Mostrando las entradas para la consulta moc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta moc ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de julio de 2024

Mot - Acomorder, Acomordre


Mot, s. m., gr. *, mot, parole. 

Voyez Denina, t. III, p. 52.

A penas podian sospirar, 

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria. 

A peine ils pouvaient soupirer, ni mots ne pouvaient articuler.

Ieu ai motz mascles auzitz... 

E motz femenis pauzatz.

Qu' elh aprenda de tu los motz e 'l so. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai mots masculins ouïs... et mots féminins posés. 

Qu'il apprenne de toi les paroles el l'air. 

Loc. Bon mot per rire.

(chap. Bona paraula per a riure; enríuressen.)

P. de Bussignac: Sirventes. Var.

Bon mot pour rire.

ANC. FR. Il faut avoir toujours le petit mot pour rire.

Œuvres de Du Bellay, fol. 121. 

E 'l plan e la montanha 

Nos tolo 'ls Turc, e Dieus non vol dir motz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Les Turcs nous enlèvent et la plaine et la montagne, et Dieu ne veut dire mot. 

ANC. FR. Bien l' aparchéu, mot n'en dist. 

Roman de Rou, v. 7045. 

Son crozat, e d' anar mot no fan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Sont croisés, et d'aller ne font mot. 

IT. Alessandro non li fece motto niente. Cento Novelle antiche, n° 3.

Dels autres no son mot.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Des autres je ne sonne mot. 

ANC. FR. Bien sout donc co li vint, mez nul mot n'en sona.

Roman de Rou, v. 3459. 

Tant redoutoient la fourssenerie Frédégonde que nus n'osoit mot sonner. Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 220. 

Adv. comp. Lo translatet Jeromia de ebraic en lati de mot a mot.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 48. 

Jérôme le translata de l'hébreu en latin de mot à mot.

ANC. FR. Contom li l' ovre mot à mot.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 158.

El ver salm que comensa: 

Credo, cre tot de mot en mot. 

Lanfranc Cigala: En chantan d'aquest. 

Au véritable psaume qui commence par Credo, je crois entièrement de mot en mot.

- Chant, chanson, genre de poésie.

Er ai cor que m' assai

De far nous motz ab son guai.

Pierre de Maensac: Trop ai estat. 

Maintenant j'ai désir que je m'essaie de faire nouveaux chants avec son agréable. 

A lieys o deuria grazir 

Si ja fas bos motz ni guai so.

Elias de Barjols: Mas comjat. 

A elle cela devrait plaire si je fais jamais bons chants et son agréable. CAT. Mot. ESP. (palabra) PORT. Mote. IT. Moto. 

(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Motir, v., déclarer, indiquer. 

Part. pas. Lo solelh es gravatz de saturnus en jorns motitz.

Liv. de Sydrac, fol. 125 bis.

Le soleil est grevé de saturne à jours indiqués.

ANC. FR. Se la charretée du barenc en banne se deffaut de plus de trois cens et demy que il ne l' aura moti au vendre, le barenc de la charretée est acquis au roy. Ord. des Rois de Fr., 1258, t. II, p. 576.


Moucos, adj., lat. mucosus, muqueux

Quan humiditats moucosas so efundudas. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

Quand humidités muqueuses sont répandues. 

CAT. Mocos. ESP. Mocoso. PORT. IT. Mucoso. 

(chap. Mocós, mocosos, mocosa, mocoses; moc, mocs; v. mocá, mocás; mocadó, mocadós.)

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal


Mover, Movre, v., lat. movere, mouvoir, agiter, remuer, ébranler.

Quan vey l' alaudeta mover

De joi sas alas contra 'l rai.

B. de Ventadour: Quan vey. 

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

La ciutatz se vueia, 

E movon lor carros. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

La cité se vide, et ils meuvent leur char. 

Termes moven 

De lor logal o transmudan, 

E l' autruy terra occupan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou transposant les termes de leur emplacement, et occupant la terre d'autrui.

- Bouger, détacher.

Ja no m vuelh mais de sos pes mover.

