Mostrando las entradas para la consulta bufetada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bufetada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 13 de agosto de 2024

Palma - Pampinacio

 

Palma, s. f., lat. palma, palmier.

Cedres, palmas, cipresses.

(chap. Cedros, palmes, sipresos.)

Palma es aybre victorial.

Elephant..., si vol dormir, ad alcu aybre, majorment a la palma, si soste.

Eluc. de las propr., fol. 172, 217 et 240.

Cèdres, palmiers, cyprès.

Le palmier est arbre de victoire. 

Éléphant.., s'il veut dormir, à quelque arbre, surtout au palmier, s'appuie.

- Palme.

La palma c' aduys de Lerins. 

Ar agra guazaynat la palma per entier.

V. de S. Honorat. 

La palme qu'il apporte de Lerins. 

Maintenant il aurait gagné la palme entièrement.

CAT. ESP. PORT. IT. Palma. (chap. Palma, palmes.)

2. Palmier, Palmer, s. m., palmier. 

En la senestra man porta un ram de palmier. V. de S. Honorat.

En la main gauche il porte un rameau de palmier.

CAT. Palmer. ESP. Palmera. PORT. Palmeira. 

(chap. Palmera, palmeres. Ram de palma.)

3. Palmenc, s. m., datte, fruit du palmier. 

Palma..., sos frugz... so nomnatz palmencs. Eluc. de las propr., fol. 217. Palmier..., ses fruits... sont nommés dattes.

(chap. Dátil, datils.) 

4. Rampalm, s. m., du lat. Ramus palmae, Rameaux

C'est le nom qu'on donne au dimanche d'avant Pâques.

El dia de Pentecosten e a rampalm.

(chap. Al día de Pentecostés y lo domenge de rams.)

Bibl. du R. Albi, tit. de 1205. 

Au jour de Pentecôte et aux Rameaux.

De la festa de Ram e Palma, domenge de Rams, diumenge, dicmenge


Palma, s. f., lat. palma, paume, plat de la main.

Las espallas drechas e la palma ses vena. 

Cel que a la palma espessa e bela es savis e de bon entendemen.

Liv. de Sydrac, fol. 127. 

Les épaules droites et la paume sans veine. 

Celui qui a la paume épaisse et belle est savant et de bon entendement.

Tiran los pels, baten las palmas.

Contricio e Penas ifernals. 

Tirant les cheveux, battant les paumes.

- Empan.

A y una irla, prop de la terra, hon a 1 gen petita d'una palma e de menhs. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Il y a une île, près de la terre, où a une gent petite d'une palme et de moins. 

CAT. ESP. PORT. IT. Palma. (chap. Palma, palmes de la ma.)

2. Palm, s. m., empan, palme. 

Una candela sotil d' un palm de lonc. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Une chandelle menue d'un empan de long. 

Un palm de la gonella blanca 

Li trencha. 

El cor l' en es un palm levat.

Roman de Jaufre, fol. 27 et 56. 

Un empan de la tunique blanche il lui tranche. 

Le coeur lui en est soulevé d'un empan. 

Tan gran colp li va donar 

D' una lanssa per la peytrina

Che un palm l' en passa per l' esquina. 

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Si grand coup lui va donner d'une lance par la poitrine, qu'un empan lui en passe par l'échine.

CAT. Palm. ESP. PORT. IT. Palmo. (chap. Palm, pam, palms, pams.)

3. Palmada, s. f., paumée, coup du plat de la main.

Fan mercat,.., e feron la palmada per ferma stipulation de vot.

V. et Vert., fol. 29. 

Font marché..., et frappent la paumée pour ferme stipulation de convention.

Compra o venda non val ses palmada. 

Petit Thalamus de Montpellier, fol. 47.

Achat ou vente ne vaut sans paumée.

CAT. ESP. PORT. Palmada. IT. Palmata. 

(chap. Palmada, palmades; esplanissada, esplanissades : cop en la palma de la ma : guantada, guantades : bufetada, bufetades.)

esplanissada, cop en la má uberta, normalmén a la esquena (espala a Fondespala); alguns brutos saluden aixina.

4. Palmat, s. m., empan, palme.

L' almiran fo pus grans que Karle un palmat.

Las aurelhas grans un gran demieg palmatz.

Roman de Fierabras, v. 4788 et 4020.

L'émir fut plus grand que Charles une palme.

Les oreilles grandes un grand demi-empan.

5. Espalmar, v., espalmer, frotter de suif fondu.

Part. pas. Aissi coma gales ben oncha

Fai en la mar plus leu sa poncha

Que al quant no fo espalmada.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ainsi comme galère bien ointe fait en la mer plus lestement sa pointe qu'autre quand elle ne fut espalmée.

PORT. ESP. Espalmar. IT. Spalmare. 

(chap. Ensaginá, refregá en sagí, greix.)


Palmes, s. m., lat. palmes, sarment, branche de vigne.

Palmes, es ram de vit, las fuelhas del qual so ditas pampols.

Eluc. de las propr., fol. 217.

Sarment, c'est rameau de vigne, les feuilles duquel sont dites pampres. IT. Palmite. (chap. sarmén; les fulles se diuen pampes, pampa.)


Paloteiar, v., escarmoucher.

Can lo rei dels arlotz los vit paloteiar

Contra l'ost dels Frances e braire e cridar. 

Guillaume de Tudela.

Quand le roi des goujats les vit escarmoucher contre l'armée des Français et brailler et crier.

ESP. Palotear. (N. E. El palotiau, paloteado, es un baile típico en Aragón. No dista mucho de los juegos de niños con espadas de madera.)


