Mostrando las entradas para la consulta cascus ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cascus ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de octubre de 2026

Roman de Flamenca, fragment, Bartsch, L'endema fo la Sanz Joans,

Roman de Flamenca.

Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2e éd., Paris 1901, vol. I, v. 471-616 (Me.). Cf. C. Chabaneau, Revue des langues romanes, Ve série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. - Grdr. § 18, p. 19. St. p. 10 s.

Roman de Flamenca (Nouveau choix des poésies originales des troubadours)

L'endema fo la Sanz Joans,
una festa rica e grans,
es anc per al no s'amermet. 
L'evesques de Clarmon chantet
aquel jorn la messa maior;
sermo fes de Nostre Senor,
comen san Joan tan amet
que plus que propheta l clamet.
Poissas vedet de part lo rei
qu'aisi con cascus cre sa lei
de XV jornz homs no s partis
de la cort, per re ques auzis,
que l reis vol qu'aitan dure il cortz;
so dis a folz, no dis a sortz,
car negus hom non ac talan
que s'en partis, ne ges d'un an.
Si l reis i volgues tant estar,
be lo feiran il cais gelar.
Cant agron tuit la mess' auzida,
le reis a Flamenca causida
et eis s'en ab leis del mostier.
Apres lui van be tres millier
de cavalliers que domnas menon.
Tuit ensems al palais s'en venon
on le manjars fon adobatz.
Le palais fo e granz e latz:
X millier la pogran caber
de cavalliers, e larc sezer,
part las donas e las donzellas,
e l'autra gen ques era ab ellas, (que s'era)
part los donzels e ls servidors
que degron servir los seinors,
e part los juglars eissamen
qu'eran plus de mil e cinc cen. (mes de 1500 juglars)
Quant an lavat, tuit son asis: (llavat : rentat)
hanc no i ac banc, mais de coissis
qu'eran tuit cubert de diaspres:
e no us penses negus fos aspres
dels mandils on ensugo lz mas, (aon se eixuguen les mans)
ans fo be cascus belz e plas.
Quan las donas foron asisas, (assentades) 
venon manjar e moutas guisas;
mais ja no m cal ques aiso diga.
Nulla res no s pot far d'espiga 
ni de razis ni de rasim,
ni de frucha ni de noirim,
ni de so ques aers suffris 
ni terra ni mars ni abis,
ques om manjar posca ni deia,
que ja'n degues portar enveia
aquel que menor part n'avia
a cel que plus ric lai vezia.
Be son servit a lor talenz;
mas ben i ac plus de cinc cenz
que cascus esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
sa faiso ni sa captenenza
e sa beutat c'ades agenza,
sos oils ne pais a l'esgardar
e fai la bocca jeiunar: 
e perga l Deus, si grat l'en sap!
Mai si pogues traire a cap
que sol un mot ab lei parles,
no il calgra si pois dejunes. 
Mout s'en levon boca dejuna.
Mais anc no i ac domna neisuna,
no volgues Flamenca semblar;
qu'aissi com es soleils ses par
per beutat e per resplandor,
tals es Flamenca antre lor;
quar tant es fresca sa colors,
siei esgart douz e ple d'amors,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers e l plus pros (bellazor)
e que plus sol esser jugosa
estet quais muda et antosa.
No il fo veiaire que re vailla,
anz dis, per nien si trebailla
tot' autra domna d'esser bella,
lai on es cesta damaisella.
L'autrui beutat tein es effassa (e s'efassa, effassa)
li viva colors de sa fassa
c'ades enlumena e creis.
Anc de nulla re no si feis
Deus, cant la formet aitan genta;
ades plaz mais et atalenta
a celz que la vezo ni l'auzon. (als que la veuen ni la escolten)
Quan las domnas sa beutat lauzon,
be podes saber, bela es,
qu'en tot lo mon no n'a ges tres
en que las autras s'acordesson
que del tot lor beutat lauzesson;
anz dizon: "Mielz conoissem nos
beutat de dona, no fatz vos:
vos autre us tenes per pagat
si domna es de bon agrat
e que us sone gent e us acueilla;
mais qui la ve, quan si despueilla,
quan si colca o quan si leva,
ja no dira pois tanta reva,
si savis es, a las serventas."
Aissi so malas e dolentas
e volon baissar es esteiner (e s')
lo be que a dat Nostre Seiner
a cella que plus vol ni ama.
Ges d'aizo Flamenca no s clama
ni no s'en deu per re clamar,
que leis no volon ges blasmar,
quar non i trobon lo perque;
e no so laisson per mai re,
car, si tan ni quan n'i trobesson,
ja no us pensetz que s'en laissesson.
Quant an manjat, autra ves lavon, (atra vegada se llaven, renten)
mais tot atressi con s' estavon
remanon tuit e prendon vi,
car vezat era enaisi;
poissas levet hom las toaillas;
bels conseilliers ab granz ventaillas
aportet hom davan cascu,
ques anc us no failli ad u:
aqui s poc, qui s vol, acoutrar.
Apres si levon li juglar:
cascus se volc faire auzir.
Adonc auziratz retentir
cordas de manta tempradura.
Qui saup novella violadura
ni canzo ni descort ni lais,
al plus que poc avan si trais.
L'us viola l lais del Cabrefoil,
e l'autre cel de Tintagoil;
l'us cantet cel dels Fins Amanz
e l'autre cel que fes Ivans.
L'us menet arpa, l'autre viula,
l'us flautella, l'autre siula;
l'us mena giga, l'autre rota,
l'us diz los motz e l'autre ls nota;
l'us estiva, l'autre flestella,
l'us musa, l'autre caramella;
l'us mandura e l'autr' acorda
lo sauteri ab manicorda;
l'us fai lo juec dels bavastelz,
l'autre jugava de coutelz: (coltells : gaviñets; cuchillos)
l'us vai per sol e l'autre tomba,
l'autre balet ab sa retomba:
l'us passet sercle, l'autre sail:
negus a so mestier no fail.

