Mostrando las entradas para la consulta fuch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fuch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de marzo de 2024

Frustar, Frustrar - Desrefugir

Frustar, Frustrar, v., lat. frustare, déchirer, dépecer, dissiper.

Tos meta en mas de vilas ab poinhs liatz,

En mercat o en feira

On hom vos frust' e us fera.

T. d'Augier et de Bertrand: Bertrand.

Qu'il vous mette en mains de vilains avec poings liés, en marché ou en foire où on vous déchire et vous frappe.

Fig. Sens peass' e ajusta

So que larguesa frustra.

Nat de Mons: Si tot non.

Sens rapièce et ajuste ce que largesse dépèce.

Part. pas. Liatz a la coza d'un taur,

Degr' esser frustratz pel mazel.

P. Vidal: Pois ubert.

Lié à la queue d'un taureau, il devrait être dépecé par le boucher. 

CAT. ESP. PORT. Frustrar. IT. Frustrare. (chap. Frustrá, frustrás: yo me frustro, frustres, frustre, frustrem o frustram, frustréu o frustráu, frustren; frustrat, frustrats, frustrada, frustrades; no té lo significat de despessá, fotre cops.)

Frustar, Frustrar, frustare, déchirer, dépecer, dissiper; mazel; macello, carnicero, carnissé

Frustratori, adj., lat. frustratorius, frustratoire.

Exceptios o dilations frustratorias. Fors de Béarn, p. 1073. 

Exceptions ou dilations frustratoires.

ESP. PORT. IT. Frustratorio. (chap. Frustratori, frustratoris, frustratoria, frustratories; frustrán, frustrans, que frustre.)

 

Fuc, s. m., lat. fucus, bourdon, guêpe.

Fuc es animant maior que abelha et mendre que es escaravat.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Guêpe est animal plus grand qu'abeille et moindre qu'est scarabée. 

IT. Fuco (vespa). (chap. Avespa, avespes; ESP. Avispa, avispas.)

 

Fuere, s. m., fourreau. 

Jaufre a sa 'spasa mesa

El fuere.

Roman de Jaufre, fol. 64.

Jaufre a mis son épée dans le fourreau.

ANC. FR. S' espée... l'a del fuerre trete. Roman du Renart, t. II, p. 284.

Gerars trait dou fuerre l'espée. Roman de la Violette, p. 55.

El fuerre mist le branc d'achier. Roman du comte de Poitiers, v. 613.

(chap. Forro, forros; funda, fundes, p. ej. de la espasa.)

2. Froile, s. m., fourreau.

Un bran pres... 

Can l'ac tirat del froile, mot gitet grans clartatz.

Roman de Fierabras, v. 1536.

Prit un glaive... quand il l'eut tiré du fourreau, il jeta moult grandes clartés.

IT. Fodero.

 

Fugir, v., lat. fugere, fuir, éviter.

En cocha, m vei' hom fugir primier,

S'ieu anc ac cor d'autra domna amar.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.

Dans la mêlée, qu'on me voie fuir le premier, si j'eus oncques désir d'aimer autre dame. 

Fig. Ja non aura proeza 

Qui no fug avoleza, 

E non la pot fugir 

Qui non la sap chauzir.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Jamais n'aura prouesse qui ne fuit lâcheté, et ne peut la fuir qui ne la sait discerner. 

Subst. Per qu'ieu non soi del fugir poderos. 

P. Vidal: Quant hom. 

C'est pourquoi je ne suis pas maître du fuir. 

ANC. ESP.

Tu finca en el campo maguar ellos fugieren. 

Que por la vista sola de Menelao fugia.

Poema de Alexandro, cop. 73 et 441. 

CAT. Fugir. ESP. MOD. Huir. PORT. Fugir. IT. Fuggire.

(chap. Fugí: fuchgo, fuges, Carlitos Puigdemont fuch, fugim, fugiu, fugen; fugit, fugits, fugida, fugides.)

