Mostrando las entradas para la consulta coquetes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta coquetes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament:

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.

Creixent lo senyor en lo ventre de la sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e stigue en si molt alterat ignorant la causa del dit prenyat: ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem
sine viro posse concipere: qp mariam posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre sens home: que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment james de demanar li (preguntar li) quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments continuament cobrint sa tristicia com podia: Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara: ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y veyal (si no coneixeu la y, griega, aquí to la presento) tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum regis abscondere bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que demanaua. Car joseph creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues lagrimes E en la matinada lassat de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames per nostre senyor deu aparentli en sompnis li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo vostre para Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau: Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam
coniugem tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa: ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen eius ihesum. La qual parra (parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu lo nom e dir liheu Jesus (Iesus): Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+ espay ben cla+ cóseguit) de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu. ¶ Jpe (Una J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius “misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de Villena, desde lo limbo o lo sel?) enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago domine: quia conuertisti
planctum meum in gaudium michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la mia dolor e planct (planctum: plañir, planyir) e goig (gaudium: goig, gaudir, goyo aragonés) e en alegria. E exint de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora staua: e trobala agenollada (a genollada) e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la grandissima resplandor de la sua cara. E cahent en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent perdonaume: car yo indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos: ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct Joseph en vn banch:
(
de açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a Josito
sentat en un banch.
)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu prenyat
(
si no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi fora
simateix ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals hagueren moltes vegades durant los nou mesos: car james parlauen dalre: sino com rebrien aquell senyor: com lo contractarien ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço era lo delit (el deleite) dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill de deu tan desijada.

viernes, 9 de febrero de 2024

Duptar, Doptar - Redoptable, Redotable

Duptar, Doptar, v., lat. dubitare, douter.

Qui dupta es semlans a las ondas del mar que lo ven mena vas totas parts.

(chap. Qui dude s'assemelle – s'apareix - a les oles del mar que lo ven porte cap a tot arréu; literal: totes parts. Com veéu, ven no porte t final; lo catalá fa aná de ondas : onas, ones cuan se valensianise o afransese.)

Lo agüelo y lo mar, Ernest Hemingway, chapurriau; Duptar, Doptar

V. et Vert., fol. 86.

Qui doute est semblable aux ondes de la mer que le vent mène vers toutes parts.

Car se doptavan ben de so que lo dit conte de Montfort fec.

(chap. Ya que dudaben be de lo que lo dit conde de Monfort va fé. Este texto parle del tems de Pedro o Pere II d'Aragó, son pare de Jacobus I. Albigeois, d'Albi, albigense.)

Chr. des Albigeois, fol. 45.

Car ils se doutaient bien de ce que ledit comte de Montfort fit. 

Part. prés.

La gensor am, ja no i anetz duptan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

J'aime la plus gentille, jamais n'y allez doutant.

- Redouter, craindre.

Virgile a dit dans ce sens:

Et dubitant homines serere atque impendere curas.

Virgile, Georg., II, v. 433. 

Qui e leis se fia, morz no l'es a doptar. Poëme sur Boèce.

(chap. Qui se fíe d'ella, no cal que tingue temó de la mort.)

Qui se fie en elle, la mort ne lui est pas à redouter.

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

(chap. Pos tos teníen mes temó que la grulla al falcó.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Puis vous redoutèrent plus que grue faucon.

Substant. Mas si m pren duptars e paor.

Gaucelm Faidit: Pus vey reverdir.

Mais si douter et peur me prend.

ANC. FR. Que li poples de tutes terres apprenged tei è tun num duter.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 92. 

Se desplaire ne vous doubtoye, 

Voulentiers je vous embleroye.

Charles d'Orléans, p. 77. 

ANC. CAT. Duptar. CAT. MOD. Dubtar. (N. E. O sea, que el verbo occitano duptar, doptar es diferente al catalán antiguo duptar, moderno dubtar. 

¡Ja ja ja, Raynouard, qué cachondo eras!)

ESP. Dudar. PORT. Duvidar. IT. Dottare. 

(chap. dudá: dudo, dudes, dude, dudem o dudam, dudéu o dudáu, duden; dudat, dudats, dudada, dudades.)

