Mostrando las entradas para la consulta muixonet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta muixonet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de febrero de 2024

El, Elh, - Aquil, Aquilh

El, Elh, art. m. sing., lat. ellum, le. 

Voyez la Grammaire romane, p. 42 et 110.

Suj. S'el segles dura guaire.

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

Si le siècle dure guère.

S'el annatz volgues rendre l'argen.

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Si le vieux voulait rendre l'argent.

Dis el libre de Genezi qu'el comensamen del mon, creet Dieus lo cel e la terra. Hist. de l'ancien et du nouv. Test., fol. I.

(chap. Diu lo llibre del Génessis que al escomensamén del mon, va creá Deu lo sel y la terra.)

Biblia; Diu lo llibre del Génessis que al escomensamén del mon, va creá Deu lo sel y la terra

Le livre de la Genèse dit qu'au commencement du monde, Dieu créa le ciel et la terre.

Si no fos N Albricx, 

El marques que es tos dicx.

Hugues de S.-Cyr: Messonget. 

Si ne fut le seigneur Albric, le Marquis qui est ton rempart.

Rég. dir. Sec mon dan e fug el be.

Elias de Barjols: En atretal.

Je suis mon dommage et je fuis le bien.

Tira el cat escoyssen.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Tire le chat écorchant. 

Bastiscam doncx en ferma peazo

El pretz que i s ten, quan l'autre van cazen. 

Folquet de Marseille: Hueimais no. 

Bâtissons donc en ferme appui le mérite qui s'y maintient, quand les autres vont tombant. 

Ab lo libre tocha el front, 

Los uilz, lo mento e la cara.

Roman de Flamenca, fol. 55. 

Avec le livre il touche le front, les yeux, le menton et la face. 

Rég. ind. El Capitoli lendema, al dia clar.

(chap. Al Capitoli en son demá, al día cla.)

Poëme sur Boèce.

Au Capitole le lendemain, au jour clair.

Que ames may un petit auzel el punh que una grua volan el cel.

(chap. Que preferíe un muixonet al puñ que una grulla volán al sel.)

V. de G. Faidit.

Qu'il aimât mieux un petit oiseau au poing qu'une grue volant au ciel.

Ins el cor port, domna, vostra faisso.

Folquet de Marseille: En chantan. 

Dedans au coeur je porte, dame, votre façon. 

ANC. FR. Suj. Devant le duc el grant palais où el grant conseil ere et li petit.

Ville-Hardouin, p. 12. 

Rég. El traïtor unt otrié

Sa félonie è sa faintié.

Roman de Rou, v. 631.

Ferid Abner ens el costel.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 44. 

Seient plaizanz les paroles de ma bouche e li purpeusement de mun cuer el tuen esguardament.

Anc. trad. du Psaut., n° I, ps. 18. 

El buisson vienent trestot droit.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 98.

ANC. PORT. Em el rey de Cambaya... 

El rey do Malabar. 

V. de D. J. de Castro, t. 1, p. 51 et 60. 

ANC. IT. Hai creduto el mio ressurrexire.

Jacopone da Todi, od. III, 17.

ESP. El. (chap. lo; encara se fa aná este artícul a Tortosa, Lleida, Lo Pau de Pons, Balears, etc.)

Lo agüelo y lo mar, Ernest Hemingway, chapurriau

3. Els, Elhs, art. m. plur., les, aux.

Suj. Vertut an

Els angel e 'ls arcangel gran 

De complir lo comandamen 

De Dieu.

Brev. d'amor, fol. 20. 

Les anges et les archanges ont grande vertu d'accomplir le commandement de Dieu. 

Elhs Sarrasis fugiro tota la nueyt. Philomena.

(chap. Los sarracenos, moros, van fugí tota la nit.)

Les Sarrasins fuirent toute la nuit.

Rég. dir. Totz tres gaban qu'els marc e 'ls esterlis

Faran metre els enaps e 'ls bacis. 

Rambaud de Vaqueiras: Del rei. 

Tous trois clabaudent que les marcs et les sterlings feront dépenser les coupes et les bacins. 

Rég. ind. Gart me Dieus d'aital vida... 

Qu'ieu vos si' obediens

Ni m torn els vostres tormens. 

Elias de Barjols: Amors be m platz. 

Que Dieu me garde de telle vie... que je vous sois obéissant et je retourne aux vôtres tourments. 

Totz escritz trobat ho ay 

Els libris de antiquitat.

(chap. Tot escrit u hay trobat als llibres de antigüedat.)

Los XV signes de la fi del mon. 

Tout écrit j'ai trouvé cela aux livres de l'antiquité.

- Del, art. m. sing., du.

Reclama Deu del cel, lo rei, lo grant. Poëme sur Boèce.

Réclame Dieu du ciel, le roi, le grand.

Tolc las armas del cavalier Vermelh. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requer. 

Enleva les armes du chevalier Vermeil.

