| habé | haber |
| habél | haberlo |
| habéla | haberla |
| habélay donat | haberle dado (algo) |
| habéles | haberlas |
| habéli | haberle |
| habéls | haberles |
| habém, ham | hemos |
| Habén | habiendo |
| habénla | habiéndola |
| Habénli | habiéndole |
| Habénlo | habiéndolo |
| habénlos | habiéndolos |
| habénme | habiéndome |
| Habíe | había |
| habíem | habíamos |
| habíen | habían |
| habíes | habías |
| habíeu | habiais |
| habilidat | habilidad |
| habilidats | habilidades |
| habilitá | habilitar |
| habilitat, habilitada | habilitado, habilitada |
| habiliten | habilitan |
| hábilmen | habilmente |
| Hábit – lo hábit no fa al monjo | Hábito – el hábito no hace al monje |
| habitá | habitar |
| habitabilidat | habitabilidad |
| habitácul | habitáculo |
| habitáculs | habitáculos |
| habitada, habitades | habitada, habitadas |
| habitán, habitáns | habitante, habitantes |
| habitassió, habitassións | habitación, habitaciones |
| Hábitat – habitat, habitats | Hábitat – habitado, habitados |
| hábits | hábitos |
| Habitual , habituals | Habitual, habituales |
| habrá jaleo | ñaurá jaleo |
| hacienda | hacienda, finca, heredad, latifundio, capital, caudal, bienes, pertenencias, posesiones, finanzas, dinero, erario, fisco, tesoro, administración, bolsa, banca, tributo, economía |
| hagáu fet | hayáis hecho |
| haguera buscat | hubiera o hubiese buscado |
| haguere buscat (ell) | hubiera o hubiese buscado (él) |
| haguerem buscat | hubieran o hubiesen buscado |
| haguéreu buscat | hubierais o hubieseis buscado |
| Hagut – U ham hagut de buscá, u ham tingut que buscá | lo hemos tenido que buscar |
| Hai, hay – Yo hai (hay) minjat mol be | yo he comido muy bien |
| Haiga – que yo haiga fet alló que diuen, no u podrán probá | que yo haya hecho eso que dicen, no lo podrán probar |
| Haigám – Lo que haigám fet abáns no contará | lo que hayamos hecho antes no contará |
| haigám fet, haiguém fet | hayamos hecho |
| haigáu fet, haiguéu fet | hayáis hecho |
| haigue fet | haya hecho |
| haiguen fet | hayan hecho |
| haigueren fet (si ells) | (si ellos) hubieran o hubiesen hecho |
| haigues fet | hayas hecho |
| ham fet | hemos hecho |
| hamburguesa, hamburgueses | hamburguesa, hamburguesas |
| hámster, hámsters | hámster, hámsters |
| han fet | han hecho |
| harmónica, harmóniques (instrumén) | harmónica, harmónicas (instrumento) |
| Harpía, harpíes, correcte sense h: arpía, arpíes | arpía, arpías, bruja, furia, fiera, basilisco, esperpento, estantigua, insidiosa, malvada, diablesa, pérfida |
| has de llum : haz - feix, gavilla, gavella, espiga, manoll, lleña, brassada | haz, fajo, gavilla, espiga, manojo, leña, brazada |
| has fet | has hecho |
| hasque, haigue, haygue (fet) | haya hecho |
| hasquem, haiguém, haigám | hayamos |
| hasquen, háiguen | hayan |
| hasques, haigues (fet) | hayas hecho |
| hassaña, hassañes – proesa, gesta, acsió, epopeya, empresa, heroissidat, heroísme, aventura | hazaña, proeza, gesta, acción, epopeya, empresa, heroicidad, hombrada, heroísmo, aventura, guapeza |
| hassendat, com lo de Mercadona, terratenién, latifundista, ganadé, agricultó, ric (com lo de Queretes), potentat, propietari | hacendado, terrateniente, latifundista, ganadero, agricultor, estanciero, rico, potentado, propietario |
| hasta | hasta |
| hau fet | habéis hecho |
| haurá fet | habrá hecho |
| haurán fet | habrán hecho |
| haurás fet | habrás hecho |
| hauré fet | habré hecho |
| haurém fet | habremos hecho |
| hauréu fet | habréis hecho |
| hauría fet | habría hecho |
| hauríe (de) | tendría que |
| hauríe fet (ella) | habría hecho |
| hauríem de fé | tendríamos que hacer |
| hauríem fet | habríamos hecho |
| hauríeu fet | habríais hecho |
| hay, hai fet | he hecho |
| hayga fet, haiga fet | haya hecho |
| haygue fet, haigue fet (ell) | haya hecho |
| hayguen fet | hayan hecho |
| haygueren fet | hubieran o hubiesen hecho |
| hebilla, hebilles - broche, passadó, imperdible, corchete | hebilla, hebillas - broche, fíbula, pasador, prendedor, imperdible, corchete |
| Hebra, hebres - fil, fibra | Hebra, hebras, hilo, hila, filamento, hilván, fibra, Brizna |
| hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | hedonismo |
| hedra, hedrera | hiedra |
| heránsia, herénsia | herencia |
| herba pussera (pussa) | tipo de hierba (pulguera) |
| herba, herbes – Herbés es un poble de Castelló, partín en Penarroija de Tastavins, passe lo riu Escalona, allí fan aiguardén de herbes, pero no se apareix al herbero de Valénsia, lo de Bocairent hay probat yo. | hierba, yerba, hierbas, yerbas |
| herbero, licor de Valénsia (Bocairent), aiguardén anissat en herbes a dins, no se apareix mol en lo aiguardén de Herbés (Castelló) | licor de hierbas de Valencia |
| herbeta | hierbecita |
| herbetes | hierbecitas |
| heredá | heredar |
| heredada, heredades | heredada, heredadas |
| heredat (p) heredats | heredado, heredados |
| heredat, hacienda | heredad, hacienda |
| heredés, hereus, com lo mas del hereu a Valderrobres | herederos |
| herénsia | herencia |
| herénsies | herencias |
| hereu | heredero |
| hereua, hereues | heredera, herederas |
| hereus | herederos |
| hermós, hermosos | hermoso, hermosos |
| hermosa, hermoses | hermosa, hermosas |
| hermossíssim | hermosísimo |
| hermossíssima, hermossíssimes | hermosísima, hermosísimas |
| hermossíssims | hermosísimos |
| hermosures, hermossures | hermosuras |
| herms, erms, hermes, ermes | yermos |
| heroísme | heroísmo |
| Hi – ya hi som – no hi vach – féslay = fes la hi – pújay – puja hi | no existe en castellano |
| hi vach aná – no hi váigues | Fui – no vayas |
| hibisco | hibisco |
| hidratán | hidratando, hidratante |
| Hidroeléctrica, Hidroeléctriques | Hidroeléctrica, hidroeléctricas |
| hidrógeno | hidrógeno |
| hidrología | hidrología |
| hiena, hienes – lo llop blang dels Ports ere una hiena - la creu del llop, a Penarroija | hiena, hienas |
| higiene | higiene |
| hindú | hindú |
| hipnotissá, hipnotisá | hipnotizar |
| hipnotissál | hipnotizarlo |
| hipocressía | hipocresía |
| hipoteca, hipoteques | hipoteca, hipotecas |
| hipotecat, hipotecats | hipotecado, hipotecados |
| histéric, histérica | histérico, histérica |
| história, historia, históries, histories | historia, historias |
| historiadó, historiadós, historiadora, historiadores, com Antonio Ubieto Arteta | historiador, historiadores, historiadora, historiadoras |
| historial, historials | historial, historiales |
| históric | histórico |
| histórics | históricos |
| historieta | historieta |
| historietes | historietas |
| hivern, invern | invierno |
| hogar | hogar |
| hola | hola |
| holgabe | holgaba |
| holgás, folgás, descansá, reposá, bambá, vaguejá, descuidás, dormí, tombás, distráures, divertís, entretíndres, disfrutá, alegrás, felissitás, selebrá |
holgarse, descansar, reposar, vaguear, descuidarse, sestear, dormitar, tumbarse, distraerse, divertirse, entretenerse, disfrutar, solazarse, alegrarse, felicitarse, celebrar |
| hombría (de home), vore umbría, ombría | hombría |
| home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) - antic : hómnes – ómnes | hombre, hombres, hombrecitos y cagabandurrias |
| home, homes | hombre, hombres |
| homenet, homenets | hombrecito, hombrecitos |
| homissidi, homicidio, homissidis, homicidios | homicidio, homicidios |
| homófona | homófona |
| honéstamen | honestamente |
| honestidat | honestidad |
| honestíssim | honestísimo |
| honestíssima | honestísima |
| honestíssimes | honestísimas |
| honor | honor |
| honorabilidat | honorabilidad |
| honorablemen | honorablemente |
| honoraris | honorarios |
| honors | honores |
| honraben | honraban |
| honrada, honrades | honrada, honradas |
| honradamen | honradamente |
| honradés | honradez |
| honrál | honrarlo |
| honrála | honrarla |
| honráls | honrarlos |
| honránla | honrándola |
| honrat | honrado |
| honrats | honrados |
| honrém | honramos |
| honrosamen | honrosamente |
| hora | hora |
| horari | horario |
| horaris | horarios |
| hores | horas |
| horeta són sixanta minutets | horita |
| horizonte, horizontes | horizonte, horizontes |
| hormigó | hormigón |
| horrendo, horrendos | horrendo, horrendos |
| Horrible, horribles | Horrible, horribles |
| horriblemen | horriblemente |
| horror, molta temó, molta po | horror |
| horrorisá | horrorizar |
