| habé | haber |
| habél | haberlo |
| habéla | haberla |
| habélay donat | haberle dado (algo) |
| habéles | haberlas |
| habéli | haberle |
| habéls | haberles |
| habém, ham | hemos |
| Habén | habiendo |
| habénla | habiéndola |
| Habénli | habiéndole |
| Habénlo | habiéndolo |
| habénlos | habiéndolos |
| habénme | habiéndome |
| Habíe | había |
| habíem | habíamos |
| habíen | habían |
| habíes | habías |
| habíeu | habiais |
| habilidat | habilidad |
| habilidats | habilidades |
| habilitá | habilitar |
| habilitat, habilitada | habilitado, habilitada |
| habiliten | habilitan |
| hábilmen | habilmente |
| Hábit – lo hábit no fa al monjo | Hábito – el hábito no hace al monje |
| habitá | habitar |
| habitabilidat | habitabilidad |
| habitácul | habitáculo |
| habitáculs | habitáculos |
| habitada, habitades | habitada, habitadas |
| habitán, habitáns | habitante, habitantes |
| habitassió, habitassións | habitación, habitaciones |
| Hábitat – habitat, habitats | Hábitat – habitado, habitados |
| hábits | hábitos |
| Habitual , habituals | Habitual, habituales |
| habrá jaleo | ñaurá jaleo |
| hacienda | hacienda, finca, heredad, latifundio, capital, caudal, bienes, pertenencias, posesiones, finanzas, dinero, erario, fisco, tesoro, administración, bolsa, banca, tributo, economía |
| hagáu fet | hayáis hecho |
| haguera buscat | hubiera o hubiese buscado |
| haguere buscat (ell) | hubiera o hubiese buscado (él) |
| haguerem buscat | hubieran o hubiesen buscado |
| haguéreu buscat | hubierais o hubieseis buscado |
| Hagut – U ham hagut de buscá, u ham tingut que buscá | lo hemos tenido que buscar |
| Hai, hay – Yo hai (hay) minjat mol be | yo he comido muy bien |
| Haiga – que yo haiga fet alló que diuen, no u podrán probá | que yo haya hecho eso que dicen, no lo podrán probar |
| Haigám – Lo que haigám fet abáns no contará | lo que hayamos hecho antes no contará |
| haigám fet, haiguém fet | hayamos hecho |
| haigáu fet, haiguéu fet | hayáis hecho |
| haigue fet | haya hecho |
| haiguen fet | hayan hecho |
| haigueren fet (si ells) | (si ellos) hubieran o hubiesen hecho |
| haigues fet | hayas hecho |
| ham fet | hemos hecho |
| hamburguesa, hamburgueses | hamburguesa, hamburguesas |
| hámster, hámsters | hámster, hámsters |
| han fet | han hecho |
| harmónica, harmóniques (instrumén) | harmónica, harmónicas (instrumento) |
| Harpía, harpíes, correcte sense h: arpía, arpíes | arpía, arpías, bruja, furia, fiera, basilisco, esperpento, estantigua, insidiosa, malvada, diablesa, pérfida |
| has de llum : haz - feix, gavilla, gavella, espiga, manoll, lleña, brassada | haz, fajo, gavilla, espiga, manojo, leña, brazada |
| has fet | has hecho |
| hasque, haigue, haygue (fet) | haya hecho |
| hasquem, haiguém, haigám | hayamos |
| hasquen, háiguen | hayan |
| hasques, haigues (fet) | hayas hecho |
| hassaña, hassañes – proesa, gesta, acsió, epopeya, empresa, heroissidat, heroísme, aventura | hazaña, proeza, gesta, acción, epopeya, empresa, heroicidad, hombrada, heroísmo, aventura, guapeza |
| hassendat, com lo de Mercadona, terratenién, latifundista, ganadé, agricultó, ric (com lo de Queretes), potentat, propietari | hacendado, terrateniente, latifundista, ganadero, agricultor, estanciero, rico, potentado, propietario |
| hasta | hasta |
| hau fet | habéis hecho |
| haurá fet | habrá hecho |
| haurán fet | habrán hecho |
| haurás fet | habrás hecho |
| hauré fet | habré hecho |
| haurém fet | habremos hecho |
| hauréu fet | habréis hecho |
| hauría fet | habría hecho |
| hauríe (de) | tendría que |
| hauríe fet (ella) | habría hecho |
| hauríem de fé | tendríamos que hacer |