B. de Ventadour: Quan vei la flor. 

Désormais je ne me veux plus bouger de ses pieds. 

Fig. Ben a tres ans qu'anc d'un voler no y s moc. 

Augier: Per vos. 

Il y a bien trois ans qu'oncques d'un même vouloir il ne s'y mut.

Prov. No s mova qui ben estai.

(chap. (Que) no se mogue qui be está.)

Peyrols: Quoras que m. 

Ne se meuve qui est bien.

- Retirer, ôter, écarter.

E 'ls huelhs non puesc de lieis mover.

G. Faidit: Ben a Amors. 

Et je ne puis écarter d'elle les yeux.

- Fig. Commencer.

Aissi com mov mon chant, lo fenirai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Ainsi comme je commence mon chant, je le finirai.

- Exprimer, manifester.

Per so m planc e 'n mov lanha.

Pons de Capdueil: Ben es fol. 

Pour cela je me plains et j'en manifeste affliction.

- Causer, exciter, susciter.

El ducx vol movre guerra. V. de S. Honorat. 

(chap. Lo duc vol moure guerra; exitá, insitá.)

Le duc veut exciter la guerre.

Non movas trebayll ni nauza.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Ne causes tracasserie ni noise. 

Ben es fols qui ab Turcx mov conteza.

Le chevalier du Temple: Ira e dolor.

Est bien fou qui suscite querelle avec les Turcs.

- Venir, provenir.

D' on moguis ni en que tornas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

D'où tu vins et en quoi tu retournes. 

De Dieu mov tot saber, Salamos n' es guirens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De Dieu vient tout savoir, Salomon en est garant.

- Être mouvant, relever.

Non ai dreg al fieu qu'ieu ai, 

S' al senhor don mov mals en ve.

P. Rogiers: Tant ai. 

Je n' ai droit au fief que j'ai, si au seigneur dont il est mouvant mal en vient.

Maisos ni terra que mova d'En Bernar de la Tor.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Maison ni terre qui meuve du seigneur Bernard de la Tour.

Part. prés. Los bes movables e se movens et no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc. 

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables. 

Part. pas. Ja no fora remazuda per nos

Esta guerra, pus qu' els faitz son mogutz. 

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Jamais ne serait abandonnée par nous cette guerre, puisque les faits sont suscités.

Gens contra luy moguda 

Lo fai levar en vil bruda.

G. Riquier: Anc mais. 

Gent contre lui excitée le fait élever en vile renommée.

Cor de tot joi mogut.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Coeur écarté de toute joie. 

ANC. FR. Douloureux souspirs qui de coeur adoulé luy mouvoient.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409. 

Ils apaisent les flots, ils mouvent les orages. 

Œuvres de P. Ronsard, t. II, p. 1029.

CAT. Mourer. ESP. PORT. Mover. IT. Movere. 

(chap. Moure, moures: yo me moc, mous, mou, movem, movéu, mouen; mogut, moguts, moguda, mogudes.)

2. Moguda, s. f., changement, départ.

Malvaza m'es la moguda

D' estiu, don val meins mos chans.

Guillaume de Saint-Didier: Malvaza.

Il m'est mauvais le départ de l'été, dont mon chant vaut moins.

- Soulèvement.

Fon grand moguda.... que l'om appelava pastorels.

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Fut grand soulèvement.... que l'on appelait les pastoureaux.

(chap. Moguda, mogudes; sublevassió, sublevassions.)

3. Movemen, s. m., mouvement.

Los auzels que volon am lo movemen de lor alas.

Lo firmamen e 'l movemen e 'l cors de las planetas.

Liv. de Sydrac, fol. 46 et 97. 

Les oiseaux qui volent avec le mouvement de leurs ailes.

Le firmament et le mouvement et le cours des planètes.

Fig. Negun movemen d'ira ni de rancor. V. et Vert., fol. 57.

Nul mouvement de colère ni de rancune.

- Impulsion.

Trobars e chantars son movemens de totas galliardias. 

Gramm. provençal. 

Le trouver et le chanter sont impulsions de toutes générosités.

CAT. Moviment. ESP. Movimiento. PORT. IT. Movimento. 

