Mostrando las entradas para la consulta féli burla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta féli burla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells calius que van rostí a San Lorenzo (Llorens).

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Habén tots los de la compañía contat les seues históries, va vore Dioneo que an ell li tocabe contá la seua, aixina que, sense esperá que lay manare la reina, fen callá als que encara comentáen y alabáen les paraules de Guido, va escomensá:

Grassioses siñores, encara que tinga per privilegi pugué parlá de lo que mes me agrade, no vull separám de la materia de la que vatres hau parlat mol apropiadamen; seguín les vostres huelles voldría amostrátos cóm se va escapá un dels flares (frater, frare, germá) de San Antoni de una burla que li habíen preparat dos mossos. Que no tos sigue penós que me allarga una mica contán la história sansera; si mireu al sol, encara está a la mitat del sel.

Certaldo, que potsé hau sentit nomená, es una aldea de Valdelsa situada an este terreno, y, encara que es minuda, va está antigamen habitada per homens nobles y de perres. An este lloc, com se trobáen bones pastures, acostumbrabe de aná tots los añs una vegada, a arreplegá les almoynes que li donáen los tontos, un flare de San Antoni de nom fray Sebeta, ben vist allí, no menos per lo nom que per un atra devossió, perque an aquell terreno se faien uns sebollots famosos a tota la Toscana. Ere este fray Sebeta baixotet, de pel roch y alegre gesto, y lo mes campechano del món; y ademés de aixó, no tenín cap siénsia, parláe mol be y depressa, y qui no lo haguere conegut lo hauríe pres per gran retóric, tan que haguere dit que ere lo mateix Tulio o potsé Quintiliano; y casi de tots los de la comarca ere compare o amic o ben vullgut.

Este flare, segóns la seua costum, al mes de agost sen va aná cap allí un domenge pel matí, y tots los bons homens y les bones dones de les aldees del voltán habíen vingut a missa a la parroquia. Cuan li va pareixe be, avansán cap an ells, los va di:
- Siñores y siñós, com sabéu, la vostra costum es enviá tots los añs als pobres de Santantoni algo del vostre gra y de les vostres cullites, algúns poc y algúns mol, segóns les seues possibilidats y la seua devossió, per lo que lo beato San Antoni tos guarde los vostres animals, bous o bueys, burros, ovelles y demés. Y ademés de aixó, soléu pagá, los que estéu apuntats a la nostra cofradía (conflaría, confrariaconfrare), aquella minuda cuota que se pague una vegada al añ. Pera arreplegá estes coses hay sigut enviat per lo meu superió, es a di, lo siñó abad; y per naixó en la bendissió de Deu, después de nona, cuan sentigáu tocá les campanetes, veníu aquí fora de la iglesia, aon yo tos faré lo sermó de la manera acostumada y besaréu la creu; y ademés de aixó, com sé que tots sou devotíssims de Santantoni, com a grássia espessial tos amostraré una santíssima y antiga reliquia, que yo mateix hay portat de terres de ultramar, y es una de les plomes del ángel Gabriel (o Grabiel), que a la alcoba de la Virgen María se va quedá cuan va víndre a visitála a Nazaret.

Y dit aixó va callá y va entrá a la iglesia. Ñabíe, cuan fray Sebeta díe estes coses, entre datres mols jovens a dins de la iglesia, dos de mol espabilats y de la broma, Giovanni del Bragoniera y Biagio Pizzini; estos, después de enríuressen un rato de la reliquia de fray Sebeta, encara que eren mol amics seus y de la seua compañía, se van proposá féli alguna burla en esta pluma. Y habén sabut que fray Sebeta pel matí amorsáe al castell en un amic seu, al vórel assentat a la taula van baixá al carré aon estáe lo albergue del flare, y habíen quedat en que Biagio li donaríe conversa al criat de fray Sebeta y Giovanni teníe que buscá entre les coses del flare aquella ploma, y furtálay, per a vore qué díe ell al poble de este assunto.

Teníe fray Sebeta un criat al que algúns díen Guccio Balena y datres Guccio Imbratta, y algúns li díen Guccio Porco, que ere tan feo que ni Lippo Topo habíe pintat an algú paregut. De este fray Sebetamoltes vegades acostumáe a enríuressen están ell dabán, y díe: - Lo meu criat té nou coses que si només una de elles se trobare a Salomón, a Aristóteles o a Séneca tindríe la forsa de espentolá tot lo seu entenimén, tota la seua virtut, tota la seua santidat. ¡penséu quín home té que sé éste al que no se trobe ni cap virtut, ni entenimén ni santidat, tenín nou coses!

Y cuan li preguntáen quínes eren estes nou coses, en verso, responíe:

- Tos u diré: es calmós, pringós y mentirós; negligén, desobedién y maldién; descuidat, desmemoriat y maleducat, sense contá en que té algúns defectets, ademés de éstos que milló es calláls. Y lo que mes grássia me fa dels seus assuntos es que a tot arreu vol pendre dona y arrendá una casa, y tenín la barba llarga y negra y saginosa li pareix que es tan guapo y majo que creu que totes les dones que lo veuen se enamoren de ell y si sel dixare aniríe detrás de totes perdén les calses. Y es verdat que me es de gran ajuda, consevol que me vol parlá en secreto, ell tamé vol sentí la seua part, y si passe que me pregunten algo, té tanta temó de que yo no sápiga contestá que rápidamen conteste ell sí o no, segóns li pareix. An éste, al dixál a la fonda, fray Sebeta li habíe manat que vigilare be que dingú li tocare les seues coses, y espessialmén les alforjes, que allí estáen les coses sagrades; pero Guccio Imbratta, al que mes li agradáe está a la cuina que a un vilero damún de verdes rames, y mes si an alguna criada ensumáe per allí, habénne vist a una, grasosa, gorda, minuda y desgarbá, en un parell de cantrelles que pareixíen dos banastes de aboná y en una cara que pareixíe de los Baronci, tota suada, bruta y afumada, com un buitre se avíe a la carroña, abandonán la habitassió de fray Sebeta y totes les seues coses, allá que se va dixá caure.

