champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 3 de junio de 2026
Som, Son, ensomiá
jueves, 13 de diciembre de 2018
la vida es somni, Calderón de la Barca
La vida es somni, Calderón de la Barca, traduít al chapurriau:
Ensomie lo rey que es rey, y viu
en este engañ manán,
disponén y gobernán;
y este aplausso, que ressibix
dixat, al ven escriu,
y en sendres se convertix
la mort, desdicha fort!
¿Que ña qui intente reiná,
veén que ha de despertá
al somni de la mort?
Ensomie lo ric a la seua riquesa,
que mes cuidados li oferix;
ensomie lo pobre que patix
la seua miseria y pobresa;
ensomie lo que a pujá escomense,
ensomie lo que afane y pretén,
ensomie lo que agravie y ofén,
y al món, en conclusió,
tots ensomien lo que són,
encara que cap u entén.
Yo ensomio que estic aquí
de estes presons carregat,
y vach ensomiá que a un atre estat
mes agradable me vach vore.
¿Qué es la vida? Un frenessí.
¿Qué es la vida? Una ilusió,
una sombra, una ficsió,
lo be mes gran es menut:
que tota la vida es somni,
y los somnis, somnis són.
http://www.rjgeib.com/thoughts/barca/barca.html
https://www.dipualba.es/publicaciones/LibrosPapel/LibrosRed/Clasicos/Libros/VidaSue.pdf
(Este es el soliloquio más famoso del drama español;
Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso, que recibe
prestado, en el viento escribe,
y en cenizas le convierte
la muerte, ¡desdicha fuerte!
¿Que hay quien intente reinar,
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte?
Sueña el rico en su riqueza,
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que a medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende,
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.
Yo sueño que estoy aquí
destas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
sábado, 6 de diciembre de 2025
Pros - Provincial
Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux.
Voyez Denina, t. III, p. 61.
Ja non er hom tan pros
Que no sia blasmatz,
Cant es a tort fellos.
Arnaud de Marueil: Ja non er.
Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.
Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.
Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.
En Sordel, que vos es semblan
De la pros comtessa prezan?
T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.
Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée?
Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir
Et ab los pros de Proensa.
B. de Ventadour: En aquest.
Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence.
ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.
Si n'est-il mès nule Lucrece...
Ne prode fame nule en terre.
Roman de la Rose, v. 8695.
Chascuns dist que je sui si proz
Et que j'ai tant sens et savoir.
Roman du Renart, t. I, p. 206.
IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)
2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.
Ja non aura proeza
Qui no fug avolezza.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.
En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.
V. et Vert., fol. 32.
En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.
ANC. FR. Par son sens o par sa proece.
N'est pas proesce de médire.
Roman de la Rose, v. 249 et 2099.
CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)
3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.
Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born.
Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.
Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15.
Vaincre courageusement la bataille de ce monde.
IT. Prodemente.
Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.
Prosas, respos, preces e repossetz.
La Crusca provenzale, p. 101.
Proses, répons, prières et versets.
Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.
Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.
CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)
2. Prosaicamen, adv., prosaïquement.
Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.
(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)
La Crusca provenzale, p. 89.
Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.
(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)
3. Prozel, Prozell, s. m., prose.
Adoncx li angels a tropels
Cantavon kiris e prozels.
Passio de Maria.
Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses.
Enans canton baladas e prozels trasgitats.
P. Cardinal: Un estribot.
Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.
Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte.
Veramen, Senher, avem digz
Que gentil fom e proselitz;
Mas ara em e ver Juzieu,
E cresem be el veray Dieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.
CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.
(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)
Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.
El en guerra non era prosperos.
V. de Bertrand de Born.
Lui en guerre n'était pas heureux.
CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra)
ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)
PORT. IT. Prospero.
(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)
2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.
La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.
V. et Vert., fol. 55.
La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.
En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35.
(chap. En gran prosperidat vivín.)
Vivant en grande prospérité.
Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.
Trad. de Bède, fol. 2.
La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.
CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade.
IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.
(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)
Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.
Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.
Eluc. de las propr., fol. 249.
Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée.
Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.
Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.
Qu'il se jette prosterné à ses pieds.
Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.
ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar.
PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)
Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.
Papers, sedulas et prothcolles.
(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)
Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.
Papiers, cédules et protocoles.
CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde).
ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.
(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)
Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.
Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.
Isidor., Orig. I, 34, 2.
Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.
La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.
(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)
(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)
Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)
Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.
Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.
Seigneur d'une grande province.
Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.
(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)
Eluc. de las propr., fol. 163.
Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.
CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)
2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province.
Al capitol provincial dels Fraires menors.
(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.
Au chapitre provincial des Frères mineurs.
En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.
Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)
Prieur provincial en Lombardie.
CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.)
miércoles, 14 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, D
| d´ixa, de ixa – dixa | de esa – deja |
| daball, deball, davall, devall | debajo |
| Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán | Delante – por delante |
| dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat | dadivoso |
| dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés | dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés |
| dado, dados | dado, dados |
| dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) | arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo) |
| Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa | guadaña, guadañas |
| dallabe | segaba con dalle o guadaña |
| dalladó, dalladós | segador con dalle |
| dallán (g) | segando |
| dama, dames | dama, damas |
| damissela, damisseles, mosseta, mossetes | damisela, mocita |
| damún | encima, sobre |
| damún (de) – a damún | encima (de), encima con el significado de además |
| dance, dances de Huesca | dance, dances, baile, bailes |
| Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía, - enredo, intriga, lío, embolic |
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía enredo, intriga, lío, embrollo |
| dansáen, dansaben | danzaban |
| danses | danzas |
| dardo | dardo |
| dardos | dardos |
| datassió, de una fecha | datación |
| dato | dato |
| datos | datos |
| datra | otra |
| datre | otro |
| Datres - de atres | otros, otras – de otros, de otras |
| daván, dabán | delante |
| deambulá | deambular |
| deambulán (g) | deambulando |
| Debaes , de bades | gratis, sin pagar |
| deball, daball | debajo |
| debat, debate | debate |
| debatí, debátre | debatir |
| debatíe | debatía |
| debém | debemos, tenemos que |
| debénli | debiéndole |
| deber, debé, debers | deber, deberes |
| debéu | debéis |
| debidamen | debidamente |
| debíe | debía |
| debíem | debíamos |
| debíen | debían |
| débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú | débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro |
