Mostrando las entradas para la consulta enterradó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta enterradó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inosséns, llibre tersé.

Llibre tersé.

La milana.

Y en éstes, se presente al cortijo lo Azarías, y la Régula li va doná los bons díes y li va estendre un sac de palla jun a la cuina com acostumáe, pero lo Azarías ni la mirabe, se unflabe y fée com si mastegare algo sense tindre res a la boca y san germana, ¿te passe algo, Azarías, no estarás dolén? y lo Azarías, la buida mirada al foc, gruñíe y ajuntabe les genives desdentegades, y la Régula, ae, no te se haurá mort l´atra milana que tú dius, ¿verdat, Azarías? y después de mol insistí, lo Azarías, lo siñoret me ha despedit, y la Régula, ¿lo siñoret? y lo Azarías, diu que ya soc vell, y la Régula, ae aixó no pot dítu lo siñoret, si te has fet vell, al seu costat ha sigut, y lo Azarías, yo ting un añ mes que lo siñoret, y mastegáe lo no res, assentat al taburet, en los colses a les garres, lo cap entre les mans, la mirada perduda, fixa al fogaril, pero, de repé, se va sentí lo alarit de la chiqueta Menuda y los ulls del Azarías se van iluminá, y los seus labios se van estirá en una sonrissa babeján, y li va di a san germana, arrímam a la chiqueta Menuda veus, y la Régula, ae, estará bruta y lo Azarías, alcánsam a la chiqueta Menuda, y, dabán la seua insisténsia, la Régula se va incorporá y va torná en la Charito y lo seu cos no abultabe mes que lo de una llebre y les seues cametes se doblegáen com les de una nina de drap, com si estigueren desossades, pero lo Azarías la va agarrá en los dits tremolosos, la va acomodá a la seua faldeta, li va aguantá delicadamen lo seu cabet desarticulat contra lo seu bras fort, per deball del sobaco, y va escomensá a rascála suaumen entre les selles mentres musitabe, milana bonica, milana bonica... y aixina que va torná Paco, lo Baixet, de la volta de la tarde, la Régula va eixí a trobál, ae, tenim visita, Paco, ¿a que no saps quí ha vingut? y Paco, lo Baixet, va ensumá un momén y va di, ton germá ha vingut, y ella has ensertat, pero esta vegada no per una nit, ni per dos, sino pera quedás, ell diu que lo siñoret lo ha despedit, veus a sabé, haurem de informámos, y al matí siguién, conforme se va alsá Deu, Paco, lo Baixet, va ensillá la yegua y, al galop, va franquejá la valleta, lo collet ple de carrascots y lo jaral y se va presentá, escoltat per los aullits dels mastíns, al cortijo del siñoret del Azarías, pero lo siñoret descansabe y Paco, lo Baixet, se va apeá y se va quedá un rato de charrada en la Lupe, la de Dacio, lo Gorriné, un pledepolls, aixó es lo que es, tot lo cuchitril ple de merda y, per si fore poc, se pixe a les mans, sirá desahogat, y Paco, lo Baixet, assentíe, pero, aixó no es nou, Lupe y la Lupe, nou no es, pero, a la llarga, canse, en la seua inacabable letanía de lamentassións, y aixina hasta que va apareixe lo siñoret y Paco, lo Baixet, entonses, se va ficá de peu, com ere de ley, bones, bones mos les dono Deu, siñoret, se va traure la gorra y va escomensá a donáli voltes y voltes entre les mans, com si li estorbare, y, al remat, siñoret, lo Azarías diu que vosté l´ha despedit, ya veu quínes coses, después de tans añs, que lo siñoret, a vore si mos entenem, ¿quí eres tú?, ¿quí te ha donat vela an este enterro? y Paco, lo Baixet, acobardat, perdono, lo germá polític del Azarías, lo del Piló, aon la Siñora Marquesa, un treballadó de Crespo, lo Guarda Majó, pera que me entengue, y lo siñoret del Azarías ¡ah, ya! y movíe lentamen lo cap, afirmán, los ulls tancats, com si cavilare, y al final, va admití, pos lo Azarías no diu cap mentira, que es sert que l´hay despedit, tú me dirás, un payo que se pixe a les mans, yo no puc minjám una surita que ell haigue desplomat, ¿ten dones cuenta?, ¡en les mans pixades!, aixó es una gorrinada y dísme tú, si no me pele les surites y atres muixóns ¿quín servissi me fa al cortijo un carcamal com ell que no té res aquí?, y se siñalabe lo fron, se apretabe en forsa un dit a la pulsera, lo pols, y Paco, lo Baixet, los ulls a les puntes de les seues botes, continuabe voltán la gorra entre les mans, aixina, y al remat, va ajuntá valor y raó, ben mirat, no li falte, siñoret, pero fáigues cuenta, lo meu - mon - cuñat va traure la primera den aquí, que pera San Eutiquio sixanta un añs, que se diu pronte, de chiquet, com qui diu... pero lo siñoret va moure una ma y lo va interrompre, tot lo que vullgues, tú, menos eixecám la veu, sol faltaríe, que si al teu cuñat l´ham aguantat sixanta un añs lo que mereixco es un premio, ¿sens?, que bons están los tems pera arreplegá de caridat a un anormal que se u fa tot per los racóns, y per si fore poc, se pixe les mans abáns de pelám les turcassos, una repugnansia, aixó es lo que es, y Paco, lo Baixet, sense dixá de donáli voltes a la gorra, assentíe, cada vegada mes tenuemen, si men fach cárrec, siñoret, pero ya veu, allí, a casa, dos pesses, en cuatre sagals...y lo siñoret, tot lo que vullgues, tú, pero lo meu no es un assilo y pera estes situasións está la familia, ¿o no? y Paco, lo Baixet si vosté u diu, y, passet a passet, reculabe cap a la yegua, pero cuan va ficá lo peu al estribo y va montá, al siñoret del Azarías se li van amontoná a la boca noves raóns, que ademés de lo que te porto dit, tú, lo Azarías blasfeme y los trau los taps a les rodes dels coches dels meus amics, dónaten cuenta, aixina fore lo mismíssim ministre, compendrás que yo no puc invitá a dingú pera que eixe anormal... y anáe alsán gradualmen la veu mentres Paco, lo Baixet, se alluñabe al trote de la yegua, ...li dixo los neumátics forros... ¡compendrás...! pero, ben mirat, lo Azarías ere un engorro, un atra criatura, igual que la chiqueta Menuda, ya u díe la Régula, inosséns, dos sans inosséns, aixó es lo que són, pero ni la Charito se estáe coteta, y lo Azarías ni a sol ni a sombra y, a la nit, ni pegá ull, en los seus passeos y carraspeján, y voltáe com un gos, y aixina hasta la matinada que se assomabe a la corralada, mastegán saliveta, los pantalóns caiguts, y los gorrinés y los guardes y los gañáns, sempre la mateixa copla, Azarías, ¿vas a peixcá? y ell sonreíe a lo no res, mentres rascabe los barróns del galliné, y ronronejabe ajuntán les genives, y, al acabá, agarráe dos cartóns de vime o esportes una a cada ma y díe, men vach a fé fem pera les flos, y, franquejabe la tanca, y se perdíe per la lloma, entre les jares y les carrasques, buscán a Antonio Abad, lo pastó, que per la hora que ere no podíe está mol llun, y, tal com sel topetáe, se ficáe a caminá parsimoniosamen detrás del bestiá, acachánse y arreplegán cagallóns ressién eixits hasta que omplíe los cartróns y, una vegada plens, tornáe al cortijo rossegán paraules que no se escoltáen, la blanca saliveta empastada a les comissures y tal com entrabe a la corralada, ya estabe la Pepa, o lo Abundio, o la Remedios, la del Crespo, o qui fore, ya ha vingut lo Azarías en lo abono dels geranios, y lo Azarías, sonreíe, y anabe bordeján les eretes de les flos escampán equitativamen los cagallóns entre ells, y la Pepa, o lo Abundio, o la Remedios, o lo mateix Crespo, embutix mes merda al cortijo que la que trau, y la Régula, en passiénsia, ae, no moleste a dingú y per lo menos está entretengut, pero lo Facundo, o la Remedios, o la Pepa, o lo mateix Crespo, ficaen mala cara, tú vorás cuan vingue la Siñora, pero lo Azarías ere templat y aplicat y, matí tras matí, tornáe dels carrascals en dos cartóns carregats de conguitos, de tal forma que, al cap de unes semanes, les flos de les eres apenes eixíen per damún de los muntets de cagallóns redóns, negres com volcáns menuts, y la Régula va tindre que imposás, ae, mes fem, no, Azarías, ara passéjam un rato a la chiqueta Menuda, li va di, y, a la nit, li va demaná a Paco, lo Baixet, que buscare algo que fé pera lo Azarías, pos los jardíns teníen massa abono y si sel dixáe gossejá, en seguida li entrabe la manta y li donabe per gitás entre los alborsés y dingú podíe traure res de ell, pero, per aquells díes, lo Rogelio, lo mosset, ya se apañabe sol, y anáe de aquí cap allá en lo tractó, un tractor roch, ressién importat, y sabíe armál y desarmál y cada vegada que veíe a la Régula preocupada per lo Azarías, li díe, yo me emporto al tío, mare, perque lo Rogelio ere efusiu y charradó, tot lo contrari que lo Quirce, cada día mes furo y callat, que la Régula, ¿qué li deu passá al Quirce desde fa un tems? se preguntabe, pero lo Quirce no donabe explicassións y, cada vegada que teníe dos hores libres, desapareixíe del cortijo y tornáe a la nit, una mica engatat y serio, que may sonreíe, may, menos cuan son germá Rogelio li preguntáe al Azarías, tío ¿per qué no mos conte vosté les panolles? y lo Azarías, dóssilmen, convensut per la fiebre de sé útil, se arrimabe al enorme mun de panolles, prop del silo y una, dos, tres, cuatre, sing... contabe, y, sempre, al arribá a onse, díe, coranta tres, coranta cuatre, coranta sing, y, entonses, sí, entonses lo Quirce sonreíe, en una sonrissa una mica forsada, pero pera una vegada que sonreíe, sa mare, la Régula, se ficáe pita y lo renegáe, les cames ubertes, los brassos de engerra, assuriacánlo en los ulls, ae, aixó sí que es majo, enríuressen de un agüelo inossén es ofendre a Deu, y, enfadada, sen anabe a buscá a la chiqueta Menuda, la preníe als seus brassos y lay dixáe al Azarías, tin, adormixla, ella es la única que te comprén, y lo Azarías preníe amorosamen a la chiqueta Menuda y, assentat al pedrís de la porta, la gronsáe y li díe a cada pas, en veu brumosa, ablanida per la falta de dens, milana bonica, milana bonica, hasta que los dos, casi a un mateix tems, se quedaben adormits a la solissombra de la parra de moscatell, sonrién com dos ángels, pero un matí, la Régula, mentres pentináe a la chiqueta Menuda, va trobá un poll entre les púes de la pinta y se va mosquejá y va aná aon lo Azarías, Azarías, ¿cuán tems fa que no te rentes? y lo Azarías, aixó los señoritos, y ella, la Régula, ae, los señoritos, l´aigua no coste perres, tros de marrano, y lo Azarías, sense di ni chut, va amostrá les seues mans de un costat y del atre, en la roña acumulada a les arrugues, y, finalmen va di humilmen, a modo de explicassió, me les pixo cada matí pera que no me se faiguen cribasses, y la Régula, fora de sí, ae, sirás asquerós, ¿no veus que estás crián miseria y lay apegues a la criatura? pero lo Azarías la mirabe confós o confundit, en les seues grogues nines dels ulls imploráns, lo cap cacho, gruñín cadensiosamen, com un cachorret, mastegán saliveta en les genives pelades, y la seua inossénsia y sumisió van desarmá a san germana, haragán, mes que dropo, tindré que ocupám de tú com si fores un atra criatura, y, a la tarde siguién, va pujá al remolque, jun al Rogelio y sen van aná cap a Cordovilla, aon lo Hachemita, y va comprá tres camisetes y, tornán a casa, se va encará en lo Azarías, ten fiques una cada semana, ¿me has entés? y lo Azarías assentíe y fée momos, pero passat un mes, la Régula va torná a buscál, daball del oró, ae, ¿se pot sabé aón has ficat les camisetes que te vach comprá?, va pera cuatre semanes y encara no ten hay rentat cap, y lo Azarías va baixá los ulls grocs y sangosos, hasta que san germana va pedre la passiénsia y lo va sacsá y tal com lo sacsáe per les solapes eixecades, va vore les camisetes, una damún del atra, sobreficades, les tres, y cochino, mes que marrano, que eres encara pijó que los gorrinos, tráute aixó, ¿sens?, llévat aixó, y lo Azarías, sumisamen, se va traure la parchejada jaqueta de pana parda y, después, les camisetes, una detrás del atra, les tres, y va dixá al descubert un pit de Hércules, cubert de una pelusa canosa, y la Régula, ae, cuan ten tragues una te fiques l´atra, la llimpia, trau y fica, eixa es tota la siénsia, y lo Rogelio a riure, que se tapáe la boca en la seua ma gran y morena pera sofocá la rissa y no enfadá a sa mare y Paco, lo Baixet, assentat al pedrís, contemplabe la essena apoquit y baixabe lo cap, abatut, es encara pijó que la chiqueta Menuda, rossegáe, y aixina va aná corrén lo tems y, cuan va arribá la primavera, al Azarías li van vindre alusinassións, y a totes hores se li representabe son germá, lo Ireneo, de nit en blang y negre, com enmarcat a un escapulari, y de día, si se gitáe entre la torvisca, policromat, gran y totpoderós, damún del fondo blau del sel, com va vore un día a Deu-pare a un grabat y, en estos casos, lo Azarías, se eixecáe y sen anáe aon la Régula, avui ha tornat lo Ireneo, Régula, díe, y ella ae, un atra vegada, díxa al pobre Ireneo en pas y lo Azarías al sel está y ella, a vore ¿quín mal li va fé a dingú? pero les coses del Azarías en seguida trassendíen al cortijo y los gorrinés, y los pastós y los gañáns féen vore que sel trobáen y li preguntaben, ¿qué va sé del Ireneo, Azarías? y lo Azarías alsáe los muscles, se va morí, Franco lo va enviá al sel, y ells, com si fore la primera vegada que lay preguntaben y ¿cuán va sé aixó, Azarías, cuán va sé aixó? y lo Azarías movíe repetidamen los labios antes de contestá, fa mol tems, cuan los moros, y ells se pegáen en los colses y reprimíen la rissa y tornáen a di, ¿y estás segú de que Franco lo va enviá al sel, no lo enviaríe al infern? y lo Azarías negabe fort en lo cap, sonreíe, babejabe y señalabe cap amún, al blau, yo lo vech ahí dal cada vegada que me tombo entre la torvisca, aclaríe, pero lo mes grave pera Paco, lo Baixet, eren los desahogos del Azarías, ya que a consevol hora del día o de la nit, son cuñat abandonabe la casa, buscabe un racó, ben prop de la tapia, o a les eretes, o del sopadó o prop del oró, se baixabe los calsonsillos, se ajupíe y u fée, aixina que Paco, lo Baixet, cada matí, antes de la volta, ixíe al pati com un enterradó, lo cávec al muscle y tratabe de borrá les seues patades y llugo, tornaé a la Régula y se queixáe, este home té que tindre les canilles fluixes, de un atre modo no se explique, y cada dilluns y cada dimats, apareixíe al cortijo una nova pasterada y Paco, lo Baixet, venga, fóli, en la cavegueta, cávec o chapo, a tapáu, pero pesse als seus esforsos, cada vegada que ixíe de casa y obríe los forats del nas - per aon segóns díe lo siñoret Iván, los díes que estabe de bones, se li veíe lo servell - li veníe la peste o corrompina y se desesperabe, ¡ya torne a putí, Régula, ton germá no té arreglo!, y la Régula, desolada, ae, y ¿qué vols que yo li faiga? no es mala creu la que nos ha caigut damún, pero, per aquells díes, lo Azarías va escomensá a trobá en falta les carreres del caro y cada vegada que vée a son cuñat quieto, parat, se arimáe an ell, zalamero, arrímam a la serra a corre lo caro, Paco, li díe, y Paco, lo Baixet, mut, com si no fore pan ell, y lo Azarías, arrímam a la serra a corre lo caro, Paco, y Paco, lo Baixet, mut, com si no lay diguere an ell, hasta que una tarde, sense sabé cóm ni per qué, li va vindre la idea, que se va obrí pas al seu menut serebre com una llum, y entonses, sen va aná cap a son cuñat, y si te arrimo a la serra a corre lo caro, ¿u farás al monte?,¿no tornarás a fé de ventre a la corralada? y lo Azarías, si tú u dius, y, a partí de aquella fecha, Paco, lo Baixet, cada tardet, aupabe al Azarías a la grupa de la yegua y lo portáe en ell y, ya nit tancada, se apeaben a la falda de la serra, y, mentres Paco, lo Baixet, se acomodabe al roquissal, aguardán, prop del alcornoque mocho, lo Azarías se perdíe pel brosquill, entre les jares y la montera, belcat, acechán com una alimaña, obrínse pas entre la greñura y, al cap de una llarga paussa, Paco, lo Baixet, sentíe lo seu reclam, ¡eh, eh!, y acte seguit, lo silénsio, y al remat, la veu levemen nassal del Azarías, ¡eh, eh! y después de fé lo reclam tres o cuatre vegades en vano, lo caro contestáe, ¡jujujujú, jujujujú! y, entonses, lo Azarías arrencabe a corre, com un macareno, y lo caro aullabe detrás y de cuan en cuan, soltabe la seua lúgubre carcañada y Paco, lo Baixet, desde lo Canchal del Alcornoque, sentíe los cruixits de la malea al trencás y, poc después, lo aullit del caro, y, después, la seua carcañada que geláe la sang y mes después, res y, passat un cuart de hora, apareixíe lo Azarías, en la cara y les mans cubertes de ñafres, en la seua sonrissa babeján, felís, bona carrera li hay donat, Paco, y Paco, lo Baixet, a lo seu, ¿has fet de ventre? y lo Azarías, encara no, Paco, no hay tingut tems, y Paco, lo Baixet, pos, venga, dónat pressa, y lo Azarías, sense dixá de sonriure, chupánse los esgarraps de les mans, se alluñáe uns metros, se ajupíe contra alguna matissa y descarregabe, y aixina día tras día, hasta que una tarde, al acabá mach, se va presentá lo Rogelio en una gralleta ressién naixcuda entre les mans, ¡tío, miro lo que li porto! y tots van eixí de la casa y al Azarías, al vore lo muixonet tendret, se li van bañá los ulls, lo va pendre en cuidadet a les seues manotes y va musitá, milana bonica, milana bonica, y, sense pará de adulála, va entrá a la casa, la va dixá a una sistella y va eixí a buscá materials pera féli un niuet y, a la nit, li va demaná al Quirce un sac de pienso y, a una llanda rovellada, lo va mesclá en aigua y li va arrimá una pella al pic del animalet y va di, afelpán la veu, quiá, quiá, quiá y la gralleta se movíe a la palla, ¡quiá, quiá, quiá!, y ell, lo Azarías, cada vegada que la gralleta obríe lo pic, li embutíe a la boca inmensa, en lo seu brut dit del mich, un grumo de prenso compost y lo muixonet su tragabe, y, después, un atra pella y un atra, hasta que la muixoneta se fartáe, se quedabe quieta, farta, pero a la mija hora, una vegada passat lo empach sircunstansial, tornáe a reclamá y lo Azarías repetíe la operassió mentres murmurabe tendramen, milana bonica, milana bonica, en un murmullo que casi no se enteníe, pero la Régula lo vee fé y li díe confidensialmen al Rogelio, ae, mes val aixina, bona idea has tingut, y lo Azarías no se olvidabe del muixó ni de día ni de nit y en cuan li van apuntá los primés cañóns, va corre felís per la corralada, de porta en porta, una sonrissa bobalicona ballánli entre los labios, les grogues nines dilatades, la milana ya está emplomán, repetíe, y tots li donáen los parabéns o li preguntaben per lo Ireneo, menos son nebot, lo Quirce, que lo va enfocá en la seua mirada y li va di, y ¿pera qué vol a casa esta peste, tío? y lo Azarías va girá cap an ell los seus ulls atónits, assombrats, no es cap peste, es la milana, pero lo Quirce va moure obstinadamen lo cap y, después, va escupiñá, ¡qué collóns!, es un muixó negre y res bo pot portá a casa un muixó negre, y lo Azarías lo va mirá un momén desorientat y, finalmen, va posá los seus tendres ulls damún del caixó y se va olvidá del Quirce, demá li buscaré una papaterra, va di, y, al matí siguién, va escomensá a cavá afanosamen al massís sentral hasta que va trobá una papatiarra, la va agarrá en dos dits y lay va doná a la gralla y la gralleta se la va empassá en tan gust que lo Azarías babejáe de satisfacsió, ¿la has vist, Charito? ya es una mosseta, demá li buscaré un atra papaterra y cuquets, li va di a la chiqueta Menuda, y, pas a pas, la gralleta anáe creixén y emplomán dins del niu, en lo que, ara, cada vegada que Paco, lo Baixet, traíe al Azarías a corre lo caro, éste se moríe de impassiénsia, a escape, Paco, la milana me está aguardán, y Paco, lo Baixet, ¿has fet de ventre? y lo Azarías, la milana me está aguardán, Paco, y Paco, lo Baixet, inconmovible, si no fas de ventre, te ting aquí hasta que se faigue de día y la milana se mórigue de fam, y lo Azarías se afluixáe los calsonsillos, no tens que fé aixó, díe, al tems que se ajupie a la soca de un carrascot y soltáe la cárrega, pero antes de acabá, ya se alsáe, venga, Paco, rápit, se pujáe de pressa los pantalóns, la milana me está aguardán, y estiráe los labios en una humida, extraviada, sonrissa y mastegáe saliveta en mol gust y este epissodio se repetíe cada día hasta que un matí, tres semanes mes tard, tal com passejabe a la gralleta per la corralada damún del seu bras, ésta va escomensá un tímit aleteo y va escomensá a volá, en un vol curt, blanet y primerís, hasta alcansá la copa del oró, aon se va posá, y, al vórela allí, per primera vegada lluñ del seu alcáns, lo Azarías ploriquejáe, la milana me se ha escapat, Régula, y se va assomá la Régula, ae, díxala que volo, Deu li va doná ales pera volá, ¿no u compréns? pero lo Azarías, yo no vull que me se escapo la milana, Régula, y mirabe ansiosa, angustiadamen, cap a la copa del oró y la gralleta giráe los seus ulls cap a totes bandes, descubrín noves perspectives, y, después, girabe lo cap y se picotejabe lo llom, despollánse y lo Azarías, ficán a les seues paraules tota la unsió, tot lo amor de que ere capás, díe, milana bonica, milana bonica, pero lo muixó com si res, y tan pronte la Régula va arrimá al abre la escala de ma en intensió de agarrála y va pujá los dos primés escalóns, la gralleta va ficá tobes les ales, les va moure un rato al buit, y, finalmen, se va soltá de la rama, y, en un vol torpe y sense dessisió, va coroná la teulada de la capelleta y va pujá a la veleta de la torre, allá dal, y lo Azarías la mirabe en los llagrimots penjats dels ulls, com renegánla per la seua actitut, no estabe a gust en mí, díe, y, en éstes, se va presentá lo Críspulo y, después, lo Rogelio, y la Pepa, y lo Facundo, y lo Crespo, y tota la tropa, los ulls cap amún, a la veleta de la torre y la gralleta, dudán, fee balansades, y lo Rogelio sen enríe, cría corvs, tío, y lo Facundo, a vore, li agrren gust a la libertat, y porfiabe la Régula, ae, Deu los va doná ales als muixóns pera volá, y al Azarías li rellissáen los llagrimots per les galtes y ell tratabe de tráuressels a manotades y tornabe a la seua cantinela, milana bonica, milana bonica, y, tal com parlabe, se anabe apartán del grupet, arrimánse a la sombra calén del oró, los ulls a la veleta, hasta que se va quedá sol, al mich de la ampla corralada, daball del sol despiadat de juliol, la seua propia sombra com una pilota negra, als peus, fén momos y brassillades, hasta que va alsá lo cap, va afelpá la veu y va cridá, ¡quiá! y, a dal, a la veleta, la gralleta va assentuá les seues balansejades, va ataullá la corralada, se va moure ñirviosa, y se va torná a quedá parada y lo Azarías, que la observabe, va repetí entonses, ¡quiá! y la gralleta va estirá lo coll miránlo, lo va torná a plegá, torne a estirál y, en eixe momén, lo Azarías, va repetí, ¡quiá! y, de repén, va passá lo imprevist, y com si entre lo Azarías y la gralleta se haguere establit un fluit, lo muixó desde la flecha de la veleta va escomensá a grasná, ¡quiá, quiá, quiá! y a la sombra del oró se va fé un silénsio expectán y de improvís, lo muixó se va llansá cap a abán, va baixá en picat, y dabán de la mirada atónita del grupet, va fé tres amples sírculs damún de la corralada, prop de les tapies y, finalmen, se va posá damún del muscle dret del Azarías y va escomensá a picotejál insistenmen lo clatell blang com si li traguere los polls y Azarías sonreíe, sense moures, girán una mica lo cap cap an ella y musitán com una plegaria, milana bonica, milana bonica.

