Mostrando las entradas para la consulta caterva ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caterva ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de junio de 2024

Molt, Mout, Mot, Motz


Molt, Mout, Mot, Motz, adv. de quantité, lat. multum, moult, beaucoup,

très.

Molt val lo bes que l' om fai e joven. Poëme sur Boèce.

(chap. Mol val lo be que lo home fa a la juventut.)

Moult vaut le bien que l'on fait en jeunesse.

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

A dame, cela sachez, sied moult gentiment beauté. 

Mot m' entremis de chantar volontiers. 

Peyrols: Mot m'entremis. 

Moult je m'entremis de chanter volontiers. 

Vos amarai, vos plassa o us pes, 

Mas mout valgra mais que us plagues. 

Guillaume de Berguedan: Aisi com. 

Je vous aimerai, qu'il vous plaise ou vous pèse, mais il vaudrait beaucoup plus qu'il vous plût. 

Loc. Los enclinaran a motz de bes. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Los inclinarán a mols (de) bens : a moltes coses bones.)

Les inclineront à moult de biens.

ANC. FR. Mult deit fère pur sa preière.

Marie de France, t. II, p. 61. 

Mez mult part fu cruel e mult fu envious. 

Roman de Rou, v. 4411.

Certes ge sui marrie molt. 

R. de (Parthonopex) Partonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 21. Quant Hannibal, roi de Cartage,

Eut subjugué moult de Romains.

Alain Chartier, p. 720.

Moult manque à qui moult desire.

Luc de la Porte, Trad. des Od. d'Horace, p. 85.

CAT. Molt. ESP. Mucho. PORT. Mui, muito. IT. Molto. (chap. Mol, mols, molta, moltes.)

- Adjectiv. Sanet en motos que eran treballat de diversas langors.

(chap. Ne va saná mols que estaben treballats (atormentats) de diverses enfermedats, dolensies.)

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 1. 

En guérit de nombreux qui étaient tourmentés de diverses langueurs.

Moutas sazos es hom plus volentos 

De so don mals e dans li deu venir, 

Que de son ben.

G. Faidit: Moutas. 

Nombreuses saisons (très souvent) l'homme est plus désireux de ce dont mal et dam lui doit venir, que de son bien.

Loc. Motas de vetz pensara hom de far be

Una causa de qui venra grans mals.

B. Carbonel: Motas de. 

Nombre de fois on pensera de bien faire une chose de qui viendra grand mal. 

CAT. Molt. ESP. Mucho. PORT. Muito. IT. Molto. (chap. Mol, mols, molta, moltes.)

2. Moltisme, adv. superl., extrêmement, excessivement.

En lui ac chavalier moltisme bo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 14. 

En lui eut chevalier extrêmement bon.

(chap. Moltíssim, moltissims, moltíssima, moltíssimes.)

3. Molteza, Mouteza, Moteza, s. f., multitude, quantité.

Molteza d' omes. Leys d'amors, fol. 53. 

Multitude d'hommes.

Ordes d' angels, es mouteza

De celestials esperitz.

Brev. d' amor, fol. 19.

Ordre d'anges, c'est multitude d'esprits célestes.

Fig. Tan grans es la moteza de la doussor que tu as rescota a tos temens. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Tan gran es la multitut (abundansia) de la dolsó que tú has amagat o amagada a tons temens : als que te tenen temó.)

Tant est grande la quantité de la douceur que tu as cachée à ceux qui te craignent.

4. Moutaleza, s. f., abondance, quantité.

Ha de poble gran moutaleza.

Lebre... ha de pels moutaleza.

Eluc. de las propr., fol. 174 et 254.

A grande abondance de peuple.

Le lièvre... a quantité de poils.

(chap. Abundansia, cantidat, multitut, caterva, etc.)

5. Multitut, s. f., lat. multitudo, multitude.

Lo Filh de la verge Maria deyscendet delh celh am gran multitut d'  arcangilhs e d' angilhs. Philomena.

(chap. Lo Fill de la virgen María va dessendí, dessendre, baixá del sel en gran multitut d' arcangels y d' angels.)

Le Fils de la vierge Marie descendit du ciel avec grande multitude d' archanges et d'anges.

CAT. Multitut. ESP. Multitud. PORT. Multidão. IT. Multitudine, moltitudine.

(chap. Multitut, multituts; caterva, caterves; fumé, fumés; una barbaridat de gen.)

6. Multiplicamen, s. m., multiplication.

De sos doze fils los multiplicamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De ses douze fils les multiplications.

ANC. FR. Pur li multipliement del peuple (N. E. o people) Deu.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 1.

ANC. CAT. Multiplicament. IT. Multiplicamento, moltiplicamento.

(ESP. Multiplicamiento, multiplicación. Chap. Multiplicamén, multiplicamens; multiplicassió, multiplicassions. V. Multiplicá, multiplicás; reproduí, reproduís; aumentá.)

7. Multipliable, adj., lat. multiplicabilem, multipliable.

Am multipliable replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. Avec redoublement multipliable. 

CAT. ESP. Multiplicable. PORT. Multiplicavel. (IT. Moltiplicabile; chap. Multiplicable, multiplicables.)

8. Multiplicatiu, adj., multiplicatif, augmentatif.

Rims multiplicatiu. 

Cobla multiplicativa.

Leys d'amors, fol. 22 et 21. 

Rime multiplicative.

Couplet multiplicatif. 

Vianda... es... de sanc multiplicativa. Eluc. de las propr., fol. 73. Nourriture... est... augmentative de sang.

(chap. Multiplicatiu, multiplicatius, multiplicativa, multiplicatives; multiplicadó, multiplicadós, multiplicadora, multiplicadores.)

9. Multiplicitat, s. f., multiplicité.

Per la multiplicitat que ha. Leys d'amors, fol. 143.

Par la multiplicité qu'il a. 

La multiplicitat de nostres negocis.

Priv. accordés par les R. d'Angleterre, p. 36. 

La multiplicité de nos affaires. 

CAT. Multiplicitat. ESP. Multiplicidad. PORT. Multiplicidade. IT. Multiplicità, moltiplicità, multiplicitate, multiplicitade. (chap. Multiplissidat, multiplissidats.)

10. Multiplicatio, s. f., lat. multiplicatio, multiplication, augmentation.

Multiplications de candelas. Doctrine des Vaudois.

Multiplication de chandelles.

CAT. Multiplicació. ESP. Multiplicación. PORT. Multiplicação. 

IT. Multiplicazione, moltiplicazione. (chap. Multiplicassió, multiplicassions.)

11. Multiplicar, Multipliar, v., lat. multiplicare, multiplier, augmenter,

propager.

Jhesu Crist cant... ac fatz motz de miracles, de multiplicar los V pas e los  dos peyssos.

(chap. Jessucristo cuan... habíe fet mols milagres, de multiplicá los sing o sinc (5) pans y los dos (2) peixos.)

Lo borzes enten... a multiplicar son aver.

V. et Vert., fol. 55 et 63.

Jésus-Christ quand... il eut fait moult de miracles, de multiplier les cinq pains et les deux poissons.

Le bourgeois entend... à augmenter son avoir.

Fig. Viron multiplicar aicela gran folia. Guillaume de Tudela.

Virent propager cette grande folie.

Multiplicar messorgas e vanas paraulas. V. et Vert., fol. 17.

Multiplier mensonges et vaines paroles.

Malvestatz

Mais multiplia

Deves totz latz.