Palpar, v., lat. palpare, palper, toucher, manier. 

Ni 'l savis Huc Arnaut anc no s' i vol palpar.

Izarn: Diguas me tu.

Ni le sage Hugues Arnaud oncques il n' y voulut toucher.

Las mas lo palpan mot dossamens. V. et Vert., fol. 57. 

Les mains le palpent moult doucement. 

Si non l' anava palpan. 

Guillaume de Saint-Didier: D' una dona. 

S' il ne l' allait maniant.

- Fig. Examiner, apprécier, peser.

Part. pas. Lo tot debatut e ben palpat per lo dit conseilh.

Chronique des Albigeois, col. 6.

Le tout débattu et bien examiné par ledit conseil.

- Ménager, épargner.

Menavo lo baten, que no 'l volo palpar. Roman de Fierabras, v. 3069.

Ils le menaient battant, vu qu'ils ne le veulent épargner.

- Substantiv. L'un des cinq sens.

Car auzirs e vezers, 

Odorars, saborars

Son li sen e palpars.

G. Riquier: A sel que.

Car l'entendre et le voir, le sentir, le savourer e le toucher sont les sens. CAT. ESP. PORT. Palpar. IT. Palpare. (chap. Paupá, palpá: paupo, paupes, paupe, paupem o paupam, paupéu o paupáu, paupen; paupat, paupats, paupada, paupades. Palpo, palpes, palpe, palpem o palpam, palpéu o palpáu, palpen; palpat, palpats, palpada, palpades.)

2. Palpament, s. m., lat. palpamentum, attouchement, toucher. 

Per que haia plus subtil palpament.

Ha suptil palpament. Eluc. de las propr., fol. 65 et 238.

Pour qu'il ait plus subtil attouchement. 

A subtil attouchement.

CAT. Palpament. ESP. Palpamiento. IT. Palpamento. 

(chap. Paupamén, paupamens; palpamén, palpamens.)

3. Palpatiu, adj., palpatif, propre au toucher, tactile.

Virtut del sen palpatiu.

Virtut palpativa, es potencia de qualitats palpablas.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 17. 

Vertu du sens palpatif.

Propriété tactile, c'est puissance de qualités palpables.

4. Palpable, adj., lat. palpabilem, palpable.

Virtut palpativa, es potencia de qualitats palpablas.

Eluc. de las propr., fol. 17.

Propriété tactile, c'est puissance de qualités palpables.

CAT. ESP. Palpable. PORT. Palpavel. IT. Palpabile. 

(chap. Paupable, paupables; palpable, palpables.)

5. Palpebra, s. f., lat. palpebrae, paupière.

La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

La paupière est amollie.

ANC. CAT. ESP. (pálpebra, párpado) PORT. IT. Palpebra. 

(chap. Párpado, párpados.)

6. Palpebre, s. f., lat. palpebrum, paupière.

Sobre la palpebre dels huels. 

La palpebre del huel.

Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

Sur la paupière des yeux.

Là paupière de l'oeil.

7. Palpet, s. f., paupière.

So ditz palpetz o palpelas, quar si movo si palpan continuament.

Ha pels en las palpetz.

Engrossans las palpetz.

Eluc. de las propr., fol. 38, 39 et 83.

Sont dites paupières ou palpelles, car elles se meuvent en se palpant continuellement.

A poils aux paupières.

Grossissant les paupières.

8. Palpela, s. f., paupière, palpelle. 

Tot auzel clau son uelh ab la palpela dejus.

Tota bestia ses palpelas es de frevol vista. Eluc. de las propr., fol. 39. Tout oiseau clôt son oeil avec la paupière d'en bas. 

Toute bête sans paupières est de faible vue.

9. Palpelada, s. f., mouvement des paupières, clin.

En una palpelada de uelh, si movo d'orient entro occident.

Eluc. de las propr., fol. 13.

En un clin d'oeil, se meuvent d'orient jusqu'en occident.

(chap. clucada, clucades; v. clucá; parpadeo d'ulls, en un obrí y tancá d'ulls. Cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen; clucat, clucats, clucada, clucades.)    

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista


Palpitar, v., lat. palpitare, palpiter. 

Pulmo... palpitan atyra ayre. Eluc. de las propr., fol. 51. 

Poumon... en palpitant attire l'air.

CAT. ESP. PORT. Palpitar. IT. Palpitare.

(chap. Palpitá: palpito, palpites, palpite, palpitem o palpitam, palpitéu o palpitáu, palpiten; palpitat, palpitats, palpitada, palpitades. Falte un pálpit al cor, palpits : palpitassió, palpitassions.)

2. Palpitatiu, adj., palpitatif, qui fait palpiter.

Virtut palpitativa, que es perceptiva de calor, freior e de semblans qualitatz. Eluc. de las propr., fol. 14. 

Vertu palpitative, qui est perceptive de chaleur, froid et de semblables qualités.

(chap. Palpitatiu, palpitatius, palpitativa, palpitatives.)


Palus, Palutz, s. f., lat. palus, palus, marais.

Devedam los plans e las palus.

G. Rainols: A tornar. 

Défendons les plaines et les marais. 

Ieu passarai part la palutz d' Uzerna, 

Cum pelegris, o lai per on corr Ebres.

A. Daniel: Ans qu'els cims. 

Je passerai au-delà du marais d'Uzerne, comme pélerin, ou là par où court l'Èbre

Fig. Pescam ab las ranas en la palus dels deliegs carnals.