(chap. Movimén, movimens.)

4. Mobilitat, s. f., lat. mobilitatem, mobilité.

Per donar temprament a sa mobilitat.

En sas partidas a mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 36 et 156. 

Pour donner proportion a sa mobilité. 

Dans ses parties a mobilité.

CAT. Mobilitat. ESP. Mobilidad (movilidad). PORT. Mobilidade. IT. Mobilità, mobilitate, mobilitade. (chap. Movilidat, movilidats.)

5. Movabletat, s. f., mutabilité.

La non movabletat del sieu conselh. 

Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Hébreux. 

La non mutabilité du sien conseil.

(chap. Mutabilidat, mutabilidats.)


6. Movedor, adj., mouvable, remuable.

De causas non movedoiras.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 704.

De choses non mouvables.

7. Movable, adj. du lat. mobilis, mobile, mouvable.

Uelhs de mantas colors et mot movables. Eluc. de las propr., fol. 252. Yeux de maintes couleurs et moult mobiles. 

Ilh son bestias e creaturas movablas. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Ils sont bêtes et créatures mouvables. 

La mar movabla e bruzens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La mer mobile et bruyante. 

ANC. FR. Comme gens qui par nature sont legier et mouvable. 

Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 130. 

Selonc ce que movables furent. Roman de la Rose, v. 16961.

- Qui est mouvant, qui relève.

Los bes movables e se movens e no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc.

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables.

(chap. Móvil, movils; que se poden moure; inmóvil, inmovils : inmoble.) 

8. Mocio, s. f., lat. motio, émotion, agitation.

Per que aia granda mocio. Eluc. de las propr., fol. 17. 

Pour qu'il ait grande agitation.

CAT. Moció. ESP. Moción. PORT. Moção. IT. Mozione. 

(chap. Mossió, mossions, com les de censura; agitassió, agitassions; emossió, emossions.)

9. Motiu, adj., mouvable, agitable. 

Als nervis sensitius et motius. Eluc. de las propr., fol. 48.

Aux nerfs sensitifs et agitables.

- Moteur, qui fait mouvoir.

La virtut motiva. Eluc. de las propr., fol. 18. 

La force motrice.

CAT. Motiu. ESP. (motriz) PORT. IT. Motivo. 

(chap. Motrís, com la forsa del aigua que mou lo molí.)

Réquiem per un llauradó español.

10. Amover, Amovre, v., lat. amovere, faire mouvoir, diriger, conduire.

Ja no cuh en batalha nulhs om l'esper, 

Ni que auze en sa terra ost amover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47. 

Jamais je ne pense qu'en bataille nul homme l'attende, ni qu'il ose sur sa terre faire mouvoir armée.

ESP. Amover. (chap. Amoure : fé moure, conduí, dirigí, portá, guiá.) 

11. Commocio, Comocio, s. f., lat. commotio, commotion.

Per forsa de comocio de vens contraris.

Toneyre... el cervel fa comocio.

Eluc. de las propr., fol. 138.

Par force de commotion de vents contraires. 

Tonnerre... au cerveau fait commotion.

Commotio de dentz. Trad. d'Albucasis, fol. 60. 

Commotion de dents.

CAT. Commoció. ESP. Conmoción. PORT. Commoção. IT. Commozione.

(chap. Conmossió, conmossions; v. conmoure, conmoures: yo me conmoc, conmous, conmou, conmovem, conmovéu, conmouen; conmogut, conmoguts, conmoguda, conmogudes.)

12. Comot, s. m., commotion, agitation, bruit.

Doncx, si be l'angel son per tot,

En nulh logal no fan comot.

Brev. d'amor, fol. 19. 

Donc, bien que les anges soient partout, en nul lieu ils ne font bruit.

(chap. Brugit, soroll.)

13. Esmover, Esmovre, v., lat. amovere, agiter, avancer, élancer.

Silh que so assalhitz son plus ardih que cilh que los assalho, e no si volo esmovre contra els. Liv. de Sydrac, fol. 58.

