Mostrando las entradas para la consulta maría santa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta maría santa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms pobles Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

Se va actualisán poc a poc,torna mes abán a vórela.

Barcelona , Barselona , Bar-sel-ona

Abrera
Aguilar de Segarra

Aiguafreda , Agua Fría

Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó

Aviá , Aventar, Aviar

Bada-lona , Grietaenlalona


Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés

Begues

Bellprat ,Belloprado

Berga , Verga

Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)

Cabañes (Les) , Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos

Caldes de Montbui :
Calidis de Montebovino

Calella

Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades

Capolat , Cabeza Pelada

Cardedeu , Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu , Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels , Castillo de Hieles

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí


Castellnou de Bages


Castellolí


Castelltersol


Castellví de Rosanes , Castillovino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs ,Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló , Cervellón

Collbató , Cuellobatón

Collsuspina

Copóns, Cálices

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles


Cánoves y Samalús


Dosrius , Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús


Fogars de la Selva


Folgueroles


Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí , Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá


Gallifa


Garriga (La)


Gavá

Gelida , Helada

Gironella , Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera , Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá


Gurb


Hostalets de Pierola (Els)


Igualada , Equilibrada

Jorba


Llacuna (La) , La Laguna

Llagosta (La) , La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá


Malgrat de Mar , Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu


Manresa


Marganell


Martorell


Martorelles


Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa , Masquehace

Matadepera

Mataró

Mediona


Moiá


Molins de Rei , Molinos del Rey Felipe VI

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat


Montcada y Reixac


Montclar , Monteclaro

Montesquiu

Montgat , Montegato

Montmajor , Montemayor

Montmaneu

Montmeló , Monte Melón

Montornés del Vallés


Montseñ; Montseny, 

Muntañola , Montañita

Mura

Navarcles

Navás


Nou de Berguedá (La) , La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls , Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan


Olérdola


Oristá


Orpí


Orís


Pacs del Penedés


Palafolls


Palau-solitá y Plegamans , Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá , Hacersepajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)


Parets del Vallés , Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita,

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)


Pobla de Lillet (La)


Poliñá


Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)


Pontons


Prat de Llobregat (Lo)


Prats de Llusanés


Prats de Rei (Los)


Premiá de Dal


Premiá de Mar


Puig-reig , Puch Rech

Puigdalber

Pujalt , Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet , Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió


Rubí


Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)

Sagás

Saldes

Sallent


Sant Adriá de Besós , San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta


Sant Celoni, San Celonio,  

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues , Se han Cagado en las Garrigas,

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra

San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí , San Juan Delpino

Sant Joan de Vilatorrada , San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de (fesols) Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles , San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torelló

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja , La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts , San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos , Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora ,Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera , Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda ,Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna , Santa Susana

Santpedor , Sanpedro (te la bendiga)

Sentmenat ,Menatdesén

Seva , Seba

Sitges , Siches

Sobremunt , Sobremún

Sora ,Sorra

Subirats , Baixarats

Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá

Terrassa , Tierra Rasa

Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat

Ullastrell , Ojoastrell

Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina

Vallirana ,Vall Arana , Vall d'Aran

Vallromanes
Veciana

Vic , Vivo

Vilada

Viladecans , Villadeperros

Viladecavalls ,Villadecaballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra , La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí ,Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius

Girona , Gerona

Agullana , Agujalana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós

Cantallops ,Cantalobos

Capmañ

Cassá de la Selva , Cazada de la Selva

Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca

Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter

Cistella , Sistella,Cesta

Colera

Colomers , Palomares

Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá

Figueres ,Higueras

Flasá
 Foixá
Fontanals de Cerdaña
 Fontanilles

Fontcoberta , Fuentecubierta

Forallac

 Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger

Girona , Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña

Hostalric ,Hostalrico

Isóvol
Jafre
Jonquera (La) ,La Junquera
Juiá

Lladó , Almez

Llagostera
 Llambilles
Llanars

Llansá , Lanzar

 Llers
Lloret de Mar

Llosses (Les) , Las losas

Llívia

Madremaña , Madrearagonesa

Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló ,Mojón
Mont-ras , Monteraso

