Mostrando las entradas para la consulta cascus ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cascus ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

viernes, 13 de octubre de 2023

V. Cascus hom deu conoisser et entendre

V.


Cascus hom deu conoisser et entendre

Que riguessa ni sens ni cortesia,

Que sia el mon, no ns pot de mort defendre;

C' al jorn c' om nai comensa a morir,

E qui mais viu plus poigna de fenir;

Doncs ben es fols cel q' en sa vida s fia,

Si be s pensa de prion sa foillia;

Car nos es tost lo gentils cors faillitz

D' una valen comtessa Biatritz.


Doncs negus hom non pot per dreich contendre

Oimais, en tant cum dieus ten en baillia,

Ja 'n puosca mais sa par de valor rendre,

D' enseignamen ni d' aut cor, don dei dir:

E puois dieus se de mort non vole garir

Qui totz los bes del mon complitz avia,

Ja non fara als autres seignoria;

Que tuich morrem, e qui mais er grazitz,

Ni plus ama 'l segle, mais n' er trahitz.


Cum ausam doncs aquesta mort atendre,

Quand adobat trobam a chascun dia

Que nostra mort podem en vida rendre!

Car dieus nos ditz que l' anem lai servir

On el fo mortz per nos dampnatz garir;

E qui morir per lui vengar volria,

Cobran son dreich qu' a perdut en Suria,

Ab gran razon venria gent garnitz

Al jutgamen, lai on er Ihesu Cristz.


Qui per dieu vai l' aver e 'l cor despendre,

De paradis l' er uberta la via;

E qui no i vai deu baissar e dissendre

De tot onor; car tem que dieus l' azir

Qui reman sai ni pot anar garnitz;

Qu' ieu sai de tals c' avers e manentia

E diables e pechatz e bauzia

A 'ls retengutz cum fals avars aunitz,

Guerriers de dieu e de totz bes partitz.


Ben se cuiden en las terras estendre

E far conquistz, mas autramen cuich sia,

Car dieus, lo reis, sap s' arbalesta tendre,

E trai cairels trenchans per ben ferir;

E negus hom del colp no s pot gandir,

Quand el s' irais e vei c' om no s chastia;

Mas qui 'l dopta ni vas lui s' omelia

Aquel aura chapdel sains esperitz;

E qui no 'l fai er en enfern punitz.


A totz degra de dolor lo cor fendre

Del deseret del fill sainta Maria,

Mas col laire qui ve los autres pendre

S' esforsa plus del mal, ses repentir,

E 'l mal segle, don dieus nos lais issir,

A salvamen si cum ops nos seria;

E mon Thesaur que lais en Lombardia

Don dieu salut, car de totz nos es guitz,

E dels crozatz los cors e 'ls esperitz.


Gaucelm Faidit.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

Hameus ou Amédée de la Broquerie. Trois pièces. Voici des fragments de ce troubadour:

Broquerie

Per leis soi plus leu que trocha
Ei' amors, si
amors;
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S' ela m
volgues acuilhir;
Mas aquo l' es greus a far:
C' on plus
desir
Son cors me fui;
Mas lo joi de leis, quar l' am, me
desdui.

Bels cors gens, dreitz, bela bocha,
Ei' amors, si
amors,
A blancas dens, hueils amoros
E veiaire fresc e
clar;
Ins e mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar
Et
enrequir;
Cascus en brui
Mas lo joi de leis, quar l' am, me
destrui.
Mentre qu' el.

Quan reverdeion li conderc
E
la lauzeta puei' al mont,
E li auzelet dui e dui
En lur lati,
segon que s' es,
Fan retendir la calmeilla
Pel fin joi qu' ins
en lor s' es mes.


Per
ma enemigua m' esperc
Que m te marrit e deziron
Per so quar tos
temps si m defui;
Aisi ja l' en penra merces,
Qu' ieu no sai
com si s conseilla,
Quar de leis no ve negus bes.
Quan
reverdeion.
Millot, III, 410. P. Occ. 373.

Henri. Une
tenson avec Aruer:
Amic Aruer, d' una ren vos deman
De dos
amantz d' una dompna qu' es pros
Que d' un talent e d' un cor son
amdos,
Mas son devis lor preis e lor semblan,
Car l' us es
semple e l' autre sobranzier,
L' un pauc prezat e gaire
plasentier,
A l' autre par tot lo mont obezir,
Gardas cal deu
la domna mais eslir?
Amic Aruer.
Millot, III, 410.

Henri,
comte de Rhodez. Giraud Riquier fit un commentaire en vers d' une
chanson de Giraud de Calanson (voy. t. II, p. 252); on lit à la
suite de ce commentaire:
Aiso que ven apres es testimoin qu' el
senher N Enric, per la gracia de dieu, coms de Rodes porta ad esta
espozisio ab veritat.
E nos devem, ses esser greu,
Enric, per
gracia de dieu,
Coms de Rodes, per gracia de dieu,
Ad esta
espozisio
Testimoin qu' el ver sabem;
Nos, el temps qu' el dig,
adonem
A catre trobadors per ver
La chanso, qu' em volguem
saber
Per cascus d' els l' entendemen;
E Gr. Riquier veramen
Fo
ne pus qu' els autres curos,
Car esta espozitios
Nos fon, trop
a, per lui renduda;
Mans e may l' avem tenguda,
Lo dig dels
autres atenden;
E dels dos sabem veramen
Que mays no s' en
entremetran;
E del terz crezem lo semblan,
Tan n' a lonc espazi
avut;
En Gr. a requeregut
Eras que aisso li redessem,
O
auctoritat li prestassem.
Avut cosselh d' entendedors,
E nos
entendem pro qu' el cors
Del entendemen a tocat,
E prestam li
auctoritat;
E, per so qu' el crezut en sia,
Volem li 'n portar
guerentia,
E mandam que y sia pauzatz
Nostre sagel, so es
vertatz;
L' an c' omz comta M. CC.
LXXXV, no may ni mens,
VI
jorns a l' intrada del mes
De juli, aisi vertat es
Que fon fag
ab gran alegrier
Ins el castel de Monrozier.

Le manuscrit
ajoute:
Aiso fon trag veramen de la carta sagelada.
Si m
fos tan.
Millot, III, 410.

Hugues. Une tenson avec
Bertrand:
Senher En Bertran, uns cavalier prezatz
Ama una dona
et es per leis amatz
Adreitamen e senes tricharia,
Et ha maint
jorn durat lur drudaria;
Mas el ha tant estat de lei vezer
Per
que non ausa denan lei venir
Que, s' el hi ve, ben sap, senes
mentir,
Que perdra la. Ara m diguatz lo ver;
Qual li val mais
ho qu' en aissi remanha,
Ho que lai an' e perda sa
companha?
Senher en.
On trouve sous le même nom d' Hugues
une autre tenson avec Baussan; en voici le premier couplet:

Baussan,
respondetz mi, si us platz,
Totz savis es acosselhatz

Et
avetz bon' entensio,
Ar entendetz en ma tenso
Que us parc, e
vos aiatz los datz,
E cauzetz de catr' amistatz
La cal val mays
segon razo.
Baussan respondetz.
Millot, III, 411.

Hugues
de la Bachelerie, t. II, III et IV. Sept pièces.
N Ucs de la
Bacalairia si fo de Limozi, de la on fo Gauselm Faiditz. Joglars fo
de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas
cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home,
ben adreich e ben enseingnatz.
Bastero, 101. Crescimbeni, 220.
Millot, III, 414. P. Occ. 375.