| debilidat, debilidats | debilidad, debilidades |
| debilitá, debilitás | debilitar, debilitarse |
| debilitades | Debilitada, debilitadas |
| debilitás | debilitarse |
| debilitat, debilitats | debilitado, debilitados |
| débils | débiles |
| debuda, deguda | debida |
| debut, degut | debido |
| dec | debo |
| decadénsia | decadencia |
| decaigue | decaiga |
| decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ | decamerón |
| decanat, decanats | decanado, decanados |
| decano, decanos de la universidat | decano, decanos |
| decarréguen | descargan |
| decáure, decaure | decaer |
| declará | declarar |
| declara (que yo) | declare |
| declarabe, declaráe | declaraba |
| declaraben | declaraban |
| declaráli | declararle |
| declarán (g) | declarando |
| declaránse | declarándose |
| declarassió, declarassións | declaración, declaraciones |
| declarat, declarats | declarado, declarados |
| declare | declara |
| decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí | Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar |
| declinabe | declinaba |
| decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá | decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar |
| Decorat, decorats | decorado, decorados |
| Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) | decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor |
| decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat | decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave |
| decorosamen | decorosamente |
| decréixe, menguá, vore decliná | decrecer, menguar |
| decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) | decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil |
| Decret, decreto, decrets, decretos | decreto, decretos |
| dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná | dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar |
| dedicabe, dedicáe | dedicaba |
| dedicaben, dedicáen | dedicaban |
| Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades | dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas |
| dedicán (g) | dedicando |
| dedicánse | dedicándose |
| dedicat | dedicado |
| dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda | dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda |
| dedico | dedico |
| dedique | dedica |
| deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí | deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir |
| deduída, deduídes | deducida, deducidas |
| deduít, deduíts | deducido, deducidos |
| deduixco | deduzco |
| defecte, defectes | defecto, defectos |
| defectet, defectets | defectillo, defectillos |
| defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén | defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente |
| defectuosa | defectuosa |
| Defén | defiende |
| Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre | defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener |
| deféndrel | defenderlo |
| deféndrels | defenderlos |
| deféndret | defenderte |
| defenén (g) | defendiendo |
| defenéu | defendéis |
| defengue | defienda |
| defengut (me han), defensat | defendido (me han) |
| defeníe | defendía |
| defensa, defenses | defensa, defensas |
| defensat | defendido |
| defensó, defensós | defensor, defensores |
| defiacte, defecte | defecto |
| defiactes, defectes | defectos |
| definida, definides | definida, definidas |
| definissió | definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación |
| definissións | definiciones |
| definit, definits | definido, definidos |
| definitiva, definitives | definitiva, definitivas |
| defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte | deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto |
| defora, afora, per fora, per defora | afuera, por fuera |
| deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí | deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir |
| Deformán, deformáns | deformante, deformantes |
| Deforme, deformes, deformat, deformats | Deforme, deformes, deformado, deformados |
| defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ | defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr |
| defraudada, defraudades | defraudada, defraudadas |
| defraudat, defraudats | defraudado, defraudados |
| degenerassió | degeneración |
| degenerats | degenerados |
| deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago | deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago |
| Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ | Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr |
| degollat (de gola) | degollado |
| degradada, degradades | degradada, degradadas |
| degradat, degradats | degradado, degradados |
| degüen, deuen | deben |
| degut, debut | debido |
| deidat, Déu | deidad, Dios |
| deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá | deificado, divinizar, sacralizar, santificar, alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar |
| Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines | del, de la, de los, de las |
| delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) | delantal |
| deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára | deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse |
| deleitabe | deleitaba |
| deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic | deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico |
| deleitosa | deleitosa |
| deletrechá, deletrejá (de lletra) | deletrear |
| deletreche, deletrege | deletrea |
| delfín, delfíns | delfín, delfines |
| deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá | deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar, resolver, decidir, determinar, acordar, fallar |
| deliberabe | deliberaba |
| deliberadamen | deliberadamente |
| deliberaríen | deliberarían |
| deliberassió | deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo |
| deliberat, deliberats, deliberada, deliberades | deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas |
| delicada, delicades | delicada, delicadas |
| delicadamen | delicadamente |
| delicadíssimes | delicadísimas |
| delicat, delicats | delicado, delicados |
| delineán, delineáns | delineante, delineantes |
| delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná | delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar |
| delirabe | deliraba |
| delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies | delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias |
| delissiós | delicioso |
| delissiosa | deliciosa |
| Delissiosamén | Deliciosamente |
| delissioses | deliciosas |
| dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells | de él – de ellos |
| della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles | de ella – de ellas |
| dels (de + los) | de los |
| delta, deltes com lo del Ebro | delta, deltas como el del Ebro |
| Demá | mañana |
| demaná | pedir |
| demána ! | Pide ! |
| demanabe, demanáe | pedía |
| demanaben, demanáen | pedían |
| demanades (no pedides) | pedidas |
| demanáe, demanabe | pedía |
| demanáes | pedías |
| demanálay | pedírselo |
| demanáli | pedirle |
| demanáls | pedirles |
| demanám | pedirme |
| demanámos | pedirnos |
| Demanán (g) | pidiendo |
| demanánles | pidiéndolas |
| demanánli | pidiéndole |
| demanará | pedirá |
| demanarán | pedirán |
| demanaré | pediré |
| demanáre | pidiera, pidiese |
| demanaren, demanáren | pidieran, pidiesen |
| demanaríe | pediría |
| demanaríes | pedirías |
| demanátos | pediros |
| demanats (no pedits) | pedidos |
| demanáu, demanéu | pedís, pedid |
| demanda, demandes | demanda, demandas |
| demane | pide |
| Demanéume | pedidme |
| demano | pido |
| dematí, de matí | por la mañana |
| demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat | demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido |
| demensiada, demensiades | demenciada, demenciadas |
| demensiat, demensiats | demenciado, demenciados |
| Demés – men has donat de mes (tornat cambi) | Demás – me has dado de más (devuelto cambio) |
| demoni, dimoni, demonis, dimonis | demonio, demonios |
| demoniet, dimoniet, diablet, diablets | diablico, diablito |
| demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo | demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo |
| demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá, enseñá, mostrá |
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar |
| Demostrada | Demostrada |
| demostráe, demostrabe | demostraba |
| demostráli | demostrarle |
| demóstrali | demuéstrale |
| demostrám | demostrarme |
| demostránli | demostrándole |
| demostraríen | demostrarían |
| demostrassió, demostrassións | demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición |
| demostrat, demostrats | demostrado, demostrados |
| demostratius | demostrativos |
| demostrátos | demostraros |
| demostre | demuestra |
| den, dens | diente, dientes |
| denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu | 19 |
| Denegá – t´hay dit que no | Denegar – te he dicho que no |
| dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres | dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña |
| denit, de nit, per la nit | por la noche |
| Denominabe, denomináe | denominaba |
| denominada, denominades | denominada, denominadas |
| denominassió (de orígen) | denominación de origen |
| denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) | denominado, denominados |
| denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá | denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar |
| denou, denóu | 19 |
| densidat, densidats | densidad, densidades |
| dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta | dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña |
| dentadura, dentadures, barres | dentadura, dentaduras |
| dentera, grima, amargó, enveja, ánsia | dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia |
| denteta | dientecito |
| dentetes | dientecitos |
| Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría | denunciar |
| denúnsia, denúnsies | denuncia, denuncias |
| denunsiada, denunsiades | denunciada, denunciadas |
| Denunsián – (p) | Denunciante – denunciando |
| denunsiáns | denunciantes |
| denunsiaré | denunciaré |
| denunsiat | denunciado |
| denunsiém | denunciamos |
| departamén, departaméns, compartimén, compartiméns | departamento, departamentos, compartimento, compartimentos |
| depén | depende |
| depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender de |
| depéndre, vore adepéndre | Depender – aprender |
| dependríen | dependerían |
| depenen | dependen |
| deport, deports | deporte, deportes |
| deportiu | deportivo |
| deportius | deportivos |
| depósit, depósits | depósito, depósitos |
| depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá | depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar |
| depositada, depositades | depositada, depositadas |
| deposítam | deposítame |
| depositánse | depositándose |
| Depositat, depositats | Depositado, depositados |
| depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén | deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento |
| depossisións | deposiciones |
| depravades | depravadas |
| depravassió | depravación |
| depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat | depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado |
| deprén, adeprén | aprende |
| deprendrás, adependrás | aprenderás |
| deprenén (g) | aprendiendo |
| deprenen, deprénen | aprenden |
| Deprenéu | aprendéis |
| depreníe | aprendía |
| depreníen | aprendían |
| deprés, adeprés | aprendido |
| depresa, adepresa | aprendida |
| depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa | depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza |
| Depressa, de pressa, ting pressa | de prisa, tengo prisa |
| deprimida, deprimides | deprimida, deprimidas |
| deprimit, deprimits | deprimido, deprimidos |
| derivá | derivar |
| deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén | deriva, desvío, desorientación, alejamiento |
| derivada, derivades | derivada, derivadas |
| derivat, derivats | derivado, derivados |
| derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre | derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender |
| derramabe | derramaba |
| derramán (g) | derramando |
| derramat, derramats | derramado, derramados |
| derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís | derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse |
| derretíe | derretía |
| derretíen | derretían |
| derretiríe | derretiría |
| derretix | derrite |
| derribo de derribá, assolá | derribo |
| derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida | derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina |
| derrotabe | derrotaba |
| desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable | desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable |
| desaconsejable, desaconsllable | desaconsejable |
| desaconsellán (g) | desaconsejando |
| desaconsellánlay | desaconsejándoselo |
| desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí | desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse competir, contender, disputar, rivalizar |
| desafiada, desafiades | desafiada, desafiadas |
| desafián (g) | desafiante, desafiando |
| desafiánlo | desafiándolo |
| desafiát, desafiat, desafiats | desafiado, desafiados |
| desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat | desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado |
| desafortunades | desafortunadas |
| desafortunat, desafortunats | desafortunado, desafortunados |
| desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá | desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar |
| desagradaben | desagradaban |
| desagradat | desagradado |
| desagradátos | desagradaros |
| desagraída, desagraídes | desagradecida, desagradecidas |
| desagraít, desagraíts | desagradecido, desagradecidos |
| desagraviat, desagraviats | desagraviado, desagraviados |
| desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná | desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar |
| desahogabe, desfogabe | desahogaba |
| desahogada, desfogada, desahogat, desfogat | desahogada, desfogada, desahogado, desfogado |
| desahogadamen, desfogadamen | desahogadamente |
| desahogám, desfogám | desahogarme |
| desahogánse, desfogánse | desahogándose |
| desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) | desahoguéis |
| desaigüe, desaigües | desagüe, desagües |
| desalmat, desalmats | desalmado, desalmados |
| desamparada, desamparades | desamparada, desamparadas |
| desamparat, desamparats | desamparado, desamparados |
| desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé | desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer |
| desanimat, desanimats | desanimado, desanimados |
| desaniméu | desaniméis |
| desapareguda, desaparegudes | desaparecida, desaparecidas |
| desapareguéu | desaparezcáis |
| desaparegut, desapareguts | desaparecido, desaparecidos |
| desaparéis, desapareix | desaparece |
| desaparéisse, desaparéixe | desaparecer |
| desaparéissen, desaparéixen | desaparecen |
| desapareissén, desapareixén (g) | desapareciendo |
| desapareisseríen, desapareixeríen | desaparecerían |
| desapareix | desaparece |
| desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré | desaparecer |
| desapareixíe | desaparecía |
| desaparissió | desaparición |
| desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura | desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura |
| desapressiat, sense apréssio | desapreciado, sin aprecio |
| desaprobá | desaprobar |
| desaprobo | desaprobo |
| desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá, creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá |
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar, crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar |
| desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust | desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto |
| Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat | desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso |
| desastrós, desastrosos | desastroso, desastrosos |
| desastrosa, desastroses | desastrosa, desastrosas |
| Desat 17 dessat | 17 |
| desatinán (g) | desatinando |
| desaufego, desfogo | desahogo |
| desautoridat | desautoridad |
| desbocadamen | desbocadamente |
| desbocat, desbocada, desbocats, desbocades | desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz |
| desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | ver esbordá |
| desbordabe | desbordaba |
| desbordán (g) | desbordando |
| desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás | desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo |
| desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá | desasnar, hacer que no sea más asno |
| descabellada, descabellades | descabellada, descabelladas |
| descabellat, descabellats | descabellado, descabellados |
| descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre | descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre |
| descalificá | descalificar |
| descalificál | descalificarlo |
| descals, descalsos | descalzo, descalzos |
| Descalsá, descalsás | descalzarse |
| descalsa, descalses | descalza, descalzas |
| descalses | descalzas |
| descalsos | descalzos |
| descáns, descansos | descanso, descansos |
| descansá, lo contrari de cansá, cansás | descansar, lo contrario de cansar, cansarse |
| descansabe, descansáe | descansaba |
| descansada | descansada |
| descansáen, descansaben | descansaban |
| descansán (g) | descansando |
| descansat | descansado |
| Descanséu ! | Descansad ! |
| descansillo, descansillos | descansillo, descansillos |
| descanso, descáns | descanso |
| descanson en pau (pas) | descansen en paz |
| descansos | descansos |
| descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. | descantillar, romper una cosa por el canto. |
| descantello, escantello | descantillo |
| descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. | descabezar, decapitar |
| descarat, descarats | descarado, descarados |
| descárrec, descárrecs | descargo, descargos |
| descárrega | descarga |
| Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená, liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí |
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar, liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir |
| descarregades | descargadas |
| descarregue | descarga |
| descartá, descartás | descartar, descartarse |
| descartable, descartables | descartable, descartables |
| descarto | descarto |
| desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) | desclavar |
| desclavál | desclavarlo |
| descodificá | descodificar |
| descodificassió, descodificassións | descodificación, descodificaciones |
| Descodifico | Descodifico |
| descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse, agotá, cansá, fatigá, extenuá |
descoyuntar |
| descojunte | descoyunta |
| descombregá, excombregá, condená | Descomulgar, excomulgar, condenar |
| descombregada, excomulgada | excomulgada |
| descombregats, excomulgados | excomulgado |
| descompóndre | descomponer |
| descomponén (g) | descomponiendo |
| desconeguda, desconegudes | desconocida, desconocidas |
| desconegut, desconeguts | desconocido, desconocidos |
| desconeixen | desconocen |
| desconfiá | desconfiar |
| desconfiaben | desconfiaban |
| desconfiades | desconfiadas |
| desconfiansa | desconfianza |
| desconfiat | desconfiado |
| desconfiats | desconfiados |
| Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn | desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno |
| desconsertat, desconsertats | desconcertado, desconcertados |
| desconsiderada, desconsiderades | desconsiderada, desconsideradas |
| desconsideradamen | desconsideradamente |
| desconsiderat, desconsiderats | desconsiderado, desconsiderados |
| Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim | desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento |
| desconsolá | desconsolar |
| desconsoladamen | desconsoladamente |
| desconsolades | desconsoladas |
| desconsoladíssima | desconsoladísima |
| desconsolánse | desconsolándose |
| desconsolat, desconsolats | desconsolado, desconsolados |
| desconsoléu | desconsoléis |
| descontá | descontar |
| descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat, desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs |
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción |
| descontenta, descontentes | descontenta, descontentas |
| descontrolat, descontrolats | descontrolado, descontrolados |
| descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá | descorchar, sacar el corcho (suro) |
| descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota |
| descortés | descortés |
| descortesos | descorteses |
| descripsió | descripción |
| descriure | describir |
| descrusen | descruzan |
| descubert, descubiart | descubierto |
| descuberta | descubierta |
| descubrí, descubrís | descubrir, descubrirse |
| Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá, destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá |
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar |
| descubríe | descubría |
| descubríen | descubrían |
| descubriguera (yo) | descubriera (yo) |
| descubriguere | descubriera, descubriese |
| descubríla | descubrirla |
| descubrils | descubrirlos |
| descubrimén | descubrimiento |
| descubrín (g) | descubriendo |
| descubrínla | descubriéndola |
| descubrínlo | descubriéndolo |
| descubrínu | descubriendo algo |
| descubrirán | descubrirán |
| descubríu | descubrís, descubrirlo |
| descubrix | descubre |
| descubrixco | descubro |
| descubríxme | descúbreme |
| descubrixques | descubras |
| descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití, distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba) |
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse |
| descuidabes | descuidabas |
| descuidades | descuidadas |
| descuidáe, descuidabe | descuidaba |
| descuidat, descuidats | descuidado, descuidados |
| descuide | descuida |
| Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní | descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir |
| descusíe | descosía |
| desde | desde |
| desdén, vore desdeñós | desdén |
| desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret | desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío |
| desdeñosa | desdeñosa |
| desdeñosamen | desdeñosamente |
| desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás, retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá |
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse, retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar |
| desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic | desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico |
| desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá | desayunar |
| desdichunaré, amorsaré | desayunaré |
| desdichune, amorse | desayuna |
| desdichuni, amorsá | desayuno |
| desdíu | desdice |
| desdoblegá, adressá | desdoblar, enderezar |
| desdoblegánlo | desdoblándolo |
| desembarcá | desembarcar |
| desembarcán (g) | desembarcando |
| Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo | Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo |
| desembre, diciembre | diciembre |
| desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste | desempastarse |
| desempastánse | desempastándose |
| desempeñabe | desempeñaba |
| desencadenánlo | desencadenándolo |
| desencantánsen | desencantándose |
| desenfadat, desenfadats | desenfadado, desenfadados |
| desenfado, desenfados | desenfado, desenfados |
| desenganchá | desenganchar |
| desenganchánlo | desenganchándole |
| desengañ, desengañs | desengaño, desengaños |
| desengañám | desengañarme |
| desengañarém | desengañaremos |
| desengañaréu | desengañaréis |
| desengañás | desengañarse |
| desenllás, desenllássos | desenlace, desenlaces |
| desenrunada, treta fora de la enruna | sacada fuera de la enruna : escombros |
| desenvainá | desenvainar |
| desenvainabe, desenvaináe | desenvainaba |
| desenvolt | desenvuelto |
| desenvoltes | desenvueltas |
| desenvoltura, desenvoltures | desenvoltura, desenvolturas |
| desert, deserts | desierto, desiertos |
| desértic, desértics | desértico, desérticos |
| desesperá | desesperar |
| desesperabe | desesperaba |
| desesperades | desesperadas |
| desesperál | desesperarlo |
| desesperála | desesperarla |
| desesperán (g) | desesperando |
| desesperansa | desesperanza |
| desesperassió | desesperación |
| desesperat, desesperats | desesperado, desesperados |
| desespere, lo que espere | desespera, el que espera |
| desespero | desespero |
| desfá | deshace |
| desfach | deshago |
| desfáigue | deshaga |
| desfán | deshacen |
| desfará | deshará |
| Desfé – desfés la neu | Deshacerse – deshelarse la nieve |
| desfée | deshacía |
| desféen | deshacían |
| desfém | deshacemos |
| desfén (g) | deshaciendo |
| desfés | deshacerse |
| desfet, desfets | deshecho, deshechos |
| desfeta, desfetes | deshecha, deshechas |
| desfigurat, desfigurats | desfigurado, desfigurados |
| desfilagarchá | deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar |
| desfilagarchat, desfilagarchada | deshilachado, deshilachada |
| desfile, desfiles | desfile, desfiles |
| desfissi, neguit, agitassió | agitación, nerviosismo |
| desfogám | desahogarme, desfogarme |
| desfogat | desahogado, desfogado |
| desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada | deshojadas, deshojado |
| desgana, desganes | desgana, desganas |
| desganat, desganats | desganado, desganados |
| desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo | desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe |
| desgel, deschel | deshielo |
| desgraná | desgranar |
| desgranán (g) | desgranando |
| desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí | desgracia, desgracias |
| desgrassiada, desgrassiades | desgraciada, desgraciadas |
| Desgrassiadamen | desgraciadamente |
| desgrassiadiet | desgraciadillo |
| desgrassiadieta | desgraciadilla |
| desgrassiat, desgrassiats | desgraciado, desgraciados |
| desgrássie (lo) | desgracia (lo) |
| deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat | desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado |
| deshonestamen | deshonestamente |
| deshonestidat | deshonestidad |
| deshonestíssimamen | deshonestísimamente |
| deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá | deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar |
| deshonrabe | deshonraba |
| deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades | deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas |
| desilusió, desilusións | desilusión, desilusiones |
| desilusionat, desilusionats | desilusionado, desilusionados |
| desinfectá | desinfectar |
| desinfectán | desinfectante, desinfectando |
| desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades | desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas |
| desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá | desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar |
| desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou | desyuntar, quitar la yunta |
| desleals | desleales |
| desleí , dissoldre , desfé | desleír, disolver, deshacer |
| deslise (se), desllise | se desliza |
| Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) | desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar |
| deslligáu | desatáis |
| deslliguen | desatan |
| desllisán (g) rellissán | deslizando |
| Desllísen (se) | deslizan (se) |
| Deslliso (me) | deslizo (me) |
| desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá | resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse |
| deslluída | deslucida |
| deslluít | deslucido |
| desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde | desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde |
| desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | sin mango, roto |
| Desmayada, desmayades | desmayada, desmayadas |
| desmayás | desmayarse |
| desmayat, desmayats | desmayado, desmayados |
| desmaye (se) | se desmaya |
| desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal | desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal |
| desmedidamen | desmedidamente |
| desmesuradamen | desmesuradamente |
| desmontá | desmontar |
| Desmonto | desmonto |
| desmoralissassió | desmoralización |
| desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá | desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar |
| desnaturalisada, desnaturalisades | desnaturalizada, desnaturalizadas |
| desnaturalisat, desnaturalisats | desnaturalizado, desnaturalizados |
| desobeí | desobedecer |
| desobeít | desobedecido |
| desocupat, desocupats | desocupado, desocupados |
| desollámos | desollarnos |
| desconfiansa | desconfianza |
| desordenadamen | desordenadamente |
| desordenat, desordenats | desordenado, desordenados |
| despach, despachs, - cuan me despachos | despacho, despachos – cuando me despidas |
| despachá (del treball) | despedir del trabajo |
| despachál, despachála | despedirlo, despedirla |
| despachám | despedirme |
| despachán (g) | despidiendo |
| despachats | despedidos |
| despachém | despedimos |
| despacho | despido |
| despachos | despidos |
| despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá | despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar |
| Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá | despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse, expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar |
| despedida, despedides | despedida, despedidas |
| despedíe | despedía |
| despedíl, despedíla | despedirlo, despedirla |
| despedím | despedirme |
| despedín (g) | despidiendo |
| despedínse | despidiéndose |
| despedíssen, despedíxen | despiden |
| despedit | despedido |
| despegá | despegar |
| despegue, despegues | despegue, despegues – tú despegas |
| despejá, despejás | despejar, despejarse |
| despejada, despejades | despejada, despejadas |
| despejám | despejarme |
| despejat, despejats | despejado, despejados |
| despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá | desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
| despellotada, despellotades | desollada, desolladas |
| despellotat, despellotats | desollado, desollados |
| despelussada, despelussat, despelussades, despelussats | mal peinada, mal peinado |
| despenchá, despenjá | descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar, aparecer, sorprender, caer, presentarse |
| despencháu, despenjáu | descolgáis |
| despendolá, despendolás, desmadrás | Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar |
| despendolada, despendolades | despendolada, despendoladas |
| despendolat, despendolats | Despendolado |
| despéndres | desprenderse |
| Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. | descolgarse, caerse algo (colgado) |
| despenjo | descuelgo |
| despensa, rebost | despensa |
| despentinats | despeinados |
| despeñat, despeñats | despeñado, despeñado |
| desperdigat, desperdigats | desperdigado, desperdigados |
| desperdissiáe | desperdiciaba |
| desperdíssios (no) | desperdicies (no) |
| desperesás, de perea | desperezarse |
| desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi | desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio |
| desperfectes | desperfectos |
| despert, desperts | despierto, despiertos |
| despertá, despertás | despertar, despertarse |
| desperta, despertes | despierta, despiertas |
| despertabe | despertaba |
| despertada | despertada |
| despertadó, despertadós | despertador, despertadores |
| despertáen, despertaben | despertaban |
| despertám | despertarme |
| despertán (g) | despertando |
| despertánla | despertándola |
| despertánlo | despertándole |
| despertánse | despertándose |
| despertarán | despertarán |
| despertaríe | despertaría |
| despertat | despertado |
| desperte (se) | Se despierta |
| desperten | despiertan |
| desperto (me) | me despierto |
| despiart, despiarta | despierto, despierta |
| despiarte (se) | despierta (se) |
| despiarten (se) | se despiertan |
| despiarto (me) | me despierto |
| despiece, despieces | despiece, despieces |
| despilotán | despelotándose |
| despilotás, ficás en pilota, despullás | desnudarse, ponerse en pelota |
| despistat | despistado |
| despistats | despistados |
| desplassaben, desplassáen | desplazaban |
| desplassamén | desplazamiento |
| desplassen | desplazan |
| desplay, de esplai, de esplay | despacio |
| desplayet | despacito |
| desplegánla | desplegándola |
| desplegánlo | desplegándolo |
| despoblades | despobladas |
| desprén | desprende |
| desprengut, desprenguts | desprendido, desprendidos |
| despreníen | desprendían |
| despreocupats | despreocupados |
| despressiá | despreciar |
| despressiabe | despreciaba |
| despressiable | despreciable |
| despressiables | despreciables |
| despressiál | despreciarlo |
| despressiál | despreciarlo |
| despressiála | despreciarla |
| despressiaríe | despreciaría |
| despressiat, despressiats | despreciado, despreciados |
| despressiátos | despreciaros |
| despréssie, despressie | desprecia |
| despressio, despressios | desprecio, desprecios |
| después | después |
| despullá | desnudar |
| despullada | desnuda |
| despullades | desnudas |
| despullán | desnudando |
| despullánla | desnudándola |
| despullánse | desnudándose |
| despullare | desnudara |
| despullaren | desnudaran |
| despullás | desnudarse, ponerse en pelota |
| despulles (les) | los despojos |
| despulléulo | Desnudadle |
| despulls (los) | los despojos |
| despusahir, después ahí, antesahí | anteayer |
| despusdemá, después demá | pasado mañana |
| desriñonat, desriñonats | desriñonado, desriñonados |
| dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia | desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia |
| dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa | desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza |
| dessangrat, dessangrats | desangrado, desangrados |
| dessarrollá, desarrollá | desarrollar |
| dessarrollo, dessarrollos | dessarrollo, dessarrollos |
| dessastre, dessastres – caixó de sastre | desastre, desastres – cajón de sastre |
| dessat, desset, 17 | 17 |
| dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás | desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse |
| dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura | desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura |
| desseá, dessichá | desear |
| dessearíe, dessicharíe | desearía |
| dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí | desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar |
| dessembolso, dessembolsos | desembolso, desembolsos |
| dessén, desséns | decente, decentes |
| dessendén, dessendéns | descendiente, descendientes |
| dessenfocada | desenfocada |
| dessenfocat | desenfocado |
| dessengañs | desengaños |
| desséns | decentes |
| dessénsia | decencia |
| dessentes | decentes (ellas) |
| desseos, dessichos | deseos |
| desseosamen, dessichosamen | deseosamente |
| desseossíssim, dessichossíssim | deseosísimo |
| Dessepsió, dessepsións | decepción, decepciones |
| dessesperada, desesperada | desesperada |
| dessiart, dessert, dessiarts, desserts | desierto, desiertos |
| dessiat, dessat, desat, deset | 17 |
| dessich, dessichs | deseo, deseos |
| dessichá, desseá | desear |
| dessichaba | deseaba |
| dessichabe (ell) | deseaba |
| dessichaben | deseaban |
| dessichada | deseada |
| dessicháen, dessichaben | deseaban |
| dessichán (g) | deseando |
| dessichánli | deseándole |
| dessicháre | deseara, desease |
| dessicharía | desearía |
| dessichat | deseado |
| dessichat | deseado |
| dessichats | deseados |
| dessicháu, dessichéu | deseáis |
| dessiche | desea |
| Dessichen | desean |
| dessiches | deseas |
| dessichéu | deseáis |
| dessicho (yo) | deseo |
| dessichos | deseos |
| dessichos | deseos |
| dessichós | deseoso |
| dessichoses | deseosas |
| Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría | decidir |
| dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina | desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia |
| dessidida | decidida |
| dessidida, dessidides | decidida, decididas |
| Dessididamén | decididamente |
| dessidíe | decidía |
| dessidiguera (yo) | decidiese, decidiera |
| dessidiguere (ell) | decidiese, decidiera |
| dessidím | decidirme, decidimos |
| dessidínse | decidiéndose |
| dessidiré | decidiré |
| dessidís | decidirse |
| dessidit, dessidits | decidido, decididos |
| dessidix | decide |
| dessidixca | decida |
| Dessidixco | decido |
| Dessidíxte | decídete |
| dessifrá, descifrá | descifrar |
| dessifrat, descifrat | descifrado |
| Dessifro, descifro | descifro |
| dessigualdat, dessigualdats | desigualdad, desigualdades |
| Dessilusió, Dessilusións | desilusión, desilusiones |
| déssim, déssims | décimo, décimos |
| déssima, déssimes | décima, décimas |
| dessimal, dessimals | decimal, decimales |
| dessintegradó | desintegrador |
| dessintegrám | desintegrarme |
| dessintegrassió | desintegración |
| dessintegro, desintegro | desintegro |
| dessisió | decisión |
| dessisions | decisiones |
| dessistit, desistit (ham) | desistido (hemos) |
| dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia | desustanciado, desustanciada |
| desta, de esta, d´esta | de esta |
| destacabe, destacáe | destacaba |
| destacamén, destacaméns | destacamento, destacamentos |
| destacat | destacado |
| destapámela | destapármela |
| destapánla | destapándola |
| destapat | destapado |
| Destaque – de estaques | Destaca – de estacas |
| Deste, de este, d´este | de este |
| destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo, - indissi, assomo, siñal |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| destilada, destilades | destilada, destiladas |
| destilán (g) | destilando |
| destilat, destilats | destilado, destilados |
| destiná | destinar |
| destinabe | destinaba |
| destinada | destinada |
| Destinada, destinades | destinada, destinadas |
| destinat, destinats | destinado, destinados |
| destino, destí, destinos, destíns | destino, destinos |
| Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. | estorbar, estropearse |
| destornilladó | destornillador |
| destral, destrals | hacha, hachas |
| destresa, destreses | destreza, destrezas |
| destronat, destronada, despistat, despistada | despistado, despistada |
| destrossa, destrosses | destrozo, destrozos |
| destrossá, fé a trossos, estrossá | destrozar |
| destrossada | destrozada |
| destrossades | destrozadas |
| destrossades | destrozadas |
| destrossám | destrozarme |
| destrossán (g) | destrozando |
| destrossats | destrozados |
| destructora, destructó | destructora, destructor |
| destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
| destruída | destruida |
| destruíl | destruirlo |
| destruíla | destruirla |
| destruím | destruimos |
| destruímla | destruyámosla |
| destruirá | destruirá |
| destruíxquen | destruyan |
| desullá la viña per a que trague menos sarmentets | quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos. |
| Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás | Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz |
| desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero | desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero |
| Desventura, desventures | desventura, desventuras |
| desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit | desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero |
| desventurats | desventurados |
| Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré | desviar |
| desviabe | desviaba |
| desvián (g) | desviando |
| desviánse | desviándose |
| desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado | desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado |
| desvío, desvíos | desvío, desvíos |
| detall, detalle, detalls, detalles | detalle, detalles |
| detalladamen | detalladamente |
| Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré | detectar |
| detecto | detecto |
| detectó | detector |
| deteneulo, deteníulo | detenedlo |
| detengut, detenguda, detingut detinguda | detenido, detenida |
| detenguts, detinguts | detenidos |
| deteníen | detenían |
| detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén, apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa |
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad |
| detergén, detergéns | detergente, detergentes |
| deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió | deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización |
| determiná | determinar |
| determiná | determinar |
| determinabe | determinaba |
| determinada, determinades | determinada, determinadas |
| determinadamen, en determinassió | determinadamente |
| determinassió | determinación |
| determinat, determinats | determinado, determinados |
| determinátos | deteminaros |
| detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc | detestar |
| detesto | detesto |
| Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré | detener |
| detíndrel | detenerle |
| detíndrela | detenerla |
| detíndres | detenerse |
| detingudes | detenidas |
| detingue | detenga |
| detrás | detrás |
| Déu | Dios |
| Deu – Déu – Déu deu está al sel | Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo |
| Deu , diau | 10 |
| deu (ell) – número 10 | Debe – 10 diez |
| deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut | deudas |
| deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes | deudor, entrampado, insolvente, deficitario |
| deudós | deudores |
| deuen | deben |
| Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
| deuríe | debería |
| deuríem | deberíamos |
| deus | debes |
| Déus | Dioses |
| deus (tú me) | debes (tú me) |
| deute, deuda | deuda |
| deutes, deudes | deudas |
| Devall, davall, deball, daball | debajo |
| devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo |
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo |
| devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal | delantal (delante) |
| devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) | delantales |
| devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat | dehesa, prado |
| devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá | devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar |
| devoráe o devorabe | devoraba |
| devoráls | devorarlos |
| devórals | devóralos |
| devoron | devoren |
| devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo | devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo |
| devossións | devociones |
| Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari | devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario |
| devota | devota |
| devotamen | devotamente |
| Devotes – de botes | Devotas – de botas |
| devotíssim, devotíssims | devotísimo, devotísimos |
| devotíssima, devotíssimes | devotísima, devotísimas |
| Devuit 18 | 18 |
| Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré | decir |
| día (di) | decía |
| día, díes | día, días |
| día, díes | día, días |
| diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes | diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo |
| diables, demonis, dimonis | diablos, demonios |
| diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. | diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla. |
| Diablura, diablures | diablura, diabluras |
| diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro | diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro |
| diábolo | Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos. |
| diagnóstic, diagnóstics | diagnóstico, diagnósticos |
| diagnosticá | diagnosticar |
| Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal | diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal |
| dialecte | dialecto |
| dialectes | dialectos |
| dialectología, estudi de dialectes y llengües | dialectología |
| diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs | diálogo, diálogos |
| diamán | diamante |
| diamáns | diamantes |
| diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro | diapasón, monocordio, tono |
| diari | diario |
| diária | diaria |
| diáries, diaries | diarias |
| diaris | diarios |
| diau, deu | 10 |
| diba, día, dieba (yo) | decía |
| dibe, díe, diebe (ell) | decía |
| dibuix, dibuixos | dibujo, dibujos |
| dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato | dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato |
| dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá | dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar |
| Dibuixada | dibujada |
| dibuixáe, dibuixabe | dibujaba |
| dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) | dibujante, dibujantes – dibujando |
| dibuixat | dibujado |
| dibuixos | Dibujos – dibujes |
| dibujades, dibuixades | dibujadas |
| dibujat, dibuixat | dibujado |
| dic | digo |
| dichaus, dijous | jueves |
| dichós | dichoso |
| dichosa | dichosa |
| dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá | Ayunar – desayunar |
| Dicsionari, Dicsionaris | diccionario, diccionarios |
| dictabe | dictaba |
| didáctic, didáctics | didáctico, didácticos |
| díe | decía |
| dieba | decía |
| dieba, día (yo) | decía |
| diebe (ell, ella) | decía (él, ella) |
| diebem, diébem | decíamos |
| dieben, diében | decían |
| diém | decimos |
| díem | decíamos |
| dién | diciendo |
| díen | decían |
| diénles | diciéndolas |
| diénles | diciéndolas, diciéndoles a ellas |
| diénli | diciéndole |
| diénlos | diciéndolos |
| diénse | diciéndose |
| díes (di) | decías |
| díes, de día | días |
| dieta, dietes | dieta, dietas |
| diéu | decís |
| diéuli | decidle |
| diéulos | decidles |
| diéume | decidme |
| diéume | decidme |
| diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia | diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia |
| difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá | difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar |
| difamála | difamarla |
| difamassió, difamassións (vore difamá) | difamación, difamaciones |
| diferén, diferéns, diferenta, diferentes | diferente, diferentes |
| diferéns | diferentes |
| diferénsia | diferencia |
| Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien | diferenciar |
| diferensiassió, diferénsia | diferenciación, diferencia |
| diferensiat | diferenciado |
| diferénsien | diferencian |
| diferénsies | diferencias |
| diferenta, diferentes | diferente (ella) |
| diferentes | diferentes (ellas) |
| diferiénsia, diferénsia | diferencia |
| dificultat | dificultad |
| dificultats | dificultades |
| dificultós, dificultosos | dificultoso, dificultosos |
| dificultosa, dificultoses | dificultosa, dificultosas |
| difíssil, difíssils | difícil, difíciles |
| difissilmen | difícilmente |
| difíssils | difíciles |
| difún, difúns | difunto, difuntos |
| difunta, difuntes | difunta, difuntas |
| difusió, difussió | difusión |
| diga | diga |
| digáu | digáis |
| digerí | digerir |
| digestió, digestións | digestión, digestiones |
| digital, digitals | digital, digitales |
| digná | dignar |
| digna, dignes | digna, dignas |
| dignamen | dignamiento |
| dignat, dignats | dignado, dignados |
| Dignáutos, dignéutos ! | Dignaos ! |
| digne, digno, dignes, dignos | digno, dignos |
| dignéu | dignais |
| dignidat, dignidats | dignidad, dignidades |
| digníssim | dignísimo |
| digníssima | dignísima |
| digue, dígue | diga |
| diguém, digám | digamos |
| diguen | digan |
| diguéra (yo) | dijera, dijese |
| diguére (ell) | dijera, dijese |
| diguéren | dijeran, dijesen |
| diguéres | dijeras, dijeses |
| diguéreu | dijérais, dijeseis |
| digues | digas |
| diguéu | digáis |
| dijú, dijús | ayuno, ayunos |
| dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá | dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar |
| Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) | Decírselo – expresión de Beceite |
| dili | decirle |
| diligén | diligente |
| diligenmen | diligentemente |
| diligénsia, diligénsies – dilijánsia | diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje |
| diligentíssim | diligentísimo |
| Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo |
| dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | lunes, habas a montones, etc |
| dils | decirles |
| dilu, dílay | decírselo |
| dím | decirme |
| dimach, dimats | martes |
| dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí | dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir |
| dimanáen | dimanaban |
| dimats | martes |
| dimecres | miércoles |
| dimensió, dimensións | dimensión, dimensiones |
| diminuta, mol minuda o menuda, diminutes | diminuta, diminutas |
| dimoni, demoni | demonio |
| dimoniet | diablillo |
| dimonieta | diablilla |
| dimonis | demonios |
| dímosu | decírnoslo |
| dimpués, después | después |
| dina | coma (mediodía) |
| diná | comer a mediodía |
| dinaba | comía |
| dináe, dinabe | comía |
| dináen, dinaben | comían |
| dinán (g) | comiendo |
| dinás | comidas |
| dinat | comido |