| horrorós | horroroso |
| horrorosos | horrorosos |
| hort, horts | huerto, huertos |
| horta, hortes – Horta de San Juan (se pronúnsie la J com a jung o jónec, la T del catalá sanT no se escriu en chapurriau) | huerta, huertas |
| hortalisa | hortaliza |
| hortalises | hortalizas |
| hortet, hortets | huertecito, huertecitos |
| horticultó | horticultor |
| horts | huertos |
| hospedabe | hospedaba |
| hospedál | hospedarlo |
| hospedánse | hospedándose |
| hospedat, hospedada | hospedado, hospedada |
| hospital, hospitals | hospital, hospitales |
| hostelería | hostelería |
| Hóstia, guantá, guantada, bufetá, bufetada, clatellot, arruissó o arruixó de dits - beneita – cop – vore trompada | hostia, guantazo, bofetón, golpe |
| hostigántos | hostigándoos |
| hostil, enfrentat, desfavorable, rival, adversari, enemic, contrari | hostil, enfrentado, adverso, desfavorable, rival, adversario, enemigo, contrario |
| hostilidat | hostilidad |
| hotel, hotels | hotel, hoteles |
| hotelet, hotelets | hotelito, hotelitos |
| Huella, patada, huelles, patades - siñal, marca, patejada, pista, rastre, pas, impresió, estela, solc, carril, rodada, trassa, estigma, sicatris, recuerdo, record, memória, evocassió, indissi, mensió, alusió, resto, vestigio, sedimén | huella, huellas - señal, marca, pisada, pista, rastro, paso, impresión, estela, surco, carril, rodada, traza, estigma, cicatriz, recuerdo, memoria, evocación, remembranza, indicio, mención, alusión, resto, vestigio, sedimento |
| huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes | huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanas |
| huésped, huéspeds | huésped, huéspedes |
| humana, humanes | humana, humanas |
| humanamen | humanamente |
| humanidat | humanidad |
| humano, humá, humanos, humáns | humano, humanos |
| humí (doná humitat) | humedecer |
| humida, humides | húmeda, humedecida, húmedas, humedecidas |
| humildat | humildad |
| humilde, humil | humilde |
| humildemen | humildemente |
| humildes, humils | humildes |
| humillá | humillar |
| humillál | humillarlo |
| humilláls | humillarlos |
| humillat | humillado |
| humín, ficán humitat | humedeciendo |
| humit | húmedo, humedecido |
| humitat, humitats | humedad, humedades |
| humits | húmedos |
| humor | humor |
| humorístic | humorístico |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 24 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, H
domingo, 27 de diciembre de 2020
LA LLENGUA VALENCIANA EN LA NATIVITAT DE 1758.
(I yo / Nelo Font Giner / com unic responsable de la traducció al valenciá del articul i de les “llicencies”
Es tan bonico este articul i l'he llegit tantes vegaes, que ya el considere un poc meu......)
els Angels, y els Homens, ab tot lo criat,
publiquen, celebren, veneren y ensalsen
ab pompa festiva la Nativitat”
Açi, el mestre de capella, fea callar als coros pera poder sentir el mensage, i entrava un molt nitid solo de tiple anunciant que era VALENCIA (en mayuscules en l'original) qui cantava a Jesús: “Perque te sels de escoltar tots los anys que li canten Castella, Italia, Fransa y Portugal”. El autor recurrix a la prosopopeya-artifici poetic que permet parlar a les coses- pera que la veu del Reyne exprese el seu enfado perque el cantics soles es feen en castellá, italiá, frances i portugues.
Don Pasqual Puentes, naixcut en Aldaya en 1718, coneixia el mon del pentagrama des d'els 10 anys, quan fon infant del coro catedralici. Per aixo que els versos 23 i 24 tinguen interes en sugerir que, “en este Sigle”, no s'havia cantat a la Nativitat en valenciá.
“y en este Sigle no es troba memoria
de que hacha (sic) Valencia vengut a cantar”
La veu tiple pregonava que la llengua valenciana, “por su brevedad y elegancia, ninguna otra la podia superar”; juï mateix al fet per Cervantes en el Persiles. A continuació, desafiant, el soliste anonciava que: “Y per tant, ab llicencia o sens ella,alegre y gustosa,torna a publicar” El “torna a publicar” es referia a que el coro tornava a fer publica l'introduccio en valenciá: “El Cel y la Terra etc.”. La resposta castellana donava rao a la demanda: “Pues que pide razón y justicia, al Niño en su idioma divierta”.