2. Dopte, Dupte, s. m., lat. dubium, crainte, doute.

Tan vos am leyalmens,

Ferms, de dopte partitz.

Giraud de Calanson: El mon non.

Tant je vous aime loyalement, ferme, séparé de doute. 

Loc. Sas es de cors, non i a dopte.

(chap. Sano está de cos, no ña (cap) duda. La llengua ocsitana tamé fa aná lo “pas” a la negativa, com lo fransés y lo dialecte catalá; lo omitixen per a intentá que no se noto tan que es un dialecte del ocsitá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Est sain de corps, il n'y a pas doute.

Adv. comp. Ses tot dupte, podem conoisxer que las lurs armas son cologadas en lo celestialh regne. Philomena.

(chap. Sense cap duda, podem coneixe que les seues almes están colocades al selestial reino, regne.)

Sans aucun doute, nous pouvons connaître que les leurs âmes sont colloquées dans le céleste royaume. 

ANC. FR. Si je ne l'ose désobéir

Pour doubte de le courroucer.

Charles d'Orléans, p. 35.

Luy disoient qu'il y avoit très grand péril pour la doubte des François.

Monstrelet, t. I, fol. 47.

ANC. CAT. Dupte. CAT. MOD. Dubte. (N. E. O sea, el occitano dopte, dupte, es en catalán antiguo dupte, y moderno dubte; el paso de p a b y al contrario es más antiguo que los caminos romanos.)

ESP. Duda. PORT. Duida. IT. Dubbio, dotta. (chap. duda, dudes.)

3. Doptor, s. f., crainte.

Ab paor e ab doptor.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26.

Avec peur et avec crainte.

4. Doptansa, Duptansa, s. f., doute, crainte, incertitude.

Mas greu veiretz fin' amansa

Ses paor e ses doptanza.

B. de Ventadour: Ab joi.

Mais vous verrez difficilement pur amour sans peur et sans crainte.

Adv. comp. Dirai vos senes duptansa.

Marcabrus: Dirai vos. 

Je vous dirai sans crainte.

Roma, veramen

Sabem senes duptansa.

G. Figueras: Sirventes vuelh. 

Rome, vraiment nous savons sans doute. 

ANC. FR. Por la tremor et por la dotance de l'empereor Alexis.

Ville-Hardouin, p. 56.

Que jà de mort éust dotance.

Roman du Renart, t. II, p. 77.

Qu'ils n'ayent point de douptance à vous dire la vérité.

Monstrelet, t. 1, fol. 22. 

ANC. CAT. Doptansa, duptansa.

(N. E. O sea, que el occitano doptansa, duptansa, es en catalán doptansa, duptansa, y Raynouard considera el catalán como una lengua diferenciada. Jodó, el vallisoletano o el alustantino serían lenguas diferenciadas del castellano, siguiendo este mismo criterio.

Creo que Raynouard patinó de verdad en este lexique roman; a no ser que manipulasen sus textos desde su muerte, 27 de octubre de 1836, hasta la edición, publicación de este tomo, en 1844. Esos años había mucho movimiento catalanista, lo que conocemos como renaixença.
Aún faltaba bastante para la gramática de laboratorios Pompeyo Fabra y para el adoctrinamiento post Jordi Pujol Soley.)

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable; desfalc; Equitat

ANC. ESP. Dudanza. IT. Dottanza.

5. Doptamen, s. m., doute, incertitude.

De la mort d'Artus, sai per que n'es doptamentz.

P. de Corbiac: El nom de.

De la mort d'Artus, je sais pourquoi il en est incertitude.

ANC. FR.

Pur ces siens messagiers estes en dutement.

Roman de Horn, fol. 10.

6. Dubietat, s. f., lat. dubietatem, doute.

So nostres istruidors en dubietat.

(chap. literal. Són los nostres instruidós en duda.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

Sont nos maîtres en doute.

ANC. ESP. Dubiedad.

7. Dubitatio, s. f., lat. dubitatio, doute, hésitation, incertitude.

Tota dubitatio que endevengues entre las dichas parts.

Tit. de 1270, de la famille Gasc.

Toute incertitude qui surviendrait entre les dites parties.

