Quera

quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat, imache del grupo tradizións y paroletas a facebook

 

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Calamón


corcadura , quera ,

A calamón (puet estar que d'o latín <CHALARE, «calar» u «dentrar l'augua en un cuerpo») ye a forma de descomposición propia d'as materias vechetals en a qual i chugan un paper muit important os fongos de tipo floridura, que forman macas evidents a simple envista.

A calamón amaneix en as materias vechetals tovas exposadas a la humedat, como a follarasca en o suelo, u a hierba y a palla que s'almagazena en contacto con o suelo u con as paretz humedas, causando perdugas a la suya qualidat. O verbo que fa referencia a l'acción d'amaneixer-le calamón a un producto ye «calamonar-se» u «acalamonar-se».

Follarasca calamonada.

Verm, Verma, Vermet, Vermena, Vermiculacio, Vermen, Vermenos, Avermar - Verrolh, Berrolh

Verm, s. m., lat. vermis, ver.

Si vostr' auzel a el cors verms.

(chap. Si vostre muixó té al cos cucs.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a dans le corps des vers.

Si cum verms corrump lo fust. Trad. de Bède, fol. 62.

Ainsi comme ver corrompt le bois.

(chap. Aixina com la quera corrom la fusta; quera : classe de cuc, termita; corrom tamé signifique : rossegue, minge, gaste, desgaste.)

Fig. Hyeu soi verms e non pas homs. V. et Vert., fol. 90.

Je suis ver et non pas homme.

ANC. FR. Jo acertes sui verms. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 21.

Rouille et verm qui luy ronge l'âme.

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 254. 

PORT. Verme. IT. Verme, vermo. (chap. Cuc, cucs; cuquet, cuquets; quera, queres : termita, termites. Cuan algú se fique dolén, sobre tot de la pancha, y sane, se diu : ya ha cagat lo cuc. ESP. Gusano, termita.)

  

2. Verma, s. f., ver.

La verma qu' estrenheretz

E desempre ab un filetz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le ver que vous étreindrez et sans retard avec un petit fil.

3. Vermet, s. m. dim., vermisseau.

D' escorpios naysho vermetz. Eluc. de las propr., fol. 259.

De scorpions naissent vermisseaux.

4. Vermena, s. f., vermine.

Negras foro pueis creadas de carn, formitz del femps de buou e d' autras vermenas assatz. Liv. de Sydrac, fol. 28.

Les puces furent ensuite créées de chair, les fourmis de la fiente de boeuf et d'autres vermines assez.

5. Vermiculacio, s. f., lat. vermiculatio, vermoulure.

Aytal humor... es cauza de vermiculacio. Eluc. de las propr., fol. 62.

Pareille humeur... est cause de vermoulure.

6. Vermen, adj., vermineux, de l'espèce des vers, des insectes.

La formitz es plus flairans bestia vermena que sia. Liv. de Sydrac, fol. 77.

La fourmi est la plus flairante bête vermineuse qui soit.

ANC. FR.

Et lors les nettoyer de l'ordure et vermin

Qui gaste leur demeure et les ruine enfin. P. Hegemon, p. 40.

7. Vermenos, adj., lat. verminosus, véreux, vermoulu.

Ayssi com la poma qu' es bela e flairans deforas, e dedins es poirida e vermenosa. Liv. de Sydrac, fol. 86.

(chap. Aixina com la poma que es bella y flairán per fora, y adins está podrida y cucada.)

Ainsi comme la pomme qui est belle et odorante en dehors, et dedans est pourrie et véreuse.

Fig. Cors poirit ab cor vermenos.

(chap. Cos podrit en cor cucat.)

P. Vidal: Cant hom.

Corps pourri avec coeur véreux.

ESP. Vermenoso. PORT. IT. Verminoso. (chap. Cucat, cucats, cucada, cucades : ple de cucs.)

8. Avermar, v., avoir des vers, engendrer des vers.

Auzel, cant s' averma,

Deu hom socorre per desempre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Oiseau, quand il engendre des vers, on doit (le) secourir tout aussitôt.

Vern, s. m., aune, sorte d'arbre.

Nég. expl.

No 'ls tem ni no 'ls blan una rusca de vern.

