Mostrando las entradas para la consulta moc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta moc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de julio de 2024

Mot - Acomorder, Acomordre


Mot, s. m., gr. *, mot, parole. 

Voyez Denina, t. III, p. 52.

A penas podian sospirar, 

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria. 

A peine ils pouvaient soupirer, ni mots ne pouvaient articuler.

Ieu ai motz mascles auzitz... 

E motz femenis pauzatz.

Qu' elh aprenda de tu los motz e 'l so. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai mots masculins ouïs... et mots féminins posés. 

Qu'il apprenne de toi les paroles el l'air. 

Loc. Bon mot per rire.

(chap. Bona paraula per a riure; enríuressen.)

P. de Bussignac: Sirventes. Var.

Bon mot pour rire.

ANC. FR. Il faut avoir toujours le petit mot pour rire.

Œuvres de Du Bellay, fol. 121. 

E 'l plan e la montanha 

Nos tolo 'ls Turc, e Dieus non vol dir motz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Les Turcs nous enlèvent et la plaine et la montagne, et Dieu ne veut dire mot. 

ANC. FR. Bien l' aparchéu, mot n'en dist. 

Roman de Rou, v. 7045. 

Son crozat, e d' anar mot no fan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Sont croisés, et d'aller ne font mot. 

IT. Alessandro non li fece motto niente. Cento Novelle antiche, n° 3.

Dels autres no son mot.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Des autres je ne sonne mot. 

ANC. FR. Bien sout donc co li vint, mez nul mot n'en sona.

Roman de Rou, v. 3459. 

Tant redoutoient la fourssenerie Frédégonde que nus n'osoit mot sonner. Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 220. 

Adv. comp. Lo translatet Jeromia de ebraic en lati de mot a mot.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 48. 

Jérôme le translata de l'hébreu en latin de mot à mot.

ANC. FR. Contom li l' ovre mot à mot.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 158.

El ver salm que comensa: 

Credo, cre tot de mot en mot. 

Lanfranc Cigala: En chantan d'aquest. 

Au véritable psaume qui commence par Credo, je crois entièrement de mot en mot.

- Chant, chanson, genre de poésie.

Er ai cor que m' assai

De far nous motz ab son guai.

Pierre de Maensac: Trop ai estat. 

Maintenant j'ai désir que je m'essaie de faire nouveaux chants avec son agréable. 

A lieys o deuria grazir 

Si ja fas bos motz ni guai so.

Elias de Barjols: Mas comjat. 

A elle cela devrait plaire si je fais jamais bons chants et son agréable. CAT. Mot. ESP. (palabra) PORT. Mote. IT. Moto. 

(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Motir, v., déclarer, indiquer. 

Part. pas. Lo solelh es gravatz de saturnus en jorns motitz.

Liv. de Sydrac, fol. 125 bis.

Le soleil est grevé de saturne à jours indiqués.

ANC. FR. Se la charretée du barenc en banne se deffaut de plus de trois cens et demy que il ne l' aura moti au vendre, le barenc de la charretée est acquis au roy. Ord. des Rois de Fr., 1258, t. II, p. 576.


Moucos, adj., lat. mucosus, muqueux. 

Quan humiditats moucosas so efundudas. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

Quand humidités muqueuses sont répandues. 

CAT. Mocos. ESP. Mocoso. PORT. IT. Mucoso. 

(chap. Mocós, mocosos, mocosa, mocoses; moc, mocs; v. mocá, mocás; mocadó, mocadós.)

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal


Mover, Movre, v., lat. movere, mouvoir, agiter, remuer, ébranler.

Quan vey l' alaudeta mover

De joi sas alas contra 'l rai.

B. de Ventadour: Quan vey. 

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

La ciutatz se vueia, 

E movon lor carros. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

La cité se vide, et ils meuvent leur char. 

Termes moven 

De lor logal o transmudan, 

E l' autruy terra occupan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou transposant les termes de leur emplacement, et occupant la terre d'autrui.

- Bouger, détacher.

Ja no m vuelh mais de sos pes mover.

B. de Ventadour: Quan vei la flor. 

Désormais je ne me veux plus bouger de ses pieds. 

Fig. Ben a tres ans qu'anc d'un voler no y s moc. 

Augier: Per vos. 

Il y a bien trois ans qu'oncques d'un même vouloir il ne s'y mut.

Prov. No s mova qui ben estai.

(chap. (Que) no se mogue qui be está.)

Peyrols: Quoras que m. 

Ne se meuve qui est bien.

- Retirer, ôter, écarter.