Jean Esteve: Cossi moria. 

Méchanceté plus se multiplie devers tous côtés.

Apres, Dieus, quan los ac formatz, 

Ditz: Creissetz e multiplicatz.

Brev. d'amor, fol. 56.

Après, quand il les eut formés, Dieu dit: Croissez et multipliez.

- Terme de mathématiques.

Creisser, multiplicar e mermar dividens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Additionner, multiplier et amoindrir en divisant.

Part. pas. Entruey que fosso multipliadas pel mon.

(chap. Hasta que elles foren multiplicades pel món.)

Liv. de Sydrac, fol. 116.

Jusqu'à ce qu'elles fussent multipliées par le monde.

ANC. FR. Sire, purquei sunt multipliet mi enemi?

(chap. Siñó, per qué se han multiplicat los meus enemics?)

Lingua Occitana. Catalaunensis : Chaalons, Châlons.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 3. 

Sur gravele seient multipliet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

CAT. ESP. PORT. Multiplicar. IT. Multiplicare, moltiplicare.

(chap. Multiplicá: multiplico, multipliques, multiplique, multipliquem o multiplicam, multipliquéu o multiplicáu, multipliquen; multiplicat, multiplicats, multiplicada, multiplicades.)


Molto, Mouto, Moto, s. m., mouton, bélier. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Ar es pretz de raubar 

Buous, motos e berbitz.

(chap. Ara es mérit lo robá bous, cordés (borregos) y ovelles.)

Giraud de Borneil: Per solatz.

Maintenant c'est mérite de dérober boeufs, moutons et brebis.

El pres 1 molto, e tolc lhi la testa. Livre de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ell va pendre un cordé, y li va traure lo cap; la testa.)

Il prit un mouton, et lui enleva la tête.

Proverbial. Es plus necis que moutos.

(N. E. Le va al pelo a Arturico Quintana Font y a sus acólitos. No creo que ninguno de ellos necesite el traductor para entender esta frase en occitano. En chapurriau: Tú eres mes tonto que un borrego, cordé.)

Bertrand de Born: Maitolin.

Tu es plus niais que mouton.

Loc. fig. Trop ai estat sotz coza de mouton

Qu'eu non chantiei de ma dompna, ma sogra.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

J'ai trop été sous la queue de mouton (resté coi) que je ne chantai de ma dame, ma belle-mère. 

ANC. FR. Ot la gresse des agnels e dels multuns. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 75. 

Come mutuns serez tuez.

Roman de Rou, v. 6303. 

ANC. ESP. Que XXIIII lobos comerian un moton.

Poema de Alexandro, cop. 100. 

CAT. Moltó. IT. Moltone. (chap. Cordé, cordés, cordera, corderes; borrego, borregos, borrega, borregues.)

- Bélier, l'un des signes du zodiaque. 

Lo solhel...,

Quan passa per la regio 

Del dih signe nomnat moto.

Brev. d'amor, fol. 26. 

Le soleil..., quand il passe par la région dudit signe nommé bélier.

(chap. Signo o signe Aries del Zodiaco; es un cordé, borrego.)

2. Moutonet, s. m. dim., petit mouton, agneau.

Raubetz dels moutonetz velutz.

Torcafols: Comunal en. 

Que vous dérobassiez des petits moutons velus.

(chap. Corderet, corderets, cordereta, corderetes; borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

3. Mutonin, adj., de mouton, moutonnier.

No trobo carn mutonina.

Bestias caudas et humidas com so mutoninas.

Eluc. de las propr., fol. 237 et 233.

Ne trouvent chair de mouton.

Bêtes chaudes et humides comme sont les moutonnières.

4. Motonier, s. m., vendeur, marchand de moutons. 

Mazelliers aion V rutlos, so es assaber... dos, motoniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

Que les bouchers aient cinq suffrages, c'est à savoir... deux, les vendeurs de moutons.

5. Moltonina, Motonina, s. f., peau de mouton.

La dotzena de moltoninas.

Dotzena de motoninas afaitadas, 1 d.

Cartulaire de Montpellier, fol. 114 et 113.

La douzaine de peaux de moutons.

La douzaine de peaux de moutons apprêtées, un denier.

(chap. Pell de cordé.)


Moment, s. m., lat. momentum, moment, l'une des divisions du temps. Us pons es d'ora quarta partz;

De quascus dels ponhs issamens,

La dezena part es momens.

Momens en XII partz partitz,

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Un point est la quatrième partie d'une heure; de chacun des points également, la dixième partie c'est un moment.

Le moment en douze parties partagé, chaque partie once se dit.

Las onsas e 'ls momens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les onces et les moments.

CAT. Moment. ESP. PORT. IT. Momento. (chap. Momén, momens.)


Monestar, v., du lat. monere, avertir. 

Ce verbe se trouve dans la liste que la Grammaire provençale donne des verbes de la première conjugaison en AR.

Montar, monestar. Gramm. provençal.

Monter, avertir.

Enduire deu e monestar....

Monestar, es mostran blanden

Zo don pot pueis far mandamen.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Doit induire et avertir.... Avertir, c'est montrant en caressant ce dont il peut après faire commandement.

(chap. Monestá, admonestá, amonestá: avisá, anunsiá; se fa aná a la iglesia per a anunsiá una boda futura.)

2. Monition, Monicion, s. f., lat. monitionem, monition, avertissement, avis, remontrance.

Per monitions et censuras ecclesiasticas. Fors de Béarn, p. 1073.

Par remontrances et censures ecclésiastiques. 

En alcunas sieuas monicios. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

En aucunes siennes monitions.

CAT. Monició. ESP. Monición (amonestación). IT. Monizione.

(chap. Monissió, admonissió, admonestassió, anunsi, anunsiamén, anunsiassió, advertensia.)

3. Monitori, adj., lat. monitorius, monitoire.

Letras monitorias. Fors de Béarn, p. 1086. 

(chap. Lletres, cartes monitories, admonestatories, anunsiadores, anunsiatories, avisatories, avisadores.)

Lettres monitoires.

CAT. Monitori. ESP. IT. Monitorio. (chap. Monitori, monitoris, monitoria, monitories; avisatori, avisatoris, avisatoria, avisatories, avisadó, avisadós, avisadora, avisadores; anunsiadó, anunsiadós, anunsiadora, anunsiadores; anunsiatori, anunsiatoris, anunsiatoria, anunsiatories.)

4. Amonestar, v., avertir, admonéter, réprimander.

L' archivesque prec, de cui es Toleta,

Qu' amoneste lo bon rey d' Arago.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Je prie l'archevêque, à qui est Tolède, qu'il avertisse le bon roi d'Aragon.

Ramón Mur

Ieu vey als fals los fis amonestar.

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

Je vois aux faux les fidèles admonéter.

Part. pas. Per razo e per essemple es amonestada. 

Trad. de Bède, fol. 58.

Par raison et par exemple elle est avertie. 

ANC. FR. Elle vous prie et amoneste; 

Ne refusés pas sa requeste.

Roman de la Rose, v. 3325.

Par telles paroles me amonestoit.

Alain Chartier, p. 278. 

CAT. ESP. Amonestar. PORT. Admoestar. 

(chap. Admonestá, amonestá: amonesto, amonestes, amoneste, amonestem o amonestam, amonestéu o amonestáu, amonesten; amonestat, amonestats, amonestada, amonestades.)