Dubitatios es cant hom dupta d'una cauza que pot esser appellada per dos vocables. Leys d'amors, fol. 147.

(chap. Insertitut, duda, indessisió, es cuan se (hom) dude de una cosa que pot sé dita per dos paraules, noms.)

Le doute c'est quand on est incertain d'une chose qui peut être appelée de deux noms.

CAT. Dubitació. ESP. Dubitación. IT. Dubitazione.

8. Dubitatiu, adj., lat. dubitativus, douteux, dubitatif.

Que dubitatiu,

O son dubitativas.

Leys d'amors, fol. 77 et 26. 

QUE dubitatif.

Ou elles sont dubitatives.

ESP. IT. Dubitativo. (chap. vore dudós aquí deball.)

9. Doptos, adj., douteux, incertain, craintif.

De so don ieu soi doptos 

Me diatz vostr' entendensa.

T. de Giraud et de Guillaume: De so don.

De ce dont je suis douteux que vous me disiez votre opinion.

Mas tant a 'lh cor van e duptos

Qu'eras l'ai, eras no l'ai ges.

(chap. Pero ella té lo cor tan (vano) vanidós y dudós, insert, que ara 'l ting, ara no 'l tinc. Escric tinc y ting perque la c final a vegades se suavise, com sanc, sang, vinc, ving, sinc, sing, banc, bang, etc. Ñan pobles aon se pronunsie encara mol claramén, com a Aiguaiva, Aiguaviva. Baixéu les coquetes, baixéu lo vi blanc, baixéu a Mengana sentada en un banc. A Beseit se diríe: baixéu les casquetes, baixéu lo vi blang o blanc, baixéu a Fulana assentada a un bang o banc.)

casqueta, casquetes, pastas, panaderías, hornos, forn, Ibáñez Urquizú, Bosque Caballé

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Mais elle a le coeur si vain et incertain que tantôt je l'ai, tantôt je ne l'ai pas.

Espaorditz e duptos de venir vays Narbona. Philomena.

(chap. Acollonit, atemorit, temorico y dudós de vindre cap a Narbona; paor, paó, po, temó, encara se diu, pero no sé si algú diu espaordit o paregut.)

Épouvantés et craintifs de venir vers Narbonne.

ANC. FR. Estiez vos de ceo dotos. 

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Norm., fol. 99.

CAT. Dubtos (sic). ESP. Dudoso. PORT. Duvidoso. IT. Dottoso. (chap. Dudós, dudosos, dudosa, dudoses.)

10. Doptosamen, adv., douteusement. 

Mas en parlan doptosamen.

(chap. Pero parlán dudosamen.)

L'arbre de Batalhas, fol. 134.

Mais en parlant douteusement.

ESP. Dudosamente.

11. Duptador, s. m., lat. dubitator, craintif, timide. 

Tan duptadors eran elhs e sos compagnos. Philomena.

(chap. Tan temoricos, timits, eren ells y sons compañs; dudadós no se fa aná.)

Eux et ses compagnons étaient tellement craintifs.

Quan pens de vos, tem lauzengeiras gens

Que fan amans temens e duptadors.

P. Imbert: Eras pus vey. 

Quand je pense de vous, je crains les gens médisants qui rendent les amants timides et craintifs. 

ANC. FR. Sages et pros et bons dotière.

Roman de Brut, p. 186.

12. Redoptar, v., redouter.

Qui se glorifia en sa richeza, redopta paubreira.

Trad. de Bède, fol. 71.

Qui se glorifie en sa richesse, redoute pauvreté. 

Part. pas. Ayssi cum Karles Maynes que tant fo reduptatz.

Roman de Fierabras, v. 37. 

Ainsi comme Charlemagne qui fut tant redouté.

ANC. FR. Por ce que redot cel meschief.

Fables et cont. anc., t. I, p. 345. 

El nom de molt redoubtet et poisant signor. 

Tit. de 1255. Carpentier, Hist. de Cambrai, p. 28.

ANC. IT. Ridottare.

Alberti, dans son Dizionario universale, etc., dit sur ce mot:

Provenzalismo oggidì inusitato come i suoi derivati, sebbene frequente presso alcuni antichi e spezialmente i villani.

