champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Dia, s. m., gr. dia, jour, supputation de temps.
Cretentes *gr vocant.
Macrob. Sat., lib. I, chap. XV.
Dels dias alcus so artificials, autres naturals... Dia natural es l'espazi el qual le solelh si revol d'orient per occident, tornan en orient, et ha XXIIII horas. Eluc. de las propr., fol. 126.
Des jours aucuns sont artificiels, d'autres naturels... Le jour naturel est l'espace pendant lequel le soleil fait sa révolution d'orient par occident, tournant en orient, et il a vingt-quatre heures.
Bella 's la domna, mas molt es de longs dias.
Poëme sur Boèce.
La dame est belle, mais moult est de longs jours.
Uns sols dias me dura cen.
B. de Ventadour: Chantars no pot.
Un seul jour me dure cent.
Per que no s part un dia
De vos mos pessamens.
Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.
C'est pourquoi ma pensée ne se sépare un jour de vous.
El Capitoli lendema, al dia clar.
Poëme sur Boèce.
Au Capitole le lendemain, au jour clair.
- Clarté, lumière.
Que non sia clars com dia.
(chap. Que no sigue cla com lo día.)
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Qui ne soit clair comme jour.
Adv. comp. De dia en dia a hom bastit. Liv. de Sydrac, fol. 2.
De jour en jour on a bâti.
Ab sofrir vens hom tot dia.
T. de G. Faidit et de H. de la Bachélerie: N Uc.
Avec souffrir on triomphe toujours.
No mangey de tot lo dia. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
(chap. No vach minjá en tot lo día.)
Je ne mangeai de tout le jour.
ANC. FR. De Flandre poez mez aveir treu toz dis.
Roman de Rou, v. 2933.
Si dit: Mes amis
Serez mais toz dis.
J. Evrars, Essai sur la musique, t. II, p. 191.
Et en icelle estoient touts dis conficts et nourris.
Rabelais, liv. III, chap. Ier.
CAT. ESP. (chap. día) PORT. Dia. ANC. IT. Dia. IT. MOD. Dì.
Il entra dans la composition des noms donnés aux différents jours de la semaine.
2. Dimenge, Dimergue, Ditzmergue, s. m., dimanche.
Premier fetz lo dimenge.
(chap. Primé va fé lo domenge; domenche.)
P. de Corbiac: El nom de.
Premier fit le dimanche.
Lo dimergue de apres la Totsanct.
Charte de Gréalou, p. 106.
Le dimanche d'après la Toussaint.
Si las kalendas de janvyer son en ditzmergue.
Calendrier provençal.
Si les calendes de janvier sont en dimanche.
ANC. CAT. Digmenge. ESP. PORT. Domingo. IT. Domenica. (chap. Domenge. A Beseit ña una partida que se diu los domenges, aon ara está lo polígono industrial.)
3. Diluns, s. m., lundi.
So fon un dia de diluns.
V. de Bertrand de Born.
Ce fut un jour de lundi.
CAT. Dilluns. IT. Lunedì. (ESP. Lunes; chap. dilluns.)
4. Dimartz, Dimars, s. m., mardi.
No y guart dilus, ni dimartz
Ni setmana, ni mes, ni ans.
Bertrand de Born: Ges de far.
Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.
Del planeta nomnat Mars
Recep nom lo jorn de dimars.
(chap. Del planeta anomenat Mars, Marte, ressibix lo nom lo día dimats.)
Brev. d'amor, fol. 44.
De la planète nommée Mars reçoit nom le jour de mardi.
CAT. Dimars. IT. Martedì. (ESP. Martes.)
5. Dimecres, Dimercres, s. m., mercredi.
El dimecres fes los peyssos e las volatizias.
(chap. Lo dimecres va fé los peixos y los muixons; los animals voladós.)
Declaramen de motas demandas.
Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.
Un dimercres mati, si cum en auzi dir.
Guillaume de Tudela.
Un mercredi matin, ainsi que j'ouïs dire.