Ceux qui sont assaillis sont plus hardis que ceux qui les assaillent, et ne se veulent pas élancer contre eux.

Saill en enans, esmov las mans e 'ls bratz. 

G. Raynol (Rainols) d'Apt: A tornar m'er. 

Je saute en avant, j' agite les mains et les bras. 

Part. pas. La servela lor es tota esmoguda per lo vi.

Liv. de Sydrac, fol. 58.

La cervelle leur est toute agitée par le vin.

14. Esmovemen, s. m., agitation, remuement, mouvement.

Entendra l' esmovemen de l'aygua. Liv. de Sydrac, fol. 123.

Entendra le remuement de l'eau.

ANC. FR. En ce temps là fu crolles et esmouvement de terre si grans. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 176. 

Car ce tant seullement il feit pour esmouvement d'envie et de convoitise.

Monstrelet, t. I, fol. 63.

15. Escomover, Escomovre, v., émouvoir, exciter.

Escomoc los Sarrazis contra Karle. Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. Excita les Sarrasins contre Charles. 

Prov. Aspra paraula escomov forceneria. V. et Vert., fol. 31. 

Apre parole excite violence.

Part. pas. La regina, quan vic son frayre mort, fo escomauguda de gran dol. 

Escomaugutz de pietat, elhs ploreron. Philomena. 

La reine, quand elle vit son frère mort, fut émue de grande douleur.

Émus de pitié, ils pleurèrent.

ANC. FR. Il ne vit onques le benoiet roi lors irié ne escomméu pour ce.

V. de Saint-Louis, à la fin de Joinville, p. 362.

(chap. Escomoure : exitá o excitá, insitá; escomogut, escomoguts, escomoguda, escomogudes.) 

16. Escomocio, s. f., commotion, agitation.

Prov. Vis trop begus fai ira e escomocio. Trad. de Bède, fol. 45. 

Vin trop bu fait colère et commotion.

17. Escomovemen, s. m., émotion, agitation, soulèvement.

Gran escomovemen se levet contra Loys, l'emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 115. 

Grande émotion se leva contre Louis, l'empereur. 

Escomovemens de las reduptansas de la terra. Calendrier provençal. Agitations des puissances de la terre.

18. Inmobilitat, s. m., lat. immobilitatem, immobilité.

Ha escurtat et inmobilitat. Eluc. de las propr., fol. 106. 

A obscurité et immobilité. 

CAT. Immobilitat. ESP. Inmovilidad. PORT. Immobilidade. IT. Immobilità, immobilitate, immobilitade. (chap. Inmovilidat, inmovilidats.)

19. Promover, Promovre, v., lat. promovere, promouvoir.

Vol promovre en plus aut loc. Regla de S. Benezeg, fol. 71. 

Veut promouvoir en plus haut lieu.

Part. pas. Era rey promogutz. 

Fo promogutz en l' emperi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166 et 176. 

Était roi promu. 

Fut promu à l'empire. 

CAT. Promourer. ESP. PORT. Promover. IT. Promuovere.

(chap. Promoure: promoc, promous, promou, promovem, promovéu, promouen; promogut, promoguts, promoguda, promogudes.)

20. Promotio, s. f., lat, promotio, promotion.

A la promotio dels cossols. Tit. de 1368. DOAT, t. CXXXI, fol. 23. 

A la promotion des consuls.

CAT. Promoció. ESP. Promoción. PORT. Promoção. IT. Promozione.

(chap. Promossió, promossions; promossioná: promossiono, promossiones, promossione, promossionem o promossionam, promossionéu o promossionáu, promossionen; promossionat, promossionats, promossionada, promossionades.)

Y Saragossa va respóndre

21. Remover, Removre, v., lat. removere, renouveler, recommencer.

Que fassa esta guerra mai remover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Qu'il fasse plus renouveler cette guerre.

- Remuer, déplacer, retirer.

Remova et oste tot aquel bastiment. Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. Qu'il déplace et ôte tout ce bâtiment. 

Part. pas. D'aquest loc ma carn non fon anc remoguda.

V. de Sainte Magdelaine.

De ce lieu ma chair ne fut oncques remuée.

