Mostrando las entradas para la consulta llansols ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llansols ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 14 de agosto de 2017

llit

llit , cama

gitás, gitar-se, acostarse

catre

Lo catre no es un llit. Son dos marcs crusats en forma de aspa, que fan la funció de llit. Units per la part d'amunt en cordes (normalment fetes en trena de peladures de vimec) que fan la funció de sunyer. La márfega es un coltxó de roba de borrassa, arrebotit de palla o de peladures de panolla. Los catres i les márfegues solíen estar als masets que no teníen pallissa.


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,

Nusatros tamé el dím pareixido. Llit, somiè, colchó,llinzol ,,mantès ,
cobrellit,,coixí , aná al  catre , márfega.La palla qu'hie  posaban èba de segaltrigo.

Lo colcho se fae en la llana, lligat de cuan en cuan en vetes, se varechae cada añ.

A Tamarit cubrellit, y los colchonés los paraben al carré, vareaben la llana y fie un ruido espesial, después los cosien, normal o a la Inglesa...

Cubrellit,llansol,sumier

Sir, Llinsol, somié, colchó, màrfega, cubrellit...

Llit,sumie,colcho,
llansols,mantes, cobrellit,coixí
sobrecoixí,ana al catre,márfega,no se que es....eixugamans...toalla de mans

Natres diem ,llit,  somie,  manta  o mantes , banua  ( colcha) cuisi, llansol, catre,   isugamans se diu mes toalla. Y madalap al colchón.







martes, 29 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA DÉSSIMA. 

Una siciliana li pren a un viachán lo que éste ha portat a Palermo, y éste, fén vore que tornabe en molta mes mercansía que la primera vegada, prenén de ella dinés prestats, la dixe en aigua de borraines.

Esta historia de la reina va fé riure mol a tots; no ñabíe dingú allí que no tinguere llágrimes als ulls. Pero después de acabá ella, Dioneo, que sabíe que an ell li tocabe lo radé turno, va di:
Grassioses siñores, manifiesta cosa es que mes agraden les artimañes contra mes artifissioses són. Y per naixó, encara que hermossíssimes coses totes haigáu contat, vull yo contáton una que tos agradará; an ella es burlada la mes gran mestra en burles.

Solíe ñabé (y potsé encara ne ñague avui) una costum a totes les siudats portuaries de la marina, tots los mercadés que arriben an elles en les seues mercansíes, al descarregáles, les porten a un almassén al que a mols puestos diuen aduana, que es del ajuntamén o del siñó de la siudat; y allí, donán an aquells que están al seu cárrec, per escrit, tota la mercansía y lo preu de ésta, se li done al viachán una bodega a la que fique la seua mercansía y la tanque en clau; y los dits aduanés después escriuen al llibre de la aduana a cuenta del viachán tota la seua mercansía, fénse después pagá los seus drets per lo viachán o de tota o de part de la mercansía que éste trague de la aduana.
Y per neste llibre de la aduana moltes vegades se informen los corredós de la calidat y la cantidat de les mercansíes que ñan allí, y tamé están allí los mercadés que les tenen, en los que después ells, segóns los ve a ma, parlen de los cambis, los trueques, y de les ventes y de atres assuntos. Esta costum, com a mols atres puestos, ñabíe a Palermo de Sicilia; aon tamé ñabíen, y encara ñan, moltes dones de hermossíssim cos pero enemigues de la honestidat, les que, per los que no les coneixen siríen y són tingudes per grans y honestíssimes dames. Y están dedicades del tot no ya a afeitá sino a pelá als hómens, en cuan veuen a un viachán forasté allí, en lo llibre de la aduana se informen de lo que té y de cuán pot guañá, y después en los seus plassentés y amorosos actes y en paraules dolsíssimes se les ingenien en seduí y en atraure lo seu amor; y ya a mols ne han atret als que bona part de les seues mercansíes los han pres de les mans, y a bastáns tot; y de ells ne han ñagut que no sol la mercansía, sino tamé lo barco y les carns y los ossos los han dixat, tan suavemen la barbera ha sabut passáls la navalla.
Ara be, no fa mol tems va passá que aquí, enviat per los seus mestres, va arribá un dels nostres jovens florentíns de nom Niccolo de Cignano, encara que li díen Salabaetto, en tantes pesses de roba de llana que li habíen entregat a la fira de Salerno que podíen valdre uns singséns floríns de or; y entregán la tassa de ells als aduanés, los va ficá a una bodega, y sense mostrá molta pressa en despacháls, va escomensá a rondá per la siudat. Y sén ell blang y rubio y mol pincho, y mol gentil, va passá que una de estes dones barberes, que se fée cridá madama Lancofiore, habén sentit algo dels seus assuntos, li va ficá los ulls a damún; de lo que donánsen cuenta ell, creén que ella ere una gran Siñora, va pensá que per la seua hermosura li agradabe, y va pensá en portá mol cautamen este amor; y sense di res a dingú, va escomensá a passejá per dabán de la casa de aquella. Ella, donánsen cuenta, después de inflamál en les seues mirades, mostrán que se consumíe per nell, secretamen li va enviá una dona del seu servissi que mol be coneixíe l'art de la picardía, que, casi en llágrimes als ulls, después de moltes histories, li va di que en la seua hermosura y amabilidat habíe conquistat a la seua Siñora de tal manera que no trobabe descáns ni de día ni de nit; y per naixó, cuan vullguere, dessichabe mes que atra cosa pugué trobás en ell secretamen a uns bañs; y después de aixó, traén un anell de la bossa, de part de la seua Siñora lay va doná.
Salabaetto, al sentí aixó va sé lo home mes alegre que may van ñabé; y prenén lo anell y fregánse en ell los ulls y después besándolo, sel va ficá al dit y li va contestá a la bona dona que, si madama Lancofiore lo volíe, que estabe ben retribuida perque ell la volíe mes que a la seua propia vida, y que estabe disposat a aná aon an ella vullguere y a consevol hora. Tornada, pos, la mensajera a la seua Siñora en esta resposta, a Salabaetto li van di enseguida a quíns bañs al día siguién, después de véspres, debíe esperála;
éste, sense díli res a dingú, a la hora ordenada allí que sen va aná, y va trobá que la sala de bañs habíe sigut alquilada per la Siñora. Y casi acababe de entrá cuan van apareixe dos esclaves carregades de coses: la una portabe al cap un gran y hermós madalap de guata y l’atra una grandíssima sistella plena de coses; y estenén este madalap a un catre a una alcoba de la sala, van ficá damún un parell de llansols finíssims de seda y después un cobertó de blanquíssim cendal de Chipre en dos cuixins bordats a maravilla; y después de aixó, despullánse y entrán al bañ, lo van rentá y van agraná tota la sala.
Y poc después la Siñora, seguida per atres dos esclaves, va víndre al bañ; aon ella, en cuan va pugué, va fé grans festes a Salabaetto, y después de los mes grans suspiros del món, después de que mol lo va abrassá y besá, li va di:

- No sé quí haguere pogut portám an aixó mes que tú; que me has botat foc, chiquet toscano.

Después de aixó, cuan ella va voldre, los dos despullats van entrá al bañ, y en ells dos de les esclaves. Allí, sense dixá que dingú mes li ficare la ma damún, ella mateixa en sabó en almizcle y en un atre perfumat en clavo, maravillosamen y be va rentá del tot a Salabaetto, y después se va fé rentá y refregá per les seues esclaves. Y fet aixó, van portá les esclaves dos llansols blanquíssims y sutils de los que emanabe tan bona auló a roses que tot lo que ñabíe pareixíen roses; y van embolicá en un a Salabaetto y en l’atre a la Siñora, y sels van emportá al llit preparat. Y allí, después de dixá eixugás la suó, traénlos les esclaves aquells llansols, se van quedá despullats. Y traén de la sistella poms de plata bellíssims y plens, uns de aigua de roses, atres de aigua de azahar, de aigua de flo de jazmíns, totes aquelles aigües van derramá; y después, traén caixes de dolsos y pressiadíssims vins, se van confortá. A Salabaetto li pareixíe está al paraísso; y mil vegades habíe mirat an aquella, que ere majíssima, y sen añs li pareixíe cada hora per a que les esclaves sen anaren y pugué trobás als seus brassos. Les esclaves, después de que, per orde de la Siñora, dixán una antorcha ensesa a la alcoba, sen van aná de allí, ésta va abrassá a Salabaetto y ell an ella; y en grandíssim plaé de Salabaetto, al que li pareixíe que se derretíe per nella, van está una llarga hora. Pero después de que a la Siñora li va pareixe tems de eixecás, fen víndre a les esclaves, se van vestí, van beure y minjá dolsaines, y rentánse la cara y les mans en aquelles aigües odoríferes, y volén anássen, li va di la Siñora a Salabaetto:
- Si vullgueres, me pareixeríe un favor grandíssim que esta nit vingueres a sopá en mí y a dormí. Salabaetto, que ya de la hermosura y de les amables artimañes de ella estabe pessigat, creén que ere per an ella com lo cor del cos amat, va contestá:
- Siñora, tot lo vostre gust me es mol grato, y per naixó tan esta nit com sempre faré lo que vullgáu y lo que per vos me sigue manat.

Entornánsen, pos, la Siñora a casa, y fen adorná la seua alcoba, y fen prepará un sopá esplendit, va esperá a Salabaetto. Este, cuan se va fé algo fosc, allá que sen va aná, y alegremen ressibit, en gran festa y ben servit va sená en la Siñora. Después, entrán a la alcoba, va sentí allí una maravillosa auló de fusta de aloe y va vore lo llit adornadíssim en muixonets de Chipre, y moltes bones robes penján de los barróns; estes coses, totes juntes y cada una per sí sola li van fé pensá que teníe que sé aquella una gran y rica Siñora; y per mol que haguere sentit parlá de la seua vida y costums, no su volíe creure per res del món, y si se haguere cregut que an algún lo haguere fet burla, per res del món se podíe pensá que aixó li podíe passá an ell. En grandíssim plaé se va gitá aquella nit en ella, inflamánse mes cada vegada. Arribat lo matí, li va señí ella un hermós y elegán cinturón de plata en una bona bossa, y li va di: - Dols Salabaetto meu, me encomano a tú; y aixina com la meua persona está a la teua dispossissió, aixina u está tot lo que ting, y lo que yo puc, a lo que vullgues maná.

Salabaetto, contén, besánla y abrassánla, va eixí de casa seua y va aná cap aon acostumaben a está los demés mercadés. Y anán una vegada y atra en ella sense que li costare res, y enviscánse cada día mes, va passá que va vendre la roba al contat y en un bon profit; lo que la bona dona no per nell, sino per atres va sabé en seguida. Y habén anat Salabaetto a casa seua una tarde, va escomensá ella a bromejá y a jugá en ell, y a besál y a abrassál, mostránse tan inflamada de amor que pareixíe que anabe a morísseli als brassos; y volíe donáli dos bellíssimes copes de plata que teníe, que Salabaetto no volíe pendre, perque entre unes vegades y atres be habíe ressibit de ella lo que valdríe uns trenta floríns de or sense habé pogut fé que ella ressibiguere dell res que valguere una grossa. Al final, habénlo ben inflamat en lo mostrás inflamada, una de les seues esclaves, tal com ella u habíe preparat, la va cridá; per lo que ella, eixín de la alcoba y están afora una mica, va torná a dins plorán, y tiránse damún del llit pancha per aball, va escomensá a lamentás. Salabaetto se va extrañá, la va agarrá en brassos y va escomensá a plorá en ella y a díli: - ¡Ah!, cor del meu cos, ¿qué tens tan de repén?, ¿quína es la raó de este doló? ¡Ah, dísmu, alma meua!

Después de que la dona se va fé rogá bastán, va di:

- ¡Ay, dols siñó meu! No sé qué fé ni qué di. Acabo de ressibí una carta de Mesina, y me escriu mon germá que, encara que haiga de vendre o empeñá tot lo que ting, que sense falta li envía abáns de vuit díes mil floríns de or y que si no li tallarán lo cap; y yo no sé qué puc fé per a obtíndrels tan pronte; que, si tinguera al menos quinse díes de tems, trobaría la manera de ajuntáls, o podría vendre algunes de les nostres possessións; pero no podén, preferiría está morta abáns de que me arribare aquella mala notíssia.
Y dit aixó, no dixabe de plorá. Salabaetto, al que les amoroses flames li habíen tret gran part del coneiximén, creén que aquelles llágrimes eren verdaderes y les paraules de amor mes verdaderes, va di:

- Siñora, yo no podré oferíton mil, pero sí singséns floríns de or, si creéu que mels podréu torná de aquí quinse díes; y vostra ventura es que pressisamen ahí vach vendre la cárrega de roba: que, si no fore aixina, no podría dixátos ni una grossa.

- ¡Ay! - va di la dona -, ¿aixina que has patit incomodidat de dinés? ¿Per qué no me u demanabes? Perque si no ne ting mil sí que ne ting sen y hasta dosséns per a donát; me has tret lo valor per a asseptá lo servissi que me oferixes.

Salabaetto, mol mes que cautivat per nestes paraules, va di:
- Siñora, per assó no vull que u dixéu; que si tan los haguera nessessitat com los nessessitéu vos, be tols hauría demanat.

- ¡Ay! - va di la Siñora -, Salabaetto meu, be sé que lo teu amor per mí es verdadé y perfecte cuan, sense esperá a que te u demanara, en tan gran cantidat de dinés espontáneamen me proveíxes en esta nessessidat. Y en sertesa era yo tota teua sense aixó, y en aixó u siré mol mes; y may dixaré de agraít la salvassió del cap de mon germá. Pero sap Deu que de mala gana los preng considerán que eres viachán y que los mercadés nessessiten los dinés per als seus negossis; pero com me apure la nessessidat y ting firme esperansa de tornátels pronte, los pendré, y per lo que falto, si no los trobo enseguida, empeñaré totes estes coses meues.