Hugues Brunet, t. III et IV.
Sept pièces.
Uc Brunecs si fo de la ciutat de Rodes, qu' es de la
seignoria del comte de Tolosa, e fo clergues; et apres be letras e
saup ben trobar; subtils era mot e de gran sen natural; e fes se
joglars e fes motas de bonas cansos, mas non fetz sons. Et anet ab lo
rei 'N Anfos d' Arago, et ab lo comte de Tolosa, et ab lo comte de
Rodes lo sieu seignor, et ab En Bernart d' Anduza, et ab lo Dalfi d'
Alvernhe. Et entendet en una borzeza d' Orlhac, que avia nom ma dona
Galiana; mas ela non lo volc amar ni retener, ni far negun plazer en
dreg d' amor; e tan qu' ela avia fag son drut del comte de Rodes, e
donet comjat a 'N Uc Brunec. Et adonc N Uc, per la dolor que el n'
ac, mes se en l' ordre de Cartosa; et aqui el mori.

Lanquan
son li rozier vermelh,
M' es bel, quant aug dels auzelhos
Refrims
e chans e lays e sos,
Que d' un vers m' aparelh
Qu' al re mos
cors no m barganha
Mas solatz e cortezia,
Ni no m poiria un
dia
Aver joi qu' en mi remanha...


S'
om pogues vezer en espelh
Tan be sos ayps cum sas
faissos,
Aquelh miralhs fora trop bos,
Qu' els malvatz
viran qui son elh;
Que tal se pipa e s' aplanha
Cui malvestatz
sobrelia,
Qu' aisselhs miralhs lo faria
Plazen de belha
companha.
Lanquan son li.

Voici deux couplets d' une
pièce dans laquelle le troubadour s' était imposé la difficulté
bizarre de la répétition obligée des mêmes mots:

En est son
faz chansoneta novelha,
Novelha es quar ieu chant de novelh
E
de novelh ai chauzida 'l plus belha,
Belha en totz sens, e tot
quan fay es belh,
E quar m' es belh, ieu m' alegr' e m
deport,
Quar en deport val pauc qui no s deporta.


Jois
deporta mi quar am dompn' ysnelha,
Ysnelha es selha que m ten
ysnelh;
Ysnelh cor n' ay quar tan gent si capdelha
Qu' ilh
capdelha mi, ses autre capdelh;
Que mais capdelh non quier mas per
conort,
Per gienh conort qu' om no s pes qui m conorta.

Be
m conorta selha qu' es fina e franca...
En est son
faz.
Nostrad. 68. Crescimbeni, 48. Bastero, 101. Hist. gén. du
Languedoc III, 97. Millot, I, 40. P. Occ. 111.

Hugues Catola.
Deux pièces, dont l' une est aussi sous le nom de Marcabrus; l'
autre est une tenson avec sa dame, à laquelle il répond:
Bella
amiga, ensegnamenz es granz
De dompneiar, qui 'n sap esser
gignos,
Que tuit s' ajoston gai e voluntos,
Mas al partir en es
chascuns blasmans...
Millot, III, 414.

Hugues de l' Escure.
Un sirvente lacéré dans le manuscrit. Il se compare aux autres
troubadours de son temps; il dit ne pas craindre Pierre Vidal ni
Albertet:

Ni
'N Perdigos de greu sonet bastir
Ni 'N Peguilhan de chansos metr'
en sal,
Ni de gabar sos chans N Arnaut Romieu,
Ni de lausar
Fonsalada son fieu,
Ni 'N Pelardit de contrafar la gen,
Ni 'N
Gualaubet de viular coyndamen.
De motz.
Millot, II,
205.

Hugues de Mataplane. Un sirvente adressé à Raimond de
Miraval.

Les
vers suivants sont tirés d' une tenson:
En Blacasset, en sui de
noit
Vengut a vos per combatre ades...
E voill sachaz qu' eu
soi el diable
Lo plus cruel e 'l plus penable.
En
Blacasset.
Bastero, 102. Crescimbeni, 220. Millot, II,
118.

Hugues de Murel. Un sirvente dont le couplet suivant est
tiré:

No m platz qui pert ses demanda
Lo sieu, e l' autrui
deman;
Ni qui m promet e m fai guanda
No m tenh' a mal, s' ieu
li guan,
Qu' ieu no m' azaut de baron truan
Pus ab mentir s'
atruanda;
Ni qui ses benfag no me blan,
Ja no s pes que ieu lo
blanda.
Jes sitot bon.
Millot III, 415.

Hugues de
Pena. Trois pièces.
Ugo de Pena si fo d' Agenes, d' un castel que
a nom Messat, fils d' un mercadier. E fes se joglars; e cantet ben, e
sap gran ren de las autrui cansos. E sabia molt las generacios dels
grans homes d' aquellas encontradas. E fetz cansos. Grans baratiers
fo de jogar e d' estar en taverna, per que ades fo paubres e ses
arnes. E venc se amoillerar a
l' Isla e Venaissi en Proensa.

Dans
l' une de ces pièces, il dit:
Cora que m desplagues amors,
Ara
m' a conquist franchamen
E fas tot son comandamen;
Per que m
deu valer sa valors,
Si s fai que tal m' a faig chauzir
Don tos
temps mais l' ai que grazir,
Sol d' un bel semblant amoros
Que
m fes cil don son enveios.
Cora que m.
Dans une autre:
Anc
Lanselotz, can sa dona 'l promes
Que faria per el tot sos
coman,
Si 'l mostrava un fin lial aman,
Non poc aver de si eys
sovinensa,
Bona domna, tan for s' er oblidatz
Tro que merces lo
y ac adregz esguarz
Lai on razos non li valia re,
Per qu' ieu
aten de vos aital merce.
Si anc me.
Nostrad. 147.
Crescimbeni, 101. Bastero, 102. Millot, III, 309. P. Occ.
325.

Hugues de Saint-Cyr, t. III et IV. Trente-six pièces,
dont plusieurs sont attribuées à d' autres troubadours.
N Uc de
Saint Circ si fo de Caersi, d' un borc que a nom Tegra. Fils fo d' un
paubre vavassor que ac nom N Arman de Saint Circ, per so qu' el
castels don el fo a nom Saint Circ, qu' es al pe de Sainta Maria de
Rocamaior, que fo destruichs per guerra e derrocatz. Aquest N Uc si
ac gran ren de fraires maiors de se; e volgron lo far clerc e
manderon lo a la scola a Monpeslier. E quant ill cuideron que ampares
letras, el amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas, e ill
fach e ill dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al
mon ni eron estat: e com aquel sabers s' ajoglari. El coms de Rodes e
'l vescoms de Torena si 'l leverent molt a la jogloria, com las
tensos e com las coblas qu' el feiren com lui e 'l bons Dalfin d'
Alvernhe.
Et estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora a pe
cora a caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per
leis gazagnet l' amistat d' En Savaric de Maleon, lo cals lo mes en
arnes et en roba. Et estet lonc temps com el en Peitieu et en las
encontradas, pois en Cataloingna et en Aragon et en Espaigna, com lo
bon rei Amfos e com lo rei Anfos de Leon e com lo rei Peire d'
Aragon; e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia et
en la Marcha. E tolc moiller e fez enfans. Gran ren amparet de l'
autrui saber e voluntiers l' enseingnet a autrui. Cansos fes de fort
bonas e de bons sons e de bonas coblas; mas no fes gaires de las
cansos, quar no fo enamoratz de neguna. Mas se sap feigner enamorat
ad ellas ab son bel parlar, e sap ben dire en las soas cansos tot so
que ill avenia de lor: e ben las sap levar e ben far cazer, quand el
lo volia far, ab los sieus vers et ab los sieus digz. Mas pois qu' el
ac moiller non fetz cansos.