| Dinen | comen |
| dines | comes |
| dinés | dinero, dineros |
| dingú, ningú | nadie |
| dins | dentro |
| dintre, a dins, dins | dentro |
| diptongassió, diptongassións | diptongación, diptongaciones |
| diputada, diputades | diputada, diputadas |
| diputat, diputats | diputado, diputados |
| dirá | dirá |
| direcsió, direcsións | dirección, direcciones |
| directa, directes | directa, directas |
| directamen | directamente |
| directe, directes | directo, directos |
| directó, directós | director, directores |
| directora, directores | directora, directoras |
| dirém | diremos |
| diréu | diréis |
| diría | diría |
| diriactes, directes | directos, directas |
| dirichíe, dirigíe | dirigía |
| dirichís, dirigís | dirige |
| dirichisque, dirigíxque | dirija |
| diríe (ell) – Quí u diríe ! | Diría – Quién lo diría ! |
| diríem | diríamos |
| diríen | dirían |
| diríeu | diríais |
| Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría | dirigir |
| dirigida, dirigides | dirigida, dirigidas |
| dirigíen | dirigían |
| dirigíli | dirigirle |
| dirigíls | dirigirlos, dirigirles |
| Dirigím – a mí – natros dirigím | dirigirme – dirigimos |
| dirigímos | dirigirnos |
| dirigín (g) | dirigiendo |
| dirigínse | dirigiéndose |
| dirigit, dirigits | dirigido, dirigidos |
| dirigix | dirige |
| dirigixco, dirigixgo | dirijo |
| dirigíxen | dirigen |
| dirigixes | diriges |
| dirigíxquen | dirijan |
| Dis ! - Estes coses no poden dis | Di ! - Estas cosas no pueden decirse |
| discipliná, disciplinás | disciplinar, disciplinarse |
| disciplinabe | disciplinaba |
| discípul | discípulo |
| discípuls | discípulos |
| discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento | discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino |
| discret, discrets | discreto, discretos |
| discreta, discretes | discreta, discretas |
| discretamen | discretamente |
| discretíssim, discretíssims | discretísimo, discretísimos |
| discretíssima, discretíssimes | discretísima, discretísimas |
| disculpá | disculpar |
| disculpa, disculpes | disculpa, disculpas |
| disculpes | disculpas |
| disculpes | disculpas |
| disculpo | disculpo |
| discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá, - fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná |
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer, fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir |
| discurríe | discurría |
| discurríen | discurrían |
| discurrín (g) | discurriendo |
| discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás | Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse |
| discurrisco, discurrixco, discurrixgo | discurro |
| discurrit, discurrits | discurrido, discurridos |
| discurs, discursos | discurso, discursos |
| discussió, discussións | discusión, discusiones |
| Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera | discutir |
| discutím | discutimos |
| discutín (g) | discutiendo |
| discutit, discutits | discutido, discutidos |
| disdichuná, desdichuná, amorsá | desayunar (des + ayunar) |
| disfrás | disfraz |
| disfrassá, disfrassás | disfrazar, disfrazarse |
| disfrassada, disfrassades | disfrazada, disfrazadas |
| disfrassás | disfrazarse |
| disfrassat, disfrassats | disfrazado, disfrazados |
| disfrasse | disfraza |
| disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí | disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir |
| disfrutabem, disfrutáem | disfrutábamos |
| disfrutáen, disfrutaben | disfrutaban |
| disfrutála | disfrutarla |
| disfrútales | disfrútalas |
| disfrútals | disfrútalos |
| disfrután (g) chalán | disfrutando |
| disfrutarém, chalarém | disfrutaremos |
| disfrutat, disfrutats | disfrutado, disfrutados |
| disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu | Disfrutáis – disfrutarlo |
| disfrute | disfruta |
| disfrutém, chalém | disfrutamos |
| disfruten, chalen | disfrutan |
| disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná | disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar |
| disgregaben, disgregáen | disgregaban |
| disgust, disgustos | disgusto, disgustos |
| disimuladamen | disimuladamente |
| dísla | díla |
| dísli | Dile ! |
| díslo | dilo |
| díslos | diles |
| dísme | dime |
| dísme | dime |
| dísme | dime |
| disminuí | disminuir |
| disminuída | disminuida |
| disminuídes | disminuidas |
| disminuíe | disminuía |
| disminuiríen | disminuirían |
| disminuít | disminuido |
| disminuíx | disminuye |
| disminuíxco | disminuyo |
| dispara | dispara |
| dispará (fótre una escopetada) | disparar |
| disparada | disparada |
| disparades | disparadas |
| disparáe, disparabe | disparaba |
| disparála | dispararla |
| disparat, disparats | disparado, disparados |
| disparatades | disparatadas |
| disparatat, disparatats | disparatado, disparatados |
| disparate | disparate |
| disparats | disparates |
| dispensari | dispensario |
| dispóndre, disposá | disponer |
| disponibilidat | disponibilidad |
| disposá | disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar |
| disposaba | disponía |
| disposada, disposades | dispuesta, dispuestas |
| disposáe, disposabe | disponía |
| disposamos | disponernos |
| disposán (g) | disponiendo |
| disposás | disponerse |
| disposat, disposats | dispuesto, dispuestos |
| dispose | dispone |
| disposes | dispones |
| disposéu | disponéis |
| disposissió | disposición |
| dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos | dispositivo, dispositivos |
| disposo | dispongo |
| disposos | dispongas |
| disputá | disputar |
| dispután (g) | disputando |
| disputarán | disputarán |
| Dispute – dis pute a Maella y vorás | Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás |
| Dissa, dixa | deja |
| dissá, dixá | dejar |
| Dissabde , dissapte | sábado |
| dissabe, dixabe | dejaba |
| dissaben, dixaben | dejaban |
| dissabes, dixabes, dixáes | dejabas |
| dissáe, dissabe, dixáe, dixabe | dejaba |
| disseñá disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet |
diseñar |
| disseño, disseños, disseñ, disseñs | diseño, diseños |
| dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos | disimulo, disimulos |
| dissimulá | disimular |
| dissimulabe | disimulaba |
| dissimulada, dissimulades | disimulada, disimuladas |
| dissimuladamen | disimuladamente |
| dissimulála | disimularla |
| dissimulán (g) | disimulando |
| dissimulánli | disimulándole |
| dissimularíe | dissimularía |
| dissimulat, dissimulats | disimulado, disimulados |
| dissipá | disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer |
| Dissipada | disipada |
| dissiplina, dissiplines | disciplina, disciplinas |
| dissiplináries | disciplinarias |
| dissípul, discípul, dissípuls, discípuls | discípulo, discípulos |
| díssom, díxom parlá | déjeme Ud. |
| dissonán, dissonáns | disonante, disonantes |
| dissonánsia | disonancia |
| dissuadí | disuadir |
| distabe | distaba |
| distán | distante |
| distáns | distantes |
| distánsia | distancia |
| distánsies | distancias |
| distinguí | distinguir |
| distinguida | distinguida |
| distinguides | distinguidas |
| distinguíe | distinguía |
| distinguín (g) | distinguiendo |
| distinguínlo | distinguiéndolo |
| distinguit | distinguido |
| distinsió | distinción |
| distintiu | distintivo |
| distorsió | distorsión |
| distorsionánse | distorsionándose |
| distracsió | distracción |
| distracsións | distracciones |
| distraguére | distrajera, distrajese |
| distraíe | distraía |
| distraurás (te) | distraerás |
| distráure, distráures | distraer, distraerse |
| distráurel | distraerlo |
| distraurém | distraeremos |
| distret (distraigut, distragut) | distraído |
| distreta | distraída |
| distretamen (distraigudamen) | distraídamente |
| distribuí | distribuir |
| Distribuixco | distribuyo |
| distribussió | distribución |
| disyuntiva, alternativa, dilema, opsió | disyuntiva, alternativa, dilema, opción |
| dit | Dicho – dedo |
| dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites | Dedo, dedos – dicho, dichos |
| dita, dites | dicha, dicho |
| dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni | dichos |
| ditet | dedito |
| dítos | deciros |
| dits | Dedos – dichos |
| Díu – Aixó no has de díu may | Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca |
| diu, díu | Dice – decirlo |
| diuen | dicen |
| divendres | viernes |
| diverses | diversas |
| diversidat | diversidad |
| diversió | diversión |
| diversións | diversiones |
| Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría | divertir |
| divertíe | divertía |
| divertíen | divertían |
| divertím | divertirme |
| divertimén, diversió | divertimento, diversión |
| divertínse | divirtiéndose |
| divertit, divertits | divertido, divertidos |
| divertítos | divertiros |
| divertíxen | divierten |
| Diviandres , divendres | viernes |
| dividí | dividir |
| dividides | divididas |
| dividíe | dividía |
| dividínli | dividiéndole |
| dividínlo | dividiéndolo |
| dividís | dividirse |
| dividíssen, dividíxen | dividen |
| dividit, dividits | dividido, divididos |
| dividíx | divide |
| dividíxen | dividen |
| divinidat, divinidats | divinidad, divinidades |
| divisá, ataullá, vore | divisar |
| Divisa, divises, moneda, monedes | Divisa, divisas, moneda, monedas |
| divisió, divisións | división, divisiones |
| dixa | deja |
| Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría | dejar |
| dixabe, dixáe | dejaba |
| dixaben, dixáen | dejaban |
| dixada, dixades | dejada, dejadas |
| dixadesa | dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo |
| Dixáe, dixabe | dejaba |
| dixáen, dixaben | dejaban |
| dixál, dixáls | dejarlo, dejarlos |
| dixála | dejarla |
| dixáles | dejarlas |
| dixám | dejarme |
| díxam | déjame |
| dixámos | dejarnos |
| díxamos | déjanos |
| dixán (g) | dejando |
| dixánla | dejándola |
| dixánlay | dejándoselo |
| dixánlo | dejándolo |