V. et Vert., fol. 48. 

Nous pêchons avec les grenouilles dans le marais des délices charnels.

Non esguarda lai on salh, 

Per que chai del tot el palutz.

Bernard de Venzenac: Iverns.

Ne regarde pas là où il saute, c'est pourquoi il choit entièrement dans le marais.

ANC. FR. D'un noir palud estoit environnée. 

Œuvres de Du Bellay, p. 279. 

Des cannes et roseaux

Croissants autour des paludz et des eaux.

Cl. Marot, t. IV, p. 50.

ANC. ESP. IT. Palude. (chap. Terra pantanosa, albufera anegada d' aigua, aon se críen mosquits que causen lo paludisme o paludismo.)

2. Palustre, adj., lat. palustris, marécageux, de marais.

En locs palustres.

Uous d' auzels palustres so glaucs.

Eluc. de las propr., fol. 232 et 276. 

En lieux marécageux.

Oeufs d'oiseaux de marais sont glauques.

ESP. IT. Palustre. (chap. palustre, palustres; pantanós, pantanosos, pantanosa, pantanoses.)

3. Paludos, adj., lat. paludosus, marécageux.

Cum loc paludos.

Terra paludoza.

Eluc. de las propr., fol. 97 et 170. 

Comme lieu marécageux.

Terre marécageuse.

ESP. IT. Paludoso. (chap. Paludós, pantanós.)

4. Paludal, adj., marécageux, de marais.

So alcunas terrestras, autras marinas, autras paludals et autras fluvials.

Eluc. de las propr., fol. 260. 

Sont aucunes terrestres, autres marines, autres de marais et autres de fleuves. 

IT. Paludale.


Pampol, s. m,, lat. pampinus, pampre.

Pampol de la vit, en autumpne, quan es dezicat, tantost catz.

Vit..., so ditas las fuelhas pampols. Eluc. de las propr., fol. 87 et 225. Pampre de la vigne, en automne, quand il est desséché, tombe aussitôt.

Vigne..., les feuilles sont dites pampre.

CAT. Pampol. ESP. (pámpano) PORT. IT. Pampano. 

(chap. Pampa, pampes.)

2. Pampinar, v., lat. pampinare, épamprer, effeuiller la vigne, ébourgeonner.

Part. pas. Vit... vol estre pampinada, so es a dire de pampol et fuelhas denudada. Eluc. de las propr., fol. 225. 

Vigne... veut être épamprée, c'est-à-dire de pampre et feuilles dépouillée.

(chap. Despampá, desullá, desbordá o esbordá.)

3. Pampinacio, s. f., lat. pampinatio, épamprage, action d' épamprer la vigne, ébourgeonnement.

Quan pampinacio es necessaria. Eluc. de las propr., fol. 225. 

Quand épamprage est nécessaire.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 5. De lo que va fé Pedro Saputo pera librás dels alguasils.

Capítul V.

De lo que va fé Pedro Saputo pera librás dels alguasils.

¡Oh libertat pressiosa

no comparada al or

ni al be mes gran de la espassiosa terra!

¡Mes rica y mes gochosa

que lo pressiat tresor

que lo mar del Sur entre nácar amague!

En armes, sang y guerra

en les vides y, fama

conquistades al món;

pas dolsa, amor fondo.

Que lo mal apartes y al teu be mos crides:

a tú sola fa lo niu,

or, tessoro, pas, be, gloria y vida.


No volíe Pedro Saputo perdre este or, este tessoro, esta pas, este be, esta gloria y esta vida que tan alabe aquí lo poeta, y que en un sol nom sempre dols y amat diem libertat. No la volíe pedre, y ya estáe sense ella, perque la verdadera libertat está tan al espíritu com al cos, y ell teníe lo espíritu a les presons de la po, tan oprimit, que a cap puesto se sossegabe o acotolabe, com si en una corda elástica desde Huesca li hagueren lligat l'alma, y encara que probáe de trencá la llassa no li ere possible. No ere libre, perque en la temó de la justissia, li pareixíen tots los homens los seus ministres, no teníe pau ni descansáe, ni osáe mirá a consevol que passáe al seu costat. Com van di alguns filóssofos antics, lo home sabut y just encara a la esclavitut no dixará de sé libre, pero es innegable que a la libertat del cos no está essensialmén la del ánim, y que cuan éste no ne té, tamé li falte an aquell perque no se assegure. Aixina que patix lo home moltes esclavituts, o esclavitut de moltes maneres, que se poden reduí a una sola explicassió general, dién que es causa de esclavitut tot lo que oprimix o inquiete l'ánim. Sol pot sé verdadera y constanmén libre lo home just y animós, lo home de be y sereno, lo home de consiensia clara y pura que no té temó de res, sobre tot si se contente en la seua sort.

Aon anáe Pedro Saputo portáe les presons de la temó, com se ha dit; y probán de escapá de elles va doná en un pensamén diabólic y temerari que sol an ell se li haguere pogut ocurrí y que sol ell haguere pugut eixissen en lo servell sano.

