de S. Mathieu, ch. VII, vers. 3.
Alors les trabs et les chevrons de la maison et aussi les pierres se commencèrent incontinent à désassembler.
Hist. de Giglau et de Geoffroi.
ESP. Trabe. PORT. IT. Trave. (chap. Viga, vigues; barró, barrons; llumera, llumeres.)

esgorfa, algorfa, desván, buhardilla, tejado, teulada, tellat, pergola

2. Travar, v., entraver, attacher, unir.
Fig. Ges bos sens no us trava.
G. Riquier: D' Astarac.
Point bon sens ne vous attache.
CAT. ESP. Trabar. PORT. Travar. (chap. Trabá.)

3. Traut, Trahut, Trau, s. m., embarras, bagage. 
Remas ins el camp trastotz lo lor trautz.
Ditz lor que companho que defors son ichu
E mo senher Bochartz an perdu lor trau.
Guillaume de Tudela.
Reste dans le camp tout le leur bagage.
Leur dit que les compagnons qui dehors sont sortis et mon seigneur Bochard ont perdu leur bagage.
- Train, convoi.
Per aver companhia gran, 
Gran trahut e gran mazan.
Brev. d'amor, fol. 121.
Pour avoir compagnie grande, grand train et grande magnificence.

4. Entravar, v., entraver, enchaîner, mettre des entraves
Entravatz lo coma caval.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entravez-le comme cheval.
Fig. Si m pren mi dons e m' entrava
Tot als sieus comans.
Rambaud d'Orange: Aras no siscla.
Ainsi me prend ma dame et m'enchaîne tout à ses ordres.
Le mot français entraves a été forme du roman Trau, qui a fourni entravar: 
on mettait les jambes des prisonniers dans des ouvertures faites à des poutres, Traus, qu'on resserrait et rapprochait de manière qu'ils ne pouvaient plus se déplacer.
Victi carceris... trabes illa quæ victorum pedes coarctabat, repulsis obicibus, scinditur media, confractisque catenis omnes pariter dissolvuntur.
Gregor. Turon. V. Patrum. - Vita S. Gregorii ep. ling. act. SS. 4 januarii, t. I, p. 169.

Trauc, s. m., trou.
Ieu non lur puesc lur traucs omplir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Je ne leur puis leurs trous remplir.
Compliro lo trauc de la coronda,... pueys clausero lo trauc. Philomena.
Ils remplirent le trou de la colonne... puis fermèrent le trou.
ANC. FR. Soris ki n'a c'un trau poi dure. Lai d'Ignaurès, p. 19.
ANC. CAT. Troc.

2. Traucar, Trauquar, v., trouer, percer, ouvrir, pénétrer.
Escutz traucar e desguarnir.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Écus trouer et dégarnir.
Traucar murs nous et anticx.
(chap. Foradá (trabucá, obrí, penetrá) muros nous y antics.)
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Percer murs neufs et antiques.
Lo gran evesques, lo cal trauquet los cels.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Le grand évêque, lequel ouvrit les cieux.
Fig. Dolor lur traucava 'l cor. Passio de Maria.
La douleur leur pénétrait le coeur.
Part. pas. Per mas e per pes clavellatz,
Lo cap encli, traucatz lo latz.
Passio de Maria.
Par mains et par pieds cloué, le chef incliné, le côté percé.

3. Traucable, adj., incisif.
Fig. Paraula de Dieu es viva... e plus traucabla de tot glazi.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La parole de Dieu est vive... et plus incisive que tout glaive.

4. Trauquilos, adj., plein de trous.
Fromage... sec, dur, trauquilos. Eluc. de las propr., fol. 275.
(chap. Formache... sec, du, foradat - ple de forats.)
Fromage... sec, dur, plein de trous.

  quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat

5. Trauquilhar, v., trouer, percer de trous.
Part. pas. Mens mal es fromagge be calcat qu' espongios o trauquilhat.
Eluc. de las propr., fol. 275.
Moins mauvais est fromage bien pressé que spongieux ou percé de trous.

6. Travel, s. m., tarière. 
Travels et autres istrumens de carpentaria. Eluc. de las propr., fol. 12.
Tarières et autres instruments de charpenterie.

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.

7. Travelhar, v., transpercer, traverser, déborder.
Fig. Tant l' am q' el cors me travelha.
P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bels.
Tant je l'aime que le coeur me transperce.

Trefas, adj., trompeur, perfide, moqueur, railleur.
Ab totz los reys de Crestias
Se combatra ab sos trefas
Andolozitz et Arabitz.
Gavaudan le Vieux: Senhors.
Avec tous les rois de Chrétiens il se combattra avec ses perfides Andalous et Arabes.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous êtes fausse et perfide.
ESP. Trefe. 

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè, Marcel Pena, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste, aragonés, de La Litera, La Llitera

2. Trefanet, adj. dim., imposteur, trompeur, railleur, moqueur.
Subst. E 'ls trefanetz menut vestitz,
Que Dieu ni lei ni ben non an.
Giraud de Borneil: En honor Dieu.
Et les trompeurs vêtus menu, qui Dieu ni loi ni bien n'ont.

3. Trefart, adj., trompeur, traître, moqueur, railleur.
Om no deu appelar lo rei trefart.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
On ne doit pas appeler le roi traître.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Trefanar, v., railler, se moquer, trahir.
Jovens funei' e trefana. 
Marcabrus: El mes quan.
Jeunesse trompe et se moque.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

Trega, Tregua, Treva, Trev, s. f., trêve, repos.
Voyez Denina, t. I, p. 398; t. III, p. 85.
E m plai quan la trega es fracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Et me plaît quand la trêve est rompue.
Que n' esfrangna la tregua.
Sail de Scola: Gran esfortz.
Que j'en rompe la trêve.
La maire Deu nos en fetz patz e treva.
Aimeri de Bellinoy: Cant es d' amor.
La mère de Dieu nous en fit paix et trêve.
Loc. Non aura ni fi ni treva. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'aura ni fin ni trêve.
Ab mi non auretz trev ni fi.
Raimond l'Écrivain: Senhors l' autr' ier.
Avec moi vous n'aurez trêve ni fin.
CAT. ESP. Tregua. PORT. Tregoa. II. Tregua, triegua. (chap. Tregua, tregües.)

2. Trevar, v., avoir trêve, faire paix.
Val ben tan totz hom qu' ab elhas treva. 
Aimeri de Bellinoy: Cant es d' amor. 
Vaut bien autant tout homme qui avec elles fait paix.

3. Entregar, Entreguar, Entreugar, v., avoir trêve, faire paix.
Gerra m play ses jamais entreugar.
Blacasset: Gerra mi play.
Guerre me plaît sans jamais avoir trêve. 
Part. pas. Ab Franceis non an ges entregat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Avec les Français ils n'ont point fait paix.
IT. Intreguare. 

4. Entregamen, s. m., trêve, paix, repos, suspension d'armes.
Cesta fai de las guerras fis et entregamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Celle-ci fait des guerres fins et trêves.
ANC. CAT. Entregament. ESP. Entregamiento. (chap. Entreguamén, entreguamens; pau o pas, paus.)

Tregan, s. m., goujon
Dels peisonetz c' om tot l' an pren,
Que an nom trochas o tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.

sábado, 4 de abril de 2026

Raspalh, Rassa, Rastelar

Raspalh, s. m., balle, pellicule qui couvre le grain de blé.

El mons es treballatz e las,

Ples d'enjan, fals et enveyos,

E digz e fagz tornatz atras;

Vengutz em del gra al raspalh.

Bernard de Venzenac: Iverns vay.

Le monde est tourmenté et las, plein de tromperie, faux et envieux, en dits et faits tourné en arrière; nous sommes venus du grain à la balle.

(chap. Raspall : barallofa, clasca, película que cubrix lo gra de blat.)

Raspalh, Raspall : barallofa, clasca, película que cubrix lo gra de blat.


Rassa, s. f., extorsion.

Monopoli o rassa ni trassa... no sia facha en Monpeslier. Statuts de Montpellier, de 1204.

Que monopole ou extorsion ni queste... ne soit fait dans Montpellier.

No fazens trassa ni rassa ni monopoli. Statuts de Montpellier, fol. 186.

Ne faisant queste ni extorsion ni monopole. 