ANC. FR. Les homes del hundred... Home del plaidant.

L. de G. le Conquérant, 26 et 28. 

ANC. CAT. Lo gros del bech e les nars.

Trad. catal. (catalane) dels Auz. cass.

ANC. PORT. IT. Bel.

- Dels, art. m. plur., des.

Rég. ind. Cavalhs dels mortz e dels nafratz. 

Bertrand de Born: Be m play lo.

Chevaux des morts et des blessés.

ANC. FR. Es cambres dels reis meesmes.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, p. 104.

3. El, Elh, Ell, pr. pers. m. 3e pers. sing., lat. ellum, il, lui, le. 

Suj. El era 'l meler de tota la onor. Poëme sur Boèce.

(chap. Ell ere lo milló de tota la honor : siñoría.)

Il était le meilleur de toute la seigneurie.

Car ell sabra trastot l'escrig. Évangile de Nicodème.

Car il saura l'écrit tout entier.

Ja no er vencutz, ni el no vens. 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

Jamais il ne sera vaincu, ni il ne vainc. 

Mas elh era sobre totz elegit.

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Mais il était sur tous élu. 

Rég. dir. No 'l te tolrei... ni el te vedarei. Acte de 960.

Je ne te l'ôterai... ni te le prohiberai. 

Tos temps dic qu'el plorarai.

V. de S. Alexis. 

Je dis toujours que je le pleurerai.

Anec ferir lo rei de Tudelha, aissi que elh e 'lh caval fendec per mieg.

Philomena.

Il alla frapper le roi de Tudèle, ainsi qu'il fendit lui et le cheval par le milieu. 

Rég. ind. Non ai drech el fieu qu'ieu ai.

P. Rogiers: Tant ai mon.

Je n'ai droit au fief que j'ai. 

El fons d'iffern.

P. Cardinal: Un sirventes vuelh. 

Au fond d'enfer.

Aissi cum nays aigua de fon,

Nays d'el cavalaria.

P. Cardinal: Ieu volgra. 

Ainsi comme eau naît de fontaine, naît de lui chevalerie.

Autras plassas que d'el tenian. Chronique des Albigeois, col. 31.

Autres places qu'ils tenaient de lui. 

ANC. FR. Suj. S'el comparra ainz qu'il s'en tort.

Roman du Renart, t. II, p. 147.

Rég. Cil sor le pennil sa main met, 

S'el senti créu et barbé.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 202. 

Vint à Tybert, s'el volt ferir.

Roman du Renart, t. II, p. 156. 

ANC. PORT. Se... o senhor d'el responda por el. Foral de Thomar.

ANC. IT. Ed el mi piace.

Boccaccio, nov. 71, 1.

CAT. Ell. ESP. Él. (chap. ell, ells, ella, elles.)

4. Els, Elhs, pron. pers. m. 3e pers. plur., ils, eux, les. 

Suj. Bels vergiers on els estan.

P. Cardinal: Quan vey lo.

Beaux vergers où ils sont.

Quar ades tot lur voler non an, 

Els van dizen qu'amors torn' en biays. 

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Parce qu'incessamment ils n'ont pas tout leur vouloir, ils vont disant qu'amour tourne en biais. 

Rég. dir. M'es bon e belh hueymais qu'ieu m'entremeta

D'un sirventes per elhs aconortar. 

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Il m'est bon et beau désormais que je m'entremette d'un sirvente pour les encourager.

Bel m'es qu'ieu veia en un bel camp rengatz

Els, et ill nos.

Blacasset: Gerra mi play. 

Il m'est beau que je voie en un beau champ eux rangés, et eux nous.

Rég. ind. Ma perda es razos qu'a els duelha.

Boniface Calvo: S'ieu ai perdut.

Il est raison que ma perte à eux peine.

Pero us d'els mi veira a son dan.

(chap. Pero un d'ells me vorá per al seu mal.)

Blacasset: Gerra mi play. 

Pourtant un d'eux me verra à son dommage.

Ab els societat non auran. Titre de 1025.

(chap. En ells sossiedat no tindrán.)

Avec eux ils n'auront société.

ANC. FR. Suj. Els s'en traïrent tretuit arriers.

Huon de Méri, Tourn. de l'Antechrist.

Rég. dir. Cest essample lur volt mustrer

Li seinz Deu pur els afraier.

Marie de France, t. II, p. 422.

Rég. ind. Mult fa granz descroissement à cels de l'ost qui en Venise aloient, et els en avint grant mésaventure.

Ville-Hardouin, p. 21. 

La dame de miséricorde, 

Ce dient il, à els s'acorde.

Fables et cont. anc., t. II, p. 295. 

Orent victoire saus grant domage d'els ne de leur gent.

Chron. de Fr., t. V, 242. 

CAT. Ells, ellos. ESP. Ellos. PORT. Elles. (chap. Ells, elles.)