5. Amonestable, adj., capable de persuader, prévenant.

En amonestablas paraulas. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. En paroles prévenantes.

6. Amonestanza, s. f., avertissement, réprimande.

Li fai amonestanza, e li promet perdon. La nobla Leyczon.

Lui fait réprimande, et lui promet pardon.

7. Amonestassio, s. f., admonition, avis, instigation.

Lo fermamen de son coratge orrezet per amonestassio del serp.

Declaramens de motas demandas.

La fermeté de son coeur il souilla par l'instigation du serpent.

CAT. Amonestació. ESP. Amonestación. PORT. Admoestação.

(chap. Amonestassió, admonissió, avís, reprimenda, instigassió, sugestió.) 

Carabasa m'han donát. José María Juan García

8. Amonestamen, s. m., admonition, avertissement, suggestion.

Per bos e sans amonestamens. V. et Vert., fol. 76.

(chap. Per bons y sans amonestamens.)

Par bons et saints avertissements.

El fo desseubutz per l' amonestamen del diable. Liv. de Sydrac, fol. 13. 

Il fut déçu par la suggestion du diable. 

ANC. ESP. Amonestamento, amonestamiento. 

(chap. Amonestamén, amonestamens.)

9. Amonicio, s. f., lat. admonitio, admonition, avertissement.

Hy deu hom metre los enguens e los emplautz de dossas amonicios.

V. et Vert., fol. 57.

On y doit mettre les onguents et les emplâtres de douces admonitions.

ANC. FR. Adam fut pris en péchié par ton amonicion en un jardin.

Modus et Ratio, Ms., fol. 202.

Estouppez voz oreilles à toutes bonnes amonitions.

Alain Chartier, p. 413.

IT. Ammonizione.

10. Desamonestar, v., détourner.

Los enclinaran a motz de bes, e los desamonestaran motz de mals.

V. et Vert., fol. 82. 

Les inclineront à moult de biens, et moult les détourneront de maux.

ANC. CAT. Desamonestar.

11. Comonir, Cumunir, v., lat. commonere, avertir.

Tu cumuniras..., cumunir me faras.

(chap. Tú comonirás o cumunirás..., comoní o cumuní me farás; advertí.)

Per quantas vez nos en comonirez.

Titre de 960.

Tu avertiras..., avertir me feras. 

Par combien de fois vous nous en avertirez.

Entro lo comonesca. Titre de 1053. 

Jusqu'à ce qu'il l' avertisse.

12. Comonrar, Commonrar, v., avertir. 

M'en commonras..., et.... qui per te me comonra aut comonrar m' en volra. Titre de 1066. 

Tu m'en avertiras..., et... qui pour toi m' avertira ou avertir m' en voudra.

Si tu, Hermengards..,, me comons. Titre de 1068. 

Si toi, Hermengards..., m' avertis.

13. Comoniment, Commoniment, s. m., avertissement.

Del comoniment no m' en vedarei. Titre de 960. 

De l' avertissement je ne m' en défendrai. 

Si per dreit commoniment non fa. Titre de 1053. 

Si par droit il ne fait avertissement.

(chap. Comonimén, comonimens : advertensia, anunsi, avís, etc.) 

14. Semondre, Somondre, Semonre, v., lat. submonere, semondre, avertir, inviter, convier, semoncer. 

Ieu pauc sap servir e semondre.

(chap. Yo poc sé (sápigo) serví y semondre : invitá, convidá.)

P. Vidal: No m fay.

Je sais peu servir et semondre.

Nostre Senher somonis el mezeis

Totz los arditz e 'l valens.

Bertrand de Born: Nostre Senher. 

Notre Seigneur invite lui-même tous les hardis et les vaillants.

Hom non somona

Mas selhs qu' an aondansa

De vin e d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Qu'on ne convie que ceux qui ont abondance de vin et de blé.

No nos defina de somonre e de repenre. V. et Vert., fol. 33. 

Ne finit de nous semoncer et de nous reprendre. 

Part. pas. Per que totz hom deuri' aver gran cura

De gen parlar, cant se sen somogut. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

C'est pourquoi tout homme devrait avoir grand soin de bien parler, quand il se sent averti. 

Doncs, pus quascus n'es preguatz e somos.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Donc, puisque chacun en est prié et invité.

- Substant. Avertissement, invitation.

Tot chant cuiava laissar, 

Mas aoras non aus mudar 

Qu' ieu no chant al vostre somos. 

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui d' Uiselh. 

Tout chant je pensais laisser, mais maintenant je n'ose m' empêcher que je ne chante à la votre invitation.

Que hom fassa la gaita per lo cors, al somos que lo cominals lh' en faria.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Qu'homme fasse le guet par le cours, à l' invitation que la commune lui en ferait. 

Al somos que l' en faria. Charte de Montferrand, de 1240. 

A l' invitation qu' il lui en ferait.

ANC. FR. Li roiz Loeis fist semondre son ost.

Roman de Rou, v. 3646.

De bien faire les ad sumuns.

Marie de France, t. 1, p. 414. 

Sans l'avoir deffié ni semons de rien.

Comines, liv. 1, p. 140. 

J' y fus aussi semond entre les autres. 

Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 390.

15. Somonsa, s. f., semonce, avertissement.

A la somonsa et a la requesta.

Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 218. 

A l' avertissement et à la requête.

16. Semosta, Somosta, s. f., invitation, offre, démonstration.

Domnas, ses semosta, 

Y venon de totz latz.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les dames, sans invitation, y viennent de tous côtés.

De deniers e d' aver li fazia gran somosta. 

Fai denant lo sancts somostas e sembels. V. de S. Honorat. 

De deniers et d'avoir lui faisait grande offre. 

Fait devant le saint démonstrations et parades.

17. Somossa, s. f., exhortation, semonce, invitation, offre.

A be far als paures, et a bonas gens far prezens e somossas.

Liv. de Sydrac., fol. 73.

A bien faire aux pauvres, et à bonnes gens faire présents et invitations.

18. Sostmonir, v., requérir, avertir, mander.

Part. pas. A Rossilho vai K. ab gen privada 

Que non ac sostmonida ni lonh mandada.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

Charles va à Roussillon avec gent privée qu'il n'eut requise ni mandée de loin.

19. Somonemen, Somonoment, s. m., requête, réquisition.

Ab los prozoms de la villa et a lur somonemen.

(chap. En los prohomens de la vila y al seu somonemén : manamén : requerimén.) 

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 867. 

Avec les prud'hommes de la ville et à leur requête.

A so somonoment li rendrai sos deniers. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 131.

A sa réquisition je lui rendrai ses deniers.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 6. De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

Capítul VI.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.


Van arribá al poble en tot lo acompañamén de gen que traballabe a les fosses, seguinlos los carros de vitualles y ferramentes.

Li van fé gran festa los amics, que u eren tots, y mes, encara que en menos soroll les amigues, que com se sap eren dos prinsipalmen:

Eulalia, la de la caiguda, y la consabuda y desmadellada Tereseta, no tan viva y salerosa com aquella, pero entesa y fonda.

Estáe casada desde fée cuatre mesos, pensán que no voríe mes a Pedro Saputo y per doná gust als seus pares que la van achuchá mol; no en lo de Tardienta, sino en un mosso ben plantat de Bolea.