Montagut y Oix

Navata
Ogassa
Olot ,Olote
Ordis
 Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator
Palau-saverdera
Palol de Revardit
Pals ,Palos, Tochos
Pardines

Parlavá , Hablabá

Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou , Puertotoro

Preses (Les) , Las Prisas

Puigcerdá , Puchtrujá

Quart ,Cuarto

Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors

Roses ,Rosas

Rupiá
Sales de Llierca
Salt ,Salto
Sant Andreu
Salou , Salhuevo

Sant Aniol de Finestres , San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes , San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol

Sant Gregori ,San Gregorio

Sant Hilari Sacalm , San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet , San Juán de Mollet

Sant Joan de les Abadesses ,San Juán de las abadesas

Sant Joan les Fonts ,San Juán las Fuentes

Sant Jordi Desvalls

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buenmartín

Sant Llorens de la Muga , San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena , San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor , San Miguel de Campomayor

Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
 Sarriá de Ter
Saus
 Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró

Setcases , Sietecasas

Sils
 Siurana , Segurana
Susqueda
Terrades
 Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
 Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges

Vidreres ,Vidrieras

Vidrá
Vila-sacra
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat

Viladasens , Viladecientos

Vilademuls ,Villa de Mulos

Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter
Vilamacolum
 Vilamalla
Vilamaniscle
 Vilanant
Vilaür
Vilopriu

Lleida ,Lérida

Abella de la Conca , Abeja de la Cuenca

Agramunt , Agramún

Aitona
 Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
 Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
 Alins
Almacelles
Almatret
 Almenar
 Alpicat
 Alt
Áneu
 Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
 Arséguel
Artesa de Lleida
 Artesa de Segre
 Aspa
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix
Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
 Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
 Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
 Bovera
Bórdes (Es)

Cabanabona , Cabañabuena

 Cabó
Camarasa
 Canejan
 Castell de Mur
Castellar de la Ribera
 Castelldans
 Castellnou de Seana

Castellserá ,Castelserás (poble de Teruel, prop de Alcañís

Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo)
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt
Corbins
Cubells
Espot
 Estamariu
Estarás
Esterri de Cardós
 Farrera
 Floresta (La)
Fondarella

 Foradada , Agujereada

Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
 Golmés
 Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona
 Guixers
Gósol
Isona y Conca
Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
 Juneda
Les
Liñola
 Lladorre
 Lladurs
Llardecans
Llavorsí

Lles de Cerdaña
 Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens

Miralcamp , Miraelcampo

Mollerussa , Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó

Montgai , Monte Gay

Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut
Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
 Olius Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
 Os de Balaguer

Ossó de Sió , Oso de Sión

Penelles
 Peramola
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo) ,Lo pon de Suert , El puente de suerte

Ponts , Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggrós Puigverd de Lleida Rialp Riner Riu de Cerdaña Rosselló Salás de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorens de Moruñs

 Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera , La roca de Bellera

Sarroca de Lleida , La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon ,Sí Ramón

Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera

Sort , Suerte

Soses , Sosas , Sin sal

Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los)

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós

Vallbona de les Monges , Vallebueno de las monjas

Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa



Tarragona

Aiguamúrcia , Aguademurcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles ,Alifara de Carlos

Alforja

Alió , Alioli , Allioli

Almoster , Aumostades

Altafulla , Altahoja

Amposta Arbolí

Arnes , Gendarmes , Arnés

Ascó , Asco

Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato,Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet , Beni hace leche

Benissanet , Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les)
Bot
Botarell
Bráfim

Cabacés , Capacico

Cabra del Campo

Calafell
Camarles
Cambrils

Capafonts , Capafuentes

Capsanes

Caseres , Cacerías

Castellvell del Camp , Castilloviejo del campo

Catllar (Lo)

Colldejou , Cuellodeyugo


Colldejou , Cuellodeyugo ,cuello,yugo,coll,jou


Conesa , Amb Aquella

Constantino

Cornudella de Montsant , Cornuda ella del Montesanto

Creixell
Cunit

Deltebre , Delta del Ebro

Duesaigües , Dos Aguas

Falset , Falsito

Fatarella (La)

Febró (La) , El Fiebrón

Figuera (La) , La Higuera

Figuerola del Camp , Higueruela del Campo

Flix
Forés

Freginals , Herreñales

Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)


Ginestar , El Retamar , La Hiniesta

ginesta ,genesta ,ginestra, Arbust, lleguminoses, Spartium junceum

Godall , Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
    Etim.: 
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.