| hauríem fet | habríamos hecho |
| hauríeu fet | habríais hecho |
| hay, hai fet | he hecho |
| hayga fet, haiga fet | haya hecho |
| haygue fet, haigue fet (ell) | haya hecho |
| hayguen fet | hayan hecho |
| haygueren fet | hubieran o hubiesen hecho |
| hebilla, hebilles - broche, passadó, imperdible, corchete | hebilla, hebillas - broche, fíbula, pasador, prendedor, imperdible, corchete |
| Hebra, hebres - fil, fibra | Hebra, hebras, hilo, hila, filamento, hilván, fibra, Brizna |
| hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | hedonismo |
| hedra, hedrera | hiedra |
| heránsia, herénsia | herencia |
| herba pussera (pussa) | tipo de hierba (pulguera) |
| herba, herbes – Herbés es un poble de Castelló, partín en Penarroija de Tastavins, passe lo riu Escalona, allí fan aiguardén de herbes, pero no se apareix al herbero de Valénsia, lo de Bocairent hay probat yo. | hierba, yerba, hierbas, yerbas |
| herbero, licor de Valénsia (Bocairent), aiguardén anissat en herbes a dins, no se apareix mol en lo aiguardén de Herbés (Castelló) | licor de hierbas de Valencia |
| herbeta | hierbecita |
| herbetes | hierbecitas |
| heredá | heredar |
| heredada, heredades | heredada, heredadas |
| heredat (p) heredats | heredado, heredados |
| heredat, hacienda | heredad, hacienda |
| heredés, hereus, com lo mas del hereu a Valderrobres | herederos |
| herénsia | herencia |
| herénsies | herencias |
| hereu | heredero |
| hereua, hereues | heredera, herederas |
| hereus | herederos |
| hermós, hermosos | hermoso, hermosos |
| hermosa, hermoses | hermosa, hermosas |
| hermossíssim | hermosísimo |
| hermossíssima, hermossíssimes | hermosísima, hermosísimas |
| hermossíssims | hermosísimos |
| hermosures, hermossures | hermosuras |
| herms, erms, hermes, ermes | yermos |
| heroísme | heroísmo |
| Hi – ya hi som – no hi vach – féslay = fes la hi – pújay – puja hi | no existe en castellano |
| hi vach aná – no hi váigues | Fui – no vayas |
| hibisco | hibisco |
| hidratán | hidratando, hidratante |
| Hidroeléctrica, Hidroeléctriques | Hidroeléctrica, hidroeléctricas |
| hidrógeno | hidrógeno |
| hidrología | hidrología |
| hiena, hienes – lo llop blang dels Ports ere una hiena - la creu del llop, a Penarroija | hiena, hienas |
| higiene | higiene |
| hindú | hindú |
| hipnotissá, hipnotisá | hipnotizar |
| hipnotissál | hipnotizarlo |
| hipocressía | hipocresía |
| hipoteca, hipoteques | hipoteca, hipotecas |
| hipotecat, hipotecats | hipotecado, hipotecados |
| histéric, histérica | histérico, histérica |
| história, historia, históries, histories | historia, historias |
| historiadó, historiadós, historiadora, historiadores, com Antonio Ubieto Arteta | historiador, historiadores, historiadora, historiadoras |
| historial, historials | historial, historiales |
| históric | histórico |
| histórics | históricos |
| historieta | historieta |
| historietes | historietas |
| hivern, invern | invierno |
| hogar | hogar |
| hola | hola |
| holgabe | holgaba |
| holgás, folgás, descansá, reposá, bambá, vaguejá, descuidás, dormí, tombás, distráures, divertís, entretíndres, disfrutá, alegrás, felissitás, selebrá |
holgarse, descansar, reposar, vaguear, descuidarse, sestear, dormitar, tumbarse, distraerse, divertirse, entretenerse, disfrutar, solazarse, alegrarse, felicitarse, celebrar |
| hombría (de home), vore umbría, ombría | hombría |
| home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) - antic : hómnes – ómnes | hombre, hombres, hombrecitos y cagabandurrias |
| home, homes | hombre, hombres |
| homenet, homenets | hombrecito, hombrecitos |