13. Reduptansa, s. f., puissance, force. 

Escomovemens de las reduptansas de las terras.

Calendrier provençal.

Agitations des puissances des terres.

14. Redoptable, Redotable, adj., redoutable, vénérable.

Lo rey nostre... Redotable senhor.

(chap. Lo rey nostre... venerable siñó.)

Registres des états de Provence de 1401.

Le roi notre... redoutable seigneur.

Lo redoptable payre en Christ, etc.

Tit. de 1309. DOAT, t. XLII, fol. 90.

Le redoutable père en Christ, etc.

IT. Ridottabile.

martes, 2 de mayo de 2017

Aguaviva, Aiguaviva, Aiguaiva

Aguaviva, Aiguaviva, Aiguaiva

vista, pueblo, poble, Aguaviva, Aiguaiva, Aiguaviva, Bergantes

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Aguaviva_(Teruel)

(La wikitrolas hay que consultarla con mucha información de antemano, sinó te la meten doblada, como el imbécil de Luis Roberto Castrillón a una web feminista)

El habla de esta localidad, una variante del valenciano-catalán, (catalán se entiende como dialecto occitano) es una de las más originales e interesantes de toda la frontera lingüística catalano-aragonesa. Los técnicos en lingüística se refieren a ella como "Parlar d'Aiguaiva" (Aiguaiva) y popularmente es conocida como "chapurriau". Presenta sus similitudes y diferencias con los pueblos cercanos.


Hasta ahora no se ha guardado esta variante de la lengua catalana en diccionario. Puede incluirse en las hablas del Guadalope y Alto Mezquín.




En el vocalismo destaca la presencia del diptongo ia, que no es, como en el aragonés central, consecuencia de la diptongación de E breve latina, sino que parece está relacionado con la e abierta del catalán occidental y el valenciano, de la cual se considera un cambio espontáneo (cial, cielo; pial, piel; tiarra, tierra). Es decir, este diptongo ia parece que no tiene nada que ver con la etimología: sería un cambio espontáneo bastante tardío (tuvo que ser después del siglo XII, pues Aguaviva fue reconquistada en 1169 por Alfonso II de Aragón) que algunos han achacado a la influencia del mozárabe local. Por el contrario, la O breve evoluciona siempre a obona (buena). No existe seseo (zelles, cejas; zent, cien), por lo que contrasta con otras hablas catalanas en las que es normal, pero, además, en el habla de Aguaviva, igual que en TorrevelillaLa Ginebrosa (Chinebrosa) y La Cañada de Verich a la fricativa interdental sorda (falz, hoz, falce, fals pronunciado con z como en aragonés) se opone una africada interdental sonora dotze, doce, pronunciando más o menos como "dodde"setze, pronunciado "sedde", etc.). Es común la e en los plurales (la casa/les cases; valenciano, asturiano) - el catalán tiene plural en as - y en los verbos (cantescanten) y la pérdida de -o final (moliner, molinero; castell, castillo). Se conserva la s sonora [z]: casa [káza]. Pero, frente a las hablas catalanas vecinas, mantiene la -r final (ferrer, herrero; parlar, hablar).
La x inicial (pero qué x, pedazo de idiotas como Tomasico Bosque?) o tras consonante se pronuncia como prepalatal africada sorda (chuflar por xuflarcolchó por colxó), pero se conserva la g-j- inicial como fricativa sonora, por ej. en gentjunt, frente al valenciano, en que se hace africada.


bandera, Aguaviva, Aiguaiva, Aiguaviva, Bergantes


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Aiguaviva_de_Bergantes
Aiguaviva se situa a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins al 1930, ha disminuït de més de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al s. XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d'ambdós rius, fou reconquerida al final del s. XII per Alfons I de Catalunya-Aragó. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del s. XVIII, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l'incendi que el 1475 destruí l'antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d'Aiguaviva). 