Rassa, extorsion; Aznar, Pujol, bandera, votar, catalanismo


Rastelar, v., ratisser, herser.

Part. pas. Camp... regirat, rastelat, semenat, serclat.

Eluc. de las propr., fol. 162. 

Champ... retourné, hersé, semé, sarclé.

ESP. Rastillar, rastrillar. IT. Rastrellare. (chap. Rasclejá, rasclechá en un rascle; rastellá en un rastell; rascles; rastells; yo rasclejo, rascleges, rasclege, rasclegem o rasclejam, rasclegéu o rasclejáu, rasclegen; rasclejat, rasclejats, rasclejada, rasclejades; yo rasclejaré; yo rasclejaría; si yo rasclejara; rasclejadó, rasclejadós, rasclejadora, rasclejadores.)

Rasclejá, rasclechá en un rascle;

viernes, 26 de julio de 2024

2. 7. Se descubrix a les monges.

Capítul VII.

Se descubrix a les monges.

Héctor Moret Coso se descubrix a les monges.

Al cap de poc mes de dos mesos li va pareixe que lo bigot se li anáe espessín, y va di a les seues dos enamorades novissies, que ere ya tems de pensá en lo que teníen que fé. Perque si ella (ell) se quedabe home com portáe trassa de séu per lo que li quedáe de vida, allí no podíe está; y si les mares u sabíen, ñauríe una gran tronada de escándol y aspavens.

- Pos si tú ten vas, li van contestá, mos morirem les dos de pena. 

- Calléu, va di ell, que ya ne cavilaré yo alguna pera que ton aniguéu tamé vatres dos y mos veigam les tres fora de esta presó, y mos amem y busquem y tratem en libertat y gust.

¿Qué, no voléu torná a les vostres cases y al estat libre que teníeu?

- Sí, sí, van di les dos mol contentes; ¿pero cóm u farem? 

- Ya u ting pensat, va di ell, y tos u comunicaré al seu tems. 

Ara entenéu que yo no puc dixá de manifestá a la mare priora lo que me passe, y figureutos ya lo que resultará; no pot dixá de sé la meua eixida del convén. Pero abans quedará mol ben ordenat lo que toque a vatres. Sentíen elles aixó y los saltáe lo cor de jubileu perque se habíen ubert los seus ulls y veíen que aquell estat no los conveníe.

En molta vergoña y en temó va aná ell a la cámara de la mare priora y li va di (demananli abans perdó y suplicanli que no la maltratare), que segons habíe advertit, fée alguns díes que se estáe tornán un home; y que ya u ere casi del tot.

La priora, al sentí tal charrada, va arrencá a riure, la va mirá a la cara, y después de un rato va di:

- Tú, Geminita, no estás be del cap. ¿Qué te passe, pobreta?, ¿qué es aixó?, ¿T'añores de la teua terra?, ¿Tens la semaneta y aixó te gire lo juissi? No te preocupos; cridaré a sor Mercedes, que es íntima amiga meua, y te vol tamé mol, y vorem lo que se ha de fé en tú. Ara vesten al coro y resa nou Padrenuestros o Parenostres y nou Salves al san del día, San Estés, al nostre beato patriarca y a la Virgen de la teua devossió; y a les set tornarás y ya vorem. En aixó lo va agarrá de la má en bondat y li va besá al fron. Va cridá a sor Mercedes, li va di lo que ñabíe, y sen va enriure tamé mol y u va tindre per imaginassió, y van quedá en que tornare al cap de un hora.

Va aná, per supost, al coro Pedro Saputo y va resá lo que li va maná la priora, no pera que los sans que invocabe li tornaren lo entenimén que no habíe perdut, sino pera que, pos ya que eixiríe de aquella seguridat y asilo, de aquella oscurina y retiro, lo libraren dels alguasils de Huesca. Y va arribá la hora entre tan y se va presentá a la cámara de la priora aon lo aguardaben les dos amigues.

- Me pareix, siñores y mares meues, va di, que la orassió del coro me ha acabat de convertí en home, no sol perque ya u soc perfecte en cos, sino perque me séntigo en unes forses extraordinaries, y un gran dessich de blandí espases y arcabusos, y de montá y bufáls deball de la coa als caballs; y hasta la cara me s'ha mudat. Y dién aixó brassejabe y apretabe los puñs, y ficáe lo semblán fort y marcat. Y pera proba, va di, miréu y perdonéu, y va agarrá a sor Mercedes y la va fé voltá com a una nina, y después a la priora, encara que ere mes grossota, y se van admirá les bones monges, y van pensá que efectivamen ere ya un home o u acabaríe de sé mol depressa. La escena va sé divertida, la rissa gran, y después la admirassió y lo pasmo de aquelles dos beneídes dones, sense podé creure del tot lo que veíen, ni tampoc dixá de creureu. En conclusió van acordá no di res a la comunidat y doná vuit díes de tems a Geminita pera que se reconeguere milló y puguere afirmá y ratificá lo que acababe de declará. La forseguera de que va fé alarde, y hasta lo semblán que ara sels figuráe mes reforsat y que tirabe a señes de home, cuan hasta aquell día les habíe paregut dona. Tamé sels representabe mes alt de estatura, y lo seu cos mes dret y musculós. Y van está parlán dos hores bones, acabanse lo consell en la ressolusió (mentres ell estáe ya jugán en les seues novissies) de repudiá tota proba que ofenguere lo pudor o repugnare a Geminita; encara que sén totes dones (va di la priora) no tindríe que sé tan gran l'empach.

Va proposá tamé la priora consultá al pare confessó; y a sor Mercedes, que ere mes avisada, no li va pareixe be per moltes raons y atres tans motius que va exposá, resumín que per la seua part no se teníe que consultá a ningú, ni se atropellaríe a la sagala, ni volíe tindre escrupols; y se va conformá la priora.

En ixos vuit díes van tindre les dos monges mols coloquis, y sempre quedaben en lo mateix, amaganse empero la una a l'atra, que les dos miráen a Geminita en uns atres ulls dels que la habíen mirat hasta entonses, y que la volíen tamé mes y en un atre gust.

No va tindre ell a les seues volgudes novissies mol tems en suspense, si passats los vuit díes se veíe obligat a eixí del convén, les va previndre y va di:

- Ya veéu, amigues meues, que este estat y esta vida no tos convé; engañades vau vindre, o ignorans mes be y sense sabé lo que tos feieu. Y com me diéu que tos moriríeu les dos en pocs díes si aquí tos quedáreu, vach a donatos la trassa que hau de inventá y seguí pera eixí de aquí y torná a les vostres cases. La una fará vore que está dolenta y l'atra mol trista. La mare priora haurá de escriure als pares de la dolenta; vindrán, los demanaréu que tos traguen uns díes, y ya no tornaréu. La manera de fé aixó...

- No ña per qué cansás, va di Juanita; ya t'ham entés; yo soc la dolenta y Paulina la triste. Als dos mesos que tú ten haigues anat, ya faltará poc pera la nostra professió, se fa lo embeleco, y te prometixgo que ixirá be, vullgue o no vullgue. ¿Yo quedám aquí? Primé me tiraré de la finestra mes alta.

- Y yo, va contestá Paulina, me agarraré a les teues faldes y caurem juntes.

- Pera fé vore que estás dolenta, continuabe Pedro Saputo...

- ¡Qué pesadet! Lo va interrompre o interrumpí Juanita. Hay dit y repetixgo que está calat. En dixá de vóret me ficaré dolenta tan de veres, que pot sé que después me costo mich añ recuperám; y si vull un añ. Pero, ¿mos dones paraula de vindre a vóremos?

- Sí, va contestá Pedro Saputo; y vatres, ¿me la donéu a mí de vóldrem sempre com ara?

- Sí, y mes encara, li van di les dos. Y van quedá en aixó.

Passats los vuit díes se va torná a presentá a les mares, y va confirmá y ratificá lo que habíe dit, assegurán que sense remey ere home, y home del tot, y sol home; que ya no li chauchaben los ofissis de dona, y ya li fée nosa lo vestit y personalidat de dona, que en consecuensia veíe que no podíe está mes al convén; que u sentíe mol, pero que ya veíen que Deu als seus inexcrutables y inapelables juissis habíe disposat un atra cosa.