sábado, 20 de noviembre de 2021

LTDF, ACATO - ACOURCHIMEN

Acato, Cato (lim.), s. f. Pierre de couronnement, enfaiteau, couverture, v. arraso, encrestamen; dalle qui recouvre un conduit, un fossé, v. graso (chap. grasó, graó). R. acata.
 
F. Mistral, LTDF, Felibrige
 
Acato (lat. Achates), n. p. Achate, compagnon d' Enée. 
Iéu ère soun fidèl Acato. 
D. Sage.
D' abord Acato me prendra. 
C. Favre.

Acatoula, Acatoura (m.), Acatria (g.), v. a. Couvrir légèrement, cacher sous le pan de sa robe; choyer, caresser, mignarder, v. acachouli, cachoula; recueillir, mettre en lieu sûr, v. recata.
Tendramen acatoulo l' enfanço.
P. de Gembloux.
R. acata.
 
Acatoun (D'), d' Acachoun, loc. adv. En se cachant, en tapinois, v. escoundoun. (chap. aná de amagatóns, amagat, acachat.)
Ana d' acatoun, avancer sans se montrer.
Restarai toujour d' acatoun. 
M. de Truchet. 
En arribant bèn plan n' intras que d' acatoun.
ID. 
R. acata. 
Acaua, v. acavala. 
 
Acauma, Cauma (g.), v. a. Suffoquer de chaleur, v. acaloura; faire reposer un troupeau, v. achauma. (N. E. calor de calima; calicha)
Aquelo flassado m' acaumo, cette couverture de laine m' accable.
Abèn un pla bèl jour, mais le soulèl acaumo.
Daveau. 
R. à, caumo. 
 
Acaumi (v. fr. calmir), v. a. Calmer, apaiser, en Gascogne, v. abauca, apasima. 
Acaumit, acaumido, part. et adj. Calmé, calmée; rempli de chaleur lourde. 
Vent pesucas, vent acaumit.
G. D' Astros. 
Auro acaumido, accalmie. R. à, calaumo. 
Acaura, v. acaloura (chap. acalorá); acaus, v. caus.
 
Acaussa, v. a. Enchausser, butter une plante, v. caussa. R. à. causso. 
Acava, v. acaba. 
 
Acavala, Acavauca, Acavauta (m.), Acabala (b.), Acabalga (l. G.),
Acaua, Acraua (g.), (esp. acaballar, it. accavalciare, accavallare), v. a. Monter à cheval, à califourchon, achevaler, v. cavauca (chap. cabalgá; cat. cavalcar; cas. cabalgar), encavala, escambarla. 
Acavalo la paret, monte sur le mur. 
S' acavala, s' acavauca, v. r. Se mettre à cheval.
Acavala, acabalat (b.), acabalado, part. et adj. Monté à cheval; chevauché, chevauchée. 
An *bèit (o hèit) viene un saumet, puich l' an acabalat dessus.
Picot. 
R. à, cavau. (chap. caball; cas. caballo; caval, cavall) 
Acavi, v. achabi, chabi; acaxa, v. acacha. Acc... v. par ace, aci, acu, les mots qu' on ne trouvera pas par acc.
Ace, v. ah! ço; acè, v. acié. 
 
Acebenchi, Acebenqui, Encebenqui, v. a. Racornir, resserrer, en parlant de l' action du froid et du vent sur les fruits et sur les arbres, 
v. ressarra, retira; opprimer, écraser quelqu'un, v. esquicha. 
Acebenchisse, Acebenchisses, Acebenchis, Acebenchissèn, Acebenchissès, Acebenchisson.
S' acebenchi, v. r. Se resserrer, se ratatiner, rabougrir; se soumettre humblement.
Se leissa acebenqui, se laisser opprimer. 
Acebenchi, acebenchido, part. et adj. Racorni, racornie, rabougri, rabougrie, avorté, avortée.
Uno vièio acebenchido, une vieille ratatinée. (: vielha, vella; vieja)
Avien moun couer encebenqui. 
A. Crousillat. 
R. à, ceben.
 
Acebenchimen, s. m. Racornissement, v. retiramen. R. acebenchi. 
 
Acèdi, Accèdit (l.), (lat. accedit), s. m. Descente de juge, v. descèndo; consultation de médecins dans la chambre du malade, v. counsulto.
Faire l' acèdi, faire une descente; un verbau d' acèdi, un procès-verbal d' accedit. 
E vivènt, dins lou cros faguères toun acèdi.
T. Aubanel. 
Douge loueis-d'or pèr tres acèdi, (Luys, Louis, Luis, d' or; Luises de oro)
E sus acò pa 'n liard de crèdi. 
V. Gelu.
 
Acedi, Aceda (cat. accedir, esp. port. acceder, it. lat. accedere), v. n. Se porter sur le lieu du délit; accéder, v. counsenti. 
Se conj. comme cedi, ceda. 
Se noun volon acedi, s' ils refusent d' acquiescer.
(chap. Si no volen acsedí)
 
Acefale (rom. acephali, - esp. acéfalo -, cat. port. it. acefalo, lat. acephalus), s. m. t. sc. Acéphale, enfant qui vient au monde sans tête ou sans cerveau. (chap. infán, chiquet que ve al món sense cap o sense servell. Manel Riu Fillat va vindre en mol poquet, pobret, o pobrissò. Y com ell mols atres catalanistes o catazombies.)
Acei, v. eici; acèi, v. acié.
 
Aceira, Acieira (l.), (rom. port. aceirar, cat. esp. acerar), v. a. Acérer, garnir d' acier; aciérer, convertir en acier (chap. asserá, convertí en asser), v. ressua; affermir, consolider, asseoir, v. assegura.
Acèire, acèires, acèiro, aceiran, aceiras, acèiron. 
S' aceira, v. r. S' affermir, se consolider. 
Aceira, acieirat (l.), ado, part. et adj. Acéré, acérée, affermi, affermie, rassis, rassise. 
R. acié.
 
Aceiren, Acieirenc (l.), Acieirenco (rom. aceirin, aceiral, esp. acerino), adj. D' acier, dur comme l' acier, acérain, acéraine. (cas. duro como el acero; acerado; chap. du com lo asser, asserat, barra asserada.)
Emé brassau e cuissau aceiren.
ARM. PROUV. 
R. acié.
 