CAT. Dimecres. IT. Mercoledì. (ESP. Miércoles. Chap. Dimecres.)
6. Dijous, s. m., jeudi.
Fait ai longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la cena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.
Lo dijous lo dig nom conquer
Del planeta dig Jupiter.
(chap. Lo dijous lo dit nom obté del planeta dit Júpiter. Jovis.)
Brev. d'amor, fol. 44.
Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter.
CAT. Dijous. IT. Giovedì. (ESP. Jueves)
7. Divenres, Divendres, s. m., vendredi.
Si las kalendas de janvyer son en divenres. Calendrier provençal.
(chap. Si les calendes de giné són en divendres.)
Si les calendes de janvier sont en vendredi.
Lo dijous lo dig nom conquer
Del planeta dig Jupiter,
E 'l divendres de la Venus.
Brev. d'amor, fol. 44.
Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter, et le vendredi de la Vénus.
ANC. FR. A Paris la cité estoie un vendredi;
Pour ce qu'il ert divenres, en mon cuer assenti
K'à Saint-Denis iroie pour proyer Dieu merci.
R. de Cleomades, Cat. de la Vallière, t. II, p. 222.
CAT. Divendres. IT. Venerdì. (ESP. Viernes.) (chap. Divendres.)
8. Dissapte, s. m., samedi.
Jous, venres e dissapte.
P. de Corbiac: El nom de.
Jeudi, vendredi et samedi.
Lo dijous lo dig nom conquer
Del planeta dig Jupiter...
E 'l dissapte del Saturnus.
Brev. d'amor, fol. 44.
Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter... et le samedi du Saturne.
CAT. (chap.) Dissapte. (ESP. Sábado; Saturno; shabbat)
9. Media, Meidia, Miegdia, Miehdia, Mieydia, s. m., midi, milieu du jour.
Meidia fon ben passatz,
E fon pres ja ben d'ora nona.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Midi fut bien passé, et il fut bien près déjà d'heure none.
Silh de trent' ans al miegdia fallen.
Ozils de Cadartz: Assatz es dreg.
Celle de trente ans au midi défaillant.
Resplan com solelz al miegdia.
(chap. Resplandix com lo sol al michdía.)
V. de S. Honorat.
Resplandit comme soleil au milieu du jour.
Monta entruey miehdia.
Liv. de Sydrac, fol. 134.
Il monte jusqu'à midi.
Loc. Con lo sols es plus chauz contra 'l media.
Albertet: Atrestal vol.
Comme le soleil est plus chaud vers le midi.
La balma era tant escura
Totas vetz, e am tal sornura,
Que lum de jorn non hy avia
Sinon un pauc entorn mieydia.
Trad. d'un évangile apocryphe.
La grotte était si obscure toutefois, et avec telles sombreur, qu'il n'y avait lumière du jour, sinon un peu entour de midi.
- L'un des quatre points cardinaux.
La terza a non Affrica, e dura d'a mieydia entruey en ocsiden.
Liv. de Sydrac, fol. 134.
La troisième a nom Afrique, et s'étend depuis le midi jusques en occident.
ANC. FR. Midi estoit piéçà passés. Roman de la Rose, v. 15885.
Un peu par devant miedi.
Fables et cont. anc., t. 1, p. 240.
CAT. Mitjdie. ESP. Mediodía. PORT. Meio-dia. IT. Mezzodì. (chap. Michdía.)
10. Meridia, adj., lat. meridianus, méridien, du midi.
Cercle meridia... denota aquela partida el cercle zodiac en laqual estant, le solelh es el mech de orient et occident, et designa miech jorn... Envazio del demoni meridia. Eluc. de las propr., fol. 108 et 128.
Le cercle méridien... dénote au cercle du zodiaque cette partie en laquelle étant, le soleil est au milieu de l'orient et de l'occident, et désigne midi... Invasion du démon du midi.
CAT. Meridiá. ESP. PORT. IT. (chap.) Meridiano.
11. Meridional, adj., lat. meridionalis, méridional.
L'autre apelam coluri meridional... Entr'el ponh meridional e'l ponh septentrional.