El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té unes característiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra població veïna, amb l'excepció de la Ginebrosa, a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori català (els seus habitants tenen més relació amb Morella i amb Alcanyís que no pas amb Vall-de-roures).
Té com a particularitats fonètiques davant el català general: manca dels fonemes [ɛ] [ɔ] el primer substituït, en determinats casos, per l'articulació [ja]: [pjál] per pèl; interdental fricativa sorda [θ] com a resultat de c davant e i i: (θẹles], (θiştéla] per celles, cistella; articulació apicointerdental africada sonora [d] com a resultat del grup de c davant e i i: [dọðe] per dotze; articulació d dels grups romànics contínua (l,n,r)+c davant ei i i: [dọņðẹla], [katorðe] per donzella, catorze, i inversió del grup tl procedent de t'l, que passa a ld: [ŕɔlde] en lloc de la forma rotlle o rotle.
Com a particularitat morfològica, cal destacar el fet que a la primera persona del singular del present d'indicatiu de la primera conjugació empren una <a>: jo canta.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001322.xml

Programa 



El conocido como “chapurriau” o “Parlá de Aiguaviva” ha sido estudiado por numerosos lingüistas de todo el mundo, sorprendidos por su pervivencia y peculiaridades
. ¡Bien dicho! lo practica con los “aiguavivanos”, para acercarlo de manera divertida a los aragoneses.
El programa visita el colegio de esta localidad de poco más de 700 habitantes donde convive la lengua de los libros con la que los alumnos escuchan en casa. Da un paseo por sus comercios y, acude al campo y a la almazara municipal para descubrir lo que le da sentido a las torradetas.
Aguaviva tiene un lenguaje tan particular que no se parece al que hablan en La Ginebrosa, que está a 4 kilómetros. María de Miguel se encuentra con unos y otros en el puente que los separa para entender sus diferencias y tratar de reconciliarles.

Saluden en un bona tarda
lloc , Aiguaiva , fetge crugo , esporgá , oli, malles (borrasses), cadira, clau, silló (sofá), aquells chics chuguen , bé (ben) dit , cañada, lamines, sequillo, hort, l'hort, ahí tinc dos eixades, eixadella, aixadella, 
l'hort, sil vols treballaR, ha de estar ben femat, precís, Aljerez (Bergantes), al jerez no, caballó, pataques, gorrino, sanC, arrós, borrifaldes, torçut (torcit), 
jasco (aragonés, seco), salchiches de fira, contornada, el oli, olives, llaurar, fem, se replegue a ma y tamé se replegue en les maquinetes, duen com un batidó, rames, sostove,cauen les olives, caixes, estic llimpián la olivera, chitos (pullissos, chupones), molí del oli,
baixaven les olives de casa, les pesaven y les pujavej a dal y en tot lo graner se posave com un tall aixina de olives. 
gronsa, tolva, fusta (madera), sansa (orujo), raïm (uva), bajoques, carchofes, presseguer, pesols (guisantes, bisaltos), fava (haba).

Pon de La Ginebrosa :

Mainates : son los de Aguaviva segons los de La Ginebrosa.
Rabosos: Los de La Ginebrosa

Parlán en la argentina
ñan moltes paraules del italiá al chapurriau, ginoll, cotó u enteníe enseguida.

coca, tonta
piloto, tonto

a valtres, a vosotros

fa fred, cau rosada (escarcha),

cuan la Candelera plora, l'inviern fora

pal abril ix lo blat de la cobil 

al abril no te llevos fil

bram, bulto com un burro

tetar, teta, teta, carnucet ! 


Cansó , canción

baixeu les coquetes, (torta de alma, casqueta, casquetes)
baixeu lo vi blanc,
baixeu la Pepita
sentada en un banc


La funció d’una televisió pública, entre d’altres, dins del seu compromís de qualitat, hauria de ser la promoció de la cultura pròpia del territori reflectint la seva diversitat però alhora actuant com un element cohesionador entre els seus habitants.
La funció d’una televisió pública, entre d’altres, dins del seu compromís de qualitat, hauria de ser la promoció de la cultura pròpia del territori reflectint la seva diversitat però alhora actuant com un element cohesionador entre els seus habitants.