CAT. Remourer. ESP. PORT. Remover. IT. Rimovere.

(chap. Remoure en lo sentit de moure un atra vegada; en lo sentit de retirá, traure, cambiá de puesto no se fa aná. En inglés es to remove.)

11. Remotio, s. f., lat. remotio, remuement, déplacement.

La quinta per remotio. Leys d'amors, fol. 44.

La cinquième par déplacement.

- Secousse.

Son remaugudas de lurs locs per pauca remocio.

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Sont remuées de leur place par petite secousse.

- Extraction, arrachement.

A las dentz.... concussio o remocio. Trad. d'Albucasis, fol. 22. 

Aux dents... choc ou arrachement.

CAT. Remoció. ESP. Remoción. IT. Rimozione. 

(chap. Extracsió, desplassamén, cambi de puesto, movimén.)

23. Removemen, s. m., remuement, déplacement.

Removemens de letra o de sillaba. Leys d'amors, fol. 121. 

Déplacement de lettre ou de syllabe.

ESP. (Removemiento) Removimiento. IT. Rimovimento.

24. Remota, s. f., trouble, remuement, agitation.

Lo fues (fuecs) e 'l vens e 'l critz fan tal remota 

Que anc non auzis major.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73. 

Le feu et le vent et les cris font tel remuement qu'oncques vous n'en entendîtes plus grand.

25. Ramut, s. m., agitation, murmure.

Gardetz no i sia fahs critz ni ramutz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Que vous preniez garde que n'y soit fait cri ni agitation.

16. Remotiu, adj., expansif, qui se propage.

Solelh... ha virtut.... remotiva. Eluc. de las propr., fol. 115. 

Le soleil.... a vertu.... expansive.

27. Sozmover, Sozmovre, v., soulever.

Fig. El sozmov lo pobol per tota la Judea.

Hist. de la Bible en prov., fol. 62. 

Il soulève le peuple par toute la Judée. 

ANC. ESP. Todo el fervor que era somovido.

Poema de Alexandro, cop. 173.

(chap. Sublevá.)

28. Comorder, Comordre, v., émouvoir, exciter à.

Sui brus 

Et estrus 

A las autras, e 'l cor teing prems, 

Mas pel sieu joy trep e sauta; 

No vuelh c' autra m' o comorda.

A. Daniel: Autet e bas. 

Je suis sombre et fier aux autres, et le coeur je tiens comprimé, mais pour la sienne joie je trépigne et saute; je ne veux pas qu'autre m'excite à cela.

29. Comorsa, s. f., agitation, dispute, contestation.

Al comte que ton 

Los Frances, e 'ls escorsa,

E 'ls pen, e 'n fai pon, 

Quant ab luy fan comorsa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Au comte qui tond les Français, et les écorche, et les pend et en fait pont, quand avec lui ils font contestation.

30. Acomorder, Acomordre, v., émouvoir, agiter.

Amors m' afrena la guauta,

Que fols gaps non l' acomorda.

A. Daniel: Autet e bas.

Amour m'enfrène la bouche, de sorte que folle raillerie ne l' émeuve pas.

martes, 17 de octubre de 2023

II. Senhors, per los nostres peccatz

II.


Senhors, per los nostres peccatz

Creys la forsa dels Sarrasis;

Iherusalem pres Saladis,

Et encaras non es cobratz;

Per que manda 'l reys de Maroc

Qu' ab totz los reys de Crestias

Se combatra ab sos trefas

Andolozitz et Arabitz,

Contra la fe de Crist garnitz.


Totz los Alcavis a mandatz,

Masmutz, Maurs, Gotz e Barbaris,

E no y reman gras ni mesquis,

Que totz no 'ls ayon ajostatz;

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon, e prendo 'ls plas;

La caraunhada dels Milas

Geta 'ls paysser com a berbitz,

E no y reman brotz ni razitz.


Tant an d' erguelh sels qu' a triatz 

Qu' els cuio 'l mons lur si' aclis;


Marroquenas, Marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz;

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc;

Nostr' es Proensa e Tolzas,

Entro al Puey totz los meias.” 