¡Oh, quí u habíe de di! Se van ficá tendres aquelles dos sensibilíssimes y apressiabilíssimes siñores. Y ell que u va guipá, va continuá dién:

- Yo hasta ara hay mereixcut de la bondat de algunes mares, de vostra mersé espessialmén, algunes mostres de cariño que potsé ya no me atreviré a torná com abans; y es un atra proba mes de la meua sansera transformassió, pos la vech y u séntigo per la amistat de unes persones de qui tan favor y potsé amor hay mereixcut.

An aixó elles sense tartí, sense di ni mu, miráen com un mussol de Fórnols, y los pareixíe que Geminita parláe mes doctamen, com si desde que ere home tinguere lo sabé y la autoridat. La priora, per fin, li va di:

- Pos be, cuan vullgues, cuan te paregue determinarás la teua eixida del convén; natres no te traurem; a la teua prudensia y voluntat u dixem.

- Yo, los va contestá, no men aniría may; no, siñores; que moltes llágrimes vech que haurá de costám.

- Tamé a natros, va di la priora; y desde ara te demanem que mos donos noves teues, te passo lo que te passo. Y mentres estigues al convén sigues prudén y no digues res a ningú; sobre tot a les novissies.

Acordat aixó y mosseganse Pedro Saputo los labios sobre lo que ñabíe a l'atra part, los va demaná que li fassilitaren roba, la que fore, pera fes un vestit de home. Vindrás demá, li van di, y la tindrás preparada. En efecte van acudí an algunes túniques y mantellets de san, perque no teníen datra cosa a má, y com a gorra una tuniqueta de vellut blavós tirán a violeta de un chiquet Jesús Nazareno, adornada en galons de or; y en tres díes se va fé tot lo traje. 

Res va di a les novissies, la nit que lo va tindre acabat, sel va ficá y ajuntanles a la cámara de Paulina sels va presentá vestit de home y en una pluma mol pincha a la gorra que se va acomodá de una de pavo real que teníe la priora. Cuan elles lo van vore, van pensá que se tornáen loques de amor, y en micha hora no van acabá de mirál, ni en una, ni en dos, ni en tota la nit, de fé extrems y regalás en ell y regalali lo cor y l'alma.

En son demá va proposá y li va pareixe be a la priora, que per la nit, después de sená, se vestiríe a la seua cámara pera que lo veigueren ella y sor Mercedes. Se van reuní, y ell va demaná que lo pentinaren com a un home y caballé, y u van fé elles de boníssima gana. 

Va entrá a la alcoba, se va vestí, se va ajustá la gorra una miqueta inclinada cap a un costat, y en una grassia y bizarría capás de marejá a una santa pintada, ix cap a fora de les cortines mirán afablemen y sonrién a les monges, que al vórel van creure que ere una visió del sel. Tan galán estáe, tanta ere la seua hermosura, tal lo seu donaire y gallardía. Miranles en una tendresa que derretiríe la neu, y enterbolits los ulls de llágrimes va corre cap a la priora en los brassos uberts, y después cap a sor Mercedes, y elles lo van ressibí en lo mes gran apressio que van pugué perque ni la una ni l'atra sabíen lo que les passáe; y sol les pareixíe que Geminita no ere Geminita sino l'ángel del amor, ni elles sor Fulana y sor Zutana, sino dos dones a qui un foc interió que may habíen sentit les estáe desfén lo cor y turbáe la raó y los sentits.

En son demá lo va cridá sor Mercedes a la seua cámara, y tancán la porta va di:

- Desde lo primé día que mos vas parlá de lo que dius que te estáe passán, hay estat pensán cóm podíe sé; y en fin, Geminita, me dono a entendre, y crec que estic covensuda, y no me fará ningú creure un atra cosa, que tan home eres cuan vas vindre al convén, com ara, perque ixa transformassió siríe un milagre mol gran, y tan de rissa com gran, y no u habíe de fé Deu aixina per passatems y joc. Pero sigue lo que vullgue, no te obligaré a que me descubrixques lo misteri de la teua persona y de la teua vinguda an esta casa, perque misteri es y no menut per mes que u dissimulos. Ni tú eres tan ignorán com fas vore, ni tan sensill com aparentes, ni te dius Geminita, sol vech en tú un gran secreto que farás be de no revelá a ningú perque així estarás mes segú. Així com yo res hay dit de esta sospecha a la mare superiora, perque es algo aprensiva y podríe rompre per aon no vinguere al cas. La teua mirada continguda y serena me diu que es verdat tot lo que estic dién. Pero te has cansat de viure en natres y vols anáten; o has satisfet ya la teua curiosidat y gust. Vesten en hora bona, encara que per mí te juro que no ten aniríes; y si me fore possible tamé te seguiría. Perque vach vindre mol engañada, y engañada me vach ficá este hábit, y mes que engañada vach professá y abrassá un estat que si no me fa tan infelís com a les atres, perque no ting la imprudensia de fotre cosses contra lo fisó, y me conformo en lo dit del vulgo y de la ressignassió animosa, que diuen al fet, pit; en tot confesso que me fa viure sense vida. Cap abán empero, no sé cóm me anirá, perque la teua presensia y bellíssima figura no se borrará de la memoria fassilmen; no, jove apressiable. ¡Y ten vas! ¡Ten vas ara que t'ham conegut!, 

¡y sense sabé quí eres!, ¡sense sabé quí es lo que a una edat tan de chiquet tanta discressió ha tingut vivín entre natres, tal desenvoltura, tan amor y encán ha escampat an esta casa...! Dissimula y no extraños estes llágrimes... ¡te vull, jove amable

Sí, ¡ay! te vull... sol te demano... que parlos... y... que me consolos...! Y dién aixó y plorán se va aviá als seus brassos.

A l'atre día la priora, encara que en algún rodeo y menos franquesa, li va di lo mateix, y tamé va dixá corre una llágrima y se li van escapá alguns suspiros; tots mes templadamén ya pel seu carácter, ya per la seua edat, pos teníe coranta y sing añs, cuan sor Mercedes ne teníe sol trenta y un, y encara que de espíritu eixecat ere mes delicada y amán.

No sabíen está sense ell aquells díes que indefinidamen se quedáe al convén; y ell per gratitut y per afecte, perque ere impossible dixá de correspondre a tans favors, les contemplabe lo mes sensiblemen que podíe.

Se descubrix a les monges. Convén. Sigena, Sijena, Sexena

Original en castellá:

Capítulo VII.

Descúbrese a las monjas.

Al cabo de poco más de dos meses le pareció que el bozo del labio se le iba espesando a más andar, y dijo a sus dos enamoradas novicias, que era ya tiempo de pensar en lo que debían de hacer. Porque si ella (él) se quedaba hombre como llevaba trazas de serlo toda su vida, allí no podía estar; y si las madres lo sabían, habría gran tempestad de escándalo y aspavientos. - Pues si tú te vas, le respondieron, nos moriremos las dos de pena. - Callad, dijo él, que ya daré yo traza para que os vayáis también vosotras y nos veamos las tres fuera de esta prisión, y nos amemos y busquemos y tratemos a nuestra libertad y gusto. ¿Qué, no queréis volver a vuestras casas y al estado libre que teníades? - Sí, sí, dijeron las dos muy contentas; ¿pero cómo haremos? - Ya yo lo tengo pensado, dijo él, y os lo comunicaré a su tiempo. Agora entended que yo no puedo menos de manifestar a la madre priora lo que me pasa, y figuraos ya lo que resultará; no puede dejar de ser mi salida del convento. Pero antes quedará muy bien ordenado lo que toca a vosotras. Oían ellas esto y les saltaba el corazón de júbilo porque se habían abierto sus ojos y veían que aquel estado no les convenía.

Con mucho rubor al parecer y con algún miedo realmente fue él a la celda de la madre priora y le dijo (pidiéndole antes perdón y suplicándole no la maltratase), que según había advertido, hacía algunos días que se tornaba hombre; y que lo era ya casi entera y cumplidamente. La priora al oír tal disparate, que disparate y grande era para ella, se echó a reír, le miró a la cara, y después de un rato dijo: - Tú, Geminita, estás de la cabeza. ¿Qué te sucede, pobrecilla?, ¿qué es esto?, ¿tienes cariños de tu tierra?, ¿o estás en tu mala semana y eso te turba el juicio? No te aflijas; llamaré a sor Mercedes, que es mi íntima amiga, y te quiere también mucho, y veremos lo que se ha de hacer contigo. Agora vete al coro y reza nueve Padrenuestros y nueve Salves al santo del día, a nuestro beato patriarca y a la Virgen de tu devoción; y a las siete volverás y veremos. Con esto le tomó de la mano con bondad y le besó en la frente. Llamó a sor Mercedes, díjole lo que había, y se rió también mucho y lo tuvo por imaginación, quedando por último, en volver a la hora citada.