Qu' eras es una sazos
Que hom ren
mal guazardos,
E servezi son perdut
E befag desconegut,
Et
amor vol et acuelh
Aquels que mais an d' erguelh...


Et
on plus elha m' esglaia
Ni m fai planher ni doler,
Ilh ri e
chant e s' apaia
E s dona joy e lezer;
Ilh m' es mala, eu li
suy bos
Anhels suy, ilh m' es leos...
Nulha res que.

Nulhs
hom no sap d' amic tro l' a perdut

So
que l' amicx li valia denan,
Mas quan lo pert, e pueys es a son
dan,
E 'l notz aitan cum l' avia valgut;
Adoncx conoys que l'
amicx li valia;
Per qu' ieu volgra ma domna conogues
So qu' ieu
li vaill, ans que perdut m' agues;
E ja depueis al sieu tort no m
perdria.


Ben
sai que s' ieu l' agues aitan nogut,
Cum l' ai valgut ni son pretz
trait enan,
Ben agra dreyt que m volgues mal plus gran
Qu' a
nulha re; per qu' ieu ai conogut
De ma domna que mais me
nozeria
Ab lieys lo mals no m valria lo bes,
Per que m' agra
mestier, si ja pogues,
Que m' en partis, mas per dieu no poiria.


Que
s' amors m' a si doussamen vencut
Que ieu non puesc ni ai negun
talan
Que ja de lieys, que m' auci deziran,
Parta mon cor ni l'
en vir ni l' en mut,
Ans si enpren e si ferma quec dia
Per que
feira chauzimen, s' il plagues,
Pus tan suy sieus, si per sieu mi
tengues;
E pueis qu' en fes cum del sieu a sa guia...
Nulhs
hom no sap.

Estat ai fort longamen
Vas lieis qu' es falsa
leials
Et ai sofertat mos mals,
Per so n' ai pres maint
tormen
E non quer don ni esmenda;
Mais no m platz qu' ieu
atenda
Acort ni dura merce
Ni plaser ni joi ni be
Que sufren
amors mi renda...

Mas autre conseill taing prenda,
Tal qu'
ieu voill c' om mi penda,
Si mais l' obedisc en re;
Quar dregz
es en leial fe
C' aissi com hom compra venda...
Totz hom qu' en
folla s' enten
En fol despen sos jornals.
Estat ai
fort.

Aissi cum es cuenda e guaya
E corteza e plazens,
Et
azauta totas gens
la belha de cuy ieu chan,
M' es ops que d'
aital semblan,
Cum ilh es, fassa chanso
Cuenda e guay' ab
plazen so,
Que la man lay
Que l' an dire
Lo desire
Que
ieu n' ai
De vezer son gen cors guai...

Sos
amicx e sos servire
E sos homs suy e seray,
Quar tant es de
beutatz ray
Quan la vey no sai on so,
Qu' ieu mais volria un
cordo
Que ieu l' agues de sa man
Cum si prenia de joi tan
Quan
pren selh
Que si dons baya;
Tan m' apaya
Que cozens
M' es
totz autres jauzimens.
Aissi cum es.

Bella donna gaia e
valentz,
Pros e corteza e conoissentz,
Flors de beltatz e flors
d' onors,
Flors de joven e de valors,
Flors de sen e de
cortezia,
Flors de pretz e ses vilania,
Flors de totz bes senes
totz mals,
Sobre totas fina e leials,
Lo vostre fis amics
enters
Que us es fizels e vertaders
Vos saluda, e manda vos
Qu'
anc no fo en son cor joios
Pois que denan vos se partit,
Ni anc
puois nuilla re no vit
Qui gaires li pogues plazer;
Sitot se
cuebra so voler
Ab gen soffrir et ab cellar,
Qar negus jois no
ill pod semblar
Contra 'l vostre joi nuilla re,
Ne nuill be
contra 'l vostre be
No ill pod plazer ni abellir,
Ni negus bes
no ill pod venir
Ses vos; et anc be no ill anet,
Si donc de vos
no ill remembret
O del vostr' avinen solatz,
E qar plus tost no
es tornatz
Ves vos, prega us per chausimen,
Donna, per vostr'
esseinhamen,
Se us platz, que lo i perdonez...
Bella
donna.

Nostrad. 76. Crescimbeni, 54. Bastero, 102. Hist. gén.
de Languedoc II, 519; III, 328. Millot, II, 174. P. Occ. 161.

sábado, 9 de diciembre de 2023

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Pierre Cardinal.

Pierre Cardinal. Peire Cardenal. Cardinal.


D'un sirventes faire no m tuelh;

E dirai vos razon per que,

Quar azir tort, aissi cum suelh,

Et am dreg, si cum fis ancse;

E qui qu' aia autre thesor,

Ieu ai leialtat en mon cor

Tant qu' enemic m' en son li plus leial;

E si per so m' aziron, no m' en cal.


On plus d' omes vezon miei huelh,

On mens pretz las gens e mais me;

Et on plus los siec, piegz lur vuelh

Et on mais los aug, mens los cre;

Et on plus intr' en lur demor,

Mens ai de plazer en mon cor;

Que, si pogues viure de mon captal,

Greu m' asegra la nueg en lur fogal.


Dels ricx malvatz barons mi duelh,

Quar son tant de malvestat ple;

Mal m' es quar la mortz no 'ls acuelh,

E piegz quar vida los soste;

E mal m' es quan malvatz hom mor,

Quar la malvestatz, qu' a el cor,

No mor ab el tot ensems, per engual,

Que non restes ab son filh al ostal.


Manta carta vei e mant fuelh

On aitals escritz se conte,

Que hom azir tort et erguelh,

E laisse 'l mal, e fassa 'l be;

Mas trastotz lo mons, d' or en or,

A juratz l' al re en son cor,

Que hom laisse lo ben, e fassa 'l mal,

E 'l dreg azir, et am lo tort mortal.


Ben camja civada per juelh,

E tiriaca per vere,

Et anguila per aneduelh,

Qui laissa Dieu per laia re.

Tan vai tracios a vil for,

Que si l' hom, que plus n' a el cor,

La trazia en plen mercat venal,

No 'l daria hom mealha del quintal.


Trachors, si 'n vos tricha no mor,

La malvestatz qu' avetz el cor

Vos menara a fort malvat ostal,

Qu'anc non fon us que non anes a mal.

___


L' arcivesques de Narbona

Ni 'l reis non an tan de sen,

Que de malvaisa persona

Puescon far home valen.

Dar pot hom aur et argen

E draps e vi et anona;

Mas lo belh ensenhamen

A selh a qui Dieus lo dona.


Quar, ab renda gran e bona,

Sai ieu un caitiu dolen

Que no fai condutz, ni dona

Ni somo ni acuelh gen;

Mal conquier, e pietz despen;

E si 'l donavatz Bayona,

Non despendria 'l renden,

Si cum valors o faissona.


Valors vol que hom somona

E meta e gast' e prezen;

Et a una companhona,

Caritat, que l' o cossen;

E lai on valors s' empren,

E caritatz esperona,

Malvestatz es per nien,

Quant ab ellas se tensona.


Tals a sus el cap corona,

E porta blanc vestimen,

Qu' il voluntatz es fellona,

Cum de lop o de serpen;

E qui tolh ni trais ni men

Ni auci ni empoizona,

Ad aquo es ben parven

Quals volers y abotona.