E 'ls huelhs non puesc de lieis mover.

G. Faidit: Ben a Amors. 

Et je ne puis écarter d'elle les yeux.

- Fig. Commencer.

Aissi com mov mon chant, lo fenirai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Ainsi comme je commence mon chant, je le finirai.

- Exprimer, manifester.

Per so m planc e 'n mov lanha.

Pons de Capdueil: Ben es fol. 

Pour cela je me plains et j'en manifeste affliction.

- Causer, exciter, susciter.

El ducx vol movre guerra. V. de S. Honorat. 

(chap. Lo duc vol moure guerra; exitá, insitá.)

Le duc veut exciter la guerre.

Non movas trebayll ni nauza.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Ne causes tracasserie ni noise. 

Ben es fols qui ab Turcx mov conteza.

Le chevalier du Temple: Ira e dolor.

Est bien fou qui suscite querelle avec les Turcs.

- Venir, provenir.

D' on moguis ni en que tornas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

D'où tu vins et en quoi tu retournes. 

De Dieu mov tot saber, Salamos n' es guirens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De Dieu vient tout savoir, Salomon en est garant.

- Être mouvant, relever.

Non ai dreg al fieu qu'ieu ai, 

S' al senhor don mov mals en ve.

P. Rogiers: Tant ai. 

Je n' ai droit au fief que j'ai, si au seigneur dont il est mouvant mal en vient.

Maisos ni terra que mova d'En Bernar de la Tor.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Maison ni terre qui meuve du seigneur Bernard de la Tour.

Part. prés. Los bes movables e se movens et no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc. 

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables. 

Part. pas. Ja no fora remazuda per nos

Esta guerra, pus qu' els faitz son mogutz. 

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Jamais ne serait abandonnée par nous cette guerre, puisque les faits sont suscités.

Gens contra luy moguda 

Lo fai levar en vil bruda.

G. Riquier: Anc mais. 

Gent contre lui excitée le fait élever en vile renommée.

Cor de tot joi mogut.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Coeur écarté de toute joie. 

ANC. FR. Douloureux souspirs qui de coeur adoulé luy mouvoient.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409. 

Ils apaisent les flots, ils mouvent les orages. 

Œuvres de P. Ronsard, t. II, p. 1029.

CAT. Mourer. ESP. PORT. Mover. IT. Movere. 

(chap. Moure, moures: yo me moc, mous, mou, movem, movéu, mouen; mogut, moguts, moguda, mogudes.)

2. Moguda, s. f., changement, départ.

Malvaza m'es la moguda

D' estiu, don val meins mos chans.

Guillaume de Saint-Didier: Malvaza.

Il m'est mauvais le départ de l'été, dont mon chant vaut moins.

- Soulèvement.

Fon grand moguda.... que l'om appelava pastorels.

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Fut grand soulèvement.... que l'on appelait les pastoureaux.

(chap. Moguda, mogudes; sublevassió, sublevassions.)

3. Movemen, s. m., mouvement.

Los auzels que volon am lo movemen de lor alas.

Lo firmamen e 'l movemen e 'l cors de las planetas.

Liv. de Sydrac, fol. 46 et 97. 

Les oiseaux qui volent avec le mouvement de leurs ailes.

Le firmament et le mouvement et le cours des planètes.

Fig. Negun movemen d'ira ni de rancor. V. et Vert., fol. 57.

Nul mouvement de colère ni de rancune.

- Impulsion.

Trobars e chantars son movemens de totas galliardias. 

Gramm. provençal. 

Le trouver et le chanter sont impulsions de toutes générosités.

CAT. Moviment. ESP. Movimiento. PORT. IT. Movimento. 

(chap. Movimén, movimens.)

4. Mobilitat, s. f., lat. mobilitatem, mobilité.

Per donar temprament a sa mobilitat.

En sas partidas a mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 36 et 156. 

Pour donner proportion a sa mobilité. 

Dans ses parties a mobilité.

CAT. Mobilitat. ESP. Mobilidad (movilidad). PORT. Mobilidade. IT. Mobilità, mobilitate, mobilitade. (chap. Movilidat, movilidats.)

5. Movabletat, s. f., mutabilité.

La non movabletat del sieu conselh. 

Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Hébreux. 

La non mutabilité du sien conseil.

(chap. Mutabilidat, mutabilidats.)


6. Movedor, adj., mouvable, remuable.

De causas non movedoiras.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 704.

De choses non mouvables.

7. Movable, adj. du lat. mobilis, mobile, mouvable.

Uelhs de mantas colors et mot movables. Eluc. de las propr., fol. 252. Yeux de maintes couleurs et moult mobiles. 