Fue, por supuesto, al coro Pedro Saputo y rezó lo que le mandó la priora, no para que los santos que invocaba le volviesen el juicio que no había perdido, sino para que, pues iba a salir de aquella seguridad y asilo, de aquella oscuridad y retiro, le librasen de los alguaciles de Huesca. Y llegó la hora entre tanto y se presentó en la celda de la priora donde le aguardaban las dos amigas. - Paréceme, señoras y madres mías, les dijo, que la oración de coro me ha acabado de convertir en hombre, no sólo porque lo soy ya perfecto en mi cuerpo, sino porque me siento unas fuerzas extraordinarias, y un gran deseo de manejar espadas y arcabuces, y de montar y correr caballos; y hasta el rostro se me ha mudado. Y diciendo esto braceaba y apretaba los puños, y ponía el semblante fuerte y levantado. Y aun para prueba, dijo, mirad y perdonad (y tomó a sor Mercedes y la jugó como a una muñeca, y luego a la priora, aunque más gruesa); y se admiraron las buenas monjas, y creyeron que efectivamente era ya hombre o lo iba a acabar de ser muy aprisa. La escena fue divertida, la risa grande, y después la admiración y el pasmo de aquellas dos benditas mujeres, sin poder resolverse del todo a creer lo que veían, ni tampoco dejar de creerlo. En conclusión acordaron no decir nada a la comunidad y dar ocho días de tiempo a Geminita para que se reconociese mejor y pudiera afirmar y ratificar lo que acababa de declararles. Inclinábalas mucho el esfuerzo de que hizo alarde, y aun el semblante que de golpe se les figuró más robusto y que tiraba a señas de hombre, cuando hasta aquel día les había parecido mujer. También se les representaba más alto de estatura, y su cuerpo más derecho y liso. Y estuvieron hablando bien dos horas, terminándose el consejo con la resolución (mientras él estaba ya jugando con sus novicias) de desechar toda prueba que ofendiese el pudor o repugnase a Geminita; aunque siendo todas mujeres (dijo la priora) no debería ser tanto el empacho.

Propuso asimismo la priora consultar al padre confesor; y a sor Mercedes, que era más avisada y cuerda, no le pareció bien por muchas razones y otros tantos motivos que expuso largamente, resumiéndose en que por su parte ni se consultaría a nadie, ni se atropellaría a la muchacha, ni quería tener escrúpulos; y se conformó la priora.

En aquellos ocho días tuvieron las dos monjas muchos coloquios, y siempre quedaban en lo mismo, ocultándose empero la una a la otra, a pesar de su intimidad, que las dos miraban a Geminita con otros ojos que la habían mirado hasta entonces, y que la querían también más y con otro gusto.

No tuvo él a sus carísimas novicias mucho tiempo suspensas, sino que por si pasados los ocho días se veía obligado a salir del convento, les previno y dijo: - Ya veis, queridas mías, que este estado y esta vida no os conviene; engañadas vinisteis, o ignorantes más bien y sin saber lo que os hacíais. Y pues me decís que os moriríades las dos en pocos días si aquí os quedásedes, voy a daros la traza, que habéis de inventar y seguir para saliros y volver a vuestras casas. La una se fingirá enferma y la otra muy triste. La madre priora habrá de escribir a los padres de la enferma; vendrán, le pediréis que os saquen unos días, y ya no volvéis. El modo como habéis de hacer esto... - No hay para qué cansarse, dijo denodada Juanita; ya te hemos entendido; yo soy la enferma y Paulina la triste. A los dos meses que tú hayas ido, que ya faltará poco para nuestra profesión, se hace el embeleco, y te prometo que saldrá bien, quiera que no quiera. ¿Yo quedarme aquí? Primero me tiraré de la ventana más alta. - Y yo, respondió Paulina, me asiré de tus faldas y caeremos juntas. - Para fingirte enferma, continuaba Pedro Saputo... - ¡Que das en ser porfiado!, le interrumpió Juanita. He dicho y repito que está calado. Con dejar de verte y derrengarme un poco de ánimo enfermaré yo tan de veras, que puede ser que después me cueste medio año de convalecer; y si quiero un año. Pero, ¿nos das palabra de venir a vernos? - Sí, respondió Pedro Saputo; y vosotras, ¿me la dais a mí de quererme siempre como agora? - Sí, y más aún, le dijeron las dos. Y quedaron en esto.

Pasados los ocho días se volvió a presentar a las madres, y confirmó y ratificó lo que les había dicho, asegurándoles que sin remedio era hombre, y hombre del todo, y sólo hombre; que le repugnaban los oficios de mujer, y se afrentaba ya del traje y persona de mujer, que en su consecuencia conocía que no podía estar más en el convento; que lo sentía mucho, pero que ya veían que Dios en sus inexcrutables e inapelables juicios había dispuesto otra cosa. ¡Oh, quién lo dijera!, se enternecieron aquellas dos sensibilísimas y apreciabilísimas señoras. Y él que lo advirtió, continuó diciendo: - Yo hasta ahora he merecido de la bondad de algunas madres, de vuesas mercedes especialmente, algunas muestras de cariño que quizá ya no me atreveré a devolver como antes; y es otra prueba más de mi entera transformación, pues la veo y siento en la amistad de unas personas a quien tanto favor y quizá amor he merecido. A esto nada contestaban ellas, miraban solamente, y les parecía que Geminita hablaba más doctamente, y como si desde que era hombre tuviera infuso el saber y la autoridad. La priora, por fin, le dijo: - Pues bien, cuando quieras, cuando te parezca determinarás tu salida del convento; en la inteligencia que nosotras no te echaremos; a tu prudencia y voluntad lo dejamos. - Yo, les contestó, no me iría nunca; no, señoras; que muchas lágrimas veo habrá de costarme. - También a nosotras, dijo la priora; y desde agora te pedimos nos des nuevas de ti, sucédate lo que te suceda. Y mientras estés en el convento sé prudente y no digas nada a nadie; sobre todo a las novicias.

Acordado esto y mordiéndose Pedro Saputo los labios sobre lo que había en otra parte, les pidió que le facilitasen ropa, cualquiera que fuese, para hacerse un vestido de hombre. Vendrás mañana, le dijeron, y la tendrás prevenida. Con efecto acudieron a algunas túnicas y mantitos de santo, porque no tenían otra cosa a mano, y para gorra una tuniquilla de terciopelo morado de un niño Jesús Nazareno, guarnecida con galones de oro; y en tres días se hizo todo el traje. Nada dijo a las novicias, sino que la noche que lo tuvo concluido, se lo puso y reuniéndolas de antemano en la celda de Paulina se les presentó vestido de hombre y con una airosa pluma en la gorra que se acomodó de una de pavo real que tenía la priora. Cuando ellas le vieron, pensaron volverse locas de amor, y en media hora no acabaron de mirarle, ni en una, ni dos, ni en toda la noche, de hacer extremos y regalarse con él y regalarle el corazón y el alma.

Al día siguiente propuso y pareció bien a la priora, que por la noche, después de cenar, se vestiría en su celda para que le viesen ella y sor Mercedes. Reuniéronse con efecto, y él para causarle mayor las rogó que le peinasen y tocasen a lo hombre y caballero, que lo hicieron ellas de bonísima gana. Entróse en la alcoba, vistióse, púsose la gorra un poquito inclinada a un lado, y con una gracia y bizarría capaz de marear a una santa pintada, sale y se para fuera de las cortinas mirando afable y risueño a las monjas, las cuales al verle creyeron que era una visión del cielo. Tan galano estaba, tanta era su hermosura, tal su aire y gallardía. Mirádolas que hubo un poco, y sonriéndose con una ternura que derritiera la nieve, y preñándosele los ojos de lágrimas corrió a la priora con los brazos abiertos, y luego a sor Mercedes, y ellas le recibieron con el mayor regalo que pudieron porque ni la una ni la otra sabían lo que les pasaba; y sólo les parecía que ni Geminita era Geminita, sino el ángel del amor, ni ellas sor Fulana y sor Zutana, sino otras dos mujeres a quienes un fuego súbito interior que jamás sintieran les estaba deshaciendo el corazón y turbaba la razón y los sentidos.