P. Bremon Ricas novas: En la mar.

Je ne les crains ni ne les caresse une écorce d'aune. 

CAT. Vern. (chap. Alisso, alissos. ESP. Aliso, familia Alnus.)

2. Vernha, s. f., aune, sorte d'arbre.

Freg, aura e buerna

S' atrai e chai e despuelha la vernha.

A. Caille: Aras quan.

Froid, vent et bruine s'attire et tombe et dépouille l'aune.

Vernassal, adj., du lat. vernaculus, bas, vil, bouffon, servile.

Tal es vil e vernassals

Que torna leu cortes e pros.

Nat de Mons: Al bon rey.

Tel est vil et bas qui devient bientôt courtois et preux.

Fig: Un sirventes leugier e vernassal

Vuelh ab vils motz de vil razo bastir.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

Un sirvente léger et bouffon je veux avec vils mots de vil motif fabriquer.

Vernis, Vernitz, s. m., vernis.

Desus fer e acier que relhuzis,

Et azur e vernis que resplandis.

D' acier e de vernitz tal resplandor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29 et 27.

Dessus fer et acier qui brille, et azur et vernis qui resplendit.

D'acier et de vernis telle splendeur.

CAT. Barnis. ESP. Barniz. PORT. Verniz. IT. Vernice. (chap. Barnís, barnisos o barnissos; varnís, varnisos o varnissos si tenim en cuenta la paraula antiga en ocsitá, vernis.)

2. Vernissar, v., vernisser, vernir. 

Part. pas. Una urcha... ben vernissada dedins et defora.

(chap. Una engerra (jarra)... ben barnisada o barnissada per dins y per fora.)

Hist. de la Bible en prov., fol. 4.

Une jarre... bien vernie dedans et dehors.

ESP. Barnizar. IT. Vernicare, verniciare. (chap. Barnisá o barnissá : barniso, barnises, barnise, barnisem o barnisam, barniséu o barnisáu, barnisen; barnisat, barnisats, barnisada, barnisades; barnisaré; barnisaría; si yo barnisara la caseta de fusta del freginal de Beseit, del meu amic lo vivet.)

Verquiera, Verchiera, s. f., dot.

Donar volia sa filha...

Am be mot gran verquiera

A un noble donzell.

V. de S. Honorat.

Il voulait donner sa fille... avec bien moult grande dot à un noble damoiseau.

La verchiera de sa sor

Vendet.

(chap. La dote de san germana va vendre.)

Garins d'Apchier: Mos Cominals.

La dot de sa soeur il vendit.

ANC. FR. Payer à l'ancienne comtesse de Valentinois,... à cause de la verchiere, ou dot, dont ladicte comtesse où aultre pourroit faire poursuite.

Titre de 1404. Carpentier, t. III, col. 1136.

(chap. Dote, dotes. ESP. Dote.)

Verrolh, Berrolh, s. m., verrou.

L' huysh e 'l verrolh.

Verrolh o ferrolh o berrolh. 

Leys d'amors, fol. 29 et 68.

La porte et le verrou.

Verrou ou verrou ou verrou.

Voyez Fer.

(chap. De ferro, ferrollat o forrollat, ferrollats o forrollats. ESP. Cerrojo.)