Ilh son bestias e creaturas movablas. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Ils sont bêtes et créatures mouvables. 

La mar movabla e bruzens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La mer mobile et bruyante. 

ANC. FR. Comme gens qui par nature sont legier et mouvable. 

Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 130. 

Selonc ce que movables furent. Roman de la Rose, v. 16961.

- Qui est mouvant, qui relève.

Los bes movables e se movens e no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc.

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables.

(chap. Móvil, movils; que se poden moure; inmóvil, inmovils : inmoble.) 

8. Mocio, s. f., lat. motio, émotion, agitation.

Per que aia granda mocio. Eluc. de las propr., fol. 17. 

Pour qu'il ait grande agitation.

CAT. Moció. ESP. Moción. PORT. Moção. IT. Mozione. 

(chap. Mossió, mossions, com les de censura; agitassió, agitassions; emossió, emossions.)

9. Motiu, adj., mouvable, agitable. 

Als nervis sensitius et motius. Eluc. de las propr., fol. 48.

Aux nerfs sensitifs et agitables.

- Moteur, qui fait mouvoir.

La virtut motiva. Eluc. de las propr., fol. 18. 

La force motrice.

CAT. Motiu. ESP. (motriz) PORT. IT. Motivo. 

(chap. Motrís, com la forsa del aigua que mou lo molí.)

Réquiem per un llauradó español.

10. Amover, Amovre, v., lat. amovere, faire mouvoir, diriger, conduire.

Ja no cuh en batalha nulhs om l'esper, 

Ni que auze en sa terra ost amover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47. 

Jamais je ne pense qu'en bataille nul homme l'attende, ni qu'il ose sur sa terre faire mouvoir armée.

ESP. Amover. (chap. Amoure : fé moure, conduí, dirigí, portá, guiá.) 

11. Commocio, Comocio, s. f., lat. commotio, commotion.

Per forsa de comocio de vens contraris.

Toneyre... el cervel fa comocio.

Eluc. de las propr., fol. 138.

Par force de commotion de vents contraires. 

Tonnerre... au cerveau fait commotion.

Commotio de dentz. Trad. d'Albucasis, fol. 60. 

Commotion de dents.

CAT. Commoció. ESP. Conmoción. PORT. Commoção. IT. Commozione.

(chap. Conmossió, conmossions; v. conmoure, conmoures: yo me conmoc, conmous, conmou, conmovem, conmovéu, conmouen; conmogut, conmoguts, conmoguda, conmogudes.)

12. Comot, s. m., commotion, agitation, bruit.

Doncx, si be l'angel son per tot,

En nulh logal no fan comot.

Brev. d'amor, fol. 19. 

Donc, bien que les anges soient partout, en nul lieu ils ne font bruit.

(chap. Brugit, soroll.)

13. Esmover, Esmovre, v., lat. amovere, agiter, avancer, élancer.

Silh que so assalhitz son plus ardih que cilh que los assalho, e no si volo esmovre contra els. Liv. de Sydrac, fol. 58.

Ceux qui sont assaillis sont plus hardis que ceux qui les assaillent, et ne se veulent pas élancer contre eux.

Saill en enans, esmov las mans e 'ls bratz. 

G. Raynol (Rainols) d'Apt: A tornar m'er. 

Je saute en avant, j' agite les mains et les bras. 

Part. pas. La servela lor es tota esmoguda per lo vi.

Liv. de Sydrac, fol. 58.

La cervelle leur est toute agitée par le vin.

14. Esmovemen, s. m., agitation, remuement, mouvement.

Entendra l' esmovemen de l'aygua. Liv. de Sydrac, fol. 123.

Entendra le remuement de l'eau.

ANC. FR. En ce temps là fu crolles et esmouvement de terre si grans. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 176. 

Car ce tant seullement il feit pour esmouvement d'envie et de convoitise.

Monstrelet, t. I, fol. 63.

15. Escomover, Escomovre, v., émouvoir, exciter.

Escomoc los Sarrazis contra Karle. Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. Excita les Sarrasins contre Charles. 

Prov. Aspra paraula escomov forceneria. V. et Vert., fol. 31. 

Apre parole excite violence.

Part. pas. La regina, quan vic son frayre mort, fo escomauguda de gran dol. 

Escomaugutz de pietat, elhs ploreron. Philomena. 

La reine, quand elle vit son frère mort, fut émue de grande douleur.

Émus de pitié, ils pleurèrent.

ANC. FR. Il ne vit onques le benoiet roi lors irié ne escomméu pour ce.