Al día siguiente le llamó sor Mercedes a su celda, y cerrando la puerta dijo: - Desde el primer día que nos hablaste de lo que dices te sucedía, he estado pensando cómo podía ser; y al fin, Geminita, me doy a entender, y creo que estoy persuadida, y no me hará nadie creer otra cosa, que tan hombre eras cuando viniste al convento, como agora, porque esa transformación sería un milagro muy grande, y tan jocoso como grande, y no le había de hacer Dios así por pasatiempo y juego. Pero sea lo que quiera, no te estrecharé a que me descubras el misterio de tu persona y de tu venida a esta casa, porque misterio es y no pequeño por más que lo disimules. Ni tú eres tan ignorante como te finges, ni tan sencillo como aparentas, ni te llamas Geminita, ni veo en ti sino un profundo secreto que harás bien de no revelar a nadie porque así estarás más seguro. Así como yo nada he dicho de esta sospecha a la madre superiora, porque es algo aprensiva y podría romper por donde no vendría al caso. Tu mirada, en medio de tu advertido continente y serenidad, me dice que es verdad todo lo que estoy diciendo. Pero te has cansado de vivir con nosotras y quieres irte; o has satisfecho ya tu curiosidad y tu gusto. Vete en hora buena, aunque por mí te juro que no te irías; y si me fuese posible también te seguiría. Porque vine muy engañada, y engañada vestí este hábito, y más que engañada profesé y abracé un estado que si no me hace tan infeliz como a otras, porque no tengo la imprudencia de dar coces contra el aguijón, y me conformo con el dicho del vulgo y de la resignación animosa, que dicen a lo hecho, pecho; con todo confieso que me hace vivir sin vida. En adelante empero, no sé cómo me irá, porque tu presencia y bellísima figura no se borrará de la memoria fácilmente; no, joven apreciable. ¡Y te vas! ¡Te vas ahora que te hemos conocido!, ¡y sin saber quién eres!, ¡sin saber quién es el que en una edad tan de niño tanta discreción ha tenido viviendo entre nosotras, tal desenvoltura ha ejecutado, tanto amor y encanto ha esparcido en esta casa...! Disimula y no extrañes estas lágrimas... ¡te quiero, joven amable! Sí, ¡ay! te quiero... sólo te pido... que hables por fin... y... que me consueles...! Y diciendo esto y llorando se echó en sus brazos.

Otro día la priora, aunque con algún rodeo y menos franqueza, le vino a decir lo mismo, y también dejó correr una lágrima y se le escaparon algunos suspiros; todos más templadamente ya por su carácter, ya por su edad, pues contaba cuarenta y cinco años, cuando sor Mercedes tenía sólo treinta y uno, y aunque de espíritu levantado era más delicada y amante.

No sabían estar sin él aquellos días que indefinidamente permanecía en el convento; y él por gratitud y por afecto, porque era imposible dejar de corresponder a tantos favores, las contemplaba lo más sensiblemente que podía.

jueves, 6 de agosto de 2026

Traire, Trait, Trag, Trai, Trah, Tralh, Trayta, Trazag, Traydor, Trazement, Trazacheir - Sostraccio

Traire, v., lat. trahere, tirer, retirer, traîner, entraîner, extraire, attirer, arracher, conduire, mener.
S' en ven vays elh a cors de cavalh, e va traire la spassa. Philomena.
S'en vient vers lui à course de cheval, et va tirer l'épée.

Reyes de Aragón, Reyes de Cataluña

Qu' om li traga lo cor e qu' en manjo 'l baro.
Sordel: Planher vuelh.
Qu'on lui extraie le coeur et qu'en mangent les barons.
VIII jorns avant que l' en tragatz.
Un pauc de sanc ne trazetz 
Ab un flecme ben sotilet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Huit jours avant que vous l'en tiriez.
Un peu de sang vous en tirez avec une lancette bien fine.
L' assetges pel pueg e per la comba,
Qu' om no 'n pogues traire breu ses colon.
Bertrand de Born: Non estarai.
Qu'il l'assiégeât par le coteau et par le vallon, de sorte qu'on n'en pût retirer lettre sans colombe.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant gent.
Arrière se retire pour mieux sauter en avant.
Nuls hom just ni peccaire
De vos lanzar no s deu traire.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Nul homme juste ni pécheur de vous louer ne se doit retirer (dispenser).
Fig. La qual, si vol, me pot a sos ops traire.
B. de Ventadour: Be m' an perdut.
Laquelle, si elle veut, me peut entraîner à ses avantages.
Desaventur' aras lo m trais.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Mésaventure maintenant me l'arrache.
Ells mordon en trazen co fa serpen. V. et Vert., fol. 24.
Ils mordent en arrachant comme fait serpent.
- Lancer, jeter, pousser.
Trazon ab arbalestas los cairels empenatz. Guillaume de Tudela.
Lancent avec arbalètes les dards empennés.
Per trair' a cels qu' an mes pretz en deroc.
Durand Tailleur: En talent ai.
Pour lancer à ceux qui ont mis mérite en désarroi.
- Allonger, développer.
La limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12.
Le limaçon qui tirait ses cornes.
- Humer, avaler.
Que cascuna traisca enteira.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que chacune il avale entière.
- Souffrir, supporter.
Cellui vai be qui tra mal e jovent. Poëme sur Boèce.
Celui-là va bien qui souffre mal en jeunesse.
De mal ni d' afan qu' ieu traya. 
G. Faidit: Si anc. 
De mal ni de souci que je supporte.
- Pécher à la traîne, à la drège ou autre filet.
Prendo... anguilas ab traissa, e traissan ab filats o ab rets.
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 13.
Qu'ils prennent... anguilles avec la traîne, et qu'ils péchent avec des filets ou avec des rets.
Loc. Aissi vos ren lo basto e l' escut
Cum selh que plus non pot lansar ni traire. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Ainsi je vous rends le bâton et l'écu comme celui qui plus ne peut lancer ni tirer.
Puesc vos en traire auctor.
G. Rudel: Belhs m' es.
Je puis vous en prendre à témoin.
Qu' el tragu' a cap o 'n segua s' aventura.
Lanfranc Cigala: Quan vei.
Qu'il mène à fin ou en poursuive son aventure. 
Cui sens non es guidaire,
No sap ni pot a cap traire.
Giraud de Borneil: Ses cantars.
Celui à qui sens n'est pas guide, ne sait ni peut mener à fin. 
No mi nogua vostra rica valors,
Qu' anc non la puesc un jorn plus enans traire.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Que ne me nuise pas votre noble mérite, vu qu'oncques je ne le puis un jour plus avant pousser (produire).
Qu' ieu, si puesc, a cap vos o traga. Roman de Jaufre, fol. 88.
Que moi, si je puis, à chef je vous le tire.
Totz bos fagz trair' enan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Tous bons mérites pousser (produire) en avant.
Substantiv. Al traire de son gan.
Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.
Au tirer de son gant.
Part. prés. Pe gran, trazen, ubert e leu. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pied grand, tirant (griffant), ouvert et prompt.
Subst. Per un arden trazen que m trais.
Jordan de Confolen: Non estarai.
Pour un ardent entraînant qui m'entraîne.
Part. pas. D' on fon tracha la triacla de vera salut. V. et Vert., fol. 84.
D'où fut tirée la thériaque de vrai salut.
Adv. Tolgron li tot Peitieu, trait la Rochella. V. de Bertrand de Born.
Lui ôtèrent tout le Poitou, hormis la Rochelle.
ANC. FR. Mès la sajete n'en poi traire. Roman de la Rose, v. 1783.
Si se traistrent arrière. Villehardouin, p. 200.
Et de latin en romaunz traire. Marie de France, t. I, p. 44.
(chap. Y de latín (llatí) en romans traduí - trasladá.)
Je suis le poisson en la nasse
Qui y entre et ne s'en peult traire.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 500.
Et ayant leurs espées traittes aux poings.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Galba.
ANC. IT. Lassare per perduto ciò che tratto ho che pur traire perdendo; ma tanto perdere ho odio che pur disio traire. Guittone d'Arezzo, lett. 2.
Voyez Alutz (Lutz), Garen, Pantais, Port.
CAT. Traurer. ESP. Traer. IT. Trarre. (chap. Traure, extraure, arrencá, portá,  estirá.)