La televisió pública de l’Aragó, Aragón TV, es presenta com un mitjà que “posee” (sic.) els principis d’objectivitat, veracitat, imparcialitat, respecte per la llibertat d’expressió, respecte per la pluralitat política, cultural, lingüística (alerta!), infància, foment de la mútua solidaritat i la correcció dels desequilibris econòmics, socials i culturals entre els diferents territoris de l’Aragó.
Amb aquesta carta de presentació, Aragón TV compta dins de la seva programació amb l’espai anomenat ¡Bien dicho!,  que recentment dedicava un capítol al poble de la província de Terol Aguaviva, on els seus 700 habitants tenen una parla tan curiosa que “ha estat estudiada per nombrosos lingüistes de tot el món”.
En la gairebé mitja hora de programa la presentadora parla amb la gent del carrer, del mercat, el forner, els nens de l’escola, els pagesos i va descobrint paraules i frases pròpies d’aquesta població. La presentadora es mostra totalment sorpresa quan descobreix que a Aguaviva, o a Aiguaiva com li diuen els seus oriünds, anomenen als llibres, “llibres”; a les claus, “claus”; al raïm, “raïm”, (raím) a l’hort, “hort” i així fins a un llarg etcètera. (et cetera en latín) El més curiós no és només aquesta parla peculiar única en tot el món, sinó que els seus propis parlants en diuen “chapurreau” o “chapurriau”.
Xampurrejar”, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és “parlar molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc., d’una altra”.
En castellà, “chapurrear”, segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola,  és “hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Per tant, els propis parlants han adoptat una denominació de la llengua pròpia que indica que és imperfecta, que no és la correcta, la normativa. L’única persona que mostra una mica de consciència lingüística de tots els aiguaivans que surten al programa és un home que porta una parada al mercat que diu que no parlen “ni català, ni valencià, sinó chapurriau”, tot i que després aclareix: “pero MOS entenem tots”.


Loís Alibèrt, catalan comprès, dialècte, occitan


Doncs vet aquí que gràcies a Aragón TV descobrim que existeix un poble a la Franja de Ponent que té una parla única al món on llapis es diu “llapis” i cadira, “cadira”. No sé a vosaltres, però a mi encara em cau la cara de vergonya. //Tos hauríe de caure la cara de vergoña per moltes atres coses, pero no ne teniu ni gota.//
Plataforma per la Llengua (se referixen a la OCcitana)

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí
  • 12/04/2012 13:11
    El d’AragonTV és vergonyés i manipulador, ja que a Aiguaviva parlen català.
    Dit aixó si és veritat que el parlar d’Aiguaviva té una personalitat molt forta i diferenciada
  • Damià Pou
    12/04/2012 13:48
    Algú lis hauria de donar lliçons per pujar una mica la seva cultura general. Es trist veure com un poble, oblida de on be la seva llengua i s’inventen el “chapurrau” que no es altra cosa que no enraonar be la pròpia llengua. (Otro idiota que no sabe qué es el occitano)
  • Mònica
    12/04/2012 15:45
    Manel, no tothom a Aiguaviva parla en català, també parlen castellà, i molt més que en català.
    Damià, t’agradaria que et diguessin ignorant per què no saps escriure correctament la llengua que parles?
    Senyors, una mica més de criteri per fer els comentaris; considerin el català que es parla a Aiguaviva (que no és a La Franja) com una variant dialectal més del català, que potser caldria conéixer per ampliar el coneixement de la nostra llengua.
  • JoanC
    12/04/2012 16:26
    Tant de bo la televisió p’ublica Aragón TV tinguessin l’obertura mental de la Mònica. Començaria a desenvolupar-se un vertader interès per totes les llengües del món i apareixerien més Lévi-Strauss que estimularien la diversitat lingüística, en comptes de destruir-la.
  • 23/04/2012 20:26
    Fa uns mesos vaig anar a Saragossa i vaig veure Aragon TV i la vaig trobar molt fluixeta. (Es que la cocaína de TV3% es massa forta)
  • 21/08/2017 12:06
    Senyors… soc català però de pares d’aiguaiva i puc ben assegurar que el “chapurriau” al que fa referencia Arago TV es un dialecte del ctalà o del valencià però amb moltes diferencies, llegua que ha passat de pares a fills i que que té una llarga tradició.
    D’aquesta manera crec que alguns dels que han opinat faltant al respecte demostren la seva falta de cultura i ser molt tancats de mires…