Estáe, pos, a la capella de la iglesia regirán lo seu proyecte y preveén los casos y dificultats que aon fore pugueren eixecás; y passa a passa y sense ell moures va aná vinín lo día. Se van obrí les portes, va entrá la gen, y cuan li va pareixe va eixí al carré y va aná a les botigues o tendes y va comprá tela, fil, seda; se va emportá un pa y unes salchiches, y fet un fardellet de tot sen va aná de la siudat riu amún. Va arribá a un puesto retirat y amagat; va plantá los seus reals y se va ficá a tallá y después a cusí un vestit de dona tan ben parit, que cuan sel va ficá, ell mateix se vée com una dona real y com si tal haguere naixcut. Se va arreglá tamé lo pel, lo teníe negre y llarg; y adressat, atildat y pulit va quedá convertit en la sagala mes denguera de tota la terra, tan satisfet y alegre que va dudá si tornaríe a portá lo traje y pensamens de home. Se va minchá enseguida lo pa y les salchiches, ere ya hora perque lo sol caíe ya a amagás a la serra dels Monegros, va beure del riu, va torná a mirá y esperá una mica, va fé dos o tres zalameríes de donsella requebrada, va tirá pelets al aire, y despullanse y arrepetán a un mocadó lo traje de dona va aná a passá la nit aon lo guiaren los peus y la bona ventura.

Com va vore al eixí del barrang una aldea, empinada als primés montes, se va adressá cap allá reposán a la primera casa que va trobá uberta. Va sopá be y se va fartá, va pagá be a la casera, que ere una pobre mare de cuatre fills y sense home perque traballáe a un atre poble, va dormí a una cadiera o escaño en una manta a la cuina (com a casa Rano), y al arribá lo nou día se va despedí de aquella humilde fonda y sen va aná del poble dién: mameula, alguasils. Y dit aixó se va allargá com lo ven, no l'haguere acassat ni en la vista lo mes rápit andarín del món.

¿Aón arribaríe si no paráe?, y aixó que no anáe per camins, sino sempre al dret y per dresseres, y no tot ere pla y recte. Va pará a minjá a un poble, y a passá lo tems a un bosque, después a un collet, después a un riu aon se va vestí de dona y va esgarrá y escampá lo vestit de home; y al tardet se va trobá prop de una poblassió granada, va apareixe un edifissi gran y distinguit que per algunes siñals va sabé que ere un convén de monges. 

¡Aixó es lo que buscaba, va di; aquí se vorá lo meu ingenio; aquí tota la versucia y tacañería que me va doná mon pare y la pupila de Almudévar! Ahí es aon yo hay de entrá, perque així u ordenen la nessessidat y la temó que aquí són una sola persona.

¿Quína vida deuen portá estes dones que fugen del món sense sabé per qué? Ahí viuen tancades miranse y girán sobre elles mateixes com aigua divina de la seua corrén, com peix a la sistella, com serp tapada al seu cau. Ahí viuen soles, dones soles, dones sempre y sol dones entretingudes resán latinajos que així los entenen com yo sé si fray Toribio lo del códul va quedá viu o mort a la capella. Pos ahí se ha de penetrá, y va entrá Pedro Saputo, y ahí hay de viure lo que puga, a la moda de les dones hasta que traga de tino a micha dotsena de elles, o yo lo perga y tinga que eixí fugín y torná an este món que ara yo vach a dixá sense despedím ni dili: mira que tramonto.

Dites estes paraules se va fé un gran estrep al vestit, se va descomposá una mica lo tocat y los pels, se va fotre dos o tres esgarraps a la cara y una bona bufetada a una galta, se va enfangá una mica les calses y se va afeá entre atres desmans; representán una sagala escapada per milagre de les mans de uns insolens y gossos arrieros que van volé violala. Va traure lo coló de tristesa y compunsió, se va bañá y refregá los ulls en saliva y una poca de terra, y aixina va arribá a la porta y va tocá la campaneta; va contestá una veu gangosa en lo Ave María de costum, y ell donán grans suspiros y sense di paraula va arrencá a plorá com desahoganse o desfoganse de un gran pes que li inundabe lo pit y lo aufegabe. Al remat va pugué parlá, y a les sen preguntes que li va fé la gangosa mare, va pugué di que ere una sagala que arribáe morta de temó per culpa de uns homens dels que s'habíe librat grassies a Deu per dos vegades aquell día anán al poble de una tía pobre y dolenta pera cuidala, aon la portáe un tío, germá de son pare a qui uns lladres van lligá de peus y mans. ¡Mare de Deu lo que va inventá y va di allí de repén pera que per caridat y hasta sabé de son tío y avisá a un germá teixidó que teníe a la terra baixa la admitigueren al convén! ¡Lo que va suspirá y plorá y fingí y di mentires de punta, de pla, a estall y del revés en un momén! La moja va aná a avisá a la priora, a la que va escomensá a referili, sempre ploriqueján, les mateixes y atres sen (100) patrañes, y plorán y desatinán de modo que fée compassió, y en calidat de criada per alguns díes, si atra cosa no se repensáe, la va admití al final y li van obrí la porta.

jueves, 25 de julio de 2024

1. 7. De com Pedro Saputo va adependre la música.

Capítul VII.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

¡Aik!, dirá aquí algún lectó; brumín anem puján. Primé sastre, que es lo mes pla que ña a la artesanía, vinín a formá lo llas y comunicassió entre los ofissis masculins y los femenins, com lo formen entre lo regne animal y lo vegetal los zoófitos o animals - plantes. Después cardadó o pelaire, que es algo mes; después fusté, que es mol mes; y no contem en lo dibuix, que perteneix ya al orden superió de les arts, be que sense exclusió de sexo com estes atres, lo anem ara a adorná en lo de la música, art baixat del sel y amor del cor humano. ¿Aón anirem a pará? ¡aixó me se pregunte! ¿Y pera qué hauríe ressibit lo nostre chiquet filóssofo tantes y tals dotes del creadó, y lo don soberano y raríssim de sabé empleales? Pos aquí vorás lo que ell fa y yo vach escribín en no menos admirassió que tú, lectó o lectora, sigues qui sigues.
Va adependre lo dibuix, com has vist; ara adependrá música; y encara vorás atres maravilles. Per algo lo van nombrá Saputo. Si haguere sigut com yo o com tú, y perdona la meua franquesa, res de aixó se escriuríe, perque res haguere passat. Anem a la historia.