2. Trait, Trag, Trai, Trah, s. m., trait, portée.
Certan nombre de gens d' armas e de trait.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., p. 425.
Certain nombre de gens d'armes et de trait.
Loc. Part d' entr' els seus lo tra d' un arquier.
Guirautz veno denan totz trah d' un arquieu. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80 et 83.
S'éloigne d'entre les siens le trait d'un archer. 
À Giraud ils viennent tous devant la portée d'un archer.
ANC. FR. S'arrestèrent un petit comme à trois traicts d'arc l'un de l'autre.
Monstrelet, t. I, p. 300.
IT. Tratto. (chap. Tiro, tiros de ballesta, de arc o arco.)
- Train, allure, direction.
Qui s volt segua aquest trag.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Qui se veut suive ce train.
Ieu en say de tal lo dreg trai
On res non pot valer argens. 
Raimond de Miraval: Ben aia 'l cortes.
J'en sais de telle la droite direction où rien ne peut valoir argent.
ESP. PORT. Trato.

3. Tralh, s. m., traîne, piste.
Loc. La sec a tralh,
On pus vas me s' orguelha.
A. Daniel: Chanso don.
Je la suis à la traîne, où plus vers moi elle s'enorgueillit.

4. Trayta, s. f., traite, retraite.
De la trayta d' Espanha avia auzit parlar. Roman de Fierabras, v. 5014. 
De la retraite d'Espagne il avait ouï parler.
IT. Tratta.

5. Trazag, s. m., arrangement, direction, disposition.
Loc. No sap ill be qu' ieu soi
A totz trazagz sos fis amicx? 
E. Cairels: Lo rossignols.
Ne sait-elle pas bien que je suis à tous arrangements (en toutes circonstances) son fidèle ami? 
Adv. comp. Ben pot saber a trazag. 
B. de Ventadour: Ai! quantas.
Il peut bien savoir directement.
Lai trobon a trazag
Lo mal e 'l ben qu' an fag.
Folquet de Romans: Quan be me.
Là trouvent à la fois le mal et le bien qu'ils ont fait.
De lialtat lo gitas tot en trazag.
Qu' ieu ma honor perda tot en trazag.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 60 et 77.
De loyauté vous le dépouillez tout d'un trait.
Que je perde mon patrimoine tout d'un trait.

6. Traydor, s. m., avaloir, gosier.
Home ha la pus petita boca segon son cors, e lo pus estreg traydor.
V. et Vert., fol. 101.
L'homme a la plus petite bouche selon son corps, et le plus étroit gosier.

7. Trazement, s. m., tirement, action de tirer.
Tremor de corrs, trazement de lengua. Eluc. de las propr., fol. 93.
(chap. Tremoló de cos, estiramén de llengua.)
Tremblement de corps, tirement de langue.
(chap. Estiramén, estiramens; estiró, estirons.)

8. Trazacheir, adj., prolongé, durable, continu.
Una guerentia trazacheira. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J, 326.
Une garantie continue.

9. Traitura, s. f., longueur, lenteur.
Loc. E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura tenir
Aissi cum l' autre metge fan.
P. Raimond de Toulouse: Enquera.
Et le médecin qui pourrait me guérir veut me tenir en longueur comme les autres médecins font.
IT. Trattura.

10. Traissa, Trassa, s. f., queste, sorte d'impôt, amoncellement, entassement. 
Si ssabia rassa ni traissa, faria la saber als cossols. 
Ni far entendem trassa ni rassa ni monopoli.
Cartulaire de Montpellier, fol. 131 et 186.
S'il savait extorsion ni queste, il la ferait savoir aux consuls.
Ni n'entendons faire queste ni extorsion ni monopole.

11. Traissa, s. f., traîne, drège, sorte de filet.
Els quals gorcs et paissieras no puesco pescar ab traissa.
Senes traissa et senes paissiera.
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 13.
Auxquels gours et pêcheries ils ne puissent pêcher avec traîne.
Sans traîne et sans pêcherie.

12. Tragir, v., tirer, avaler.
En machar pa o tragir aptamen.
Tu o tragiras tot essemps.
(chap. En mastegá pa o tragá aptamen. Tú u tragarás tot jun.)
Liv. de Sydrac, fol. 81.
À mâcher pain ou avaler habilement. 
Tu avaleras cela tout ensemble.
Part. pas. Hom que aura tragit os o espina. Liv. de Sydrac, fol. 81.
(chap. Home que haurá tragat os o espina - espines : grata, grates.)
Homme qui aura avalé os ou épine.
(chap. Tragá: trago, tragues, trague, traguem o tragam, traguéu o tragáu, traguen; tragat, tragats, tragada, tragades; tragaré; tragaría; si yo tragara; engullí; creure o no alguna mentira : aixó no mu (me u) trago. ESP. Tragar, engullir.)

Sorbí; absorbí; chuclá; tragá; engullí; yo sorbixco o sorbixgo, sorbixes, sorbix, sorbim, sorbiu, sorbixen; sorbit, sorbits, sorbida, sorbides; sorbiré; sorbiría; si yo sorbira o sorbiguera.

13. Atraire, Atrayre, v., lat. attrahere, attirer, entraîner.
L' uns l' esquinta, l' autre l' atrai.
P. Cardinal: Una cieutat.
L'un le déchire, l'autre l'entraîne.
Moral. Me saubron gen atraire.
G. Faidit: L' onratz.
Me surent gentiment attirer.
E 'l gen parlar ab que suau m' atrays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Et le gentil parler avec quoi doucement elle m'attire.
Usquecx ab sa par s' atray.
Marcabrus: L' iverns.
Un chacun avec sa compagne s'attire.
Ab neguna gen bona
No s' atrai ni s' adona.
Hugues de Saint-Cyr: Tant es de.
Avec nulle gent bonne il ne s'attire ni s'adonne.
- Avancer, approcher.
Adoncs s' atrays 1 savis sans. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Alors s'avance un savant saint.
Fig. Lo vers vas la fin s' atraiha,
E 'l mot sion entendut.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es dous.
Que le vers vers la fin s'avance, et que les mots soient entendus.
ANC. FR. Cele l'atrait, od li s'en va. Marie de France, t. II, p. 91.
L'une m'attrait, puis l'autre me reboute.
Cl. Marot, t. 1, p. 325.
Afin de les esmouvoir et attraire de son party.
Monstrelet, t. I, fol. 242.
ANC. CAT. Atrairer. CAT. MOD. Atraurer. ESP. Atraer. PORT. Attrahir. IT. Attrarre.
(chap. Atraure o atraí : atrac o atríxco, atraus o atraíxes, atrau o atraíx, atraím, atraíu, atrauen o atraíxen; atraít, atraíts, atraída, atraídes; atragut, atraguts, atraguda, atragudes; yo atrauré o atrairé; atrauría o atrairía; si yo atraguera o atraíra alguns metals, siría un imán.)

14. Atrag, s. m., lat. attractus, attraction.
Toza que s' en gacha 
De ben fay atrag.
J. Esteve de Beziers: El dous temps.
Jeune fille qui s'en précautionne fait attraction de bien.
IT. Attratto. (chap. Atracsió, atracsions.)

15. Atracha, s. f., attraction, entraînement.
Senher, no i fo facha
Folor ni atracha. 
J. Esteve de Beziers: El dous temps.
Seigneur, n'y fut faite folie ni entraînement.

16. Atractiu, adj., attractif, propre à attirer. 
Enguent atractiu. Trad. d'Albucasis, fol. 42.
(chap. Ungüén atractiu.)
Onguent attractif.
Virtut... atractiva. Eluc. de las propr., fol. 14.
(chap. Virtut... atractiva.)
Vertu... attractive.
CAT. Atractiu. ESP. Atractivo. PORT. IT. Attrattivo. (chap. Atractiu com Mario Sasot Escuer, atractius, atractiva, atractives com les de la CUP; que atrau.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

17. Atraccio, Atractio, s. f., lat. attractio, attraction.
Am fort atraccio. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. En forta atracsió. Am : amb, emb : en.)
Avec forte attraction.
Per atraccio de calor. Eluc. de las propr., fol. 272.
(chap. Per atracsió de caló.)
Par attraction de chaleur.
- Extraction.
De aquels la atractio es alleviada. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
De ceux-là l'extraction est allégée (rendue facile).
CAT. Atracció. ESP. Atracción. PORT. Attracção. IT. Attrazione. 
(chap. Atracsió, atracsions.)