2. Fugitiu, Fuidiu, Fugdiu, adj., lat. fugitivus, fugitif, fuyard

Fugitius es aquel sers que fug a son senhor e a son maestre en tal voluntat que el mais non torn a el.

Si en comprei de te un caval o un serv, et el es laire e fuidius, o lo cavals non manga ni no beu en aissi cum el deuria.

Trad. du Code de Justinien, fol. 54 et 39.

Fugitif est cet esclave qui fuit de son seigneur et de son maître en telle volonté que plus ne retourne à lui.

Si j'achetai de toi un cheval ou un esclave, et il est voleur et fuyard, ou le cheval ne mange ni ne boit ainsi comme il devrait.

Fig. Cobeeza es breus e fugdiva, e amistatz es pura e durabla.

(chap. La codissia es breu (o breve) y fugitiva, y l' amistat es pura y durable, duradera.)

Trad. de Bède, fol. 75.

Convoitise est courte et fugitive, et amitié est pure et durable.

ANC. FR. Plus la joye est extrême et plus elle est fuitive.

Premières œuvres de Desportes, p. 124.

En rappellant ceux qui estoient bannis et fuitifs.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Flaminius.

Et meurt pauvre et fuitif comme un autre Pompée

Œuvres de Ronsard, t. II, p. 1547.

CAT. Fugitiu. ESP. PORT. Fugitivo. IT. Fuggitivo. (chap. Fugitiu com lo cagat de Puigdemont, fugitius com los roigets a la guerra sivil, fugitiva com Anna Gabriel, fugitives com les roigetes que van parí als roijos d'ara.)

Caganer, Puigdemont, Gerona, Girona

3. Fugatiu, adj., propre à mettre en fuite, répulsif. 

De murtriers et layros fugatiu.

De serpens et venenozas bestias fugatius.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 132.

Propre à mettre en fuite meurtriers et voleurs. 

Répulsif de serpents et bêtes venimeuses.

4. Fugua, s. f., lat. fuga, fuite.

El s' es mes en fugua. L'Arbre de Batalhas, fol. 172. 

Il s'est mis en fuite.

CAT. ESP. PORT. IT. Fuga. (chap. Fuga, fugues.)

5. Fugiment, s. m., fuite.

Fugiment et mutabilitat. Eluc. de las propr., fol. 117. 

Fuite et mutabilité. 

ANC. ESP. Fuimiento. IT. Fuggimento.

6. Fugida, s. f., écartement, déviation. 

Per la fugida que a fach. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 3. 

Par l' écartement qu'il a fait. 

CAT. Fugida. ANC. ESP. Fuida. ESP. MOD. Huida. PORT. Fugida. 

IT. Fuggita. (chap. Fugida, fugides.)

7. Afugir, v., fuir, éviter.

Fig. En aissi apren hom a mal afugir. V. et Vert., fol. 28. 

Par ainsi on apprend à fuir le mal.

ANC. FR. Qu'ils se sauvassent et affuissent audict Louvre.

Monstrelet, t. I, fol. 235.

8. Defugir, Desfugir, v., lat. diffugere, fuir, éviter.

Pogr' ieu sofrir mal de tot' autra re,

Mas quant de lieys que m defug a merce.

Jordan de Cofolen: S' ira d'amor. Var.

Je pourrais souffrir mal de toute autre chose, excepté de celle qui m' évite à merci.

Ades me desfui e m tresvai.

Giraud de Borneil: S'anc jorn. 

Toujours me fuit et m'échappe. 

Fig. Tant a en vos sos cossiriers 

Que tot' autr' amor en defui. 

Guillaume de S. Didier: Domna ieu. 

A tellement en vous ses pensées qu'il en fuit tout autre amour.

Ells sabon defugir e desnegar aquo que dretz es. V. et Vert., fol. 15.