Ya se veu, lo novio tossut, lo pare sandio, la mare apretán lo morro, Pedro Saputo aussén mes de dos añs, y ella passá dels vin ¿qué habíe de passá? Pero ¡oh, cuán u va sentí al vore torná a Saputo! Poc li va faltá pera aburrí al home o feríl en sospeches; be que ere de bona pasta y mol passadó de raons, paganse de consevol. 

Pedro Saputo en prudensia la va aná consolán, y animán, y poc a poc li va doná a entendre y la va persuadí de que la dona casada se podíe morí, pero no faltá al que deu al home, y tratanla en suavidat no demostranli desvío y severidat, y no irritán lo seu genio, la va fé prudenta y virtuosa, y va restituí al seu cor la pas, al seu pit la serenidat, y al seu semblán y trate la natural y acostumada apassibilidat.

Encara se va trobá en una novedat no esperada; un atra amiga en qui may haguere pensat; y va sé Rosa, la filla de sa padrina, a la que ell cridáe y va cridá sempre germaneta, sagala majíssima y que va vore que lo volíe en un atre amor del de abans. Pero ell en la mateixa familiaridat y inossensia que la tratabe la contentabe fassilmen. Encara no fée sis díes que habíe arribat, encara no habíe acabat sa mare de mirál, y de alegrás de vórel, encara no se cansaben los del poble de saludál, cuan se li presenten dos ricachons de Alcolea de Cinca diénli que veníen a demanali consell y trassa pera vendre un vi que sels apuntabe; perque ya entrat lo setembre y están les viñes carregades de fruit, no ñabíe mich ni esperansa de despachá lo vell. Los va preguntá cuán vi ñabíe, y li van di que sobre setse mil cantes. Y ¿qué me donaréu?, los va preguntá entonses. Y ells van contestá: la cuarta part de lo que valgue, segons se vengue.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

- ¿Pot encara beures per vi y no per vinagre?

- Per ara encara es vi y no roín, perque encara escomense a tombás cap a agre.

- Pos doneume ixa cuarta part del seu valor en dos reals de plata, que es lo preu mes baix al que lo vendréu, y yo tos lo dono per venut. Si dudéu, si no se ven, o no tot, tos tornaré lo que sigue a prorrata.

- No tenim tantes perres.

- Pos busqueules: sense los meus dinés a la má no cal que me parléu mes del assunto. Se van conformá, van aná a per los dinés a Alcolea, los hi van portá y entregá a Pedro Saputo.

Entonses ell los va di...

- Pos ara anéu, y feume pregoná a Huesca, a Barbastro, a tot lo Semontano, a la Llitera y Ribagorsa, que Pedro Saputo saltará a les Ripes de Alcolea lo día de San Miquel: que los que vullguen vore lo milagre, acudixquen allá aquell día y no los costará mes que lo traball de eixecá la vista a mirál. ¿Qué dudéu? 

- Pero... - Anéu, tos dic, o no ña res de lo dit y me quedo en estes perres. Ells, veénlo tan resolt, sen van aná dién: 

- La seua alma a la seua palma; ell se compondrá; ell sap com u prometix. Natros vengam lo nostre vi, que aixó es lo que mos importe. Y sen van aná y van fé publicá lo dit pregó a tot arreu, y van esperá a vore en qué pararíe alló.

Són les Ripes de Alcolea una muralla natural mol altíssima, formada sobre lo Cinca, de uns montes plans que corren la seua ribera dreta dividinlo del riu Alcanadre, en lo que té confluensia una mica mes aball, tallats perpendicularmen per aquella part que sirá be un cuart de legua. A primera vista pareix que lo riu passare per lo peu an algún tems passat, y que esgarrapán lo monte se vinguere éste aball arrebatán les aigües la terra sorsida, y va quedá aquella maravilla als ulls del viaché a qui de llarg sorprén: vistoses tamé de prop per la seua eixecada y la variedat uniforme del seu magnífic fron, frontispissi, adornanles ademés a un ters de altura les hermoses faixes del Arco Iris o arc de san Martí, que de lluñ no se veuen. 

Allí críen, viuen, canten, piulen y revolotegen continuamen muixons de mil espessies, tots a la vegada y segons lo instinto de cada un, trobanse desde l'águila o áliga hasta lo vilero, pardal, los ciquilines en los coloms, y los mes contraris y que menos t' esperaríes trobát allí solen avindres. Y desde dal habíe de saltá Pedro Saputo, que, sert ere salt digne de vores. Perque encara que propiamen parlán no ere saltá, sino dixás caure, pero estáe lo chiste a que no pensabe fes mal, y així u creíe y esperabe la gen.

La vespra de san Miguel se va omplí lo poble de forastés, y encara que haguere sigut mes gran tamé, pos sen van eissí al campo y lo van aná collán de ases, burros, mules, tendes y persones de totes les edats y condissions, ñabén qui va fe pujá lo número a coranta mil almes, despoblades casi les siudats, viles, llocs y aldees desde Ayerbe a Albelda, y desde Bujaraloz a les valls dels Pirineus.

Tamé va arribá Pedro Saputo, sen gran la curiosidat de vórel, y se va hospedá a casa del mes ric y al que mes li importabe lo milagre per sé lo que mes vi teníe.

Va eixí lo sol lo día de San Miquial, se va di una missa al peu de les Ripes, que van escoltá les multituts com van pugué, y se van quedá tots en gran expectassió de aquell salt o vol que ni se habíe vist als siglos passats ni se habíe de vore als que vindríen; cuan allá a les onse del matí va eixí Pedro Saputo y va di fenlo pregoná per lo campo, que lo siñó mossen li habíe fet presén que perillán la seua vida a la proba que anáe a fé, no podíe a fuer de cristiano dixá de confessás y combregá; y que per tan no podíe saltá aquell día perque teníe que preparás.

Per al siguién va fé di y pregoná que lo siñó mossen volíe que la confessió fore general, y que un home del món no podíe fé lo examen de consiensia mentres se fregix un ou com una monja que se confesse totes les semanes y va entrá al convén abans de mudá les dens. Y aquella nit va preguntá al seu huésped com anáe lo despach del vi.

- En un día mes, li va contestá, se venen hasta les solades y se les haurán de trascolá perque no ñaurá datra cosa. Pos eixe día, va di ell, ya lo tenim guañat. Manéu pregoná que demá a les dos de la tarde sirá lo salt y la satisfacsió de tots.

Va passá la nit, va vindre lo día, va arribá la hora, y Pedro Saputo va pujá a les Ripes, voltanles per la part nort; se va presentá a la mes alta y en gran veu va preguntá a la caterva:

- ¿Conque saltaré de esta ripa?

- Sí, van contestá tots, ressonán lo crit un cuart de hora per les mateixes ripes y la vall del riu. Y ya del susto, ya de la imaginassió van malparí sing dones, una faenada per als homens y allegats. 

¿Per qué hi anáen si habíen de assustás?, dirá algún; y yo li contesto, que hi van aná perque en no anáy se hagueren mort de dessich; y mes val malparí que morís. Va torná a dils Pedro Saputo: 

- Miréu que no ñague entre vatres qui u contradigue, perque un sol que ñague que digue que no, ya no puc saltá. Y van contestá:

- ¡Sí!, ¡sí!, ¡sí!, en un crit general y tots a una. Y va di ell entonses: 

- Pos allá vach... ¡allá vach!... ¡que vach!... que salto... (fen grans brassillades y ademans), pero per si acás y perque aquí ña un que diu que no, ahí va lo meu gabán, miréu cóm vole. Y al mateix tems lo va aviá en forsa, y va arrencá a corre cap al monasteri de Sijena, Sigena o Sixena, aon ñabíe inmunidat y salvaguarda, y va dixá an aquella caterva de gen mes creguda y veleta encara que los del seu poble, miranse los uns als atres y medinse los nassos que a tots se 'ls van quedá tan llargs com va sé lo vol del gabán; mentres lo seu amo se moríe de rissa, encara corrén talons al cul cap a port segú. Pero no se van ofendre de la burla; los va caure en grassia, y sen van entorná mol contens a les seues cases.