18. Abstrayt, adj., lat. abstractus, abstrait, ôté, séparé.
Subst. Havem blanc per concret e blanqueza per abstrayt.
Leys d'amors, fol. 143.
Nous avons blanc pour concret et blancheur pour abstrait.
CAT. Abstret. ESP. PORT. Abstracto. IT. Astratto. (chap. Abstracte, abstractes, abstracta, abstractes; abstraít, abstraíts, abstraída, abstraídes.)

19. Abstractiu, adj., abstractif, qui sert à exprimer des idées abstraites, terme de grammaire.
Entre 'ls noms substantius, algus so ditz abstractius... algus so concretius.
Eluc. de las propr., fol. 7.
Entre les noms substantifs, aucuns sont dits abstractifs... aucuns sont concrétifs.
ESP. Abstractivo. (chap. Abstractiu, abstractius, abstractiva, abstractives.)

20. Abstraccio, s. f., lat. abstractio, abstraction, enlèvement.
Pausa en... nas, aprop la abstraccio del sanc, una calgua.
Trad. d' Albucasis, fol. 20.
Place dans... le nez, après l'abstraction du sang, une tente.
CAT. Abstracció. ESP. Abstracción. PORT. Abstracção. IT. Astrazione. 
(chap. Abstracsió, abstracsions.)

21. Contractiu, adj, contractif, propre à produire contraction.
Siccitat es... de las mas e dels pes contractiva.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Siccité est... des mains et des pieds contractive.
(chap. Contractiu, contractius, contractiva, contractives : que contráu, verbo contraure o contraí.)

22. Contraccio, s. f., lat. contractio, contraction, rétrécissement. 
Causa de contraccio de aquel membre. Trad. d'Albucasis, fol. 24.
(chap. Causa de contracsió de aquell membre.)
Cause de contraction de ce membre.
CAT. Contracció. ESP. Contracción. PORT. Contracção. IT. Contrazione.
(chap. Contracsió, contracsions.)

23. Contrahent, Contrahen, adj., lat. contrahentem, contractant.
Subst. Si... notari... deforas son obrador, seguia los contrahens.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Si... notaire... dehors son étude, suivait les contractants.
IT. Contraente. (ESP. Contrayente. chap. Contraén, contraens, contraenta, contraentes; contratán, contratans, contratanta, contratantes.)

24. Contrahemen, s. m., contrainte.
No es tengut d' anar ni d' obedir per negun contrahemen.
For de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
N'est tenu d'aller ni d'obéir par nulle contrainte.
IT. Contraimento. (chap. Contraimén, contraimens.)

25. Detraire, v., lat. detrahere, détracter, décrier, médire.
Qui detra so fraire o 'l forsjutga, detrai la lei. Trad. de Bède, fol. 63.
Qui détracte son frère ou le juge à tort, détracte la loi.
Part. prés. Lavras detraens fai long de te. Trad. de Bède, fol. 63.
(chap. Los labios detraens fot (fes, avía, aventa, fica) lluñ de tú.)
Les lèvres médisantes fais (repousse) loin de toi.
Subst. Ni auias los detraens. Trad. de Bède, fol. 63.
(chap. Ni escoltos als detraens : detractós : maldiens.)
Ni n'écoutes pas les détractants.
ANC. FR. Ses biaux cevex tire et détrait.
Roman del conte de Poitiers, v. 474.
ESP. Detraer. PORT. Detrahir. IT. Detrarre. (chap. Detraure; di coses roínes de algú, maldí; detraén, detraens, detraenta, detraentes; maldién, maldiens, maldienta, maldientes; detractó de tractó, detractós de tractós, detractora, detractores.)

26. Detraccio, Detractio, s. f., lat. detractio, détraction, médisance.
Apella se aquest pecatz de detractio. V. et Vert., fol. 3.
Ce péché s'appelle de détraction.
Per eveia ni per detractio. Leys d'amors, fol. 118.
(chap. Per enveja ni per detracsió.)
Par envie ni par détraction.
E 'lh play auzir detraccio
D' autrui e diffamacio.
Brev. d'amor, fol. 120.
Et il lui plaît ouïr détraction d'autrui et diffamation. 
CAT. Detracció. ESP. Detracción. PORT. Detracção. IT. Detrazione. 
(chap. Detracsió, detracsions.)

27. Detractatio, s. f., lat. detractatio, détractation, médisance.
Detractatio d' omes e de femnas. La Confessio.
(chap. Detractassió de homens y de femelles - dones. Chapurriau del Vaud.)
Détractation d'hommes et de femmes.

28. Detractor, Detraidor, s. m., lat. detractor, détracteur, médisant, calomniateur.
No t' acompaniar ab los detractors.
No detraas ni auias detraidor.
Trad. de Bède, fol. 63.
Ne pas t'associer avec les détracteurs.
Que tu ne détractes ni n'écoutes détracteur.
CAT. ESP. PORT. Detractor. IT. Detrattore. (chap. Detractó, detractós, detractora, detractores. No te assossios en los detractós ascumites; calumniadó, calumniadós, calumniadora, calumniadores.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

29. Detrazeiritz, s. f., médisante, calomniatrice.
Adjectiv. Malas lengas detrazeiris. V. et Vert., fol. 52.
Mauvaises langues calomniatrices.

30. Distraire, v., lat. distrahere, distraire, retrancher.
A vendre et a distraire. Tit. de 1281. Arch. du Roy., J, 308.
À vendre et à distraire.
CAT. Distraurer. ESP. Distraer. PORT. Distrahir. IT. Distrarre, distraere. 
(chap. Distraure, distraures : yo me distrac o distraíxco, etc.)

31. Retractatio, s. f., lat. retractatio, rétractation.
Apres sa reconciliatio et sa (rectractatio) retractatio, el prediquet motas vetz. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 143.
Après sa réconciliation et sa rétractation, il prêcha de nombreuses fois.
CAT. Retractació. ESP. Retractación. PORT. Retractação. IT. Retrattazione. 
(chap. Retractassió, retractassions; retractá, retractás.)

32. Estraire, v., lat. extrahere, extraire, retirer, ôter, arracher.
So que m prometz, er m' estrai.
Raimond de Miraval: Us novels.
Ce qu'elle me promit, maintenant elle m'ôte.
Fig. Assatz potz be ta colpa vas lhui estraire.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
Tu peux très bien ta faute envers lui retirer.
Amar no us aus, ni no m' en puesc estraire.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Aimer je ne vous ose, ni ne m'en puis arracher.
Ges no s pot d' engan estraire.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Point ne se peut de fourberie arracher.
Anc de lui amar no m' estrais, 
Ni ai en cor que m n' estraia.
La Comtesse de Die: Ab joi et ab.
Oncques de l'aimer je ne me retirai, ni j'ai en coeur que je m'en retire.
Dona promet et don' estray, 
E mostr' orguelh e bels semblans.
P. Raimond de Toulouse: Pus vey parer.
Dame promet et dame retire, et montre orgueil et beaux semblants.
Subst. Prenga l' estraire en luec de donar.
Granet: Fin pretz.
Prenne le retirer en place de donner.
Part. pas. Per vos serai estraitz de mon pais.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Pour vous je serai arraché de mon pays.
ANC. FR. Un puissant roi de France extraict de tant de rois. Bertaut, p. 211.
CAT. Extraurer. ESP. Extraer. PORT. Extrahir. IT. Estrarre. (chap. Extraure; arrencá; retirá.)

33. Estrat, s. m., du lat. extractus, extrait.
Fes un estrat de tutas las cansos dels bos trobadors del mon.
(chap. Va fé un extracte de totes les cansons dels bons trobadós del món. Vida de Ferrari de Ferrare.)
V. de Ferrari de Ferrare.
Il fit un extrait de toutes les chansons des bons troubadours du monde.
CAT. Extracte. ESP. PORT. Extracto. IT. Estratto. (chap. Extracte, extractes.)