Ce pronom, qui, comme je l'ai dit dans le Résumé de la Grammaire romane, t. I, p. XLIX, note, n'est à proprement parler qu'un substantif pronominal, employé neutralement, devient parfois un substantif indéterminé.

Seingner, dis Bertrans, el es ben vers qu'eu o dissi.

V. de Bertrand de Born. 

Seigneur, dit Bertrand, il est bien vrai que je le dis.

Tot primierament el m' es avis que hoc.

L'Arbre de Batalhas, fol. 103. 

Tout premièrement il m'est avis que oui. 

ANC. FR. Se il n'est par l'assentiment dou dit Loys. 

Arch. du roy., tr. des chart., reg. LII, pièce 6.

5. Ed, pron. pers. m. 3° pers., il, lui.

Sing. Si ed estava l'an absens fora de la Lengua d'oc. 

(chap. Si ell estebe un añ aussén fora de la llengua d'oc : Languedoc, òc, och, hoc.) 

Cout. de Condom de 1313.

S'il demeurait l'année absent hors de la Langue d'oc.

Lo deit procuraire et sindic a jurat que ed tendra et fara tenir, etc.

Tit. de 1412. Bordeaux. Bibl. Monteil.

Ledit procureur et syndic a juré qu'il tiendra et fera tenir, etc. 

Plur. Et apres eds deben jurar.

(chap. Y después ells deuen jurá; churá.)

Titre de 1080. Fors du Bearn.

Et après ils doivent jurer. 

Si edz son trobat sufficiens.

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477. 

S'ils sont trouvés suffisants.

6. Ela, Elha, Ella, pron. pers. f. sing., lat. ellam, elle.

Suj. Ella m ders un pauc lo mento.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz. 

Elle me lève un peu le menton.

Mas elha m deu mon mielhs triar. 

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais elle me doit trier mon mieux. 

Rég. Que non ames autra dompna mas ella. 

V. de Guillaume de Cabestaing.

Qu'il n'aimât autre dame qu'elle. 

En Olivier de Saissac... si entendia en ela.

V. de Raimond de Miraval. 

Le seigneur Olivier de Saissac... s'affectionnait en elle.

Mas non las auzava dire a ela.

(chap. Pero no les osabe di an ella; v. osá; no se atrevíe.)

V. d'Arnaud de Marueil.

Mais il ne les osait dire à elle.

Avia voluntat d'un trobador que trobes d'ella.

V. de Richard de Barbezieux.

Elle avait volonté d'un troubadour qui trouvât d'elle.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Ella.

7. Elas, Elhas, Ellas, pron. pers. f. plur., elles.

Suj. Quant elas nos an

Mot escalfatz en lur amor.

Brev. d'amor, fol. 203. 

Quand elles nous ont moult échauffés en leur amour.

Elhas non o degron suffrir. 

Le moine de Montaudon: Autra vetz.

Elles ne le devraient souffrir. 

Rég. Mas se sap feigner enamorat ad ellas. 

V. de Hugues de S. Cyr. 

Mais il sut se feindre enamouré pour elles.

Diatz de quals d'elhas o d'els.

Giraud de Borneil: Per solatz.

Dites de quels d'elles ou d'eux. 

CAT. Elles, ellas. ESP. PORT. Ellas. (chap. elles.)

8. Il, Ill, art. m. plur. lat. illi, les.

Suj. Abans que il blanc puoi sion vert.

(chap. Abans de que los blancs puchs estiguen (siguen) verts.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Avant que les blancs sommets soient verts. 

D' esterlins foro ill primier conrey. 

Bertrand de Born: Pus li baron.

Les premiers équipements furent de sterlings. 

Rég. dir. Bel m'es cant aug...

Li brut e il crit e il masan

Que il corn e las trombas fan. 

P. de Bergerac: Bel m'es. 

Il m'est beau quand j'entends... les bruits et les cris et les tapages que les cors et les trompes font. 

Ill crozat van reptan.

Bertrand de Born: Ara sai. 

Les croisés je vais accusant. 

ANC. IT. Quando la barca ferì sopra il lito.

Boccaccio, nov. 42, 6.

9. Il, ill, pron. pers. m. sing., lat. illi, il, lui, à lui.

Suj. Il li dara tal aventura

Que mout sera valen e bona.

Roman de Flamenca.

Il lui donnera telle aventure qui moult sera précieuse et bonne.

IT. Il.

Rég. ind. Ab que il jur e il man.

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.

Pourvu que je lui jure et lui mande.

Vostre auzel febre destrenh...

Sa pluma li trembla e ill bat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La fièvre étreint votre oiseau... Sa plume lui tremble et lui bat. 

ANC. IT. E se voil il porrete ben mente nel viso,

Egli è ancora mezzo ebbro.

Boccaccio, nov. 68, 20.

10. Il, Ilh, Ill, pron. pers. m. plur., lat. illi, ils, eux.

Suj. Il fan los mortals peccatz.