Acela, Aciela, Aciala (l.), Açala (lim.). v. a. Mettre à l' abri du vent, v. abriga, acala. (chap. abrigá, arrasserá, de rasé)
Acelle, acelles, acello, acelan, acelas, acellon.
A l' acela, à l' abri. 
Cò fai que nous van alai 
Nous acela sous lou plai. 
CH. POP. LIM. 
Pèr las acela jous mas trelhos. 
A. Chastanet. 
S' acela, v. r. S' abriter, se mettre à couvert.
Acela, acelado, part. Abrité, abritée. R. à, cello. 
 
Acelera, Accelera (l.), (esp. acelerar, cat. port. accelerar, it. lat. accelerare), v. a. Accélérer, presser, v. abriva, coucha, entancha, despacha. (chap. asselerá; asselero, asseleres, asselere, asselerem o asseleram, asseleréu o asseleráu, asseleren. Asseleradó.)
Acelère, acelères, acelèro, aceleran, aceleras, acelèron.
Parten dounc pèr la grand roubino, 
Aceleren noste despart. 
J. Désanat.
Acelera, accelerat (l.), (chap. catalanista asselerat, com Artur Quintana Font) acelerado, part. et adj. Accéléré, accélérée. 
Sa bèutat s' avalis à pas accelerat.
Debar. 
 
Aceleracioun, Aceleracien (m.), Acceleraciéu (l.), (cat. acceleració, esp. aceleración, lat. acceleratio, acceleratonis), s. f. Accélération, v. abrivacioun, coucho.
 
Acèndre (rom. acendre, accendre, port. acender, esp. (accender) encender, it. lat. accendere), v. a. Allumer, enflammer, à Nice, v. abra, atuba, encèndre.
Acèndi, acèndes, acènde, acendèn, acendès, acèndon. (cas. encender, iluminar.)
Nem à l' autar majour acènde doui candèlo.
(chap. Anem al altá majó a ensendre dos candeles o veles.)
J. Rancher.
Un caud qu' acènde l' esco. (chap. una caló que ensén la yesca.)
ID. 
Acendu, acendudo, part. Allumé, allumée. 
La làmpeo de l' autar si trouvavo acendudo.
ID. 
Acenello, v. acinello.
 
Acensa (rom. acensar, accensar, acessar, cat. esp. acensar, it. accensare), v. a. Acenser, donner à cens (chap. doná a censal - o sensal), v. afeva; prendre à ferme, en bas Limousin, v. arrenda (chap. arrendá).
Acensa, acensado, part. Acensé, acensée. R. à, cènso. 
 
Acensaire (rom. acensayre, assensador), s. m. Celui qui prend à cens, fermier (vieux), v. censau. R. acensa.
 
Acensamen (rom. acensament), s. m. Acensement, v. afevamen (chap. afeudamén, afeudá, feudo). 
R. acensa.
 
Acènso (rom. accensa, assensa), s. f. Acens, terre tenue à cens, v. cènso; Assence, nom de fam. prov. R. acensa.
 
Acènt, Accent (l. g. b.), (rom. cat. accent, esp. acento, it. port. accento, lat. accentus), s. m. Accent, v. titoulet. 
Acènt que tirasso, accent traînant, v. relais; acènt agut, accent aigu; acènt grèu, accent grave. Ces deux accents sont usités en provençal pour différencier l' e fermé, e estré, et l' e ouvert, e larg. Ainsi avé, poudé, carestié, péu, Diéu ont la tonique moins ouverte que proucès, nè, cafè, pèu, lèu. Ces accents servent aussi à distinguer l' o estré de l' o larg. Ainsi dóu, póutroun, óulivo doivent se prononcer plus sourdement que dòu, pòu, biòu. La plupart des mots qui ont en provençal l' accent grave sur l' è, comme parènt, lusènt, rèn, bèn, prennent en languedocien un e fermé, parent, lusent, re, be, et vice versâ les e fermés du provençal, comme panié, premié, sabatié, deviennent généralement ouverts en languedocien, paniè, premiè, sabatiè.
Voste paire meno l' araire, 
E voste acènt sènt lou terraire. 
AD. Dumas.
E dins mis auriho dindo
L' acènt de ta lengo lindo.
G. B.-Wyse. 
Hèi, Gourgoulet, m' es avis qu' àusi
Tout l' accènt de moun segne-grand. 
G. Zerbin. 
 
Acentua, Accentua (l. g. b.), (cat. port. accentuar, esp. acentuar, b. lat. it. accentuare), v. a. Accentuer. 
Acentua, Accentuat (l.), Accentuado, part. et adj. Accentué, accentuée. R. acènt.
 
Acentuacioun, Acentuacien (m.), Acentuaciéu (l. g.), (cat. accentuació, esp. acentuación, b. lat. accentuatio, accentuationis), s. Accentuation. 
Avèn respeta l' acentuacioun. 
C. de Villeneuve. 
 
Acepcioun, Acepcien (m.), Accepciéu (l. g.), (cat. accepció, esp. acepción, lat. acceptio, acceptionis), s. f. t. sc. Acception. 
Acepta, v. aceta. 
Acèr (rom. Acer), n. de l. Acer (Basses-Pyrénées). 
Acera, v. eila; acerafin, v. afin. 
 
Acerbamen (esp. it. acerbamente), adv. Aprement, v. aspramen (chap. áspramen, de aspre; mes aspre que una serba o serva verda; Abargè, Auarchè, s. m. Azerolier; acerolo, acerola).
R. acerbe. (cas. acerbo, áspero)
 
Acerbe, acerbo (it. esp. acerbo, lat. acerbus), adj. t. littéraire. Acerbe, 
v. aspre, ispre, arèbre.
Lei gènt an tant de superbo 
Que iéu tròvi qu' a bouen couer,
Meme quouro sèmblo acerbo.
E. Negrin.
 
Acerca (rom. cat. esp. port. acercar), v. a. Approcher, accoster, en Languedoc (cat. acostar), v. abourda, aproucha. (chap. acercá, arrimá, apropá.)
Se conj. comme cerca.
Acerco-lou, accoste-le. 
S' acerca, v. r. S' approcher. 
Tabé toutos s' en acercavon. 
P. de Gembloux.
Lou loup s' acerquèt mai. 
ID. 
Acercat, acercado, part. Approché, approchée, accosté, accostée. 
D' un chi sauvatge es acercat. 
ID.
R. à, cerco. 
Acerco, s. f. Approche, v. aproche. 
Predigués pas jamai l' acerco dau malur. 
P. de Gembloux.
R. acerca. 
Acero, v. aquelo; acerò, v. acò-d'eila.
 
Acerta, Acerti (l.), Assarta (lim.), (rom. cat. esp. port. acertar, it. accertare), v. a. Certifier, assurer (cas. asertar, aserto; acertar; certificar, asegurar), v. afourti; rencontrer, deviner, réussir, v. capita.
L' on acerto que, on assure que. (chap. assertá, si la enserto la endivino)
Acerta, acertat (l.), acertado, part. Assuré, assurée; réussi, réussie. 
Ai acerta 'n fort numerò, j' ai tiré un fort numéro; (chap. hay assertat o ensertat un bon número.) cop bèn acerta, coup bien réussi. R. à, cert. 
 
Acertamen (rom. acertamen, cat. acert, esp. acertamiento, - aserto - it. acertamento), s. m. Affirmation, assurance, preuve, v. asseguranço. 
R. acerta.
 
Acertana (rom. acertenar, v. fr. acertainer), v. a. Rendre certain, convaincre (chap. convense), v. assegura (chap. assegurá).
Acertana, acertanat (l.), acertanado, part. et adj. Convaincu, convaincue. R. à, certan (fr. certain).
 
Acès, Achès (l.), Accès (g. cat.), Cès (querc.), (esp. port. acceso, it. accesso, lat. accessus), s. m. Accès, v. abord; abri, en Gascogne, 
v. sousto, recès; redoublement de fièvre, v. ranfort, recoupamen. 
Boutas-nous à l' acès (Jasmin), abritez-nous; à l' acès d' un auba (F. de Cortète), à l' ombre d' un saule; fèbre d' acès, fièvre intermittente. 
Acèsses, achèsses, plur. lang. d' acès.
PROV. Lis acès d' avoust 
Duron un an o dous.
 
Acessa (rom. asessar), v. n. Se mettre à l' abri, v. assousta, abriga. 
Acèsse, acèsses, acèsso, acessan, acessas, acèsson. R. acès.
 
Acèssi, Accèssit (l.), (cat. lat. accessit), (cas. accésit, premio, mención honorífica) s. m. Accessit, mention honorable, v. mencioun.
Avié gagna lou premier accèssit. 
ARM. PROUV. 
 
Acessible, Accessible (l.), Accessiblo (cat. accessible, esp. accesible, it. accessibile, lat. accessibilis), adj. Accessible, v. abourdable, 
aprouchable. 
Soun aspresso gaire acessiblo.
Calendau. 
 
Acessioun, Acessien (m.), Accessiéu (l. g.), (rom. cat. accessió, esp. accesión, it. accessione, lat. accessio, accessionis), s. f. t. sc. Accession. 
 
Acessòri, Accessòri (l. G.), òrio, òri, (rom. cat. accessori, esp. accesorio, it. port. accessorio, b. lat. accessorius), adj. et s. m. Accessoire; soin minutieux, détail, circonlocution, embarras, v. bescountour. 
Que d' acessòri! que d' attirail! 
Nou pèr naturau ajutòri, 
Mès coumo pèr un accessòri.
G. D' Astros.
 
Acessourimen (cat. accessoriment, it. port. accessoriamente, esp. accesoriamente), adv. Accessoirement, incidemment. R. acessòri. 
Aceste, acesto, v. aqueste, aquesto; acet, ero, v. aquéu, aquelo.
 
Aceta, Acepta, Accepta (l.), (rom. cat. acceptar, esp. aceptar, port. aceitar, it. accettare, lat. acceptare), (chap. asseptá o acseptá; yo assepto, asseptes, assepte, asseptem o asseptam, asseptéu o asseptáu, assepten) v. a. Accepter, v. recebre (chap. ressibí).
Acète, acètes, acèto, acetan, acetas, acèton, ou (l.) accèpti, accèptes, etc. 
Acò s' acèto (leo acèlo) pas, on ne doit pas accepter cela. 
Acetas toui de couor ço que lou couor vous douno.
J. Rancher.
E li segnour courtés acèton lou presènt. 
F. Gras.
Aceta, acceptat (l.), ado, part. Accepté, acceptée; pour excepté, v. ciceta. 
 
Acetable, Acceptable (l.), Aceptaple (l.g.), Acceptablo, Acceptaplo (cat. acceptable, esp. aceptable, it. accettabile, lat. acceptabilis), adj. Acceptable.
Tóutis les ciéutadins soun acceptables pèr toutos las dignitats. 
A. Faidit.
 
Acetacioun, Acetacien (m.), Acceptaciéu (l.g.), (cat. acceptació, rom. acceptamen, esp. aceptación, port. aceitação, it. accettazione, 
lat. acceptatio; acceptationis), s. f. Acceptation. 
Manda soun acetacioun. 
C. de Villeneuve. 
R. aceta.
Acetaire, Acceptaire (l.), arello, airo, (cat. acceptador, esp. aceptador, port. aceitador, it. accettatore), s. Celui, celle qui accepte, accepteur. 
L' acetaire d' uno letro de change, l' accepteur d' une lettre de change. R. aceta.
 
Aceti, Acetic (l.), Acetico (cat. acetich, it. acetico, esp. acético), adj. t. sc. Acétique. 
Acide aceti, acide acétique. (cas. ácido acético.) 
 
Acetous, Acetouso, Acetouo (m.), (rom. cat. acetos (leo acelos), esp. port. it. acetoso, lat. acetosus), adj. Acéteux, acéteuse, aigre, v. aigre, aisse, espoun. (cas. + agrio, vinagre.)
 
Acetouso, Acetouo (m.), Acitouro, Citouro (a.), (it. lat. acetosa), s. l. Oseille, oseille ronde, plante, v. eigreto. R. acelous.
 
Ach, At (b.), (esp. hasta), prép. Au, à la, en Gascogne (Azaïs), v. à, cach.
Ach oustau, à la maison; ach (couslal) coustat, au côté.
 
Ach, Aich, interj. Aïe, ouf, cri de douleur ou de surprise, en Gascogne, v. ai, houi. R. aisso.
 
Acha (rom. ayssar, it. acciare, lat. asciare), v. a. Hacher, v. chapla, capoula; pour avoir, prendre, v. aja. 
Me farièu acha, je me ferais hacher. 
Acha, achat (l. g.), achado, part. et adj. Haché, hachée. R. acho, aisso. 
Acha, v. à cha; achaba, v. acaba; achabala, v. acabala; achabènço, v. chabènço. 
Achabi, Achavi (d.), Acavi (l.), v. a. Perdre, éloigner, égarer, dissiper, en Forez, v. chabi; gaspiller, achever, v. acaba. 
Se conj. comme chabi. 
S' achabi (it. accivirsi, b. lat. acapere), v. r. Se procurer, se pourvoir de, v. acampa.
S' achabi uno femo, prendre femme; s' es achabi un ase, il s' est pourvu d' un âne. R. à, chabi.
Achabrida, v. cabrida. 
 
Achadis, Achis, s. m. Hachis, v. archipol. 
Dam l' achis à l' estoufaduro
E le pastis à punto d' al.
P . Goudelin. 
R. acha. 
 
Achado, s. f. Ce qu' on hache en une fois, hachis, v. capoulado. R. acha.
 
Achadou, s. m. Hachoir, v. cabussèu, platello, picadouiro. 
Coutèu achadou, grand couteau à hacher. R. acha.
 
Achaire, Acharello, Achairo (l. g.), s. Celui, celle qui hache, v. chaplaire; hachoir, v. taiadou. (chap. talladó) R. acha. 
 
Achalanda, Achalandi (d.), v. a. Achalander, v. acandoula, apratica, aparrouquia, avouga.
Farai ço que pourrai pèr que bèn t' achalandes. 
A. Crousillat.
Achalanda, achalandado, part. et adj. Achalandé, achalandée. R. à, chaland.
Achalandaire, Achalandarello, Achalandairo, S. Celui, celle qui achalande, v. acandoulaire. R. achalanda. 
Achalena, achalina, v. acalina; achamina, v. acamina; achamouti, v. agamouti; achamp, v. acamp; achampa, v. acampa; achampassi, v. 
acampassi; achampeira, v. champeira; achampestri, v. acampestri.
 
Achampi (S'), Se Champi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. acampassi; s' attacher à quelque chose, s' opiniâtrer, v. achini. 
Achampi, achampido, part. et adj. Inculte; tenace, opiniâtre. 
Bèn achampi, terrain abandonné. R. à, champ.
Achana, v. acana; achanaire, v. acanaire; achanau, v. chanau; achanavouiro, v. acanadouiro; achanço, v. cance.
 
Achancri, v. a. Ronger comme un chancre, v. rousiga. 
(chap. rossegá, rossigá com un cáncer; cangrejo)
La luno achancris li pèiro, dicton et croyance populaire.
S' achangri, v. r. Être attaqué du chancre.
Achancri, Achancrido, part. et adj. Rongé par le chancre, R. à, chancre.
(N. E. Ver cranch en Ramon Lull.)
 
Achancrimen, s. m. Érosion, v. rousigaduro. R. achancri. 
Achandoura, v. acandoula; achanela, v. acalina; achanta, v. echanta. 
 
Achapa, Achaupa (rh.) Chapa (it. acchiappare), v. a. Attraper, faire tomber dans le piège, tromper, v. arrapa.
PROV. Noun te prèsses, senoun pèr achapa li niero.
S' achapa, v. r. S' attraper, trouver chapechute. 
Achapo-t'aquèu, attrape ce coup. 
Achapa, achapat (l.), achapado, part. Attrapé, attrapée, heurté, heurtée. 
Mai tu m' as bèn mies achapat.
Valeton.
R. aclapa.
 