Ar diran que ieu despona

Mon sirventes a la gen,

Quais qu' ieu ai lengua bretona,

Que negus hom no m' enten;

Pro m' entendran li entenden,

Et a l' autra gen bricona

Chantarai dels filhs N' Arsen

E de Bueves d' Antona.


De traitor sobresaben

Dezir, que tals lo somona,

Que 'lh do d' atretal pimen

Com elh als autres dona.

-----


Qui vol aver

Fina valor entieyra,

Ab dire ver

Et ab dreit far la queyra,

Ab pron tener,

Lai on sera nescieyra;

Quar per valer

Es hom valen a tieyra,

E cuion cen

Esser valen,

Que us no sap la fieyra

On hom la valor ven.


No us cuietz pas

Valor venha de bada,

Ans es assas

Manta vetz car comprada;

Mas los malvas

No 'n compron denairada,

Abans son las

De la mieia jornada.

Donan, meten,

Plazers fazen,

Es valors recaptada,

E malvestatz tolen.


Grans erguelhs es

E grans desconoissensa,

Qui s fen cortes

E non fai captenensa,

Lai on merces

No fai frug ni semensa,

Ni negus bes

En elh non pren naissensa.

Pauc a de sen

Qui, per nien,

Cuid' esser de valensa,

E no i fai bastimen.


Bastimen fai

E valensa e mezura

Selh que s' atrai

Ab valor e s' atura,

Cui vertatz plai

E merces e dreitura,

E sai e lai

Sec razon e mezura;

Mas tan dolen

A en la gen,

Que d' aquo non an cura,

Per que valors deissen.

Deissen valors

E dechai quascun dia,

Et engans sors

E nais e multiplia;

E mor amors

El mon, e nais feunia;

Et es lauzors

Blasmes, e sens folhia;

E selh que men

Ad escien,

E trahis e gualia,

Renha saviamen.


Mas qui se ren

En tal coven,

Ges ieu la foldat mia

Non daria pel sieu sen.

____


Qui volra sirventes auzir,

Tescut d' enueitz, d' antas mesclat,

A mi 'l deman, qu' ieu l' ai filat,

E sai lo teisser et ordir;

E sai be los savais chauzir,

E conoisser lor malvestat;

E plazo mi 'l pro e 'lh prezat,

E 'ls fals e 'ls messongiers azir.


Dels deslials clergues me mir

Que an tot l' erguelh amassat

E l' engan e la cobeitat,

Que hom mais elhs no sap trahir;

E fan soven perdos venir,

Per aver so que ns es restat,

Et aquo lor es ben gardat,

Que hom ni Dieus non pot jauzir.


Mas elh auran tot, quan que tir,

Pus res non lor es amparat;

Qu'els no temon Dieu ni peccat,

Ni lunh lag estar far ni dir,

Sol las terras puescan chaupir;

Qui s vuelha n' aia l' uelh moilhat,

Que non an de re pietat,

Mas de lor ventre adumplir.


E d' aquo no 'ls pot hom partir,

Qu'aissi com son plus aut prelat

An mens de fe e de vertat,

E mais d' engan e de mentir;

E mens en pot hom de ben dir,

E mais hi a de falsetat,

E mens hi trob' om d' amistat,

E mais fan de mals us issir.


E fan soven pel mon auzir

Que raubador sian vedat,

E quant elh an tout et emblat,

Los veiretz del bordelh issir;

Cap dreg van al autar servir;

E si 'lh servizi cuelh en grat

Dieus, ben ten so per escampat

Que hom dona als paubres vestir.


Ab raubar gleizas e 'nvazir,

Et ab enguans son fals clergat,

Senhor del mon, e sotzplantat

Sotz els sels que degran regir:

Carles Martels los saup tenir;

Mas aquest rei conoisson fat,

Que 'l fan far del tot a lor grat,

E so qu' el degr' onrar, aunir.


Cavaliers degr' om sebelir

Que jamais d' els non fos parlat,

Quar aunit son e deshonrat,

Lor vida val mens de morir;

Que als clercx se laisson prestir,

E pel rei son desherat,

E, segon lo dreg de barat,

Jutjat son del tot a morir.

____


Aissi com hom planh son filh o son paire

O son amic, quan mortz lo l' a tolgut,

Planh ieu los vius que sai son remazut

Fals, desleials, fellons e de mal aire;

Messorguier truan,

Cobes de mal plan,

Raubador, lairo,

Jurador d' enguan,

Abric de trachors,

On Diables renha,

Qu'aissi los ensenha,

Com hom fai enfan,

E lor met denan

So per que Dieus los soan.


Tot home planc quant es glotz e raubaire,

E planc lo fort cant trop o a tengut,

E planc lo fort quar hom non l' a pendut,

E planc lo fort quar es trachers ni laire;

Non planc quar morran,

Mas quar vivon tan

Li malvat gloto;

E planc quar auran

Heres sordeiors;

Tan fan mala senha

Sels que Dieus destrenha,

Que, si gair' estan

En aissi obran,

Festa farem quan n' iran.


Tot lo mon planc, quar hi estan tant laire,

E quar si son enguanat e perdut,

Que dels vicis cuion sian vertut,

E del mal ben, so lor es aveiaire.

Que 'ls pros son blasman,

E 'lh malvat prezan,

E li avol bo,

E 'lh tort benestan,

E l' anta honors;

Malfaitz los ensenha,

Quar no vol qu' om tenha

Ren que Dieus coman,

Mas que quascus an

Lai on li desleial van.


Mout planc, quar quecs cuia valens faitz faire,

E s fenh fort francs, quan fort pro a begut;

Mas si sos faitz fasia, aissi com tut,

De la valor calri' al ren retraire.

Lai cug que segran

Li fals cug que an,

Que del fag felho

Lor fai ferm semblan,

Qu'es vera valors.

Gens, cui Dieus desdenha,

Cuiatz-vos que us venha

Bes per mal mazan

Ni pros per dar dan?

De tot fag voletz grat gran.


Ar m' es semblans que mos chans no val guaire,

Quar de mal dir l' ai ordit e tescut;

Mas de mal fuelh non cuelh hom leu bon frut,

Ni d' avol fag bon plag non sai retraire.

Dels laitz faitz qu' ilh fan

Lor ai dic lo dan,

Josta la razo,

E del felh talan

Enic dic lo cors;

Quar greu m' es qu' ieu penha

Lur error ni fenha,

Ni los an lauzan,

Ni 'l chant an dauran,

Mas per aital com seran.


Mos chantars ensenha

De que hom se tenha,

Ni qual fag soan

Selh que a talan

De valor e d' onor gran.

___


Tot farai una demanda

A cui que respondre m vuelha,

Si avers ni terra granda

A negun home aonda,

Qu' ieu vey los plus ricx e 'ls plus grans

Qu'en queron cent milia tans

Que aquilh que non an renda.


No vuelh esser reis d' Irlanda,

Per tal qu' ieu emble ni tuelha

Castelh ni tor ni baranda,

Ni que l' autra gent cofonda.

Qui pert Dieu per autruy anvans,

Ni s' arma per autruy besans,

Razos es que mal li 'n prenda.


Razos vol e dretz comanda

Que qui semena que cuelha;

Qualque semensa qu' espanda,

Aital frug coven que tonda;


E qui fai los enuegz ni 'ls dans,

Certz sia que, al autre lans,

Penra dan, quan que atenda.


Tal n' i a que non garanda

Mas son voler, cui qu' en duelha,

Mentre que porta guarlanda,

Et es guais ab testa blonda,

Gieta por lo joi de mil an,

Per estar un pauc en bobans;

Per qu' es razos que deissenda.