| homissidi, homicidio, homissidis, homicidios | homicidio, homicidios |
| homófona | homófona |
| honéstamen | honestamente |
| honestidat | honestidad |
| honestíssim | honestísimo |
| honestíssima | honestísima |
| honestíssimes | honestísimas |
| honor | honor |
| honorabilidat | honorabilidad |
| honorablemen | honorablemente |
| honoraris | honorarios |
| honors | honores |
| honraben | honraban |
| honrada, honrades | honrada, honradas |
| honradamen | honradamente |
| honradés | honradez |
| honrál | honrarlo |
| honrála | honrarla |
| honráls | honrarlos |
| honránla | honrándola |
| honrat | honrado |
| honrats | honrados |
| honrém | honramos |
| honrosamen | honrosamente |
| hora | hora |
| horari | horario |
| horaris | horarios |
| hores | horas |
| horeta són sixanta minutets | horita |
| horizonte, horizontes | horizonte, horizontes |
| hormigó | hormigón |
| horrendo, horrendos | horrendo, horrendos |
| Horrible, horribles | Horrible, horribles |
| horriblemen | horriblemente |
| horror, molta temó, molta po | horror |
| horrorisá | horrorizar |
| horrorós | horroroso |
| horrorosos | horrorosos |
| hort, horts | huerto, huertos |
| horta, hortes – Horta de San Juan (se pronúnsie la J com a jung o jónec, la T del catalá sanT no se escriu en chapurriau) | huerta, huertas |
| hortalisa | hortaliza |
| hortalises | hortalizas |
| hortet, hortets | huertecito, huertecitos |
| horticultó | horticultor |
| horts | huertos |
| hospedabe | hospedaba |
| hospedál | hospedarlo |
| hospedánse | hospedándose |
| hospedat, hospedada | hospedado, hospedada |
| hospital, hospitals | hospital, hospitales |
| hostelería | hostelería |
| Hóstia, guantá, guantada, bufetá, bufetada, clatellot, arruissó o arruixó de dits - beneita – cop – vore trompada | hostia, guantazo, bofetón, golpe |
| hostigántos | hostigándoos |
| hostil, enfrentat, desfavorable, rival, adversari, enemic, contrari | hostil, enfrentado, adverso, desfavorable, rival, adversario, enemigo, contrario |
| hostilidat | hostilidad |
| hotel, hotels | hotel, hoteles |
| hotelet, hotelets | hotelito, hotelitos |
| Huella, patada, huelles, patades - siñal, marca, patejada, pista, rastre, pas, impresió, estela, solc, carril, rodada, trassa, estigma, sicatris, recuerdo, record, memória, evocassió, indissi, mensió, alusió, resto, vestigio, sedimén | huella, huellas - señal, marca, pisada, pista, rastro, paso, impresión, estela, surco, carril, rodada, traza, estigma, cicatriz, recuerdo, memoria, evocación, remembranza, indicio, mención, alusión, resto, vestigio, sedimento |
| huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes | huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanas |
| huésped, huéspeds | huésped, huéspedes |
| humana, humanes | humana, humanas |
| humanamen | humanamente |
| humanidat | humanidad |
| humano, humá, humanos, humáns | humano, humanos |
| humí (doná humitat) | humedecer |
| humida, humides | húmeda, humedecida, húmedas, humedecidas |
| humildat | humildad |
| humilde, humil | humilde |
| humildemen | humildemente |
| humildes, humils | humildes |
| humillá | humillar |
| humillál | humillarlo |
| humilláls | humillarlos |
| humillat | humillado |
| humín, ficán humitat | humedeciendo |
| humit | húmedo, humedecido |
| humitat, humitats | humedad, humedades |
| humits | húmedos |
| humor | humor |
| humorístic | humorístico |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 24 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, H
sábado, 9 de mayo de 2026
Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel
domingo, 27 de diciembre de 2020
LA LLENGUA VALENCIANA EN LA NATIVITAT DE 1758.