dicsionari chapurriau castellá, Q

que – que qué ha?	que – pero qué pasa ?
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguem o vingam, vinguéu o vingáu, vinguen (v. vindre)	que yo vaya (venga), vayas (vengas)
quebrá	quebrar
quebrades	quebradas
quebrán	quebrando
quebranto, quebrantos, vore aflicsió	quebranto, quebrantos
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedem o quedam, quedéu o quedáu, queden – quedat, quedada - quedaría - si yo me quedara al poble	quedar, quedarse
quedabe, quedáe	quedaba
quedaben, quedáen	quedaban
quedada, quedades	quedada
quedám (yo)	quedarme
quedámos	quedarnos
quedán (g)	quedando
quedánli	quedándole
quedánse	quedándose
quedará	quedará
quedare	quedara, quedase
quedaré	quedaré
quedaren, quedaren	quedaran, quedasen
quedáreu	quedarais, quedaseis
quedaríe	quedaría
quedat	quedado
quédat	quédate
quedáu, quedéu	quedáis
quedautos, quedeutos	quedaos, quedaros
quede	queda
quedem o quedam a les onse	quedamos a las once
queden	quedan
quedes	quedas
quedéutos	quedaos, quedaros
quedo	quedo
quedon	queden
queissám, queixám	quejarme
queissánse, queixánse	quejándose
queissare, queixare	quejara, quejase
queissat, queixat	quejado
queisse, queixe	queja
queissen, quejan	quejan
queissit, queixit, queissits, queixits	quejido, quejidos
queixá, queixás	quejar, quejarse
queixa, queixes	queja, quejas
queixaba	quejaba
queixabe (ell)	quejaba
queixaben, queixáen	quejaban
queixabes, queixáes	quejabas
queixabeu, queixáeu	quejabais
queixáe, queixabe	quejaba
queixáem, queixabem	quejábamos
queixáen, queixaben	quejaban
queixáeu	quejabais
queixám	quejarme
queixánme, queissánme	quejándome
queixánse	quejándose
queixaríem	quejaríamos
queixás, queissás: yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixem o queixam, queixéu o queixáu, queixen; queixaría; si yo me queixara	quejarse
queixat	quejado
quéixat	quéjate
queixós, queixosos	quejoso
queixosa, queixoses	quejosas
quel, que lo	que el
quels, que los	que les, que los
quera, queres, corca, corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita	carcoma, parecido a la termita
querella, pleite, denunsia, querelles, pleites, denunsies, com la querella al sol que van ficá los de Beseit	querella, pleito, denuncia
querellám	querellarme
querellás	querellarse
Queretes	Cretas
querida (la), la amán, amante	querida, amante
querido (lo), amán, amante	querido, amante
qui, quí	quien, quién
quieta, quietes, cota, cotes	quieta, quietas
quietet, quietets, cotet, cotets	quietecito, quietecitos
quieteta, quietetes, coteta, cotetes	quietecita, quietecitas
quieto, quietos, coto, cotos	quieto, quietos
quietut, equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonansia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura	quietud
Quilla, quilles de un barco	Quilla, quillas
quimera, manía / com la franja del meu cul, paísos cagalans, diada de la franja del meu cul, abunde esta manía a Penarroija grassies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu.	manía
químic, quimics, com Pompeyo Fabra	químico, químicos
química, químiques	química, químicas
quín es lo teu?	cuál es el tuyo?
quin, quinto, 5°	5 °
quina (beguda), vi quinat – mon yayo bebíe quina San Clemente, a vegades Santa Catalina, y alguna vegada mos amorráem a la botella ya de chiquets	quina, bebida, vino quinado
Quina es la teua mare ?	cual es tu madre ?
Quina vergoña !	qué vergüenza !
quincalla	quincalla, baratijas, chucherías, fruslerías
quines són les teues ?	cuáles son las tuyas?
quins són los teus pantalóns ? - Quins pantalons mes majos!	cuales son tus pantalones ? - Qué pantalones más majos !
quinse, quinze, quince	Quince 15
Quinta, 5° - la quinta del 78	Quinta 5° - la quinta del 78, los nacidos ese año
quinto, quintos, quinta, quintes – kinto, kinta, kintos, kintes - 1/5 de servesa	quinto, quintos, quinta, quintas
quiosco, quioscos	quiosco, quioscos - "Quiosco", a veces escrito "Kiosco", proviene del Francés kiosque, este del turco kioshk (mirador) y este del Persa kusk (palacio). Al principio su único significado era "edificio pequeño, de estilo árabe, situado en un punto estratégico para contemplar un paisaje o un acontecimiento".
quirdá, cridá: crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridaría; si yo cridara, cridares, cridare, cridarem, cridareu, cridaren; yo quirdo, quirdes, quirde, quirdem o quirdam, quirdéu o quirdáu, quirden; quirdaría; si yo quirdara, quirdares, quirdare, quirdarem, quirdareu, quirdaren	llamar, gritar
Quirrina, aixina se cride o quirde a una cabra, quirrines	así se llama a una cabra, cabras
quisqui	quisqui
quixal, quixals – del coneiximén, entenimén, señ	muela, muelas del juicio

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

http://dcvb.iecat.net

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC. 