A los vuit díes va eixí del monasteri cap al seu poble, después de habé pintat alguns cuadros famosos, y va di an alguns amics, que de bona gana se haguere dixat encantá entre aquelles monges, perque fora del gutibambismo de la orden y de les seues families, eren de conversa fássil, amables algunes de elles, admitíen visites particulás, y no se arrugaben en lo mojigatismo y escrupols que tan empalagaben a datres. Desde lo primé día va tindre amigues, desde lo segón, amans, los demés, favors a dos mans, y lo radé lo teu goch a un pou, perque va di que sen volíe aná, y no lo van pugué detindre en rogs, llágrimes, afalagamens ni tendreses; y aixó que en ell no se verificabe lo dit: amor de monja y pet de flare, tot es aire, y sol un día mes les va consedí, senne nou los que va está entre elles.


Original en castellá:

Capítulo VI.

De cómo Pedro Saputo hizo el milagro de Alcolea.

Llegado que fue al lugar con todo el acompañamiento de gente que trabajaba en las malhadadas fuesas, siguiendo en pos de los carros de vituallas y herramientas, le hicieron gran fiesta los amigos, que lo eran todos, y más, aunque con menor ruido las amigas, que como se sabe eran dos principalmente: Eulalia, la de la caída, y la consabida y desmadejada Teresita, no tan viva y salerosa como aquélla, pero entendida y profunda. Sólo que estaba casada hacía cuatro meses, pensando no ver más a Pedro Saputo y por dar gusto a sus padres que la fatigaron mucho; no con el de Tardienta, sino con un mozo harto bien dispuesto de Bolea. Ya se ve, el novio terco, el padre sandio, la madre frunciendo el hocico, Pedro Saputo ausente más de dos años, y ella pasar de los veinte ¿qué había de suceder? Pero ¡oh, cuánto lo sintió al ver volver a Saputo! A par de muerte le fue, y no hizo poco en no aborrecer al marido ni herirle de sospechas; bien que era de buena pasta y muy pasador de razones, pagándose de cualquiera. Pedro Saputo con prudencia y mónita la fue esforzando, consolando, y alegrando, y poco a poco le dio a entender y persuadió que la mujer casada debía poder morir, mas no faltar a lo que debe al marido, y tratándola con blandura no demostrándole desvío y severidad, y no irritando su genio, la hizo al fin prudente y virtuosa, y restituyó a su corazón la paz, a su pecho la serenidad, y a su semblante y trato la natural usada apacibilidad. Todavía se encontró con novedad no esperada; otra amiga en quien jamás hubiera pensado; y fue Rosa, la hija de su madrina, la que él llamaba y llamó siempre hermanita, muchacha lindísima y que vio le quería con otro amor que de denantes. Mas él con la misma familiaridad e inocencia que la trataba la contentaba fácilmente. Aún no hacía seis días que había llegado, aún no había acabado su madre de mirarle, y de alegrarse de verle, aún no se cansaban los del pueblo de saludarle, cuando se le presentan dos ricachos de Alcolea de Cinca diciéndole que venían a pedirle consejo y traza para vender un vino que se les torcía; porque siendo ya entrado el setiembre y estando las viñas cargadas de fruto, no había medio ni esperanza de despacharlo. Preguntóles cuánto era, y le dijeron que sobre dieciséis mil cántaros. Y ¿qué me daréis?, les preguntó entonces. Y ellos respondieron: la cuarta parte de lo que valga, según se venda.

- ¿Puede aún beberse por vino y no por vinagre? - Por ahora aún es vino y no malo, porque no hace más de empezar a tornarse agrio. - Pues dadme desde luego esa cuarta parte de su valor a dos reales de plata, que es el precio más bajo a que le venderéis, y yo os le doy por vendido. Si dudáis, si no se vende, o no todo, os devolveré lo que sea a prorrata. - No tenemos tanto dinero. - Buscadle: sin mi dinero en la mano excusado es que me habléis más en el asunto. Conformáronse, fueron a por el dinero a Alcolea, le trajeron y entregaron a Pedro Saputo.

Entonces él les dijo... - Pues agora id, y hacerme pregonar en Huesca, en Barbastro, en todo el Semontano, en la Litera y Ribagorza, que Pedro Saputo saltará a las Ripas de Alcolea el día de san Miguel: que los que quieran ver el milagro, acudan allá para dicho día y no les costará más que el trabajo de levantar la vista a miralle. ¿Qué dudáis? - Pero... - Id, os digo, o no hay nada de lo dicho y me quedo con este dinero. Ellos, viéndolo tan resuelto, se fueron diciendo: - Su alma en su palma; él se compondrá; él sabe como lo promete. Nosotros vendamos nuestro vino, que esto es lo que nos importa. Y fueron e hicieron publicar el susodicho pregón en todas partes, y esperaron en qué pararían.

Son las Ripas de Alcolea una muralla natural muy altísima, formada sobre el Cinca, de unos montes llanos que corren su ribera derecha dividiéndole del Alcanadre, con quien tiene confluencia poco más abajo, cortados perpendicularmente por aquella parte que será bien un cuarto de legua. A primera vista parece que el río pasase por el pie en algún tiempo, y que socavando el monte se viniese éste abajo arrebatando las aguas lo desprendido, y quedó aquella maravilla a los ojos del viajero a quien de largo cielo suspende y para en su camino: vistosas también de cerca por su elevación y la variedad uniforme de su magnífico frontispicio, adornándolas además en su tercio de altura las hermosas fajas del Arco Iris, que de lejos no se divisan. Allí crían, viven, cantan y revuelan continuamente pájaros de mil especies, todos en paz y su instinto cada uno, encontrándose sin ofender desde el águila hasta el gorrión, los ciquilines con las palomas, y los más contrarios y que menos fuera de allí suelen avenirse. Y desde arriba había de saltar Pedro Saputo, que, cierto era salto digno de verse, y que si alguno ahora le quisiera dar iría yo dos jornadas que estoy de aquella ribera. Porque aunque propiamente hablando no era saltar, sino dejarse caer, pero estaba el chiste en que no pensaba hacerse daño, y así lo creía y esperaba la gente.

La víspera de san Miguel se llenó el pueblo de forasteros, y más aunque fuera mayor, pues se salieron al campo y le fueron cuajando de acémilas, tiendas y personas de todas edades y condiciones, habiendo quien hace subir el número a cuarenta mil almas, despobladas casi las ciudades, villas, lugares y aldeas desde Ayerbe a la Albelda, y desde Bujaraloz a los valles de los Pirineos. También llegó Pedro Saputo, siendo grande la curiosidad de verle, y se hospedó en casa del más rico y del que más le importaba el milagro por ser el que más vino tenía.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

Salió el sol el día de san Miguel, díjose una misa al pie de las Ripas, que oyeron las multitudes como pudieron, y quedaron todos en grande expectación de aquel salto o vuelo que ni se había visto en los siglos pasados ni se había de ver en los venideros; cuando allá sobre las once de la mañana salió Pedro Saputo y dijo haciéndolo pregonar por el campo, que el señor cura le había hecho presente que peligrando su vida en la prueba que iba a hacer, no podía a fuer de cristiano dejar de confesarse y comulgar; y que por consiguiente no podía saltar aquel día porque tenía que prepararse.