Gratallops , Rascalobos

Guiamets (Los) , Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
    Etim.: 
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.


Horta de Sant Joan ,Huerta de San Juan

Lloar (Lo) , Alabar , Loar

Llorac

Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés

Margalef
Marsá
Mas de Barberans

Masdenverge , Masía del virgen

Masllorens , Maslorenzo

Maspujols (ya ne tenim prou de Pujols)

Masroig (Lo) , La masía roja , Masroch

Masó (La)

Milá (Lo)

Miravet

Molar (Lo) , poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat . Segurana.

Mont-ral , Monte real

Mont-roig del Camp , Monte Rojo del Campo , Monroch del cam

Montblanc , Monblang, Monteblanco

Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)

Passanant i Belltall , Pasa yendo y bello tallo

Paüls , Paúls , obrin antes la boca que los ulls

Perafort , Pedrofuerte

Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo

Piles (Les) , Las Pilas (póntelas)

Pinell de Brai (Lo) , Lo Pinell de Bray

Pira

Pla de Santa Maria (Lo) , El llano de Santa María

Pobla de Mafumet (La) Pobla de Massaluca (La) Pobla de Montornés (La)

Poboleda , Pobolerda

Pontils

Porrera , Fumeta

Pradell de la Teixeta

Prades

Prat de Comte , Prado del Conde

Pratdip

Puigpelat , Puchpelat

Querol

Rasquera

Renau

Reus , A tot a Reus

Riba (La)

Riera de Gaiá (La)

Riudecañes , Ríodecañas

Riudecols ,Ríodecoles

Riudoms , Ríodeolmos

Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá

Roquetes , Roquitas, Roquetas, Guijarros

Rourell (Lo)
Salomó

Salou , Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral

Savallá del Comtat , Savallá del Condado

Secuita (La)
 Selva del Camp (La)

Senan , Sopan

Solivella , Solyvieja

Sénia (La) , La Cénia

Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La) , La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa

Ulldecona , ojo de corteza

Ulldecona , ojo de corteza


Ulldemolins , Ojodemolinos

Vallclara ,Valleclaro

Vallfogona de Riucorb

Vallmoll ,Vallemullido

Valls ,Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí

Vinebre , VinoEbro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta

sábado, 4 de mayo de 2019

LA AYUDA DE PEDRO RUIZ DE AZAGRA AL CID


2.45. LA AYUDA DE PEDRO RUIZ DE AZAGRAAL CID (SIGLO XI. ALBARRACÍN)

Albarracín, Teruel, Aragón, panorámica


La conquista de Valencia, ciudad situada dentro del territorio musulmán y con una población en su mayoría infiel, constituía un auténtico reto para toda la Cristiandad. Era, en realidad, un sueño inalcanzable por el momento y ni siquiera el rey de Castilla, uno de los más poderosos de su momento, hubiera podido llevar a cabo semejante empresa, aun reuniendo a todas sus fuerzas, pues Valencia estaba densamente poblada y demasiado alejada del territorio cristiano como para aventurarse en su reconquista.
Sin embargo, el mundo cristiano contaba en esos momentos con un valeroso caballero, el Cid Campeador, a quien recurrían unos y otros para encomendarle las más arduas empresas de armas y batallas. También en esta ocasión fue necesaria la intervención de Rodrigo Díaz de Vivar, el verdadero nombre del Cid, quien, con su ánimo y valentía, además de un gran esfuerzo, mantuvo cercada a la ciudad de Valencia durante nueve meses seguidos, hasta que, finalmente, logró capturarla y tomar posesión de ella.
Los moros valencianos contaron con la importante colaboración del rey Búcar y de los almorávides, por eso era más inconcebible la victoria del Cid Campeador. Tan increíble parecía la empresa cidiana que algunos se empeñaron en decir que don Rodrigo contó con la ayuda inestimable de don Pedro Ruiz de Azagra, señor de Albarracín, hecho que todavía confiere a la reconquista de Valencia un mayor contenido legendario, puesto que don Pedro, el señor de Santa María de Albarracín —sin duda un magnífico estadista y un esforzado y valeroso hombre de armas—, vivió muchos años después de la hazaña protagonizada por don Rodrigo Díaz de Vivar.
En efecto, a don Pedro se le reconoce su estrecha relación con Valencia, en tiempos del rey Lobo, de quien era amigo, pero el pueblo estima que su inclinación por la ciudad levantina se basaba en haberla conocido cuando ayudó con sus tropas al Cid.
[Zurita, Jerónimo, Anales..., libro I, pág. 137.]