Ñabíe a Almudévar un eclesiástic, organista de la parroquia, cridat per mote Vivangüés, y lo seu nom verdadé ni se sap ni lo nessessitem; este mossen se emportáe algunes vegades al chiquet Pedro a casa seua pera donali alguna golosina. Ere un home que en cuan a músic tocáe mijanamen be lo órgano, lo clave y lo salterio; y en cuan a gramátic auloráe una miqueta lo latín del breviari; pero lo que es de la missa habíe preguntat tantes vegades lo que significáe lo canon y demés latins, que fora dels introitos, les orassions, les epístoles, y los evangelios ñabíe poques coses que no entenguere, y encara aixina a vegades se barruntáe lo seu sentit. Per lo demés teníe bon cor, ere tan candorós com un chiquet, y se creíe lo mes hábil del capítul, que ere numerós, exeptuán al siñó mossen, que diuen ere llissensiat per Huesca, y a qui per aixó respetabe ell com mes sabut. A tots los demés los passáe per deball de la cama. Y ña qui diu que si errabe lo tiro ere de poc tros.

Lo cridáen en lo apodo que hay dit, perque cuan se fotíe entre esquena y pit algún gotet de bon vi, que ere en frecuensia, entre les llágrimes que li apuntaben de la fortalesa del vi y la veu mich cobrada del bon trago, díe respirán: ¡viva Angüés!, y acababe de respirá. Li van preguntá al prinsipi, y después de moltes vegades per gust qué significabe alló; y contabe esta grassiosa, disparatada y original historia: "Es sabut, siñós, que entre los pobles de Angüés, Casbas, y Ybieca va ñabé antigamén uns atres dos que se díen Bascués, y Foces, y los seus habitans eren los mes grans afissionats a la mamera del món, y los seus termes la milló viña de Aragó, y potsé de España si me apetix diu. Estos dos pobles van morí: vull di, que sigue per guerra, per epidemia, o per un atra caussa, se van quedá sense habitans, habén mort hasta los sacristans y los mossens Foces va morí uns díes abans y Bascués va aguantá uns díes mes. Pero cuan los dos pobles van vore que s´acabáen sense remey, van fé testamén y van dixá lo seu bon gust als pobles de Angüés, Casbas y Ponzano, dos terseres parts al primé y una repartida entre los atres dos. Aixina que lo poble de Angüés té mes saque ell sol en materia de vins, que Casbas y Ponzano juns. Per aixó yo cuan me bec un gotet de bon vi, si la tassa es gran y lo vi bo, que lo trascolo sempre de una atacada, penso en aquell poble y dic ¡viva Angüés! Que es com si diguera: viva lo gust de Angüés, que es lo que ara trobo yo an este gotet que acabo de trascolam. O de atre modo: botovadéu, que este vi es tan bo com lo milló que proben los hereus de Bascués y Foces. pera abreviá u dic tot an ixa exclamassió tan significativa. Y si no diguera aixó, me pareixeríe que lo vi per bo que fore no me faríe profit.» Y preguntán als que escoltáen, ¿qué tos pareix, siñós?, brotabe delissia del cor y se esponjáe de gloria.

Este home, pos, tan sensill y tan beneít, se va emportá un día a casa seua al chiquet Pedro Saputo pera donali unes avellanetes que li habíen portat: y com lo chiquet va vore ubert lo clave li va rogá que tocare algo. Pot sé que no fore clave, sino un atre instrumén de tecles: poc importe. Li va vindre en gana, y va tocá una pessa tan alegre y espolejadora que Pedro no podíe tartí (estás quieto), meneján tot lo cos y dién: ¡va, va! Va pará lo músic, y va preguntá qué ere alló, y li va contestá lo capellá: 

- Aixó es una cosa nova; fa poc tems que la han ficat en solfa los compositós; y es tan fecunda a caprichos, que sense eixissen del tema pot un tocá tres díes seguits y tot sirá sempre lo mateix pero tot diferén. Es un ball al que li diuen lo Gitano.

- Sol per sabé aixó, va di Pedro, adependría de solfa de bona gana. 

- ¡Ay, chiquet, chiquet!, va contestá lo capellá; no saps lo que dius. ¡Adependre la solfa!

- ¿Pos qué, va rechistá lo chiquet, tan difíssil es? 

- Mol, mol, moltíssim y mes que moltíssim, li va contestá lo mossen en los ulls tancats: ¿vols que te u diga? Mira: una vegada los dimonis estáen de tertulia al palau de Lucifer, tot lo edifissi es de flames de sofre, dispután sobre la solfa y la gramática y defenén uns que ere mes difíssil la una y los atres que l´atra, u van volé probá dos diablets joves mol presumidets, y van eixí al món, ficanse, lo un a infantillo a casa de un mestre de capella, y l’atre a estudián a una escola de gramática. Van passá tres mesos, y lo músic va preguntá al gramátic de qué anáe, y va contestá que de fum y tiniebles; pos yo, va di l’atre, ni fum vech perque no vech res. Allí me fan una manopla que als nugos dels dits té escrits los noms de la solfa, que pareixen agarrats de alguns de natres; y puján y baixán y corrén les juntes dels dits; y después en la mateixa obra a un papé que no diu res, me van ya jorobán y rematán la passiensia. Perque a cada marro de la veu cau una bufetada, y plora si vols plorá y plorán o rién canta lo día sansé perque eixe es lo teu ofissi. 