Y dit aixó, derramán llágrimes, se va dixá caure a la faldeta de Salabaetto, que va escomensá a consolála; y passán la nit en ella, per a mostrás magnánimamen lo seu servidó, sense esperá a que los hi demanare li va portá singséns floríns de or, que ella, rién en lo cor y plorán en los ulls va pendre, contentánse Salabaetto en una simple promesa seua. En cuan la dona va tindre los dinés van escomensá a cambiá les condissións; y cuan antes la visita a la dona estabe libre totes les vegades que Salabaetto volíe, van escomensá a apareixe raóns per les que de set vegades li passabe no pugué entráy ni una, ni li ficaben la cara ni li féen les caríssies ni les festes de abáns. Y passat en un mes y en dos lo plasso en que los seus dinés teníen que séli tornats, al demanáls li donaben paraules en pago; per lo que, acatánsen Salabaetto del engañ de la malvada dona y de lo seu poc coneiximén, y veén que de alló res profitós trauríe, perque no teníe cap escritura ni testimoni, y avergoñínsen de queixás a dingú, perque l´habíen avisat abáns de la burla que mereixcudamen per la seua brutalidat li vindríe de aixó, mol dolgut, en ell mateix plorabe la seua desgrassia. Y habén ressibit moltes cartes dels seus mestres per a que cambiare aquells dinés y los hi enviare, per a que no siguere descuberta la seua culpa, va deliberá anássen, y puján a un barquet, no a Pisa com debíe, sino a Nápoles sen va aná. Estabe allí en aquell tems lo nostre compare Pietro del Canigiano, tessorero de madama la emperatrís de Constantinopla, home de gran talento y sutil ingenio, grandíssim amic de Salabaetto y de los seus; en lo que, com a persona discretíssima, lamentánse Salabaetto después de algúns díes, li va contá lo que habíe fet y la seua desgrassiada aventura, y li va demaná ajuda y consell per a pugué allí guañás la vida afirmán que may enteníe torná a Florencia. Canigiano, entristit per estes coses, va di: - Mal has fet, mal te has portat, mal has obeít als teus mestres, massa dinés de una vegada te has gastat en moldre; pero ¿qué? Está fet, y se té que pensá en un atra cosa. Y com home avisat rápidamen van pensá lo que habíen de fé y lay va di a Salabaetto;
al que, agradánli lo plan, se va llansá a la aventura de seguíl. Y tenín algúns dinés y habénni dixat Canigiano uns pocs, va maná fé uns cuans embalajes ben lligats, y comprá vin barriques de oli y omplíles, y carregán tot alló sen va entorná cap a Palermo; y entregán la relassió de los embalajes als aduanés y la de les barriques, y fen anotá totes les coses a la seua cuenta, los va ficá a les bodegues, dién que hasta que un atra mercansía que estabe esperán no arribare no volíe tocá aquella. Lancofiore, habénsen enterat de aixó y sentín que valíe uns dos mil floríns de or o mes, alló que al presén habíe portat, sense contá lo que esperabe, que valíe mes de tres mil, pareixénli que habíe apuntat baix, va pensá en restituíli los singséns per a pugué tíndre la majó part de los sing mil; y va enviá a buscál. Salabaetto, ya en malissia, allí va acudí. Ella, fen vore que no sabíe res de lo que habíe portat, li va fé una maravillosa benvinguda, y va di:

- Aquí tens, si te habíes enfadat en mí perque no tels vach torná en lo plasso pressís... Salabaetto se va ficá a riure y va di:

- Siñora, en verdat me va desagradá un poc, perque me haguera arrencat lo cor per a donátol si en alló tos complaguera; pero vull que sapigáu lo enfadat que estic en vos.
Es tan l´amor que tos ting que hay fet vendre la majó part de les meues possessións, y ara hay portat aquí mercansía que val mes de dos mil floríns, y ne espero de Ocsidén mes que valdrá mes de tres mil, y vull fé an esta siudat un almassén y quedám aquí per a está sempre prop de vos, pareixénme que estic milló en lo vostre amor que crec que dingú pugue estáu en lo seu. A lo que la dona va di:

- Mira, Salabaetto, tot este arreglo teu me agrade mol, perque te vull mes que a la meua vida, y me agrade mol que hagues tornat en intensió de quedát perque espero passá encara mols bons ratos en tú; pero vull excusám un poc perque, en aquells tems en que ten vas aná algunes vegades vas voldre entrá y no vas pugué, y algunes vas vindre y no vas sé tan alegremen ressibit com solíes, y ademés de aixó, no te vach torná los dinés a tems. Tens que sabé que entonses estaba yo en grandíssima pena; y lo que está en este estat, per mol que vullgue a un atre no li pot ficá tan bona cara ni aténdrel com voldríe; y ademés tens que sabé que li es mol penós a una dona pugué reuní mil floríns de or, y tots los díes li diuen mentires y no se cumplix lo que se li ha prometut, y per naixó nessessitam tamé natros mentí als demés; y de ahí ve que yo no te puguera torná los teus dinés. Pero los vach reuní poc después de la teua marcha y si haguera sabut aón enviátels tels haguera fet arribá; pero com no u sabía, tels hay guardat. Y fénse portá una bossa aon estaben aquells mateixos que ell li habíe dixat, lay va ficá a la ma y li va di:

- Conta a vore si ne ñan singséns.

Salabaetto may se habíe sentit tan contén, y contánlos y veén que ne ñabíen singséns, y tornánlos a guardá, va di:

- Siñora, sé que diéu la verdat, pero prou hau fet; y tos dic que per naixó y per
l´amor que tos ting may me demanaríeu per a consevol nessessidat vostra una cantidat que puguera yo donátos que no to la donara; y en cuan me haiga establit podréu probám en aixó.
Y de esta guisa recuperat en ella l´amor en paraules, va escomensá Salabaetto a frecuentála galanmen, y ella a donáli gust y a féli los mes grans honors del món, y mostráli mol amor. Pero Salabaetto, volén en un engañ castigá lo engañ que ella li habíe fet, invitat un día per a que anare a sopá y a dormí en ella, va acudí tan melancólic y tan tristot que pareixíe que vullguere morís. Lancofiore, abrassánlo y besánlo, va escomensá a preguntáli per qué teníe aquella melancolía. Ell, después de fés rogá un bon rato, va di: - Estic arruinat, perque lo barco aon estabe la mercansía que yo esperaba ha sigut capturat per los corsaris de Mónaco y per a rescatál se nessessiten deu mil floríns de or, de los que yo ne ting que pagá mil; y no ting dinés perque los singséns que me vas torná los vach enviá enseguida a Nápoles per a invertíls en teles y portáles aquí. Y si vullguera ara vendre la mercansía que ting aquí, com no es la temporada apenes me donarán una perra per dos géneros; y encara no soc aquí prou conegut per a trobá qui mels dixo, y per naixó no sé qué di ni qué fé; y si no envío pronte los dinés se emportarán a Mónaco la mercansía y may mes la recuperaré.

La dona, mol contrariada per naixó, perque li pareixíe pédreu tot, pensán qué podíe ella fé, va di:

- Deu sap lo que me dol per amor teu; ¿pero de qué servix apenás tan? Si yo tinguera eixos dinés sap Deu que tels dixaría enseguida, pero no los ting; ña una persona que fa tems men va dixá singséns, pero en forta ussura, que no demane menos del trenta per sen; si de eixa tal persona los vullgueres, nessessitaríes de garantía un bon empeño; y en cuan a mí yo estic disposada a empeñá totes estes robes y la meua persona si cal per lo que vullgue dixám, per a pugué servít, pero lo remanén, ¿cóm lo asseguraríes?

Va vore Salabaetto la raó que movíe an ésta a féli tal servissi y sen va acatá de que de ella siríen los dinés prestats. Primé lay va agraí y después va di que encara que fore a mol alt interés no u podíe dixá, pos li apretabe la urgensia; y después va di que u asseguraríe en la mercansía que teníe a la aduana, fénla escriure a nom del prestamiste, pero que volíe conservá la clau de la bodega, per a pugué mostrá la seua mercansía si algú la volíe vore y per a que res li tocaren o permutaren o cambiaren. La dona va di que aixó estabe ben dit y ere mol bona garantía; y per naixó, al arribá lo día va enviá a buscá a un corredó del que sen fiabe mol y parlán en ell sobre este assunto li va entregá mil floríns de or, que lo corredó va prestá a Salabaetto, y va fé inscriure al seu nom lo que Salabaetto teníe a les bodegues, y habén fet les escritures y contraescritures juns, y quedán en concordia, sen van aná als seus assuntos. Salabaetto, tan pronte com va pugué, puján a un barquet, en mil singséns floríns de or sen va aná a vore a Pietro del Canigiano a Nápoles, y desde allí los va enviá una fiel y completa cuenta a Florencia als seus mestres, los que l´habíen enviat en les robes; y pagánli a Pietro y a consevol atre al qui deguere algo, mols díes a Canigiano su va passá be en lo engañ fet a la siciliana; después, de allí, no volén continuá sén viachán, va víndre a Ferrara.
Lancofiore, com no trobabe a Salabaetto a Palermo va escomensá a extrañás y va sospechá; y después de esperál uns dos mesos, veén que no tornabe, va fé que lo corredó manare despressintá les bodegues. Y examinán les barriques que se creíe que estaben plenes de oli, va trobá que estaben plenes de aigua del mar, y sol ñabíe una capa de oli damún. Después, deslligán los embalajes, tots menos dos, que eren teles, plens los va trobá de borra; y entre tot lo que ñabíe no valíe mes de dosséns floríns; per lo que Lancofiore, veénse burlada, va plorá per los singséns floríns tornats y mol mes per los mil prestats, diénse moltes vegades: - Qui trate en toscano no pot sé segato.

Y aixina, quedánse en la pérduda y la burla, se va trobá en que tan listos eren la una com l´atre.
Al acabá Dioneo la seua novela, Laureta, veén que habíe arribat lo final del seu reinat, alabats los consells de Pietro Canigiano, que per los seus efectes se habíen vist sé bons, y la sagassidat de Salabaetto, que no va sé menos al ficáls en obra, traénse del cap lo lloré lay va ficá al cap a Emilia, dién:

- Siñora, tindrem una hermosa reina, féu, pos, que a la vostra hermosura acompañon les vostres obres.

Y va torná a assentás. Emilia, per vóres feta reina y alabada en públic per la seua bellesa, se va colorá, y la seua cara pareixíe los nugolets rosa de la aurora. Después de tindre los ulls cachos una mica, va organisá en los seu senescal los assuntos pertinéns a la compañía, y aixina va escomensá a parlá:

- Deleitables siñores, mol manifestamen veém que, después de que los bueys se han cansat durán lo día, amarrats al jou, són aliviats y liberats, y sels dixe pasturá per aon volen. Veém tamé que són mes hermosos los jardíns en varies plantes que los carrascals; per naixó, considerán los díes que ham estat parlán daball de una ley, demá no tos limitaré cap tema, vull que cadaú parlo de lo que vullgue, y crec que la variedat de les charrades que se conton sirá milló que parlá de sol un tema. Lo que vingue después de mí al trono, podrá constreñímos a les acostumades leys. Y dit aixó, hasta la hora de sopá los va consedí libertat a tots. Tots van alabá a la reina, y alsánse, se van entretindre.
Van sopá al voltán de la hermosa fon, y después de la sena, del modo acostumat un bon rato se van divertí cantán y ballán. Al final la reina, per a seguí lo estil dels seus predecessós, li va maná a Pánfilo que cantare una cansó, que díe aixina:

Tan es, Amor, lo be

y lo contén que estic per tú sentín

que soc felís cremánme a les teues flames.

Lo meu cor tanta alegría rebose,

tan de goch está ple

per lo que me has donat,

que amagáu siríe cosa seria

y a la cara serena

se mostre lo meu alegre estat:

que están enamorat

de un be tan elevat y estupendo

leve me sigue estám an ell cremán.

Yo no sé demostrá cantán

ni indicá en lo dit,

Amor, lo be que séntigo;

y encara que u sapiguera hauría de callá

que, sense dixáu callat,

se tornaríe tormén:

pos estic tan contén

que consevol parlá aniríe menguán

antes que anáu descubrín.

¿Quí pensaríe ya que estos brassos meus

podríen torná

aon los han tingut,

y que la meua cara sense patí rechás

tornaríe a arrimás

aon va sé beneída?

may haguera cregut

la meua fortuna, encara que estiga sucarrat
y lo meu plaé y goch estiga amagán.

La cansó de Pánfilo acabada, y per tots corejada, no van ñabé dingú que, en mes atenta solissitut que li corresponíe, no prenguere nota de les seues paraules, esforsánse en adiviná alló que ell cantabe que li conveníe tíndre amagat; y encara que uns cuans van esá imaginánse diferentes possibilidats, dingú va arribá a la verdat del assunto.
Y la reina, después de vore que la cansó de Pánfilo habíe acabat, va enviá a les joves siñores y als jovens siñós a dormí.

ACABE LA OCTAVA JORNADA.

lunes, 15 de noviembre de 2021

Lo llibre dels poetas. Segle XVII.

SEGLE XVII.

Blanch, Joseph. - Casas, Magí. - Feuria, Pere Pau. - Ferrer, Geroni. 
- Fontanella, Francisco. - García, Vicens. - Romaguera, Joseph. 


MAGÍ CASAS. 