Non cre que il gens alamanda

Senhor tolledor acuelha,

Ni que mal parta vianda,

Ni que per manjar s' esconda,

Ni que sia dezeretans,

Ni que deseret los enfans,

Ni que condug lai revenda.


Tals cuia far gentils enfans,

Que 'ls fay renoviers e truans,

Tolledors, ples de rozenda.

___


Un sirventes vuelh far dels autz glotos

Que vendon Dieu, e destruizon la gen,

E prezicon que 'ls vivon sanctamen;

Ab belhs semblans cobron lurs tracios,

Per qu' ieu non vuelh jamais esser celaire

De lurs crois faitz, on es desleialtatz,

Pus qu' atrestan es vas Dieu encolpatz

Selh que manten lairon, com es lo laire.


Lairons son ilh, e renhon sobre nos;

Doncx ben em folhs et ab pauc d' escien;


Pus laires es qui al lairon cossen,

Que farem doncx, si no ns en val razos?

Cridem lo mal qu' ilh fan o que fan faire,

Si que 'lhs puescon conoisser lors peccatz;

E no s tenga negus asseguratz

Si ve desfar son vezi o son fraire.


Fraire son tug, mas no son pas engals

Las partz que 'lhs fan dels bens de Jhesu Crist.

Ai! verais Dieus, qu' ab ton sanc nos rempsist,

Veias com es sancta gleiza venals,

Que hom no i a dignetat ni prebenda,

Si non lur fai soven donar socors,

O non es neps o filhs de tos pastors,

O non cossen lor desleial fazenda!


Faitz an fellons e ditz esperitals,

Ab votz tenen et ab coratge trist;

Ieu cug que 'ls son messatge d' Antecrist.

Guardatz si d' els pot ben issir totz mals!

Mas Dieus en fai totz jorns corteza esmenda,

Qu'on plus aut son puiatz en las honors,

Cazon plus bas, ab penas et ab plors,

El fons d' iffern, et autre cuelh la renda.


Rendas queron per laissar als parens;

Et anc denant no fon tan lur amicx,

Que non sia per elhs tengutz mendicx,

Si non lor fai remembrans' ap presen.

Selh que conois e sap Sancta Escriptura,

Es pauc prezatz, si non sap de trafey,

E non conois la lur desleial ley,

Que fan semblar de tot mal tort drechura.


Guardon si selhs que fan de tort drechura,

Que solamen faun de lor ma rancura.

____


Selh jorn que ieu fui natz,

Me fo aitals dos datz,

Que m plagues captenensa

D' omes ensenhatz,

E m pezes malvestatz

E faitz desmezuratz;

Per qu' ieu port penedensa

Dels autruis peccatz,

Quar me do marrimen

Del autrui falhimen,

E no m volvi ni m vire

Ni m mudi leumen

Per negun estamen,

Qu'ades tort no m' azire,

E 'ls malvatz repren

E 'l mon, quar no los pen.



Ben son a parven

Li pro e li valen,

Que, ab joi et ab rire

Et ab parlar gen,

Estan entre la gen

Ab belh captenemen,

Ses enueg far e dire,

Aman e serven;

Mas d' aicels es viutatz,

Qu'el mon fon semenatz

D'una laida semensa

Que te empachatz

Los regnes e 'ls comtatz,

Don nais desconoissensa

E tortz e barratz

Que s' espan vas totz latz.


Tans vei d' omes fatz,

E tans de trop senatz,

Que negus en parvensa

Non es atempratz,

Quar a cavals cargatz

Trop los desmezuratz,

Que ses tota temensa

Fan las malvestatz;

L' us tolh e l' autre pren,

E l' autre escoyssen,

E l' autre es trahire

De la bona gen,

E l' autre embla e men,

E l' autre vai aucire

Homes per argen,

E l' autre per nien.


Ges no s' en repen

Qui tot l' an vay tollen,

Et estai en cossire

Et en pensamen

Del autrui cazamen,

Cossi 'lh fassa perden

Ab enguan, e que 'lh tire

L' aver e 'l renden;

Non deu esser nomnatz

Entre 'ls homes lauzatz,

Que la res que plus gensa

Los pros e 'ls prezatz

Es bona voluntatz,

E 'l res que plus bistensa

Los caitius malvatz

Es volers deshonratz.


Assatz es viltatz

De condugz e de blatz,

Mas d' amor es falensa

E de fagz honratz;

Et es petit amatz

Hom paubres e coytatz,

E troba bevolensa

Lo rics e 'l sobratz;

E 'l paubres non a sen

Encontra lo manen,

E sap mais us trahire

Que duy ignoscen;

E 'l dig de Moysen

No vol hom tant escrire,

Cum d' un mescrezen

Que sas paraulas ven.


Toloza, quan m' albire

Vostre fag valen

E vostre parlar gen,

Autras ciutatz azire

De bel captenemen.


Pro aura de martire,

Si no s' i repen

Aisel que, per argen,

Trais ni es trahire,

Qu' ins el foc arden

D' infern fai bastimen.

___


Aquesta gens, quan son en lur guayeza,

Parlon d' amor, e no sabon que s' es,

Quar fin' amors mov de gran leialeza

E de franc cor gentil e ben apres;

Et els cuion de luxuria

E de tort que bon' amors sia;

Mas en derrier o pot hom ben vezer,

Que lur amor viron en mal voler.


Cort cug qu' eu sai qu' es corta de largueza,

Ab cortz servirs, ab cortz dons, ab cortz bes,

Ab cort' amor et ab corta franqueza,

Ab cortz perdos et ab cortas merces;

Cortz es ab corta cortezia

Et ab corta dousa paria,

E, quar son cort li joy e li plazer,

Per aquo deu lo nom de cort aver.


Mas ieu quier cort que s descort ab cruzeza,

E que s' acort ab totz fis faitz cortes,

E qu' en plan pueg, pueg par fina proeza,

E quan que cost, so sia sos conques,

E cort de mil amicx amia,

On fals ni fragz non afadia;

Cort on s' acort la valors ab voler,

E 'l gaug ab dreg, e 'l donar ab dever.


Qui men soven e vol que hom lo creza,

Ab genz, ses sen, lauzara si meteis;

Qui 'l ven despen, en luec d' autra riqueza,

Don pren nien selh cuy ren a promes,

Engual li val oc que fadia;

Qu'en qualqu' aital mercadaria

D' enjan penran, aisso podon saber,

Cuian aver nien al cap del ser.


Que fan l' enfan d' aquella gen engleza,

Qu' avan no van guerreyar ab Frances;

Mal an talan de la terra engolmeza,

Tiran iran conquistar Gastines;

Ben sai que lai, en Normandia

Dechai, e chai lur senhoria,

Quar los guarzos vezon en patz sezer;

Anctos es tos que trop pert per temer.


Lo pros dels pros me plazeria,

E 'l mals dels mals, si s' avenia

Qu'en tal ostal estau mati e ser

On mielh que m vuelh ai trastot mon plazer.

___


Non es cortes, ni l' es pretz agradius,

Ni 'l plai en cort lauzors ni bos ressos,

Aiselhs que ditz que grans peccatz es dos,

Selh de joglar, per qu' es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor;

Quar anc, ses do, no vim far gran valor

A nulh home, e Dieus mandet, so cre,

Qu'a tot querent des hom, e que 'l fes be.


Quar ren no sap si dema sera vius

Lo plus paubres del mon ni 'l ricos,

O viura tant que torne sofrachos,

E solamen viva desagradius

Mest sos vezis qu' esti' a dezonor;

Qu'a vegadas passa l' aigua que cor

De sobre 'l pont, per forsa qu' a en se,

E pueis merma tant que non passa re.