La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. 

El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de ses Illes Balears, i del Govern d’Andorra. (Què? I el Govern d’Aragó no ha aportat calers?)

EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES 1. Abreviatures Geogràfiques
Al. Alcalà de X. Alg. alg. Artesa de S. Bal. bal. Barc. Borges Bl. Caldes de B. Caldes de Mal. Caldes de Mo. Callosa. Canet de M. Canet de Ross. Cast. Castellar de N. Castellfollit de R. Castelló d'E. Castelló de F. Cat. cat. Cornellà de C. Eiv. eiv. Espluga de F. Esterri d'À. Esterri de C. Fornells de M. Fornells de la S. Gir. Ll. Lloret de M. Lloret de V. A. Maestr. Mall. mall. Maçanet de C. Men. men. occ. or. Os de B. pir.-or. Pobla de L. Pobla de S. Pont d'Arm. Pont de M. Pont de S. Prats de Ll. Prats de M. Rib. d'Ebre Rib. de Cardós Ross. Sta. Col. de F. Sta. Col. de Q. Sta. Maria de C. St. Feliu de C. St. Feliu de G. St. Feliu de P. St. Feliu de T. St. Hilari SC. St. Jaume de F. St. Joan d'Al. St. Joan de S. St. Joan d'Eiv. St. Joan les Ab. St. Llor. de C. St. Llor. de la M. St. Llor. de la S. St. Llor. de Mo. St. Llor. des Car. St. Martí de M. St. Martí SR. St. Pere de T. St. Vicenç dels H. Selva del C. La Seu d'U. Simat de V. Tavernes de V. Tarr. Val. val. Vilafr. de B. Vilafr. de C. Vilafr. del P. Vilan. de M. Vilan. d'Esc. Vilan. i G. Vistabella del M.	Alacant Alcalà de Xivert Alguer dialecte alguerès Artesa de Segre. Balears dialecte baleàric Barcelona Borges Blanques Caldes de Boí Caldes de Malavella Caldes de Montbui Callosa d'En Sarrià Canet de Mar Canet de Rosselló Castelló de la Plana Castellar de N'Hug Castellfollit de Riubregós Castelló d'Empúries Castelló de Farfanya Catalunya català Cornellà de Conflent Eivissa eivissenc Espluga de Francolí Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Fornells de Menorca Fornells de la Selva Girona Lleida Lloret de Mar Lloret de Vista-Alegre (Mall.) Maestrat Mallorca mallorquí Maçanet de Cabrenys Menorca menorquí dialecte català occidental dialecte català oriental Os de Balaguer dialecte pirenenc-oriental Pobla de Lillet Pobla de Segur Pont d'Armentera Pont de Molins Pont de Suert Prats de Lluçanès Prats de Molló Ribera d'Ebre Ribera de Cardós Rosselló Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Corcó Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu de Torelló Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan d'Alacant Sant Joan de Sineu Sant Joan d'Eivissa Sant Joan de les Abadesses Sant Llorenç de Cerdans Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Salanca Sant Llorenç de Mo&dh.runys Sant Llorenç des Cardassar Sant Martí de Maldà Sant Martí Sarroca Sant Pere de Torelló Sant Vicenç dels Horts Selva del Camp La Seu d'Urgell Simat de Valldigna Tavernes de Valldigna Tarragona València (ciutat) valencià Vilafranca de Bonany Vilafranca de Conflent Vilafranca del Penedès Vilanova de Meià Vilanova d'Escornalbou Vilanova i la Geltrú Vistabella del Maestrat
2. Abreviatures Diverses
a. abl. absol. acus. acúst. adj. adj. num. adj. poss. adv. agric. agrim. agron. alem. alg. àlg. alt-alem. anal. anat. angl. ant. antropol. ap. apic. aràb. aritm. arqueol. arquit. art. arx. Arx. Cor. Arx. Gral. R. Val arx. mun. arx. parr. astron. augm. bal. bibl. biblgr. Bibl. Nac. Bibl. prov. bibl. univ. biol. b.