(Tros de son llibre Desenganys del Apocalipsis.) (del, y no de l')
De les penes del infern. (En catalán, las penas, como fullas, pedras...) Pensarás en los inferns anys infinits, anys eterns. Penarás tants anys y mes que llavors no s'han cullidas, que fullas no s'han podridas, que pedras no haurán caygudas, que gotas no haurán plogudas, que gotas no hi ha en les aygues qu' átomos no hi ha en los ayres. Y tants anys no serán res als anys que venen desprès. PERE PAU FEURIA. (Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.) Mes tot se muda, no dura lo descans, perque ser sol vigilia la gran bonança de una tempestat major. Ja los dos blaus se trasmudan lo del ayre en negre fosch, y lo del mar en un blanch que amenaça negre sort. Ja tots los vents se reforsan lo cel turbulent se clou de núvols negres y pardos ab un remolí de trons. Onas y núvols se mesclan (ona singular, onas plural; olas; ones) fent confusos burinots, las onas cassan estelas, (las olas cazan estrellas) y los núvols pescan llots. Ja del pobre vaixell cruixen buch, arbres, entenas, posts; las velas, cordas, maromas (las velas, cuerdas, maromas en cast.) lo fort vent romp furiós. (el fuerte viento rompe, irrumpe, furioso) Ja volan per lo ayre velas quals rochos y á cabuçons, quals delfins van las entenas (delfí singular; delfín, delfines) tras d'ellas va lo timó. Resta lo buch, mes no resta que baix en los fondos forts del mar los despenyan onas, y alt al cel tiran del bot. GERONI FERRER DE GUISONA. O gent del mon | obriu los ulls per veure entre esculls | una gran maravella que ha obrat Dèu | per una sa donzella pera 'l soport | dels que la volen creure. (per a: para) Teresa fou | tant sancta y tan prudent que meresqué | per sa tanta bondat que lo tercer | de l'alta Trinitat (que el tercero de la alta Trinidad: E.S) l' hi abrassás | son cor ab foch lluent. FRANCISCO FONTANELLA. Las últimas serán llágrimas mias (si no fuese por la ll, igual que cast.) etern exemple á trágicas empresas que merexent lo premi de firmesas, lo cástich han tingut com á porfías. Estas foren las vanas fantasías que lo amor estimava per finesas, y en mon silenci restarán suspesas per homicides tristes de mos dias. Trompa será fatal ma desventura, desengany de ma altiva confiança, quant mes precipitada mes segura que publique al amor, á la confiança, ningú espere firmesa en la hermosura (nadie) si un Angel es objecte á la mudança. A la mort de Nise. O! duras fletxas de mon fat rompudas, rompudas per ferir mes dolorosas, que llevantme las plomas amorosas deixan al cor las puntas mes agudas. Flamas mes eclipsadas que vençudas, auroras algun dia lluminosas, ombras ja de ma vista tenebrosas tenebrosas, mortals, pero volgudas. Principi trist de penas inhumanas, (principio triste de...) terme feliz del ánima afligida que per alivio son dolor adora; (conserva la o, alivi; son: su) fletxas seréu y flames soberanas (flames, y no flamas) si lleváu á mon cor la trista vida per donar á mos ull eterna aurora. (ulls; ojos; mos: mis; mon: mi) També tè á mes de moltas altras poesías una tragedia que du per títol Amor, firmesa y porfía de la que n'ha publicat fa poch temps una bona edició lo senyor Magí Pers y Ramona. (y griega entre apellidos) VICENS GARCÍA. O! be n' haja qui 't parí, Soledat ditxosa en tot! Defensa no coneguda segur y regalat port, fortalesa inespugnable contra las persecucions, blanch ahont tiran los savis y á fé que t' acertan pochs. (y a fé que te aciertan pocos, en cast.) Confesso que t' acertí (Confieso que te acerté) qu'es venturosa ma sort y que descanso ab bonansa de las borrascas del mon. Quant la blanca aurora illustra lo cel ab son blanch y roig, y las tenebras desterra lo pur y matiner sol, entran los raigs per las portas y ab lo resplandent calor (y con el resplandeciente calor) me fan llum, pera que 'm vesta, (me “hacen” luz, para que me vista) deixant los calents llansols. La desvetllada oraneta (golondrina; oroneta, oreneta, oronella, etc) ab repetidas cansons me canta sense cansarse, de Tereo 'l cas atros. (de Tereo el caso atroz) La pintada carderola, (será cardelina, cagarnera; carduelis) puix te llengua, conta tot (pues tiene lengua, - lo - cuenta todo) lo que 's dibuxa sens ella en lo brodat mocador. La calandria xarradora (charladora; xarrar, xerrar, parlar, hablar, falar) regositja al dia nou; la cogullada ab montera lo festeja ab cant y vols. La perdiuheta escotxeja, (perdiz pequeña; perdiueta, perdigana) y 'l francolí saborós me diu que culli peretas (peritas, pericas; peras pequeñas) tancant ulls y obrint lo coll (cerrando los ojos y abriendo el cuello) La poch logrera guatlleta (guatlla; codorniz pequeña) vuyt per vuyt baratar vol; y la tortoleta viuda (tórtola pequeña; tórdola, tordoleta) plora sos passats amors. Canta lo passarell pardo, y lo groguet verderol, (verdezuelo, verderón; groguet, groc: amarillo) y lo cruxidell faréstech va disparant com un tro. Ab esta música 'm vesto (ab: amb: con esta música me visto) y en continent veig las flors (in continenti: y en seguida veo las flores) platejadas de aljófar (plateadas) que causa aurora ab son plor. Considero la abelleta (abejita, abejica, abeja; abella) que va xupant las mil flors, (que va chupando las mil flores) pera donarme quant vulla la mel, cera y panal dols. Prench exemple en la formiga (formica; hormiga) y alabant sa prevenció, miro per mas grangerías qu'es de savis consell bo. Casso desprès á vegadas (cazo; caço) ab besch los simples moixons, (muixons; con muérdago; pájaros) las perdius ab gos de mostra, (las perdices con perro de muestra) y ab perdiu lo perdigot. (y con perdiz el perdigacho: macho) Ab llassos y ab escopeta (Con lazos y con escopeta) los grassets y bobets torts (los gorditos y bobitos tordos) que cantant entre las vinyas (que cantando entre las viñas) me estan avisant hont son. (me están avisando de donde están) Per las matas y garrigas lo conillet saltador, (conejito) la llebre en son llit de grama (liebre) tan tímida, com velós. (veloz) Quan estas cosas me cansan en lo mig de la calor, (el mitg en catalán inventado) m'assento davall d'un arbre (me siento debajo de un árbol) que 'm serveix de girassol. Vaigmen á la tarda, á voltas, (Me voy por la tarde, a veces; vegadas) al fértil riu caudalós a pescar ab canya y plomas, (peixcar; a pescar con caña y plumas) filat, cordas y bertrol. (hilo, hilada, cuerdas) Pesco barbs, que semblan plata, (pesco barbos, que parecen plata) lo un xich, l'altre mes gros, (chico, chiquitín, pequeño; chic, chich) la truyta llisa y pintada, (trutta; trucha) la madrilla plena d'ous, y ab sos forats la llamprea sens espina y sense os, las anguilas que s' esmunyen (resbalan, deslizan; esmunyir) com solen las ocasions. Tórnomen al vespre á casa (me vuelvo por la tarde - vísperas - a casa) hont sopo sens avalot, (sopar: cenar; avalot: alboroto) en lo estiu al ras y fresca, en lo hivern propet del foch. (cerca; propter; próximo) Váigmen al llit, quan m'agrada y al cant dels grills saltadors dona al contrapunt bonico lo enamorat rossinyol. (Ruiseñor; rossignuolo y variantes en italiano) Ab la llanesa senzilla passo la nit sens rumor, y lo sossegat silenci me guarda la dolsa son. (me guarda el dulce sueño; somniar: soñar) O, que vida regalada! O, que so estat venturós! Prego á Deu que ma desditxa (pregaria; pido a Dios que mi desdicha) no 'm trague may d'aquest lloch. (no me saque nunca de este “locus”) No 'm persuadescan, los nats, ab sofísticas rahons, que represente altra volta en la comedia del mon. Ja acabí mon personatje, y puix despullat me trob, isca á fer lo ximple un altre (salga a hacer el simple otro) que á fe que jo 'l he fet prou. La mes alta sabiesa aprench en ton faristol, soledat, puix ya tu llibre me ofereix cel, terra y sol. Las obras d'est poeta conegut mes vulgarment ab lo nom de Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert: aixis es que com no reuneixen un mérit veritable, y 's poden trobar sens treball, no 'n posem mes mostra que la present. Darrerencament ha fet d'aquest poeta un llarch y profitós juhí crítich lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors, treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una rica medalla d'or que la societat Ateneo Catalá dona cada any pera lo millor treball en prosa. JOSEPH ROMAGUERA. (Al arch-iris.) (arc de Sant Martí, arcoiris) Iris de la esfera, florit orisont, émulo de Cloris metéoro ayrós. Del compás de Febo, paralelo en flor es de la bonansa triumfo y blasó. Al aygua en diluvi templa sos colors de l' ira celeste fiador hermós. Los nubols esmalta pinta sas regions, rua de matissos, guirnalda de flors. Si de arch blasona es traste de amor; mes, ventlo sens fletxa ningú 'l temp arpó. Sols viu á la llum y á son ardor mor, fénix que renaix ab los raigs del sol.

jueves, 29 de febrero de 2024

Far, Fair, Faire

Far, Fair, Faire, v., facere, faire.

Ben volgra, s'esser pogues, 

Tot lo mal qu' ai fag desfar, 

E 'l bes, qu' ieu non ai fag, far. 

(chap. literal: Be vullguera, si puguere sé, tot lo mal que hay fet desfé, y lo be, que yo no hay fet, fé.)

Tomás Bosque; Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí; gos, gossos, gossa, gosses; gosset, gossets, gosseta, gossetes; Far, Fair, Faire

Cadenet: Ben volgra.

Je voudrais bien, si ce pouvait être, défaire tout le mal que j'ai fait, et faire le bien que je n'ai pas fait.

Que que m comandetz a faire, 

Farai, qu' en aissi s cove; 

Mas vos non o faitz ges be 

Que m fassatz tot jorn maltraire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Quoi que vous me commandiez à faire, je ferai, vu qu'ainsi il convient; mais vous ne faites pas cela bien que vous me fassiez toujours souffrir.

Dona, que cuidatz faire 

De mi que vos am tan?

B. de Ventadour: Quan la doss' aura. 

Dame, que pensez-vous faire de moi qui vous aime tant? 

Part. pas. Del bastiment que fait i es. Tit. de 1075.

(chap. Del bastimén que fet (hi) está.)

Du bâtiment qui y est fait.

Leials amors a dreit faita.

Cadenet: S'anc fui. 

Loyal amour justement fait. 

ANC. FR. Ne sai que faz, ne sai ù sui... 

Quar je vos faz bien à savoir. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 162 et 3.

Placé devant un verbe, c'est une sorte d'auxiliaire actif. Le grec et le latin l'ont employé très rarement dans ce sens, mais il est fort ordinaire dans les langues de l'Europe latine.

Ai! quantas vetz plor lo dia, 

E quantas vetz me fai rire

L' amors!

Augier: Per vos belha.

(chap. Ay! Cuántes vegades ploro al día, y cuántes vegades me fa (enriure o) riure l'amor.) 

Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois l'amour me fait rire! 

Tu cumuniras ou cumunir me faras. Tit. de 960. 

Tu avertiras ou avertir me feras. 

Fez lo lo reis e sa charcer gitar. Poëme sur Boèce.

Le roi le fit jeter en sa prison.

Cent donas ai faitas plorar.

(chap. Hay fet plorá a sen dones.)

P. Vidal: Neus ni gel. 

J'ai fait pleurer cent dames.

Ieu l'en farai estar vencut.

Rambaud d'Orange: Er quan sembla.

Je l'en ferai être vaincu.

Quan malautia 'l bat, 

Fan li far donatio.

P. Cardinal: Tartarassa. 

Quand maladie le frappe, lui font faire donation. 

La barba ly a faita far.

Chronique des Albigeois, col. 33. 

Lui a fait faire la barbe. 

Impers. Lai, quant fai lo dous auratge. 

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan. 

Là, quand il fait le doux zéphyr. 

Mas pueys fez gran bonassa. V. de S. Honorat. 

Mais après il fit grande bonace.

ANC. FR. En dreit midi esteit, si faseit grant chalor. 

Roman de Rou, v. 4627. 

Le jour fut bel et cler, et feit moult beau temps.

Monstrelet, t. III, fol. 39.

Ce verbe sert à exprimer l'action de la copulation.

S' ab si us colga, faitz l'o be.

(chap. Si en ella tos colgue, féulay be; colgá deball dels llansols del llit.)

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.

Si avec elle elle vous couche, faites-le lui bien.

ANC. FR. Meinte feiz as od mei jéu, 

Unkes jamès ceo ne me fis.

Roman de Rou, v. 5789. 

Pas ne feray comme la turterelle, 

Ains sembler vueil au rossignol du bois; 

Car aussi tost qu'a fait de sa femelle, 

Sifflant s'en va et lui monstre son aesle. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 806.

Voyez dans le Cimbalum Mundi la note sur la page 94, liv. XIX: faire, employé comme chez les Latins, quand ils disaient: facere in re venerea. L'espagnol dit: hazer lo (hacerlo). Desperriers, dans ses Contes, dit faiseur dans le sens de hazer (hacer), et emploie le ou cela pour exprimer l'idée de lo. Les Latins se servaient à peu près de même du pronom ille; voyez Scaliger sur Catulle, carmine 8, et D. Herald sur res illas d'Arnobe, liv. III. (Cimbalum Mundi, p. 207.) 

Loc. Mas bonamen m'a fait perdon.

Pons de Capdueil: Ges per la. 

Mais bonnement m'a fait pardon. 

D'amor no m par qu'om puesca far meitat.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

D'amour il ne me paraît qu'on puisse faire moitié. 

Pois be sai que m fariatz secors.