Eluc. de las propr., fol. 108 et 105.
Nous appelons l'autre colure méridional... Entre le point méridional et le point septentrional.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Meridional. IT. Meridionale.
12. Meridiana, Meriana, s. f., méridienne. (chap. michdiada, michdiades.)
A la meridiana,
Can nos conoisserem que ilh dedins repauson.
Guillaume de Tudela.
A la méridienne, quand nous connaîtrons qu'ils reposent dedans.
Loc. Quan lo reis ac mangat, dort meriana.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Quand le roi eut mangé, il dort la méridienne.
ESP. PORT. IT. Meridiana. (ESP. Siesta, de hora sexta.)
13. Cotidian, Cotedian, adj., lat. quotidianus, quotidien, de chaque jour.
De la febre quartena
E de la cotidiana.
Brev. d'amor, fol. 50.
De la fièvre quartaine et de la quotidienne.
Per que s'amors m'es tan cotediana
Qu'a las autras mi fai brau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
C'est pourquoi son amour m'est si quotidien qu'il me fait cruel envers les autres.
Substantiv. Vers Dieus et vers pas
E vers cotidias.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vrai Dieu et vrai pain et vrai quotidien.
ANC. FR. Qu'il ne menast avec lui que les plus grans de ses pays à leur estat quotidian, armez ou desarmez.
Monstrelet, t. II, fol. 86.
Raisons et expériences quotidianes.
Rabelais, liv. III, ch. 33.
CAT. Cotidiá. ESP. Cotidiano. PORT. IT. Cotidiano, quotidiano.
14. Cotidianament, adv., quotidiennement, journellement.
Si el es tal clerguas qui cotidianament, etc.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il est tel clerc qui journellement, etc.
CAT. Cotidianament. ESP. Cotidianamente. PORT. IT. Cotidianamente, quotidianamente.
14. Quatredian, adj., lat. quatriduanus, qui a duré quatre jours.
E 'l Lazer ressorzis vos
Qu' era ja quatredias.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Et vous ressuscitâtes le Lazare qui était déjà (mort) depuis quatre jours. ANC. ESP. Cuatridiano. IT. Quattriduano.
16. Dios, adj., âgé, chargé de jours.
Ome qu'es trop dios...
Quant veillesa lo rom ni desbalansa.
H. de Saint-Cyr: Antan fes.
Homme qui est trop âgé... Quand la vieillesse le rompt et le désaffermit.
Ancela de sa chambra, vilha, diosa.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Servante de sa chambre, vieille, âgée.
ANC. ESP. Dioso.
17. Adiar, v., faire jour, éclairer.
Part. pas. Lo matinet sus l'alba, can sera adiat.
Roman de Fierabras, v. 3484.
Le matin après l'aube, quand il sera fait jour.
ANC. CAT. ANC. ESP. Adiar.
18. Diurn, adj., lat. diurnus, diurne.
Es meiancier et diurn... Signe... masculi et diurn.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est moyen et diurne... Signe... masculin et diurne.
Falcó, Jaime Juan.
(Fragmén de https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html)
N.° 948 Historia de algunas cosas más notables pertenecientes a este Convento de Predicadores de Valencia Compuesta por el muy R. P. F. Jayme Falco Predicador General hijo de hábito de este Convento. Renuévala por orden del M. R. P. Presentado Fr. Vicente Inza Prior de dicho Convento, su más indigno súbdito el P. F. Luis Carbonell hijo de dicha Casa en el año del Señor de 1720.
842 páginas y tres hojas en blanco, a 24 líneas. - Papel 0,310 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,260 X 0,140. - Letra S. XVIII; con reclamos y notas marginales.
Port. (en rojo y negro). - V. en bl. - Prólogo. - Dáse (se da) breve noticia del autor.
- Texto. - De un Dietario manuscrito con letra antigua sacó sumariamente las siguientes memorias el M. R. P. Fr. Jayme Falco.
(Pag. 807).