Achapadou, s. m. Attrape, piège, v. leco. R. achapa.
 
Achapaire, Achaparello, Achapairo, s. Celui, celle qui tend des pièges, trompeur, trompeuse, v. enganaire, agouraire. R. achapa.
 
Achapatòri, s. m. Attrapoire, pierre d' achoppement, v. acipadou, atrapatòri. (chap. lloseta y culla; trampa, ratera: lloseta y culla)
Lou mounde es plen d' achapatòri.
A. Crousillat. 
R. achapa. 
Achapte, achaptèl, v. acate. 
 
Achard, Etchard (b.), Acher (auv.), (noms all. Ascher, Atger, nom b. lat. Aggiardus) n. p. Achard, Achardy, Etchard, Acher, Aché, Agier, noms de fam. mérid.
Lou dóutour Achard, Claude-François Achard, de Marseille (1751-1809), auteur d' un Vocabulaire provençal (Marseille, 1785) et d' une 
Biographie des hommes illustres de la Provence; Sant-Achard, Saint-Achard (Isère), nom de lieu.
Achardit pour ah! s' ardit; acharla, v. acaloura; acharna, acharni, v. acarna, acarni; achas pour agachas, v. agacha; achas pour ajas, agués; achassa, v. ajassa; achat, v. eissado.
 
Achat, Achate (lim.), Achèt (rh.), (it. incetta, b. lat. acaptum, achetum), s. m. Achat, v. croumpo.
As fa 'n paure achat, tu as fait une mauvaise acquisition. R. achata.
 
Achata, Chata (auv.), Acheta (rh.), Cheta, Achita (d.), Chota (lim.), (rom. acaptar, it. incettare, b. lat. acaptare, achaptare), 
v. a. Acheter, v. croumpa, (chap. crompá, comprá), afita. 
Quau te counèis pas, que t' achate, (cas. el que no te conozca, que te compre, como en el cuento de Juan Valera) se dit à quelqu'un dont l' extérieur trompe; li Prouvençau achatarien (leo achalarien) li fèsto, les Provençaux aiment beaucoup les fêtes; li femo s' achaton, on ne déroge pas en épousant une femme pour sa beauté.
Pèr n' achata n' a plus d' argènt.
C. Blaze. 
Achata, achatat (l.), achatado, part. Acheté, achetée. R. acata 2.
 
Achataire, Achetaire (rh.), arello, airo (b. lat. achaptator), 
s. Acheteur, acheteuse v. croumpaire. (chap. compradó, crompadó)
I' a mai de vendèire que d' achataire, il y a plus de vendeurs que d' acheteurs. (chap. ñan mes venedós que compradós.) 
S' atroubavo plus d' achataire.
P. Giéra. 
R. achata.
Achate, v. acate; achati, v. agati.
 
Achatourli (S'), v. r. Devenir amoureux des jeunes filles.
Moun cor s' achatourlis. 
J. Roumanille. 
Achatourli, Achatourlido. part. et adj. Qui aime, qui recherche les jeunes filles.
Dins nòsti vers achatourli
Es pièi cantado e recantado. 
ARM. PROUV. 
L' autour di Sounjarello 
Querèlo 
Mi vers achatourli. 
A. Mathieu.
R. à, chato.
(N. E. En el texto se encuentran muchas “l” que tienen que ser “t”, por ejemplo, leo “chalo”)
Achaua, v. acaloura.
 
Achauma, Achaumi, v. a. Réunir les brebis pour les faire reposer pendant la chaleur. 
S' achauma, s' achaumi, v. r. Cesser de manger, se reposer pendant la chaleur, en parlant des troupeaux.
La terro aperalin s' achaumo dins l' oumbrun.
C. Bagnol. 
A sounda lou mau-cor ounte vau m' achaumi.
Calendau. 
Achauma, achaumado, part. et adj. Qui repose.
Destousco aperalin li troupèu achauma.
Mirèio. 
R. à, chaumo.
 
Achaume, n. p. Achaume, Achalme, nom de fam. PROV. R. Ansèume? 
Achaumouti, v. agamouti: achaupa, v. achapa; achaura, v. acaloura; achaus, v. caus. 
 
Achavani (S'), v. r. Se mettre à l' orage, v. enauragi, encabana, entrouni. Achavani, achavanido, part. et adj. Chargé d' orages, orageux, orageuse. Car lou mounde es achavani. 
Isclo d' or.
De-longo achavani pèr de flot d' amaresso. 
R. Marcelin. 
R. à, chavano.
Achavi, v. achabi; ache pour atge, age; ache pour age, ague; ache, v. aisso; acheita, v. asseta.
 
Achen, s. m. L' Achen, montagne des environs de Draguignan (Var). 
Achen pour agen, aguen; acheri, v. esquiròu. (chap. esquirol; ardilla) 
 
Acheroun (rom. lat. Acheron, it. port. Acheronte), s. m. L' Achéron, fleuve infernal. (cas. Aqueronte, río del infierno.)
A franqui lou negre Acheroun.
H. Morel. 
Lou jour que toun bèl uelh au founs de ma courado 
Dounèt lou cop mourtau, aniéu troubar Caroun, (Caronte, barquero)
Afin de mi passar las ribos d' Acheroun. 
La Bellaudière. 
Achès, achèsses, v. acès; achès, achèsse, achèsson, pour agués, aguèsse, aguèsson; achèt pour agèt, aguè; achèt, v. achat; acheta,
v. achata; acheti, v. agati; acheto, v. eisseto; achi, achiéu, v. eici.
 
Achicouti, v. a. Rapetisser, en Guienne, v. apichouti. R. à, chicot, chic. 
Achiéula, v. acula. (chap. fés chicotet, fés menudet.)
 
Achile, Achille (l.), Chiloun, Chilou (it. Achille, rom. lat. Achilles), n. d' h. Achille. (cas. Aquiles) 
Digas-ié qu' avès mau de cor 
De vèire Achile sènso vèsto. 
AD. Dumas.
Qui sauriò ço qu' Achilles èro 
Sense le bèl esprit d' Oumèro? (Homero; Homer) 
P. Goudelin.
Vous avès melhou fach qu' Achilles. 
D. Sage.
Achilhou, v. sengloun. 
 
Achiliéu (rom. cat. Achilleu, lat. Achilleus), n. d' h. Achillée.
Sant Achiliéu, saint Achillée, martyrisé à Valence (Drôme) en 212. Le mystère des saints Félix, Fortunat et Achillée, joué à Valence en 1524 pour la dernière fois, s' y jouait tous les vingt-cinq ans de temps immémorial. 
 
Achina, v. a. Hacher menu, en Limousin, v. capoula. R. acha. 
 
Achina, v. a. Poursuivre une femelle, en Dauphiné, v. coucha, segui. (chap. seguí, perseguí, acassá) 
R. à, chino. 
Achinca, v. aguincha.
 
Achini, Acheni (esp. achinar, it. accanire), v. a. Acagnarder, acoquiner, attacher avec excès, v. afisca, óupigna. 
Achinisse, Achinisses, Achinis, Achinissèn, Achinissès, Achinisson.
Aquèu rouman vous achinis, ce roman attache beaucoup. 
S' achini, v. r. S' opiniâtrer à une chose, v. encagna, atissa.
Achini, achinido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée, opiniâtre, opiniâtrée.
Couquin d' or, quand t' avèn, nous tènes achini.
J. Roumanille. 
Em' uno ensistanço achinido.
J. Désanat.
R. à, chin.
 
Achinimen, s. m. Application opiniâtre, attention excessive, v. afiscacioun. R. achini.
 
Achinissènt, Achinissènto, adj. Qui acoquine, qui attache trop, absorbant, absorbante. R. achini. 
 
Achinouta, v. n. Chienner, mettre bas, en Velay, v. cadela, cagnouta. R. à, chin, chenoto. 
 
Achintre (nom it. Archinto), n. p. Achintre, nom de fam. PROV. 
Achipa, v. acipa; achipelle, v. ausipèlo, erisipèlo; achipouta, v. chipouta. 
 
Achiqueta, v. a. Déchiqueter, charcuter, v. chicouta. R. à, chiquet.
Achira, v. aqueirado; achis, v. achadis; achita, v. achata; achital, v. eicito; achiu, v. eici.
 
Acho, Ato (l.), (rom. lat. acta), s. f. Attitude, geste, en mauvaise
part, dans les Alpes, v. gestas. 
Acho pour agacho, v. agacha; acho pour ajo, impér. du v. aja; acho, v. aisso; achoio, v. anchoio; achonce, v. cance. 
 
Achopi, Ochopi, Chopi, s. f. et m. Hachereau emmanché au bout d' une perche, à Limoges, v. gibo, visplo. "Ce terme nous semble formé de acho et de àpi, deux mots qui signifient hache." (Ruben). Nous croyons plutôt qu' il est formé de acho, hache, et de pi, pic.
 
Achou, Achoui, s. m. Onomatopée de l' éternuement, v. esternut. (chap. estornut; estornudá; estornudo, estornudes, estornude, estornudem o estornudam, estornudéu o estornudáu, estornuden.) 
Lacho un segound achoui, puei la farço es jugado.
Siga. 
Achou, achoun, v. eissoun; achouca, v. ajouca. 
 
Achoua, Choua (gasc. Chou! cri pour arrêter), v. n. t. de mar. Échouer, v. arena, encala. 
Fau prene la partego, 
Pulèu que d' achoua. 
M. de Truchet. 
R. à, chou. 
 
Achoufa, Ajoufa, Achoupa, Achóupa (it. acciuffare, prendre aux cheveux), v. a. Harper, accrocher, attraper, (chap. enchampá), v. agafa (cat. agafar), achapa.
Sens perdre tems, l' achoufo e s' encamino. 
B. Floret.
E d' ome grand coume uno tourre
Souvènt se veson achóupa.
J. Désanat.
Lèu-lèu declaron la guerro 
E mi vènon achoupa.
Lou Tron de l' Èr.
S' achoupa, v. r. S' attraper, en Forez, v. arrapa. R. à, tufo.
 
Achouma, v. a. Étêter un arbre, en Gascogne, v. acouta, escabassa. 
R. à, soum, ou acima. (chap. escamochá, descapsá, tallá lo cap, despuntá.)
 
Achourra, v. a. Mettre la face contre terre, v. abouca, amourra.
(chap. amorrá; yo me amorro, te amorres, se amorre, mos amorrem o amorram, tos amorréu o amorráu, amorren. Abocá, abocás un topí, tombá en la boca contra enterra; abocá un sac adins de un atre.)
R. à, chourra.
 
Achourri (S'), v. r. Se laisser choir sur son séant et y rester dans le mutisme, tomber dans la prostration, v. amudi. (cas. enmudecer) 
R. à, chourro. 
Achuausa, v. assuausa; achuda, v. ajuda; achut, (achudá, achut, a Vallchunquera, Valjunquera, La Fresneda) v. eissuc; achuta, v. assuta.
 
Aci (suisse ichi, pousser des cris de joie, lat. accire, ascire, appeler, attirer), v. a. Saillir une femelle, v. ani, lusi. 
Se faire aci, être en rut, en parlant des chèvres. 
Aci, v. eici; aci, v. veici; aciala, v. acela; acibada, v. acivada. 
 
Acide, Acido (rom. aci, cat. esp. port. it. acido, lat. acidus), adj. et s. t. sc. Acide, v. aisse, acetous, espoun. (cas. ácido; chap. ássit)
Un acide, un acide.
Saran court vòsti jour acide.
S. Lambert.
Acidènt, Aucidènt, Accident (l.), (rom. cat. accident, esp. port. it. accidente, lat. accidens, accidentis), s. m. Accident, v. afragnènt, 
auvàri; convulsion apoplectique; apoplexie, v. subè. (chap. acsidén, ambolia, embolia, ictus; apoplejía, derrame serebral, pujada de sang, convulsións, patatús.)
Avè d' aucidènt, avoir des convulsions; aucidènt de gouteto, épilepsie des enfants; qu' un aucidènt me vire se, sorte d' imprécation.
 
Acidentalamen, Accidentalomen (l.), (rom. cat. accidentalmen, esp. port. it. accidentalmente), (chap. acsidentalmen) adv. Accidentellement, v. pèr escasènço. R. acidentau.
 
Acidentau, Acidental (l.), Acidentalo, (rom. cat. esp. port. accidental, it. accidentale, lat. accidentalis). adj. Accidentel, accidentelle. 
Lou fa dièsi acidentau. 
F. Vidal.
Caduno d' aquèlei noto acidentalo s' arrescontro dins lei tres numerò venènt. 
ID. 
R. acidènt. 
 
Acideta, Acidetat (l. g.), (cat. aciditat, it. acidità, lat. aciditas, aciditatis), 
s. f. Acidité, v. eigrige (chap. agró, de agre). (cas. acidez; chap. assidés.)
 
Acidula (cat. esp. port. acidular, du lat. acidulus), v. a. t. sc. Aciduler, v. eneigri. 
 
Acié, Arcié (rh.), Aciè (l.), Acèi (auv. bord.), Acè (b.), Aci (d.), 
(rom. acer, ascyr, asser, cat. acer, asser, it. acciajo, esp. acero, b. lat. 
aceir, aciare, acerium, lat. acioeris), s. m. Acier, v. fèr-sedat; couteau, 
v. coutèu; Assier, Dassier, Dacier, Darcier, noms de fam. mérid. 
A 'n pougnet d' aciè d' Alemagno, il a un poignet de fer; vièi arcié, vieille personne qui a eu des aventures; la Roco-d'Arcié, nom que portent certains rochers à pic, dans les pays de montagne. Les seigneurs de Crussol (Ardèche) prenaient le titre de barons d' Acier, par corruption d' Apchier (Lozère), dont ils avaient la seigneurie; l' elenisto Dacié, l' helléniste André Dacier, né à Castres (Tarn).
Acieira, v. aceira; aciela, v. acela; acien, aciéu, v. acioun; aciéu, v. eici; aciéuna, v. assiéuna. 
 
Acima (esp. cimar - subir hasta la cima -, it. accimare, b. lat. aczimare), v. a. Aller jusqu' à la cime, achever, v. acaba; écimer, v. descapela, descima. 
Acima 'n debas, faire la pointe d' un bas; acima 'no garbiero, terminer un gerbier en pointe.
Acimant, alos desplegados, nostre drapèu. 
A. Faurès. 
Acima, acimat (l.), acimado, part. et adj. Dont la cime est élevée; achevé, achevée; écimé, écimée. 
Tal èro aquel vilage acimat pèr la pèsto. 
J. Sans. 
R. à, cimo. 
Acimata, v. descima. 
 
Acimela, Acimerla et Acimberla (l.), v. a. Percher, jucher, hisser, 
v. encimela, quiha. Acimelle, acimelles, acimello, acimelan, acimelas, acimellon. 
S' acimela, v. r. Se jucher. 
S' acimerlo en nis d' agasso. 
Lafare-Alais. 
Acimela, Acimerlat (l.), Cimerlat, ado, part. et adj. Perché, perchée, juché, juchée, élevé, élevée. 
E reluco lou bedigas 
Qu' acimela toujour bramavo.
L. Roumieux. 
R. à, cimello, cimèu. 
 
Acinas, Acinié, Cinié, Cinas, Cinat, Arcinat, s. m. Aubépine, v. aubespin, cenelié, peretiè. R. acino. 
Acindabans (g.) pour aci en davans, dorènavant (chap. de ara en abán), v. eici.
 