- Yo, va di lo gramátic, si no fore per la rechifla que mos faríen los compañs de allá baix, ya haguera enviat a cascala lo estudi y al foc en los llibres y les seues musses y mussos, que així los enteng com tú eres lo fill de Deu mes vullgut. Pero continuém algún tems mes si te pareix, perque tan pronte seríe mengua dixáu. En efecte, van seguí durán sis mesos mes, al cap dels cuals se van torná a ajuntá; y lo músic va di que encara que los compañs lo soflamaren eternamén, estáe determinat a abandoná la empresa y torná al infern. 

- ¿Sí?, va contestá lo gramátic; pos no ten anirás sol, que tamé vull acompañat; y aixina van quedá la solfa y la gramática pera patimén dels fills dels homens. Y sense mes deliberassió van tancá los ulls al sol, van fotre un percut y se van aviá de cap als inferns. Conque mira tú, fill meu, Pedro, si te empeñes en adependre solfa, cuan los diables sen dimonis no ne van pugué eixí.

Pedro Saputo sentíe al capellá contá un cas tan estupendo; li va preguntá al clérigo si ell habíe adeprés la solfa. Va contestá que sí: 

- ¿No veus que soc organista? Dotse añs entre infante y capillero vach está a la catedral de Huesca, y sempre estudián solfa. 

- Pero al fin y a la postre vostra mersé la va adependre, y en menos añs, perque diu que va sé capillero y entonses ya la sabíe. 

- Sí, va contestá mossen Fallata. 

- ¿Y la gramática?, va preguntá lo chiquet. 

- Tamé, va contestá lo bon home, sabén que mentíe: ¿no veus que soc mossen? 

- Pos en eixe cas, va di lo chiquet Pedro, vostra mersé té mes ingenio y es mes sabut que dos diables juns. Sen va enriure lo capellá, no sense ficás una mica colorat de vergoña, perque li va pareixe que ñabíe algo de ironía o malissia a la charrada del chiquet. Éste va volé vore la manopla o má de la solfa, y va vore que los noms que ñabíe als nugos (va sé menesté que los u enseñare lo músic) ere:

A - la - mi - re, B - fa - b - mi, C - sol - fa - ut, D - La - sol - re, Y - la - mi, F - fa - ut, G - sol - re - Ut. 

- Be teníe raó, que pareixen noms de dimonis, va di Pedro, perque de alguns de ells a Belcebub no ña molta distansia. Pero, ¿pera qué se adeprén aixó a la má? ¿Ha de escriures la solfa a la má o cantá miranla? An estes preguntes no va sabé respondre lo del ingenio y agudesa de dos diables, y se va acabá la plática per falta de paraules, o de suc an elles, que es lo mateix; y lo chiquet Pedro, que no podíe tindre la atensió distreta un momén, li va di adiós y va agarrá la escala.

Al eixí al carré va sentí lo violín a dal. Se va pará; lo capellá se divertíe en lo diapassón per tots los seus puns (be que aixó vol di diapassón), ya per terseres, quintes; ya al tono mes alt, ya al mes baix: va ferí lo oít de Pedro; escolte, persibix, sen y admitix aquella ley y verdat primordial de la música, aquella verdat general, aquella proposta elemental de puns o sonidos; y torne a pujá y rogue al capellá que li enseño alló al instrumén.

- No, va di lo músic; al violín no pot sé ni a datre instrumén; primé u has de adependre en la boca y a la solfa, y pera naixó s´ha de fe aná la má o manopla.

- No, siñó, va replicá lo chiquet; ya no vull adependreu en la boca, sino en lo violín, perque així u adependré de una vegada. Sobre tot, lo que es la manopla, ni vórela. aixó es lo que yo vull y no atra cosa; y no men vach de la vostra casa hasta que no me la haigáu amostrat, encara que me costo una semana. Lo capellá sen enríe y li fée compassió vore lo error del sagal que sense la má y alguns mesos y hasta añs de solfeo volíe escomensá a tocá instrumens; impossible tan gran per an ell com que dixare de sé verdat lo que habíe lligit aquell día al evangelio de la missa, siguere lo que siguere, ya que no u habíe entés. Pero se les teníe en un atre mes fort; va apretá tan lo chiquet, que va tindre que enseñali a ficá los dits a les cordes y feriles en lo arco, fen gruñí lo diapassón durán un hora. Va torná per la tarde y va está hasta la nit fotenli al diapassón y a les terseres y quintes. Y lo mateix va fé dos díes seguits; y preguntán al capellá lo que li pareixíe essensial y habén entés lo que va creure que ere prou per entonses se va emportá lo instrumén a casa.

Tancáe les finestres del seu cuarto pera que no ixquere lo eco; y passada una semana en que cada día empleabe de sis a set hores ensayán en lo instrumén, dibuixán algún rato pera descansá, va aná a casa del organista y va tocá per llissó bastán be y mol afinat, tot lo que lo vulgo solíe cantá an aquell tems. Y va di lo clérigo admirat:

- Sense duda, Perico, dins de tú portes de familiá algún demoni mes templat que los dos que van eixí a estudiá la solfa y la gramática y les van aburrí.