V. de Saint-Louis, à la fin de Joinville, p. 362.

(chap. Escomoure : exitá o excitá, insitá; escomogut, escomoguts, escomoguda, escomogudes.) 

16. Escomocio, s. f., commotion, agitation.

Prov. Vis trop begus fai ira e escomocio. Trad. de Bède, fol. 45. 

Vin trop bu fait colère et commotion.

17. Escomovemen, s. m., émotion, agitation, soulèvement.

Gran escomovemen se levet contra Loys, l'emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 115. 

Grande émotion se leva contre Louis, l'empereur. 

Escomovemens de las reduptansas de la terra. Calendrier provençal. Agitations des puissances de la terre.

18. Inmobilitat, s. m., lat. immobilitatem, immobilité.

Ha escurtat et inmobilitat. Eluc. de las propr., fol. 106. 

A obscurité et immobilité. 

CAT. Immobilitat. ESP. Inmovilidad. PORT. Immobilidade. IT. Immobilità, immobilitate, immobilitade. (chap. Inmovilidat, inmovilidats.)

19. Promover, Promovre, v., lat. promovere, promouvoir.

Vol promovre en plus aut loc. Regla de S. Benezeg, fol. 71. 

Veut promouvoir en plus haut lieu.

Part. pas. Era rey promogutz. 

Fo promogutz en l' emperi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166 et 176. 

Était roi promu. 

Fut promu à l'empire. 

CAT. Promourer. ESP. PORT. Promover. IT. Promuovere.

(chap. Promoure: promoc, promous, promou, promovem, promovéu, promouen; promogut, promoguts, promoguda, promogudes.)

20. Promotio, s. f., lat, promotio, promotion.

A la promotio dels cossols. Tit. de 1368. DOAT, t. CXXXI, fol. 23. 

A la promotion des consuls.

CAT. Promoció. ESP. Promoción. PORT. Promoção. IT. Promozione.

(chap. Promossió, promossions; promossioná: promossiono, promossiones, promossione, promossionem o promossionam, promossionéu o promossionáu, promossionen; promossionat, promossionats, promossionada, promossionades.)

Y Saragossa va respóndre

21. Remover, Removre, v., lat. removere, renouveler, recommencer.

Que fassa esta guerra mai remover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Qu'il fasse plus renouveler cette guerre.

- Remuer, déplacer, retirer.

Remova et oste tot aquel bastiment. Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. Qu'il déplace et ôte tout ce bâtiment. 

Part. pas. D'aquest loc ma carn non fon anc remoguda.

V. de Sainte Magdelaine.

De ce lieu ma chair ne fut oncques remuée.

CAT. Remourer. ESP. PORT. Remover. IT. Rimovere.

(chap. Remoure en lo sentit de moure un atra vegada; en lo sentit de retirá, traure, cambiá de puesto no se fa aná. En inglés es to remove.)

11. Remotio, s. f., lat. remotio, remuement, déplacement.

La quinta per remotio. Leys d'amors, fol. 44.

La cinquième par déplacement.

- Secousse.

Son remaugudas de lurs locs per pauca remocio.

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Sont remuées de leur place par petite secousse.

- Extraction, arrachement.

A las dentz.... concussio o remocio. Trad. d'Albucasis, fol. 22. 

Aux dents... choc ou arrachement.

CAT. Remoció. ESP. Remoción. IT. Rimozione. 

(chap. Extracsió, desplassamén, cambi de puesto, movimén.)

23. Removemen, s. m., remuement, déplacement.

Removemens de letra o de sillaba. Leys d'amors, fol. 121. 

Déplacement de lettre ou de syllabe.

ESP. (Removemiento) Removimiento. IT. Rimovimento.

24. Remota, s. f., trouble, remuement, agitation.

Lo fues (fuecs) e 'l vens e 'l critz fan tal remota 

Que anc non auzis major.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73. 

Le feu et le vent et les cris font tel remuement qu'oncques vous n'en entendîtes plus grand.

25. Ramut, s. m., agitation, murmure.

Gardetz no i sia fahs critz ni ramutz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Que vous preniez garde que n'y soit fait cri ni agitation.

16. Remotiu, adj., expansif, qui se propage.

Solelh... ha virtut.... remotiva. Eluc. de las propr., fol. 115. 

Le soleil.... a vertu.... expansive.

27. Sozmover, Sozmovre, v., soulever.

Fig. El sozmov lo pobol per tota la Judea.

Hist. de la Bible en prov., fol. 62. 

Il soulève le peuple par toute la Judée. 

ANC. ESP. Todo el fervor que era somovido.