Acinello, Cinello, Acenello, Ancenello, Ansanello (rouerg.), Aussanello, Sanello, Arsanèro (périg.), (v. fr. Cenelle), s. f. Baie d' aubépine (Cratægus), v. poumeto; baie de houx, v. grèule; fruit du buis, v. oulo. 
(chap. baya del grévol; Ilex aquifolium, fam. aquifoliáceas; cas. acebo)
Sèmblo uno sanello, il est maigre comme un clou.
Sus l' ansanello esclato un rouge pus founsat. 
C. Peyrot.
R. acino.
 
Acino, Arcino, Cino, Arsano (ariég), (it. acino, lat. acina), s. f. Baie d' aubépine, v. acinello, graneto, pereto.
S' anèren sus la mountagno
Manja arsanos e abajous.
CH. POP.
Acins, v. çasins.
 
Acinsa, Acissa (d.), v. a. Apprêter, disposer, v. alesti; haler, exciter un chien, v. ahissa. 
R. à, cinso. 
 
Acioun, Acien (m.), Aciéu (d.), Acciéu (l.g.), Acciou (b.), 
(rom. accio, cat. acció, esp. acción, it. azione, lat. actio, actionis), s. f. 
Action, v. agi; part d' intérêt, v. quirat; emportement, colère, v. sacrebièu.
Acioun de gràci, action de grâces (cas. acción de gracias; inglés. thanksgiving day); malo acioun, mauvaise action; li bòni, li marrìdis acioun, les bonnes, les mauvaises actions; ai acioun sus éu, j' ai action contre lui; quinto acioun m' as fa! quel tour tu m' as joué! es toujour en acioun, il est toujours en mouvement (cas. está siempre – lit. todos los días - en movimiento); l' acioun me sufoco (cas. me sofoca), la vivacité (cas. vivacidad) me surmonte. (sobrepuja, lit. “sobremonta”)
Vous l' avès mes en talo acioun 
E sa coulèro tant móugudo. 
C. Brueys.
Parlas embé mouderaciéu, (cat. parlas : parles amb moderació)
Aici se parlo sens acciéu. 
N. Fizes. 
PROV. Cadun es coume sis acioun lou fan. (ses : cas. sus; les seves cat. modern: cascú és com les seves accions el fan) (chap. Cadaú es com les seues acsións lo fan.)
 
Aciouna, Acciouna (l. G.), Aciéuna (lim.), (cat. esp. accionar, b. lat. actionare), v. a. Actionner, v. assigna; donner de l' activité, v. boulega. 
Aciouna, acciounat (l.), ado, part. et adj. Actionné, actionnée; qui travaille activement. (cas. activo, activa, que trabaja activamente.)
Aciounado, Babèu fielavo. 
M. Trussy. 
R. acioun.
 
Aciounamen, Aciéunamen (lim.), s. m. Poursuite en justice.
R. aciouna.
 
Aciounàri, Acciounàri (l. G ), Aciéunàri (lim.), (cat. accionari, port. accionario , it. azionario, b. lat. actionarius), s. m. Actionnaire, 
v. parsounié. (cas. accionario, como reaccionario)
Leis aciounàri de nouesto fueio si soun acampa dimenche passa.
Lou Tron de l' Èr.
R. acioun.
 
Aciout, adj. m. Actif, dispos, alerte (Sauvages), v. atiéu. 
 
Acip, s. m. Heurt, choc, pierre de scandale, v. tane, tuert, tru; prise, capture, v. piho.
Doulènt e matrassa pèr tal acip.
Calendau. 
R. acipa.
 
Acipa, Achipa (l.), Açupa, Supa (lim.), Chiéupa (d.), (rom. acupar, all. schuppen), v. a. Chopper, heurter; choquer, scandaliser, v. chaupa, truca, turta; rencontrer, attraper, surprendre, v. aganta, encapa: gripper, saisir, gober, v. cipa. 
Tout l' acipo, tout le scandalise; se t' acipe, si je t' attrape;
se lous supas, amagas-vous (Favre), si vous les rencontrez, cachez-vous. (chap. si te enchampo, verbo enchampá; enchampo, enchampes, enchampe, enchampem o enchampam, enchampéu o enchampáu, enchampen; amagas-vous : amagueutos.)
S' acipa, v. r. Se heurter, se donner un coup en marchant; se rencontrer; cosser, en parlant des béliers; s' abattre, en parlant d' un cheval; se scandaliser; v. arteia. 
En que t' acipes? de quoi te formalises-tu? nous aciperian, nous acipèn (l.), nous nous heurtâmes nez à nez. 
Trop souvènt peréu s' acipant. 
A. Crousillat. 
PROV. Qu cour en camin peiregous, es un asard se noun s' acipo.
- Qu s' acipo e noun cais, avanço camin. (chap. lo que entropesse y no cau, adelante, abanse camí; cas. el que tropieza y no se cae, avanza camino.)
Acipa, acipat (l.), acipado, part. et adj. Choppé, heurté, attrapé, attrapée. 
R. à, cep?
 
Acipado, Cipado, Acipa (a.), Supado (lim.), Acipo (Var),
(rom. sypada), s. f. Coup que l' on se donne en heurtant, choc, bronchade. v. arteiado, supelado, turtado; blessure, maladie, v. mau. 
Cadun fai d' acipado, chacun est sujet à broncher; douna 'no acipado, donner un coup.
As pas pòu, emé tei cambado, 
De douna quauqueis acipado? 
T. Gros.
S' èron sauva, franc de touto acipado. 
J.-F. Roux.
R. acipa.
 
Acipadou, Acipadouiro, adj. Sujet à chopper, à broncher. 
Li vièi soun acipadou, les vieillards sont sujets à faire des chutes.
R. acipa.
 
Acipadou, Acipadouiro, s. Pierre d' achoppement, chose où l' on se heurte, v. entravadis, nouiso. R. acipa.
Aciprès, v. ciprès; acira, v. aceira. 
 
Acisela, v. a. Terminer en ciseau, v. agusa.
Aciselle, aciselles, acisello, aciselan, aciselas, acisellon. 
S' acisela, v. r. Prendre la forme d' un ciseau; s' effiler, en parlant d' un instrument d' agriculture. (chap. pendre forma de estisora, afilá, afilás)
Acisela, aciselat (l.), aciselado, part. et adj. Terminé, en ciseau. R. à, cisèu. (ing. Scissors; cas. Tijera, tijeras)
 
Acissa (esp. azuzar, lat. acitare), (cas. azuzar) v. a. Haler un chien, 
v. acinsa, ahissa, cussa. 
Acitau, v. eicito; acitouro, v. acetouso; aciu, v. eici. 
 
Aciva (it. cibare, lat. incibare), v. a. Abecquer, appâter, en Dauphiné et Forez, v. abeca, arriba; donner à manger avec la main. R. acive. (cas. cebar : dar de comer - en abundancia; “dar de comer con la mano”)
(chap. sebá; doná de minjá en la ma, per ejemple, sibada a una ovella, com aquí baix, assibadá o assivadá, sivada o sibada)
 
Acivada, Acibada (l. G.), Encivada (rom. acivadar, cat. acibadar), 
v. a. Donner de l' avoine (chap. avena; no es igual que la sibada); enjôler quelqu'un, v. alisca; battre, rosser, v. ablada.
Mai nous reveiren mai,
E t' acivadarai.
L. Roumieux.
Acivada, Acibadat (l.), Acibadado, part. Pourvu d' avoine; rossé, rossée. 
Un chivau acivada de luen a d' alen, un cheval nourri à l' avoine depuis longtemps a du souffle. R. à, civado. (chap. un caball alimentat o nutrit en avena después de llarc tems, alene, bufe) 
 
Acivaire, Acivairis, s. Celui, celle qui donne à manger, v. arribaire. 
R. aciva. (cas. cebador, aquel o aquella que da de comer, ceba; en electricidad es una pieza de los tubos fluorescentes; chap. sebadó, sebadora, aquell o aquella que done de minjá, sebe; als tubos fluoresséns, una pessa.)
 
Acivamen, s. m. Action de donner à manger, v. arribage. R. aciva.
 
Acive (niç. et it. cibo, lat. cibus), s. m. Becquée, en Dauphiné, v. becado. Aclacha, v. aglaja. 
 
Aclafa (S'), (cat. aclofarse), v. r. Se courber, se blottir pour éviter un coup ou se cacher, dans l' Aude, v. aclata.
Aclafat coumo uno lèbre al jas, coumo uno clouco, tapi comme un lièvre au gite, comme une poule sur ses oeufs. R. aclapa. 
(chap. aclofá, aclofás, com una llebre al cau, com una lloca o cloca damún dels ous; yo me aclofo, aclofes, aclofe, aclofem o aclofam, acloféu o aclofáu, aclofen.)
 
 
Aclama (cat. esp. aclamar, it. lat. acclamare), (chap. aclamá) v. a. Acclamer, v. prouclama. (cas. proclamar; chap. proclamá.)
A-de-rèng aclamant e bramant quau lou meno.
A. Tavan.
Aclama, aclamat (l.), aclamado, part. et adj. Acclamé, acclamée. R. à, clama.
 
Aclamacioun, Aclamacien (m.), Aclamaciéu (l.), (cat. aclamació, esp. aclamación, it. acclamazione, lat. acclamatio, acclamationis), s. f. Acclamation, v. cridadèsto. 
Se te falié counta ço que la poupulasso 
Nous fai d' aclamacioun, n' auriéu jusqu' à deman. 
L. Roumieux. 
 
Aclamaire, Aclamarello, Aclamairo (cat. esp. aclamador), s. Celui, celle qui acclame, v. bramaire. (chap. bramadó, bramá) R. aclama.
 
Aclap (rom. aclap), s. m. Tas de pierres, entassement, v. clapas. R. aclapa. (chap. clapé de pedres.)
 
Aclapa, Acliapa (auv. d.), (rom. aclapar, b. lat. acclapare), v. a. Couvrir de pierres, enterrer, enfouir; recouvrir les sillons d' une terre emblavée et en briser les mottes, butter, v. enterra, caussa; accabler, v. ablasiga.
Aclapa 'n pous, combler un puits; aclapa de pesoto, enfouir des vesces en vert; aclapa lou fens, enfouir le fumier; aclapa de soutiso, accabler d' injures; aclapa lou fiò, couvrir le feu; aclapas-m'acò, ne parlons plus 
de cela.
Despièi que lou malur un jour nous aclapè. 
AD. Dumas.
PROV. Se lou cèu toumbo, nous aclapo tóuti.
S' aclapa, v. r. Se clapir, s' accroupir, se cacher, v. aclafa; tomber sur ses genoux, v. ageinouia (chap. aginollá, agenollá); s' affaisser, v. escagassa. 
Digo-me, bouié brave ome, 
Tu que semenes toun blad: (chap. tú que sembres ton, lo teu, blat) 
Fai la rego un pau plus grando
Pèr pousqué me i' aclapa. (chap. pousqué : pugué : poder)
CH. POP. 
Aclapa, aclapat (l.), aclapado, part. et adj. Enterré; enterrée, accablé, accablée, à bout de forces.
D' aclapa, étant blotti, tapi. R. à, clapo.
 
Aclapadis, s. m. Amas de ruines, murs écroulés, v. escoumbre (cas. escombro; chap. enruna), madran. 
As vièls aclapadis d' abadiès, de capellos. (chap. A les velles abadíes, capelles enrunades)
P. Félix. 
R. aclapa.
 
Aclapaduro, Acapladuro, s. f. Chose enterrée, enfouie. 
Dins la terro uno aclapaduro? 
La terro aquito èro trop duro.
Lou Tron de l' Èr.
R. aclapa.
 
Aclapage, Aclapàgi (m.), s. m. Action de couvrir, d' enterrer; plantes que l' on enfouit en vert comme engrais. R. aclapa.
 
Aclapaire, Aclaparello, Aclapairo, s. Celui, celle qui couvre, enterre, accable, fossoyeur, v. enterraire. (cas. enterrador; chap. enterradó)
L' aclapaire de Seloun. 
A. Crousillat. 
La man dis aclapaire, 
La man saunouso dóu plus fort.
G. B.-Wyse. 
R. aclapa.
 
Aclapant, Aclapanto, adj. Accablant, accablante, v. aclinant. 
Lou vieiounge aclapant. 
A. Crousillat. 
R. aclapa.
 
Aclapassa, v. a. Combler de pierres; entasser des pierres, amonceler, v. peirega (chap. pedregá, cas. granizar). 
Aclapasso en tavèls sa terraio groussièiro.
Lafare-Alais. 
Quand aclapasso e qu' entavello 
Pèr basti la Babèl nouvello. 
ID. 
R. à, clapas.
 
Aclapeira, v. a. Mettre des pierres en tas, entasser, v. amoulouna.
Aclapèire, aclapèires, aclapèiro, aclapeiran, aclapeiras, aclapèiron. 
(chap. aclaperá pedres; aclapero, aclaperes, aclapere, aclaperam o aclaperem, aclaperéu o aclaperáu, aclaperen; aclaperaría pedres hasta lo sel per a fé una nova Babel.)
Aclapeira, aclapeirado, (chap. aclaperat, aclaperada) part. Entassé, entassée, amoncelé, amoncelée. 
R. à, clapié. (chap. clapé, mun)
 
Aclapi, v. a. Battre un terrain, le piétiner, v. abardassi; couvrir, enterrer, entasser (lat. clepere), v. aclapa.
Aclapi, aclapido, part. Piétiné, piétinée, tassé, tassée, accroupi, accroupie. R. à, clap.
 
Aclapo-Mort, Aclapo-Mouert (m.), s. m. Fossoyeur, v. enterro-mort, toumbassiè. R. aclapa mort. (chap. aclaperamorts, enterradó, fossadó) 
 
Aclapouira, v. a. Couvrir d' un tas de pierres, lapider, v. aqueira.
Car pèr t' aclapouira 'mé ti quinge estafié 
A pèr ajudo enca cènt de si carbounié. 
F. Gras.
R. à, clapouiro.
 
Aclara (rom. aclariar, cat. esp. aclarar, port. acclarar, lat. acclarare), 
v. a. Eclairer, v. escleira, faire lume. (cas. hacer más claro, iluminar, esclarecer) (chap. aclarí : fé mes cla)
Que l' astre qu' es amount empéutat à la capo
Aclare aquel cami de ta nouvello estapo. 
J. Sans. 
R. à, clar.
 
Aclata, Clata (l.), Aglata, Acrata (a.), (rom. occultar, cat. esp. ocultar, lat. occultare), v. a. Baisser, courber, incliner, v. aclina; accabler, lapider, recouvrir, v. aclapa.
Aclata lou cap, baisser la tête; aclata si poulet, couvrir les poussins de ses ailes.
S' aclata, v. r. Se baisser pour passer quelque part, se courber, se blottir, se tapir, se cacher.
De l' ausi renega s' aclatè touto, en l' entendant jurer, elle se blottit; aclato, aclato, se dit à une poule pour l' inviter à se laisser prendre.
Timido flou que sèmbles t' aclata. 
H. Roch.
Móunti dins un crambot vesi dal galata
Ount caliò, tout cap-nud, de miech-pan s' aclata. 
L. Vestrepain.
Part vers la chato 
Que dins lou mas vesin s' aglato. 
F. Gras.
Aclata, aclatat (l.), aclatado, part. Blotti, blottie. Courbé, courbée.
L' un sus l' autre aclata, souscavon sèns res dire.
A. Arnavielle. 
 
Aclenca, Clunca (g.), Acliucha (Velay), Clenta (l.), Clincha (m.), v. a. et n. Incliner, pencher, en Languedoc, v. aclina, cranca.
Aclenque, aclenques, aclenco, aclencan, aclencas, aclencon. 
S' aclenca, v. r. S' incliner, se pencher. 
Davans sa majestat s' aclenco. (cas. delante de su majestad se inclina; chap. Debán de sa majestat se incline, se belque)
A. Villié.
Aclenca, aclencat (l.), aclencado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; dépéri, dépérie, vieilli, vieillie, usé, usée. (cas. inclinado, inclinada; chap. inclinat, inclinada, agüelit, agüelida &c.)
Aclenca sus lou couide, accoudé. R. à, clenc.
 