Y encara que fore agost, assentánse a la vora del foc, va escomensá a parlá en ésta, que se díe Nuta, y a díli que ell ere un home noble per delegassió y que teníe mes de milientainuevefloríns, sense contá los que teníe que donáli a un atre, que eren mes o menos la mateixa cantidat, y que sabíe fé y di tantes o mes coses que lo domine unquanque. La seua capucha teníe tanta grassa o tan greix que haguere valgut per a condimentá la caldera de Altopascio, y la seua vestidura estáe esgarrada y en remiendos, y per lo voltán del coll y daball dels sobacos tot esmaltat de mugre, en mes taques y mes colós que may van tíndre los draps tártaros o indios; les seues sabates chafades y les calses descusides; li va di, com si fore lo siñó de Chatilión, que volíe donáli vestits, pulíla y tráurela de aquella casa forastera, y encara que no tindríe grans possessións, la ficaríe en estat de esperá milló fortuna; y moltes atres coses; aixó, per mol afectuosamen que u diguere, convertit en aire com li passáe en la majoría de les seues empreses, se va quedá en no res. Van trobá los dos joves a Guccio Porco ocupat en Nuta, y conténs perque se aforráen la mitat del traball, sense impedílsu dingú, van entrá a la cámara de fray Sebeta, que van trobá uberta. Aon primé van buscá van ensertá, a la alforja aon estabe la pluma van trobá un gran paquet embolicat a dins de una arqueta, y allí estáe una ploma de aquelles de la coa de un papagayo, y van pensá que deuríe sé la que habíe prometut amostráls als aldeáns. Y sértamen podíe an aquells tems fássilmen félsu creure, perque encara los lujos de Egipto no habíen arribat a la Toscana mes que en poca cantidat, no com después en grandíssima abundánsia, que va sé la ruina de tota Italia; y si eren poc coneguts an aquella comarca, encara menos per als aldeáns, que se conserváen com los antics, y no sol no habíen vist papagayos, sino que la mayoría no ne habíen sentit parlá ni de llun. Van agarrá la ploma, y per a no dixá la arqueta forra, veén carbó a un racó de la cámara, van omplí la arqueta; y tancánla y dixán totes les coses com les habíen trobat, sense que los veiguere ningú, sen van aná y se van ficá a esperá lo que diríe fray Sebeta cuan trobare lo carbó al puesto de la pluma. Los hómens y les dones sensills que estaben a missa, al sentí que voríen la pluma del arcángel Gabriel después de nona, acabada la missa sen van entroná cap a casa; y com su van aná dién uns veíns als atres, y una comare a l´atra, al acabá tots de minchá, tans hómens y tantes dones van acudí al castell que apenes cabíen allí, esperán en dessich de vore aquella pluma.

Fray Sebeta, habén omplit be la pancha y después descansat un rato, se va eixecá una mica después de nona, y sentín que una caterva de llauradós habíe vingut per a vore la pluma, li va maná a Guccio Imbratta que pujare allí en les campanetes y portare les alforges. Este, después que en prou faena de la cuina y de la Nuta se va despegá, en les coses demanades, y a pas lento, allá que va pujá, y va arribá allí sofocat, perque lo beure aigua li habíe fet unflás mol lo cuero, y com li habíe manat fray Sebeta, a la porta de la iglesia se va ficá a tocá ben fort les campanetes. Después de habés ajuntat tot lo poble, fray Sebeta, sense acatássen de que li habíen tocat les coses, va escomensá lo seu sermó y va di moltes paraules; y cuan teníe que amostrá la ploma del ángel Gabriel, dién primé en gran solemnidat lo Confiteor, va fé ensendre dos antorches, va desenrollá en cuidadet los sendals, habénse tret primé la capucha, y va traure la arqueta; y dién abans unes paraules en alabansa y lahor del arcángel Gabriel y de la seua reliquia, va obrí la arqueta. Y cuan la va vore plena de carbó, com si foren calius, no va sospechá que alló u haguere fet Guccio Balena, perque sabíe que no donáe per a tan, ni lo va maleí per no habé vigilat que algú atre no u faiguere; se va insultá an ell mateix per habéli encomanat la guarda de les seues coses, sabén que ere negligén, desobedién, descuidat y desmemoriat; pero sin embargo, sense cambiá de coló, alsán la cara y les mans al sel va di de manera que va sé sentit per tots:

- ¡Oh, Deu, alabat sigue sempre lo teu poder!

Después, tornán a tancá la arqueta y giránse cap al poble, va di: - Siñores y siñós, hau de sabé que sén yo encara mol jove vach sé enviat per un superió meu an aquella part per aon ix lo sol, y me va sé manat que buscara los privilegis de Porcellana, que, encara que com indulgénsies no costaren res, mol mes útils los són a datres que a natres; per naixó, ficánme en camí, eixín de Vinegia y anán per lo Burgo de Griegos y de allí abán cabalgán per lo reino del Garbo y per Baldacca, vach arribá al Parión, de aon, no sense sed, después de un tan vach arribá a Cerdeña. ¿Pero per qué tos vach dién tots los paísos per aon vach aná buscán? Vach arribá, passat lo estret de San Giorgio, a Estafia y a Befia, paísos mol habitats y en molta gen, y de allí vach arribá a la terra de la Mentira, aon a mols dels nostres flares y de atres religions me vach trobá, y tots anáen evitán los disgustos per amor de Deu, cuidánse poc de atres faenes cuan veíen que perseguíen la seua utilidat, no gastán mes moneda que la que no estabe acuñada per aquells paísos; y passán de allí a la terra de los Abruzzos, aon los hómens y les dones van sense socs per los montes, vestín als gorrinos en les seues mateixes tripes, y un poc mes allá me vach trobá a una gen que porten lo pa a les gallates y lo vi als morrals, desde aon vach arribá a les montañes de los vascos, aon totes les aigües corren cap aball. Y en ressumen, tan vach caminá que vach arribá hasta la India Pastinaca, aon tos juro, per lo hábit que porto, que vach vore volá als plumíferos, cosa increíble per a qui no u haygue vist; pero que no me dixo dí cap mentira Maso del Saggio a qui vach trobá allí fet un gran viachán que trencáe anous y veníe les clasques al menut. Com no podía trobá lo que estaba buscán, perque de allí abán se ha de aná per mar, tronán cap atrás, vach arribá an aquelles santes terres aon al estiu los coste lo pa gelat cuatre dinés y lo caldo no res; y allí vach trobá al venerable pare y siñó No-em-blasmeu-si-us-plau, digníssim patriarca de Jerusalén, lo que, per reverénsia al hábit que sempre hay portat de San Antoni, va voldre que veiguera totes les santes reliquies que teníe, y ne van sé tantes que, si vullguera descríuretoles totes no acabaríem may; pero per no dixátos desilusionats ton diré, sin embargo, algunes. Primeramen me va amostrá lo dit del Espíritu San, tan sansé y sano com may u va está abans, y lo tupé del serafín que se li va apareixe a San Francisco, y una de les ungles dels querubíns, y una de les costelles del Verbum, y los vestits de la santa fé católica, y algúns dels rayos de la estrella que sels va apareixe als tres Reys Magos o Reixos, de Oriente o de lleván, y una botelleta en la suó de San Miguel cuan va luchá en lo dimoni, y la mandíbula de San Lázaro y atres. Y com yo libremen li vach entregá les faldes de Montemoreno en llengua vulgar, y algúns capítuls del Caprezio que mol tems habíe estat buscán, ell me va doná alguna santa reliquia, com van sé una de les dens de la santa creu, y una botelleta en una mica del soroll de les campanes del templo de Salomón, y la pluma que tos día del arcángel Gabriel, y un dels socs de San Gherardo de Villamagna, que li vach doná, no fa mol, a Florencia, a Gherardo de los Bonsi, que li té una grandíssima devossió; y me va doná los calius als que va sé rostit lo benaventurat mártir San Lorenzo; y totes estes relíquies les vach portá aquí, y totes les ting.
Y es verdat que lo meu abad may ha dixat que les amostrara mentres no se sertifico si són verdaderes o no, pero ara que per algúns milagres fets per nelles y per cartes ressibides del patriarca se ha assegurat que són verdaderes, me ha consedit la lissénsia per a que to les amostra; pero yo, en temó de confiáles an algú atre, sempre les porto en mí. Sert es que porto la pluma del arcángel Gabriel, per a que no se faigue malbé, a una arqueta, y los calius als que va sé sucarrat San Llorens a un atra, y com les arques se assemellen tan, ya m´ha passat alguna vegada que hay pres la que no ere, y ara me ha tornat a passá; y creén que había portat la arqueta aon está la ploma, hay portat aquella aon están los calius. Lo que no reputo com a errada, sino que me pareix que ha sigut la voluntat de Deu, y que ell mateix me ha ficat la arqueta de los calius a les mans, fénme enrecordá que la festa de San Lorenzo es de aquí a dos díes; y per naixó, volén Deu que yo, al mostrátos los calius en los que lo van rostí, ensenga a les vostres almes la devossió que an ell li hau de tíndre, y aixina en ves de la pluma me va fé pendre los beneits calius bañats en la sang y aigua del cos de aquell santíssim mártir. Y per naixó, fills meus, traéutos les capuches y arriméutos aquí devotamen a vórels. Pero primé vull que sapigáu que consevol que toco estos calius y fa la siñal de la creu pot viure segú tot lo añ de que no li cremará lo foc que nol toco.