-llatí. bot. c. cap. cast. cat. cèlt. ceràm. cf. o cfr. cir. cit. clàs. cm. col·l. condic. conj. conjug. constit. constr. cosmol. cronol. cult. demostr. deriv. dial. dicc. dim. dinàm. dm. doc. econ. ed. eiv. electr. entom. esp. espec. etim. eufem. f. f. farm. fig. filos. fís. fisiol. fon. fotogr. fr. fut. gàl·l gen. geogr. geol. geom. ger. germ. gòt. gr. gram. hebr. heràld. hist. hist. ecl. hist. nat. histol. ibèr. ictiol. IEC. imper. imperf. indic. ind. text. indum. infin. intens. interj. intr. introd. inv. irl. it. jurispr. ling. loc. loc. adv. lòg. ll. llin. m. mall. mar. mat. arx. mat. sign. mecàn. med. men. met. metàt. meteor. mètr. . metrol. mil. miner. mitol. mm. mús. nàut. neg. neol. nomin. occ. ontol. opt. òpt. or. orden. ornit. ort. p. pàg. part. pass. part. pres. patol. patron. pejor. per ext. perf. perífr. pers. p. ex. pint. pir.-or. pl. pleon. plusq. poèt. pop. pref. prep. pres. pret. privil. pròl. pron. pron. dem. pron. indef. pron. interr. pron. pers. pron. rel. prov. psicol. pt. qg. qm. quím. recípr. refl. refr. ret. sànscr. sg. sinòn. sint. subj. subst. suf. superl. teol. terap. terat. tipogr. topon. tr. V. v. v. intr. v. pron. v. recípr. v. refl. v. tr. val. var. var. form. var. ort. vg. vulg. voc. zool.	any ablatiu absolut acusatiu acústica adjectiu adjectiu numeral adjectiu possessiu adverbi agricultura agrimensura agronomia alemany alguerès àlgebra alt-alemany analogia anatomia anglès antic antropologia apud apicultura aràbic aritmètica arqueologia arquitectura article arxiu Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó Arxiu General del Regne de València arxiu municipal arxiu parroquial astronomia augmentatiu balear (dialecte) biblioteca bibliografia Biblioteca Nacional Biblioteca provincial biblioteca universitària biologia baix-llatí botànica capítol capítol castellà català cèltic ceràmíca confer, comparau cirurgia citat clàssic centímetre col·lectiu condicional conjunció conjugació constitució construcció cosmologia cronologia cultura demostratiu derivat dialecte; dialectal diccionari diminutiu dinàmica decímetre document economia edició, editor eivissenc electricitat entomologia espanyol especialment etimologia eufemisme femení (en les cites literàries) foli farmàcia figurat (sentit) filosofia física fisiologia fonètica fotografia francès futur gàl·lic genitiu geografia geologia geometria gerundi germànic gòtic grec gramàtica hebreu heràldica història història eclesiàstica història natural histologia ibèric ictiologia Institut d'Estudis Catalans imperatiu imperfet (pretèrit) indicatiu indústries textils indumentària infinitiu intensius interjecció intransitiu introducció inventari irlandès italià jurisprudència lingüística locució, locucions locució adverbial lògica llibre llinatge (cognom) masculí mallorquí marineria mateix arxiu (que el citat anteriorment) mateix significat (que el del mot cap d'article) mecànica medicina menorquí metàfora, metafòric metàtesi meteorologia mètrica metrologia milícia mineralogia mitologia milímetre música nàutica negació, negatiu neologisme nominatiu català occidental ontologia optatiu òptica català oriental ordenació ornitologia ortografia, ortogràfic pàgina pàgina participi passat participi present patologia patronímic pejoratiu per extensió perfet (pretèrit) perífrasi persona per exemple pintura pirenenc-oriental plural pleonàstic plusquamperfet poètic popular prefix preposició present pretèrit privilegi pròleg pronom pronom demostratiu pronom indefinit pronom interrogatiu pronom personal pronom relatiu provençal psicologia part quilogram quilòmetre química recíproc (verb) reflexiu (verb) refrany, refranys retòrica sànscrit singular sinònim sintaxi subjuntiu substantiu sufix superlatiu teologia terapèutica teratologia tipografia toponímia transitiu (verb) vide, vegeu verb verb intransitiu verb pronominal verb recíproc verb reflexiu verb transitiu valencià variant variant de formació variant ortogràfica vulgar vulgar, vulgarisme vocabulari zoologia

