Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.
Creixent lo senyor en lo ventre de la
sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e
stigue en si molt alterat ignorant
la causa del dit prenyat:
ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem sine
viro
posse concipere: qp mariam
posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre
sens
home:
que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la
molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment
james de demanar
li
(preguntar
li)
quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments
continuament cobrint sa tristicia com podia:
Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara:
ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia
de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta
congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y
veyal
(si
no coneixeu la y, griega, aquí to la presento)
tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço
recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio
suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu
diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua
manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real
excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum
regis abscondere
bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que
demanaua. Car joseph
creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e
anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia
donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha
pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir
per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor
caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues
lagrimes E en la matinada lassat
de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis
appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames
per nostre senyor deu aparentli
en sompnis
li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau
de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans
promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies
se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer
deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo
vostre para
Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana
alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris
meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general
de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest
fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo
restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor
meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser
mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de
dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti
tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les
passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare
de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal
ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau:
Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam coniugem
tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est.
Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa:
ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu
es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen
eius ihesum. La qual parra
(parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu
lo nom e dir liheu
Jesus (Iesus):
Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+
espay ben cla+ cóseguit)
de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu.
¶ Jpe
(Una
J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius
“misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de
Villena, desde lo limbo o lo sel?)
enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que
aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria
sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de
aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig
infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat
diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago
domine: quia conuertisti planctum
meum in gaudium
michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la
vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la
mia dolor e planct
(planctum:
plañir, planyir)
e goig
(gaudium:
goig, gaudir, goyo aragonés)
e en alegria. E exint
de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora
staua: e trobala agenollada (a
genollada)
e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la
grandissima resplandor de la sua cara. E cahent
en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent
perdonaume:
car
yo
indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos:
ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la
dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e
perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant
tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill
vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta
compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens
de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona
voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques
alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo
secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct
Joseph
en vn banch:
(de
açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a
Josito
sentat en un banch.)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce
per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu
prenyat
(si
no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph
escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi
fora simateix
ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals
hagueren moltes vegades durant
los nou mesos:
car james parlauen dalre:
sino com rebrien aquell senyor: com lo
contractarien
ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço
era lo
delit
(el
deleite)
dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill
de deu tan desijada.
Damià, t’agradaria que et diguessin ignorant per què no saps escriure correctament la llengua que parles?
Senyors, una mica més de criteri per fer els comentaris; considerin el català que es parla a Aiguaviva (que no és a La Franja) com una variant dialectal més del català, que potser caldria conéixer per ampliar el coneixement de la nostra llengua.
D’aquesta manera crec que alguns dels que han opinat faltant al respecte demostren la seva falta de cultura i ser molt tancats de mires…