(I yo / Nelo Font Giner / com unic responsable de la traducció al valenciá del articul i de les “llicencies”
Es tan bonico este articul i l'he llegit tantes vegaes, que ya el considere un poc meu......)
els Angels, y els Homens, ab tot lo criat,
publiquen, celebren, veneren y ensalsen
ab pompa festiva la Nativitat”
Açi, el mestre de capella, fea callar als coros pera poder sentir el mensage, i entrava un molt nitid solo de tiple anunciant que era VALENCIA (en mayuscules en l'original) qui cantava a Jesús: “Perque te sels de escoltar tots los anys que li canten Castella, Italia, Fransa y Portugal”. El autor recurrix a la prosopopeya-artifici poetic que permet parlar a les coses- pera que la veu del Reyne exprese el seu enfado perque el cantics soles es feen en castellá, italiá, frances i portugues.
Don Pasqual Puentes, naixcut en Aldaya en 1718, coneixia el mon del pentagrama des d'els 10 anys, quan fon infant del coro catedralici. Per aixo que els versos 23 i 24 tinguen interes en sugerir que, “en este Sigle”, no s'havia cantat a la Nativitat en valenciá.
“y en este Sigle no es troba memoria
de que hacha (sic) Valencia vengut a cantar”
La veu tiple pregonava que la llengua valenciana, “por su brevedad y elegancia, ninguna otra la podia superar”; juï mateix al fet per Cervantes en el Persiles. A continuació, desafiant, el soliste anonciava que: “Y per tant, ab llicencia o sens ella,alegre y gustosa,torna a publicar” El “torna a publicar” es referia a que el coro tornava a fer publica l'introduccio en valenciá: “El Cel y la Terra etc.”. La resposta castellana donava rao a la demanda: “Pues que pide razón y justicia, al Niño en su idioma divierta”.
De seguit sorgix un dialec entre el coro i el soliste en valenciá modern, molt prop del d'ara mateix i gens paregut al català impost en l'inmersió. Aixi, en el vers 40, aon diu”esta nit en Valencia”, els inmersors del IEC (que han prohibit el ús de “en” davant els noms propis), ho mudarien en “aquesta nit a Valencia”, com dirien els de Canal 9. / Y à punt? /
Al villancico valenciá de 1758-obra popular de actor cult- va seguir atre en Nadal de 1759. En els dos trobem les terminacions en ea, com bellea i noblea; no les castellanes i catalanes bellesa i noblesa.
De la mateixa manera, els verbs no van en guionets en enclitics “entregarli” (v.52), no entregar-li. Don Pasqual Fuentes escrivia eixemple, no exemples; navaixes, no navalles; yo, no jo; en huit, no amb vuit; y lo, no i el; ilustre ciutat, no il.lustre.
També trobem el adverbi ahón (adonde), conservat per Escrich en 1851 i eliminat per el IEC. / Pompeyo y les seues burrades /
De la mateixa dècada tenim en la Biblioteca de Catalunya (per cert,¡que desagradables son els encarregats de la Sala de Reserva!) un villancico en català, a on llegim
“naixament, saltan i vallan, noi, mocado, janer, gentilessa, bellessa (Bib.Cat.Ms.49); que, en el valenciá modern de Pasqual Fuentes, serien:
naiximent, boten y ballen, chiquet, mocador, giner, gentilea, bellea.
Com es habitual, la furtamantes de la Gran Enciclopedia Catalana ha capturat a Pasqual Fuentes en les seues pagines,
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0028423.xml , cridantli “músic català”, encara que mai chafá el principat sense princip. Pero en Nadal es millor oblidar el mal somni expansioniste i enrecordarse en orgull d'aquells que en 1758 (el notari Ros, el croniste Sales, el dominic Galiana i, -pot ser en braços de sa mare-, el chiquet Vicent Martin, futur rival de Mozart) pugueren escoltar la llengua valenciana moderna, sense els barbarismes del IEC. Estos varen ser els versos que tancaven el festiu matí de Nadal:
“Aria a 4 voces:
Y entre tant repetixca el fervor
dels cors valencians,
perque tinga son fi el Villancico
de ahón va comenzar
Coros:
El Cel y la Terra, la Esfera, el Abisme,
els Angels y els Homens,
ab tot lo criat.....”