Para el siguiente hizo decir y pregonar que el señor cura quería que la confesión fuese general, y que un hombre del mundo no podía hacer el examen mientras se fríe un huevo como una monja que se confiesa todas las semanas y entró en el convento antes de mudar los dientes. Y aquella noche preguntó a su huésped en qué iba el despacho del vino. - Con otro día más, le respondió, se venden hasta las heces y habrán de beberlas porque no habrá otra cosa. Pues ese día, dijo él, ya le tenemos ganado. Mandad pregonar que mañana a las dos de la tarde será el salto y la satisfacción de todos.

Pasó la noche, vino el día, llegó la hora, y Pedro Saputo subió a las Ripas, dándoles vuelta por el norte del lugar; presentóse en la más alta y con grande voz preguntó a la multitud: - ¿Conque saltaré de esta ripa? - Sí, respondieron todos, resonando el grito un cuarto de hora por las mismas ripas y el río. Y ya del susto, ya de la imaginación malparieron cinco mujeres, que fue gran trabajo para los maridos y allegados. ¿Por qué iban si habían de asustarse?, dirá alguno; y yo le respondo, que fueron porque a no ir se hubiesen muerto de deseo; y más vale malparir que morirse. Tornó a decirles Pedro Saputo: - Mirad que no haya entre vosotros quien lo contradiga, porque uno solo que haya que se oponga diciendo que no, ya no puedo saltar. Y respondieron: - ¡Sí!, ¡sí!, ¡sí!, con un grito general y unánime. Y dijo él entonces: - Pues allá voy... ¡allá voy!... ¡que voy!... que salto... (haciendo grandes conatos y ademanes), pero por si acaso y porque aquí hay uno que dice que no, ahí va mi gabán, mirad cómo vuela. Y al mismo tiempo le arrojó con fuerza, y echó a correr hacia el monasterio de Sigena donde había inmunidad y salvaguardia, y dejó a aquella multitud de gentes, más crédula aún y llevadera que los de su pueblo, mirándose de unos a otros y midiéndose las narices que a todos les quedaron tan largas como fue el vuelo del gabán; mientras su dueño se moría de risa, aun corriendo como iba a tomar puerto seguro. Mas no se dieron por ofendidos de la burla; antes les cayó en gracia, y se volvieron muy contentos a sus casas.

A los ocho días salió del monasterio, para su lugar, y dijo a algunos amigos, que de buena gana se hubiese dejado encantar entre aquellas titulosas monjas, porque fuera del gutibambismo de la orden y de sus familias, eran de conversación fácil, amables algunas de ellas, admitían visitas particulares, y no se arrugaban con el mojigatismo y escrúpulos que tanto empalagaban en otras. Desde el primer día tuvo amigas, desde el segundo, amantes, los demás, favores a dos manos, y el último tu gozo en un pozo, porque dijo que se quería ir, y no le pudieron detener con ruegos, lágrimas, halagos ni ternezas; y eso que con él no se verificaba el dicho: amor de monja y pedo de fraile, todo es aire, y sólo un día más les concedió, siendo nueve los que estuvo entre ellas.

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuiadamen, Tumult, Tunica, Turba, Turbar, Torbar, Turbamen, Torbamen - Tuicio

Tuiadamen, adv., pertinemment, sciemment, à fond.
Las gestas majors sai be tuiadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les gestes majeures je sais bien pertinemment.
(chap. Pertinenmen, sabudamen, perfectamen, a fondo. Les gestes majós (mes grans) sé ben pertinenmen)

Tumult, s. m., lat. tumultus, tumulte, sédition.
Per paor de tumult d' omes de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 35.
(chap. Per temó de tumult o tumulto d'homens de la terra.) 
Par peur de tumulte d'hommes de la terre.
Foro aucist per gran tumult de cavaleria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.
Furent occis par grande sédition de chevalerie.
CAT. Tumult. ESP. PORT. IT. Tumulto. (chap. Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña.)

Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña

Tunica, s. f., lat. tunica, tunique, sorte de vêtement.
Tunica per gonela. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Túnica per gonella.)
Tunique pour gonelle.
El receup de Anastazi l' emperador... corona d' aur... e tunica.
(chap. Ell va ressibí de Anastasio lo emperadó... corona d'or... y túnica.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.
Il reçut d'Anastase l'empereur... couronne d'or... et tunique. 
- Membrane, pellicule, en terme d'anatomie et de botanique.
Passo per las tunicas, o telas del uelh. Eluc. de las propr., fol. 15.
(chap. Passen per les túniques, o teles del ull.)
Passent par les tuniques, ou toiles de l'oeil.
La tunica del fetge. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
(chap. La túnica (telet) del feche.)
La tunique du foie.
CAT. ESP. (Túnica) PORT. Tunica. IT. Tonica. (chap. Túnica, túniques; tuniqueta, tuniquetes.)

Turba, s. f, lat. turba, attroupement, réunion, rassemblement.
Que nul maistre... n' y aia a faire turbas en son obrador.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1467, t. XIV, p. 436.
Que nul maître... n'y ait à faire réunions en son atelier.
CAT. ESP. PORT. IT. Turba. (chap. Turba, turbes; ajuntamén; caterva; reunió.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Turbar, Torbar, v., lat. turbare, troubler, déranger.
Si cum lo vens d' Africa torba la mar. Trad. de Bède, fol. 39.
(chap. Aixina com lo ven d'África turbe la (lo) mar; destorbe; abalote.)
Ainsi comme le vent d'Afrique trouble la mer.
Fig. Tan nos fan nostres peccatz torbar
Que mortz vivem.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Tant nous font nos péchés troubler que morts nous vivons.
Part. pas. Es pieger que vis torbatz.
(chap. Es pijó que vi (térbol) turbat, destorbat : apuntat : picat : avinagrat.)
P. Cardinal: Ges ieu no.
Est pire que vin troublé.
Fig. Tot segle vey perdut e torbat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tout le monde je vois perdu et troublé.
ANC. FR. Turbet sunt... Serunt turbet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 106 et 103.
CAT. ESP. PORT. Turbar. IT. Turbare. (chap. Turbá; perturbá; destorbá; vi: enterbolí, enterbolís; picá, picás; avinagrá, avinagrás; apuntá; apuntás.)

3. Turbamen, Torbamen, s. m., trouble, perturbation.
Per qe lo monz n' estar' e turbamen.
(chap. Perque lo món n'estará en turbamén, turbassió, perturbassió.)  
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Par quoi le monde en sera en perturbation.
So es fora de torbamen. Leys d'amors, fol. 102.
C'est-à-dire hors de trouble.
ANC. CAT. Turbament. ANC. ESP. Turbamiento. IT. Turbamento. 
(chap. Turbamén, turbassió, perturbassió; turbamens, turbassions, perturbassions.)