Guillaume de Figueiras: No m laissarai.

Ils font les mortels péchés.

Bel m'es qu'ieu veia en un bel camp rengatz

Els, et ill nos.

Blacasset: Gerra mi play. 

Il m'est beau que je voie en un beau champ eux rangés, et eux nous.

Ben sapchan qu'els pretz aitan pauc com ilh me.

Sordel: Planher vuelh. 

Qu'ils sachent bien que je les prise autant peu comme eux moi.

ANC. FR. Quanqu'il avoient leur tollirent...

Mes il faillent apertement.

Guillaume Guiart, p. 34 et 35.

11. Il, ilh, ill, art. f. sing. lat. illa, la, lui.

Suj. S'il bella, lai on jai,

No m'acuelh pres de se.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Si la belle ne m'accueille près de soi, là où elle git. 

Ill vostra janglosia... 

Me desplatz chascun dia.

Garin d'Apchier: Veillz Comunal.

La votre moquerie... me déplaît chaque jour. 

Rég. dir. Dieu prec...

E ilh verge Maria.

P. Cardinal: Falsedatz.

Je prie Dieu.. et la vierge Marie. 

Rég. ind. Il clamarai merce.

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.

Je lui crierai merci.

12. Il, ilh, ill, pron. pers. f. sing., lat. illa, elle, à elle, lui.

Suj. Il m'encolpet de tal re

Don mi degra venir graz.

Bernard de Ventadour: Conortz.

Elle m'inculpa de telle chose dont il me devrait venir gré.

Puois la regina d'amor

M'a pres per entendedor,

Ben puesc far cinc, et illa terna.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Puisque la reine d'amour m'a accepté pour soupirant, je puis bien faire cinq, et elle terne. 

Ilh m'es mala, eu li suy bos; 

Anhels suy, ilh m'es leos.

(chap. Elle me es roína, yo li soc bo; cordé soc, ella me es león.)

Hugues de S.-Cyr: Nulha res que.

Elle m'est méchante, je lui suis bon; je suis agneau, elle m'est lion.

Rég. ind. M'iras ma dona vezer,

E ill diguas lo mieu afaire.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. 

Tu m'iras voir ma dame, et dis-lui la mienne affaire

S'ill plagues, ela m pogr' enriquir.

Aimeri de Belmont: Ja n'er credutz.

S'il lui plaisait, elle me pourrait enrichir.

13. Cel, Celh, Cell, Sel, Selh, Sell, pron. dém., m. sing., ce, cet, celui, celui-là. 

Nota. À proprement parler, ce n'est point un pronom, car jamais ce mot ne remplace réellement un nom; mais, au masculin comme au féminin, il est tour à tour:

1°. Substantif indéterminé, quand il ne se rapporte à aucun substantif;

2°. Substantif démonstratif, quand il se rapporte à un ou plusieurs substantifs, et qu'il est lui-même sujet ou régime;

3°. Adjectif démonstratif, quand il se rapporte par l'ordre de la phrase ou par le sens à un ou plusieurs substantifs sujets ou régimes;

Toutefois, comme je l'ai déjà dit, t. I, p. XLIX, note, je me sers du mot pronom pour me conformer à l'usage. 

Suj. Non es fis drutz cel que s camja soven,

Ni bona domna cella qui lo cossen. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire. 

N'est pas loyal galant celui qui se change souvent, ni bonne dame celle qui le lui permet. 

Es tracher sel que fai trassios.

Bertrand Carbonel: Joan Fabre. 

Est traître celui qui fait trahison.

Sell nos ira trastotz salvar. Évangile de Nicodème. 

Celui-là nous ira sauver tous.

Rég. dir. Si cell m'aduzes que ieu auzi cridar. 

Évangile de Nicodème. 

Si tu m'amènes celui que j'entendis crier.

Mortz, menat n'as selh qu'en poder 

Avia pretz fi e veray.

Jean Esteve: Planhen, ploran. 

Mort, tu en as emmené celui qui avait en pouvoir mérite pur et loyal.

Cel armat destrier... 

Pretz may que lebrier.

B. Arnaud de Montcuc: Er can li. 

Ce destrier armé .. je prise plus que levrier. 

Rég. ind. A cel que pus li pot tanher.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

A celui qui peut plus lui convenir. 

A selh que m fetz e m formet de nien. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

A celui qui me fit et me forma de néant. 

ANC. FR. A qui moult plesoit cel ator.

Roman du Renart, t. I, p. 17. 

ANC. CAT. Cell.

Pl. suj. Cells que o reculhon e o celon. V. et Vert., fol. 14.

Ceux qui le recueillent et le cèlent.

Selhs qu'an freytz ni calors 

Suffert per mi, ni lur sanc escampat.

Folquet de Romans: Quan lo dous. 

Ceux qui ont souffert froid et chaleur pour moi, et répandu leur sang.