Anc tan fers gaps no fon auzitz

Dels falses cas, ses ley, marritz.


Emperayre, vos o auiatz,

E 'l reys de Fransa, e sos cozis,

E 'l reys engles, coms peitavis,

Qu' al rey d' Espanha socorratz;

Que ancmais negus mielhs no poc

A servir dieu esser propdas;

Ab luy venseretz totz los cas

Cui Bafometz a escarnitz,

E 'ls renegatz e 'ls assalhitz.


Ihesus Cristz, que ns a prezicatz

Per que fos bona nostra fis,

Nos demostra qu' es dregz camis,

Qu' ab penedensa er perdonatz

Lo peccat que d' Adam se moc;

E vol nos far ferms e certas,

Si 'l crezem, qu' ab los sobiras

Nos metra, e sera ns la guitz

Sobr' els fals fellos descauzitz.


Non laissem nostras heretatz,

Pus qu' a la gran fe em assis,

A cas negres outramaris,

Q' usquecx ne sia perpessatz,

Enans qu' el dampnatge nos toc;

Portogals, Gallicx, Castellas,

Navars, Arragones, Ferras

Lur avem en barra gequitz

Qu' els an rahuzatz et aunitz.


Quan veyran los baros crozatz

Alamans, Franses, Cambrezis,

Engles, Bretos et Angevis,

Biarns, Gascos ab nos mesclatz,

E 'ls Proensals totz en un floc;

Saber podetz qu' ab los espas

Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas

Tro 'ls aian mortz totz e delitz,

Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.


Profeta sera 'N Gavaudas,

Qu' el dig er faitz e mortz als cas,

E dieus er honratz e servitz

On Bafometz era grazitz.

        Gavaudan le Vieux.

martes, 14 de mayo de 2024

Lexique roman; Mania - Manjuiar

 

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)

4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.

miércoles, 13 de diciembre de 2023

Evangile de l' Enfance. El nom de Dieu vuelh comensar,

Evangile de l' Enfance.


En voici le commencement et un autre passage assez curieux.


El nom de Dieu vuelh comensar,

Que m lays dire et acabar,

Que sia ad honor et a lauzor

De Jhesum Crist Nostre Senhor,

E que vos plassa del auzir

So que ieu vos vuelh contar e dir

Del filh de Dieu cant era enfans,

E non avia que V ans.

El fon gentils et amoros,

Bel e cortes e gracios,

E fon humils e fon plazens

Et agradans a totas gens...

Totz sels que l' enfan regardavan,

Paucs e grans, s' en enamoravan...

Filhs de Jozept, veus bel effan!

Totz l' aneron fort regardan.

Tant gran bontat l' enfan avia

Que a cascun gran gaug fasia.

Senhors, aras vos vuelh contar

L' enfant Jhesus que anet far...

Am los Juzieus s' asolassava...

Ar auzires que anet faire

L' enfant Jhesuz, franc, de bon aire.

Un bon mati secretamen...

De Nostra Dona se panet,

A l' escola maior anet,

Ont ac doctors e clerx honratz,

Nobles et rics et apoderatz

Et ancian en teuletgia, (teología)

En logica, en gromancia (lógica; ni + gromancia = nigromancia)

Et en ganren d' autra sciencia.

L' enfant Jhesus, senes temensa,

Denant los maistres s' en venc...

A els se pres a desputar.

L' effans lur moc grans questios...

Totz se van fort meravilhar...

Neguns respondre no sabia,

Et ero maistre en theuletgia! (teología)

Demantenen totz s' en aneron,

De gran vergonha qu' els agueron;

Cant viro que aquel enfant

Era tan jove, e sabia tant...

Apres aisso pueis s' endevenc

L' effan Jhesus demantenent

S'en anet en la tencharia,

So fon entre tercia e mieg dia.

L' effan Jhesus secretamen...

S'en intret en I obrador,

Tot lo plus ric e 'l plus melhor,

Que ac gran re de nobles draps

Que non eron apparellhatz...