Anc no vim an que no y fos us estius,

Et us yverns braus e contrarios,

Ni anc nulhs hom no y ac un gaug ni dos


Senes tres dols mals e fers et esquius,

Si visquet tant; per qu' es folhs qui non cor

Als cortes faitz, mentre que n' a legor;

Que, pueis qu' es mortz, selh a cui laissa re

Per s' amistat, non cug fassa gran be.


Mas la molher que ama lo caitius

Mais que si eis, ni nulha ren qu' anc fos,

E n' oblida parens et amics bos,

Et enantis los sieus com folhs aurius,

Penra marit dese a gran baudor,

Quant elh er mortz, son enemic peior.

E qui pert Dieu per tal molher, merce

Ni pretz, per filh, non deu trobar ni be.


Er dira hom que ieu sui mai mesclius

De las molhers e dels avols espos,

O qu' ieu dic mal, o qu' en sia gilos,

So qu' anc no fui, mas ben sui contrastius

En tot quan puesc, e lur nozi ancse

Ab sirventes et ab chans qu' en fauc be.

___


Tos temps vir cuiar en saber,

E camge so cug per so say,

E lays mentir per dire ver,

Et azir tort, e dreitz mi play,

E blasmi mal, e lauzi be,

E mostri joy, e dol rescon,

E suy companz de bona fe,

E quar es ab me, ab lieys son.

Pero n' ai pezar e plazer,

E m' en irasc, e m' en apay,

E n' ay amor e mal voler,

Ab tal que mal ni ben no m fay;

E per aisso ieu am, En Re,

Et azir En Cesto d' Amon;

Quar En Re fay so que s cove,

Et En Cesto escorgua e ton.


E per aisso no m puesc tener

Qu' ieu non digua d' aquelh de lay,

Que Dieus lo degra dechazer,

Si quon elh los autres dechay,

E que trobes aital merce

Cum trobon aquels qu' elh cofon;

Quar los destruy no say per que,

E los fay fugir no say on.


Mas qui pogues lo cor vezer

Del malvat ric home savay,

Hom hi vira tan fer aver

Que fera paor et esglay;

E per aisso quar hom non ve

Lo malvays voler deziron,

La gran malvestat qu' a en se

Portes escricha sus el fron.


Malvays ricx hom de gran poder

Que gent viest e manja e jay,

E no vol als autres valer,

Sembla lo ric, que hom retray,

Que manjava a gran esple,

E vestia lo mielhs del mon,

E, quar non dava son conre,

Deyssendet en yfern preon.


De las doas vias qu' hom te

Vos faray entendre quals son:

L' una fai mal, l' autra fai be;

L' una vay aval, l' autr' amon.

___


De sirventes suelh servir

Sai sus on eron volgut,

Dont ai maynt vil vol tolgut

Per far fals faitz esquivir,

E que hom ves valor vir;

E si per so platz als pros,

Pro m' es pros,

Qu' ieu am e dezir

Qu'om pros m' am, qui que m' azir.


A fers faitz fai afortir

Lo mons selhs que y son nascut,

Que quan quecx a pron viscut,

Quecx quier cum puesca murir

Ab tortz far et ab mentir;

Qu'en dos milliers non a dos,

Qu'ab dreitz dos,

Vuelhan devenir

Sai, on hom dous deu venir.


E, quan Vidal vol falhir,

Cuia far vera vertut,

Quan dis que siey aver tut

Sian dat al sebelhir,

Qu' estiers no 'l pot abellir

Donars, tant es cobeitos

E coytos

D' aver aculhir,

Tro mortz vay luy reculhir.


Dieus deu los barons grazir,

Quar ves luy son sort e mut,

Qu' el luec, on fon rezemut,

No 'l volon tan possezir

Com l' autruy terra saizir,

E no cug qu' el reys N Amfos

Aytals fos,

Quan volc descauzir

Turcs, per chrestias ayzir.


Malvestat vey espandir

Ves totas partz, a saubut,

Qu'el mon a tan corrumput

Que gaire non es a dir;

E qui o auzava dir,

Bays e bruns e blanc e ros

An tan ros

Que, quan m' o albir,

Dolor m' en ven arramir.


Un non truep, en cent guarsos,

Que gart sos,

Mays volon burdir

De chansos falaburdir.

___


Caritatz es en tan belh estamen

Que pietatz la resenh e la clau,

Vertatz la vol, dreytura la congau,

Merces la te, e patz la vay seguen;

Poder la defen,

Sabers l' es amicx,

E bontatz abricx

Sus el gra aussor,

Ab lo Dieu d' amor,

Cuy esperitz armatz ve

Ab los huelhs clars de la fe.


E sains es tortz que ab dreg conten,

Et es mentirs qui siec tort per esclau,

Et an enguan e bauzia e frau

E cobeytat et erguelh eissamen;

De lor parlamen

Salh us tals prezicx

Que conorta 'ls ricx,

Et ensenha lor

Que sian trachor

E de malvestat tug ple,

Tro que la mortz los enme.


Dreitz ditz a totz que vivan justamen,

Que Tortz peris, engal qu' el ben li clau;

E Tortz respon aquo que li abau:

Qu' els tieus son paubr' e li mieu son manen,

Dreitz dis que qui men

Es mos enemicx.

Tortz ditz: Si t' en gicx

Non auras ricor.

Dreitz ditz: Qu'om labor,

Et aura ricor e be.

Tortz ditz qu' om non li 'n lays re.


Tortz ditz als sieus qu' esgardon en presen,

Qu'om no val re qui l' aver non enclau;

E Dreitz respon: Aquel que Dieu non au,

El non au luy, ni sos precx non enten.

Tortz ditz que, qui pren

Es savis e ricx;

Dreitz ditz: Non t' aficx

En aital ricor.

Tortz ditz que honor

Maior a, qui mais rete.

Dreitz ditz: Non a ges ses me.


La gran folhor del mon Tortz ten a sen,

Et a folhor lo sen qu' ab Dieu s' enclau;

E 'lh dous voler de Dieu Tortz ten a brau,

E selh del mon a dous et a plazen;

Mas Dreitz lo repren

E ditz qu' als enicx

Es l' enans destricx,

Qu'el ris torna en plor

E 'l joy en dolor

E 'l gran poder en non re;

E dreitz vay lai on cove.


A belh amador,

Que a belh' amor

Qu'a donat son cor e se,

Ai donat m' amor e me.

___


Qui s vol tal fays cargar qu' el fays lo vensa,

En derrier repren la comensansa;

Per que s deu suenh donar, qui ben comensa,

Qu'el comens ab la fin ai' acordansa;

Qu'el comensars es honors,

Quant a la fin siec lauzors,

E 'l lauzors es en la fis

Dels bens ditz e dels faitz fis.


Quar lo bon comensars es conoyssensa,

Fes, leys e caritatz et abstinensa

Qu' hom aia en fatz, en ditz et en crezensa;

Quar comensar ses fi petit enansa;

Que dels grans comensadors

A pron per los refrectors,

E pels autres luecx assis,

A trop de pans e de vis.


Un sai que venc jurar obediensa,

Mas, prop del sagramen, agr' ops fermansa,

Quar no ten castetat ni penedensa,

Ans fer, franh et empenh, e peiras lansa;

Encaras veyrem priors

Combatens e jostadors;

Mas mal sembla sanh Danis

Qui se ni autre aunis.