Puigdemont, los Morancos, flamenco

miércoles, 28 de octubre de 2026

Las leys d'amors. La difinitios de dansa


Las leys d'amors.


Monumens de la littérature romane depuis le XIVe siècle, publiés par M. Gatien-Arnoult, Ire publication, t. I, p. 340-350 (M). 
Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2e éd., Leipzig 1902, p. 198 ss. (Ap.). - Grdr. § 56, p. 90. St. p. 67.

La difinitios de dansa. Dansa es us dictatz gracios que conte un refranh, 
so es un respos, solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos en compas et en acordansa. E la tornada deu esser semblans al respos. 
E l comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas e, qui s vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. Quar no seria bela cauza que l comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. Ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. E l respos deu esser del compas de meia cobla, o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. E li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas. Et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. E qui s vol, pot retronchar tres bordos, 
ses plus o mens, del respost; pero, si l respos es de tres bordos solamen, no l deu hom retronchar mas dos, ses plus o mens. E deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre, per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier, per dansar, segon 
qu'es estat dig. Enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon a penas endevenir en un propri so de dansa. E quar no y podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. Le remanen de dansa trobaretz lassus en "cobla" et en autre loc, can tracta de "coblas retronchadas." Alqu fan dansa de coblas tensonadas, la qual adonx appelan "dans"; pero entre "dans" e "dansa" no fan lunha differensa. Et alqu fan "desdansa" e "desdans" per pauzar e descantar lo contrari, e degus no s varia del compas de dansa.
La diffinitios de descort. Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, so 's a ssaber de .v. a .x., las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges. E devon esser totas d'un compas o de divers. E deu tractar d'amors o de lauzors o per maniera de rancura, "quar mi dons no mi ama ayssi cum sol," o de tot aysso essems, qui s vol. E qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha, can tractem de vers. 
En la qual tornada deu hom tractar, qui s vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzatz ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla.
E si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. E deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.
La diffinitios de tenso. Tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus 
mante e razona alcun dig o alcun fag. Et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may, et alcunas vetz per coblas, ed aquest conte de VI coblas a X, am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. E l jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen, - enpero per novas rimadas es huey 
mays acostumat, - en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, 
fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. Quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare, per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge.
Encaras dizem que non es de necessitat ques haia so; enpero en aquel cas que s faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deia so, se pot cantar en aquel vielh so.
Diffinitios de partimen. Partimens es questios que ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio lo qual haura elegit. En totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. Diferensa pot hom pero vezer entre tenso e partimen, - quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru 
questio, - jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per 
partimen, et aysso per abuzio.
Encaras devetz saber que en aytals dictatz que s fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort. E d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monias, vaquieras, et enayssi de trops autres dictatz. E degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru 
lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.
La diffinitios de pastorela. Pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII 
o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre, mas que no passe lo nombre de trenta. E deu tractar d'esquern, per donar solas. 
E deu se hom gardar en aquest dictat maiormen, - quar en aquest se peca hom mays que en los autres -, que hom no diga vils paraulas ni laias, ni procezisca en son dictat a degu vil fag. Quar trufar se pot hom am femna e far esquern l'un a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. Pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier.
E d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monias, et enayssi de las autras lors semblans.
La diffinitios de retroncha. Retroncha es us dictatz ayssi  generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen per castiar los malvatz. Et aquest dictatz sec lo compas de vers cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. 
Et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas; no per autra cauza. E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deia haver nom "retroncha," ans lo pot hom apelar "vers retronchat" o "chanso" o "dansa retronchada."
La diffinitios de plang. Plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer 
e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. E dizem generalmen: de la cauza qu'om planh; quar enayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. Et es del compas de vers, cant a las coblas; quar pot haver de V a X coblas. E deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat. Pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso; et adonx, quar es 
acostumat, se pot cantar, qui s vol, en lo so del vers o de chanso don se servish. La qual cauza permetem maiormen per la greveza del so; quar a penas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapja be endevenir en far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. Plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang. Encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda que s fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh.
La diffinitios de escondig. Escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so. E deu tractar de dezencuzacio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel.