Ils savent éviter et dénier ce qui est juste.

ANC. FR. Plus n' emporte homs qui du monde defuie.

Eustache Deschamps, p. 49.

De moi a eu plaisir à grant foison,

Et maintenant tu deffuys ma maison.

Jean Marot, t. V, p. 322. 

Or lor defuit tristors, et aproche liesce. 

Romancero français, p. 25.

CAT. Defugir. ANC. ESP. Defuir. (chap. Fugí de, evitá; com la frasse preferida dels sossialistes: “fuch, faena”.)

9. Enfugir, v., enfuir, emmener, réfugier, faire sauver.

Totz los autres s' enfugiron. Philomena.

(chap. Tots los atres se van escapá; refugiá, salvá.)

Tous les autres s' enfuirent.

Mas paor ai que us enfugatz. Roman de Jaufre, fol. 75. 

Mais j'ai peur que vous vous enfuyiez. 

Vos enfugi Joseps 

En Egypte. 

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Joseph vous réfugia en Égypte.

10. Diffugiment, s. m., fuite.

Diffugiment n'y a.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250. 

Il y en a fuite.

11. Refugir, v., lat. refugere, fuir de nouveau.

Leu reven e leu refui, 

Leu s' apai e leu s' irais.

Raimond de Miraval: Ar ab la. 

Facilement revient et facilement fuit de nouveau, facilement s'apaise et facilement s'irrite. 

ANC. FR. Refuyant et abhorrissant toute compagnie.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

L' environnent de touts coustez à ce que refuir il ne puisse.

Rabelais, liv. V, ch. 25.

ANC. ESP. Tornó contra el Ayaz, nol quiso refoir. 

Poema de Alexandro, cop. 553.

CAT. Refugir. ESP. MOD. Rehuir. IT. Rifuggire. (chap. Refugí, evitá.)

12. Refug, Refuy, Refuch, Refut, s. m., lat. refugium, refuge, retraite. 

As humils aparelha refug e salvetat. V. de S. Honorat. 

Aux humbles prépare refuge et salut.

Mas say non truep refuy. Rambaud de Vaqueiras: Non puesc.

(chap. Pero aquí no trobo refuch o refugio.)

Mais ici je ne trouve pas refuge.

Ciutatz e vilas e refutz,

Aygas, viandas e condutz.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Cités et villes et retraites, eaux, aliments et festins.

Fig. Per que m' as tout mon refuch, 

Mon marit qu'era mon conort?

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Pourquoi m'as-tu enlevé mon refuge, mon mari qui était mon espoir? Loc. Ans que torn' en oblida 

Lo crims a tan corregut 

Qu' ilh es tornad' en refut.

Hugues de S. Cyr: Longamen.

Avant qu'il tourne en oubli le crime a tant couru qu'elle est tournée en retraite.

Quals deu tornar en refut.

Raimond de Miraval: Aissi cum. 

Lequel doit tourner en retraite.

ANC. FR. Comment, dist-il, en quel refuit 

Me puis-jou metre fors dou roi? 

Roman du Renart, t. IV, p. 24.

13. Refugi, s. m., lat. refugium, refuge.

Dieus es lur refugi.

Es refugi e guerida als verays humils.

V. et Vert., fol. 53 et 55. 

Dieu est leur refuge. 

Est refuge et garantie aux vrais humbles.

On avia estatz ancianamen lo refugi dels tyrans.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.

Où avait été anciennement le refuge des tyrans. 

CAT. Refugi. ESP. PORT. Refugio. IT. Rifugio. (chap. Refugi, refugis; refugio, refugios.)

14. Desrefugir, v., fuir.

Part. prés. Tot l' als es desanador 

E desrefugen e corsier. 

Pierre d'Auvergne: De Dieu non. 