De seguit sorgix un dialec entre el coro i el soliste en valenciá modern, molt prop del d'ara mateix i gens paregut al català impost en l'inmersió. Aixi, en el vers 40, aon diu”esta nit en Valencia”, els inmersors del IEC (que han prohibit el ús de “en” davant els noms propis), ho mudarien en “aquesta nit a Valencia”, com dirien els de Canal 9. / Y à punt? /
Al villancico valenciá de 1758-obra popular de actor cult- va seguir atre en Nadal de 1759. En els dos trobem les terminacions en ea, com bellea i noblea; no les castellanes i catalanes bellesa i noblesa.
De la mateixa manera, els verbs no van en guionets en enclitics “entregarli” (v.52), no entregar-li. Don Pasqual Fuentes escrivia eixemple, no exemples; navaixes, no navalles; yo, no jo; en huit, no amb vuit; y lo, no i el; ilustre ciutat, no il.lustre.
També trobem el adverbi ahón (adonde), conservat per Escrich en 1851 i eliminat per el IEC. / Pompeyo y les seues burrades /
De la mateixa dècada tenim en la Biblioteca de Catalunya (per cert,¡que desagradables son els encarregats de la Sala de Reserva!) un villancico en català, a on llegim
“naixament, saltan i vallan, noi, mocado, janer, gentilessa, bellessa (Bib.Cat.Ms.49); que, en el valenciá modern de Pasqual Fuentes, serien:
naiximent, boten y ballen, chiquet, mocador, giner, gentilea, bellea.
Com es habitual, la furtamantes de la Gran Enciclopedia Catalana ha capturat a Pasqual Fuentes en les seues pagines,
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0028423.xml , cridantli “músic català”, encara que mai chafá el principat sense princip. Pero en Nadal es millor oblidar el mal somni expansioniste i enrecordarse en orgull d'aquells que en 1758 (el notari Ros, el croniste Sales, el dominic Galiana i, -pot ser en braços de sa mare-, el chiquet Vicent Martin, futur rival de Mozart) pugueren escoltar la llengua valenciana moderna, sense els barbarismes del IEC. Estos varen ser els versos que tancaven el festiu matí de Nadal:
“Aria a 4 voces:
Y entre tant repetixca el fervor
dels cors valencians,
perque tinga son fi el Villancico
de ahón va comenzar
Coros:
El Cel y la Terra, la Esfera, el Abisme,
els Angels y els Homens,
ab tot lo criat.....”
viernes, 21 de diciembre de 2018
LA LLENGUA VALENCIANA EN LA NATIVITAT DE 1758
(I yo / Nelo Font Giner / com unic responsable de la traducció al valenciá del articul i de les “llicencies”
Es tan bonico este articul i l'he llegit tantes vegaes, que ya el considere un poc meu......)
els Angels, y els Homens, ab tot lo criat,
publiquen, celebren, veneren y ensalsen
ab pompa festiva la Nativitat”
Açi, el mestre de capella, fea callar als coros pera poder sentir el mensage, i entrava un molt nitid solo de tiple anunciant que era VALENCIA (en mayuscules en l'original) qui cantava a Jesús: “Perque te sels de escoltar tots los anys que li canten Castella, Italia, Fransa y Portugal”. El autor recurrix a la prosopopeya-artifici poetic que permet parlar a les coses- pera que la veu del Reyne exprese el seu enfado perque el cantics soles es feen en castellá, italiá, frances i portugues.
Don Pasqual Puentes, naixcut en Aldaya en 1718, coneixia el mon del pentagrama des d'els 10 anys, quan fon infant del coro catedralici. Per aixo que els versos 23 i 24 tinguen interes en sugerir que, “en este Sigle”, no s'havia cantat a la Nativitat en valenciá.
“y en este Sigle no es troba memoria
de que hacha (sic) Valencia vengut a cantar”
La veu tiple pregonava que la llengua valenciana, “por su brevedad y elegancia, ninguna otra la podia superar”; juï mateix al fet per Cervantes en el Persiles. A continuació, desafiant, el soliste anonciava que: “Y per tant, ab llicencia o sens ella,alegre y gustosa,torna a publicar” El “torna a publicar” es referia a que el coro tornava a fer publica l'introduccio en valenciá: “El Cel y la Terra etc.”. La resposta castellana donava rao a la demanda: “Pues que pide razón y justicia, al Niño en su idioma divierta”.
De seguit sorgix un dialec entre el coro i el soliste en valenciá modern, molt prop del d'ara mateix i gens paregut al català impost en l'inmersió. Aixi, en el vers 40, aon diu”esta nit en Valencia”, els inmersors del IEC (que han prohibit el ús de “en” davant els noms propis), ho mudarien en “aquesta nit a Valencia”, com dirien els de Canal 9. / Y à punt ? /
Al villancico valenciá de 1758-obra popular de actor cult- va seguir atre en Nadal de 1759. En els dos trobem les terminacions en ea, com bellea i noblea; no les castellanes i catalanes bellesa i noblesa.