viernes, 21 de diciembre de 2018
LA LLENGUA VALENCIANA EN LA NATIVITAT DE 1758
(I yo / Nelo Font Giner / com unic responsable de la traducció al valenciá del articul i de les “llicencies”
Es tan bonico este articul i l'he llegit tantes vegaes, que ya el considere un poc meu......)
els Angels, y els Homens, ab tot lo criat,
publiquen, celebren, veneren y ensalsen
ab pompa festiva la Nativitat”
Açi, el mestre de capella, fea callar als coros pera poder sentir el mensage, i entrava un molt nitid solo de tiple anunciant que era VALENCIA (en mayuscules en l'original) qui cantava a Jesús: “Perque te sels de escoltar tots los anys que li canten Castella, Italia, Fransa y Portugal”. El autor recurrix a la prosopopeya-artifici poetic que permet parlar a les coses- pera que la veu del Reyne exprese el seu enfado perque el cantics soles es feen en castellá, italiá, frances i portugues.
Don Pasqual Puentes, naixcut en Aldaya en 1718, coneixia el mon del pentagrama des d'els 10 anys, quan fon infant del coro catedralici. Per aixo que els versos 23 i 24 tinguen interes en sugerir que, “en este Sigle”, no s'havia cantat a la Nativitat en valenciá.
“y en este Sigle no es troba memoria
de que hacha (sic) Valencia vengut a cantar”
La veu tiple pregonava que la llengua valenciana, “por su brevedad y elegancia, ninguna otra la podia superar”; juï mateix al fet per Cervantes en el Persiles. A continuació, desafiant, el soliste anonciava que: “Y per tant, ab llicencia o sens ella,alegre y gustosa,torna a publicar” El “torna a publicar” es referia a que el coro tornava a fer publica l'introduccio en valenciá: “El Cel y la Terra etc.”. La resposta castellana donava rao a la demanda: “Pues que pide razón y justicia, al Niño en su idioma divierta”.
De seguit sorgix un dialec entre el coro i el soliste en valenciá modern, molt prop del d'ara mateix i gens paregut al català impost en l'inmersió. Aixi, en el vers 40, aon diu”esta nit en Valencia”, els inmersors del IEC (que han prohibit el ús de “en” davant els noms propis), ho mudarien en “aquesta nit a Valencia”, com dirien els de Canal 9. / Y à punt ? /
Al villancico valenciá de 1758-obra popular de actor cult- va seguir atre en Nadal de 1759. En els dos trobem les terminacions en ea, com bellea i noblea; no les castellanes i catalanes bellesa i noblesa.
De la mateixa manera, els verbs no van en guionets en enclitics “entregarli” (v.52), no entregar-li. Don Pasqual Fuentes escrivia eixemple, no exemples; navaixes, no navalles; yo, no jo; en huit, no amb vuit; y lo, no i el; ilustre ciutat, no il.lustre.
També trobem el adverbi ahón (adonde), conservat per Escrich en 1851 i eliminat per el IEC. / Pompeyo y les seues burrades /
De la mateixa dècada tenim en la Biblioteca de Catalunya (per cert,¡que desagradables son els encarregats de la Sala de Reserva!) un villancico en català, a on llegim
“naixament, saltan i vallan, noi, mocado, janer, gentilessa, bellessa (Bib.Cat.Ms.49); que, en el valenciá modern de Pasqual Fuentes, serien:
naiximent, boten y ballen, chiquet, mocador, giner, gentilea, bellea.
Com es habitual, la furtamantes de la Gran Enciclopedia Catalana ha capturat a Pasqual Fuentes en les seues pagines,
“Aria a 4 voces:
Y entre tant repetixca el fervor
dels cors valencians,
perque tinga son fi el Villancico
de ahón va comenzar
Coros:
El Cel y la Terra, la Esfera, el Abisme,
els Angels y els Homens,
ab tot lo criat.....”