R. Bistors: Ar agues. 

Puis je sais bien que vous me feriez secours. 

Non deu esser piatos a far justicia d'aquel que o a servit.

(chap. No déu sé piadós a fé justissia d' aquell que su (s'ho) mereix; se ho ha mereixcut.)

Liv. de Sydrac, fol. 133.

Ne doit être compatissant à faire justice de celui qui l'a mérité.

E 'ls cavalier fan li carieira.

Roman de Jaufre, fol. 35. 

Et les chevaliers lui font chemin.

Digas m'en lo ver,

Si s'en fai res a movre ni apondre.

Izarn Rizols: Aylas tan suy. 

Dites-m'en le vrai, s'il s'en fait chose à écarter et à ajouter.

Ieu vos am mais mil tans no fatz parven.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Je vous aime plus mille fois autant que je ne fais semblant.

D'aquesta patz qu' an faita li duy rey.

(chap. D'esta pau (o pas) que han feta los dos reys.) 

Bertrand de Born: Pus li baron.

De cette paix qu'ont faite les deux rois.

Ela no fay pas a blasmar. Liv. de Sydrac, fol. 35.

Elle ne fait pas à blâmer.

Pauc se fai rire ab plorar.

(chap. Poc se fa (porten) riure en plorá.)

Pistoleta: Manta gent.

Rire se fait peu avec pleurer. 

Seiner, a vostra volontat,

Faitz d'els e de me, dis Taulat.

Roman de Jaufre, fol. 64.

Seigneur, à votre volonté, faites d'eux et de moi, dit Taulat.

Neguna ab leis no s fai.

Gui d'Uisel: Estat aurai. 

Nulle avec elle ne se compare. 

Fai se vas el, baiza 'l tres vetz.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Se penche vers lui, le baise trois fois. 

Ara, dis el, er faitz de plan 

De me o de vos atrasaitz.

Roman de Jaufre, fol. 19. 

Maintenant, dit-il, ce sera fait pleinement de moi ou de vous sans retard.

C'om no us auzes retraire 

Quant us faitz que deschauzitz.

Bertrand de Born: S' abrils e. 

Qu'on ne vous osât reprendre quand vous ne faites que les malotrus.

ANC. FR. Tant li prumet par sun engin 

Ke la blandist par sa parole, 

K'ele la crut, si fist que fole. 

Marie de France, t. II, p. 71. 

Loc. prov. Apres la plueia, fara bel.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Après la pluie, il fera beau.

Conduytz e deportz, joys e dos

Son tornat en: si t fas, faras. 

Bernard de Venzenac: Iverns. 

Repas et plaisir, joie et don sont tournés en: si tu fais, tu feras.

Quar qui mal fai mal pren.

(chap. Pos (ya que) qui mal fa, mal pren.)

Pons de Capdueil: Ja non er hom. 

Car qui mal fait mal prend.

Loc. affirm. Avenir? Dieus o volgues!

No pot lo? per Dieu, si fai.

A. Plagues: Be volgra. 

Arriver? Dieu le voulût! Ne le peut-il? par Dieu, si fait.

Quelquefois ce verbe supplée le verbe précédent auquel il se rapporte.

N' am mais la belha fadia 

Qu'el don d'autra no faria.

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

J'en aime mieux le beau refus que je ne ferais le don d'une autre.

Per que m par que dur dos tans 

Us mes no fazia us ans.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

C'est pourquoi il me paraît qu'un mois dure deux fois autant que ne faisait un an.

Quar miels quier hom un don, quant es petitz, 

No fai un gran, don tug son enveyos.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Car on demande mieux un don, quand il est petit, qu'on ne fait un grand, dont tous sont envieux. 

ANC. FR. Unques fors vus fame n'amai 

Ne jamès autre ne ferai.

Marie de France, t. 1, p. 282. 

Lués aiment plus et livre et marc 

Qu'il ne facent Jehan ne Marc.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 321.

ANC. ESP.

De todo mio Reyno los que quisieren far... 

Quiscadauno dellos bien sabe lo que ha de far.

Poema del Cid, v. 899 et 1145.

Otro si puede el papa sus decretales far... 

Señora, pues yo digo de casamiento far.

Arcipreste de Hita, cop. 136 et 1300. 

ANC. CAT. Far, faire. CAT. MOD. Fer. ESP. MOD. Hacer. PORT. Fazer. 

IT. Fare. (chap. fé: fach, fas, fa, fem, féu, fan; fet, fets, feta, fetes.)

2. Fag, Faig, Fait, s. m., lat. factum, fait, action.

Que s fass' ab bos fagz grazir.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget. 

Qu'il se fasse affectionner avec bonnes actions. 

Los faitz qu'om ditz d'Alixandr' en contan.

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Les faits qu'on dit d'Alexandre en racontant. 

Loc. Una non es en fag ni en semblan

Qu' encontra vos, mi valgues un clavelh. 

Guillaume de S. Didier: Aissi cum es.

Une n'est en fait ni en apparence qui, en comparaison de vous, me valût un clou.

- Actes des apôtres. V. et Vert., fol. 78.

Trobam els fagz dels apostols.

(chap. Trobam als fets dels apostols.)

Nous trouvons aux actes des apôtres.

- Acte, fait de la copulation.

De foll esgart ve hom a fol parlar et a foll tocar, e de foll jogar a bayzar, e de bayzar al fag. V. et Vert., fol. 18.

De fol regard on vient à fol parler et à fol toucher, et de fol jouer à baiser, et de baiser au fait.

CAT. Fet. ANC. ESP. Fecho. ESP. MOD. Hecho. PORT. Facto, feito. 

IT. Fatto. (chap. Fet, fets; valensiá: llibre dels feyts, feits; aragonés feito, com a la jota famosa en cheso.)

3. Sobrefait, s. m., haut-fait, excès.

Li just... chastiat de lor sobrefaiz. Trad. de Bède, fol. 48.

(chap. Los justos... castigats per los seus “sobrefets” : exesos.)

Les justes... châtiés de leurs excès.

4. Factor, Faitor, s. m., lat. factor, créateur. 

En prezensa de lor faitor. Trad. de Bède, fol. 27.

En présence de leur créateur.

- Facteur, chargé d'affaires.

Alcunz vayletz, que los Lombartz apelon factors, si tenon cambi de moneda. L'Arbre de Batalhas, fol. 193.

Aucuns agents, que les Lombards appellent facteurs, s'ils tiennent change de monnaie. 

Procuradors, actors, factors.

Actors, factors et messadgers specials.

Tit. de 1273. DOAT, t. CXXV, fol. 68 et 88. 

Procureurs, agents, chargés d'affaires. 

Agents, chargés d'affaires et messagers spéciaux. 

CAT. ESP. PORT. Factor. IT. Fattore. (chap. Factor, factó, factors, factós, factora, factores; factó tamé es un atra paraula, com p. ej. La genética es un factó que influíx a la salut.) 

5. Faitona, s. f., façon.

Anc hom d' aytal faitona no fon.

Sordel: Lo reproviers. 

Oncques homme ne fut de telle façon.

6. Faitis, adj., bien fait, agréable.

Pus ma boca parla sens, 

E mos chantars es faitis.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Puisque ma bouche parle sens, et mon chanter est agréable.

Es grass' e grossa e faitissa. 

Raimond l'écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Est grasse et grosse et agréable. 

ANC. FR. Faitisse estoit et avenant,

Je ne sais fame plus plaisant.

Roman de la Rose, v. 1249.

Qu'ele iert bien parlant et faitice.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 101. 

Je les aporte toz fétis.

Crieries de Paris. 

Certes, Marot, il est faitis.

Li gieus de Robin et de Marion.

7. Facultat, s. f., lat. facultatem, faculté, bien.

La facultat dels bens e qualitat de las dichas personas.

Statuts de Provence, BOMY, p. 128. 

La faculté des biens et qualité desdites personnes. 

Totas sas facultatz bailet a Fabia, papa, per donar als paubres.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.

Tous ses biens bailla à Fabian, pape, pour les donner aux pauvres.

CAT. Facultat. ESP. Facultad. PORT. Facultade. IT. Facoltà, facoltate, facoltade. (chap. Facultat, tamé la de una universidat, com la de filossofía y lletres de Saragossa, aon vach estudiá filología inglesa; facultats, v. facultá: faculto, facultes, faculte, facultem o facultam, facultéu o facultáu, faculten; facultat, facultats, facultada, facultades.) 

Licenciado en Filología Inglesa, Zaragoza, 2003, Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beseit, Beceite

8. Afar, Afaire, s. m., affaire.

Sapcha qu' en breu la veyrai, 

Si trop grans afars no m rete.

P. Rogiers: Tant ai mon.

Qu'elle sache que bientôt je la verrai, si très grande affaire ne me retient.

Quan vos cug dire tot mon afaire, 

Amors m'o tolh, que m fai aitan temer.

Arnaud de Marueil: En mon cor. 

Quand je pense vous dire toute mon affaire, amour, qui me fait tant craindre, m'en empêche. 

Pero quascus sap son afar.

Pistoleta: Manta gent. 

Pourtant chacun sait son affaire.

- Métairie, domaine.

L' afars de Frontonh.

Tit. du XVe siècle. Arch. du Roy., J. 303.

La métairie de Fronton.

- Condition, fortune.

Una toza de paure afar. V. de S. Honorat. 

Une jeune fille de pauvre condition. 

Mantas vetz puei' om de bas afaire. 

Perdigon: Aissi com cel. 

Maintes fois il élève homme de basse condition.

- Qualité.

En mos ditz totz sos afars abays, 

Per esproar de quascun son semblan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Dans mes discours je rabaisse toutes ses qualités, pour éprouver de chacun son opinion.

- Copulation.

Qui a afar am sa molher,... 

Per son plazer solamen, 

Adoncs pecca venialmen.

(chap. Qui té assunto en sa mullé, dona, per son plaé solamén, entonses peque venialmén.)

Brev. d'amor, fol. 118. 

Qui a affaire avec sa femme,... pour son plaisir seulement, alors il pèche véniellement.

ANC. FR. La langue des trouvères aussi conserva longtemps masculin ce mot.

S' apensa conment porra fère 

Privéémeut le son afère.

Roman du Renart, t. I, p. 103. 

Que les affaires les plus embrouillez et plus troublez y fussent un peu appaisez et rassis. Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Pompée.

ANC. CAT. Afaire. CAT. MOD. Afer. IT. Affare. (N. E. En castellano se usa la palabra affaire, galicismo; chap. assunto; literalmén signifique “a fé”.)

9. Sobrafar, s. m., surcroît d'affaires, extrême souci.

Non pot (poi) estar alegres ni joios,

Mas sobrafars m'en tol ma benenansa.

P. Vidal: Quant hom onratz. 

Je ne puis être allègre ni joyeux, mais extrême souci m'en ôte mon contentement.

10. Faciaria, s. f., bail, location.

Loc. Aquel que ten ma terra a faciaria.

Trad. du Code de Justinien, fol. 79. 

Celui qui tient ma terre à location.

11. Fazendar, v., faire, former. 

Part. pas. loc. Plus n' ai pres joi e salut

C' anc no 'n pres d' Alda Rotlan, 

E sui aissi fazendatz.

(N. E. Estos versos se los podría recitar Juan o Joan Roig, del Mercadona, a su mujer.)

B. Zorgi: Atressi com lo.

J'en ai pris joie et salut plus que Roland n'en prit jamais d'Aude, et je suis ainsi fait.

12. Fazenda, s. f., affaire, occupation, action.

Aquel om qui fara la mia fazenda contra la mia volontat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 

Cet homme qui fera mon affaire contre ma volonté.

El cor no vol que fas' autra fazenda

Mas sol d'amor.

(chap. Y lo cor no vol que faiga datra faena, sino sol d'amor.) 

Guillaume d'Anduse: Be m ditz. 

Le coeur ne veut que je fasse autre affaire excepté d'amour.

Empero aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del setgle. V. et Vert., fol. 12. 

Pour cela telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du siècle.

Greu esta savi ses fasenda. Libre de Senequa. 

Le sage reste péniblement sans occupation. 

Loc. Qui aytal messatge tramet a cort no fay be sas fazendas.

V. et Vert., fol. 88. 

Qui transmet tel message à la cour ne fait pas bien ses affaires.

- Faisances, redevance.

Totas las terras et totz los boscx et totas las fasendas qu'ieu avia, ni demandar podia. Tit. de 1215. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 264.

Toutes les terres et tous les bois et toutes les faisances que j'avais, et pouvais demander.

- Chose (faite).

Dieus que comensamens es de tota fazenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Dieu qui est commencement de toute chose.

- Façon, manière.

Chantat n'ai d'autra fazenda.

Raimond de Miraval: Chans cant non. 

J'en ai chanté d'autre façon.

ANC. FR. Non à ceste heure n'avons aultre faciende.

Rabelais, liv. IV, nouv. prol.

Depuis ayant esté plusieurs fois envoyé vers lui pour diverses faciendes.

Mémoires de Sully, t. 1, p. 228. 

ANC. CAT. Facenda. ANC. ESP. Facienda. ESP. MOD. Hacienda. 

PORT. Fazenda. IT. Faccenda. (chap. Hassienda, hassiendes, propiedats; tamé la agensia tributaria.)

13. Fazedura, s. f., ouvrage.

Car nos em fazedura d'el meteis.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Ephésiens. 

Car nous sommes l'ouvrage de lui-même.

14. Fazement, s. m., action, fait.

Cant pausam nostre estude en orazo ab lo fazement de bonas obras.

Trad. de Bède, fol. 27.

Quand nous mettons notre étude en oraison avec le fait de bonnes œuvres.

ANC. ESP. Facimiento. PORT. Fazimento. IT. Facimento.

15. Faseire, Fazedor, s. m., faiseur, fabricateur.

Payre e governayre e faseire de totas creaturas. Philomena.