De la mateixa manera, els verbs no van en guionets en enclitics “entregarli” (v.52), no entregar-li. Don Pasqual Fuentes escrivia eixemple, no exemples; navaixes, no navalles; yo, no jo; en huit, no amb vuit; y lo, no i el; ilustre ciutat, no il.lustre.
També trobem el adverbi ahón (adonde), conservat per Escrich en 1851 i eliminat per el IEC. / Pompeyo y les seues burrades /
De la mateixa dècada tenim en la Biblioteca de Catalunya (per cert,¡que desagradables son els encarregats de la Sala de Reserva!) un villancico en català, a on llegim
“naixament, saltan i vallan, noi, mocado, janer, gentilessa, bellessa (Bib.Cat.Ms.49); que, en el valenciá modern de Pasqual Fuentes, serien:
naiximent, boten y ballen, chiquet, mocador, giner, gentilea, bellea.
Com es habitual, la furtamantes de la Gran Enciclopedia Catalana ha capturat a Pasqual Fuentes en les seues pagines,
“Aria a 4 voces:
Y entre tant repetixca el fervor
dels cors valencians,
perque tinga son fi el Villancico
de ahón va comenzar
Coros:
El Cel y la Terra, la Esfera, el Abisme,
els Angels y els Homens,
ab tot lo criat.....”
lunes, 29 de abril de 2024
Len - Lepos
Len, adj., lat. lenis, lisse, doux, glissant, délicat.
Poia i hom per catre gras mout les.
Giraud de Calanson: A lieys cui am.
On y monte par quatre degrés moult glissants.
Gient e fresca, blanca e lena.
Lamberti de Bonanel: Pois vei.
Gentille et fraîche, blanche et lisse.
Estrenha vas me
Son cors blanc, gras e le.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Que j'étreigne vers moi son corps blanc, gras et délicat.
ANC. ESP. IT. Lene.
2. Lene, adj., lat. lenem, lisse, doux, délicat.
Lentisc... es lene, mol et plicable.
Eluc. de las propr., fol. 211.
Le lentisque... est lisse, mou et pliable.
3. Lenitiu, adj., lénitif, adoucissant.
Per accident es lenitiva. Eluc. de las propr., fol. 25.
Accidentellement elle est lénitive.
CAT. Lenitiu. ESP. PORT. IT. Lenitivo.
4. Lenitat, s. f., lat. lenitatem, douceur, délicatesse.
Plazo... per lenitat al tocament. Eluc. de las propr., fol. 209.
Plaisent... par douceur à l'attouchement.
ESP. Lenidad. PORT. Lenidade. IT. Lenità, lenitate, lenitade.
5. Leneza, s. f., douceur, délicatesse.
Mol es... ab alguna leneza. Eluc. de las propr., fol. 21.
Est mou... avec quelque douceur.
6. Lenir, v., lat. lenire, adoucir, calmer, affaiblir.
Que mollifique e leniesca. Trad. d'Albucasis, fol. 67.
- Qui amollisse et adoucisse.
Part. pas. Cum l'estomach sia trop lenec.
Eluc. de las propr., fol. 269.
Comme l'estomac soit beaucoup affaibli.
ANC. ESP. Lenir. IT. Lenire.
7. Lenegar, v., glisser.
Leu lenega o escapa.
Colan de leu escapa et lenega.
Eluc. de las propr., fol. 248 et 236.
Facilement glisse ou échappe.
Coulant facilement échappe et glisse.
8. Lenificatiu, adj., lénitif, adoucissant.
De las partidas tacadas penetrativa et lenificativa.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Pénétrative et lénitive des parties tachées.
ESP. IT. Lenificativo.
9. Lenificar, v., lénifier, adoucir.
Part. pas. Las partidas de jos,.. so lenificadas.
Trad. d'Albucasis, fol. 36.
Lee parties de dessous... sont lénifiées.
ESP. Lenificar. IT. Lenificare.
10. Enlenir, v., adoucir, oindre.
Part. pas. Fo enlenitz et enrozatz...
Del oli del cel glorios.
Leys d'amors, fol. 135.
Fut oint et arrosé... de l'huile du ciel glorieux.
Lende, s. m., lat. lendem, lente, oeuf de pou.
Auci lendes, pezolhs, etc. Eluc. de las propr., fol. 184.
Tue lentes, poux, etc.
ESP. Liendre. PORT. Lendea. (chap. Liendre, liendres: ous de poll, polls: piojo, piojos. No són ous de pollastre, pollastres, ni de polla, polles.)
Lengua, Lenga, s. f., lat. lingua, langue.
Ans vuelh qu' om me talh la lenga
S' ieu ja de leis crezi lauzenga.
Rambaud d'Orange: Pos tals.
Mais je veux qu'on me coupe la langue si jamais je crois médisance d'elle.
La lengua vir on la dent mi fa mal.
Hugues de l'Escure: De motz.
Je tourne la langue où la dent me fait mal.
Dir so que il coven.
Rambaud d'Orange: Pos tals.