Transcrit del pròlec de Mn. Josep Alminyana i Vallés en el «Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana» d’Emili Miedes Bisbal (1983): (copy paste, no edito res)

https://www.culturavalenciana.es/lo-que-no-than-contat-del-diccionari-catala-valencia-balear/

«Diccionari català, valencià, balear», (1) obra monumental iniciada pel mallorquí Mn. Antoni-Mª Alcover i Sureda, en la que treballà intensa i ilusionadament des de 1901, segons ell mateix ho assegura. El nom que se li volgue donar era el de «Diccionari de la Llengua Catalana», pero en l’Introduccio el mateix Mn. Alcover diu: «Pero la realitat es que hi ha moltes persones de les Balear i moltes mes del Regne de Valencia qui no estan conveçudes de que llur llenguatge sia una modalitat catalana i rebutgen la denominacio de català» . (2) Despres seguix explicant allo que intenta ser el diccionari: «Presentar el tresor lexich ab tota la seva varietat i riquesa de colors i tons dialectatls i es aiximateix una realitat que les Balear i el Regne de Valencia han aportat un contingut de lexich i d’obres literaries tant important o mes que el de la mateixa Catalunya. Per aquestes raons poderosíssimes hem cregut convenient de cambiar lo titol d’aquesta obra, a fi que respongués millor a la veritat obgectiva y pogues produir fruyts mes ben granats y sabrosos» (3)

Totes les ilusions de Mn. Alcover es van dissipar i els seu milers de fiches, moltissimes d’elles aplegades des del nostre Regne a traves d’alguns colaboradors, entre ells el P. Fullana, es van quedar en la famosa «calaixera», perque moria el gran Mn. Alcover el dia 8 de giner de 1932.

L’aportacio del P. Fullana a este Diccionari es pot deduir del contengut d’estes cartes, de principis del sigle, dirigides a Mn. Alcover: «Es tan gran l’afá que tinch per la propagació de l’obra del DICCIONARI, qu’esta regió d’Ontinyent me resulta chicoteta, y, com capità afanyos de conquistar tèrres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d’Alacant, qu’es ahon millor es conserva la nostra llengua matèrna» (1902).

«Tinga puix en conte que, ajuntant estes 4.876 ab 1.300 qu’en tinc per altre costat, son mes de 6.000, y, si a estes cédules afegim les 4.000 que ya li vaig enviar, resulten mes de 10.000… aprofitat les mil cinch centes paraules arreplegades en la regio de la Maria… ab les que ya ne van publicades, es van mes de dotce mil» (1904-1907).

El segon volum d’eixe Diccionari es publicava en 1935; el tercer, en 1950; el quart en 1951; el quint, en 1953; el sext, en 1954; el septim, en 1956; l’octau, en 1958; el nove, en 1959 i el decim i ultim, en 1962. Est any es reedità el primer volum, i el segon, en 1964: «Segona edicio posada al dia».

En el primer volum de l’obra hi apareixen conjuntament com a redactors Mn. Antoni-Mª Alcover i Francesc de Borja Moll. En el segon volum, nomes hi figura D. Francesc de B. Moll; en el tercer ya hi figura com a colaborador D. Manuel Sanchis Guarner, de tots tan conegut, fins al nove, que s’hi agrega Anna Moll Marques.

Sens intencio de perjudicar a ningu, remitixc al lector el tercer volum i següents, aixina com a la reedicio del primer i segon. Nomes vaig a transcriure la portada que presidix estos eixemplars: «Vocabulari Català, Valencià, Balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides del Regne de Valencia, a les Illes Balears, al departament frances del Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alger de Sardenya» (4) No crec que este text de la portad i el nou camí que manpendria el «Diccionari» respectaren les intencions que expressà clarament Mn. Antoni-Mª. Alcover a l’iniciar-lo.

(1) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear, inventari lexical y etimologich de la llengua que parlen Catalunya Espanyola y Catalunya Francesa, el Regne de Valencia, les Illes Balears y la ciutat d’Alguer de Sardenya, en totes ses formes literaries y dialectals, antigues y modernes, obra iniciada per Mn-.

(2) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I.

(3) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I-II

(4) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1950, Portada.