Père et gouverneur et faiseur de toutes créatures. 

S'ie us semblava fazedor.

G. Riquier: Al pus noble.

Si je vous semblais faiseur.

Ce mot sert à indiquer l'action de la copulation.

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Je vous aime, donc il paraîtrait que je vous fusse faiseur.

- Adj. Devant être fait, à faire.

Penedensa non es fasedoira solament per paraula.

Trad. de Bède, fol. 50.

Pénitence n'est pas devant être faite seulement par parole.

Fay atrempadamen las chausas que son fazedoyras.

Regla de S. Benezeg, fol. 9. 

Fait modérément les choses qui sont à faire.

ANC. FR. Diex des Diex dont ge sui faisierres... 

Mais dès que je n'en suis faisierres. 

Roman de la Rose, v. 19282 et 5741. 

CAT. Faedor. ANC. ESP. Facedor. ESP. MOD. Hacedor. PORT. Feitor. 

IT. Facitore. (chap. lo que u fa, los que u fan, la que u ha fet, les que u están fen, no solem fé aná la probable paraula: faedó, faedós, faedora, faedores, sino autó, autós, autora, autores.)

16. Fazendier, adj., travailleur, industrieux.

Mas de bordir son fazendier. 

Marcabrus: Al departir. 

Mais ils sont industrieux de jouer.

Anc non vistes de mas ta fazendiera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88. 

Oncques ne vîtes autant travailleuse de mains.

- Faiseur, agent.

Us non lai n' esta fazendiers.

Giraud de Borneil: S'anc jorn. 

Un faiseur n'en demeure là. 

Pels fazendiers del mostier. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 35.

Par les agents du monastère. 

PORT. Fazendeiro. IT. Faccendiere.

17. Afazendar, v., occuper.

Part. pas. Tota la noit e 'l dia nos te afazendatz. Guillaume de Tudela.

Toute la nuit et le jour nous tient occupés. 

Mentre a la cassa ero afazendatz.

Roman de Fierabras, v. 3497.

Tandis qu'ils étaient occupés à la chasse. 

Car, ayssi o dit lo savi: Yeu no soy tan segurs co cant soy sols, ni tan afazendatz co cant soi ocios.

V. et Vert., fol. 55. 

Car, ainsi le dit le sage: Je ne suis si sûr comme quand je suis seul, ni si occupé comme quand je suis oisif. 

IT. Affaccendare. (chap. Afaená; afaenat, afaenats, afaenada, afaenades : qui té molta faena, está ocupat, ocupats, ocupada, ocupades; atrafegat, atrafegats, atrafegada, atrafegades.)

18. Faitura, s. f., lat. factura, façon, tournure.

Trobei toza benestan,

Simpl' e de bella faitura,

Sos aignels gardan.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Je trouvai jeune fille avenante, simple et de belle façon, gardant ses agneaux.

Port el cor, on que m'estey, 

Sa beutat e sa faitura.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je porte au coeur, où que je sois, sa beauté et sa tournure.

ANC. FR. Par sun gent cors, par sa faiture. 

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 26. 

Vostre biau cors, vostre faiture, 

Demande le droit de nature. 

N. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 377.

CAT. ANC. ESP. Factura. ESP. MOD. Hechura. PORT. Factura, IT. Fattura.

(chap. Factura, factures, de fé, per ejemple la factura o fabricassió de un pantano; un atre significat es: un papé aon se espessifique una cantidat per materials, treball, etc; v. facturá: facturo, factures, facture, facturem o facturam, facturéu o facturáu, facturen; facturat, facturats, facturada, facturades.)

19. Afaitar, Afachar, v., affaiter, dresser, disposer, habituer.

Vos, Don falconier, 

Gardatz vostre mestier 

D' afaitar los falcos, 

Que dema sian bos. 

Vos, que tenetz l' austor, 

Siatz en gardador,

E afachas los si

Que sian bos al mati.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol. 

Vous, Dom fauconnier, observez votre métier d'affaiter les faucons, que demain ils soient bons. Vous, qui tenez l'autour, soyez-en soigneux, et affaitez-les de sorte qu'ils soient bons au matin. 

Austor, cant es saurs, e tersol, 

Devem ab colom afaitar.

Deudes de Prades, Aux. cass.

L'autour, quand il est saur, et le tiercelet, nous devons dresser avec le pigeon.

Dans une loi de Jacme II, roi de Mayorque, on trouve au sujet du faucon:

Quod praedictae aves, fervidae existant ad volandum et complete faciendum ea ad quae fuerunt affeitatae.

Du Cange, t. I, col. 213.

- Préparer, apprêter.

Part. pas. Dotzena de motoninas afaitadas. 

(chap. La dotsena de pells de cordé preparades - curtides, seques.)

Lo cuer de buou afaitat.

(chap. Lo cuero (la pell) de bou (buey) preparat – curtit, sec.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 114.

La douzaine de peaux de mouton apprêtées. 

Le cuir de boeuf apprêté.

- Orner, embellir, parer.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta 

Es que sia el mon, e que gensers afaita 

Tot quan fai segon pretz.

Guillaume de S. Didier: Pus tan mi. 

On ne se doit pas contester qu'elle est la plus gente et la mieux faite qui soit au monde, et que plus gente elle embellit tout ce qu'elle fait selon mérite. 

Part. pas. Tant soi del tot ten afaitat.

Aimeri de Peguilain: Can qu' eu. 

Tant je suis du tout bien paré.

ANC. FR. Que ma dame m'a fait regret 

Que j'ai affaitié mon chienet.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 319. 

Une colombe qu'il avoit affaictée à manger des pois emmiellés en ses oreilles.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 350. 

Haubers é helmes afaitier.

Roman de Rou, v. 12460. 

CAT. Afaytar, afeytar. ANC. ESP. Afeitar. PORT. Affeitar. IT. Affaitare. (chap. Afeitá, afaitá: u diém en lo sentit de rasurá lo pel; tamé com una amenassa: t' afaitaré, afeitaré.)

20. Afaitament, s. m., manière, façon, parure, ajustement.

En Velaic foron masti, 

Seguon l' afaitamen cani.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Ils furent mâtins en Velai, selon la manière du chien.

Ab sos bortz e am sos afaitamens de sa jolivetat.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

Avec ses folies et avec ses ajustements de sa joliveté.

ANC. FR. Une dame qui mult valeit

De beauté et d' enseignement 

Et de tut bon affeitement.

Marie de France, t. I, p. 368.

S' esbaï de sa grant biauté 

Et de son grant afaitement. 

N. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 135. 

Moult vaut un poi d' afaitement.

Roman du Renart, t. 1, p. 86.

ANC. IT. Affattamento.

21. Affachador, s. m., apprêteur, corroyeur, tanneur.

Voyez Du Cange, t. I, col. 213; Carpentier, t. I, col. 99.

Del mestier de sabatiers e d' affachadors.

Tit. de 1267, Arch. du Roy., J. 303.

Du métier de cordonniers ou de corroyeurs.

22. Desafaitar, v., déparer.

Gensers afaita 

Tot quant fai, segon pretz, que ren non dezafaita.

Guillaume de S. Didier: Pus tan mi. 

Plus gente elle embellit tout ce qu'elle fait, selon mérite, de manière qu'elle ne dépare rien.

ANC. FR. Vus parlez cum désafaitée.

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 15. 

ANC. ESP. Desafeitar. PORT. Desaffeitar.

23. Afaitanhar, v., affecter, occuper.

Lo joy que mi n' atayna, 

Tot mos cuiatz afaitanha.

G. Rudel: Quan lo rius. 

La joie qui m'en presse, affecte entièrement mes pensées.

24. Faissonar, v., former, façonner.

Fig. Ab color vermelh' e blanca 

Fina beutatz vos faissona.

P. Vidal: Car' amigua. 

Avec couleur vermeille et blanche pure beauté vous façonne.

Ins en mon cor ieu vos faisson aital. 

Arnaud de Marueil: L' ensenhamentz. 

Au-dedans de mon coeur je vous façonne telle.

- Retracer, représenter, peindre.

Gentils dompna valens, no us aus lauzar,

Ni faissonar vostra beutat plazen.

Blacasset: Si m fai amors.

Gentille dame méritante, je ne vous ose louer, ni retracer votre beauté agréable.

Part. pas. Ai! belh cors cars, gen noiritz,

Adregz e gen faissonatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Ah! beau corps cher, gentiment nourri, adroitement et gentiment formé.

Substantiv. Quan me vi 'l gen faissonada. 

J. Estève: Ogan ab freg.

Quand me vit la bien façonnée.

ANC. ESP. Faccionar. (chap. facsioná, descriure les facsions: facsiono, facsiones, facsione, facsionem o facsionam, facsionéu o facsionáu, facsionen; facsionat, facsionats, facsionada, facsionades.)

25. Faisso, s. f., forme.

Aissi cum a sas faissos

Dieus, del tot creaire, 

Fetz lo premier paire.

(chap. Aixina com a la seua imache (a les seues facsions) Deu, creadó de tot, va fé lo primé pare: Adán.)

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

De même que Dieu, créateur du tout, fit le premier père à ses formes.

Quan mir vostras faissos

E 'ls belhs huels amoros.

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Quand je contemple vos formes et les beaux yeux amoureux.

Sesta bon' erba que us ai dicha

Per nom, e per faisso descricha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cette bonne herbe que je vous ai dite par nom, et par forme décrite.

- Figure, image.

Ie 'l vi cobrir sa faisso 

Qu'anc no m poc dire razo.

B. de Ventadour: Acosselhatz. 

Je lui vis couvrir sa figure de manière que oncques ne me put dire raison.

Fig. Ins el cor port, domna, vostra faisso, 

Que m chastia qu' ieu no vir ma razo. 

Folquet de Marseille: En chantan. 

Au-dedans du coeur, dame, je porte votre image, qui m'avertit que je ne tourne ma raison.

- Manière, façon.

Coinda e gaia ab avinens faissos.

Pistoleta: Ar agues ieu. 

Gracieuse et gaie avec agréables manières.

Son assemblat en tan bella faisso 

Qu' om no i pot neys pessar meliurazo. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Sont assemblés en si belle façon qu'on ne peut même y rêver amélioration.

CAT. Facció. ANC. ESP. Facion. ESP. MOD. Facción. PORT. Feitio. 

ANC. IT. Fazione. (chap. facsió, facsions; forma, formes; imache, imaches.)

26. Afaissonar, v., façonner, former.

Pel frug afaissonar

Naisson fuelhas naturalmen.

Nat de Mons: Al noble rey. 

Les feuilles naissent naturellement pour former le fruit.

Part. pas. E 'l bel cors blanc e le... 

E 'l miels afaissonat. 

Berenger de Palasol: Ab la fresca. 

Et le beau corps blanc et lisse... et le mieux façonné.

IT. Affazzonare.

27. Desfaissonar, v., déformer, défigurer.

Cel qui tot chan desfaissona 

Mon douz petit son torn en bram.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia. 

Celui qui défigure tout chant tourne mon doux petit son en criaillerie.

Part. pas. Diversas guizas so de cauzas desfayssonadas et estranhas.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Diverses manières sont de choses défigurées et étranges.

28. Desfayssonament, s. m., difformité. 

Aquesta mostruozitat o desfayssonament.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité.

29. Affectar, v., lat. affectare, affecter, désirer.

Part. prés. Volens et affectans provezir al salut.

Tit. de 1366. DOAT, t. XLIV, fol. 178. 

Voulant et désirant pourvoir au salut. 

CAT. ESP. Afectar. PORT. Affectar. IT. Affettare. (chap. Afectá.)

30. Effeit, s. m., lat. effectus, effet. 

Aver... fermetat, efficacia e effeit en cascun cas.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 230.

Avoir... stabilité, efficacité et effet en chaque occasion.

CAT. Efecte. ESP. Efecto. PORT. Effeito. IT. Effetto. 

(chap. Efecte, efectes; 

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/11/xxv-excerpta-ex-libris-gestorum.html an este texto ix efecte “E per se duhir (dos paraules separades) aquesta legacio al desigat efecte, nostra partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta.”  

y “quae ea tempestate Cataloniae regnum vastaverunt”)

31. Effectiu, adj., lat. effectivus, effectif.

Substant. Quar motas autras (conjonctios) ne pot hom trobar, ayssi cum son la continuativa... effectiva, adjunctiva.

Leys d'amors, fol. 101. 

Car on peut en trouver beaucoup d'autres (conjonctions), ainsi que sont la continuative... l'effective, l'adjonctive.

CAT. Efectiu. ESP. Efectivo. PORT. Effectivo. IT. Effettivo. (chap. Efectiu, efectius, efectiva, efectives; que produíxen un efecte.)

32. Efficacia, s. f., lat. efficacia, efficacité.

A autant de efficacia. Fors de Béarn, p. 1088.

A autant d'efficacité. 

Per els ha efficacia nigromancia. Eluc. de las propr., fol. 12.

Par eux la nécromancie a efficacité.

Non aio efficacia ni valor.

Tit. de 1472. DOAT, t. CXXIII, fol. 123. 

N'aient efficacité ni valeur. 

CAT. ESP. Eficacia. PORT. IT. Efficacia. (chap. Eficassia, eficassies.)

33. Efficaci, adj., lat. efficacem, efficace.

En vertut efficaci.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 31.

En vertu efficace. 

CAT. Eficas. ESP. Eficaz. PORT. Efficaz. IT. Efficace. (chap. Eficás, eficasos; eficás, eficases.)

34. Ineficax, adj., lat. inefficax, inefficace. 

Aital absolucion ineficax sia e vana.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

Que telle absolution soit inefficace et vaine. 

CAT. Ineficas. ESP. Ineficaz. PORT. Inefficaz. IT. Inefficace. (chap. ineficás, ineficasos; ineficás, ineficases.)