Tractat es estat dels dictatz principals, per que ayssi es tractat dels no principals.

Autres dictatz pot hom far et ad aquels nom enpauzar segon la voluntat 
de cel que dicta e segon que requier le dictatz. Quar hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom; quar si hom apelava "cossir" "somi", o per le contrari, ja le noms no seria be enpauzatz. Per que cove qu'om pauze tal nom que sia consonans et acordans a la cauza. Et en aytals dictatz no trobam cert nombre de coblas, per que en aytals dictatz pot hom far aytantas coblas quo s vol, ayssi cum son: somis, vezios, cossirs, reversaris, enuegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz, rebecz, relays, gilozescas, o enayssi de trops autres, jaciaysso que alqu fassan gilozescas al compas de dansa e relays al compas de vers o de chanso. Item alqu fan bals a la maniera de dansa, amb un respos et am motas coblas. Pero bals es divers de dansa; quar dansa no ha mays tres coblas, estiers lo respos e la tornada, e bals ha X coblas o mays. Encaras pot haver autra diversitat; quar bals ha so mays minimat e viacier e mays apte per cantar amb esturmens que dansa. Encaras ha autra diversitat; 
quar hom comunalmen fa et ordena lo dictat de dansa, e pueysh li enpauza so; e l contrari fay hom leumen en bal, quar hom primieramen troba l so amb esturmens, e pueys, aquel trobat, hom fa lo dictat de bal, tractan d'amors o de lauzors o d'autra materia honesta, segon la volontat del dictayre.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Saïl de Scola. Salh.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l'une avec Lanfranc, et l'autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.

Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

viernes, 16 de octubre de 2026

Savaric de Mauleon. Gaucelm, tres jocs enamoratz

Savaric.

Savaric de Mauleon



2701, 7225.

Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d'Enrics de Malleon. Seigner fo de Malleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, et de Benaon, e de saint Miquel en l'ertz, et de la isla de Riers, et de l'isola de Niues, e de Nestrine, e d'Engollius, e d'autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis, et amor e torneiament, que ad home del mon, et de chanz et de solatz, e trobars et cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas et d'amadors que nuills autres cavalliers, e plus envejos de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos él mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: 
e totas las guerras qu'el ac foron con lo rei de Fransa e con la soa gen. 
E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, d'aquellui que ac plus en si d'umelitat et de merce e de franquessa, et que mais fez de bons faich d'ome qu'ieu anc vis ni auzis, et plus n'avia voluntat de far.
En Savaric de Mal leo fo vengutz à Benaujatz per vezer la vescomtessa na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui'n Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d'amor; et enans c'aysso fos el' avia cascun tengut per son cavayer, e l'un non o sabia de l'autre. Tug tres foron asetatz pres d'ela, l'un d'una part, l'autre d'autra, lo ters denan ela. Cascus d'els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c'om anc vis, comenset ad esgardar en Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et à'n Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mossenh en Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l'un de l'autre entro qu'en foron partitz, qu'en Jaufre Rudelh o dis à'n Savaric com la dona l'avia esgardat; e'n Elias dis lo del ma. 
En Savaric, cant auzis que à cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e'n Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d'amor. E la cobla del deman comessa (comensa): 
Gaucelm, tres joc enamorat.
Beus dic d'en Savaric que be fon sel qu'era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c'om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc una dona gentil de Gascuenha, madona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d'en P. de Gavaret, qu'era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz no fezes hom per dona. 
Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no l fazia plazer d'amor. Et el era'n tan enamoratz que no conoysia l'engan: mas sos amics d'el li deron ad entendre l'engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu'era de Manchac e molher d'en Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz et de vezer en Savaric per lo be qu'en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot à meravilhas et preget la d'amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu'el vengues à leys per penre so que demandava. Et el parti s'en mot alegres, e pres comiat e tornet s'en à Peytieus.
E no tarzet gayre que madona na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l'avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer.
Adonc fon mot giloza e trista car non l'ac retengut; et fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet à'n Savaric que al jorn que l'avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela à furt à Benaujas per aver d'ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e l portey totz los mans e'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu'era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. 
En Savaric, per far à lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l'avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li'n demandes en chantan, e que li'n partis tenso, à la cal d'estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E'l prebost comes lo, e di:
En Savaric ieu vos deman
Que m diatz en chantan.

3794, 7225-6, C, M.

Gaucelm, tres jocs enamoratz
Partisc à vos et à'n Ugo;
E quascus prendatz lo plus bo
E laissatz mi lo queus volhatz:
Q'una domn'a tres pregadors,
E destrenh la tan lor amors,
Que quan tug trei li son denan
A quascun fai d'amor semblan.
L'un esguard' amorozamen,
L'autr' estrenh la man doussamen,
Al terz caussiga'l pe rizen:
Digatz al qual, pois aissi es,
Fai major amor de totz tres.

Senher Savaric, ben sapchatz
Que l'amic recep plus gen do
Qu'es francamen, ses cor felo,
Dels bels olhs plazens esguardatz:
Del cor mou aquela doussors,
Per qu'es cent tans majer honors.
E de la man tener dic tan
Que no li ten ni pro ni dan;
Qu'aital plazer comunalmen
Fai domna per aculhimen.
E del caussigar non enten
Que la domn' amor li fezes,
Ni deu per amor esser pres.

Gaucelm dizetz so que vos platz,
For que no mantenetz razo,
Qu'en l'esguard no conosc nul pro 
A l'amic que vos razonatz;
Et es nescies e folors,
Qu'olh esguardon lui et alhors 
E nul autre poder non an.
Mas quan la man blanca ses gan
Estrenh son amic doussamen, 
L'amors mou del cor e deissen.
En Savarics, quar part tan gen,
Mantenga'l caussigar cortes 
Del pe, qu'ieu no'l mantenrai ges.

N Ugo, pos lo meils me laissatz
Mantenrai leu ses dir de no.
Donc dis que'l caussigar que fo
Fatz del pe es fin'amistatz
Celada de lauzenjadors;
E par be, pos aital secors
Pres l'amic rizen jauzian,
Que l'amors fos ses tot engan.
E qui'l tener de la man pren
Per major amor fai non-sen.
E d'en Gaucelm no m'es parven
Que l'esguard per melhor prezes,
Si tan ni quan d'amor saubes.

Senher, vos que l'esguard blasmatz
Dels olhs e lor plazen faisso,
No sabetz que messatgier so
Del cor que los a enviatz;
Que l'olh descobr' als amadors
So que reten él cor paors:
Don totz los plazers d'amor fan.
E mantas vetz rizen gaban
Caussiga'l pe à manta gen
Domna, ses autr'entendemen.
En Ugo mante fallimen,
Que'l tener de ma non es res
Ni no cre que d'amor mogues.