Albarracín es un municipio y localidad español del suroeste de la provincia de Teruel, en la comunidad autónoma de Aragón. Cuenta con una población de 1054 habitantes (INE 2016). La localidad es Monumento Nacional desde 1961; posee la Medalla de Oro al mérito en las Bellas Artes de 1996, y se encuentra propuesta por la Unesco para ser declarada Patrimonio de la Humanidad por la belleza e importancia de su patrimonio histórico.


Se encuentra situada cerca de la antigua ciudad romana de Lobetum. Los árabes llamaron al lugar Alcartam que se derivaría del antiguo topónimo de Ercávida, pasando a denominarse más tarde como Aben Razin, nombre de una familia bereber de donde se derivaría su nombre actual. Otros opinan que el término «Albarracín» derivaría del celta alb, 'montaña', y ragin, 'viña', 'uva' o del antropónimo Razin.

Sin duda el topónimo procede de Ibn (ben) hijo de Razin (reyes taifas de Albarracín desde la fitna hasta Ibn Mardanís, rey Lobo de Murcia. Es decir, el lugar de los hijos de Razin, aunque hasta el siglo xix su nombre oficial es Ciudad de Santa María de Albarracín, denominándose en época islámica Santa María de Oriente.

El casco antiguo se encuentra construido sobre las faldas de una montaña, rodeada casi en su totalidad por el río Guadalaviar. Al norte se encuentra la sierra de Albarracín, y al sur los montes Universales. Parte de su término municipal está ocupado por el Paisaje protegido de los Pinares de Rodeno.

En los alrededores nacen los ríos Guadalaviar, Tajo, Júcar, Cabriel y Jiloca.

Su término municipal es, por razones históricas, uno de los más grandes de la provincia de Teruel (sólo superado por el de Alcañiz) y en él se encuentran las localidades de: Albarracín (capital del municipio), El Cañigral, Las Casillas de Bezas, Collado de la Grulla, Valle Cabriel, El Membrillo, San Pedro y Valdevecar.

El pueblo está encaramado en un peñón y rodeado por el Guadalaviar. Por este lado y mirando hacia el río se hallan edificadas las casas colgadas. Dentro del pueblo sus calles son empinadas y estrechas, con rincones muy pintorescos. La construcción ofrece la original arquitectura popular con la forja propia de la provincia además de tener el color rojizo característico llamado rodeno.

La localidad se divide en dos zonas: la parte antigua, la Ciudad, con sus casas colgadas sobre la hoz del río; y el Arrabal, situado en la vega del Guadalaviar.

En la Edad de Hierro estuvo habitada por la tribu celta de los lobetanos. Se han encontrado importantes pinturas rupestres epipaleolíticas y neolíticas de estilo levantino, esquemático y semiesquemático en el pinar del rodeno. Durante la época romana se llamó, al parecer, Lobetum, y en tiempos de los visigodos, Santa María de Oriente.