35. Eficientia, s. f., lat. efficientia, puissance efficiente.

Comuna per eficientia a totas tres personas.

En virtut et eficientia.

Eluc. de las propr., fol. 5 et 156. 

Commune pour la puissance efficiente à toutes les trois personnes.

En force et puissance efficiente. 

ESP. Eficiencia. PORT. Efficiencia. IT. Efficienza. (chap. Efissiensia, efissiensies.)

36. Eficient, adj., lat. efficientem, efficient.

Cauza eficient.

Per volontat de Dieus precipient o eficient.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 6.

Cause efficiente.

Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente. 

CAT. Eficient. ESP. Eficiente. PORT. IT. Efficiente. (chap. efissién, efissiens, efissienta, efissientes.)

37. Dificiencia, s. f., manquement. 

Perseveran en be, ses dificiencia.

Eluc. de las propr., fol. 10.

Persévérant en bien, sans manquement.

38. Deficient, adj., lat. deficientem, manquant.

Aytal humor es en els deficient.

Eluc. de las propr., fol. 195. 

Telle humeur est manquante en eux. 

CAT. Deficient. ESP. IT. Deficiente. (chap. defissién, defissiens, defissienta, defissientes; que falte, que no ne ña prou, com lo servell dels catalanistes aragonesos y dels de fora d'Aragó.)

39. Defectuositat, s. f., défectuosité.

Defectuositat et antiquitat.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Défectuosité et antiquité. 

IT. Difettuosità.

40. Defectuos, adj., défectueux, vicieux.

Nulla generacio es de tot perfiecha, mas es defectuosa.

(chap. Cap (nula : 0) generassió es del tot perfecta, sino que es defectuosa.)

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Aucune génération n'est en tout parfaite, mais est défectueuse.

CAT. Defectuos. ESP. PORT. Defectuoso. IT. Difettuoso. (chap. Defectuós, defectuosos, defectuosa, defectuoses; que té defectes, que li falte algo, com a Manuel Riu Fillat, que li falte un bull, o dos. Ignacio Sorolla Vidal, l'imbéssil aragonés catalanista, doctoret en sossiollingüística, se 'n aprofite d' este grillat per a les seues webs, com “xarxes” o “la franja”, com la del meu cul.)

41. Defectiu, adj., lat. defectivus, défectif.

Anar... ysshamens es defectius.

Si Dieus podia haver ira ni penitencia, la sua gloria seria defectiva.

Leys d'amors, fol. 97 et 129.

Aller... est également défectueux.

Si Dieu pouvait avoir ire et repentance, la sienne gloire serait défective. CAT. Defectiu. ESP. PORT. Defectivo. IT. Difettivo. (chap. que té un defecte, o mes defectes.)

Difettivo.

42. Sufficiencia, s. f., lat. sufficientia, suffisance.

Quar el ha per si tota sufficiencia.

Eluc. de las propr., fol. 5.

Car il a par soi toute suffisance.

CAT. ESP. Suficiencia. PORT. Sufficiencia. IT. Sufficienzia. (chap. Sufissiensia, sufissiensies.)

43. Sufficient, adj., lat. sufficientem, suffisant, convenable.

Sia de bona lana e de sufficien.

(chap. Que sigue de bona y sufissienta llana; correcta, convenién.)

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 218.

Soit de bonne et de suffisante laine.

En bons et sufficientz et convenables... locs.

Tit. de 1319. DOAT, t. XXXVIII, fol. 230. 

En bons et suffisants et convenables... lieux.

CAT. Suficient. ESP. Suficiente. PORT. IT. Sufficiente. (chap. sufissién, sufissiens, sufissienta, sufissientes; correcte, convenién, etc.)

44. Sufficientments, Sufficienmen, adv., suffisamment.

La deu fermar sufficientments. Cout. de Condom.

(chap. La deu assegurá sufissienmen.)

La doit assurer suffisamment.

Non avia gens per combatre sufficienmen.

(chap. No ñabíe prou gen per a combatre o combatí; sufissienmen)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.

N'avait pas suffisamment gens pour combattre.

CAT. Suficientment. ESP. Suficientemente. PORT. IT. Sufficientemente.

45. Offici, s. m., lat. officium, office, état, profession, emploi.

Que lo jutges et l' actors e 'l reus, cadaus d'aquels, adobre son offici.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là, remplisse son office.

Mals mestiers e lagz officis e deshonestas obras.

La boca d'ome si a dos officis: gostar, so es manjar et beure, e parlar.

V. et Vert., fol. 17 et 19.

(chap. La boca del home té dos ofissis: gustá (tastá), aixó es minjá y beure, y parlá.)

Mauvais métiers et laides professions et œuvres déshonnêtes.

La bouche de l'homme a deux emplois: goûter, c'est-à-dire manger et boire, et parler.

- Cérémonie religieuse.

Divinal offici se celebrara.

Fors de Béarn, p. 1089. 

Le divin office se célébrera. 

L'offici de la missa.

(chap. L'ofissi de la missa.) 

Eluc. de las propr., fol. 128. 

L'office de la messe.

CAT. Ofici. ESP. Oficio. PORT. Officio. IT. Offizio, uffizio. (chap. Ofissi, ofissis; en lo cas de la missa, v. ofissiá: ofissio, ofissies, ofissie, ofissiem u ofissiam, ofissiéu u ofissiáu, ofissien; sacramén ofissiat, ofissiats, missa ofissiada, ofissiades.)

46. Official, Huficial, Officiau, s. m., lat. officialis, employé, officier.

Claustriers, contra priors e contra abbatz et officials.

V. et Vert., fol. 26.

Cloîtriers, contre-prieurs et contre-abbés et officiers.

Huficials, bos gardadors.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Officiers, bons gardiens. 

Aytals son los uficials que servisson els ostals dels rix homes.

V. et Vert., fol. 14. 

Tels sont les officiers qui servent dans les hôtels des hommes puissants.

- Official.

L' officiau de Bordeu.

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

L' official de Bordeaux.

- Adject., auxiliaire, officieux.

Nas es membre oficial, d'ayre atractiu et expulsiu.

Eluc. de las propr., fol. 40.

Le nez est membre auxiliaire, attractif et répulsif de l'air.

CAT. ESP. Oficial. PORT. Official. IT. Officiale, offiziale, ufficiale, uffiziale.

(chap. ofissial, ofissials, ofissiala, ofissiales.)

47. Officier, s. m., officier.

A totz autres officiers et ministres de nostre dit seignor lo rey.

(chap. A tots los atres ofissials y ministres de nostre dit siñó lo rey.)

Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635.

A tous autres officiers et ministres de notre dit seigneur le roi.

Nengun viguier, baile, subviguier, ni autre officier.

(chap. Cap veguer, baile, subveguer, ni datre ofissial.)

Statuts de Provence. Masse, p. 174. 

Nul viguier, bailli, sous-viguier, ni autre officier. 

CAT. Officier.

48. Ufficialier, s. m., fonctionnaire. 

Ciutada e ufficialier de Tholoza.

(chap. Siudadá y funsionari de Tolosa, Toulouse.)

Leys d'amors, fol. 130. 

Citadin et fonctionnaire de Toulouse.

49. Officina, s. f., lat. officina, officine, atelier, laboratoire, boutique.

Pueys en las autras officinas.

V. et Vert., fol. 59. 

Puis dans les autres officines. 

Fig. En aquest cor ha doas officinas, so es entendemen e volontat.

V. et Vert., fol. 59. 

Dans ce corps il y a deux officines, c'est entendement et volonté.

- Chapelle.

Bastic temple miravilhos 

Et ab diversas officinas.

Brev. d'amor, fol. 49.

Il bâtit un temple merveilleux et avec diverses chapelles.

Autar et officinas an de denfra bastit. V. de S. Honorat. 

(chap. Altá o altar y ofissines han a dins bastit, construít.) 

Autel et chapelles ils ont bâti au-dedans. 

CAT. ESP. Oficina. PORT. IT. Officina. (chap. Ofissina, ofissines.)

50. Perfar, Perfaire, v., lat., perficere, parfaire, achever, terminer.

Perfar lo negoci. Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

(chap. Acabá, perfecsioná, lo negossi; perfecte : ben acabat, perfecsionat.)

Achever l'affaire.

Subst. Comensars non es vertuz, mas lo perfaires.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Commencer n'est pas vertu, mais l' achever.

Part. pas. Pois qu'el dos que fa l'us hom al autre es perfeitz, non pot esser desfaitz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 97.

Après que le don qu'un homme fait à l'autre est parfait, il ne peut être défait.

(N. E. Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita.)

ANC. FR. A parfaire ce que il avoit encommencié.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 240. 

Tout marché d'amour, quoy qu'il monte, 

Se parfait sans deniers à Dieu.

Coquillart, p. 37.

PORT. Perfazer.

51. Perfectio, s. f., lat. perfectio, perfection.

Segon la sanctetat e la perfection de la fe. V. et Vert., fol. 5.

(chap. Segons la santidat y la perfecsió de la fe.)

Selon la sainteté et la perfection de la foi. 

Loc. En la montanha auta de perfectio.

(chap. A la montaña alta de perfecsió; allí está Carlitos Puigdemont, puch de monte; podio de monte; podium montibus.)

Lo pus aut gra en la escala de perfectio.

(chap. Lo mes alt graó de la escala de perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63 et 100. 

En la haute montagne de perfection.

Le plus haut degré en l'échelle de perfection.

CAT. Perfecció. ESP. Perfección. PORT. Perfeição. IT. Perfezione.

(chap. Perfecsió, perfecsions; v. perfecsioná, perfecsionás.)

52. Perfazement, s. m., achèvement, accomplissement.

Coven oblidar lo perfazement de pechat.

Paraula d' onestat vai en perfazement.

Trad. de Bède, fol. 51 et 8.

Il convient d'oublier l' achèvement du péché.

Parole d' honnêteté va en accomplissement.

(chap. Perfecsionamén, perfecsionamens; fé algo perfecte, acabat.)

53. Perfeit, Perfieit, Perfieg, Perfaig, adj., lat. perfectus, parfait, accompli.

Ni non crezas que neguns hom n' aia istat maistres ni perfaig.

Gramm. Provençal.

Ni ne croyez pas que nul homme en ait été maître et parfait.

Quar an baissatz los perfeitz orgulhos. 

P. Vidal: Ara m' alberc. 

Car ont abaissé les orgueilleux accomplis. 

A perfieit saber.

Nat de Mons: Al bon rey. 

A parfait savoir. 

Non es pas perfeita vertuz.

Trad. de Bède, fol. 53. 

N'est pas parfaite vertu. 

Substant. Sobrarai lo perfieg

Qu'om te per ben apres.

Sordel: Sel que. 

Je surpasserai le parfait qu'on tient pour bien appris.

- Terme de grammaire.

Deu aver V temps... preterit non perfeit, preterit perfeit, preterit plus que perfeit. Gramm. provençal. 

Doit avoir cinq temps... prétérit non parfait, prétérit parfait, prétérit plus que parfait. 

CAT. Perfet. ESP. Perfecto. PORT. Perfeito. IT. Perfetto. (chap. perfecte, perfectes, perfecta, perfectes; pretérit : passat : perfecte, 

plusquamperfecte : mes que perfecte.)

54. Perfeitament, Perfiechamen, adv., parfaitement. 

Bos cristias qui cre perfeitament. Poëme sur Boèce.

Bon chrétien qui croit parfaitement. 

Duptan que non o puesca dir 

Be perfiechamen en romans.

(chap. Dudán (tenín temó) de que no u puga di ben perfectamen en romans, lo chapurriau antic.)

Brev. d'amor, fol. 6.

Craignant que je ne puisse dire cela bien parfaitement en roman.

CAT. Perfectament, perfetament. ESP. Perfectamente. 

PORT. Perfeitamente. IT. Perfettamente. (chap. Perfectamen.)

55. Perficient, adj., lat. perficientem, efficient.

Per so que dit es, appar que cauza material de son es humor fumosa al cervel montant; mas causa formal et perficient es opilacio. 

Eluc. de las propr., fol. 76.

Par ce qui est dit, il apparaît que la cause matérielle du son est humeur fumeuse montant au cerveau; mais la cause formelle et efficiente, c'est

l'opilation.

ESP. IT. Perficiente.

56. Enperfectio, s. m., lat. imperfectio, imperfection.

Mays es gran enperfectio e gran perilh de motz peccatz mortals.

V. et Vert., fol. 80. 

Mais est grande imperfection et grand péril de nombreux péchés mortels.

CAT. Imperfecció. ESP. Imperfección. PORT. Imperfeição. 

IT. Imperfezione. (chap. Imperfecsió, imperfecsions.)

57. Prefeit, s. m., lat. praefectus, préfet.

Cum es illustris, so es prefeitz o pretors. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Comme est illustre, c'est-à-dire préfet ou préteur. 

CAT. Prefecte. ESP. PORT. Prefecto. IT. Prefetto. (chap. Prefecte, prefectes, com Poncio Pilatos.)

58. Befazer, v., lat. benefacere, bien faire.

Part. prés. Subst. Deus donet als befazens sabieza.

Trad. de Bède, fol. 37. 

Dieu donna la sagesse aux bienfaisants. 

ANC. ESP. Bienfacer. PORT. Bemfazer. (chap. Benfé, fé lo be.)

59. Benfag, Benifag, Befat, s. m., lat. benefactum, bienfait.

Mal senes jauzimens,

E senes benfag cozensa.

Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.

Mal sans jouissance, et peine sans bienfait.

Qu'hom prenda

A bon cor per sufficien

Benifag e guazardo. 

Matfre Ermengaud: Dregz de natura. 

Qu'on prenne à bon coeur pour suffisant bienfait et profit.

Servizi son perdut

E befat desconogut.

Hugues de S. Cyr: Nulha res.