El extracto del Dietario es curiosísimo. Comienza en 9 de julio de 1391 y
termina en la siguiente forma:
“En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre comença a ploure, e lo disapte fins a mig gorn (jorn), e lo Diumenge e dilluns feu bell, e lo Dilluns a 20 de Nohembre en la nit començaren les grans y espantables aygues, que tres dies e tres nits no cesa la gran pluga ultramensura, que paria que los cels fosen uberts, e que lo mon degues perir. De que vengueren los rius barranchs torrents grosos que nunca fonch vist ni hoyt dir, ponts açuts trencats y derrocats, terres arrambladas, arbres derrocats e altres mals, e danis que les aygues avien fet. E continuant no cesar les aygues e grans plutges les gents no podien igir (ixir, eixir) de ses cases, los viures comenaren (començaren) a mancar, lo poble egent (eixint) de Valencia e de tot lo Regne, e encara dels altres regnes pasen gran detriment e les aygues no mancar de dia ni de nit que nunca fonch vist tantes aygues, ni tan grans, e axi generals en lo Regne de Arago, de Valencia de Catalunya e de Castella e en altres Regnes. E lo divendres que fonch primer dia de Dehembre, lo Riu de Valencia derroca tres arcades del pont del Real, moltes cases comencaren a caure en Valencia, manaven e brollaven fons en les cases que avian asgotar, los pous venien a sobreixir y escurrir en los carrers.
E lo dijous en la nit a 7 de Dehembre vespra de la Concepcio de la Verge Maria foch tanta e tan gran pluja que era cosa de molt gran espant e de gran terror: e ala (a la) mija nit en la gran plaja trona, lampa, caygue pedra e terratremol tot en una hora de que tota Valencia tremola, que paria que Valencia degues perir. E en aquella hora lo lamp feri en lo Monestyr del (dels) Frares Preycadors e leva lo Capell del caragol de la capella del Rey e lança les pedres per tota la placa (plaça) e a la casa de mossen Jordi entra pedra que tota la casa atrona, e lo penel que estava alt en lo capel lanca (lança) a la plaça dels ams.
En aquella nit y hora caygue la torre nova de Mossen Pere Exarch que havia obrat sobre lo portal, e moltes cases, parets foren caygudes en Valencia en aquella nit: E tantes cases foren somogudes que no y bastaven obres de Vila per poder pigar, que en veritat apenes se podia anar per Valencia per los alberchs pigats (.) E si mal en Valencia molt mes en los llochs de fora axi dels deles (de les) montanyes, com dels llochs dels plans.
E lo disapte a 9 de Dehembre fonch ordenat que fesen professo a la Verge Maria de Gracia, e que tot hom dejunas, e los que dejunarien a pa y aygua guanyasen quaranta dies de perdo. fonch ordenat que en la Seu e en cascuna Esglesia de Valencia ans de la Misa sia feta professo al altar de la Verge Maria ab llums en les mans e aqui fos dita la lletania dels set
Psalms solemnament, ab oracions de serenitat. E mes que fossen dites set misses dels set goigs de la Verge Maria (ab llums en les mans) solemnament e les pluges tot tems durar e no mancar les gents y animals perien, torres, cases caure en Valencia, lo Palau del Bisbe pigat, la casa del bisconte de Chelva, la Den Pellicer, la Den Mompalau, la Den Çaera, la Den Perellos, Den Jaume de Fochs, de Mossen Jaume Pelegri, de mossen Franci Amalrrich, la del Artiacha de Xativa, la Abadia de
S. Berthomeu e moltes altres cases pigades, e caygudes en Valencia e de fora Valencia, que casi les gents e bens y animals perien, que del diluvi
de Noe ença nos llig aver fet tant de mal ni tants aygues com ara. Les aygues no mancar”.
Fray Jaime Juan, hijo de D. Jaime Falcó, nacido en Valencia a 18 de octubre de 1565, ingresó en el Convento de Santo Domingo, contando 17 años, y obtuvo los cargos de Superior, Vicario, Maestro de novicios, Archivero, Predicador general y Baile de la encomienda de Perpungent en la Orden de Montesa. Falleció en 9 de marzo de 1641.