Qui ne sait avec la langue dire ce qui lui convient.
Fig. et allus. Agra l' obs lenga d' argen
Al vilan qu' er uns pelliciers.
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Il lui serait nécessaire d'une langue d'argent au vilain qui était un pelletier.
- Fig. Parole, propos.
Ab las lengas verinosas.
(chap. En les llengües venenoses.)
V. et Vert., fol. 25.
Avec les langues venimeuses.
Lenga suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 20.
Parole douce apaise colère.
Fo mout cridat et auzit pel mont, e doptatz per sa lenga.
V. de Marcabrus.
Fut moult renommé et écouté par le monde, et redouté pour sa langue.
- Langage, idiome.
Richart tornet sa lengua, e parlet arago.
Roman de Fierabras, v. 4030.
Richard changea son langage, et parla aragonais.
Senes breu de pargamina, (parguamina)
Tramet lo vers en chantan,
En plana lengua romana.
G. Rudel: Quan lo rius.
Sans bref de parchemin, je transmets le vers en chantant, en simple langue romane.
Par ext. Li auzellet en lor leis...
Usquecs s' alegr' en sa lenga.
Rambaud d'Orange: Pos tals.
Les oiselets à leur manière... chacun se réjouit en son langage.
Loc. Quascus s' en gaba e s'en ri,
Gieta lenga e fai bossi.
Aimar de Rocaficha: No m lau.
Chacun s'en raille et s'en rit, tire la langue et fait la moue.
Loc. fig. Lauzengiers fals, lengas de colobra.
A. Daniel: Doutz braillz.
Médisants faux, langues de couleuvre.
No sai quals son plus aveuzitz
De lauzengiers lengua forbitz,
O selhs que crezon ditz savays.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Je ne sais quels sont plus méprisables de médisants aiguisés par la langue, ou (de) ceux qui croient méchants propos.
Lauzengier,
Lengua logat, creba mostier.
Marcabrus: Pus mos coratges.
Médisants, mis à louage pour la langue, renverseurs de monastère.
Lengua forcat, engres,
Lo trastornon ades.
B. Martin: A senhor.
Fourchés de langue, fâcheux, le bouleversent incessamment.
- Bout, extrémité d'une flamme, d'une banderole, d'un guidon.
Defors pendon las lenguas d'un gonfaino.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Dehors pendent les langues d'un gonfanon.
CAT. Llengua. ESP. Lengua. PORT. Lingua, lingoa. IT. Lingua.
(chap. Llengua, llengües.)
2. Lenguatge, Lengatge, Lengaje, s. m., langage, langue.
Vos, entendetz e veiatz,
Que sabetz mon lengatge.
Giraud de Borneil: No pues (puesc) sofrir.
Vous, qui savez mon langage, entendez et voyez.
Seran de divers lengatges. Liv. de Sydrac, fol. 21.
Seront de divers langages.
Fig. Quecx auzel en son lenguatge.
Arnaud de Marueil: Bel m'es quan.
Chaque oiseau en son langage.
Loc. En autra terra irei penre lengaje.
Guillaume de Cabestaing: Mout m'alegra.
En autre terre j'irai prendre langue.
CAT. Llenguatge. ESP. Lenguaje. PORT. Lingoagem. IT. Linguaggio.
(chap. llenguache, llenguaches.)
3. Lenguos, Lengos, adj., verbeux, bavard.
Hom lenguos es fols.
Morgues lenguos torba sos fraires.
Trad. de Bède, fol. 78 et 62.
Homme bavard est fou.
Moine bavard trouble ses frères.
IT. Linguoso.
4. Lengut, adj., parleur, bavard.
Digz durs
D' omes iros ni lauzengiers lengutz.
Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.
Propos durs d'hommes colères et médisants bavards.
CAT. Lengud. IT. Linguuto. (chap. llengüerut, llengüeruts, llengüeruda, llengüerudes; charraire, charraires, charraira, charraires.)
5. Lenguejar, v., parler, bavarder, criailler.
De lenguejar
Contra joglar,
Etz pus afilatz que milas
Del vostre bec.
Marcabrus: Senher.
Pour bavarder contre jongleur, vous êtes plus affilé que milan de votre bec.
ANC. FR. Et finablement ils langagèrent tant ensemble qu'enfin... ils conclurent.
Monstrelet, t. II, p. 135.
ANC. ESP. Lenguear (MOD. Lengüear). IT. Linguettare. (chap. llengüejá, charrá, parlá.)
Lent, adj., lat. lentus, lent, paresseux.
Si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.
Berenger de Palasol: S' ieu sabi' aver.
Si j'ai été quelquefois lent, on ne doit pas m'en faire reproche.
Del donar m' es lenta.
P. Rogiers: Tan no plou.
Du donner m'est lente.
Fig. No s cove qu' al sieu mandamen
Sia mos sabers flacx ni lens.