Poema de Alexandro, cop. 173.

(chap. Sublevá.)

28. Comorder, Comordre, v., émouvoir, exciter à.

Sui brus 

Et estrus 

A las autras, e 'l cor teing prems, 

Mas pel sieu joy trep e sauta; 

No vuelh c' autra m' o comorda.

A. Daniel: Autet e bas. 

Je suis sombre et fier aux autres, et le coeur je tiens comprimé, mais pour la sienne joie je trépigne et saute; je ne veux pas qu'autre m'excite à cela.

29. Comorsa, s. f., agitation, dispute, contestation.

Al comte que ton 

Los Frances, e 'ls escorsa,

E 'ls pen, e 'n fai pon, 

Quant ab luy fan comorsa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Au comte qui tond les Français, et les écorche, et les pend et en fait pont, quand avec lui ils font contestation.

30. Acomorder, Acomordre, v., émouvoir, agiter.

Amors m' afrena la guauta,

Que fols gaps non l' acomorda.

A. Daniel: Autet e bas.

Amour m'enfrène la bouche, de sorte que folle raillerie ne l' émeuve pas.

domingo, 4 de octubre de 2026

17. Giraldo di Bornelh, Si per mon Sobretotz no fos,

17. Giraldo di Bornelh. *

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

La prima poesia è secondo il testo pubblicato dal Raynouard (Lexique roman, 1, 379); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la seconda si riproduce il testo pubblicato pure dal Raynouard (Choix des poésies originales des Troubadours, IV, 290); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la terza e la quarta si dà la lezione del canz. A, con correzioni da C per la terza, e da B per la quarta.