Gaucelm encontr'amor parlatz
Vos e'l senher de Malleo,
E pareis ben à la tenso:
Que'ls olhs, que vos aves triatz
E que rasonatz per melhors,
An traït mans entendedors.
E de la domn' ab cor truan,
Si m caussigava' l pe un an,
Non auria mon cor jauzen.
E del man dic senes conten
Que l'estrenhers val per un cen:
Quar ja si al cor no plagues
Amors noi agra'l man trames.

Gaucelm vencutz es del conten
Vos e 'n Ugo certanamen:
E volh qu'en fassa jutjamen
Mos Gardacors, que m'a conques,
Na Maria on bos pretz es.

Senher, vencutz no soi nien,
Et al jutjar er be parven:
Per que volh quei si'eissamen
Na Guillerma de Benagues
Ab sos ditz amoros cortes.

Gaucelm, tant ai razo valen
Qu'amdos vos fors' e mi defen:
E sai n'un' ab gai cors plazen
En qui'l jutjamen fora mes;
Mas pro vei qu'en i a de tres.

domingo, 25 de octubre de 2026

Gui Folqueys. Aquestz gautz dechet mo senh'en. Les sept joies de Notre Dame.

Gui Folqueys.
Les sept joies de Notre Dame.

Gui Folqueys. Aquestz gautz dechet mo senh'en. Les sept joies de Notre Dame.



Aquestz gautz dechet mo senh'en Gui Folqueys, e donet cen jorns de perdon, qui los dira, can fon apostolis.

Escrig trop, et aisi es vers,
que de Dieu ven totz bos sabers,
e no val tan argen ni aurs
co sabers, qu'es us rics thezaurs,
ab que gen sia despendutz;
car qui pro n'a e n'esta mutz
no s pot esdir de cobezeza;
e sel que l despen en vaneza
non es larcx, ans es degalhiers:
per que s tanh c'om lo men estiers.
E car hom l'a e l ten de Dieu,
dretz es c'om li'n serva so fieu,
e que despenda son saber
en luy amar, en luy temer,
en lui lauzar, en lui servir,
en lui onrar et obezir.
Et yeu, si tot m'en ai petit,
sai que del pauc l'ai mal servit;
e no m'es lunhs razonamens,
car cascus del mais o del mens
li deu servir segon que n'a;
et es forfaitz qui non o fa.
Mais el qu'es totz ples de merce,
li plai, qui sas falhas reve.
Per qu'ieu en so que mot li play,
mon cor e mon sen pleyarai,
so es en sa maire lauzar.
E lauzan volrai la preguar
per me; e qui o legira,
si s vol, per si preguar poira.
A te, verge sancta Maria,
me ren e m coman nueg e dia,
e prec te que pregues per me,
car mos precx no val re ses te.
Tan m'an lunhat li miey peccat
de ton filh que ai mescabat
parlan, pessan e cossenten,
e tan son gran miey falhimen
qu'ieu non cug atrobar perdo,
si tu non prendes ma razo.
Razo ai dig. Donc es razos
que de lui me vengua perdos?
Oc, razos, car el a promes
que ja no falha sa merces
a sels que querre la volran,
ja tan forfaitz non li seran.
Et enaisi o preziquet
et en escrig nos o laisset,
e det nos en senhal certan,
can perdonet al publican.
E si fetz a la Magdalena,
c'adoncx era de peccat plena,