Folquet de Marseille: Tant mov de.
Il ne convient pas qu'au sien commandement mon savoir soit flasque et lent.
Adverb. M' esgarda, mas so fai tan len
C' uns sols dias me dura cen.
B. de Ventadour: Chantars no pot.
Me regarde, mais cela elle fait si lentement qu'un seul jour me dure cent.
Mas trop ven len sa merces.
Rambaud de Vaqueiras: Ben for' oimais.
Mais sa merci vient trop lentement.
- Tranquille, paisible, dans le sens du passage de Virgile:
Tu, Tityre, lentus in umbra. Églogue I, v. 4.
Totas vetz assestatz
Lent dedins lor ostal.
Nat de Mons: Sitot non es.
Continuellement assis paisibles dans leur demeure.
CAT. ESP. PORT. IT. Lento. (chap. Lento, lentos, lenta, lentes.)
2. Lentament, adv., lentement.
Dizo que lentament... o liquidament, segon lati, sonan las ditas letras.
Leys d'amors, fol. 111.
Disent que lentement... ou liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres.
CAT. Lentament. ESP. PORT. IT. Lentamente. (chap. Lentamen; desplay.)
3. Alentar, v., ralentir, retarder.
Ges per aisso no m' alen;
Ans dobl' ades mos pessamens.
Folquet de Marseille: Tant mov de.
Point pour cela je ne me ralentis; au contraire, je redouble incessamment mes pensées.
Ieu sai ben qu' en lui no resta
La guerra, ni no s' alenta.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Je sais bien qu'en lui la guerre ne s'arrête, ni ne se ralentit.
IT. Allentare. (chap. Ralentisá, retardá)
4. Alentir, v., ralentir, retarder.
Per nuill auzel no s' alentis;
L' aigla no ill fai nuilla paor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il ne se ralentit par nul oiseau; l'aigle ne lui fait nulle peur.
ANC. FR. N' onques por ce ne s' alenti. Roman du Renart, t. 1, p. 311.
Molière s'est encore servi de cette expression:
Je veux de son rival alentir les transports.
L'Étourdi, acte III, sc. IV.
Lentilla, Lentilha, s. f., lat. lenticula, lentille.
Que semblon grans lentillas rossas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui ressemblent à grandes lentilles rouges.
Del gros d' una lentilha. Liv. de Sydrac, fol. 29.
Du gros d'une lentille.
De lentillas la farina.
(chap. La farina de llentíes, llentilles.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La farine de lentilles.
- Lentille de marais.
D' un' erba que a nom lentilla,
Qu' en aiga nais per meravilla.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'une herbe qui a nom lentille, qui naît dans l'eau par merveille.
ANC. CAT. Llentilla. EST. Lenteja (lentilla óptica). PORT. Lentilha.
IT. Lenticchia. (chap. Llentía, llentíes, llentilla, llentilles. Les dels ulls tamé se poden di lentilles, perque són lentes menudes.)
2. Lentillos, adj., lat. lenticulosus, lentilleux, couvert de rousseurs.
Tota la cara li torna lentilloza. Eluc. de las propr., fol. 258.
Toute la figure lui devient couverte de rousseurs.
IT. Lentigginoso, lintigginoso.
3. Lenticular, adj., lat. lenticularis, lenticulaire.
La partida lenticular. Trad. d'Albucasis, fol. 59.
La partie lenticulaire.
ESP. PORT. Lenticular. (chap. Lenticulá, lenticulás: que té la forma de la llentía o llentilla, com la lentilla, lentilles per als ulls; tamé la apófissis lenticulá, un osset del oít.)
Lentisc, s. m., lat. lentiscus, lentisque.
Lentisc es aybre breu et medicinal. Eluc. de las propr., fol. 211.
Le lentisque est arbre court et médicinal.
CAT. Llentisc. ESP. PORT. IT. Lentisco.
Leo, s. m., lat. leo, lion.
Aissi cum lo leos
Huelhs ubertz es dormens.
Giraud de Calanson: El mon non.
Ainsi comme le lion est dormant les yeux ouverts.
Fig. Anhels sui, ilh m'es leos.
Hugues de S. Cyr: Nulha res.
Je suis agneau, elle m'est lion.
- Enseigne, étendard.
Crit ma enseigna, e desplec mon leon.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Je crie mon signal, et je déploie mon lion.
CAT. Lleó. ESP. Léon. PORT. Leão. IT. Leone. (chap. León, leons.)
2. Leona, s. f., lat. leoenessa, lionne.
Mi dons es a semblan de leona.
Raimond de Miraval: Chansoneta.
Ma dame est à ressemblance de lionne.
CAT. Lleona. ESP. Leona. PORT. Leôa. (chap. leona, leones.)
3. Leonessa, s. f., lionne.
Can la leonessa a leonat. Naturas d'alcunas bestias.
Quand la lionne a mis bas.