Durante el período andalusí, concretamente el siglo xi, el clan bereber de los Banu Razin alcanzó el poder convirtiéndose en la dinastía soberana de la taifa de Albarracín. De este linaje procede el propio nombre de la población (al-Banu Razin: (la ciudad) de los hijos de Razín). De esta magnífica etapa se conservan dos importantes testimonios: la torre del Andador –situada en lo alto del recinto exterior– y el castillo de Albarracín, que albergó la antigua alcazaba de los Banu Razin.

La taifa pasó posteriormente, por cesión y no por conquista, a la familia cristiana de linaje navarro de los Azagra, que mantuvieron de facto la independencia de Castilla y de Aragón desde 1170, llegando a crear un obispado propio. También el poderoso linaje de Lara ejerció su soberanía sobre Albarracín. Tras el fracaso de conquista por parte de Jaime I en 1220, es Pedro III de Aragón quien la conquistó en 1285 tras sitiarla, pasando definitivamente a la Corona de Aragón en 1300. Esta serie de hechos políticos tuvieron como base la importancia de la fortaleza y del sistema defensivo de Albarracín.

Es una antigua sede episcopal denominada, primero Arcabricense y después Segobricense hasta que, tras la desmembración de las iglesias de Segorbe (Castellón) de las iglesias de Albarracín, paso a denominarse Albarracinense, tras la Bula Papal de Juan Pablo II, mantiene su independencia pero pasa a ser regida por el Obispo de Teruel que es también Obispo de Albarracín.

El 21 de junio de 1257 el rey Jaime I concedió en Teruel a la Comunidad de Santa María de Albarracín o Comunidad de aldeas de Albarracín el privilegio sobre competencia de jurisdicción de sexmeros, asistentes y jurados de dicha Ciudad.

Durante la Guerra Civil Española tuvieron lugar en la localidad combates entre las tropas republicanas y las franquistas, cambiando varias veces el control de la población entre ambos bandos. En julio de 1937 tuvo lugar una ofensiva republicana sobre la localidad, constituyendo el mayor enfrentamiento bélico habido en la localidad durante la guerra. En un rápido ataque, el 8 de julio los republicanos se hicieron con el control de la localidad a excepción del ayuntamiento y la catedral, en los que permanecieron sitiados militares y civiles que se habían refugiado previamente. Los sublevados reaccionaron enviando refuerzos y el 13 de julio lograron reconquistar la localidad y expulsar a las tropas republicanas.

La localidad es Monumento Nacional desde 1961; posee la Medalla de Oro al mérito en las Bellas Artes de 1996, y se encuentra propuesta por la Unesco para ser declarada Patrimonio de la Humanidad por la belleza e importancia de su patrimonio histórico.

Conjunto histórico de Albarracín: su conjunto histórico está declarado como bien de interés cultural con el código RI-53-0000030.10​
Catedral del Salvador: situada junto al castillo, es del siglo xvi con una sola nave y capillas laterales. En su museo hay buenos tapices flamencos historiados con la vida de Gedeón.
Alcázar de Albarracín: ubicado en el casco antiguo, recientemente ha sido restaurado y acondicionado para su visita. Entre 2004 y 2006 se han realizado excavaciones arqueológicas y se han restaurado sus estructuras. Si bien conserva un potente recinto amurallado, su interior alberga un interesante campo arqueológico de época medieval. Fue alcázar andalusí, al convertirse el clan de los Banu-Razin en soberanos de este pequeño reino de taifa en el siglo xi, que dio nombre a la ciudad. Durante el siglo xiii y el xiv siguió siendo residencia de los señores de Albarracín, y, tras la conquista aragonesa de la ciudad en 1284, se transformó casi completamente. La fortaleza estuvo ocupada hasta finales del siglo xvi; fue destruida en el siglo xviii tras la Guerra de Sucesión.
Palacio episcopal: se encuentra junto a la catedral. Tiene portada barroca.
Casa Consistorial: se encuentra en la plaza del Ayuntamiento. Es del siglo xvi, con balcones de madera y un corredor corrido sobre el río.
Casa de la Julianeta: casa de construcción popular, se encuentra en el Portal de Molina.
Murallas de Albarracín: del siglo xiv, de construcción cristiana.
Torre del Andador, de aparejo musulmán del siglo x y xi, reforzada con un pequeño recinto rectangular.
Torre de doña Blanca, simétrica a la del Andador, se halla en el extremo del espolón.
Torre de la Muela, hoy desaparecida; similar a las del Andador y de doña Blanca, se hallaba al otro lado del río.