- Dieume, va di Pedro Saputo, qué signifiquen ixos puns en cogues y creus que teniu an ixos cuaderns y a lo que diéu solfa y música. La hi va explicá lo home. Ell va pendre apuns per escrit de lo mes importán, va demaná que en lo violín li donare una llissó práctica, y entés lo que ere se va emportá un cuadern de primeres lecsions y va passá uns atres vuit díes estudián y fotenli al instrumén. Va demaná noves explicassions, va passá hasta vintissing o trenta díes ensayán en gran aplicassió y cuidado, y después va pendre dos mesos lo violín prometín tornál y entregál al mestre. Y va cumplí la seua paraula, dién lo bo del capellá al vórel tocá:

- Me desengaño; cuatre añs si no van sé sing me va costá a mí aixó y coste a tots; no vorem mes que milagres: se van ficá a tocá los dos una sonata, lo un en lo violín y l’atre en lo clave o lo que fore, y no ñabíe mes que sentí.

Va continuá Pedro estudián mes y mes la solfa y lo seu instrumén, y al cap de alguns mesos li va di lo organista: 

- Eres, Pedro, lo milló arco de la terra, perque lo tens mol fi, alt, sonoro, valén, expresiu y firme. Pots aná a tocá a la mateixa capella de Toledo.

Lo capellá, ademés, tocae, encara que poc y mal, la vihuela y la flauta, y va volé Pedro que li enseñare tamé estos instrumens. 

- Fill, li va contestá; lo que es enseñat no me atrevixco, perque ne sé mol poc. Pero mira, la prima de la vihuela solta o al aire es mi mayor a la clave de G - sol - re - ut; busca los demés puns, armoníes y postures y los tonos, que ya u trobarás; y lo pun mes baix de la flauta es re per la mateixa clave. Y encara que veus que sol té sis foradets y lo que tape la clau que es re sostenido, pero donán sert espíritu al alé o bufera per als aguts y graves, y tapán éste o aquell, o dos o mes, a un tems, se fan dos octaves, y hasta dos y micha lo que ne sap. Ves en Deu y fesme vore un atre milagre.

Sen va aná lo sagal en los instrumens; y als quinse díes van avisá al mossen, al justissia, a la padrina, y a la seua chiqueta mes gran y algunes atres persones del poble (may al hidalgo de la cantonada), y los dos musics van doná un consert que los va pareixe an aquella gen la capella del Vaticano, o per lo menos la de la Catedral de Huesca, que ere la que tots habíen sentit. Lo mossen, ple de goch, va rogá al organista que li dixare los instrumens al chiquet Pedro hasta que ell faiguere portá los millós que se trobaren. En efecte, va escriure a Barcelona (Barchinona, Barcino antigamén) y Saragossa, y ne van vindre dos de cada clase, mol bons. pera entrenáls va ñabé un atra reunió mes numerosa a casa de la padrina, aon se va doná un atre consert; y ella, que ere espléndida y volíe entrañablemén a son fillol, se va lluí mol agassaján als convidats en un gran refresco. Van tocá después entre atres coses lo canari, ball que entonses se usabe mol; y lo gitano, que escomensáe a fes aná; estos balls, de variedat en variedat y de nom a nom, han vingut a sé y dis al nostre tems, lo primé la jota y lo segundo o segón, lo fandango.

Passada la velada y al despedís, pera sorprendrels en mes efecte, va traure la padrina ficats a una taula dos bustos minuts y blangs representán les dos mateixes persones dels retratos que va fé primé en la llapissera; y va di: 

- Aixó ha fet lo meu fillol Pedro. Eren mol pareguts, viuríen, parlaríen, si hagueren tingut ulls y colós. Tot va sé pasmos, tot enhorabones a la mare de Pedro, que no fée mes que plorá, y la padrina lo mateix y lo mossen y atres persones. ¿En qué parará este chiquet?, díen. Y plens de assombro sen van aná beneín a Deu y dessichán viure pera vore al home que aquelles mostres anunsiaben y prometíen. Y sert que tantes habilidats juntes en un chiquet de tretse añs, y de aquell modo adepreses, be mereixíen aquella admirassió y aquells extrems; sobre tot a qui pensare que ere fill de una pupila infelís, y naixcut sol y sense protecsió a la llum del món.

Los retratos o bustos eren de alchés, y ell los habíe donat un simple bañet de cals en aigua de cola perque encara no sabíe fé lo que diuen estuco.

miércoles, 10 de abril de 2024

Lexique roman; Horror, Orror - Hume

 

Horror, Orror, s. f., lat. horror, horreur, effroi.

Gran horror deuria hom aver de solamens l' auzir.

V. et Vert., fol. 26.

Grande horreur on devrait avoir seulement de l'entendre. 

Orror d'esperansa es lo maier pechaz que sia. Trad. de Bède, fol. 58.

Horreur d'espérance est le plus grand péché qui soit. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Horror. IT. Orrore.

2. Horrible, Orrible, adj., lat. horribilem, horrible, affreux. 

Horrible redressament de pels. Eluc. de las propr., fol. 90. 

Horrible redressement de poils.

Enfern orrible e puden.

(chap. Infern horrible y pudén.)

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Enfer horrible et puant.

Peccat mortal et orrible. V. et Vert., fol. 16.

Péché mortel et horrible.

CAT. ESP. (chap.) Horrible. PORT. Horrivel. IT. Orribile.

3. Horriblamen, Orriblament, adv., horriblement, épouvantablement.  Jura horriblamens de Dieu et dels sieus sans. 

Mot orriblament punis Dieus peccat de claustra.

V. et Vert., fol. 2 et 99.

Jure horriblement de Dieu et des siens saints.