Les services sont perdus et les bienfaits méconnus.

ANC. CAT. Benfet, benefet. ANC. ESP. Bienfecho. PORT. Bemfeito. IT. Benefatto. (chap. Benfet, ben fet, cosa ben feta.)

60. Befachor, Befaytor, s. m., lat. benefactor, bienfaiteur.

Amar de cor son befachor.

Brev. d'amor, fol. 3.

Aimer de coeur son bienfaiteur. 

Amant so befaytor.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Aimant son bienfaiteur. 

ANC. FR. Li tierz soit por mes bienfetors.

Roman du Renart, t. III, p. 299. 

ANC. CAT. Benfactor. ANC. ESP. Bienfechor. ESP. MOD. Bienhechor. 

PORT. Bemfeitor. IT. Benefattore. (chap. Benefactó, benefactós, benefactora, benefactores.)

61. Bonifficacio, s. f., bonification, amélioration.

Am bonifficacio de sas viandas.

Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Avec amélioration de ses aliments. 

IT. Bonificazione.

62. Beneficiar, v., bénéficier, récompenser, donner un bénéfice.

Part. pas. Segon drech e justicia beneficiat. 

Eluc. de las propr., fol. 6. 

Récompensé selon droit et justice.

Lo vicari... beneficiatz.

(chap. Lo vicari... benefissiat: que té un benefissi an aquella iglesia.)

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

Le vicaire... bénéficié.

ESP. Beneficiar. IT. Beneficiare. (chap. Benefissiá, benefissiás: benefissio, benefissies, benefissie, benefissiem o benefissiam, benefissiéu o benefissiáu, benefissien; benefissiat, benefissiats, benefissiada, benefissiades.)

63. Benefic, adj., lat. beneficus, bienfaisant.

Benefica, a nulh enjuriosa. Eluc. de las propr., fol. 179.

Bienfaisante, à nul outrageuse. 

ESP. (benéfico) PORT. IT. Benefico. (chap. Benéfic, benefics, benéfica, benéfiques.)

64. Malfar, v., lat. malefacere, mal faire.

Las malvastatz d'un ric so plus grans que d' un paure, car major a de malfar, aissi cum plus a de poder de be far. Liv. de Sydrac, fol. 25.

Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre, car il a plus grand (pouvoir) de mal faire, ainsi comme il a plus de pouvoir de bien faire.

ANC. ESP. Malfecer (malfacer, mal facer, hacer el mal) (chap. malfé, fé lo mal).

65. Malfait, s. m., lat. malefactum, méfait, méchanceté.

Qui cassara engans

Ni malfaitz ni folhors.

J. Estève: Aissi col malanans.

Qui chassera tromperies et méfaits et folies.

Malfaitz los ensenha.

P. Cardinal: Aissi com hom.

Méchanceté les enseigne.

ANC. FR. Des outrages ne des malfais.

Roman du Renart, t. IV, p. 68. 

CAT. Malfet. ANC. ESP. Malfecho. ESP. MOD. Malhecho. PORT. Malfeito. 

IT. Malfatto. (chap. Malfet, malfets; malesa, maleses.)

66. Malafaita, Malafeita, Malafacha, s. f., méfait, délit.

Que la malafaita fos faita palesment.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100.

Que le méfait fût fait ouvertement.

Si... a vist hom en la malafeita. Cout. de Condom.

Si... il a vu l'homme dans le délit.

Ni la ciutat no fondriam ni ardriam, ni malafacha no i fariam.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 305.

Ni ne renverserions ni ne brûlerions la cité, ni méfait n'y ferions.

Que nos puescam gardar de malafacha.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310.

Que nous puissions nous garder de méfait.

CAT. Malafeta. IT. Malafatta. (chap. Malesa, maleses; delit, delits.)

67. Malfazeire, Malfasedor, s. m., malfaiteur.

Lo malsfazeire, aqui hon a fach mal.

Liv. de Sydrac, fol. 17.

Le malfaiteur, là où il a fait mal. 

Murtrier o laire o malfaseire.

Charte de Gréalou, p. 106. 

Meurtrier ou voleur ou malfaiteur. 

Sufrir home rebelle e malfasedor.

Les VII Œuv. de miséric. en prov.

Supporter homme rebelle et malfaiteur.

68. Malfaitor, Malfachor, s. m., lat. malefactor, malfaiteur.

Can lhi malfaitor lhi queran merce. 

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

Quand les malfaiteurs lui demanderont merci. 

Layset al diable tocar 

Lo malfachor e trebalhar.

V. de S. Honorat. 

Laissa au diable toucher et tourmenter le malfaiteur.

ANC. CAT. Malfeytor. CAT. MOD. Malfactor. ANC. ESP. Malfechor. ESP. MOD. Malhechor. PORT. Malfeitor. IT. Malfattore. (chap. Malfactó, maleán, malfactós, maleans, malfactora, maleanta, malfactores, maleantes.)

69. Mesfar, v., méfaire, offenser, faire offense.

Que perdono a sels que lor mesfaran.

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

Qu'ils pardonnent à ceux qui leur feront offense. 

Part. pas. De so qu'aviam nos mesfag.

Brev. d'amor, fol. 101. 

De ce que nous avions méfait.

ANC. FR. Se je vous ai de riens mesfait. Joinville, p. 25.

Ne li meffacent de rien.

Marie de France, t. 1, p. 190. 

Ils ne meffacent ou facent meffaire en aucune manière.

Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 25. 

Là où il ne mesfeit ne mesdit jamais d'une parole.

Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Lycurgue.

ANC. ESP. Malfacer. PORT. Malfazer. IT. Malfare. (chap. Malfé, fé mal.)

70. Mesfait, Mesfah, Meffaih, s. m., méfait, faute.

Quar mos mesfaitz m'es tan greus e pesans.

Richard de Barbezieux: Atressi cum. 

Car mon méfait m'est si pénible et pesant. 

Fetz volontiers penedensa per emendar lo meffaih.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.

Fit volontiers pénitence pour réparer le méfait.

Loc. Si lo malvatz home es pres en mesfah. 

Liv. de Sydrac, fol. 24. 

Si le méchant homme est pris en faute. 

IT. Misfatto.

71. Benefici, s. m., lat. beneficium, bienfait.

Desconoyssensa, so es oblidament de Dieu, de sos beneficis.

V. et Vert., fol. 7. 

Ingratitude, c'est oubli de Dieu, de ses bienfaits.

- Bénéfice.

Mercat fazen, vendon o cambion o laysson a lurs nebotz los beneficis e las rendas de S. glieya. V. et Vert., fol. 16.

Faisant marché, ils vendent ou changent ou laissent à leurs neveux les bénéfices et les rentes de sainte église. 

Dels priorats e dels beneficis del dih monestier.

(chap. Dels priorats y dels benefissis del dit monasteri.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333. 

Des prieurés et des bénéfices dudit monastère.

ANC. FR. Cil qui de soi estoit mauvés out tost obliez les benefices que li empereres li ont faiz.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 148.

CAT. Benefici. ESP. PORT. Beneficio. IT. Benefizio. (chap. Benefissi, benefissis.)

72. Malefici, s. m., lat. maleficium, maléfice, méfait.

Per sortz o per devis o per devinas o per autres maleficis.

V. et Vert., fol. 16.

Par sortiléges ou par devins ou par devineresses ou par autres maléfices.

Dels maleficis e dels forfags.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.

Des méfaits et des forfaits.

CAT. Malefici. ESP. PORT. IT. Maleficio. (chap. Malefissi, malefissis.)

73. Facilitat, s. f., lat. facilitatem, facilité, légèreté.

Tu, scorja la codena... am facilitat. 

Trad. d'Albucasis, fol. 13. 

Toi, écorche la couenne... avec légèreté. 

CAT. Facilitat. ESP. Facilidad. PORT. Facilidade. IT. Facilità, facilitate, facilitade. (chap. Fassilidat, fassilidats.)

74. Difficultat, Defecultat, s. f., lat. difficultatem, difficulté.

Senes deterioratio et difficultat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 41. 

Sans détérioration et difficulté. 

Aquela causa es pus vertuosa la cal es pus fort e de plus granda defecultat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 75. 

Cette chose est plus vertueuse laquelle est plus forte et de plus grande difficulté. 

CAT. Dificultat. ESP. Dificultad. PORT. Difficuldade. IT. Difficultà, difficultate, difficultade.

75. Difficil, adj., lat. difficilis, difficile. 

Greus cauza e difficils seria donar ysshemple de totas.

Leys d'amors, fol. 32.

Serait chose pénible et difficile de donner exemples de toutes.

Per contribuir en las cargas occurrens... si rendon difficils.

Statuts de Provence. BOMY, p. 219.

Pour contribuer aux charges occurrentes... ils se rendent difficiles.

De dificil sanatio. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

De difficile guérison. 

CAT. ESP. (difícil) Dificil. PORT. Difficil. IT. Difficile. (chap. Difíssil, difissils, difíssila, difíssiles.)

76. Dificilment, adv., difficilement.

Dificilment si prendo.

Si clavo dificilment.

Eluc. de las propr., fol. 152 et 59. 

Difficilement se prennent. 

Se ferment difficilement.

CAT. Dificilment. ESP. Difícilmente. PORT. IT. Difficilmente. (chap. difíssilmen.)

77. Sobredificil, adj., très difficile. 

Jumar... als efans es sobredificil.

Eluc. de las propr., fol. 74. 

Jeûner... est très difficile aux enfants.

78. Refar, v., refaire, réparer, rétablir. 

Totas las ydolas... fes refar.

(chap. Tots los ídolos va fé refé.)

Abr. De l'Anc. et du N.-T., fol. 17.

Fit refaire... toutes les idoles. 

Refarian lo temple. V. de S. Honorat. 

Rétabliraient le temple. 

Si el reffet la maio que fora caeguda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

S'il rétablit la maison qui serait tombée.

Fig. A refar la soa domna c'avia perduda. 

V. de Bertrand de Born. 

A refaire la sienne dame qu'il avait perdue. 

CAT. Refer. ANC. ESP. Refacer. ESP. MOD. Rehacer. PORT. Refazer. 

IT. Rifare. (chap. Refé.)

79. Refectio, s. f., lat. refectio, réfection.

Replenir el vespre per refectio de viandas.

Trad. de Bède, fol. 53. 

Se remplir au soir par réfection d'aliments. 

Per pitansa e reffectio de lur cors.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 33. 

Pour pitance et réfection de leurs corps. 

Fig. La spiritual refectio a communion. Doctrine des Vaudois.

La spirituelle réfection par communion.

CAT. Refecció. ESP. Refección. PORT. Refeição. IT. Rifezione. (chap. Refecsió, refecsions.)

80. Refector, Refeitor, Refreydor, s. m., lat. refectorium, réfectoire.

Menan lo en refector on manjavan li fraire. V. de S. Honorat.

Le mènent en réfectoire où mangeaient les frères.

No y aura leu senhor...

Ostal ni refreydor.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Il n'y aura bientôt seigneur... hôtel ni réfectoire.

- Couvent.

Mil monge dins refeitor 

Pregan.

Garin d'Apchier: Mos cominals.

Mille moines prient dans le couvent.

Ieu no vuelh refeitors 

Ni reglas.

Giraud de Borneil: Dels bels. 

Je ne veux couvents ni règles. 

CAT. Refector, refetor. ESP. Refectorio. PORT. Refeitorio. IT. Refettorio.

81. Refacier, s. m., regrattier, revendeur.

Poyra la aver per aquel meteyh for qu'el refacier hi aura promes o donat.

Ord. des R. de Fr., t. XVI, p. 135. 

Pourra l'avoir pour ce même pris que le regrattier lui aura promis ou donné.

82. Satisfar, v., lat. satisfacere, satisfaire.

Adonc Pilatz, per satisfar

Al pople.

Brev. d'amor, fol. 164.

Alors Pilate, pour satisfaire au peuple.

Non ay de que te satisfassa.

V. et Vert., fol. 44. 

Je n'ai de quoi je te satisfasse.

- Faire satisfaction, s'acquitter. 

Cuion adonc satisfar de totz lurs peccatz.

V. et Vert., fol. 81. 

Croient alors faire satisfaction de tous leurs péchés. 

CAT. Satisfer. ESP. Satisfacer. PORT. Satisfazer. IT. Satisfare. (chap. Satisfé.)

83. Satisfactio, s. f., lat. satisfactio, satisfaction, dédommagement.

Lai pas nulh hom ses satisfactio.

Guillaume de Mur: D' un sirventes. 

Là ne passe nul homme sans satisfaction.

- Réparation d'une offense.

La vergonha que hom ha de cofessar sos peccatz es gran partida de la esmenda e de la satisfactio a Dieu. V. et Vert., fol. 71.

La honte qu'on a de confesser ses péchés est grande partie de l'amendement et de la satisfaction à Dieu.

Loc. El fara satisfactio de son peccat.

Per aquest peccat lhi covenc a far satisfactio; qui altruy fer, cove que sia feritz o quieira merce. Liv. de Sydrac, fol. 51 et 12.

Il fera satisfaction de son péché.

Pour cette faute lui convint de faire satisfaction; qui autrui frappe, il convient qu'il soit frappé ou demande merci.

CAT. Satisfacció. ESP. Satisfacción. PORT. Satisfação. IT. Satisfazione. (chap. Satisfacsió, satisfacsions.)

84. Satisfazement, s. m., satisfaction.

En recompensacio et en satisfazement.

Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 321.

En compensation et en satisfaction.

IT. Satisfacimento.

85. Forsfar, Forfar, Forfaire, v., du lat. foris facere, forfaire. 

Si non o forsfa et si... o forsfa. Tit. de 1053.

S'il ne le forfait et si... il le forfait.

S'ieu anc res no forfi vas vos.

Arnaud de Marueil: Sel que vos.