Tout le reste est rebroussant et fuyant et coureur.

martes, 7 de marzo de 2017

Chapurriau, Beseit, Beceite

Chapurriau, Beseit, Beceite.

Beceite, Matarraña, Beseit, Matarranya, chapurriau

(Escrites com se pronunsien)

Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se díen a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o datres pobles. "neab", no existix a Beseit



A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles

Ací, así, aquí, astí (Litera)


A la vegada =   A la vez.

Allacuanta, hace mucho tiempo

A paupons = A tientas

Ababol = Amapola,
ruella, roella,

Acontentat = Lleno , harto, etc.  / fart a Beseit

Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla  (agost)
AGOSTER, -ERA 
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc. 
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).

Aigua = Agua
aigua als alls !


Abarca, albarca

Alchez = Yeso // ges
Alfalz = Hoz   / fals

Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared  / neab

Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás,  fuig, fugir en català


Allacuanta

Amagatall = Espacio pequeño para esconderse

Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català

hay de aná, tengo que ir

yo vach

tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van

Aparent = Apropiado  / neab

Apiazá = Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.  / apedassá

Ara = Ahora

Arguellat = Delgado, enfermizo, débil

Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)

Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer

Asobin = A menudo, con frecuencia


Aspre = Áspero, seco

Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho

vore empapussá

Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente

Au = Se acabó o hasta luego

Aufegarse = Ahogarse  // aufegás

Aufádega, = albahaca

Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat


Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert

Bada = Grieta

Badoc



Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla

Bandechá = Bandear, voltear las campanas  / doblá les campanes, bandejá


Barallofa, 


Barrala, vore cantrella

Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela

Bezó = Gemelo  /  bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)

Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat

Bolicha = Medio agua y medio nieve  /  aiguaneu, vore matacabra

Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente  / barroco, barroc


Botiga = Tienda de ropa / tenda

Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador

Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli

Bufá = Soplar

bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen

Bufa = Ventosidad silenciosa  / bufa, llufa, pet

Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)

Cabaz = Capazo / cabás

Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut


CaciqueCACIQUEJAR v. intr. 

Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafèCarner Bonh. 178.

Calcé = Calzado  / calsé, 

calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen

Caló = Calor
Calorina, calina, basca, vasca, bochorn = Calor fuerte (Carolina no), bochorno

Cante = Cántaro / canti = cantrella

Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás

Caparra = Garrapata

Cap = Cabeza

Carbaza = Calabaza / carbassa

Cariñá = Añorar / añorá

Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals


Carrechadós (vist a Vallibona)
Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...

Cas

Caterva = Multitud de personas o animales

Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina

Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit

Chambra = Blusa / neab

Chandre = Yerno / gendre

Chirigol


Chitón, callat, mutis y a la gábia, callado

Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau

Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera

Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens

Chermáchermana / GermáGermana = Hermano, hermana

Chinoll = Rodilla / ginoll

Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb

Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé

Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito

Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido  // chorrada, chorradeta, chorret

Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab

Chuflá = Silbar   (y también copular). // chulá

Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia

Cibá = Cebada / sibada

Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha

Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single

Coa = Cola, rabo

Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa

Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé

Coca = Torta

Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab

Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab

Conill o Cunill = Conejo / conill

Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab

Cordé , cordés = Cordero, corderos

Cordera, corderes

Corp = Cuervo, corv

Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")

Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa


Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)

Dalla = Guadaña

Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat

Dies de la semana: = Días de la semana:

Dilluns = Lunes (día de La Luna)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous
Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge

Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Los Draps a la wikipedia en aragonés

Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.

Embasadó = Embudo / embut

Embolicá = Embrollar, confundir.


Embossiná, atragantarse

En tú = Contigo

Endeñat = Herida infectada / neab

Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...

Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab

Erm = Yermo

Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias

Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)


Escaparrá = Echar de mala forma / neab

Esclafá = Romper, escachar... / neab

Esclafitá = Bofetada / no u sé

Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé

Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora

Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa

Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé

Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat

Estenazes = Tenazas / tenasses

Estirores = Tijeras

Estral = Hacha / destral

Estronchiná = Hacer o hacerse trizas


Fals

Falcó = Halcón , esparvé cernícalo

Fardacho o esfardacho = Lagarto

Farfallós = Tartamudo

Farina = Harina

Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).

Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.

Fem = Estiercol, fiemo
Femé = Estercolero.

Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás

Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva


Qué es mes dols que la mel?

Una figa en pel.

Figuera = Higuera

Finestra = Ventana

Foc = Fuego

Forat = Agujero

Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)


Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera), sigarro

Gabarrera, picaesquenes lo fruit


En alemán, Hagebute, bebem té



gabarrera, hagebute, tee, té, tea, gavarrera, escaramujo


Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa


Galinassa , fem de les gallines, guano


Galliné , gallinero

Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁

Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea

Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab

bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás, 

Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho

Garza = Urraca / garsa

Gitam  (planta)


Golut = Goloso / llépol, golut

Gorrino o Porc = Cerdo

Goz = Perro / gos

Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.

Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit

Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab

Llaurá = Labrar


Llesca = Rebanada de pan

Llit = Cama

Llodo = Lodo, barro / fang  // yodo, I

Llop = Lobo

Llum = Luz

Lluminaria = Luz intensa y brillante

Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas 

Maestre Mestre = Maestro

Malcriat = Mal educado.

Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá

Mangrana = Granada

Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego

Mare = Madre

Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)

Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís

Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques


Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeño. Minut . Petit en catalá

Milló = Mejor. También millón de euros


Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos / un cabrit mocho, una cabra mocha // Moncho no

Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.

Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,

verbo 
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten

Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga

Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada

Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari

Muñí = Ordeñar

muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán

Nina = Muñeca para jugar las niñas.

Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos

No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
 "No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.

No me fa goch = No me apetece / goig
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)

Pa = Pan

Pare = Padre

Poble = Pueblo

Oli = Aceite

Ovella = Oveja

Ou = Huevo

Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla

Paniz = Maíz / panís

Paraigues = Paraguas / paraigües

Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero

Parlá = Hablar

Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad

Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá

Pentiná = Peinar

Peó = Peón

Perdiu = Perdiz

Pet = Ventosidad sonora

Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo

Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)

Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma / pijó

picho = canica

Pisá = Orinar / pixá

Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar

Poll, polls, pollo o piojo

lo ball del poll de Torredarques

Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)


Porró = Porrón para el vino u otra bebida 

Porta = Puerta

Portá, traer, llevar

Pot = Bote de vidrio o metálico.

Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang

Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.

Puncha = Pincha clavada en la carne

Purna = Chispa que salta del fuego, purnes


Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /


Raim = Uva o racimo de uva

Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá

Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina


Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat

Reglot = Erupto / rot


Res = Nada

Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse

Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo / ribás


Robell = Óxido
Robellat = Oxidado, dcvb rovellat, rovell

Roch = Rojo, roija, roja
Pena-Roja de Tastavins
Peñarroya de Tastavins

Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
rossegá, qué rossegues

Saboc


Saria


Sargantaña = Lagartija / sargantana

Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /

Singlot, hipo


Sostobá = Menear repetidamente


Taragaña = Telaraña

Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí


Timó = Tomillo, timón de barco

Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra

Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá

Torrá = Asar, quemar


Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló

Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).

Treballá = Trabajar
menos samba, y mes traballá

Triá = Separar, elegir

Trobá = Encontrar

Troná = Tormenta / tronada,troná es lo verbo

Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó

Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta


Truita, tortilla


Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente / pudina, tuf

Ungla = Uña

Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros

Vi = Vino

Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).

Vila = Villa, poble

Zaboc = Memo, iluso / saboc

Zapo = Sapo / sapo

Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio


Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet

Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca

paraules despectives:







cagarmaris (cagá armaris)