| dixánmos | dejándonos |
| dixánse | dejándose |
| dixánsu | dejándoselo |
| dixará | dejará |
| dixára | dejara, dejase |
| dixarán | dejarán |
| dixarás | dejarás |
| dixaré | dejaré |
| dixáre, dixare | dejara, dejase |
| dixarém | dejaremos |
| dixáren | dejaran, dejasen |
| dixáres | dejaras, dejases |
| dixáreu | dejárais, dejáseis |
| dixaría | dejaría |
| dixaríe (ell) | dejaría |
| dixaríen | dejarían |
| dixás | dejarse |
| Díxat agarrá ! | déjate coger ! |
| dixat, dixats | dejado, dejados |
| dixátos | dejaros |
| dixats | dejados |
| Dixáu | Dejarlo – dejáis |
| dixe, díxe - d´ixe, de ixe | Deja – de ese |
| dixéula | dejadla |
| dixéulo | dejadlo |
| Doblá – vore doblegá | doblar de doble |
| doblada, de doble – doblegada es de doblegá | Doblada de doble – doblada de curvar |
| dobláen, doblaben | doblaban |
| Doblála – doblegála | doblarla |
| Doblat – vore doblegat | doblado |
| doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen | doble (decalitro) |
| doblegá | doblar, curvar |
| doblegada, doblegades | doblada, curvada, dobladas, curvadas |
| doblegán | doblando |
| doblegánlos | doblándolos |
| doblegat, doblegats | doblado, curvado, doblados, curvados |
| doblego | doblo, curvo |
| doblen | doblan |
| Dobles | dobles |
| doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) | dinero, dineros |
| Doblón, doblóns (moneda antiga) | Doblón, doblones |
| dochena, dotzena, dotsena | docena |
| doctamen | doctamente |
| docu-ficsió | docu-ficción |
| documén, documéns | documento, documentos |
| documéns | documentos |
| documentá | documentar |
| documental, documentals | documental, documentales |
| documentám | documentarme |
| documentassió | documentación |
| dol, dols | duelo, duelos |
| dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás | doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse |
| Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló | enfermo |
| dolénli, fénli mal | doliéndole |
| doléns | enfermos |
| dolénse | dolíendose |
| dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes | enferma, enfermas, enfermita, enfermitas |
| dolentet, dolentets | enfermito, enfermillo |
| dólgue | duela |
| dolguen | duelan |
| dolguere | doliera, doliese |
| dolgut | dolido |
| dolíe | dolía |
| dolíen | dolían |
| doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) | Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo) |
| dolorida, dolorides | dolorida, doloridas |
| dolorit, dolorits | dolorido, doloridos |
| dolorós, dolorosos | doloroso, dolorosos |
| dolorosa, doloroses | dolorosa, dolorosas |
| dolorosamen | dolorosamente |
| Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes | Dolores – Dolores |
| dols | dulce |
| dolsa, dolses | dulce, dulces |
| dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) | golosina, golosinas |
| dólsamen | dulcemente |
| dolsíssim, dolsíssims | dulcísimo, dulcísimos |
| dolsíssima | Dulcísima |
| dolsíssimamen | dulcísimamente |
| dolsíssimes | Dulcísimas |
| dolsíssims | dulcísimos |
| dolsó | dulzor |
| dolsos | dulces, golosinas |
| Domá, adomá | domar |
| domála (a una yegua) | domarla |
| domenche | domingo |
| Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) | domingos |
| domenge, domenges | domingo |
| doméstic, doméstics | doméstico, domésticos |
| Doméstica, doméstiques | domésticas |
| domesticat, domesticats | domesticado, domesticados |
| dominá | dominar |
| dominabe | dominaba |
| dominada | dominada |
| dominada, dominades | dominada, dominadas |
| dominades | dominadas |
| domináen, dominaben | dominaban |
| dominál | dominarlo |
| dominán (g) | dominando |
| dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió | dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión |
| dominat, dominats | dominado, dominados |
| domini, dominis | dominio, dominios |
| dominó | dominó |
| domissili, domissilis | domicilio, domicilios |
| domos (que tú) | domes (domar) |
| don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. | don, dones – señor |
| Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar |
| Dona – mullé – dona ! | Mujer – esposa – da ! |
| donabe | daba |
| donabem, donáem | dábamos |
| donaben, donáen | daban |
| donades | dadas, donadas |
| donáe, donabe | daba |
| donál | darlo |
| donála | darla |
| donálay | dárselo |
| dónali | dale |
| donáli an ell | darle a él |
| donáls un regalo | darles un regalo |
| donám | darme |
| dónam la ma | dame la mano |
| donámela | dármela |
| dónamels | dármelos |
| donán (g) | dando |
| donán, donanta, donáns, donantes | donante, donante femenino |
| donánla | dándola |
| donánlay | dándoselo |
| donánles | dándolas |
| donánlo | dándolo, donándolo |
| donará | dará |
| donára | diera, diese |
| donarán | darán |
| donare (ell) | diera, diese |
| donarém | daremos |
| donaren, donáren | dieran, diesen |
| donaréu | daréis |
| donaríen | darían |
| donás | darse |
| donás cuenta, acatás | darse cuenta, percatarse |
| donat | dado, donado |
| donáteles | dártelas |
| donátels | dártelos |
| donatos | daros |
| donáu | darlo |
| done | da |
| doném | damos |
| donen | dan |
| donéume | dadme |
| donéumel | dádmelo |
| donéumela | dádmela |
| Dónos – cuan tu me dónos (donos) | cuando tu me DES |
| donota, donotes | mujerona, mujer grandota |
| donsella, donselles | doncella, doncellas |
| Donselleta, donselletes | doncellita, doncellitas |
| dorada, dorades | dorada, doradas |
| dorat, dorats, d´OR + at | dorado, dorados, de ORO + ado |
| dorm | duerme |
| dórmen | duermen |
| dormí | dormir |
| Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen | dormir |
| dormía, dormiba | dormía |
| dormida, dormides, adormida, adormides | dormida, dormidas |
| dormíe | dormía |
| dormiguéra | durmiera, durmiese |
| dormilón, dormilóns | dormilón, dormilones |
| dormilona, dormilones | dormilona, dormilonas |
| dormím | dormimos |
| dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. | durmiendo |
| dormirán | dormirán |
| dormiré | dormiré |
| dormiríe | dormiría |
| dormiríen | dormirían |
| dormís, adormís | dormirse |
| dormisque, dormixque | duerma |
| dormisquen, dormixquen | duerman |
| dormisques, dormixques | duermas |
| dormíssen, dormíxen | duermen |
| dormit, dormits, adormit, adormits | dormido, dormidos |
| dormitori | dormitorio |
| dormitoris | dormitorios |
| dormíu | dormís |
| Dorms | duermes |
| dorondón, paora, broma, boira, niebla | tipos de niebla |
| dos | 2 |
| dosséns | 200 |
| dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) | docencia, enseñanza, educación, instrucción |
| dosséntes | 200 |
| dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable | dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable |
| dóssila | dócil femenino |
| dossiletes | docilillas |
| dossis | dosis |
| dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví | dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer |
| dotat | dotado |
| dotats | dotados |
| dotche, dotse, dotze | 12 |
| dote, dotes | dote, dotes |
| dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses | doctor, médico |
| dotora | doctora, médica |
| dotos | dotes (que tú) |
| dotós | doctores, médicos |
| dotse, dotze | Doce, 12 |
| dotsena | docena |
| Dotsenes – dotse dotsenes | Docenas – doce docenas |
| Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles | dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas |
| drama, drames | drama, dramas |
| Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall | Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen |
| drapejats | trapeados |
| drapet, drapets | trapito, trapitos |
| drapot | trapo (despectivo) |
| dressera, dresseres, adressera, adresseres | atajo, atajos |
| dret, drets, dreta, dretes | En pie, derecho, derechos, derecha, derechas |
| dreta, dretes | derecha, derechas |
| droga, drogues | droga, drogas |
| dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. | dromedario, dromedarios |
| dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza |
| dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero | vago, vaga, vagancia |
| Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du | llevar, traer / está muy duro |
| du, dura, dus, dures | duro, dura, duros, duras |
| Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia | duro, espeso |
| ducha, duches – te duches | ducha, duchas – te duchas |
| duche (se) | ducha (se) |
| Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría | dudar |
| duda, dudes, dubte, dubtes | duda, dudas |
| dudáe, dudabe | dudaba |
| dudán (g) | dudando |
| dudém | dudamos |
| dudes | dudas |
| dudéu | dudáis |
| Dudo | dudo |
| dudos | dudes |
| dudós, dudosos | dudoso, dudosos |
| dúe, duye | llevaba |
| dúen | llevaban |
| dueña, ama, dueñes, ames | dueña, ama, dueñas, amas |
| dúes, portabes | llevabas, traías |
| duie, duye, dúe | llevaba |
| Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. | dula |
| Dumenche , domenge | domingo |
| duplicála | duplicarla |
| duplicat, duplicats | duplicado, duplicados |
| duque, duques | duque, duques |
| duquesa, duqueses | duquesa, duquesas |
| durá | durar |
| dura, dures | dura, duras |
| durabe | duraba |
| duradé, que dure | duradero |
| duráe, durabe | duraba |
| duráen, duraben | duraban |
| durán | durando, durante, traerán |
| durare | durara |
| duraríe | duraría |
| Durassió, durada | duración |
| dure | dura |
| durém | traeremos |
| duren | duran |
| dures | duras |
| duresa | dureza |
| durets | duritos |
| duríssia | callo en la piel |
| duríssies a la pell | callos en la piel |
| duríssim | durísimo |
| duríssimamen | durísimamente |
| duríssimes | durísimas |
| Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro | Duro, duros – Esto no vale un duro |
| dus | traes, llevas |
| duya, duia (yo) | llevaba, traía |
| duyen, dúen | llevaban |