Y después de dí aixó, cantán un laude de San Llorens, va obrí la arqueta y va amostrá lo carbó, y después de que un rato la estúpida multitut haguere mirat en reverén admirassió, en mol soroll de peus tots se van arrimá a fray Sebeta, y donán almoynes mes grans de lo que acostumáen, tots li rogáen que los tocare en los calius. Per naixó, fray Sebeta, agarrán aquell carbó en les mans, damún de les camisotes blanques y faldes y datra roba, y als vels de les dones va escomensá a fé les creus mes grans que li cabíen, afirmán que tot lo caliu que se gastáe fén aquelles creus tornáe a apareixe después a la arqueta, com ell habíe vist moltes vegades. Y de tal guisa, en bon profit seu, habén crusat a tots los aldeáns, per aquella rápida invensió se va burlá de aquells que, traénli la pluma, habíen volgut enfótressen de ell. Estos, están al sermó y habén vist lo extraordinari remey que habíe trobat, y cóm se les habíe arreglat y en quines paraules, sen habíen enrit tan que pensáen que sels engancharíen les barres; y después de anássen tots, anán cap an ell, en molta festa li van contá lo que habíen fet, y después li van troná la pluma, que al añ siguién li va valdre tan com aquell día li habíen valgut los calius.
Esta história los va agradá a tota la compañía, y sen van enriure mol en fray Sebeta y la seua peregrinassió, y les reliquies vistes per nell y les que habíe portat.
La reina, com habíe acabat lo radé cuento, y en ell lo seu señorío, se va ficá de peu, se va traure la corona y, rién, lay va ficá al cap a Dioneo, y va di:

- Ara es lo tems, Dioneo, que probos la cárrega que es tíndre que guiá y goberná a les dones; ara eres rey, y reinarás de tal manera que al final del teu gobern u alabarem. Dioneo, ressibín la corona, va contestá rién: 

- Moltes vegades haureu vist reys del ajedrés que són mes majos que yo; y per sert que si me obeíu com a verdadé rey se obeix, tos faré gosá y farem bona festa. Pero dixem estes paraules; gobernaré com puga. Y fen, segóns la costum, víndre al senescal, li va maná lo que teníe que fé mentres durare lo seu señorío, y después va di:

- Valeroses siñores, de diferentes maneres se ha parlat aquí del ingenio del home, de unes cuantes anécdotes que, si la Siñora Licisca no haguere vingut aquí fa un rato (que en les seues paraules me ha donat la materia de les futures narrassións per a demá) me penso que me haguere costat mol tems trobá un tema sobre lo que parlá. Ella, com hau escoltat, ha dit que no teníe cap veína que haguere anat donsella al seu home, y ha afegit que be sabíe cuántes y quines burles seguíen fen les casades als seus homens. Pero dixán la primera part, que es cosa de criatures, penso que la segona té que sé divertida per a parlá de ella, y per naixó vull que demá se diguen, ya que la Siñora Licisca mos ha donat lo motiu, burles que per amor o per salvassió seua han fet les dones als seus homens, habénsen ells donat cuenta o no.

Parlá de tal materia los pareixíe an algunes de les dames que no ere apropiat per an elles, y li rogaben que cambiare lo tema proposat; a lo que lo rey va contestá:

- Siñores, sé lo que hay manat milló que vatres, y com está manat ya no me podreu apartá, considerán que estam a uns tems que con tal de guardás los hómens y les dones de obrá deshonestamen, tota conversa está permetuda. Pos ¿no sabéu que per la peste de este tems los juches han abandonat los tribunals, les leys tan divines com humanes están callades y ampla llissénsia per a conservá la vida se ha consedit a tot hom? Per lo que, si algo se relaje la vostra honestidat al parlá, no per a seguí en les obres res desordenat sino per a que chalon los demés y vatros, no vech perqué dingú tos u pugue traure en cara. Ademés de aixó, la nostra compañía, desde lo primé momén hasta esta hora honestíssima, per res que se digue no crec que en cap acte se taco ni sigue maculada, en la ajuda de Deu. Ademés, ¿quí no coneix la vostra honestidat? a la que no ya les converses divertides sino la temó de la mort crec que no podríe desalentá. Si algú sapiguere que vau dixá de parlá de estes burles, igual sospecharíe que ereu culpables de lo que teníeu que contá, y que per naixó no vau vullgué contáu. Be me honraréu si habéntos yo fet cas a totes, ara, habénme fet lo vostre rey, vullguéreu imposám la ley y no parlá de lo que yo mana. Dixéu, pos, esta temó mes propia de ánims baixos que de los nostres, y bona sort tingue cada una en pensá una bona história. Cuan les siñores van sentí aixó, van di que siguere aixina com an ell li fee goch; per lo que lo rey hasta la hora de sopá va doná a tots llissénsia per a fé lo que vullgueren. Estabe lo sol encara mol alt perque les narrassións habíen sigut curtes; per lo que, habénse Dioneo en los atres jovens ficat a jugá a les birles, Elisa, cridán apart a les siñores, va di: - Desde que estem aquí hay volgut portátos a un puesto, mol prop de aquí, aon no crec que cap de vatres haigue estat, y se diu lo Vall de les Dames; y hasta ara no hay vist lo momén de puguétos portá allí mes que ara, ya que lo sol está encara mol alt; y per naixó, si tos va be víndre, no ting cap duda de que cuan estigáu allí tos ficaréu contentíssimes de habéy anat.