34. Extraccio, s. f. extraction. 
Extraccio de sageta. 
Extraccio de peyra.
Trad. d'Albucasis, fol. 12 et 31.
(chap. Extracsió de saeta (flecha). Extracsió de pedra.)
Extraction de flèche.
Extraction de pierre. 
CAT. Extracció. ESP. Extracción. PORT. Extracção. IT. Estrazione. 
(chap. Extracsió, extracsions.)

35. Maltraire, v., maltraiter, souffrir, peiner, fatiguer.
Ja no 'l cal tondre ni raire
Ni en estreg orde maltraire.
Pons de Capdueil: En honor.
Désormais il ne le faut tondre ni raser ni en stricte observance maltraiter.
Per que m faitz tan maltraire?
B. de Ventadour: Quan la.
Pourquoi me faites-vous tant souffrir?
Substantiv.
Mon chan finisc ab dol et ab maltraire
Per tos temps mais, e 'l tenc per remazut.
Bertrand de Born: Mon chant.
Mon chant je finis avec dueil et avec souffrir pour tous temps désormais, et je le tiens pour cessé.
Part. prés. Ieu ai vist hom valen
Maltrazen 
E sofren.
Guillaume de la Tour: Canson ab.
J'ai vu homme vaillant peinant et souffrant.
ANC. FR. Celi dont li maltraire
Me font la color palir.
Helinand ou Thibaud de Malli: Trop ne puis.
ANC. ESP. Maltraer. (chap. Mal portá; patí; pená; fatigá.)

36. Maltrag, Maltrait, Maltract, Maltraict, s. m., mauvais traitement, peine, souffrance.
Que m pot leu guizardon rendre
Del maltrag e del doler.
B. de Ventadour: Amors e que.
Vu qu'il me peut facilement rendre récompense de la souffrance et du douloir.
Ges maltrait do m fan espaven.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Point mauvais traitements ne me font épouvante.
ANC. CAT. Maltret. CAT. MOD. Maltracte. ESP. Maltrato. IT. Maltratto.
(chap. Maltrate, maltrates; v. maltratá.)

37. Pertraire, Pertrayre, v., lat. pertrahere, entraîner, retirer, arracher.
Gran mal mi fai qui la m pertrays.
Pierre Camor: Iratz chant.
Grand mal me fait qui me l'arrache.
- Lancer, pousser.
Cum selh que va sos cairels pertraen.
Aimeri de Peguilain: A vos Amors.
Comme celui qui va ses dards lançant.

38. Pertrag, Pertrait, Pertray, s. m., lat. pertractus, convoi, attirail, bagage. 
Tot lo pertrait lor tolguen. Guillaume de Tudela.
Tout le bagage leur enlevèrent.
Per aital pertrays,
Ab vostres motz me fis joglars.
P. Vidal: Abril issic.
À cause de pareil attirail, avec vos mots je me fis jongleur.
Pus li falh lo pertrag al broc.
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
Le fou ne se lisse pas le cheveu, depuis que lui manque l'attirail au broc (la pommade).
(ESP. Pertrecho, pertrechos. Chap. Bagache, bagaches; pertret, pertrets.)

39. Pertractura, s. f., portraiture, dessin.
Fasso las pertracturas, et apres, pauzan color, fasso las picturas.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Qu'ils fassent les dessins, et après, posant la couleur, qu'ils fassent les peintures.

40. Retraire, Retrayre, v., lat. retrahere, retirer, retenir, détourner, retourner.
Ades retrai al luoc d' on es issutz.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Incessamment il retourne au lieu d'où il est sorti.
S' ieu mos huelhs vos vire,
Tost los en retrai.
Peyrols: Ab joi.
Si mes yeux je tourne (vers) vous, aussitôt je les en détourne.
Fig. De creisser trop los retrai. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
De croître trop les retient.
- Retracer, rapporter, raconter, reprocher.
Quar li platz qu' ieu sa valor retraya. 
Giraud le Roux: Auiatz la.
Car il lui plaît que son mérite je raconte.
Ab los angels que fan lauzors,
Aissi cum sanhs Joans retrais.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Avec les anges qui font louanges, ainsi comme saint Jean rapporte.
Traitz soi, per bona fe,
Amors, be us o puesc retraire.
B. de Ventadour: Amors e que.
Je suis trahi, par bonne foi, Amour, je puis bien vous le reprocher.
Part. pas. 
Ja no 'lh sia mais retragz Carcasses.
Bernard de Rovenac: D' un sirventes.
Que désormais ne lui soit davantage retenu le Carcassés.
Ma razo retracha
Ses tota empacha.
J. Esteve: El dous temps.
Ma raison racontée sans nul empêchement.
ANC. FR. Ke je ne m'en puis retraire
Ne de ceste amor partir.
Helinand ou Thibaut de Malli: Trop ne puis.
Gileberz conta icel fait
A l'autor k'il nus ad retrait.
Marie de France, t. II, p. 490.
Matathias et ses enfans qui s'étoient retraiz ès montaignes.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 440.
ANC. IT. E potendo retraire più brevemente il longo dire.
Guittone d'Arezzo, lett. 3.
CAT. Retraurer. ESP. Retraer. PORT. Retrahir. IT. MOD. Ritrarre.

41. Retraisso, Retraison, s. f., rapport, récit, ressouvenir, reproche.
Bela retraisso
N' er per totz temps tro a la finiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Beau ressouvenir en sera par tous temps jusqu'à la fin.
La retraissos fai trist e sospiraire.
Marcabrus: Auiatz del chant.
Le récit fait triste et soupireur.
Non ho dic mia per nulla retraison.
Richard Coeur de Lion: Ja nuls homs.
Je ne le dis point pour nul reproche.

42. Retraci, s. m., rapport, récit.
Retracis non creyras ni nuylla malvestat. V. de S. Honorat.
Les rapports tu ne croiras ni nulle méchanceté.

43. Retrazement, Retrazamen, s. m., regret, affliction.
Dols fon e dans e perda e gran retrazemens 
Al pobol de sa mort.
Pierre de Corbiac: El nom de. Var.
Deuil fut et dommage et perte et grand regret au peuple par sa mort.
44. Aretraire, Aretrayre, v., retenir, contenir.
Fig. Disciplinar la carn et aretrayre de totz malvatz deliegz.
V. et Vert., fol. 79.
Morigéner et retenir la chair de toutes mauvaises délices.
- Raconter, retracer.
S' en vol retornar a son paire
Per bonas novas aretrayre. 
V. de S. Honorat.
S'en veut retourner vers son père pour bonnes nouvelles raconter.

45. Sostraire, Substraire, v., lat. subtrahere, soustraire, ravir, abaisser.
Cilh que no y van e cuidan sai sostraire
A lurs vezis las terras falsamen.
Pons de Capdueil: So qu' hom.
Ceux qui n'y vont pas et pensent ici soustraire à leurs voisins les terres faussement.
Portar e substraire lo cors sanh. Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.
Emporter et soustraire le corps saint.
Fig. Sas belhas faissos
Ab que m' a mon cor sostrag.
B. de Ventadour: Ai! quantas.
Ses belles manières avec quoi elle m'a ravi mon coeur.
Part. pas. Deman ben leu pot ester sotraitz.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Demain peut-être il peut être abaissé.
ANC. CAT. Sotztraire. CAT. MOD. Sotztraurer, substraurer. ESP. Substraer.
PORT. Substrahir. IT. Sottrarre. (chap. Substraure; restá; abaixá; aminorá.)

46. Sostrazement, Sostrazemen, s. m., soustraction.
Non es al mas sostrazemens. Brev. d'amor, fol. 13.
N'est autre chose que soustraction.
IT. Sostraimento.

47. Sostraccio, s. f., lat. subtractio, soustraction, enlèvement.
Sostraccio e privacio de la gracia.
Per calor trop intenssa et per sostraccio d' humor.
Eluc. de las propr., fol. 6 et 19.
Soustraction et privation de la grâce.
Par chaleur trop intense et par enlèvement d'humeur.
ESP. Substraccion (sustracción). PORT. Substracção. IT. Sottrazione, suttrazione. (chap. Substracsió, substracsions; resta, restes; mengua, mengües.)