Cels que no i podian anar. V. de S. Alexis. 

Ceux qui n'y pouvaient aller. 

Joaquín Monclús, Ascuma; Cels que no i podian anar.

Rég. dir. Cells que podion covertir, 

A lor crezensa far venir, 

Batejavon.

Évangile de Nicodème. 

Ils baptisaient ceux qu'ils pouvaient convertir, faire venir à leur croyance.

En la crotz salvet selhs que perdia. 

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

En la croix il sauva ceux qu'il perdait. 

Selhs per pecx 

Tenc totz e per gent grossa. 

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Je tiens tous ceux-là pour niais et pour gent grossière. 

Rég. ind. Que aprenda cascus

De cels que sabon plus.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Que chacun apprenne de ceux qui savent davantage.

Veias d'ayssells c'an pozestatz

Que fan a sells que, e veritatz, 

Dizon el mon co son destrugz.

Évangile de Nicodème. 

Voyez de ceux qui ont pouvoir ce qu'ils font à ceux qui, en vérité, disent au monde comment ils sont détruits.

Deu donar son argen 

A selhs qu'iran.

Pons de Capdueil: En honor. 

Doit donner son argent à ceux qui iront.

ANC. FR. Cels qui vivent de bone vie.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 124. 

A Arraz vint, cels assega.

Roman de Rou, v. 5838. 

Par tuz cels de la maisun.

Marie de France, t. II, p. 425. 

ANC. CAT. Cels, cells.

14. Cela, Celha, Cella, Sela, Selha, Sella, pr. dém. f. sing., celle, celle-là, cette.

Suj. En lo nominatiu singular deu hom dire... cela.

Leys d'amors, fol. 71. 

En le nominatif singulier ou doit dire... celle. 

Ditz que vos es sela res 

Cui cove mais honors e bes.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Je dis que vous êtes cette chose à qui honneur et bien conviennent davantage.

Cella dona ben aia

Que non fai languir son amic.

Roman de Flamenca, fol. 56.

Bien ait cette dame qui ne fait languir son ami.

Rég. dir. Amat aurai

En perdon lonjamen

Selha on ja merce non trobarai.

B. de Ventadour: Bels m'es.

J'aurai aimé en vain longuement celle où je ne trouverai jamais merci. En l'acuzatiu singular deu hom dire... cela.

Leys d'amors, fol. 72. 

En l'accusatif singulier on doit dire... celle. 

Anc non ac en la cort baro, 

Cavayer, donzel ni donzela, 

Sesta ni sest, ni sel ni sela 

De las novas no s'azautes.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il n'y eut oncques en la cour baron, chevalier, damoisel ni damoiselle, celle-ci ni celui-ci, ni celui-là ni celle-là qui ne fût satisfait des nouvelles. Rég. ind. En lo datiu singular deu hom dire... a cela.

Leys d'amors, fol. 72. 

En le datif singulier on doit dire... à celle.

Vas sella de cui m'es belh.

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Vers celle de qui il m'est beau. 

ANC. FR. Les dames spartaines le trouvèrent plus grand et plus beau que jamais, tellement qu'il n'y eut celle qui ne réputast Chélidonide bien heureuse d'avoir un tel ami.

Amyot, Trad. de Plutarque, Pyrrhus, t. IV, p. 181. 

En celle bataille ot moult de gent de grand bobant qui s'en vindrent moult heureusement fuiant. Joinville, p. 53.

ANC. CAT. Cella.

Pl. suj. En lo nominatiu plural deu hom dire... celas.

Leys d'amors, fol. 71. 

En le nominatif pluriel on doit dire... celles. 

Non devon aver mal resso

Per tal celas que bonas so.

Brev. d'amor, fol. 205.

Ne doivent pas avoir mauvaise réputation pour telle chose celles qui sont bonnes.

Rég. dir. Cant hom auria cercat

Tot est mon, e pueis mentagudas 

Totas cellas que son nascudas,

No n'auria hom una trobada 

Tan bella ni tan gen formada; 

Que sos ueils e sa bela cara

Fan oblidar, qui ben l'esgara,

Totas cellas que vistas a.

Roman de Jaufre, p. 36. 

Quand on aurait parcouru tout le monde, et puis rappelé toutes celles qui sont nées, on n'en aurait pas trouvé une si belle ni si bien formée; vu que ses yeux et sa belle mine font oublier, qui bien la regarde, toutes celles qu'on a vues.

Rég. ind. Si ab vos al de joi carestia,

Ben l'auria ab cellas que no n'an. 

R. Bistors d'Arles: Aissi col. 

Si avec vous j'ai rareté de plaisir, je l'aurais bien avec celles qui n'en ont pas.

Seran pauzat en celas penas.

Liv. de Sydrac, fol. 98. 

Seront posés en ces peines.

ANC. FR. De toutes celles vertus qui appartiennent à mensuétude de meurs.