LA AYUDA DE PEDRO RUIZ DE AZAGRA AL CID (SIGLO XI. ALBARRACÍN)
Castillo y muralla de Albarracín


Pedro Ruiz (Rodríguez) de Azagra (muerto en 1186) fue un noble y hombre de armas navarro que se estableció en el señorío independiente de Albarracín, el cual permaneció bajo esta condición hasta 1284.


Era el segundo hijo de Rodrigo Pérez de Azagra. Su hermano mayor fue Gonzalo Ruiz de Azagra y su hermano menor, y a la postre sucesor suyo, Fernando Ruiz de Azagra.

Pedro se casó con Toda (o Tota) Pérez, la hija de otro noble navarro, Pedro de Arazuri. Estos dos Pedros se enajenaron de Navarra prácticamente al mismo tiempo, probablemente porque no aceptaron la sucesión de Sancho VI de Navarra en 1154, después de la muerte de su padre García Ramírez. Entró a formar parte entonces de las huestes a servicio de Muhammad ibn Mardanis, a la sazón gobernante de la taifa de Valencia y Murcia, entre 1166 y 11682​ (o tal vez posteriormente durante los años 1169–1170).

Ibn Mardanis le confió el señorío de Albarracín con la idea de defender el flanco norte de su taifa del expansionismo de Alfonso II de Aragón. Pedro comenzó inmediatamente a cristianizar su señorío, erigiendo iglesias y fundando un obispado. Su negativa a reconocer la soberanía aragonesa a través de su obispo Martin, el cual rechazó reconocer la supremacía del Obispo de Zaragoza, a pesar de ser ordenado para que así fuera por el mismísimo Papa. Pedro también repobló la región de Albarracín, mayoritariamente con colonos provenientes de Navarra.

Pedro se mostró generalmente amistoso con Navarra y con Alfonso VIII de Castilla. En agosto de 1170, él mismo junto con su hermano Gonzalo toman parte en la comitiva enviada por Alfonso VIII para conocer a su prometida, Leonor, en Burdeos escoltándole hasta la presencia del rey.​ Incluso cuando su suegro se alineó con Castilla, Pedro permaneció neutral. En 1172, Cerebruno, el arzobispo de Toledo en Castilla y primado de España, consagró al obispo de Santa María de Albarracín y le incorporó a su diócesis.​ En 1176, Pedro el cual se auto intitulaba como vasallo de Santa María, un título que emplearían la mayoría de sus sucesores, proclamaba ninguna soberanía en la tierra sobre él, exceptuando la Virgen María en el cielo.

En enero de 1180 le vemos firmando en la tercera columna del Fuero de Villasila y Villamelendro firmado en Carrión de los Condes como Petrus Roderici de Azagra, confirmat.

https://www.celtiberia.net/es/conocimientos/?idp=7058

Un tal "Peire Rois" mencionado en el poema Quan vei pels vergiers despleiar, donde el sirviente de Bertran de Born, sea probablemente el citado Pedro Ruiz de Azagra. Compuesto probablemente en 1184, la canción de Bertran es la segunda arenga anti Aragonesa.


Serra-Baldó, Alfons. Els trobadorsBarcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).
Codi: 080,035 Autor: Bertran de Born Gènere: Sirventes NúmeroXIV

Quan vei pels vergiers depleiar
  [SIRVENTÈS]
   
I1Quan vei pels vergiers despleiar
  los cendatz grocs, indis e blaus,
  m’adoussa la votz dels chavaus
  e·lh sonet que fan li joglar
 5     que viulan de trap en tenda,
  trombas e corn e graile clar.
  Adoncs vuolh un sirventes far,
       tal que·l coms Richartz l’entenda. 
   