Si per mon Sobretotz no fos,
quem ditz qu'ieu chant e sia gays,
jal suaus temps, quan l'erba nays,
ni pratz ni rams ni bosc ni flors,
ni durs senhers ni van' amors
nom pogram metre en eslays:
mas d'aissom tenc ab lui
que, pos joys falh e fui,
merma pretz e barnatz;
e pois las poestatz
s' estraigneron de jay,
de quan quel piegers fay
no fon per mi lauzatz;
qu'aissim suy cosseillatz,
que nul ric non envey
que trop mal senhorey.
Selha vetz eral segles bos
quan per tot aondava jays,
e selh grazitz on n'eral mays,
e pretz s' aveni' ab ricors;
ar appell' om pros los pejors
e sobrier selh que pieitz s' irais;
e selh que mais adui
cum ques pot de l'autrui,
sera plus envejatz.
de quem tenh per forsatz,
qu'om d'avol plait savay
cuelha bon pretz veray
don degr' esser blasmatz,
e vos, quar non pessatz
sis tanh qu'om pretz autrey
Mal fon capdelada razos
des qu'om tenc per pros los savays,
els francs els cortes els verays
razonet hom per sordejors,
e moc la colpa dels aussors
quant de vers brezillet ni frays,
qu'eras no sai per cui
tol hom l'onor selui
que n'era adreit cazatz;
e sils encoreillatz
diran que ben estay;
mas selh qu' ieu no diray,
sera trop miells armatz;
e pueis sius embarjatz
de pretz ni de domney,
mens avetz el conrey.
Ieu vi qu'om prezava chansons
e que plasia tresc' e lays,
mas eras vei pus que hom s'estrays
de solatz ni de fagz gensors,
ni l'afars dels fis amadors
se viret de dreit en biays,
que totz devers defui;
que ja s'om se deblui
las carns nils vis nils blatz,
e se l' acompagnatz,
a pretz non o tenray
ni crezutz non seray;
mas nom segral peccatz,
que lai val pauc rictatz
qui la men' a desrey,
ni dreg non sec ni ley.
Er aug del rey qu'era plus pros
e plus valens en totz assays
de totz selhs que vianda pays,
que sobret mejans e majors,
e crec sos pretz e sas honors
e non temia afan ni fays;
que si lo planhon dui, 
lo ters lor o destrui; 
quem par mal ensenhatz, 
qu'ieu non cug qu'anc fos natz, 
de Karlemagn' en say, 
reys per tant bel essay 
mantengutz e prezatz; 
mas ja leu non crezatz 
qu'afars tant mal estey 
qu'esems lo plaignon trey. 
E que val doncs bella faissos 
ni grans poders qu'aissi s'abays? 
e ja passava part Roays
lo noms el pretz e la paors, 
entrels pagans galiadors
qu'anc us sols areire nols trays;
per que falh quis desdui, 
pus aissi leu s'esdui
so qu'om plus vol nil platz, 
de qu'ieu tenc per grevatz 
selhs que mais podon say, 
si non adobon lay; 
quan camjaran rictatz, 
qu'ajan qualque solatz 
de lur gran galaubey 
denant lo major rey. 
Quel trefas segles envejos
dona piegz, s'elh que plus s'atrays
non a suenh mas quel cors s'engrays,
e fassa cum ques pot son cors,
e l'arma pert ses lo socors
de lui cui sos covens a frays;
qu'om tan gen no s'estui
ni nos serra nis clui
de belhs murs dentelhatz, 
quan sera lai passatz 
al port on no s'eschay, 
qu'om merme son esmay 
totz non sia enserratz; 
per qu'es conseills senatz
qu'om de sai se castey, 
que sos tortz de lai nol grey.
Per solatz revelhar, quar es trop endormitz,
e per pretz qu'es fayditz aculhir e tornar,
mi cuyei trebalhar; mas er men sui giquitz, 
per so quar sui falhitz, quar non es d'acabar; 
cum plus m'en ven voluntatz e talans, 
plus creys de lai lo dampnatges el dans. 
Greu es a sofertar, a vos o dic qu'auzitz 
cum era jois grazitz e tug li benestar, 
hueymais podetz jurar que ja de fust no vitz
ni vilas miels formitz estra grat cavalgar:
lagz es l'afars e greus e malestans 
don hom pert Dieu e reman malanans. 
Ieu vi torneis mandar e segre gens garnitz, 
e pueys del miels feritz una sazo parlar; 
ar es pretz de raubar buous, motos e berbitz;
cavaliers si' aunitz ques met a domnejar, 
pus que toca dels mans motos belans, 
ni que rauba gleizas ni viandans.
On son gandit joglar qu'ieu vi gent aculhitz, 
qu'a tal mestier fo guitz que solia guidar? 
e vey senes reptar anar tals escarits, 
pus fon bos pretz failhitz que solia menar 
de companhos, e no sai dire quans, 
gent en arneis e bels e benestans.
E vi per cortz anar de joglaretz petitz
gen caussatz e vestitz, sol per domnas lauzar;
ar non auzon parlar, tant es bos pretz delitz, 
dont es lo tortz issitz d'elas mal razonar. 
diatz de quals d'elhas o dels amans, 
ieu dic de totz, quel pretz n'a trag enjans. 
Qu'ieu eys que suel sonar totz pros hom issernitz, 
estauc tant esbaitz que nom sai cosselhar;
qu'en luec de solassar aug en las cortz los critz,
qu'aitan leu s'es grazitz, de lans e de bramar 
lo comtes entre lor cum us bos chans 
dels rics afars e dels temps e dels ans. 
Mas a cor afrancar, que s'es trop endurzitz, 
non deu hom los oblitz nils viels faitz remembrar
que mal es a laissar afar pus es plevitz, 
el mal don sui guaritz nom qual ja mezinar;
mas so qu'om ve, volv e vir en balans, 
e prenda e lais e forss' e dams los pans. 
D'aitan me puesc vanar qu'anc mos ostaus petitz
no fon d'els envazitz; sels cui aug totz duptar
anc no fetz mas honrar los volpils mal arditz;
doncs mos senher chauzitz si deuria pensar
que non l'es ges pretz ni laus ni bobans 
qu'ieu quem laus d'el sia de lui clamans.
Eras non plus per que no m'o demans, 
que blasmes er, si vau d'aissi clamans, 
so dil Dalphins que conois los bons chans.