IT. Leonessa, lionessa.
4. Leonel, s. m. dim., lionceau.
Com lo leos
Qu'es tan fers quan s' irais
De son leonel.
Richard de Barbezieux: Atressi com.
Comme le lion qui est si férocé quand il s'irrite au sujet de son lionceau.
ESP. Leoncillo (leoncito). PORT. Leonculo, léãozinho. IT. Leoncello.
5. Leonet, s. m. dim., lionceau.
IIII leonetz d'aur hi avia figuratz. Roman de Fierabras, v. 1046.
Quatre lionceaux d'or il y avait figurés.
CAT. Lleonet. (chap. Leonet, leonets, leoneta, leonetes.)
6. Leonat, s. m. dim., lionceau.
Filhs mieus, puiatz yest a la presa
Cum leonatz, per ta proeza.
Leys d'amors, fol. 135.
Mon fils, tu es monté à la prise comme lionceau, par ta prouesse.
7. Leonin, adj.., lat. leoninus, léonin, de lion.
Pel leonina. Eluc. de las propr., fol. 233.
(chap. Pell leonina : pell de león.)
Peau de lion.
ESP. IT. Leonino. (chap. Leonino o leoní, leoninos o leonins, leonina, leonines.)
8. Leonar, v., mettre bas des petits lionceaux.
Part. pas. Can la leonessa a leonat. Natura d'alcunas bestias.
Quand la lionne a mis bas.
(ESP. Parir leoncitos. Chap. Parí leonets.)
Leonisme, adj., du lat. leoninus, léonin, terme qui sert à désigner une
sorte de vers.
Ab rims sonans, consonans, leonismes. La Crusca provenzale, p. 101.
Avec rimes sonnantes, consonnantes, léonines.
Alqunas consonans, alqunas simplas leonismas, alqunas perfiechas leonismas. Leys d'amors, fol. 26.
Aucunes consonnantes, aucunes simples léonines, aucunes parfaites léonines.
2. Leonismetat, s. f., léonisme, rime léonine.
Sonansa e consonansa se fan per una vocal, e leonismetatz se fay tos temps per doas vocals.
Tractem de leonismetat perfiecha.
Leys d'amors, fol. 21.
Sonnance et consonnance se font par une voyelle, et léonisme se fait toujours par deux voyelles.
Traitons de léonisme parfait.
(chap. Leonisme, rima leonina.)
Leopart, Leupart, Laupart, Lhaupart, Lupart, s. m., lat. leopardus, léopard.
Leopart est mot cruzel bestia. Eluc. de las propr., fol. 253.
Le léopard est moult cruelle bête.
Mot son ardit li leupart. Brev. d'amor, fol. 52.
Moult sont hardis les léopards.
Fig. Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.
Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.
- Allusiv. aux armes d'Angleterre.
Sendatz vermelhs, endis e ros...
Veirem en breu qu' el lhaupart fenh
Que say per Flor culhir s'espenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Étendards vermeils, violets et rouges... nous verrons bientôt, vu que le léopard feint qu'il s'élancè ici pour cueillir la Fleur.
- Nom de monnaie.
Luparts que liegon Eduardus. Tarif des monnaies en provençal.
Les léopards où ils lisent Eduardus.
CAT. Lleopardo. ESP. PORT. IT. (chap.) Leopardo.
Lepar, v., du lat. lambere, laper, lécher, flatter, cajoler.
L' escorpion... lepa e blandis tot premierament ab la lenga.
V. et Vert. fol. 32.
Le scorpion... lèche et caresse tout premièrement avec la langue.
La mayre lo lepa am la lengua. Eluc. de las propr., fol. 21.
(chap. La mare lo llepe en la llengua.)
La mère le lèche avec la langue.
Bevo lepan, quals so gat et ca. Eluc. de las propr., fol. 231.
(chap. Beuen llepán, com son lo gat y lo gos.)
Boivent en lapant, tels sont chats et chiens.
CAT. Llepar. (chap. Llepá: llepo, llepes, llepe, llepem o llepam, llepéu o llepáu, llepen; llepat, llepats, llepada, llepades.)
2. Lepaudier, s. m., lécheur, flatteur, cajoleur.
Es a femna lepaudiers,
Per so que l'am plus voluntiers.
Brev. d'amor, fol. 120.
Il est cajoleur de femme, pour cela qu'elle l'aime plus volontiers.
(chap. Llepadó, llepadós, llepadora, llepadores; llepaculs; llepasubvensions com los de la Ascuma; llépol, llepols, llépola, llépoles : golut, llaminé.)
Lepos, s. m., lat. lepos, lépos, figure de grammaire.
Lepos, es can, per cauza d' onor o de cortezia, hom parla ad una persona en plural. Leys d'amors, fol. 143.
Lépos, c'est quand, pour cause d'honneur ou de courtoisie, on parle à une personne au pluriel.