II Ab lo rei mi vuolh acordar
 10d’Arago e tornar en paus.
  Mas trop fo deschausitz e braus,
  quan venc sai sus per osteiar;
       per qu’es drechs qu’ieu l’en reprenda.
  Ieu o dic per lui chastiar;
 15e pesa·m si·l vei foleiar,
       e vuolh que de me aprenda.
   
III Ab me·l volon tuit encusar,
  qu’us mi comtet de sos vassaus
  que de Castellot ac mal laus,
 20quan ne fetz N’Espanhol gitar.
       E no·m par que si defenda
  ves el, s’el lo n’ausa proar;
  e, quan entret per convidar,
       conquerit lai pauc de renda.
   
IV25Oi mais no li puosc re celar,
  anz li serai amics coraus:
  Gastos, cui es Bearns e Paus,
  mi trames sai novas comtar
       que de sos pres pres esmenda
 30del rei, que·ls i degra liurar,
  e volc en mais l’aver portar
       que om totz sos pres li renda.
   
V Que so m’an dich de lui joglar
  qu’en perdo an fachs totz lor laus.
 35S’anc lor det vestirs vertz ni blaus
  ni lor fetz nul denier donar,
       lait l’es qu’om l’en sobreprenda;
  que d’un sol s’en saup be paiar:
  d’Artuset, don fai a blasmar,
 40     qu’en mes als juzieus en venda.
   
VI Peire joglar saup mal paiar,
  qu·elh prestet deniers e chavaus,
  que la vielha que Font-Ebraus
  aten, lo fetz tot pesseiar;
 45     qu’anc l’entresenhs fachs ab benda
  de la jupa del rei d’armar,
  qu·elh balhet, no lo puoc guizar
       qu’om ab coutels tot no·l fenda.
   
VII Peire Rois saup devinar
 50al prim que·l vi joves reiaus,
  que no seria arditz ni maus;
  e conoc lo al badalhar:
       reis que badalh ni s’estenda,
  quan au de batalha parlar,
 55sembla o fassa per vaneiar
       o qu’en armas no s’entenda.
   
VIII Ieu lo·lh perdo, si·m fetz mal far
  a catalas ni a laraus.
  Puois lo senher cui es Peitaus
 60lo·lh mandet, non auset als far.
       E reis que logier atenda
  de senhor, be·l deu afanar;
  et el venc sai per gazanhar
       mais que per autra fazenda.
   
IX65Vuolh, sapcha·l reis et aprenda
  de son grat e fassa chantar
  mo sirventes al rei navar,
       e per Castela l’estenda. 
   
  (Text d’Appel)

Pedro Ruiz de Azagra no dejó descendencia masculina directa, sucediéndole su hermano menor Fernán. Por el contrario sí que dejó una hija llamada Toda Pérez de Azagra, la cual casó con Diego López II de Haro, falleciendo el 16 de enero de 1216.

Asperti, Stefano (2001). "Per «Gossalbo Roitz»." Convergences médiévales: épopée, lyrique, roman. Mélanges offerts à Madeleine Tyssens. Nadine Henrard, Paola Moreno, and Martine Thiry-Stassin, edd. Paris: De Boeck Université.
Buresi, Pascal (2004). La frontière entre chrétienté et Islam dans la péninsule Ibérique: du Tage à la Sierra Morena (fin XIe-milieu XIIIe siècle). Editions Publibook.
Doubleday, Simon R. (2001). The Lara Family: Crown and Nobility in Medieval Spain. Harvard University Press.
Ladero Quesada, Miguel Ángel (2001). "Sobre la evolución de las fronteras medievales hispánicas (siglos XI a XIV)." Identidad y representación de la frontera en la España medieval, siglos XI–XIV: seminario celebrado en la Casa de Velázquez y la Universidad Autónoma de Madrid, 14–15 de diciembre de 1998. Carlos de Ayala Martínez, Pascal Buresi, Philippe Josserand, edd. Madrid: Casa de Velázquez, pp. 5–50.
https://www.casadevelazquez.org/publications/librairie-en-ligne/livre/identidad-y-representacion-de-la-frontera-en-la-espana-medieval-siglos-xi-xiv/
Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua y media. Ediciones Rialp.