Les siñores van di que abán, y cridán a una de les criades, sense dils res als joves, se van ficá en camí; y no habíen caminat mes de una milla cuan van arribá a la Vall de les Dames. Allí se van embutí per un camí mol estret; a la vora corríe un riuet claríssim, y tot ere mol hermós y en molta sombra, cosa de agraí an aquell tems en que la calina y la basca ere mol gran. Y segóns me va di después una de elles, lo pla que ñabíe a la vall ere tan redó com si haguere sigut dibuixat en un compás, encara que pareguere artifissi de la naturalesa y no de la ma del home; y teníe de volta poc mes de mija milla, rodejat per sis montañetes no mol altes, collets, y al puch de cada una se veíe un edifissi que teníe la forma de un castellet o fortí.

Les faldes de estes montañetes que baixaben cap al pla eren com als teatros les grades hasta la part mes baixa, com a escalóns, estretínse sempre lo sírcul. Y estaben estes faldes, les que miráen cap al michdía, totes plenes de viñes, olivés u oliveres, amelés o armelés, sirés, figueres y atres classes de ábres frutals, sense un pam de terra erm.
Les que miraben al carro del Septentrión totes eren de bosquets de carrasques, freixes (fresnos) y atres ábres verdíssims y mol drets. Lo pla de aball, sense tíndre datra entrada que aquella per aon les dames habíen vingut, estabe ple de abetos, sapíns, sipresos, llorés y de algúns pins, tan ben ordenats com si tots hagueren sigut plantats per lo milló jardiné; y entre ells poc sol o gens, inclús entonses que estabe alt, entrabe hasta enterra, que ere tot un prat de herba minuda y plena de flos de colós. Y ademés de aixó, l´aigua saltáe per les roques y al caure sonáe un brogit mol acorde al oít, y al esquichá pareixíe de llun plata fundida que caíe; y al arribá abaix al planet, arreplegada per una bona séquia, anáe a una estanca o bassa, com a vegades fan al chardí los habitáns de les siudats que poden féu.

Y ere esta bassa no mol fonda, com hasta lo pit de un home, y l´aigua allí estáe mol clara, se veíe lo fondo, que ere de gravilla y pedretes; qui no haguere tingut datra cosa que fé, hauríe pogut contáles. Y no sol al mirá se veíe lo fondo, sino tans peixets navegán per aquí y per allá, que ere una maravilla. Y no estabe tancada per l’atra vora mes que per la terra humida del prat. Lo chorro que desbordabe anáe a pará a un atra sequieta, que portáe l´aigua fora de la vall, corrén cap a les parts mes baixes.

Están aquí les joves dames, después de habéu mirat y alabat tot, sén gran la caló y veén que no podíe vóreles ningú, va dessidí bañás; y manánli a la criada que se quedare al camí per aon habíen baixat, y que mirare si veníe algú y les avisare, se van despullá y van entrá a nadá, y l'aigua amagáe los seus cossos com u faríe un cristal sutil en una rosa roija. Están elles allí, sense que se enterbolire l´aigua, van aná caminán de aquí allá detrás de los peixos, que no teníen aon amagás, y los volíen agarrá a sarpeta; y encara ne van enchampá algún. Después van eixí, se van vestí y sen van entorná, a pas lento, parlán mol de la bellesa de aquell puestet. Arribán al villorrio, a bona hora, van trobá jugán als jovens aon los habíen dixat. Pampínea, rién, los va di: - Pos ya tos ham engañat avui.

- ¿Y cóm? - va di Dioneo-. ¿Escomenséu primé les obres que les paraules?
Va dí Pampínea:

- Siñó nostre, sí.

Y en detalls los van contá de aón veníen, cóm ere lo puesto, a cuan tros estáe, y lo que habíen fet.

Lo rey, sentín parlá de la bellesa del puesto, va volé vórel, y va fé prepará lo sopá a escape; y después de habé minjat, los tres joves en los seus criats, dixán a les dames, sen van aná cap an esta valleta, y fixánsen en tot, com no habíen estat allí may, cap de ells, van alabá alló com una de les coses mes majes del món; se van bañá, se van vestí y com se fée massa tart, van torná cap a la casa, aon van trobá a les dones que dansaben una carola a un aria, cantada per Fiameta; y en elles, acabada esta cansó, entrán en conversa sobre la Vall de les Dames, moltes alabanses se van di.
Lo rey, fen víndre al senescal, li va maná que ensondemá de matí se prepararen les coses y fore portat algún llit per si algú vullguere fé la michdiada. Después de aixó, fen víndre llums y vi y dolsaines, va maná que tot lo món se ficare a ballá; y habén escomensat Pánfilo una dansa per voluntat seua, lo rey, giránse cap a Elisa, li va di:
- Hermosa jove, avui me hau fet lo honor de donám la corona, y yo vull fétos esta nit lo de la cansó; y per naixó ne podrás cantá una que digue lo que mes te agrado.

A lo que Elisa va contestá sonrién que de bona gana, y en veu suaveta va escomensá de esta guisa:

Amor, si de les teues garres yo ixquera

no podríe passá

que datre dels teus hams mes mossegare.

Yo era una chiqueta cuan vach entrá a la teua guiarra

creén que ere gran y dolsa pas,

les armes me vach dixá per enterra

com qui confíe en un que diu verdat,

tú, desleal tirano, eres rapás

y me vas fé caure

en lo teu armamén y en la teua garra fiera.

después, ben apretada en les teues cadenes,

al que va naixe per a sé verdugo meu,

plena de tristes llágrimes y penes

cárcel me vas doná, y me vas pendre lo albedrío;

y es tan du y cruel lo seu señorío

que no poden conmoure

lo seu cor los meus suspiros ni ulleres.

Los meus rogs tots se los emporte lo ven:

dingú me escolte ni me vol sentí,

y, si cada hora creix lo meu tormén,

vivín en doló no sé morí,

¡Ay, dolte, siñó, del meu patí!

Lo que no puc fé

fésu tú, y dónameu lligat en forma fiera.

Y si no vols, per lo menos solta
lo nugo en que me lligue la esperansa.

¡Ah, que la libertat me sigue tornada!

Pos yo tindré, si u fas, confiansa

en torná a sé guapa sense tardansa;

y sense mes patimén

que en blanca y roija flo yo me tornara.

Después de habé acabat la cansó en un suspiro, encara que tots se maravillaren de tals paraules, ningú va ñabé que puguere adiviná quí ere la raó de cantá aixina.
Lo rey, que estabe de bon humor, fen cridá a Tíndaro, li va maná que traguere la cornamusa, y al són de ella va fé ballá moltes danses; y cuan ya bona part de la nit habíe passat, los va di a tots que sen anigueren a dormí.