et al layro, que merce l quis,
promes e donet paradis;
et a sant Peyre perdonet
si tot tres vetz lo reneguet.
Tot aiso sai et ai legit.
Et enqueras ay may auzit
que sant Paul volc tirar a se,
si tot no l fazia per que.
Be sai donc qu'el deu perdonar,
qui l sap ni l vol merce clamar,
e par qu'en sia pus tengutz,
depus qu'en ton cors fon vengutz,
qu'enans era nostres creaires; 
d'aqui enant fon nostres fraires.
E si nosens nos fa falhir,
deu nos o pus leumen partir.
Pero car a tu tanh trop pus
el qu'es tos filhs, so sab cascus,
e mos entendemens sertas,
qu'ieu aia perdo per tas mas.
Dir de non a te non pot ges,
car si tot s'es Dieus, tos filhs es.
E cel que mandet mair' onrar,
ges en te non o pot bercar. 
E pus lunh' autra tan no val
ni aguist anc par ni engal,
aisi, dona, com vales may,
magers poders cre que t'eschay. 
Jes ieu no m vuelh de tan gabar,
qu'ieu saupes tas lauzors comtar,
ni per temensa de pauc dir
no m vuelh ni m deg del tot giquir.
Al mielhs donc que dir o sabrai,
de te lauzar m'entremetrai.
Legit ai qui fo Moyzes,
e plac a Dieu que li mostres
un boisso de foc escompres, (romiguera de foc que no se cremabe)
pero no s'en gastava res.
Encar ai may apres ligen, (encara hay mes adeprés lligín)
con lo fraire de Moyzen
ac una vergua c'om pauzet
ab d'autras on Dieus li mandet,
e de la verga viron tug
que portet flor e fuelh' e frug;
Pueis volc Dieus ad Ezechiel
autra meravilha mostrar,
per nostra fe mielhs cofermar.
Le sans hom comta que vezia
una porta que no s'obria,
e dis li Dieus: "Clauza sera
tos temps, que hom no i intrara,
mai solamen le rey dels reis
que la retenc a si mezeys."
En tres cauzas que dichas ay,
s'enten aisi com yeu dirai,
co fust maire de Jesu Crist
e tostemps verge remazist.
Aisi co l boissos no fon ars,
si tot le foc y fo espars,
per ver fon ta vergenetatz
salva, can Dieus y fon intratz.
Aisi co la verga flori
ses tot' humor que non senti,
aguist tu frug que ses semensa
d'ome venc a vera naissensa.
E la porta, que l sans hom vi, (Ezequiel)
que a lunh home no s'obri,
mas al gran Senhor solamen,
yest tu, dona, certanamen.
Maire fust e verges ades,
adonc et enans et apres,
e ja degus non an doptan,
co verges poc aver efan.
Car qui sap lo poder del filh
ja del naisser no s meravilh.
Ben pot naisser de verge pura
cel c'a poder sobre natura.
Et aisi co vezem del rai
que d'otra per lo veire vai, (que traspasse lo vidre)
ses tot dan al veire tener,
aisi fo del tieu filh per ver,
qu'intret en te per sa vertut,
que anc re no y ac corumput; (corromput)
e per vertut tot atressi
ses ren corumpre si n'isi, (sense res corrompre sen va eixí)
et es fals e fora de fe
qui fermamen aiso no cre.