Aclimata (cat. esp. aclimatar), v. a. Acclimater. 
S' aclimata, v. r. S' acclimater. (chap. aclimatá, aclimatás)
Trovo lou soulèu bon, s' aclimato e se plais. 
A. Tavan.
Aclimata, aclimatat (l.), aclimatado, part. et adj. Acclimaté, acclimatée. 
Lou tèms es aclimata à la plueio, la température est à la pluie.
Atal aclimatat, nostre rafe es d' un biais 
Que douze dins un sac cargon un porto-fais.
Debar. 
R. à, climat.
 
Aclimatacioun, Aclimatacien (m.), Aclimataciéu (l. g.), (esp. aclimatación), s. f. Acclimatation. (chap. aclimatassió)
La Soucieta d' Aclimatacioun. 
ARM. PROUV. 
R. aclimata.
 
Aclin, Acli (l.), Aclino (rom. acli, aclé, it. acclino, lat. acclinis), adj. Enclin, v. sujèt; soumis, soumise, (cas. sumiso, sumisa, sometido, sometida; chap. sumís, sumisa, sometut, sometuda) dévoué, dévouée, 
v. soumès. (sotsmés : sou : sous : sots : sota + mes : mettre : meter)
A canta sèmpre aclin.
R. Marcelin. 
Iéu vese l' enfantueio rèn qu' à mau faire aclino.
A. Crousillat.
 
Aclina, Aclena (l.), (rom. aclinar, it. lat. acclinare), v. a. Incliner; courber, pencher, v. clina; accabler, harasser, v. arrena. 
L' adrech vers la calanco aclino douçamen de bouscasses ramats.
X. de Ricard.
S' aclina, v. r. S' incliner, se pencher.
Nòstis espalo ensèn s' aclinon. 
Calendau. 
Aclina, aclinat (l.), aclinado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; courbatu, courbatue, brisé, brisée de fatigue. 
Siéu aclina, je suis éreinté.
De vielhesso aclinat.
J. de Valès. 
Regardas-la, fai gau, la chatouno aclinado. 
J. Roumanille. 
R. à, clin.
 
Aclinamen (rom. aclinamen), s. m. Inclination, penchant, v. empencho; soumission, v. soumessioun. (cas. inclinación, sumisión; chap. inclinassió, sumissió)
Un quicoumet d' aclinamen. 
X. de Ricard.
R. aclina.
 
Aclinant, Aclenant (l.), Aglenant (g.), anto, adj. Accablant, accablante, v. abimant. R. aclina.
Aclo, v. aiglo; aclo, v. asclo; acloumpi, v. acoumpli. 
 
Aclouti, v. a. Rendre uni, égaliser, aplanir, v. replana (chap. replaná, aplaná, igualá); caler, raffermir un meuble qui chancelle, v. clouta, enclouta. 
Acloutisse, acloutisses, acloutis, acloutissèn, acloutissès, acloutisson. 
Soustiho pèr aclouti, cale.
Aclouti, Acloutido, part. et adj. Uni, unie, aplani, aplanie. (chap. unit, unida, aplanat, aplanada)
Un releisset dóu ro mau aclouti èro soun lié.
Abbé Bresson. 
R. à, clot.
 
Acluca (rom. cat. aclucar), v. a. Fermer les yeux, bander les yeux, 
v. cluca. (chap. clucá los ulls; cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen)
Aclucat (l.), aclucado, part. Qui a les yeux fermés. R. à, cluco.
Acluca, aclucha, v. acucha.
 
Aclussi (S'), v. r. Manifester le besoin de couver, v. acouvassi. 
Galino aclussido, poule qui veut couver ou qui couve. R. à, clusso. 
(chap. gallina aclocada, allocada, polla que vol cová o que cove - los ous)
 
Acò, Acòs (g.), Acoto (m.), Cò (d.), Ca (lim.), (rom. aco, aquo, acquo, lat. quod), pron. dém. Cela, ça, v. eiçó. (aço, açò, açó, això, aixó, axò, axò, assò, assó; ixo) 
Acò vai aqui, c' est la conséquence; acò se saup (chap. assó se sap), on le sait; acò m' agrado, cela me plaît; vos acò? veux-tu cela? 
porge-m'acò, donne-moi ça; veirés acò, vous verrez; acò, o, pour cela, oui; acò, si, vraiment oui, oui-da; acò rai, (ixo rai) à cela ne tienne, d' accord! qu' es acò? qu' est-ce, qu' est-ce que c' est? locution qu' on emploie en proposant une énigme; qu' es acò, nom d' un genre de coiffure qui fut à la mode sous Louis XVI. C' était un panache de trois plumes, que les élégantes portaient derrière la tête, et c' est Marie-Antoinette qui l' appela ainsi, après qu' on lui eut expliqué la devise d' un gazettier nommé Marin, originaire de la Ciotat, qui était: Qu' es acò, Marin?
Te sies leissa faire acò, acò t' as daissat faire (l.)? tu t' es laissé faire cela? o b' acò (l.), oui certainement; acò 's acò, acò ei acò (lim.), c' est cela, très bien; es pas acò, acò 's pa' cò, ce n' est pas ça; acò se venié pas! s' il n' allait pas venir! acò 'cò (l.), ah! peste, ce n' es pas peu de chose.
Fau d' acò, il faut du quibus; avé d' acò, avoir de l' argent, des moyens; 
a forço d' acò, il a beaucoup d' adresse, d' esprit; es d' acò bèu, c' est du beau; d' acò fin, du distingué, du recherché; d' acò bon, du bonbon; d' acò dous, de la liqueur; es d' acò 'mè d' acò, c' est tout ce qu' on peut imaginer de meilleur; es pas d' acò bóusaru, mai a 'no bravo courpouro, il n' est pas ventru, mais il a une belle corpulence; èro pas d' acò tant vièi que l' autre, il n' était pas tout à fait si vieux que l' autre; countènt d' acò mièu, content de ce qui m' appartient; acò dis autre, le bien d' autrui; acò dóu vesin, la propriété du voisin; un d' acò, une chose dont on ne se rappelle pas le nom; prestas-me voste d' acò, prètez-moi votre chose; de que sèr aquèu d' acò? à quoi sert cet engin? acò de mai, acò mai, cela de plus, cela en plus.
Avè d' acò de, ressembler à; as d' acò de l' autre, tu es comme l' autre; a d' acò di fournigo, il fait comme les fourmis; faire acò de, faire comme, agir comme.
Coume acò, comme cela, couci-couci, à peu près, de cette façon; dins acò, dins tout acò, cependant, néanmoins; em' acò, emb' acò, end' acò, en sorte, puis, après, pourtant; em' acò adièu, et ce fut fini; et que ce 
soit fini; em' acò pas mai, et voilà tout.
Pèr acò, pracò (l. g.), pour cela, pourtant; rèn que pèr acò, pour cela seulement, pour ce motif exprès; es pèr acò que, c' est pourquoi; es poulido: pèr acò, se marido pas lèu, bien que jolie, elle ne se marie pas vite; pèr acò pamens, quoi qu' il en soit; per acò mens, si ce n' eût été cela. 
Es acò que disièu, c' est ce que je disais; es d' acò que plouravo, c' est pour cela qu' elle pleurait; es d' acò que sièu vengu, c' est pourquoi je suis venu; es d' acò que m' a rèn di, c' est à cause de cela qu' il ne m' a rien dit. (chap. es per naixó que no me ha dit res)
Acò 's pour acò es, c' est: acò 's à dire, acò qu' es (b.), c'est-à-dire; acò 
'ro pour acò èro, c' était; acò de pour à caso de, chez, v. encò.
PROV. Qu a acò, qu a aqui, 
chacun sent où le bât le blesse. 
Qu' es acò?
- Un ase sènso co, (chap. Qué es açó? - Un ase sense coa.)
réponse que l' on fait à un questionneur indiscret. (Com Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre fén encuestes sobre lo dialecte catalá)
Cò plòu, ca plou, il pleut, en Périgord; que fau-cò fa, que faut-il faire? id.; ca fai fre, il fait froid, id.
 
Acò-d'aqui, Cò-d'aqui (d.), Acò-qui (bord.), Acò-d'aquiéu, Aquerò (g.), Cò-d'ati (auv.), Co-qui (lim.), Caqui (périg.), pron. dém. qui précise mieux que le précédent la proximité d' une chose, ceci, v. eiçò.
Es acò-d'aqui, c' est cela même; coume acò-d'aqui, de cette façon-là; 
pèr acò-d'aqui, à cause de cela.
Iéu siéu pas tant badau pèr crèire acò-d'aqui. (català babau: Jo no soc pas tant babau per creura – creure – això d' aquí.)
A. Peyrol. 
D' acò-d'aqui, mounsegnour, iéu me dòli. 
A. Gaillard.
R. acò, de, aqui.
 
 
Acò-d'eila, Acò-d'Aia (Niç.), Cò-D'eilèi, Celèi (d.), Cò-d'alèi (auv.) Acerò (g.), pron. dém. qui indique l' éloignement, cela, v. acò.
Pren acò-d'eila, prends ce qui est là-bas. (chap. Pren alló de allá.) 
R. acò, de, cila. 
Aço, v. ah! ço; acò, v. eiçò; acoire, v. bouta-couire; acol, v. acòu.
 
Acomte, Acòmti (d.), Acoumte (l. g.), (rom. aconte), s. m. Acompte, v. pago.
Baia 'n acomte, donner un acompte. 
Mai pèr èstre segu demandavon d' acomte. 
L. Pélabon.
Aquéu lóugier acomte es pres que pèr la formo. 
J. Désanat.
R. à, comte.
 
Acord, Acòrdi (l.), Acouerd, Acouérdi (m.), Acouòrdi (a.), 
Arcord (b.), (rom. acort, accort, arcord, acordi, acordy, cat. acord, acordi, port. acordo, esp. acuerdo, it. accordo, b. lat. accordum, accordium), s. m. et f. Accord, harmonie; genre de poésie usité chez les Troubadours.
Acord! commandement à l' équipage pour voguer avec ensemble, v. seme; èstre d' acord ou d' acòrdi, être d' accord; soun pas d' acord, ils sont brouillés; siéu d' acord emé vous que, je conviens avec vous que; faire l' acord, se réconcilier; l' acord es fa ou es facho, l' accord est fait, la paix est faite; metès-vous d' acord, entendez-vous (chap. ficautos o fiqueutos de acord, enteneutos); d' un coumun acord, de commun accord; de bon acord, d' un consentement mutuel; acò 's pas nòstis acord, telles ne sont pas nos conventions; vièure d' acord coume lis abiho, (chap. viure de acord com les abelles) vivre en bonne intelligence; d' acord coume chin e cat, coume dos nose dins un sa (chap. Com lo gos y lo gat, com dos anous a dins de un sac), vivre comme chien et chat, en bisbille. 
Nautre avèn l' esperit proun fin 
(chap. natres o natros tenim lo esperit prou fi)
Pèr vous remetre lèu d' acòrdi.
C. Brueys.
PROV. Lis acord fan tout. 
- Canaio es lèu d' acord. 
- Quand li partido soun d' acòrdi, lis avoucat soun d' ase.
- Sigués d' acord, e Diéu fara plòure.
R. acourda.
 
Açoro (esp. Azores, it. Azzore), s. f. pl. Les Açores, îles de l' Océan. 
Acorse, acorses, acorso, indic. près. lim. du v. acoursa, acourcha.
(chap. acursá; acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)
 
Acort, Acorto (it. accorto, avisé), adj. Accort; accorte, v. engaubia.
Enfin prudènt e bèn acort, 
Lous embrassas sènso finesso. 
C. Brueys.
Pèr fauto d' èstre bèn acort, 
N' i' a proun que perdon sa fourtuno. 
ID. 
Car avès uno fremo acorto
Qu' es bello coumo lou soulèu.
ID. 
Emai avès la man acorto, 
La passas d' amount e d' avau.
ID. 
Açòs-en-la (d'), v. dès-en-lai. 
 
Acost, Acouest (m.), s. m. Action d' accoster, approche, accointance, v. abord. R. acousta. 
Acota, v. acouta. 
 
Acoto, Acotos, pron. dém. Cela; se dit emphatiquement pour acò, à Aix et Marseille; pour cale, étai, v. coto.
Acoto es uno bagatello. 
G. Zerbin. 
R. acò.
 
Acòu, Acol (l.), Acouel (m.), (b. lat. acoys, acoha), s. m. Mur de terrasse, gradin qui soutient un terrain en pente, v. bancau (chap. bancal), casèr, estanco. R. à, colo. 
Acou, v. acout; acouassa, acouata, v. acouvassa; acouassi, v. acouvassi; acoubida, v. counvida; acoubit, counvit. 
 
Acoubita, v. a. Achever un ouvrage, une entreprise, dans les Alpes, 
v. acaba, assouida.
R. acoubit, counvit. 
 
Acoubla, Acoupla (l. g.), (it. accoppiare), v. a. Accoupler, apparier, 
v. abina, aparia; coupler, v. encoubla. (cas. acoplar, aparejar; chap. acoplá, aparellá.)
Aquèu miòu acoublariè bèn lou mièu, ce mulet s' appareillerait bien avec le mien. 
S' acoubla, v. r. S' accoupler, s' apparier.
M' ensouvèn plus coume parlèron. 
Mai lou tout es que s' acoublèron. 
A. Autheman. 
Acoubla, acoublat (l.), acoublado, (chap. acoplada, aparellada) part. et adj. Accouplé, accouplée. 
Vous sias autant bèn acoublat.
C. Brueys.
R. à, couble. 
 
Acoublaire, Acouplaire (l.), arello, airo (it. accoppiatore), 
s. Celui, celle qui accouple, accoupleur; proxénète, v. poutingoun, trataire. R. acoubla. (cas. acoplador, proxeneta, tratante; chap. acopladó, acopladora; tratán de blanques.)
 
Acoublamen, Acouplomen (l. g.), (it. accopiamento), s. m. Accouplement, v. apariage. (cas. cópula, acoplamiento)
Acoublamen divin. (chap. acoplamén, aparellamén, cojunta)
J.-J. Bonnet.
R. acoubla.
 
Acoucara, Acoucari, Acoucardi, v. a. Acoquiner, v. abóumiani, agusi. 
S' acoucara, s' acoucari, v. r. S' acoquiner; s' encanailler, prendre les habitudes des gueux, des truands. 
PROV. S' acoucari coume un caraco. 
Acoucari, acoucarit (l.), acoucarido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, affolé, affolée. 
Se n' èron tant acoucarits 
Coustantin, Teoudòsi. (Constantino, Constantín, Teodosio)
O. Bringuier. 
R. à, coucaro. 
 
Acoucha, Acouja (d.), Acouija (lim.), Acouenja (Velay), v. a. et n. Accoucher, v. leva.
Elo acouchè d' un fort poulit enfant. (chap. Ella va parí un chiquet ben majo.)
N. Saboly.
S' acoucha, v. r. Accoucher, v. ajaire, creatura, enfanta, pari, partouri, meinada. (chap. tindre una criatura, parí)
Sa femo èro subre acoucha, èro au plen jour de s' acoucha, sa femme était au terme; s' acouchè d' un drole, elle accoucha d' un garçon.
Que s' acouchè lèu d' un tresor. 
Que remounte touto la Franço. 
17e siècle. 
Acouchado, part. adj. et s. f. Accouchée, v. jacènt, penairis. 
Messo d' acouchado, messe de relevailles. 
Ai parla d' uno acouchado,
Mai n' ai res pouscu touca. 
S. Lambert.
Es bello coume uno acouchado, elle est parée comme une accouchée; faire l' acouchado, garder le lit par sensualité. R. à, coucho 1.
 