4. Turbatio, Torbatio, Torbation, s. f., lat. turbationem, agitation, perturbation.
Tantas torbatios de follas curas. V. et Vert., fol. 41.
Si grandes agitations d'extravagants soucis.
Fo grans torbations entre las gardas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.
Fut grande agitation parmi les gardes.
Lo comensamen... de la turbatio dels Juzieus. Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.
Le commencement... de l'agitation des Juifs.
ANC. FR. A cause de la turbation de Gui de Bourgongne, qui estoit détenu prisonnier. Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 14.
CAT. Turbació. ESP. Turbación. PORT. Turbação. IT. Turbazione.
(chap. Turbassió, turbassions.)

5. Turbulent, Turbolent, adj., turbulentus, turbulent, trouble, confus.
Murmurios, moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
(chap. Carlos Rallo Badet.)
Grondeurs, fâcheux et turbulents.
Ha la vista turbulenta e 'ls autres sens durs. Eluc. de las propr., fol. 36.
A la vue trouble et les autres sens durs.
CAT. Turbulent. ESP. PORT. Turbulento. IT. Turbolento. (chap. Turbulén, turbulens, corrén d'aigua turbulenta, aigües turbulentes; térbol, terbols, vista térbola, aigües térboles, com lo llibre de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit.)

Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621

6. Turbaire, Torbador, s. m., lat. turbator, perturbateur, brouillon.
Torbadors d' amistat fina.
(chap. Turbadós d'amistat fina - pura.) 
Marcabrus: Per l' aura.
Perturbateurs d'amitié pure.
ANC. FR. Les traistres et turbateurs du pays commun.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 361.
CAT. ESP. PORT. Turbador. IT. Turbatore. (chap. Turbadó, turbadós, turbadora, turbadores; perturbadó, perturbadós, perturbadora, perturbadores; destorbadó, destorbadós, destorbadora, destorbadores.)

7. Treblar, v., troubler, salir, brouiller.
Adonc trebla hom aquela aigua. Trad. de Bède, fol. 56.
Alors on trouble cette eau.

8. Trebulacio, Tribolacio, Tribulatio, s. f., lat. tribulatio, tribulation.
Non ac tal trebolacio. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il n'y eut telle tribulation.
A pessamen e tribulatio. Liv. de Sydrac, fol. 82.
Il a souci et tribulation.
Las tribulacios que sostenon los amics de Dieu en aquest setgle.
V. et Vert., fol. 63.
Les tribulations que soutiennent les amis de Dieu dans ce monde.
CAT. Tribulació. ESP. Tribulación. PORT. Tribulação. IT. Tribulazione.
(chap. Tribulassió, tribulassions; pena, penes. Les tribulassions que sostenen (aguanten, patixen) los amics de Deu an este món. Los amics del chapurriau tamé patixen tribulassions per culpa dels catalanistes borregos, sobre tot dels aragonesos.)

9. Tribol, s. m., trouble, tribulation, agitation.
Tro lai al derrier tribol.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Jusque là à la dernière tribulation.
Los met de la guerra en tal tribol. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Les met de la guerre en telle agitation.
ANC. FR. En ton tribol m'apelas et je te délivrai.
Comment. sur le Psaut., ps. 80.
Dieu sçait en quel tribouil et tourment il est.
Les Quinze Joyes du mariage, p. 182.
ESP. Tribulo (sic). IT. Tribolo. 

10. Trebol, adj., trouble, obscur.
Clar temps ab trebol cel.
(chap. Tems cla en sel térbol : entaragañat, núgol.)
P. Vidal: Be m pac.
Temps clair avec ciel trouble.
Ar vey bru et escur e trebol cel.
Rambaud d'Orange: Ar vey.
Maintenant je vois sombre et obscur et trouble le ciel.
(chap. Térbol, terbols, térbola, térboles.)

11. Treble, Troble, adj., trouble, louche, brouillé.
Las oeillas bevunt l' aigua trebla als pes dels pastors.
(chap. Les ovelles beuen l'aigua térbola als peus dels pastós.)  
Oil irais e troble.
(chap. Ull irascible y térbol : entaragañat.)
Trad. de Bède, fol. 50 et 38.
Les brebis boivent l'eau trouble aux pieds des pasteurs.
Oeil irascible et louche.

12. Trebolar, Tribolar, v., troubler, tourmenter, agiter, affliger.
Part. pas. Aiga laia e tribolada
Es en la piscina intrada.
(chap. Aigua bruta y enterbolida es a la pistina entrada : ha entrat a la pistina o bassa, bassiol, basseta, abeuradó, etc.)
Trad. d'un Évang. apocr.
Eau sale et troublée est dans la piscine entrée.
Si qu'els huels de lors testas si son totz trebolatz.
Roman de Fierabras, v. 1119.
De telle sorte que les yeux de leurs têtes se sont tous troublés.
Subst. No soanar la prieira del tribulat. Trad. de Bède, fol. 66.
Ne pas dédaigner la prière de l'affligé.
ANC. FR. Trop par sommes avugles, quant si le triboulons.
Jehan de Meung, Test., v. 1676.
Et sont foulez
Et par fortune triboulez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 626.
ESP. PORT. Tribular. IT. Tribolare. (chap. Tribulá; atribulá, atribulás un mateix.)

13. Tribulos, adj., tourmenté, troublé, agité.
En cor tribulos. Trad. de Bède, fol. 38.
En coeur troublé.
IT. Triboloso. (chap. Tribulós, tribulosos, tribulosa, tribuloses; atribulat, atormentat.)
14. Entroblir, v., troubler, agiter.
Part. pas. Aissi m' avetz enfollesit
Que Dieu e me em entroblit.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ainsi vous m'avez rendu insensé que Dieu et moi sommes troublés.

15. Conturbar, Contorbar, v., lat. conturbare, perturber, troubler, tracasser.
Aquellas que conturban la cioutat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
(chap. Aquelles que conturben - perturben, destorben - la siudat.)
Celles qui troublent la cité.
Vos contorban, e volon trastornar l' avangeli.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Vous tracassent, et veulent dénaturer l'évangile.
Part. pas. Conturbatz n' es mos esperitz. V. de S. Alexis.
Troublé en est mou esprit.
CAT. ESP. Conturbar. IT. Conturbare. (chap. Conturbá.)

16. Conturbatio, s. f., lat. conturbatio, perturbation, agitation.
Feron conturbatio. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
Ils firent agitation.
CAT. Conturbació. ESP. Conturbación. IT. Conturbazione, conturbagione.
(chap. Conturbassió, conturbassions.)

17. Destorbar, v., troubler, détourner, empêcher.
Aisso lo destorba de far lo be.  V. et Vert., fol. 12.
(chap. Aixó lo destorbe de fé lo be.)
Ceci le détourne de faire le bien. 
El destorbet de dar verquiera
A la fylla de la premiera. 
V. de S. Honorat.
Il empêcha de donner dotation à la fille de la première.
ANC. FR. Il me semble grant folie à les vouloir destourbier à combattre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.
CAT. Destorbar. ANC. ESP. Desturbar. IT. Disturbare. (chap. Destorbá, destorbás; empachá algún negossi.)

18. Destorbamen, s. m., trouble, désordre.
Una dona mendia...
Mes entre nos aquest destorbamen. 
Raimond de Miraval: D' amor son.
Une dame médisante.., mit entre nous ce trouble.
Mal ni destorbamen.
G. Adhemar: Be for' huey.
Mal ni désordre.
IT. Disturbamento. (chap. Destorbamén, destorbamens; disturbio, disturbios.)