Tr. des Offic. de Cicéron, fol. 80, v°. 

ANC. CAT. Cellas.

15. Cil, Cill, Cilh, Sil, Silh, pr. dém. f. sing. suj., celle.

Cil d'avant a nom Providenza.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Celle d'avant a nom Providence.

Pois cill cui sui amaire... 

Vol mi e mas chansos.

Gaucelm Faidit: L'onrat jauzens. 

Puisque celle à qui je suis amant... veut moi et mes chansons.

Pos vas me s'orguelha

Cilh qu'ieu plus volgr' aver.

B. de Ventadour: Lanquan. 

Puisque celle que je voudrais le plus avoir, s'irrite contre moi.

Sil que plus en degra aver 

No n'a ges, doncs on la querrai?

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Celle qui plus en devrait avoir n'en a point, donc où la chercherai-je?

Silh que no m vol esser humana.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Celle qui ne me veut être humaine.

16. Cil, Cill, Cilh, Sill, Silh, p. dém. m. pl. suj., ceux.

Us sobron cil que no valon nien.

Boniface Calvo: Ges no m'es. 

Vous dominent ceux qui ne valent rien. 

Donc sapchan ben, cill qu'ieu dic qu'aiso fan, 

Que Dieus escriu so que dig e faig an.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Donc qu'ils sachent bien, ceux que je dis qu'ils font ceci, que Dieu écrit ce qu'ils ont dit et fait. 

Tug cilh que amon valor.

Gaucelm Faidit: Tug cilh.

Tous ceux qui aiment valeur.

Gaucelm, sill c' amon ab enguan

Non senton los maltraitz d'amor. 

T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm. 

Gaucelm, ceux qui aiment avec tricherie ne sentent pas les tourments d'amour.

Dizon silh del Colombier, 

Qu'en prengua dreg, si m'agrada. 

Bertrand de Born: Rassa, mes. 

Disent ceux du Colombier, que j'en prenne droit, s'il me convient.

ANC. FR. Cil servent Deu à haute voiz, 

Cil sont jor et nuit en la croiz. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 343. 

Si cum sunt ore cil blanc moine, 

Cil noir, cil réguler chanoine, 

Cil de l'Ospital, cil du Temple.

Roman de la Rose, v. 351.

17. Celui, Selui, Selhuy, pr. dém, m. sing., celui, celui-là.

Conosc ben selhuy qui m ri.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Je connais bien celui qui me rit.

Voyez Lui.

18. Aicel, Aicelh, Aisel, Aiselh, Aissel, Aisselh, pr. dém. m. sing., celui, celui-là. 

Les observations faites au sujet de cel s'appliquent également à aicel et à aquel, placé immédiatement après aicel.

Suj. Aicelh sera fil de Dieu apelatz.

Bertrand d'Allamanon: D'un sirventes. 

Celui-là sera appelé fils de Dieu. 

En lo nominatiu singular deu hom dire... aycel.

Leys d'amors, fol. 71. 

En le nominatif singulier on doit dire... celui-là. 

Rég. dir. Bona domna, ja aisel no crezatz 

Qu'ab engan vai, e si es enganatz. 

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Bonne dame, ne croyez jamais celui qui va avec tromperie, et ainsi est trompé.

En l'accusatiu singular deu hom dire... aycel.

Leys d'amors, fol. 72. 

En l'accusatif singulier on doit dire... celui-là. 

Rég. ind. En la honor d'aisselh qu'en crotz fo mes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

En l'honneur de celui qui fut mis en croix. 

Ab selh esguar m'entret en aissel dia Amors.

Sordel: Bel m'es ab motz. 

Avec ce regard amour m'entra en celui jour. 

ANC. FR. Icel ne blandis ni ne dout.

Bibl. Guiot, v. 1036. 

Pl. suj. Totz aisselhs que per la su' amor 

Volran morir e viure.

Guillaume Figueiras: Totz hom qui.

Tous ceux qui pour la sienne amour voudront mourir et vivre.

Rég. dir. En l'accusatiu... plural... aycels. 

Leys d'amors, fol. 72. 

En l'accusatif... pluriel... ceux-là. 

Rég. ind. A totz aisselhs qu'en joy volon estar. 

Arnaud de Marueil: En mon cor. 

A tous ceux qui en joie veulent être.

19. Aicela, Aicelha, Aisela, Aiselha, Aissela, Aisselha, pr. dém. f. sing., celle, celle-là, cette. 

Suj. Es aicella que tan gen m'a conquis. 

Giraud de Borneil: Ar ai gran. 

Elle est celle qui si gentiment m'a conquis. 

Dona, vos es aisela res.

Arnaud de Marueil: Dona, sel que. 

Dame, vous êtes cette chose. 

Rég. dir. En l'accusatiu singular deu hom dire... aycela.

Leys d'amors, fol. 72. 

En l'accusatif singulier on doit dire... celle-là.