viernes, 23 de octubre de 2026

Chanson de la Croisade Albigeoise (Murel, Muret)

Chanson de la Croisade Albigeoise.

Chanson de la Croisade Albigeoise (Murel, Muret)



Histoire de la croisade contre les hérétiques Albigeois, écrite en vers provençaux, publiée par M. C. Fauriel, Paris 1837, p. 212-224, v. 2970-3139 (F). La chanson de la croisade contre les Albigeois p. p. P. Meyer, Paris 1875/79, I, 133-140 (M). Le passage choisi raconte la bataille de Muret (1213). Cf. L. Kraack, Ueber (über) die Entstehung und die Dichter der Chanson de la croisade contre les Albigeois, Marburg 1884. 
Grdr. § 16, p. 16. St. p. 38.

Li donzel van tost diire al conselh principal
qu'els fassan de Murel issir l'ost comunal
e que no i trenquen plus ni bareira ni pal, (barreira : barrera)
mas que ls laisso lains estar totz de cabal,
e que s'en torn cascus als traps per son cabal, (traps : tendes)
que l bos reis lor o manda ab cor emperial;
qu'en Simos i vindra avan de l'avespral, (Simón de Monfort, Montfort)
e vol lo lains pendre mais qu'en autre logal.
E ls baros, cant o auzo, eisson tuit comunal 
e van s'en per las tendas, cascus vas son fogal,
e manjuio ne bevon, li pauc e l maioral.
E cant agron manjat, viron per un costal
lo comte de Montfort venir ab so senhal
e mout d'autres Frances, que tuit son a caval.
La ribeira resplan co si fosso cristal
dels elmes e dels brancs, qu'eu dig, per sant Marsal,
anc en tan pauca gent no vis tan bon vassal.
E intran a Murel per mei lo mercadal
e van a las albergas com baron natural
e an pro atrobat pa e vi e carnal.
E pois a l'endema, can viro lo jornal,
lo bos reis d'Arago e tuit li seu capdal (Pedro II, al 1213)
eison a parlament defora en un pradal,
e lo coms de Tholoza e l de Foih atertal, (Toulouse; Foix; atretal)
e lo coms de Cumenge ab bon cor e leial
e mout d'autres baros, en Ugs, lo senescal,
e ls borzes de Toloza e tuit li menestral: (burguesos de Toulouse)
e l reis parlet primers.
Lo reis parlet primers, car el saup gent parlar.
"Senhors", so lor a dit, "auiatz que us vulh monstrar.
Simos es lai vengutz e no pot escapar.
Mas pero eu vos vulh d'aitant asabentar,
que la batalha er abans de l'avesprar.
E vos autres siats adreit per capdelar (vos autres : vosaltres; vatres)
e sapjatz los grans colps e ferir e donar,
que, si eran detz tans, si ls farem trastornar."
E lo coms de Toloza se pres a razonar:
"Senher, reis d'Arago, si m voletz escoutar,
eu vo n diirei mo sen ni que n'er bo per far. (yo vos diré mon señ)
Fassam entorn las tendas las barreiras dressar,
que nulhs om a caval dins non posca intrar.
E si venoi lh Frances, que vulhan asautar,
e nos ab las balestas les farem totz nafrar.
Cant auran les cabs voutz, podem los encausar (los caps girats)
e poirem los trastotz aisi desbaratar."
So ditz Miquel de Luzia: "Jes aiso bo no m par
so que ja l reis d'Arago fassa cest malestar.
E es mout grans pecatz, car avetz on estar,
per vostra volpilhia us laichatz deseretar."
"Senhors," so ditz lo coms, “als non pusc acabar.
Ers sia co us vulhatz, c'abans de l'anoitar
veirem be cals sira darriers al camp levar.”
Ab tant cridan: "Ad armas!" e van se tuit armar,
entro sus a las portas s'en van esperonar
si que an los Frances trastotz faits ensarrar.
E per meia la porta van las lansas gitar,
si que l d'ins e l de fora contendon sul lumdar
e s gieten dartz e lansas e s van grans colps donar,
d'entrambas las partidas ne fan lo sanc raiar,
que trastota la porta veiratz vermelheiar.
Can aicels de la fora no pogron dins intrar,
dreitament a las tendas s'en prendo a tornar;
ve ls vos asetiatz totz ensems al dinnar!
Mas Simos de Montfort fai per Murel cridar,
per trastotz los osdals, que fassan enselar
e fassan las cubertas sobre ls cavals gitar,
que veiran dels de fora si ls poiran enganar.
A la porta de Salas les ne fan totz anar.
E cant foron de fora pres se a sermonar:
"Senhors, baro de Fransa, no us sei nulh conselh dar,
mas qu'em vengutz trastuit per nos totz perilhar.
Anc de tota esta noit no fi mas perpensar,
ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
E ai aisi trobat e mon estuziar
que per aquest semdier nos covindra passar,
c'anem dreit a las tendas com per batalha dar;