Acoucha, Acouita (l. g.), (rom. acoitar), v. a. Presser, pourchasser, 
v. coucha, coussaia. 
S' acoucha, v. r. Se hâter, v. despacha. 
T' acouites d' èstre en libertat. 
A. Mir.
Acouitas-vous, las poulos.
A. Giron.
Acoucha, acouitat (l.), ado, part. et adj. Empressé, empressée, se hâtant. 
I courrèire acoucha 
Uni braieto cremesino. 
Calendau. 
R. à, coucho 2. 
 
Acouchaio, Acouchalhos (l.), s. f. pl. Couches d' une femme, 
v. jassiho. 
Dempèi sas acouchalhos (Peyrot), depuis ses couches. R. acoucha.
 
Acouchaire, Acoucharello, Acouchairo, S. Accoucheur, accoucheuse, 
v. levadou, levandiero, bailo. Le premier exemple connu de l' emploi d' un accoucheur eut lieu en 1663 aux premières couches de Madame de La Vallière, qui fut délivrée par Julien Clément, chirurgien célèbre né à Arles. R. acoucha.
 
Acouchamen, Acouchomen (l.), Acoujament (d.), s. m. Accouchement. 
Marrit acouchamen, accouchement difficile. 
Jusqu' à l' acouchamen repeto soun cantico. 
J. Azaïs. 
Beni siegue lou moumen 
Que la Vierge benurado 
A fa soun acouchamen.
N. Saboly
R. acoucha. 
Acouchara, acouchaira, acoucheira, v. coucheira; acouchegui, v. acoussegui. 
Acoucheta, v. n. Mettre bas, en parlant d' une truie, en Velay, v. poucela. R. coucheto. 
Acouchi, v. acouti; acoucho, v. coucho 1. 
 
Acoucouna, Coucouna (lim.), Acoucoula, Acoutoula (l.), (it. accocolare), v. a. Emmitoufler; choyer, dorloter, couver des yeux, v. coucouna, couva, vesiada, apoupouni. (chap. cová los ous, los chiquets diuen cocos; cocon mes amún es lo capullo de seda)
L' amour boime l' acoucoulabo. 
J. Jasmin. 
S' Acoucouna, S' Acoucoula (d.), S' Escoucougna, S' Acoucoumi (esp. acucurrarse, port. acocorarse), v. r. S' accroupir comme une poule qui fait l' oeuf, se blottir, v. encoucouna. (chap. aclocás com una lloca, gallina cloca, que pon un ou o que los cove.)
En arribant si desboutouno 
E dins l' estable s' acoucouno. (chap. en arribán se va desbotoná y a dins del estable se va aclocá : ajupí pera cagá)
Granon. 
PROV. Chripichichiéu! qu noun pòu courre s' acoucouno. (qu : qui)
Acoucouna, acoucounat (niç.), acoucounado, part. et adj. Emmitouflé, choyé, couvé, emmitouflée, choyée, couvée; accroupi, accroupie. 
D' acoucouna, étant accroupi.
D' ùni lachon de drech, d' àutri d' acoucounat.
J. Rancher.
Elo móuse, acoucounado, la vaco.
C. Sarato. 
R. à, coucoun. 
 
Acoucourouca, v. n. Appeler les poussins, en Gascogne, v. acourouca. R. à, coucouroucou.
Acouda, v. acouida; acouda, v. acouta; acouda, v. acoudi.
 
Acoudi, Acouti, Escoudi (g.), (cat. acudir, lat. accudere, joindre en forgeant), v. a. Aplatir, tasser, amortir, v. couti, afegi. (chap. afegí)
Ço qu' acoudis lou fioc, l' impacienço, digo-m'en-diéu l' age. 
B. Floret. 
Acoudi, acoudit (l.), acoudido, part. et adj. Tassé, tassée, compacte; mat, en parlant du pain, v. glet; réuni par mèches, mêlé, gras, en parlant des cheveux, v. acrapa; maladif, en Gascogne, v. malautous. 
Pan acoudi, pain gras-cuit; pèu acoudi, cheveux plats. 
 
Acoudoula, Acoudoulha (l.), Acoudoura (m.), Acoudilha (b.), Acadeira (a.), v. a. Lapider, poursuivre à coups de cailloux, v. acaiauda, aqueira. (chap. acodolá; acodolo, acodoles, acodole, acodolem o acodolam, acodoléu o acodoláu, acodolen; de códul o códol; eixecacóduls) 
S' acoudoula, v. r. Se battre à coups de pierres. 
(chap. acodolás - joc de sagals a Beseit, per ejemple, a codoleo llimpio) R. à, code.
Acoueita, acoueta, v. acouata, acouvassa; acoueitiéua, v. cultiva; acouelhe, acouelhi, v. aculi; acouerd, acouérdi, v. acord, acòrdi. 
 
Acoufa (S'), S' Acoufla, v. r. Se coucher dans son nid, s' accroupir sur ses petits, v. acouvassa. (chap. acloflá, acoflás: yo me acoflo, acofles, acofle, - per ejemple la mare perdiu en les perdiganes - acoflem o acoflam, acofléu o acofláu, acoflen)
Acoufa, acoufado, part. et adj. Accroupi, accroupie. R. à, coufo.
Acoufessit. v. acounfessi. 
 
Acoufina, Acoufigna (g.), v. a. Acculer, entasser sans ordre dans un coin, v. encoufina, escoufigna. 
S' acoufina, v. r. Se blottir dans un coin, v. amata, acantouna (chap. arraconá, arraconás, de racó : arracono, arracones, arracone, arraconem o arraconam, arraconéu o arraconáu, arraconen). 
Contro uno souco s' acoufigno. (chap. contra una soca se arracone)
P. Goudelin.
Acoufina, acoufignat (l. g.), ado, part. et adj. Rencogné, rencognée, blotti, blottie; assis au coin du feu. (chap. assís al raconet del foc)
Al pèd del foc, un sè, sa maire acoufinado. 
J. Castela.
R. à, coufin. 
Acougassa, v. acouvassa.
 
Acougouncha, Agrouncha (m.), Acrancha (a.), (cat. gronxar), 
v. a. Renverser sur les talons, v. agrouva, agrouvassa. 
Agrouncho-lou au sòu, renverse-le par terre. 
S' acougouncha, s' agrouncha, v. r. S' accroupir comme un magot. 
La mar se founde e s' escaraio, 
S' agrouncho e boundo fin-qu'au niéu. 
M. Bourrelly. 
Agrouncha, acougounchat (l.), ado, part. et adj. Accroupi, accroupie. 
A geinouioun davans elo agrouncha. (chap. a ginollóns, chinollóns)
A. Crousillat.
Acougounchado en escautou. 
Lafare-Alais. 
R. acoucouna.
 
 
Acougounchamen, Acranchamen s. m. Action de s' accroupir, état d' une personne accroupie. R. acougouncha. 
Acouï, v. acouvassi.
 
Acouida, Acouda (g.), Acoupta (bord.), Acoudena (périg.), Acouira (l.), (rom. acoudar, acoldar, acopdar, acodar, esp. acodar), 
v. a. Couder, v. ageinouia. 
(chap. aginollá, achinollá, agenollá, aginollás: yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollem o aginollam, aginolléu o aginolláu, aginollen.) 
S' acouida, v. r. S' accouder. 
E coume passo, li segaire 
S' acouidon inchaiènt. 
F. Gras.
Acouida, acoudat (g.), ado, part. et adj. Accoudé, accoudée. 
Tóuti li nue, nàutri manjan e bevèn tant asseta qu' acouida, aquesto nue tóuti acouida, paroles des Juifs provençaux au repas de la Pâque (Pascua, Pasqua, Pasques); blad acouida, blé versé qui s' est relevé; pan acouida, pain mat, affaissé, v. acouti. R. à, couide.
Acouïda, v. counvida (chap. convidá, aconvidá: convido, convides, convide, convidem o convidam, convidéu o convidáu, conviden).
 
Acouidadou, Acouiradou (toul.), s. m. Accoudoir, v. bacèu, couidiero, paro-pies, relais. R. acouida.
 
Acouidamen, s. m. Accoudement. R. acouida. 
Acouija, v. acoucha. 
 
Acouinda (rom. acoindar, lat. comitare), v. a. Accointer (vieux), 
v. treva.
Acouindado, Acouinda (rom. acoindansa), s. f. Assemblée de famille pour un mariage, accordailles, en Dauphiné, v. acourdaio. R. acouinda. 
 
Acouiouni (cat. acollonir), v. r. Rendre nigaud, crédule, v. abesti.
S' acouiouni, v. r. Devenir nigaud. 
(chap. acolloní, acollonís, acollonit : tindre temó, paó)
Acouiouni, acouiounido, part. et adj. Adonné à des pratiques ou croyances ridicules. R. à, couioun.
Acouira, v. acouida; acouita, v. acoucha: acouja, v. acoucha. 
 
Acoula (rom. acolar, it. accollare), v. a. Embrasser, donner l' accolade; saisir au cou, v. encoula; butter une plante, v. ancoula. 
Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon.
Quand lou sent trop ardit, l' auso pas acoula. 
C. Peyrot. 
S' acoula, v. r. S' embrasser, se prendre au cou. R. à, còu. 
 
Acoula, v. r. Accoler, réunir; louer des journaliers pour les faire travailler ensemble. Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon. 
Jamai noun pourra m' acoula
En ço que sa foulié pretènde. 
G. Zerbin. 
S' acoula, v. r. Se réunir par bande, par compagnie, en parlant des travailleurs. (chap. fé una colla de gen, chen)
Acoula, acoulat (l.) acoulado (it. accollato), art. adj. et s. Réuni, réunie, associé à une bande, camarade, compagnon, v. sóci; Accolas, nom de fam. mérid. 
Sis acoula, cridant revenje, 
A la precepitado, an tóuti davala.
Calendau. 
R. à, colo 2. 
 
Acoulado, Encoulado, Coulado (rom. colada, it. accollata), s. f. Accolade, v. brassado.
Gramaci, fasen l' acoulado. 
S. Lambert.
R. acoula 1. 
 
Acoulamen, s. m. Accolement, v. reünioun.
R. acoula 2.
 
Acouleta, Encouleta, v. a. Colleter, v. couleta. 
Acouleta, acouletado, part. et adj. Colleté, colletée. R. à, coulet. 
 
Acouletri, v. a. Caresser quelqu'un, le suivre partout, lui faire des avances, cajôler, v. caligna. (chap. convoyá)
La grandou, bechigouso damo, 
Jamai l' acouletrira pas. 
B. Floret.
R. acoulite ou coulin-coulet. 
 
Acoulite (cat. acolit. Esp. acólito, it. acolito, port. acolytho, lat. acolythus), s. m. Acolyte, v. clerc. (chap. Quintaneta y los seus acolits de la Ascuma de Calaseit)
El e sous acoulites devourarien la ramo de cent malhols. 
H. Birat.
Acoulo, v. acouro, ancoulo.
 
Acouloubri (S'), v. r. Devenir dragon, semblable à un dragon; se dit du germe contenu dans les prétendus oeufs de coq; se tuméfier et se charbonner, en parlant des épis de maïs; s' effaroucher, (chap. farruco, enfarrucá, enfarrucás) grandir en méchanceté.
Li serpatas s' acouloubrisson, le peuple croit que les couleuvres (cas. culebra, culebras; chap. serp, serps, serpota, serpotes) se raccourcissent en vieillissant, prennent des ailes et deviennent dragons. Une légende prétend que Jean Nostradamus, frère du prophète de ce nom, s' était acouloubri après sa mort. La même fable courut au moyen âge sur Charles Martel.
Acouloubri, acouloubrit (l.), acouloubrido, part. et adj. Devenu dragon, devenu méchant comme une couleuvre; irrité, effarouché, irritée, effarouchée; éveillé, éveillée, déluré, délurée. 
Fiho acouloubrido, garçonnière hardie. 
Reguinnavo à soun oumbro e prenié pas la brido
Sens vous planta tres fes sa dènt acouloubrido.
Lafare-Alais. 
R. à, coulobre. 
 
Acouloubrimen, s. m. Métamorphose en dragon. R. acouloubri.
Acouloumera, v. agloumera.
 
Acoulouri, Encoulouri, Coulouri (d.), (rom. cat. esp. port. colorir, it. colorire), v. a. Colorier, colorer, v. couloura. (cas. colorear)
Lou sang acoulouris la fàçi. (chap. la sang acolorix la cara : faz)
J.-B. Gaut. 
S' acoulouri, v. r. Se colorer. 
E se toucavon 
Quasimen, quasimen, en se coulourissènt.
A. Crousillat. 
Acoulouri, acoulourit (l.), acoulourido, part. et adj. Colorié, coloré, coloriée, colorée; haut en couleur, v. coulourènt.
Li veiriau acoulouri di dos gràndi fenèstro. 
B. Laurens. 
Subre si gauto encoulourido. 
J. Aubert.
Lindo, sereno, acoulourido 
Pèr lou tremount. 
Mirèio. 
R. à, coulour.
 
Acoulourimen, s. m. Action de colorier ou de colorer; coloris, v. ten. 
R. acoulouri. (chap. tintá les olives; roijejá o rochechá les sireres)
Acoumanda, v. recoumanda.
 
Acoumbli (rom. complir, lat. complere), v. a. Combler, v. coumbla, atura, acoumouli. (chap. omplí o plená hasta lo cormull)
Acoumença, v. coumença; acoumençaire, v. coumençaire; acoumençanço, v. coumençanço.
 
Acoumouda, Acoumada (l.), (cat. esp. acomodar, port. accomodar, it. accomodare, lat. accommodare), v. a. et n. Accommoder, raccommoder, arranger, apprêter, assaisonner, concilier, transiger, v. adouba, arrenja. 
Acoumode, acoumodes, acoumodo, acoumoudan, acoumoudas, acoumodon. 
Acoumouda de debas, ravauder des bas; voulès m' acoumouda? voulez-vous me céder cet objet à un prix raisonnable? acoumoudas-nous, traitez-nous comme il faut; fau acoumouda, il faut transiger; acoumouderian que, nous accordâmes que.
S' acoumouda, v. r. S' accommoder, se raccommoder; se contenter (chap. contentá, contentás, acontentá, acontentás, conformá, conformás, aconformá, aconformás; yo me acontento, acontentes, acontente, acontentem o acontentam, acontentéu o acontentáu, acontenten; yo m' aconformo, aconformes, aconforme, aconformem o aconformam, aconforméu o aconformáu, aconformen.)
Que s' acoumode, qu' il s' arrange, que cela s' arrange, tant pis. 
PROV. Es prudènt 
Quau s' acoumodo au tèms. 
On dit de la jeune fille: 
A quinge an, ris; (chap. als quinse añs, riu)
A vint, chausis; (chap. als vin, tríe)
A vint-e-cinq, s' acoumodo; (chap. als vintissing, se aconforme)
A trento, pren ço que trobo. (chap. als trenta, pren lo que trobe)
Acoumouda, acoumoudat (l.), acoumoudado, part. et adj. Accommodé, accommodée. R. à, coumode.
 
Acoumoudable, Acoumoudablo (cat. esp. acomodable, it. accomodabile), adj. Accommodable.
Aquéu vièsti n' es plus acoumoudable, cet habit ne peut plus se réparer. R. acoumouda.
 
Acoumoudacioun, Acoumoudacien (m.), Acoumoudaciéu (l. g.), (cat. acomodació, esp. acomodación, lat. accommodatio), s. f. Action d' accommoder, accommodation; accord à l' amiable, transaction. 
Mai traducioun es pas lou mot, es acoumoudacioun que faudrié dire. 
ARM. PROUV. 
R. acoumouda. (chap. acomodassió)
Acoumoudage, Acoumoudàgi (m.), s. m. Accommodage, apprêt d' une viande; arrangement, v. adoubage. R. acoumouda. (chap. adobo, adobá, prepará un minjá, sobre tot se diu del minjá en espessies pera que duro.)
 