ACABE LA SEXTA JORNADA.

cornamusa (del francés cornemuse, formada de corne cuerno y muse, divertirse o vagar)

jueves, 22 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, F

fa hace
faba, fava, fabes, faves, llegum pareguda al fesol vert (bajoca) - Pompeu cap de fava haba, habas, legumbre parecida a la judía verde
fabricá fabricar
fábrica, fábriques fábrica, fábricas
fabricassió fabricación
fabricat fabricado
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. flauta que toquen los pastós
fabrique (ell) fabrica (él)
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor
fabuladó fabulador
fábules fábulas
fach; fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya, hayas (hayedo; árbol) / qué hago, padre, sego o arranco ?
fach (verbo fé) hago
fachada, fachades (frontera, fronteres) fachada, fachadas
fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara"
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas
Facsió, facsions - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía
factó, factós factor, factores
factura factura
factures facturas
facultat facultad
facultatiu, facultatius (meche, dotó) facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. muchacho, muchacha de menos de quince años
fáe, fée (ell) hacía
fáem (fé), féem hacíamos
fáen, féen hacían
faena, faenes trabajo, trabajos – faena, faenas
Faeneta, faenetes Trabajito, trabajitos
fáes, fées hacías
fáeu, féeu hacíais
fáia, féa (yo) hacía
fáie, fée hacía
fáien, féen hacían
faiga (que yo) haga (que yo)
faigám hagamos
faigáu hagáis
faigue haga
faiguém, faigám hagamos
faiguera (yo) hiciera, hiciese
faiguere (ell, ella) hiciera, hiciese
faiguéren hicieran, hiciesen
faiguéres hicieras, hicieses
faiguéreu hiciéseis
fáigues hagas
fáigues  hagas
faiguéu hagáis
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns faja, fajas – fincas estrechas
falaguera , falagueres – DCVB :
Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.).
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. acuñar, calzar
Falcó , falcóns halcón, halcones
falconé (setrería, lo que casse en falcóns) cetrero, halconero, cazador con aves rapaces
falda, faldes, faldeta, faldetes falda, faldas, faldita, falditas
faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta falditas, regazo
Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria
fallá fallar
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). Fallar – no te fallaré, somos compañeros.
fallabe, falláe fallaba
fallada (una amela que no ha granat) fallada (una almendra que no se ha formado)
fallám fallarme
fállam un atra vegada ! fállame otra vez !
fallat fallado
Falle – les falles de Valénsia Falla – las fallas de Valencia
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo
falló, enfadat, enfadada enfadado, enfadada
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión
Fals, falsos falso, falsos
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. falsa, falsas – desván
falsamen falsamente
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo
falsificades falsificadas
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) vencejo, vencejos (Apus apus)
faltá (no está a un puesto O insultá) faltar, insultar
falta, faltes falta, faltas
faltáe o faltabe faltaba
faltáen o faltaben faltaban
faltámos faltarnos
faltán (g) faltando
faltánli faltándole
faltará faltará
faltaríe faltaría
faltaríen faltarían
Faltat (ha) faltado (ha)
falte falta
falten faltan
falto falto
falton falten
faltón, faltona, que falte an algú Persona que insulta, insultón, insultona
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre !
Familiá familiar
família, famílies familia, familias
familiaridat familiaridad
familiarisá familiarizar
familiarmen familiarmente
familiás familiares
famílies famílias
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame
famós, famosa, famosos, famoses famoso, famosa, famosos, famosas
famossíssim, mol famós famosísimo
fan hacen
fanátic, fanática, fanátics, fanátiques fanático, fanática, fanáticos, fanáticas
Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns Fanfarrón, fanfarrones
Fanfarronada, fanfarronades fanfarronada, fanfarronadas
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno
fantasma, fantasmes, coco, cocos fantasma, fantasmas, coco, cocos
fantasmal fantasmal
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) fantasía, fantasías
Fantástic, fantástics Fantástico, fantásticos
Fantástica, fantástiques Fantástica, fantásticas
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero
farán harán
farás harás
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) mal fachado, mala facha – fachado (bien)
fardá fardar
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos lagarto, lagartos
fardellet, fardell, fardells, fardellets Fardo, fardos, hatillo, hatillos
faré haré
fare, fáre, faiguére hiciera, hiciese
farém haremos
fáren, faren, faiguéren hicieran, hiciesen
fares, fáres (que tú), faiguéres hicieras, hicieses
fáres, fares, faiguéres hicieras, hicieses
faréu haréis
fáreu, faiguéreu hicierais, hicieseis
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses tartamudo, tartamuda
faríe haría
faríen harían
Farina , farines harina, harinas
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) harinera, fábrica de harina
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) gachas
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes gachas
farjada (mal), farjat Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien)
farmasseútica farmacéutica
farmássia, farmássies farmacia, farmacias
Faro, faros faro, faros
farol farol
faroles farolas
farolets (per a fé lo ball dels farolets) farolillos (baile de los farolillos)
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento
Farsí les burifarres rellenar
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo !
fartám hartarme
fartán (g) hartando
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes hartazgo, comilona, “jartá”
fartánse hartándose
fartará hartará
fartarán hartarán
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) hartado
fartes (tú te) tú te hartas
Fartet, fartets hartito, hartitos
farteta, fartetes hartita, hartitas
farto harto
farts hartos
fas haces
fasciná o fassiná fascinar
fascista, fascistes (de fascis latín, feix) fascista, fascistas
fasque, fáigue haga
fasquen, fáiguen hagan
fasques, fáigues hagas
fasse, fasses (de la lluna) fase, fases (de la luna)
fassí, farsí, farsimenta rellenar, relleno
fassícul, fascícul fascículo, fascículos
fássil, fássils, fássila, fássiles fácil, fáciles
fassileta facilita
fassilets facilitos
fassilidat facilidad
fassilidats facilidades
fassilitá facilitar
fassilitáe o fassilitabe facilitaba
fassilitarán facilitarán
fassilitáren facilitaran o facilitasen
fássilmen facilmente
fássils fáciles
fassiná, fasciná fascinar
fassinats, fascinats fascinados
fástic, fástics asco, ascos
fastidiá fastidiar
fastidiáls fastidiarlos
fastidiats fastidiados
fastidion fastidien
fastidiós, fastidiosos fastidioso, fastidiosos
Fastidiosa, fastidioses fastidiosa, fastidiosas
fatal, fatals fatal, fatales
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes fatigar
fatigabe fatigaba
fatigánse fatigándose
fatigaríen fatigarían
fatigat, fatigats fatigado, fatigados
fatigós fatigoso
fatigosa fatigosa
fauna fauna
favó, favor, favós, favors favor, favores
favorable, favorables favorable, favorables
favorit, favorits, favorito favorito, favoritos
favorita, favorites favorita, favoritas
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) Favara en Zaragoza
fax fax
faya (fáia, féa) hacía
fé aná, empleá, usá, utilisá emplear, usar, utilizar
fe en Déu – fé algo fé en Dios – hacer algo
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele.
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
fea, fees fea, feas
fealdat fealdad
feba (féa, faba) hacía
febré febrero
febril, de fiebre, fiebrón febril
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados
fée hacía
fées hacías
Feis, Feix (fascis latín), feixos haz, haces
feíssim, feíssims feísimo, feísimos
feíssima, feíssimes feísima, feísimas
fel, fels (está al feche) hiel, hieles (está en el hígado)
féla hacerla
félay (an ell, ella) hacérselo
féles, féls hacerlas, hacerlos
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente.
felís, felísos, elles són mol felíses feliz, felices
felísmen felizmente
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva.
felissitá felicitar
felissite felicita
felpa felpa
felpudo felpudo
fels hacerles – hieles
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos.
Fem - aná fén fem - femé, femera Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero
Femé, femera estercolero
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) hembra
femelletes hembritas
femenines femeninas
femenins femeninos
fémos hacernos
fémos hacernos
fems fiemos, estiércoles
Fému ! Hagámoslo !
fémur fémur
fémur fémur
fen (g) haciendo
Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe heno
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum heno
fenaz , fenás heno
fénla haciéndola
fénli haciéndole
fénlo haciéndolo
fénlos haciéndolos
fénme haciéndome
fénmos haciéndonos
fenómeno, fenómenos, fenómens fenómeno, fenómenos
fénse haciéndose
féntos haciéndoos
fénu haciéndolo
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare feo , fea