E 'l maistre de la tencharia

Anet dir a sa companhia:

“Joves homes, hueymais es temps

Que no 'n anem trastotz essems

Espertamen cascu dinar;

Tan tost pessem del retornar,

Car nos avem gran re a faire,

Per qu' ieu vos prec, non estes gaire.”

Totz respondero: “Fag sera; 

Cant serem dinatz, cascu venra.”

Trastug essem s' en van anar

Vas lur hostal cascu dinnar...

E, cant s' en foron totz anatz,

L' effan Jhesus, qu' era remas,

Per l' obrador el s' en anet,

E totz los draps qu' el atrobet,

Que devian esser blans e vertz,

Gruexs, ferries o persetz vermelhs,

E trop ganre mais d' autres draps,

Brunetas et escarlatas,

L' effant Jhesus totz los mesclet,

Dedins lo perol los getet...

En l' obrador anet trobar

Grana e roga e brezilh,

Indi et alun atressi,

Pastel e fustet issamen;

E l' effan Jhesus mantenen

Totas las tenchas a mescladas

Sus los draps el pairol getadas...

Aissi com del obrador issia

Un d' aquels de la tencheria,

Que era vengutz de dinnar,

A la porta vay encontrar...

E tan tost lo maistre venc

E totz sos escolas issamen...

Dis lo maistre: “Que son fatz

Los draps c' avian aissi laissatz?...”


Lo massip tencheire vai dir...

“A la porta vau encontrar

Aquel effan, sel de Maria,

Que d' aquest obrador issia,

Et ieu tan tost vau li sonar...

“Digas, effan, d' on venes vos?

Et anc el no m sonet mot...”

Respon lo maistre tencheire:

“Per cert, aisso no fon a creire...”

E parlet I dels escolas:

“Maistre, vos sia certas,

Aquel effan, vos dic per sert,

Que fai tot jorn d' aitals esquerns...”

Tota la tencharia serqueron,

Los draps e las tenchas troberon;

Tot fon cremat dins lo pairol...

Els massip tencheires van dir...

“Per cert, crezem que may valria...

Que a Jozep nos anessem...”

Davant Jozep s' en van venir...

Jozep al tencheire va dir...

“Ieu vuelh que nos autres anem

A la tencharia, e veirem

Aquelas tenchas e los draps

Que nostre effant vos a crematz...”

A la tencharia van venir...

Los draps giteron del pairol,

Et meton los en mieg del sol...

E 'l tencheire va regardar,

Et estet fort miravilhos,

Que vic los draps d' aitals colors

Que re del mon no y sofranhia...


Fi des poésies.

//

Los draps, aragonesos y catalanistes:

domingo, 5 de enero de 2020

Lengua Valenciana, Martín de Viciana

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

Martin de Viciana; Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.
 
La lengua Valenciana, escribe, en más de tres mil vocablos es pura latina, y en los mismos vocablos la Castellana difiere del latín, por añadir la última letra en el vocablo, como por ejemplo:

latina Valenciana Castellana

Sermo sermó sermon

Oratio oració oracion (oración)

Devotio devoció devocion

Item, la Lengua Valenciana tiene de su madre la Lengua latina, los vocablos propios y no los tiene la Castellana por añadir letras, o mudar de todo las letras, según parece por los siguientes:

Absencia absencia ausencia
Ansa ansa asa
Audacia audacia osadía
Avia avia aguela
Balena balena vallena
Barba barba barva
Baro baró varón
Bova bova yerva de agua
Cel cel cielo
Calx calx cal
Cella cella celda
Charta charta hoja de libro
Corda corda cuerda
Cistella cistella cestica
Columna columna coluna
Concubina concubina manceba
Falx falx hoz para segar
Farina farina harina
Fel fel hiel
Fervor fervor hervor
Flama flama llama de fuego
Fossa fossa cava
Gala gala agalla
Germana germana hermana
Glans glans vellota
Herba herba hierva
Mel mel miel
Mica mica migaja de pan
Scissura scissura cortadura
Sepia sepia xibia, pescado
Serra serra sierra de hierro
Spelta spelta scaña
Stella stella strella
Storachs storachs storache
Stora stora stera de esparto
Rebellio rebellio rebeldía
Rector rector retor
Redemptor redemptor redentor
Regina regina reyna
Reprehensor reprehensor reprehendedor
Rixa rixa rencilla
Ros ros rocio
Scala scala scalera
Schola schola scuela
Superbia superbia sobervia
Tata tata tayta de niño
Terra terra tierra
Tumor tumor hinchazón
Vespa vespa avispa
Vimen vimen vimbre
Viola viola violeta
Os os hueso
Porta porta puerta
Porca porca tierra entre dos sulcos
Porcella porcella lechona
Pustula pustula postilla
Murmur murmur murmullo de gente
Mustela mustela comadreja
Natura natura naturaleza
Oliva oliva azeytuna
Mola mola muela de molina
 