Acoumoudaire, Acoumoudarello, Acoumoudairo (cat. esp. acomodador), s. Celui, celle qui accommode, qui arrange, v. adoubaire. 
Vaqui un bèl acoumoudaire, voilà un habile homme pour tout arranger. R. acoumouda. 
 
Acoumoudamen, Acoumoudomen (g.), Acoumadamen (l.), (cat. acomodament, esp. acomodamiento, it. accomodamento), s. m. 
Accommodement, raccommodement, réconciliation, v. arrenjamen. 
PROV. Acoumoudamen vau mai que proucès, 
ou
Vau mai un marrit acoumoudamen qu' un bon proucès. 
(chap. val mes un mal acomodamén, pacte, que un bon prossés)
R. acoumouda. 
 
Acoumoudant, Acoumoudanto, adj. Accommodant, accommodante. 
Es pas forço acoumoudant, il n' est guère complaisant.
R. acoumouda. 
 
Acoumoula, Acumula, Acoumouli (l.), (rom. acomolar, cat. esp. acumular, port. accumular, it. lat. accumulare), v. a. Accumuler, v. amoulouna; combler la mesure, v. coumoula. (chap. acumulá: acumulo, acumules, acumule, acumulem o acumulam, acumuléu o acumuláu, acumulen.)
Pèr acoumoula sa peno.
J. Laurès.
Lou proudigue ne vol pèr vite l' escampa,
L' avare pèr l' acumula.
J. Azaïs. 
Lou plus grand noumbre acoumoulisson 
L' or e l' argent de toutos parts.
1789. 
Acoumoula, acumulat (l.), acumulado, part. et adj. Accumulé, comblé, accumulée, comblée. (chap. acumulat, acumulada)
PROV. Acoumoula coume un coup de bren. 
R. à, coumoul. 
 
Acoumoulacioun, Acoumoulacien (m.), Acumulaciéu (l.), (cat. acumulació, esp. acumulación, it. accumulazione, lat. accumulatio, accumulationis), s. f. Accumulation, v. amoulounamen. R. acoumoula.
 
Acoumoulaire, Acumulaire (l.), Acumularello, Acumulairo (cat. esp. acumulador, lat. accumulator), s. Accumulateur, accumulatrice, v. amoulounaire. R. acoumoula.
 
Acoumpagna (rom. acompanhar, cat. acompanyar, esp. acompañar, port. accompanhar, it. accompagnare), (chap. acompañá: acompaño, acompañes, acompañe, acompañem o acompañam, acompañéu o acompañáu, acompañen) 
v. a. Accompagner, reconduire, v. aguia (chap. guiá, reconduí, conduí, l' aigua, per ejemple); assortir, v. segounda.
Tant de carita nous faguè, tant d' ange l' acoumpagnon dins lou cèu, dicton des pauvres gens au convoi d' une personne charitable; Diéu t' acoumpagne, (chap. que Deu te acompaño – te beníxque) Dieu te bénisse, e se plòu, que te bagne, (chap. y si plou, que te baño) souhait ironique qui s' ajoute parfois au premier terme; un pau de ventoulet acoumpagno li blad, un peu de brise mûrit les blés graduellement; acoumpagna lou bon Diéu, escorter le saint sacrement, le saint viatique. (el santo sacramento, el santo viático) 
S' acoumpagna, v. r. S' accompagner, aller de compagnie. 
Nous acoumpagnerian ensèn, nous fîmes route ensemble. (: ensemps)
Acoumpagna, acoumpagnat (l. g.), acoumpagnado, part. et adj. Accompagné, accompagnée. (chap. acompañat, acompañada)
Blad bèn acoumpagna, blé d' une égale venue.
PROV. Vau mai èstre soulet que mau acoumpagna. (chap. val mes está solet que mal acompañat; cas. más vale estar solito que mal acompañado)
R. à, coumpagno.
 
Acoumpagnado, s. f. Conduite, suite, cortège, v. seguènci. 
Acò disènt, la moulounado 
I nóvi fai l' acoumpagnado.
Calendau. 
R. acoumpagna. 
(cas. cortejo; chap. Los que acompañen y seguixen)
 
Acoumpagnage, Acoumpagnàgi (m.), s. m. Action d' accompagner. 
Sènso acoumpagnage, ni preguiero ni canta. 
ARM. PROUV.
R. acoumpagna.
 
Acoumpagnaire, Acoumpagnarello, Acoumpagnairo (cat. acompanyador, esp. acompañador, port. accompanhador, it. accompagnatore), (chap. acompañadó, compañ, seguidó) s. Suivant, suivante, compagnon, guide; accompagnateur, v. seguènt, soulas. 
Malur as vouiatjaires, 
Se rancontron la nuech de tals acoumpagnaires.
C. Peyrot.
R. acoumpagna.
 
Acoumpagnamen, Acoumpagnomen (l.), (cat. acompanyament, esp. acompañamiento, port. accompanhamento, it. accompagnamento), (chap. acompañamén) s. m. Accompagnement, v. seguimen; convoi funèbre, v. enterramen (chap. enterramén). 
Acoumpagnamen dóu taio-mar, t. de mar. Joues d' un vaisseau. 
Em' acoumpagnamen siblavo uno fanfaro. 
T. Poussel. 
L' auro emé si vióuloun fai l' acoumpagnamen.
F. Gras.
R. acoumpagna.
Acoumpara, v. coumpara. (chap. acompará, compará) 
 
Acoumpeli, v. a. et n. Saisir, transir de froid (chap. carpís de fret, está carpit), accabler, à Castres, v. transi. R. à, coumpeli.
 
Acoumpli, Acloumpi (Var), (rom. complir, it. accompire), v. a. Accomplir, réaliser, parfaire, effectuer, v. acaba, adoumpli. (chap. cumplí, acumplí, realisá, acabá, efectuá)
Acoumplisse, acoumplisses, acoumplis, acoumplissèn, acoumplissès, acoumplisson. 
Acoumpli journado, passer toute la journée; acoumpliriè la sausso, ce serait parfait, il ne manquerait plus que ça.
S' acoumpli, v. r. S' accomplir, se réaliser.
PROV. Li mariage escri au cèu s' acoumplisson sus la terro.
Acoumpli, acoumplit (l.), acoumplido, (chap. cumplit, cumplida, acumplit, acumplida) part. et adj. Accompli, accomplie, parfait, parfaite.
La proufecio s' es acoumplido, la prophétie s' est accomplie.
(cas. la profecía se ha cumplido; chap. la professía s' ha cumplit)
R. à, coumpli. 
 
Acoumplimen, Acoumplissimen (m.), Acoumpllssamen (rh.), 
(rom. complimen), (chap. cumplimén) s. m. Accomplissement, v. coumplimen. 
Se regardè coume l' acoumplimen de la menaço.
ARM. PROUV. 
R. acoumpli.
 
Acoumplissèire, Acoumplichèire (a.), erello, èiro, s. Celui, celle qui accomplit. R. acoumpli. (chap. cumplidó, cumplidora)
Acoumte, v. acomte; acoun, v. lacoun; acounié, v. lacounié. 
 
Acounfessi, Acoufessit (l.), Acounfessido, Acoufessido, adj. Qui se confesse souvent (chap. qui se confesse assobín), v. counfessadis. R. à, counfèsso.
 
Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum), 
s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.
 
Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum),  s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.

 

 
 
Acounoulha, v. a. Mettre en petits tas, entasser le foin en veillottes, en bas Limousin, v. aburrela, acuchouna. R. à, counoul. 
Acounoumio, v. ecounoumio. (N. E. Leo ecounomìo) 
Acounseia, Acousseia (l.), Acounseja, Acounselha, Acousselha (g.), (rom. aconselhar, acoselhar, cat. aconsellar, esp. aconsejar), v. a. Conseiller (chap. consellé; cat. conseller, consellers, de la casa del General, diputació, Generalitat), v. counseia (cat. consellar). (chap. aconsellá, doná un consell, dos consells: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)
Acounseia cadun, acò 's tout moun oufici.
P. Barbe.
Fasen pas uno fes ço qu' acounseian cènt. (Consell de cent)
P. de Gembloux.
S' acounseia, v. r. Prendre conseil. (chap. aconsellás, pendre consell)
PROV. G. Holo e pègo es l' auelho
Qui au loup va e s' acousselho. (chap. tonta, inossenta, boba, bauba es la ovella que al llop va y se aconselle; pech se trobe a Ramon Lull, glosario, Gerónimo Rosselló, obras rimadas: cas. Necia, estúpida, simple, inocente, boba es la oveja que va al lobo y se aconseja. Esto se puede ver muy claro en los fablistas fabulistas, los de la fabla a la que llaman lengua aragonesa, - o los del occitano moderno - la oveja, las ovejas, 
Acounseia, acounselhat (l. g.), acounseiado, acounselhado, part. et adj. Conseillé, conseillée, de bon conseil, prudent, prudente, sensé, sensée. R. à, counsèu.
Acounsenti, v. counsenti; acounsoula, v. counsoula; acounsounmi (N. E. acounsoumi), v. encounsoumi.
 
Acounta, Acunta, Encunta (rom. acuntar, acomtar, acontar), v. a. Publier, annoncer publiquement, (chap. publicá, anunsiá públicamen, pregoná), publier les bans d' un mariage, v. crida, a ficha. 
(crida típica: ara hojats)
Aconte, acontes, aconto, acountan, acountas, aconton, ou (m.) acuènti, acuentes, acuento, acuntan, acuntas, acuenton.
L' an acunta, on a publié son mariage. R. à, counta.
 
Acountenta, v. a. Rendre content, contenter, v. countenta. (chap. acontentá, satisfé; cas. contentar, satisfacer)
Pèr leis acountenta pouédi rèn fa de tròu.
R. Serre. 
T' en cal acountenta, coumo fan à la guerro. (chap. aconformá)
L. Vestrepain.
S' acountenta, v. r. Se contenter, se satisfaire. 
En s' acountentant de n' en rire.
M. Bourrelly. 
Acountenta, acountentado, (chap. acontentat, acontentada) part. Contenté, contentée. R. à, countènt.
Acoupla, v. acoubla; acoupta, v. acouida.
 
Acouquela (S'), S' Acouqueli, S' Encouqueli, v. r. Se grumeler, 
v. agroumela, couqueleja. 
Acouquela, Acouquelit (l.), acouquelado, acouquelido, part. et adj. Grumeleux, grumeleuse; mal arrangé, arrangée, mal habillé, habillée. 
R. à, couquèu. 
 
Acouquina, Acouquini (cat. acuquinar, - N. E. ya se sabe que en catalán la o se pronuncia u cuando les da la gana - esp. acoquinar), v. a. Acoquiner, v. acoucari, agourrini, atruanda. (chap. acoquiná)
S' acouquina, s' acouquini, v. r. S' acoquiner. 
Oh! pièi, qu' es aquesto vidasso 
Pèr que tant nous li acouquinen?
A. Crousillat. 
Acouquini, acouquinido, (chap. acoquinat, acoquinada) part. et adj. Acoquiné, acoquinée. 
L' errour acouquinido à gaubeja lou mounde.
A. Crousillat. 
R. à, couquin. 
 
Acour, s. m. Locution dauphinoise: Si l' on n' i mete acour, si l' on n' y met remède.
R. acourchi. (cas. si no se pone remedio; chap. si no si fique o pose remey)
 
Acoura (rom. cat. esp. acorar, it. accorare), v. a. et n. Faire défaillir, transir, v. transi; défaillir, suffoquer, v. abauti, relenqui, cor-fali; écoeurer, v. descoura; encourager, en Dauphiné, v. acouraja.
Acore, acores, acoro, acouran, acouras, acoron, ou (m.) 
acouèri, acoueres, acouero, acouran, acouras, acoueron. 
(chap. acorá, lo foc: acoro, acores, acore, acorem o acoram, acoréu o acoráu, acoren)
Aquelo paraulo m' acouero.
G. Zerbin. 
Soun indiferènci m' acouero.
J. Sicard. 
Acoura, acourat (l.), acourado, (chap. acorat, acorada) part. et adj. Défaillant, suffoquant, défaillante, suffoquante, transi, transie. 
Lou fre l' a acoura, le froid l' a saisi, lui a serré le coeur; mau acourat (g.), écoeuré, indigné. R. à, cor.
 
Acoura, Escoura (g.), v. a. t. de mar. Accorer, étayer, v. ancoula, couta; soutenir, protéger, v. apara.
Pèr escoura la crous. 
J. Jasmin. 
Es grando e lou boun Diéu l' escoro de soun bras.
ID.
R. acouro. 
 
Acourage, Acouràgi (m.), s. m. t. de mar. Accorage, action d' accorer, d' étayer.
R. acoura.
 
Acouraja, Acouratja (l.) Acouratgi (g.), (rom. acoratjar), v. a. Encourager, v. encoura, encouraja, afeciouna. 
En counsoulant, en acourajant. 
ARM. PROUV. 
S' acouraja, v. r. Prendre du courage.
Acouraja, acouratjat (l.), acouratjado, part. et adj. Encouragé, encouragée. R. à, courage. (cas. coraje; encorajar)

Acourajaire, v. encourajaire; acourajamen, v. encourajamen; acourajant, v. encourajant; acoural, v. courral, courrau; acourba, v. courba. 

Acourbaissa (S'), v. r. Se courber, se baisser, en Querci, v. courba, agrouvassa.
Dins lou tems que m' acourbaissàbi.
J. Castela.
R. acourba, baissa (chap. baixá, baissá a Vallchunquera; cas. bajar) 
ou acouvassa. 
 
Acóurchi, Encóurchi, Escóurchi (m.), (port. escorço), s. m. Raccourci, accourcissement, chemin de traverse, v. courcho.
Prene l' acóurchi, prendre le chemin le plus court; d'aqui se gagno d' acóurchi, (chap. per aquí se acurse camí) par là le chemin est plus court; lis acóurchi endarrèiron, les chemins de traverse font perdre du temps.
PROV. L' acóurchi dóu fraire Dubois: pèr ana à drecho, passavo à gaucho. (chap. La dressera del frare Dubois: pera aná al dret, passabe a la esquerra.)
Au, pèr d' acóurchi, patuscla.
S. Lambert.
R. acourchi. 
 
Acourchi, Encourchi, Escourchi (m.), Acrouchi, Acoursi (g.), Acourcha (l.), Escourcha, Escourta, Acoursa (lim.), Escoursa, Escoursi (b. lim.), (rom. acorchar, cat. accursar, esp. acortar, it. accorciare), v. a. Accourcir, raccourcir; peindre en raccourci, v. abraca, abréuja, racourchi; décapiter, v. còu-trenca. 
Acourchisse, acourchisses, acourchis, acourchissèn, acourchissès, acourchisson, ou acourche, acourches, acourcho, acourchan, acourchas, acourchon. 
Acourchi de camin, prendre le chemin le plus court; acourchi la vido, abréger la vie; l' on acourcho pèr aqui, on accourcit par là. 
S' acourchi, s' acourcha, v. r. Se raccourcir; prendre le plus court chemin.
Li jour s' acourchisson ou s' escourchon, les jours s' accourcissent. (chap. los díes se acursen)
Acourchi, acourchit (l.), acourchido, (chap. acursat, acursada) part. et adj. Accourci, accourcie, raccourci, raccourcie; abrégé, abrégée.
Un paure maufatan venié d' èstre escourchi.
J.-B. Gaut.
R. à, court. (chap. curt; cas. corto)
 
Acourchimen, Acourchissimen (m.), Acourchissamen (rh.), 
(rom. accursament, it. accorciamento, esp. acortamiento), s. m. Accourcissement, raccourcissement, v. acóurchi. 
L' aloungamen o l' acourchimen dóu service. 
(chap. Lo allargamén o lo acursamén del servissi)
ARM. PROUV. 
R. acourchi.