Entre floc e gambays a differensa,

Et entre egua e buou, a ma semblansa;

Quar qui vay al mostier far penedensa,

Non porta son gambays, ni pren sa lansa;

Ni porta draps de colors,

Ni esparviers ni austors

Per anar en paradis,

Ans fay so que 'l regla dis.


Aquist ric hom no son ges de valensa,

Ans son d' aut guap, cum son feiras de Fransa;

Avols e vils e cruza es lur semensa,

De bauzar e d' escruzar es lur dansa,

E son finas lurs amors

Cum de lops e de pastors,

E lor solatz e lor ris

Cum dels ribautz de Paris.


Sirventes, vai t'en de cors

En Vianes per secors,

E sapchas me del Dalfis

Si es de guap o de ris.

____


Al nom del Seingnor dreiturier,

Dieus, qu' es senhers de tot quant es,

E nuills, mais el, senhers non es,

Ai cor de far vers vertadier;

Et el do m' en poder, qu' el mon soste,

De far aital, pos en coratge m ve;

Car nuill cantar non tanh si' apellatz

Vers, si non es vertadier ves totz latz.


Motz non deu aver hufanier...

Si totz motz adreitz e cortes

Met hom en maint chantar leugier;

Bels dictas fis, ab castic si cove

En vertz, qui 'l fa ab tant dobla son be;

Car, per bels motz, er sos chantars lauzatz,

E 'l casticx es fondemenz de peccatz.


Pos tant pot valer castier,

Ben voill qu' en mon vers sia mes;

E no i aura mais motz masclez,

E par me sia lo primier;

E fas l' ab joi, car hieu enten e cre

C'aissi foron faig li bon fag ancse.

Per que totz hom ri per outracuidatz

Cant no s da joi, quan pot estar onratz.


En aissi volgra 'l plus sobrier

D'aver castiar, s' en pogues,

Que non fos avars ni cobes,

E que s des joi et alegrier;

E volgra fort el castier metre

Que des per Dieu et que non tolgues re;

Mas cant lo rics er d' aisso castiatz,

Venra N Artus, sel qu' emportet lo catz.


Non sai si m n' auran per parlier

Li ric, s' ieu dic aizo que n' es;

Mas tant hieis de lor pauc de bes,

Per qu' eu no i conosc meillurer,

S' ieu dic lo ver, o si m' en lais dese;

Car so qu' ieu dic enten cascuns e ve,

E s' ieu dic plus serai per els blasmatz,

E si m' en lais non serai plus honratz.


Seingner Dieus vers, sobre vos non ha re,

Et en aissi com es vers hieu o cre,

Da mi poder qu' eu ame so que amatz...

___



Totz lo mons es vestitz et abrazatz

De fals enguans, e totz jorns vai creissen

Tan d' or en or que n' es sobreversatz;

E 'l sobrevers non pren nulh mermamen,

Que las gens vey renhar malvaizamen,

Que non porton l' us al autre fizansa;

Que cobeitatz a morta amistansa,

Et enveia, que om a e talen

De so d' autrui en que non a nien.


Qu' ieu non truep font don iesca leyaltatz,

Pretz ni valors, aissi m sal Dieus mon sen;

Mas pron truep fons don ieisson, malvestatz

Don ja per se non penran tarimen;

Qu'enans defalh selh que viu leyalmen

Que selh qu' esta tot jorn en malestansa;

Ab pauc no m part de Dieu mal' esperansa

Pus qu' els fals son abastat e manen;

Mas ieu non cre sian a Dieu plazen.


Ben ai per folhs e per trop dessenatz

Selhs que estan honest e leyalmen;

Si 'lh deslials eron per vos amatz,

Vers paire Dieus, ben ar i a pauc de sen;

Quar selhs qu' estan cofes e peneden,

De selhs cre ben que auran benanansa

En paradis, e 'ls fals la malanansa,

Del fuec d' ifern cremaran veramen;

S' ieu non dic ver, doncx l' Escriptura men.


Si 'ls abastes en aissi leyaltatz

Quon si depert, ja non fora plazen

Als Diables, ans ne foran iratz

Si que jamais dedintz en lur coven

Non intrera nulh' arma veramen:

Mas non lur cal aver nulha duptansa

Que ja mueira enguans ni malestansa,

Per secada ni per freg ni per ven,

Quar ab totz pren razitz e noirimen.


Pauc son d' aquels que son enraziguatz

En drechura ni en bon estamen,


E fenhon s' en gran ren que son malvatz,

E son plus fals que no fan a parven.

Aquelh fenhers es a dechazemen

De las armas, qu' en perdon alegransa;

Et en clergues es aquella uzansa

Que s fenhon bos, mas Dieus sap l' estamen

Dels fals clergues e dels laicx eyssamen.

___


D'un sirventes far suy aders

Merce Dieu e de mos vezis;

Que de Dieu me mov lo sabers,

E 'l razos dels barons mesquis,

Paubres d' amor e de feunia ricx,

Sors en erguelh, en valor deschauzitz,

Amicx de tort e de Dieu enemicx.


Mal lor di hom, mas lor es vers,

Qui los apela querentis

Ni renoviers d' autruy avers,

Ni raubadors d' autres camis,

Trebalh dels bos e dels layros abricx,

Cautz de tortz far, e de caritat frez,

Ricx en raubar, et en donar mendicx.


Lor pessatz es lo mieus plazers,

E lor plorar es lo mieus ris;

Qu' atrestan me play lo volers

D'un lop o d' una calcatris,

Quar si ligetz entr' els libres anticx,


Vos trobaretz de lops aitan adretz

Que n' an passat mans fels barons enicx.


D' els non van segurs laycx ni clers,

Ni monge niers ni blancx ni gris,

Que belhs manjars e belhs jazers

L' oste ni l' ostals non guaris,

Si lay a astz ni pals ni picx,

Que al levar s' en van ab los espletz,

So que no fai En Lobat ni En Tricx.


Be sai que terra ni avers

No met son don en paradis,

Ni grans thezaurs ni grans poders

Non salva ricx vilan fenhtis,

Quar l' enansar de sai, es lai destricx,

Quan l' arma siec lai los camis estretz,

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.


Sapchas, mals hom, si de tortz far no t gicx,

Tan non penras ni de dos ni de pletz

Que tu non ans a mal quan que o tricx.

___


Aissi comensa la gesta de Fra Peyre Cardinal.


Car motz homes fan vers,

Ieu voly esser divers,

Que vuelh far una versa:

Lo mon es tant revers

Que fa del drech evers.

Tot cant veg es gorbilh,

Que lo paire ven lo filh

E l' un l' autre devora;

Lo plus gros blat es milh,

Lo camels es conilh;

Lo mon dins e defora (1: mon es un símbolo: + encima de O)

Es plus amar que thora.


Lo papa veg falhir,

Car vol ric enriquesir

E 'ls paubres no vol veyre;

Lo aver vol reculhir,

E fay se gent servir;

En draps daurats vol seyre, 

(2: (sic) Pour la rime, au lieu de sezer.)

E a 'ls bos mercadiers,

Que dona per deniers

Avesquatz e maynada;

Tramet nos ranatiers,

Quistans am lors letriers

Que dono perdo per blada,

Que fan pojezada.


Los cardenals ondratz

Estan apparelhatz

Tota la nuog e 'l dia

Per tost far un mercat:

Si voletz avescat,

O voletz abadia,

Si lor datz gran aver

Els vos faran aver

Capel vermelh o crossa;

Am fort pauc de saber,

A tort o a dever,

Vos auretz renda grossa,

May que pauc dar no y noza.