Er auziretz encabalitz chantars, 
q'ieu sui amics encabalitz e pars; 
aujatz si fo anc mais dicha 
tant grans foillia en chantan; 
greu n'escamparai ses dan, 
s'ab lieis m'apareil ni m'ec 
cui sui plus liges que sers.
terra, tu cum o sofers?
Ai, tantas vetz m'a trait necis parlars 
joi d'entrels mans, per qen devenc liars!
el cors, pois en ren s'aficha
don s'alegra tan ni qan, 
volgra ieu chantes gaban, 
q'era tro que s'esparec
tenial dreg per envers, 
tant fui ves amor esmers.
E qen diretz si l'esciens es rars 
el cors es leus? valram ja sobramars? 
non jes, tant es auta e richa
cella, cals remaigna ab tan. 
ja ren laus no mi valran, 
mou mas chanssos e mos vers
cum fols de saber esters.
Anc nuills effreis non fo valens ni cars
tro que moc loing de joi sobregabars;
e pois dic c'amors me tricha
per un petit de semblan,
et ieu pert per so que nom blan
lieus parlars, c'us dans men crec
quem ten pres plus greu q'en fers
per ti, bocha, qe 'n mal mers.
Aras nom letz qan mi valgra prejars; 
qerre merce si fai que mos trobars,
pois tant s'es m'amors africha
c'autra non qier nin deman,
clamail merce, qui qeil chan
celliei cui deschausir lec;
fouz descuidatz e despers,
tot trobaras so que quers.
El bes qet fetz, si n'eras el fuoc ars,
poz loill grazir; fo doncs mas us baisars?
folla res e cel que picha
non vai l'obra meilluran; 
ben as pauc saber d'enfan
e sit fetz mais que non dec;
piejer que cill de Beders
tu cals merces l'en refers?
Tal que lai dreitz mos huoills on bat la mar
el cors es fis e doutz e francs e clars
vas celliei on jois s'abricha
loing d'avol pretz e d'engan
e de mi qen vauc pensan,
per q'en magrezisc e 'n sec, 
volven de tort en travers 
plus abronquitz d'un covers
E cuidatz setz m'enuoi ni dejunars
nim tenga dan non fai c'us doutz penssars
m'aduria ab una nicha
san e let al cap d'un an.
fol, c'as dig? pauc t'en creiran
de so c'anc vers non parec;
si fara si loil enquers
mos Lignaure lai part Lers. 
Joios qui per bon eders 
no s' alegra, fols es mers.
Sim sentis fizels amics
per ver encusera amor, 
mas er men lais per paor 
qem dobles l'anta el destrics; 
mas aisso puosc dir ses dan,
c'anc d'engan ni de no fe
nom membret, puois amai be; 
anz n'ai sofertz de grans mals, 
c'aissi s'aven als leials.
E si non grana l'espics 
si cum pareis a la flor, 
cujatz que plass'al seignor? 
anz l'en creis ira e genzics; 
e par que consir de l'an 
en avan, car sap e ve
que sos affars noill ave; 
q'ieu vi c' us jorns ferials 
m'era mieiller c' us nadals. 
E vi ja mentr'era rics, 
segon lo temps q'era cor, 
q'ieum tenia a desonor
mainz plaitz don er sui abrics; 
c'um vencutz sofrire, qui blan
soffertan, qe pietz l'en ve 
so que plus li desconve, 
qe segon qe l'era egals, 
l'amors era ab mi cabals. 
Aujatz, joves ni antics, 
puois en sa baillia cor, 
tri de dos mals lo major, 
non farial reis Lodoycs. 
deu hom ben doncs rire d'aman 
qui l'afan d'amor soste 
e nol sap loignar de se, 
puois ve que li retz venals 
es doncs dans d'amor' aitals. 
Eraus semblara prezics
mos chans; mas si Dieu ador, 
peç' a non vitz amador
cui meins noca anta ni trics;
mas per mieills assire mon chan, 
vau cercan bos motz en fre
que son tuit cargat e ple
d'us estrains sens naturals;
mas non sabon tuich de cals.
E sitot s'enfeing enics
per espaventar los lor,
si plans valors noi acor,
pauc i val precs ni chastics.
deus om doncs aucire prejan?
dreig n'ai gran, qu'ieu sai e cre,
mas jes non o dic per re,
q'alz verais amics corals
non vai enan lor captals.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 14): 
Girautz de Borneill si fo de Lemozi, de l'encontrada d'Esidueill, d'un ric castel del vescomte de Lemoges. e fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural. e fo meiller trobaire que negus d'aquels qu'eron estat denan ni foron apres lui; per que fo appellatz maestre dels trobadors, & es ancar per totz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d'amor e de sen. fort fo honratz per los valens homes e per los entendens, e per las dompnas qu'entendian los sieus maestrals ditz de las soas cansos. e la soa vida si era aitals que tot l'ivern estava a scola & aprendia, e tota la estat anava per cortz, e menava ab se dos cantadors que cantavan las soas cansos. non volc mais moiller, e tot so qu'el gazaingnava dava a sos paubres parens & a la gleisa de la vila on el nasquet; la qual gleisa avia nom & a encaras Saint Gervasi.
Girautz de Borneil si amava una dompna de Gascoina que avia nom n'Alamanda d'Estanc. mout era prezada dompna de sen e de... valor e de beutat, & ella si sofria los precs e l'entendemen d'en Giraut, per lo gran enansamen qu'el li fazia de dretz e d'onor e per las bonas chansos qu'el fasia d'ella, don ella s'en deleitava mout, per qu'ella las entendia ben. lonc temps la preget, & ella com bels ditz e com bels honramenz e com bellas promissions se defendet de lui cortezamen, que anc noil fetz d'amor nil det nuilla joia, mas un son gan; dont el visquet lonc temps gais e joios, e pueis n'ac mantas tristessas quant l'ac perdut; que madomna n'Alamanda, quan vi qu'el la preissava fort qu'ella li fezes plaser d'amor, e saub qu'el avia perdut lo gan, ella s'en corozet del gan, dizen que mal l'avia gardat, e qu'ella noil daria nulla joia ni plaser noil faria mais d'amor, e que so qu'ella li avia promes li desmandava, qu'ella vesia ben qu'el era fort loing eissitz de sua comanda. quant Girautz ausi la novella ocaison el comjat que la domna li dava, mout fo dolens e triz...
Per la dolor e per l'ira qu'en Girautz de Borneil ac de la mort del rei Richart d'Engleterra, e per l'engan que l'a fait la sua dompna n'Alamanda, si s'era laissatz de chantar e de trobar e de solatz. mas en Ramons Bernartz de Rovigna, qu'era trop valens hom de Gascoingna e trop sos amics, com qui el clamava se Sobretotz, lo preget e volc qu'el chantes e fos gais, don el fetz aquesta chanso que diz: Si per mon Sobretotz non fos...
Girautz de Borneil, quan Guis lo vescoms de Lemotges l'ac fait raubar la sua maiso de sos libres e de tot son arnes, e vi que pretz era fugitz e solatz adormitz e dompneis mortz e proesa faillida e cortezia perduda & enseignamenz volz en deschausiment, e que engans era entraz en amdoas las parz, en las amairessas & en los afans el se volc penar de recobrar solatz e joi e pretz, e si fetz aquesta chanson que diz: Per solatz reveillar.