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) animal nervioso
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl herir
ferida, ferides herida, heridas
feríls herirlos
ferín (g) hiriendo
ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) herido, heridos - apoplético, paralítico
ferix hiere
ferixen hieren
ferixque hiera
ferossidat ferocidad
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren herrar
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals herradura, herraduras – camino de herradura, para animales
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes herramienta, herramientas
ferramenta de un macho dentadura de un mulo o equino
ferrat, ferrada, ferrats, ferrades herrado, herrada, herrados, herradas,
ferré, ferrera herrero, herrera
férrea (de ferro) férrea
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea Ferreríes en Tortosa
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca hierro, hierros
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda ferrocarril, tren
fértil, fértils – contrari de erm fértil, fértiles
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa Fervor – hervor es “bull”
fes (tú) haz tú
fésla, fésles, fésu hazla, hazlas, hazlo
Féslo ! hazlo
féslos hazlos
fésme hazme
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics sudoríficos
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques judías blancas o marrones
festa , festes fiesta, fiestas
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre jódete, a la verga, que te jodan
festechá, festejá, eixí juns, sé novios galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festechabe, festejabe cortejaba
festechada, festejada cortejada
festechán, festeján (g) cortejando
festechat cortejado
festechat, festejat cortejado
festeche, festeje corteja
festechen, festejen cortejan, salen juntos
festechos, festejos cortejes
festejá galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festejaben cortejaban
festes fiestas
festiu, festius festivo, festivos
festivamen festivamente
fésu hazlo
fet hecho
feta hecha
fetes hechas
fétos haceros
fets hechos
feu, féu Hacéis – hacerlo
féulos hacedles, hacedlos
féume hacedme
féumos hacednos
fi, fins, fina, fines fino, finos, fina, finas
fiá, fiás fiar, fiarse
fiabe fiaba
fiám fiarme
fiambreres, fiambrera fiambreras, fiambrera
fiansa fianza
fiarro hierro
fiarro, ferro hierro
fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts fiarte, fiado
fíat, fíaten ! fíate
fica pon
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré poner, colocar, etc
Fíca ! Pon !
ficaba ponía
ficaben ponían
ficada puesta
ficades puestas
ficáe o ficabe ponía
ficaén o ficaben ponían
ficál ponerlo
Fícal ! ponlo
ficála ponerla
fícala ponla
ficáles ponerlas
ficáli ponerle
ficáls ponerlos
ficám ponerme
fícam ponme
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) ponérmelo, ponérmelos
ficámos ponernos
Fícamos ! ponnos
ficán (g) poniendo
Fícatel y fícalay ! póntelo y pónselo
ficátos poneros
ficats puestos
fichá fichar
ficha, fiches ficha, fichas
fichats fichados
fichats, fichat, fichada, fichades fichados, fichado, fichada, fichadas
fiches fichas
fico pongo, coloco
ficon pongan
ficsió ficción
fidedigna, fidedignes fidedigna, fidedignas
fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico
fidelidat fidelidad
fidelíssim, mol fiel fidelísimo
fidelíssims fidelísimos
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus fideo, fideos
fiebre, febre (latín fĕbre) fiebre
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona fiel, fieles
fielmen fielmente
fiels fieles
fiera, fieres fiera, fieras
fieramen, com una fiera, en fieresa fieramente
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña
figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa higo, higos – el higo de una mujer : vulva
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) higuera, higueras
figues higos
figura, figures figura, figuras
figurabe figuraba
figurábeu figurábais
figuráe o figurabe figuraba
figurám figurarme
figurás figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer
figure an este llibre figura en este libro
figures figuras
figureta, figuretes figurita, figuritas
figuréutos figuráos
figuro (me) me figuro
fijo, fíxo fijo
fil, fils hilo, hilos
fila, files fila, filas
filagarcho, filagarchos hilacho, de hilo
filera, fileres hilera, hileras
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada filete, filetes – chuleta, tajo
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro alambre, alambres
filiasió, filiassió a un partit, per ejemple filiación a un partido por ejemplo
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'.
Filla, filles hija, hijas
fillet, fillets, filleta, filletes Hijito, hijitos, hijita, hijitas
fillol, fillola, fillolet, filloleta ahijado, ahijada
fills hijos
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas
fils hilos
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré filtrar
filtrabe o filtráe filtraba
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál filtro, filtros
fin, final fin, final
fin, final, finals final, finales
fina, fines fina, finas
finalidat finalidad
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer
Finalisada finalizada
finalisat finalizado
finalison finalicen
finalista, finalistes finalista, finalistas
finalmen finalmente
finals finales
finamen finamente
finansiada, finansiades financiada, financiadas
finansiat, finansiats financiado, financiados
finansié, finansiés financiero, financieros
Finat, finát, mort, fináts, finats, morts finados, muertos
finém (cuan) cuan morigám o moriguém finemos, muramos
finestra, finestres (latín fenĕstra) ventana, ventanas
finestres ventanas
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) ventanita, ventanitas
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro postigo, postigos, ventanillo, ventanilla,
finet, finets finito, finitos
fingida fingida
fingides fingidas
fingíe fingía
fingín (g) fingiendo
fingit, fingits fingido, fingidos
fingíu fingís
fingix finge
fingíxco, fach vore que finjo, hago ver que
Finíssim, finíssims finísimo, finísimos
Finíssima, finíssimes finísima, finísimas
fins finos, fines
fiordo, fiordos fiordo, fiordos
fíos (no te) fíes (no te)
fique pone
fiquém ponemos
fiquen ponen
fiquéu ponéis
fiquéume ponedme
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo feria, ferias
firmá firmar
firmáe, firmabe firmaba
firmamén firmamento
firmat, firmats firmado, firmados
firme firma
firmemen firmemente
firmes firmes
firmesa firmeza
firmíssim firmísimo
firmíssima firmísima
fiscals fiscales
físic, físics físico, físicos
física, físiques física, físicas
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades punzada, pinchazo (con aguijón)
fissiología fisiología
fissiológic fisiológico
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma
fissonomista, observadó, reconeixedó fisonomista, observador, reconocedor, memorista
fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida
fita, fites, fillola, filloles hito, piedra de partición, hitos
fito fito, poc a poc poco a poco
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré fijar
fixabe fijaba
fixada, fixades fijada, fijadas
fixamen fijamente
fixamén de tornillos fijamiento de tornillos
fixán (g) fijando
fixás fijarse
fixat, fixats fijado, fijados
fixéu fijáis
fixo fijo
flagelán, flageláns flagelante, flagelantes
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá fragancia, olor, perfume
flama de foc, flames llama de fuego
flamejá llamear, sacar llamas
flamejaben, flamejáen llameaban
flamejáe, flamejabe llameaba
flamerada, flamerades llamarada, llamarades
flames llamas
Flandi – agarrá an algú en flandi ?? coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira
flaquejá flaquear
flaquejaben flaqueaban
flaquesa flaqueza
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) fraile, monje, frailes, monjes
flaret frailecillo
flarets frailecillos
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) olfato, olor, tufo
flecha, fleches, saeta, saetes flecha, flechas, saeta, saetas
flexió flexión
flexioná flexionar
flexiono flexiono
flo flor
floc, flocs (virutes de fusta) virutas de madera
floral, florals (joc, jocs) floral, florales (juegos)
florentines, de Florénsia florentinas
florentíns, de Florénsia florentinos
floreta, floretes florecita
floretes florecicas, florecillas, florecitas
florí florecer
florides florecidas, floridas
florín (moneda), floríns florín, florines
florisque, florixque florezca
florit, florits – en moho florecido, florecidos – con moho
floronco, flloronco florúnculo
FLOS flores
flotá flotar
flotabe flotaba
flotaben flotaban
flotán (g) flotando
fluí fluir
fluíli fluirle
fluíx (fluí) fluye
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja
fluixa floja
fluixera flojera
fluixes flojas
Fluixes – afluixes Flojas – aflojas
fluixeta flojita
fluixetes flojitas
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixota, fluixotes flojota, flojotas
foc, focs fuego, fuegos
fofa, fofes – tova fofa, fofas
fofo, fofos – tou fofo, fofos
fogó, fogóns fogón, fogones
fogonada, fogonades destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
fogós fogoso
fogosamen fogosamente
fogosidat fogosidad
foguera, fogueres hoguera, hogueras
folclóric folclórico