Argentum argent plata
Autumnus autumne othoño
Cepa cepa cebolla
Clavis clau llave
Coda coa cola
Collum coll cuello
Columba coloma paloma
Coxa cuxa nalga o anca
Confectura confectura confacionadura
Crusta crosta corteza
Defensor defensor defendedor
Delicie delici deleyte
Demencia demencia locura
Dens dent diente
Despectio despeccio desprecio
Draco drac dragon
Fames fam hambre
Fenestra finestra ventana
Ferrum ferro hierro
Filius fill hijo
Filum fil hilo
Fimus fem stiércol (estiércol; fiemo)
Flocus floc flueco
Fons font fuente
Formica formiga hormiga
Fraus frau engaño (fraude)
Fremun fre freno
Frumentum forment trigo en general

Fumus fum humo
Furtum 
funt hurto

Fundamentum fonament cimiento
Fussus fus huso
Gemma gema hiema de sarmiento
Gemitus gemit gemido
Gibba geppa corcoba (chepa)
Gingiva geniva enzías
Hamus ham anzuelo
Homo home hombre
Jocus joc burla de palabras
Juncus junc junco
Lacus llac lago o zaquizamí
Licatura lligadura atadura
Legumen llegum legumbre
Lilium lliri azuzena (lirio)
Linus llim limo
Lexivia llexiu lexía
Lumen llum lumbre
Mamilla mamella tetica
Mirtum murta arrayan
Morsus mos bocado o mordedura
Milium mil mijo
Mors mort muerte
Mucus moc moco
Mulier muller muger
Mulus mul mulo
Nasus nas nariz
Napus nap nabo
Nomen nom nombre
Oleum oli azeyte
Ovum ou huevo
Ora vora orilla de mar
Ordeum ordi cebada
Petra pedra piedra
Palea palla paja
Panis pa pan
Pomum poma manzana
Pellis pell pellejo (piel)
Porcus porc puerco
Posticum postic postigo
Pratum prat prado
Princeps princep príncipe
Pruna pruna ciruela
Ramus ram ramo
Riuus riu rio
Rasum ras raydo
Rota roda rueda
Serpens serp serpiente
Sevum seu sevo
Sela sella silla de andas
Sabula sablo tierra arenosa
Sagita sageta saeta
Socus soc sucio
Status stat estado
Sagma salma

 

Sagma salma enxalmo o albarda
Salamandra salamandra salamanquesa
Sarmentum sarment sarmiento
Scandalum scandil tropezadero (escándalo)
Sucus suc zumo
Talpa talp topo, animal
Tempus temps tiempo
Tonus to tono
Tenebre tenebres tinieblas
Tymus tymo tomillo
Torrens torrent arroyo o chorro
Turdus tord zorzal, ave
Vernix vernis barniz
Vesper vespre la tarde
Vinum vi vino
Virus veri ponzoña
Viscum visc liga
Vomitus vomit vómito
 
 
... La Lengua Valenciana es hija, y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación, y la Lengua Castellana procede de madre bastarda por ser compuesta de la Romana latina que fué latín corrompido, y en la venida de Roma a Castilla más se corrompió. Y si toda vez pretende tener vocablos latinos, viénenle por tercera Lengua, entre las dos, lo que en la Lengua Valenciana no hay medio alguno, porque beve en el nascimiento de la fuente latina...