martes, 17 de octubre de 2023

II. Senhors, per los nostres peccatz

II.


Senhors, per los nostres peccatz

Creys la forsa dels Sarrasis;

Iherusalem pres Saladis,

Et encaras non es cobratz;

Per que manda 'l reys de Maroc

Qu' ab totz los reys de Crestias

Se combatra ab sos trefas

Andolozitz et Arabitz,

Contra la fe de Crist garnitz.


Totz los Alcavis a mandatz,

Masmutz, Maurs, Gotz e Barbaris,

E no y reman gras ni mesquis,

Que totz no 'ls ayon ajostatz;

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon, e prendo 'ls plas;

La caraunhada dels Milas

Geta 'ls paysser com a berbitz,

E no y reman brotz ni razitz.


Tant an d' erguelh sels qu' a triatz 

Qu' els cuio 'l mons lur si' aclis;


Marroquenas, Marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz;

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc;

Nostr' es Proensa e Tolzas,

Entro al Puey totz los meias.” 

Anc tan fers gaps no fon auzitz

Dels falses cas, ses ley, marritz.


Emperayre, vos o auiatz,

E 'l reys de Fransa, e sos cozis,

E 'l reys engles, coms peitavis,

Qu' al rey d' Espanha socorratz;

Que ancmais negus mielhs no poc

A servir dieu esser propdas;

Ab luy venseretz totz los cas

Cui Bafometz a escarnitz,

E 'ls renegatz e 'ls assalhitz.


Ihesus Cristz, que ns a prezicatz

Per que fos bona nostra fis,

Nos demostra qu' es dregz camis,

Qu' ab penedensa er perdonatz

Lo peccat que d' Adam se moc;

E vol nos far ferms e certas,

Si 'l crezem, qu' ab los sobiras

Nos metra, e sera ns la guitz

Sobr' els fals fellos descauzitz.


Non laissem nostras heretatz,

Pus qu' a la gran fe em assis,

A cas negres outramaris,

Q' usquecx ne sia perpessatz,

Enans qu' el dampnatge nos toc;

Portogals, Gallicx, Castellas,

Navars, Arragones, Ferras

Lur avem en barra gequitz

Qu' els an rahuzatz et aunitz.


Quan veyran los baros crozatz

Alamans, Franses, Cambrezis,

Engles, Bretos et Angevis,

Biarns, Gascos ab nos mesclatz,

E 'ls Proensals totz en un floc;

Saber podetz qu' ab los espas

Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas

Tro 'ls aian mortz totz e delitz,

Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.


Profeta sera 'N Gavaudas,

Qu' el dig er faitz e mortz als cas,

E dieus er honratz e servitz

On Bafometz era grazitz.

        Gavaudan le Vieux.

martes, 14 de mayo de 2024

Mania - Manjuiar

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)


4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.