Fóli , fóteli ! Dale !
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila
follán (g) follando
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos)
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay
fon, fons fuente, fuentes
Fonda, fondes – hostal – honda fonda, hostal, honda
fondária (fondo), profundidat profundidad
fondes fondas, hondas
Fondespala Fuentespalda
fondo, fondos - lo barrang fondo fondo, hondo – el barranco hondo
fondonada, fondo, fondonades hondonada, vaguada
fondos (dinés) fondos (dinero)
Fonética, fonétiques fonética, fonéticas
fonéticamen fonéticamente
fonoll, fonolls hinojo, hinojos
fons fuentes
Fontz, Fonz, poble de Huesca Fontz, Fonz, pueblo de Huesca
fora (si yo) si yo fuera
foradá horadar, agujerear
foradáen, foradaben horadaban, agujereaban
foradat, foradats agujereado, agujereados, horadado
foradet, foradets, foraét, foraéts agujerito,agujeritos
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) extranjero, de fuera, forano
forat, forats agujero, agujeros
forca horca
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas
Forcó, per a tallá romigueres en fals horca pequeña para cortar zarzas con hoz
fore fuera, fuese
fórem, siguérem fuéramos, fuésemos
fóren fueran, fuesen
forense, forenses forense, forenses
fóres fueras, fueses
fóreu fuérais, fuéseis
forga, forgues, pallissa, pallisses pajar, pajares
forigó, forigóns (vore forat y cau) hueco, huecos, agujero, agujeros
formá formar
forma, formes forma, formas
formabe formaba
formaben formaban
formache, formaches – fransés fromage queso, quesos
formada, formades formada, formadas
formáe, formabe formaba
formáen, formaben formaban
formal, formals formal, formales
formalidat, formalidats formalidad, formalidades
formalmen formalmente
formals formales
formán (g) formando
formánla formándola
formánli formándole
formassió, formassións formación, formaciones
formassió, formassións formación, formaciones
format, formats formado, formados
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) formativo, formativos
forme (ell) forma
formém formamos
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 trigo (candeal)
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín Formenta
formes formas
formiga, formigues hormiga, hormigas
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal
formiguejáen, formiguejaben hormigueaban
fórmula, fórmules fórmula, fórmulas
formulari, formularis formulario, formularios
forn,forns (fŭrnu latín) horno, hornos
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) Fórnoles
forques horcas
forra, buida vacía
forrada, forrades forrada, forradas
forrat, forrats forrado, forrados
forres, buides vacías
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. cerrojo
forsá forzar
forsa, forses fuerza, fuerzas
forsám, forsém forzamos
forsaríe forzaría
forseguera, molta forsa mucha fuerza
forsuda, forsudes forzuda, forzudas
forsut, forsuts forzudo, forzudos
fort fuerte
fort , forta , forts , fortes fuerte, fuertes
fortalesa, fortaleses fortaleza, fortalezas
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) fortín, fortines
Fortó, auló forta, ferum hedor, olor fuerte
fortot, fortots fuertote, fuertotes
fortuna, fortunes fortuna, fortunas
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) fosa, fosas
fosá, fossá, sementeri cementerio
fosc, oscur, foscos, oscurs oscuro, oscuros
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques oscura, oscuras – a oscuras
foscó, escurina, oscurina oscuridad
fosforito fosforito
fosques (a) oscuras (a)
fossá, fossás, sementeri, sementeris cementerio, cementerios
fóssil, fóssils Fósil, fósiles
fot (fótre) Jode + muchos más significados
foto, fotos foto, fotos
fotografía, fotografíes fotografía, fotografías
fotografiá, retratá fotografiar, retratar
fotografiades fotografiadas
fotografiála fotografiarla
fotografián (g) fotografiando
fotografiat, fotografiats fotografiado, fotografiados
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas
fotografíes fotografías
fotografíon fotografíen
fotógrafo, fotógrafos fotógrafo, fotógrafos
fotos fotos
fotrá joderá
fotrán joderán
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. Joder + otros significados
fótrel joderlo
fótreli joderle
fotrém (la) joderemos (la)
fótres joderse
fótresseli damún metérsele encima
fótret, fótet joderte, jódete
fotría jodería
fotríen joderían
fots Jodes + muchos otros significados
fotut, futut jodido, jodidos
fotuts, fututs jodidos
fracás, fracasos fracaso, fracasos
fracasat, fracasats fracasado, fracasados
fracsió, fracsións fracción, fracciones
fracsionás fraccionarse
fractura, fractures (latín fractūra) fractura, fracturas
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes
frágil, frágils, frágiles (elles) frágil, frágiles
fragilidat fragilidad
fragmén, fragméns fragmento, fragmentos
fragor fragor
fragrán fragrante
fragrantíssim fragrantísimo
fragrantíssima fragrantísima
frailisme (de Pedro Saputo) frailismo
francamen francamente
Franciscano, franciscáns franciscano, franciscanos
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja franja, franjas
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) franqueza, ser franco
Fransa Francia
fransés, fransesa francés, francesa
fransesos franceses
frasse, frasses frase, frases
Frassota, frasota, frassotes, frasotes frase (peyorativo)
fraternidat, germanó, germandat fraternidad, hermandad
freática, freátiques (capes de aigua) freática, freáticas
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda frito, “fritito”, mote de La Fresneda
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda frita, “fritita”, mote de La Fresneda
frechirán, fregirán freirán
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits Fritos – mote de La Fresneda
frecuén, en frecuénsia, frecuéns frecuente, frecuentes
frecuenmen, en frecuénsia frecuentemente
frecuénsia frecuencia
frecuentá frecuentar
frecuentabe, frecuentáe frecuentaba
frecuentaben, frecuentáen frecuentaban
frecuentán (g) frecuentando
frecuentat, frecuentats frecuentado, frecuentados
freda, fred, fredes, frets fría, frío, frías, fríos
fredamen fríamente
Fredó – fa fredó Frío – da miedo
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré fregar, restregar
frega, fregues, fricsió, massaje friega, friegas, fricción, masaje
fregadó, fregadora fregadero, fregadera
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen freir
fregida frita
fregides fritas
fregidora, fregidores freidora, freidoras
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján freginal, freginales
fregínse friéndose
fregirán freirán
fregiríen freirían
fregit frito
fregix fríe
frego friego
fregues friegas
freixera (ábre) fresno (árbol)
frená frenar
frenáe, frenabe frenaba
frenáen, frenaben frenaban
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar)
frenat, frenats, frenada, frenades frenado, frenados, frenada, frenadas
frenessí (abalot, neguit) frenesí (alboroto)
frenétic, frenétics frenético, frenéticos
frenéticamen frenéticamente
freno freno
frenólogo, frenólogos frenólogo, frenólogos
Frenos – que tú frenos Frenos – que tú frenes
frente, enfrente, enfrón, en fron frente a, enfrente
fresc, fresquet fresco, fresquito
fresca, fresques, fresqueta, fresquetes fresca, frescas, fresquita, fresquitas
frescales frescales
frescó, fresqueta frescor, fresquito, fresca
frescoreta frescorcilla
frescos frescos
fresques frescas
fresquet fresquito
fresqueta fresquita
fresquets fresquitos
fresquíssim, fresquíssims fresquísimo, fresquísimos
fresquíssima, fresquíssimes fresquísima, fresquísimas
fréstec, fréstega – furo – poc agradable Huraño – poco agradable
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) frío
frigorífic, frigorífics frigorífico, frigoríficos
friolera, friolereta (geleres) Friolera, friolerilla
friolero, geleres friolero
frivolidat frivolidad
frix o fregíx fríe
fríxguen frían
fron frente
frondós, frondosos frondoso, frondosos
frondosa, frondoses frondosa, frondosas
frugal frugal
frugalidat frugalidad
fruit, fruits fruto, frutos
fruita, fruites fruta, frutas
Fruitera frutera
fruitería, frutería frutería
fruites frutas
fruits frutos
frustrassió frustración
fruta, fruita fruta
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita frutal
frutero (no se sol di fruité) frutero
Fuch ! (fugí) Fuera, huye, (huir) !
fúchen, fúgen huyen
Fuchí , fugí huir
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo fuet, fuets – de comer – como un látigo
fuga, fugues - fugida, fugides fuga, fugas – huida, huidas
fúgen huyen
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa huir
fugida, fugides huida, huidas
fugíe huía
fugíen huían
fugín (g) huyendo
fugit huído
fugitiu, fugitius fugitivo, fugitivos
fugitiva, fugitives fugitiva, fugitivas
fulla, fulles hoja, hojas
fullarasca hojarasca
fulleján un llibre hojeando
fulleta, fulletes hojita, hojitas
fum, fums humo, humos
fumá fumar
fumada, fumat (fotuda, fotut) jodido, jodida
fumadero, fumaderos fumadero, fumaderos
fumadó, fumadora fumador, fumadora
fumadós fumadores
fumán (g) fumando
fumarrina, fumarrines mucho humo
Fumarro , sigarro cigarro
fumat ahumado
fumejá humear
fumejada ahumada
fumigá fumigar
fumiguen fumigan
fums humos
funda, fundes funda, fundas
fundada, fundades fundada, fundadas
fundadamen fundadamente
fundamén, fundaméns fundamento, fundamentos


fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals fundamental, fundamentales
fundamentals fundamentales
fundassió, fundassións fundación, fundaciones
fundat, fundats fundado, fundados
fundí fundir
fundix funde
funeral, funerals funeral, funerals
funeraria, funeraries funeraria, funerarias
funsió, funsións función, funciones
funsioná funcionar
funsionáe, funsionabe funcionaba
funsionáen, funsionaben funcionaban
funsionamén, (funsionaméns) funcionamiento, (funcionamientos)
funsionán (g) funcionando
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias
funsionat funcionado
funsione funciona
funsionen funcionan
Fura – animalet com la mustela (furo) Huraña – hurón, mustélidos (huraño)


Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá hurgar, hurgarse
furgaben, furgáen hurgaban
furgánse lo nas hurgándose la nariz
furgará hurgará
furgo hurgo
furgó, furgóns furgón, furgones
furgoneta, furgonetes furgoneta, furgonetas
furia, furies furia, furias
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa
furies furias
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte Topillo – DCVB : TALPÓ
furiós, furién furioso
furiosamen furiosamente
furor, furia furor, furia
furos huraños
fúrsia, fúrsies furcia, puta
furtá, robá, mangá hurtar, robar, mangar
furtáli hurtarle
furtare hurtara
furtat hurtado
furtiu, furtius, furtivo, furtivos furtivo, furtivos
fusselaje fuselaje
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca madera, maderas
fusté, fustés – fusteret a Beseit carpintero, carpinteros
fusteta, fustetes maderica, maderita, madericas, maderitas
fútbol (peu + pilota, foot + ball) fútbol
futbolín, futbolíns futbolín, futbolines
futur, futuro futuro
Futura, futures futura, futuras
futut, fotut, futuda, fotuda jodido, jodida