XIV.
Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)
Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.
I.
Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.
Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...
Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.
II.
Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi.
E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.
Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.
Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.
De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.
III.
Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d' aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir..solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.
IV.
Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.
V.
Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =
Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).
VI.
Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.
VII.
Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.
VIII.
Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.
Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.
IX.
Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.
X.
Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat.
E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.
In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:
Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).
(a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).
Qué be trataben los dirigens catalans al seu siñó lo Rey Felipe V cuan va visitá Barcelona al 1701.
Sol los va faltá llimpiáli lo cul a llepades.
¿Cataluña, estat independén? jajaja 
Ay, què em pixu.
XIII.
Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484. (Vid. pág. 45.)
Ex lib. constitut. Capit. Sedis Illerdens.
(la è la escric e; à : a)
Die jovis intitulata XX mensis maii anno millesimo quadringentessimo octuagesimo quarto. Ordinatio super processionibus rogationum.
Primo lo dilluns vaixant la costa de Sanct Joan entre en Sanct Andreu e no cal entrar en Sanct Joan mastirar (mas tirar) per la Coltelleria vella e sota los porxes de Mossen Carcassona, e entrar en la capella den Serra lo prevere e diacha e sotsdiacha e anar la professo per lo carrer de la Bruneteria e al cantò prop casa den Burguera anar dret a la Creu de Magdalena e passar la professo davant la iglesia de Magdalena e aqui que entren lo qui fa lo offici ab lo diacha et sotsdiacha e la professo que tir per los banys al carrer den Amiguet que es lo carrer hon sta Jorda; e que vage al Sant Sperit, e aqui que entren lo prevere, diacha et sotsdiacha et de aqui que tir la hun cor de la professo la via de Sanct Pau e laltre la via del Carme. E lo prevere, diacha e sotsdiacha vage a la casa antigua, e que sia sperat fins sia tornat e tota la professo juncta vinga al Carme e tornsen per lo carrer baix de Magdalena e pas per lo carrer de la hosteria e per la plaza e per los cobertiços de Mossen Comes lo prevere entre en la capella den Marques e tire tot dret al spital e aqui fiet officium e fet lo offici tir la professo la via de la plaza Den Carbo e per lo carrer den Guimera vage a la Seu.
La segona que es lo dimarts hisque la professo per lo portal davall lo Castell e entre en Prehicadors e de aqui tir la via de Fra Menors, e exint de Fra Menors vage a Sanct Marti, e aqui fiet officium, e fel lo offici tir la professo per lo carrer de Selles e tornsen a la Seu.
Lo dimecres que es la darrera professo exint de la Seu vage a Sanct Joan per la Costa e tots juncts entre la professo en Sanct Joan e aqui fiet oratio e exint la professo de Sanct Joan tir tota plaza avall per lo carrer maior e tir tot carrer avall fins a Sanct Anthoni e entre lo prevere en Sancta Eulalia e en Sanct Anthoni e torn la professo per lo carrer dels hortolans e entre en Sanct Lorenç e feta la oratio per lo prevere torn la professo per lo carrer den Guimera e tir dret a la Seu et fiat officium en la Seu en Sent Salvador in Claustro.
Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta. Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)
Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.
El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp.
-La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre.
- Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:
baixcamp@omnium.cat
CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018
Presentació del curs:
Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs?
Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes.
PROGRAMA
1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA
1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença
2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA
2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició
3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA
3.1 FONÈTICA HISTÒRICA
3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final
3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA
3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals
3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA
3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions
3.4. ONOMÀSTICA
3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims
El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:
CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA
ESTUDIS:
Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972).
Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975)
Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976)
Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979)
Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972).
Filologia catalana (llicenciatura 1985 i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).
VIDA LABORAL
10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura).
Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (197576)
Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Montroig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).
PUBLICACIONS:
"Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar".
Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986).
Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”.
Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990).
Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i
Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats".
Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de
Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).