19. Destorbier, s. m., trouble, obstacle, contre-temps.
Fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Perfides flatteurs, puisqu'avec ma dame vous m'avez mis trouble.
Ira m fai destorbier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tristesse me cause contre-temps.
ANC. FR. Tex kuid querre son pris ki quert son destorbier.
Roman de Rou, v. 4323.
Le point et moment de l'occasion en toutes choses estant oublié et obmis, apporte beaucoup de destourbier et une grande nuisance.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 335.

20. Desturbelhar, v., troubler, tourmenter, ballotter.
Si ns vols a bon port traire,
Non tem nau ni governaire
Ni tempest que ns desturbelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.
Si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains navire ni patron ni tempête qui nous tourmente.

21. Estorbillar, v., ballotter, tourbillonner, tourmenter.
No tem nau ni 'l governaire
Ni 'l tempier que ns estorbilla.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Je ne crains navire ni le patron ni la tempête qui nous tourmente.

22. Estorbil, s. m., tourbillon.
Aissi van per l' estorn cum estorbil. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Ainsi vont par la mêlée comme tourbillon.
ANC. FR. Si vait nagant par cele mer...
Uns estorbellons le souprent. 
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 88.
PORT. Estorvilho. (chap. ESP. Torbellino, torbellinos.)

23. Perturbar, v., lat. perturbare, perturber, troubler, renverser, chasser.
Aichel evesque e so baile an enpachat et enpacho e perturbo.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 90.
Cet évêque et son bailli ils ont empêché et empêchent et troublent.
Part. pas. Guillem,... que era estatz causa de la perturbatio, fo perturbatz de tot lo reaume de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
Guillaume,... qui avait été cause de la perturbation, fut chassé de tout le royaume de France.
CAT. ESP. (Perturbar) Pertorbar. IT. Perturbare. (chap. Perturbá, perturbás.)

24. Perturbacio, Perturbatio, s. f., lat. perturbatio, perturbation, trouble, désordre.
Brega et perturbacio. Eluc. de las propr., fol. 106.
Querelle et perturbation.
Venc gran perturbatio als crestias. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Vint grande perturbation aux chrétiens.
CAT. Perturbació. ESP. Perturbación. PORT. Perturbação. IT. Perturbazione.
(chap. Va vindre gran perturbassió als cristians o cristianos; perturbassions.)

25. Perturbatiu, adj., perturbatif, propre à troubler.
Es vent, per so movement, del ayre perturbatiu. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Lo ven es, per son movimén (moimén), del aire perturbatiu : perturbadó.)
Vent est, par son mouvement, de l'air perturbatif.
(chap. Perturbatiu, perturbatius, perturbativa, perturbatives.)

Turma, s. f., lat. turma, foule, multitude, troupe.
Las gautas... fan grandas turmas. Eluc. de las propr., fol. 144.
Les cigognes…. font grandes trompes.
IT. Turma. (chap. Turma, turmes; turba, turbes; clapé, clapés; mun, muns; grup, grups o grupo, grupos; caterva, caterves.)

Turque, adj., turquois, de Turc.
Que porten peireiras e totz lors arctz turques. Guillaume de Tudela.
(chap. Que porton catapultes (pedreres, manganells) y tots los arcs (o arcos) turcos.)
Qu'ils portent pierriers et tous leurs arcs turquois.
ANC. FR. Les archiers qui savoient bien tirer aux arcs turcoy.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 14.
ESP. IT. Turco. (chap. Turco, turcos, turca, turques, de Turquía.) 

Turquesa, Turqueza, s. f., turquoise, sorte de pierre précieuse.
Turqueza es peyra blavenca, declinant a blancor. Eluc. de las propr., fol. 293.
(chap. La turquesa es pedra blavosa (o blavenca), declinán (inclinán) a blancó.)
La turquoise est pierre bleuâtre, inclinant à blancheur.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d' eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve cheval de devenir lunatique.
CAT. ESP. Turquesa. PORT. Turqueza. (chap. Turquesa, turqueses; pedra pressiosa y coló blau típic de ses Illes y datres mars. Pera Manel Riu Fillat es massa tart, ya fa mol tems que está allunat o lunátic, grillat, loco o lloco.)

Turtar, Tustar, v., heurter, frapper, taper.
Se turtan ab las armas. Guillaume de Tudela.
Se heurtent avec les armes.
Tantost com hom tustara... el responda. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 35.
Tantôt comme on frappera... qu'il réponde.
Part. prés. A la porta
Turtan, cridan et non ges ab votz morta.
(chap. A la porta picán (tocán, fotén cops), cridán y no gens en veu morta.)
Palaytz de Savieza.
À la porte heurtant, criant et non point avec voix morte.

2. Tust, s. m., heurt, frappement.
Si re li cove a demandar, sia demandat ab tust, e no ges en parlan.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 20.
Si (quelque) chose lui convient de demander, que (ce) soit demandé par frappement, et non pas en parlant.
(chap. Cop, cops.)

3. Tustada, s. f., heurt, frappement, bourrade, tape, coup.
Can las ostz foron ajustadas,
Viratz donar colps e tustadas.
La benigna tustada
Que dec le martels.
Leys d'amors, fol. 131 et 29.
Quand les armées furent réunies, vous verriez donner coups et heurts. 
Le benin coup que donna le marteau.
(chap. Trompada, trompades.)

Tutor, s. m., lat. tutor, tuteur.
D' enfan
Esser mayestre tutor.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur.
CAT. Tutor, tudor. ESP. PORT. Tutor. IT. Tutore. (chap. Tutó, tutós o tutor, tutors.)

2. Tutrix, s. f., lat. tutrix, tutrice.
Si alcuna femna es tutrix de sos efans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 87.
Si aucune femme est tutrice de ses enfants.
ESP. Tutriz (Institutriz, tutora). IT. Tutrice. (chap. Tutora, tutores; institutrís, institutrises.)

3. Tuaire, Tuador, s. m., lat. tutator, tuteur.
Sos tuaires o sos curaires non o pot pois desfar.
Al menor o a son tuador o a son curador.
Trad. du Code de Justinien, fol. 9.
Son tuteur ou son curateur ne le peut ensuite défaire.
Au mineur ou à son tuteur ou à son curateur.
- Protecteur.
D' enfan 
Esser mayestre tutor,
Ni un autre tuador.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur, et un autre protecteur.

4. Tutoratge, s. m., tutelle.
Per nom de tutoratge. Tit. de 1282. Arch. du Roy., J, 323.
Par nom de tutelle.

5. Tutela, s. f., lat. tutela, tutelle.
Dacio de tutela e de cura.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
Don de tutelle et de curatelle.
Decret de tutelas. Statuts de Provence. Massa, p. 21.
(chap. Decret de tuteles.)
Décret touchant les tutelles.
CAT. ESP. PORT. IT. Tutela. (chap. Tutela, tuteles. - Me han pres la Nutella del sagal. - ¿Vols di que no es la tutela?)

6. Tuicio, s. f., lat. tuitio, tuition, défense, protection.
Tuicio et utilitat de la causa publica.
(chap. Tuissió y utilidat de la cosa pública : república.)
Statuts des Barbiers de Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Tuition et utilité de la chose publique.
La tuicio, la cura e protectio de la molher. Eluc. de las propr., fol. 71.
La défense, la curatelle et protection de la femme.
ESP. Tuición. (chap. Tuissió, tuissions; protecsió, protecsions; defensa, defenses.)