Rég. ind. En lo genitiu singular deu hom dire... d'aycela... en lo datiu singular... ad aycela... en l'ablatiu singular... ab aycela. 

Leys d'amors, fol. 72. 

En le génitif singulier on doit dire... de celle-là... en le datif singulier... 

à celle-là... en l'ablatif singulier... avec celle-là. 

Pl. suj. Aissellas putas ardens

Qui son d'autrui maritz cossens. 

Marcabrus: Pus mos. 

Ces prostituées ardentes qui sont consentantes d'autres maris. 

Rég. dir. Esgarda aicellas causas que son escrichas en el.

Trad. de l'Apocalypse. 

Regarde ces choses qui sont écrites en lui. 

Rég. ind. En lo genitiu plural deu hom dire... d'aycelas... en lo datiu plural... ad aycelas... en l'ablatiu plural... ab aycelas. 

Leys d'amors, fol. 72. 

En le génitif pluriel on doit dire... de celles-là... en le datif pluriel... 

à celles-là... en l'ablatif pluriel... avec celles-là.

10. Aicil, Aicill, Aicilh, Aisil, Aisilh, pr. dém. m. pl. suj., ces, ceux, ceux-là. En lo nominatiu plural deu hom dire... aycil.

Leys d'amors, fol. 71. 

En le nominatif pluriel on doit dire... ceux-là.

Aicill que vergoigna non an.

Marcabrus: Emperaire. 

Ceux qui n'ont pas vergogne. 

Aisil dui traidor... 

Me fan viure ab dolor.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Ces deux traîtres... me font vivre avec douleur.

21. Aquel, Aquelh, pr. dém. m. sing., ce, cet, celui, celui-là.

Suj. Aquel qui la non estai fermament... 

Tot aquel libres era de fog ardent. 

Poëme sur Boèce. 

Celui qui là ne se tient fermement... 

Tout ce livre était de feu ardent.

Aquelh lauzars es blasmamens. 

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers. 

Ce louer est blâme. 

Rég. dir. En l'acusatiu singular deu hom dire... aquel.

Leys d'amors, fol. 72. 

En l'accusatif singulier on doit dire... celui-là. 

Pueis Dieus, per sa gran bontat,

M'a un pauc de saber donat,

Aquel meteis vuelh desplegar.

(chap. literal: Pos Deu, per sa gran bondat, me ha un poc de sabé donat, aquell mateix vull desplegá, desarrollá.)

Brev. d'amor, fol. 1.

Puisque Dieu, par sa grande bonté, m'a donné un peu de savoir, celui-là même je veux déployer. 

Rég. ind. Sia d'aquel que tenra Fox.

Actes avant 1080, p. 53. 

Soit de celui qui tiendra Foix.

CAT. (chap.) Aquell. ESP. ANC. PORT. Aquel. PORT. MOD. Aquelle. IT. Quello.

Pl. suj. Aquels auran tos temps mais alegransa. 

Raimond Gaucelm: Qui vol aver. 

Ceux-là auront toujours plus allégresse. 

Rég. dir. Dementia aquels que disian qu'el non agues bes.

(chap. Desmentíe an aquells que díen o dieben qu'ell no teníe bens.)

V. de Raimond de Miraval.

Il démentait ceux qui disaient qu'il n'avait pas biens.

Rég. ind. So que pert de sai aunidamens, 

Vol demandar ad aquels de Turquia. 

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Ce qu'il perd ici honteusement, il veut le demander à ceux de Turquie.

CAT. (chap.) Aquells. ESP. Aquellos. PORT. Aquelles. IT. Quelli.

22. Aquela, Aquella, Aquelha, pr. dém. f. sing., cette, celle, celle-là.

Suj. En lo nominatiu singular deu hom dire... aquela.

Leys d'amors, fol. 71. 

En le nominatif singulier on doit dire... celle-là.

Aquella gent deu sopar.

(chap. Aquella gen deu sopá.)

Roman de Jaufre, fol. 12. 

Cette gent doit souper. 

Rég. dir. En l'acusatiu singular deu hom dire... aquela.

Leys d'amors, fol. 72. 

En l'accusatif singulier on doit dire... celle-là. 

Rég. dir. D' aquella forza que es ni adenant sera.

Actes avant 1080, p. 58. 

De cette forteresse qui est et dorénavant sera.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Aquella. IT. Quella. 

Suj. et rég. dir. En lo nominatiu plural deu hom dire... aquelas... en l'acusatiu plural... aquelas.

Leys d'amors, fol. 71 et 72. 

En le nominatif pluriel on doit dire... celles-là... en l'accusatif pluriel... celles-là.

Rég. ind. Las meillors dompnas e las plus valens d'aquelas encontradas.

V. de Raimond de Miraval. 

Les meilleures dames et les plus méritantes de ces contrées. 

CAT. ESP. PORT. Aquellas. IT. Quelle.