Dels avesques m' es bel,

Car escorjon la pel

Als cappelas que an renda;

Els vendo lor sagel,

En un pauc de cartel,

Dieu sab se y cal emenda!

E fan trop may de mal,

Que a un menestayral

Fan per deniers tonsura;

Tot es mal cominal

A la cort temporal,

Que y pert sa drechura,

E la glieyza ne pejura.


Ades seran trop may

Clergues, pestres, so say,

Que no so boayralha;

Cascus son par decay;

Ben so letratz, so say,

Ja dire no m' o calha;

Cascus son defalhens,

Que vendo sagramens

Et may que may las messas;

Cant coffesso las gens

Laygas, non malmerens,

Donan lor grans destressas,

Non pas a preveyressas.


Los ordes fan semblan

De penedensa gran,

May per cert non fan gayre,

Car mielhs vivo dos tans

Que no fazian avans

En l' ostal de lor payre,

Mielhs vivo atressi;

Mal fan com querenti,

Jotz l' abit fan la berta,

E mot home mesqui

En orde meton si,

Car non an renda certa;

Jotz l' abit fan cuberta.


Metges falces veg trops

Que fan falsses yssarops,

Copas e medecinas;

D'aqui raubo lor ops;

Cascus volrian fos clops,

Car fan falssas doctrinas;

Poticaris malvatz,

So consentens al fag,

E van per via torta,

E so tant maestratz

Que, am novels essagz,

An mota gen morta,

Pueys dizo aquo es sorta.


Falses avocatz veg

Que playdeio lo dreg

Per fort pauca de causa;

Am semblanssa de dreg

Faran libel ses leg;

De parlar non an pausa;

Plaideiar l' auso fort,

E non volo acort

Mas que hom se desavenga;

Tant home ric n' es mort,

Car els sosteno fort;

Mala mort los estrenga,

E lor sarre la lenga!


Trop obro falsamen,

Prejuran e menten, (1: (sic) Lisez perjuran.) 

Aquestz falses notaris;

Per decebre las gens,

Fan los encartamens

Que n' aio grans salaris;

Se carta lor queretz, (1: (sic) Lisez si, de même que plus bas.)

Diran digous venetz, (2: (sic) Lisez dijos.)

Que aras non letz a querre.

Empero se proferetz

V sols o VI o X

Vos o podetz conquerre,

Mas que bossa se serre. (3: (sic) Lisez borsa.)


Clergues studians

Que gasto los guazanhs

Que lor payre guazanha,

E 'ls van putaneian,

Las ribieyras sercan

Aqui que blat soffranha,

Quar se van deportar

Que deurian recordar;

Aprendo de l' escrima,

Mas legir ni cantar

No sabo al autar,

No, ni may dire prima,

Sitot s' an raza sima.


De totz clergues me duelh,

Tant los veg ples d' erguelh,

Que hom no m' en pot be dire;

Lor malfagz veg a huelh,

Mas dire non o vuelh,

Pro n' ay dig, a mon albire,

Tant los trobe malvatz,

Certas que me desplatz,

Car levo los deymaris;

Dieus, que foc clavelat,

Los fassa bos, s' elh platz,

Que tant trobi falsaris

Los seus malvatz vicaris.


Defalhir veg lo rey,

Car te gens senes ley,

E es semblan de erransa,

May defalhis, so vech,

Car no te d' un an dreg

Mesuras e ballansas;

E falh car vol levar

Subcidis, ni cambiar

Negun temps las monedas,

Al comu vol trencar

Costumas et mudar;

Tant vol tondre sas fedas,

Que non lor layssa sedas.


Thesaurier e baylius,

Jutges, sirvens caytius,

Trastot lo mon engano

En calque loc que sieu, (1: (sic) Pour la rime, au lieu de sian.)

Cascus de panar vieu,

E 'l dreg del senhor pano;

E 'ls serco mal tos temps;

Trops hostals an fagz sems

A tort senes forfach;

Totz pudo coma fems,

E ges trastotz essems

No valo pas dos datz;

Volgra fosso negatz.

Nos vezem entre nos

Paratges sofrachos,

Tant que vendo lor terra,

E creys lor metios;

Mas tan son ergolhos

Que no lor platz mas guerra;

E 'ls compro a matleu,

E pueis pago tant greu

C' om lor met en hostage.

Nos vezem leu que leu

Que decazo mot leu;

No conoyssi en paratge

Sino mal e dampnatge.


Mercadiers fan renou

Que aquels que vendo un huou

Els ne volo l' espera,

Els fan de blat vielh nou,

E del vedel fan buou...

Lo fais mercadier beu

Lo paubre cant li deu,

E del renou si clama;

Tot jorn pren d' aquo sieu

Entro que dis tot es meu

E l' estam e la trama,

Adonc lo caytieu brama.


Menestayrals ribaus

So del gazanh tant caus,

Per que falsso lors obras,

E 'ls vendo tant asaut,

E monto pretz tant naut

Que trobo largas sobras;

E 'ls vendo ses merce,

E dizo, per ma fe,

A autre non o dera,

E quant pagues dese;

Els vos contaran be

So qu' el pretz guazanhera.

A mon vol Dieus s' en vengera.


A n' y de gen d' affan

Que sabo tan d' engan,

Dieus vol que pauc lor sobra!

Cascus pana cad an

Del deyme tan o can,

Sa semensa ne cobra:

Ja non veyretz negu

D' aquestz vestitz de bru

Seno am lenga parlieyra, (1: (sic) Lisez sino.)

Car qui talha comu

Dizo mal a cascu,

Trop fora gen sobrieyra,

Si no fos la paubrieyra.


Aquestz paubres mendix

Vivo trastotz dels rix,

E gayre no los amo,

An certas ieu vos dic (2: (sic) Lisez ans.)

Que els son tan enix

Que tot jorn los deffamo;

Cant lo ric pren mescap

Al paubre trop bo sab,

E contra el s' en arma;

Pa ni vy ny may blat

Non agro, per mon cap,

Anz sentiro guazarma,

Si no fos mas per l' arma.


Jotglars an tost apres

Coblas e may versetz,

Cansos e bassas dansas,

Tot cant dizo fals es,

Car no se entendo ges

Per que fan gran falhesas.

Joglars vivo d' esquern

E so de mal govern,

L' enemic los governa,

E 'ls gazanho yffern;

L' estieu e may lo yvern

Non veyretz una terna

Que no ano a la taverna.


De hostaliers ay despieg,

Que se voletz hun lieg

Avans volran la paga...

Si voletz vy ni pa

L' argen metetz al ma

Tantost a lor maynada...

Trop lor plats la gen fada.


Regardatz en prion

Totas las gens del mon,

En totas trobi falha,

So d' aval veg d' amon,

Que l' un l' autre coffon,

E cascus lo mon baralha;

Mas aquel qu' es be vestit

Es per tot be aculhit,

E que el fos raubayre;

E lo mal abilhat

Es lo plus pauc presat,

E que fos predicayre,

O papa ny emperayre.


May dire no vuelh plus,

Maz qui vol poiar sus,

Sus en l' albre de vida,

Esforce se cascus

Que fassa bon conclus

E bona departida;

Totz los mals seran bos

Si laisso falhisos,

E que cascus se ature;

E si Dieu me perdo,

Lo mal ay dig per pro,

Que mal plus no pejure

E que be se melhure.


Ay! Regina del cel,

Plus dossa trop que mel,

Paradis me apparelha;

Dona, fay nos fizels,

Lials com fist Abel!

Tot lo mon, dona, velha

En tu rosa vermelha.