Si oncques je ne forfis rien envers vous. 

Si l' om o forfici, e pois no s'en repen. Poëme sur Boèce.

Si l'homme cela forfait, et puis ne s'en repent.

Part. pas. Requeric al abbat qu'elh li rendes, quar no avia res forfayt per qu'elh tengues pres. Philomena. 

Demanda à l'abbé qu'il lui rendît, car il n'avait rien forfait pour qu'il le tînt prisonnier.

- Outrager, offenser, déshonorer.

Aquesta peticio prega nostre Payre que nos perdone nostres forfags ayssi co nos perdonam ad aquells que nos forfan. V. et Vert., fol. 43.

Cette demande prie notre Père qu'il nous pardonne nos offenses comme nous pardonnons à ceux qui nous offensent.

Si 'l forfez tan dont ella s rangures. Poëme sur Boèce. 

Si l'outrageât tant dont elle se fâchât. 

ANC. CAT. Forfar. ANC. IT. Forfare.

86. Forfach, Forfait, s. m., lat. foris factum, forfait, crime, tort. 

Adulteri, qu' es gran forfach.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Adultère, qui est grand forfait. 

Totz los forfaitz e totas las clamors,

En que m podetz acusar ni retraire, 

Son quar m' auzatz abelhir ni plazer.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz. 

Tous les forfaits et toutes les clameurs, en quoi vous pouvez m'accuser et reprendre, sont que vous m'osez charmer et plaire. 

ANC. CAT. Forfait. ANC. IT. Forfatto.

87. Forfaitura, Forfachura, s. f., lat. foris factura, forfaiture, crime, tort, faute.

Roma, tant es grans 

La vostra forfaitura.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, tant est grande votre forfaiture. 

Per ma gran forfachura, 

Soy estat falhen. 

Un troubadour anonyme: Flors de Paradis. 

Par ma grande faute, j'ai été coupable. 

Loc. Be m volgra mal, s'il fezes forfaitura, 

Ni l'agues dig nulh orguelh ni follia. 

Guillaume de S. Didier: El mon non. 

Je me voudrais bien mal, si je lui eusse fait forfaiture, et lui eusse dit nul orgueil ni folie. 

Ieu non tenc ges per menor forfaitura 

Qu' om fors' els sieus. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Je ne tiens point pour moindre forfait qu'on force les siens. 

ANC. CAT. Forfaitura.

88. Desfar, Desfaire, v., défaire, détruire.

Ella medesma telset so vestiment 

Que negus om no pot desfar neienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement de manière que nul homme ne peut défaire rien.

S' ela m' agues dat lo do 

Que dona non pot desfaire.

Cadenet: A ops. 

Si elle m'eût donné le don que dame ne peut détruire.

Mortz, que desfai los comtes e 'ls prelatz.

H. Brunet: Cuendas. 

La mort, qui détruit les comtes et les prélats.

Am las mans si desfay e los huellz e la cara. V. de S. Honorat.

Avec les mains se détruit et les yeux et la face. 

Fig. Era par ben que valors se desfai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Maintenant il paraît bien que mérite se détruit.

- Empêcher, changer.

Ieu sui de tot a son comendamen,

Fors que d'aitan que ges non puesc desfaire

Qu' ades non l'am.

G. Faidit: Mas la bella.

Je suis en tout à son commandement, hors que d'autant (excepté) que je ne puis empêcher que je ne l'aime toujours.

- Perdre.

Li vielh de mal aire 

Que Susanna volien desfaire.

V. de S. Honorat. 

Les vieux de mauvaise manière qui voulaient perdre Susanne.

- Désorganiser, licencier. 

Desfeiron lor ostz, et deron comjat als soudadiers.

V. de Bertrand de Born. 

Défirent leur armée, et donnèrent congé aux soldats. 

Part. pas. Desfach d' uelhz e de cara que parlar non podia.

V. de S. Honorat. 

Défait d'yeux et de face qu'il ne pouvait parler. 

Per aquist eran refait Joglar e cavayer desfait.

P. Vidal: Abril issic. 

Par celui-là étaient refaits les jongleurs et les cavaliers défaits. 

Subst. Los contrafagz e los lebros e 'ls desfag de lurs membres. 

V. et Vert., fol. 92.

Les contrefaits et les lépreux et les défaits de leurs membres.

ANC. FR. Les bons exécuteurs desfont premièrement les torts faiz au mort... Se je vous ai de riens mesfait je le vous desferai. 

Joinville, p. 7 et 25.

Il résolut à la fin d' entreprendre de desfaire par luy-mesme le tyran.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d' Aratus. 

Tous les règnes mondains se font et se desfont. Ronsard, t. II, p. 1347.

CAT. Desfer. ANC. ESP. Desfacer. ESP. MOD. Deshacer. PORT. Desfazer. 

IT. Disfare. (chap. desfé: desfach, desfás, desfá, desfem, desféu, desfán; desfet, desfets, desfeta, desfetes.)

89. Desfazement, s. m., destruction.

Foron mot iratz... del desfazement de la ydola.

Hist. abr. de la Bible, fol. 45.

Furent moult irrités... de la destruction de l'idole. 

ANC. ESP. Desfacimiento. ESP. MOD. Deshacimiento.

PORT. Desfazimento. IT. Disfacimento.

90. Desfazedat, adj., imbécile, ignorant.

Anc no fui d'aquels desfazedatz,

Qu' el gazanh vuelh de domnas e de datz.

T. d'Aimeri et de G. de Berguedan: En Berguedan. 

Je ne fus oncques de ces imbéciles, vu que je veux le profit avec dames et aux dés.

91. Enfectivar, v., infecter. 

De humors enfectivar. Eluc. de las propr., fol. 268.

Infecter d'humeurs. 

CAT. ESP. PORT. Infectar. IT. Infettare. (chap. infectá, infectás: yo m' infecto, infectes, infecte, infectem o infectam, infectéu o infectáu, infecten; infectat, infectats, infectada, infectades.)

92. Infectio, Infeccio, s. f., lat. infectio, infection.

Humor corrumpuda o apostema es causa de infeccio.

Eluc. de las propr., fol. 16. 

Humeur corrompue ou apostême est cause d'infection.

Fig. Que nos purgara nostre cor de tota la ordura e de la infectio dels VII peccatz mortals.

V. et Vert., fol. 40. 

Qui nous purgera notre coeur de toute l'ordure et de l'infection des sept péchés mortels. 

CAT. Infecció. ESP. Infección. PORT. Infecção. IT. Infezione. (chap. Infecsió, infecsions.)

93. Infect, adj., lat. infectus, infect, infecté.

Morbos ni infect... D'un loc infect. 

Tit. du XVe siècle, entre le seigneur et les habitants de la Roche.

Malade et infecté... D'un lieu infect. 

CAT. Infecte. ESP. PORT. Infecto. IT. Infetto. (chap. Infect, infectat, en infecsió.)

94. Infectiu, adj., infectant.

Es mesclat ab autra humor infectiva. Eluc. de las propr., fol. 29.

Est mêlé avec autre humeur infectante. 

ESP. Infectivo (infectante). IT. Infettivo. (chap. s. infectán, que pot infectá.)

95. Contrafar, Contrafayre, v., contrefaire, imiter.

Truan, mala guerra 

Sai volon comensar 

Donas d' esta terra,

E vilas contrafar.

Rambaud de Vaqueiras: Truan. 

Vile, méchante guerre ici veulent commencer les dames de cette terre, et contrefaire les vilains. 

Que non puesca contrafayre los senhals. 

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258. 

Qu'il ne puisse contrefaire les signes.

- Fausser, altérer.

Fetz contrafar l'anel del rei, e fetz letras de part lo rei a 'N Guilem del Baus. V. de Guillaume de Baux.

Fit contrefaire l'anneau du roi, et fit lettres de par le roi au seigneur Guillaume de Baux.

- Être, rendre difforme, défiguré. 

Part. pas. Aquesta bestia tan diversa e tan contrafacha e tan espaventabla, significa lo princep de tenebras.

Mario Sasot; Las gens s' enfolezisso per mantas manieiras de fulhias

V. et Vert., fol. 6. 

Cette bête si variée et si contrefaite et si épouvantable, signifie le prince de ténèbres. 

Subst. Los contrafags e los lebros. V. et Vert., fol. 92.

Les contrefaits et les lépreux.

CAT. Contrafer. ANC. ESP. Contrafacer. ESP. MOD. Contrahacer. 

PORT. Contrafazer. IT. Contraffare. (chap. Contrafé.)

96. Contrafazemen, s. m., contrefaçon, imitation.

Dels contrafazemens

Ni d'autres.

G. Riquier: Pus Dieu m'a.

Des contrefaçons et d'autres.

ESP. Contrahacimiento. IT. Contraffacimento.

97. Contrafazedor, s. m., contrefaiseur, imitateur.

Els contrafazedors

Que contrafan de cors 

Las manieras.

G. Riquier: Tant petit. 

Les contrefaiseurs qui contrefont les manières de corps.

ANC. FR. Joyeux contrefaiseur d'amitié. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 251. 

Mesmes l'un desquels estoit le contrefaiseur d'esprit.

Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 142.

ANC. CAT. Contrafaedor. ESP. Contrahacedor. PORT. Contrafazedor. 

IT. Contraffacitore.

98. Confir, Cofir, v., lat. conficere, confire, apprêter, confectionner. Metges... cofei suaus unctions. Trad. de Bède, fol. 79.

Médecin... confectionne douces onctions.

Aprop, tot aiso se confis.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après, tout cela se confit.

Part. pas. Cofitz de mirra e d' aloes. Passio de Maria.

Confectionné de myrrhe et d'aloès

Que non compron per vendre neguna causa confida.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Qu'ils n'achètent pour vendre aucune chose confite.

CAT. ESP. Confitar. PORT. Confeitar. IT. Confettare. (chap. Confitá sol u fem aná en cas de fé, confecsioná, algo dols. Al Decamerón en chapurriau ña una noveleta aon Calandrino se té que minjá unes pastes confitades en aloe y merda de gos.)

99. Confiech, s. m., ragoût, mets, confit.

Det a cadaun dels frayres del confiech.

V. de S. Honorat.

Donna à chacun des frères du confit. 

CAT. Confit. ESP. Confite. PORT. Confeitos. IT. Confetto. (chap. Confit, confits, repetixco, sol de algo dols.)

100. Cofimen, Configimen, s. m., assaisonnement, confiture.

D' oximels, d' issirops, de flors e de semens, 

De razitz e de fuelhas e d' autres cofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles et d'autres assaisonnements. 

Tres livras de coffimens.

Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 273. 

Trois livres de confitures. 

Fig. Us entendens menutz 

Fara configimens 

D'autres belhs ditz plagutz.

G. Riquier: Ab pauc er. 

Un petit amoureux fera assaisonnement d'autres beaux dits accueillis.

101. Confection, s. f., lat. confectionem, confection. 

La confection d'aquesta present carta. 

(chap. La confecsió d'esta presén carta.) 

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 31. 

La confection de cette présente charte.

- Ragoût, mets, sauce.

Non ti tenon per moyne ni per drech companhon,

Per que non ti doneron de lur confection.

V. de S. Honorat.

Ne te tiennent pour moine ni pour droit compagnon, c'est pourquoi ils ne te donneront de leur ragoût.

- Mélange, préparation.

Pueis devem tot aisso mesclar 

Ab mal, e far confectio 

Que sia dura per razo.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis nous devons mêler tout cela avec maillet, et faire mélange qui soit dur par raison.

La qual confectio si deu pauzar sobre la mordedura.

(chap. La cual confecsió se deu posá sobre (damún de) la mossegada.)

Eluc. de las propr., fol. 200. Laquelle préparation se doit poser sur la morsure.

CAT. Confecció. ESP. Confección. PORT. Confeição. IT. Confezione. (chap. Confecsió, confecsions.)

102. Cofidor, s. m., confiseur.

Cofidor d' especias. Eluc. de las propr., fol. 115.

Confiseur d'épices.

103. Escofir, v., escoffier, tuer, défaire.

Part. pas. Els foro escofitz e vencutz.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Ils furent défaits et vaincus. 

Ans cre fosso totz mortz o escofitz.

R. Gaucelm: Ab grans. 

Mais je crois que tous fussent tués ou défaits. 

IT. Sconfiggere.

104. Escophiment, s. m,, défaite.

Per razo del cal escophiment, David als mons donet malediccio.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Par raison de laquelle défaite, David donna malédiction aux montagnes. 

IT. Sconfiggimento.

105. Desconfir, Descofir, v., déconfire, détruire, ruiner.

Descofiron la gent campaneza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Déconfirent la gent champenoise. 

Paiana gen desconfir.

Marcabrus: Emperaire per. 

Détruire la gent payenne.

Part. pas. Desconfig Frances e pres e mort.

Durand: En talent. 

Français déconfits et pris et tués. 

Lhi ausberc fausat e descofit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.

Les hauberts faussés et détruits.

ANC. FR. Tant chaplerent et tant ferirent 

Que les Sarrazins desconfirent.

Fables et cont. anc., t. III, p. 63. 

Les autres qui avoient rué jus et desconfit le premier logis.

Monstrelet, t. II, fol. 33. 

ANC. CAT. Desconfir. IT. Sconfiggere.

106. Descofizemen, s. m., déconfiture. 

Menar mon adversari a descofizemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Mener mon adversaire à déconfiture. 

IT. Sconfiggimento.

107. Descofiment, s. m., déroute, déconfiture.

Los trebalhs e las guerras e los descofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les travaux et les guerres et les déroutes.

108. Descofitura, s. f., déconfiture. 

Ni 'l dol ni 'l dan ni la descofitura

C' avem preza.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Et la souffrance et le dommage et la déconfiture que nous avons prise.

ANC. CAT. Desconfitura. ANC. IT. Sconfittura.