e si eison de foras, que ns vulhan asaltar,
e si nos de las tendas no ls podem alunhar,
no i a mas que fugam tot dreit ad Autvilar."
Ditz lo coms Baudois: "Anem o esaiar; (le compte Bauduen)
e si eisson de fora, pensem del be chaplar,
que mais val mortz ondrada que vius mendigueiar." (honrada)
Ab tant Folquets l'avesques los a pres a senhar, (Folquet de Marsella)
Guilheumes de la Barra los pres a capdelar
e fe ls en tres partidas totz ensems escalar
e totas las senheiras el primer cap anar; (y totes les señeres, siñals)
e van dreit a las tendas.
Tuit s'en van a las tendas per meias las palutz,
senheiras desplegadas e ls penos destendutz,
dels escutz e dels elmes on es li ors batutz,
e d'ausbercs e d'espazas tota la plasa'n lutz.
E l bos reis d'Arago, cant los ag perceubutz,
ab petits companhos es vas lor atendutz.
E l'ome de Tolosa i son tuit corregutz,
que anc ni coms ni reis no n fon de ren creutz.
E anc non saubon mot tro ls Frances son vengutz,
e van trastuit en la on fo l reis conogutz.
El escrida: "Eu so l reis?" Mas no i es entendutz
e fo si malament e nafratz e ferutz
que per meia la terra s'es lo sancs espandutz;
e loras cazec mortz aqui totz estendutz.
E l'autri, cant o viro, teno s per deceubutz;
qui fug sa, qui fug la, us no s'es defendutz.
E li Frances lor corro e an totz los destrutz
e an les malament de guiza combatutz,
c'aicel que vius n'escapa se te per ereubutz.
Entro sus al Rivel es lo chaples tengutz,
e l'ome de Tolosa, c'als traps son remazutz,
estero tuit ensemps malament desperdutz.
E'n Dalmatz d'Enteiselh es per l'eiga embatutz (l'aiga : aigua)
e crida: "Deus, aiuda! grans mals nos es cregutz,
que l bos reis d'Arago es mortz e recrezutz,
e tant baro dels autres que so mortz e vencutz:
ja mais tan grans dampnatjes non sera receubutz.
Ab tant es de Garona fors de l'aiga issutz,
e l pobles de Toloza, e lo grans e l menutz,
s'en son trastuit ensems ves l'aiga corregutz,
e passon cels que pogon, mas mouts n'a remazutz,
l'aiga qu'es rabineira n'a negatz e perdutz,
e remas ins el camp trastotz le lor trautz:
don fo lo grans dampnatges per lo mon retendutz,
car mans om i remas totz mortz e estendutz,
don es grans lo dampnatges.
Mout fo grans lo dampnatges e l dols e l perdemens,
cant lo reis d'Arago remas mort e sagnens,
e mout d'autres baros, don fo grans l'aunimens
a tot crestianesme et a trastotas gens.
E ls omes de Tholosa, totz iratz e dolens,
aicels qui son estortz, que no son remanens,
s'en intran a Tolosa dedins los bastimens.
E'n Symos de Montfort, alegres a jauzens,
a rentengut lo camp, don ac mans garnimens,
e mostra e retra trastotz sos partimens.
E lo coms de Tolosa es iratz e dolens
ez a dig al capitol, ez aquo bassamens,
que al mielhs ques els poscan fassan acordamens,
que el ira al papa far sos querelhamens,
qu'en Simos de Montfort ab sos mals cauzimens
l'a gitat de sa terra ab glazios turmens.
Poih issic de sa terra e sos filhs ichamens;
e ls homes de Tolosa, cum caitius e dolens,
s'acordan ab Simo e li fan sagramens,
e redo s a la gleiza a totz bos cauzimens.
E l cardenals trames a Paris ichamens
al filh del rei de Fransa c'ades venga correns.
Ez el i es vengutz, bautz e alegramens,
ez intran a Toloza trastot comunalmens
e perprendo la vila e los albergamens
ez albergon ab joia dedins los pazimens.
E ls omes de la vila dizon: "Siam suffrens;
suffram so que Deus vol trastot paziblamens;
que Deus nos pot aidar que es nostre guirens."
E l filhs del rei de Fransa, qu'es de mal consentens,
Simos e l cardenals e'n Folcs mescladamens
an dig en lor secret c'an lo barreiamens 
per trastota la vila e pois lo focs ardens. 
E'n Simos se perpensa, que es mals e cozens,
que, si destrui la vila, non er sos salvamens;
que mais val sia seus totz l'aurs e totz l'argens.
E poih fo entre lor aitals emprendemens
ques umplan los valatz, e nulhs om defendens
no si posca defendre ab negus garnimens,
e trastotas las tors e ls murs e ls bastimens,
que sian derrocatz e mes en fondemens.
Aisi fo autreiatz e dig lo jutjamens,
e'n Simos de Montfort remas terra tenens
de trastotas las terras ques eran apendens
al comte de Tholosa ni als seus ben volens,
qu'el es dezeretatz ab fals prezicamens;
e l reis torna s n'en Fransa.