23. Aquil, Aquilh, pr. dém. f. sing. suj., cette, celle, celle-là.

Crezet que per Dieu voluntat

Li fos aquilh femna venguda.

V. de sainte Énimie, fol. 10. 

Elle crut que cette femme lui fût venue par la volonté de Dieu.

24. Aquil, Aquilh, pr. dém. m. pl. suj., ces, ceux, ceux-là. 

En lo nominatiu plural deu hom dire... aquil o aquilh.

Leys d'amors, fol. 71. 

En le nominatif pluriel on doit dire... ceux ou ceux-là.

Cant aquil auzon la razon, 

Son torn lo lieg vengut coren.

Roman de Jaufre, fol. 46. 

Quand ceux-là entendent la raison, ils sont venus autour du lit courant.

martes, 7 de marzo de 2017

Natxo Sorolla Vidal, aragonés catalanista, doctorcico

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista 

(Pareix que están aumentán mol les visites an esta entrada, no sé lo perqué.)


Natxo Sorolla Vidal , en les mans a les burchaques, ojito que no te hernios
 
 
Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
  • Curriculum Vitae en català (amb accés directe a les publicacions)
  • Curriculum Vitae in English (brief) (with direct access to publications)
  • Curriculum Vitae en castellano
  • (con acceso directo a las publicaciones)
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja del meu cul professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia (Viquipèdia) i la relació amb elements socials» a la revista Digithum (el dit al cul). He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja del meu cul, les Illes Balears i Catalunya (què és el mateix que Castella). He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,
Pel que fa a la recerca sobre la Franja del meu cul, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja del meu cul a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja del meu cul, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja del meu cul i ses Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja del meu cul. Any 2003, que analitza la darrera enquesta del territori.
 
obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüístics de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
  • la coordinació del número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament.
  • l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,
  • el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI.
  • l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra. 2004
  • Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions.
  • Els reis catalans
Els reis catalans, JA JA JA, los reys de Aragó
 
Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura Sociolingüística del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica.Parlo chapurriau a la intimitat, al meu poble, Penarroija de Tastavins, escric en català de Pompeyo Fabra, castellà i anglès, com el cognom de l´assessí d'Alcàsser. També entenc el valensiáoccitàmallorquí, lleidatà, etc...)
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència (Espanya ens roba). Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques. Sòc membre de los draps, al Matarranya
Los Drapets bruts a Youtube No sé quí TOS vol fé callá, roijets, pero vatros ojito que tos diguen algo en contra, que enseguida escomenséu a voldre fé callá, bueno, a qui se dixe, a mí, Moncho, no me faréu callá, no teniu entre tots los de la bandeta ni los vostres amiguets ni dos dels que se han de tindre.
La radera vegada que li vach doná la ma a Ignacio Sorolla Vidal, al seu poble, aon pujaba assobín y que me agrade mol, la teníe suada, fluixa, com la pota de un pollastre mort.

Aquí tos dixo un llasset groc per si lo voléu fé aná.

lacito amarillo, cuerda, amarilla, colgar, penjar, Catalunya, catalanismo

LVIII.

Reg. Núm. 6. fol. 134. 25 dic. 1283.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia als feels seus a tots homens de la val Dandorra (1) saluts et gracia. Avem entes que vos no havets complit ço que promes es a nos ni avets volguts fer lomenatge per nos a aquels que nos vos tramesem: et sabets be vosaltres que denant lo comte de Foix cara a cara nos ho promeses: perque vos en aço no podets haver neguna bona raho ne escusa nius en devets estar per negun altre manament contrari. On vos deim eus manam que vos vistes les presents letres nostres façats per nos et en loc de nos al amat cavaler nostre En Comenges o a aquels qui el en son loch hi metra los homenatges el complescats totes les altres coses qui nos avets promeses de complir: en altre manera si azo no fets femvos saber que enantarem contra vos et vostres coses axi con seynor deu enantar contra sos homens quel son rebelles et no volen esser obedients al seu manament. Datum Barchinone VIII kalendas januarii.

(1) El conde de Urgel don Ermengaudo, hijo del de Barcelona don Borrell, dio en satisfacción de sus pecados al Monasterio de San Saturnino, situado sobre el río Valeria de su condado de Urgel, a los idus de junio del año 11° del reinado de Roberto, la mitad del censo del valle de Andorra o Annorra que lindaba de oriente con el condado de Cerdaña, de mediodía con el río Negro, de poniente con el condado de Pallars y de cierzo con el término de Savartes. Véase el pergamino núm. 84 de la colección del 6° conde.

(Nota: fíjense ustedes cómo les escribe el Rey de Aragón Pedro III a todos los hombres de la Vall de Andorra o Annorra, donde los ladrones Pujol llevan su botín; y comparen este texto con otros del mismo tiempo escritos en occitano, verán las 8 diferenciaso ninguna.)

Pedro III de Aragón, Don Pedro el Grande