Dieu punit moult épouvantablement le péché de cloître.

CAT. Horriblement. ESP. Horriblemente. PORT. Horrivelmente. 

IT. Orribilmente. (chap. Horriblemen)

4. Aborrir, Aorrir, v., lat. abhorrere, abhorrer, détester.

Que negus pueis no l' aorris. Brev. d'amor, fol. 171. 

Vu que nul depuis ne l' abhorre.

- Effrayé.

Selh que vertatz aborris 

Ni ab dreitura s'irais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Celui que vérité effraye et qui avec la droiture s'irrite.

ANC. FR. Détestoient e abhorrissoient encore néantmoins ce nom de roi. Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

CAT. Aborrir. ESP. PORT. Aborrecer. IT. Aborrire. (chap. Aburrí: yo aburrixco o aburrixgo, aburrixes, aburrix, aburrim, aburriu, aburrixen; aburrit, aburrits, aburrida, aburrides. Té diferens significats: no soportá; no sabé qué fé en lo tems, cansá, cansás, aixó aburrix a les ovelles.)

5. Horripilacio, s. f., lat. horripilatio, horripilation, frisson.

Horripilacio es horrible redressament de pels.

Ab horripilacio, so es a dire ab yrissament. 

Eluc. de las propr., fol. 90 et 91.

Horripilation c'est horrible redressement de poils.

Avec horripilation, c'est-à-dire avec hérissement. 

ESP. Horripilación. PORT. Horripilação. (chap. Horripilassió, horripilassions; v. horripilá, horripilás, paregut a estorrufásesturrufás lo pel per temó o po; horripilán, horripilans : que fa po o temó.)

6. Orretat, Orrezetat, s. f., souillure, saleté, infamie.

Si que l' ayga dels lavamens...

Plena de grans orrezetatz

Li gitavo per mieg son cap.

V. de S. Alexis.

De telle sorte que l'eau des ablutions... pleine de grandes saletés ils lui jetaient au milieu de sa tête.

Ab lur orretatz, 

En fan per totz sens 

Lurs drutz conoyssens.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Avec leurs infamies, elles en font en tous sens leurs amants connaissants.

(chap. Gorrinada, brutissia, impuresa, merda.) 

7. Orezansa, s. f., souillure, impureté.

Nostra amonestansa non es d' error ni de orezansa, ni en bauzia.

Trad. de la Ire Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens. 

Notre avertissement n'est d'erreur ni d'impureté, ni en tromperie.

8. Orres, adj., lat. horridus, horrible, impur, laid, dégoûtant, sale, souillé.

Hom ergolios es orres davant Deu. Trad. de Bède, fol. 36.

Homme orgueilleux est horrible devant Dieu.

Sa boca plena d' orre crai.

P. Vidal: Pus ubert ai. 

Sa bouche pleine de dégoûtant crachat. 

Cals es son commensamens, sinon fort vil et orreza semenssa?

V. et Vert., fol. 90. 

Quel est son commencement, sinon fort vile et impure semence ?

Fig. Son bel per la cara et orres de peccatz. 

P. Cardinal: Un estribot. 

Sont beaux par le visage et horribles de péché.

Cant los clergues e los prelatz de sancta Glieya sont tacatz e orres per luxuria.

Pueys que las paraulas son orrezas e vilanas e ribaudas.

V. et Vert., fol. 97 et 85.

Quand les clercs et les prélats de sainte Église sont tachés et souillés par la luxure.

Puisque les paroles sont impures et vilaines et ignobles.

9. Orre mal, s. m., mal-caduc, haut-mal, épilepsie.

Demanda per que cazo las gens del orre mal. Liv. de Sydrac, fol. 75.

Demande pourquoi les gens tombent du haut-mal.

10. Orrain, adj., impur, sale.

Obs t'es eschivar la via orraina. Trad. de Bède, fol. 5. 

T'est besoin d'esquiver la voie impure.

11. Horrejar, Orrezar, v., souiller, salir, pervertir.

Fig. Nuls preire no deuria

Ab sa putan orrejar aquel ser 

Que landeman deia 'l cors Dieu tener. 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Nul prêtre ne devrait souiller avec sa concubine ce soir où le lendemain il doive tenir le corps de Dieu.

Fay sacrilegi que horreza lo S. sagramen de matremoni.

Folhas companhas aunisson et orrezon soven los efans.

V. et Vert., foi. 18 et 91. 

Fait sacrilége, vu qu'il souille le saint sacrement de mariage.

Folles compagnies avilissent et souillent souvent les enfants.

Lo fermamen de son coratge orrezet per amonestatio del serp.

Declaramens de motas demandas. 

Souilla la fermeté de son coeur par l'exhortation du serpent.

Meils es que hom s' arda que ss' orreje de luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.

Il est mieux qu'on se brûle que si on se souille de luxure.

Part. pas. S' uns d' els ab femna jatz, 

Lendeman, tot orrejatz, 

Tenra 'l cors nostre Seignor. 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Si un d'eux couche avec femme, le lendemain, tout souillé, il tiendra le corps de notre Seigneur.

Non orezada e non marcezibla.

Trad. de la Ire Épître de S. Pierre. 

Non souillée et non flétrissable.

Cuan cobro, en son demá


Hoste, Oste, Osde, s. m., lat. hospitem, hôte, celui qui reçoit. 

Uns nobles homs del luec lo recep volontier;

L' ostes avia un filh.

V. de S. Honorat. 

Un noble homme du lieu le reçut volontiers; l'hôte avait un fils.

Siatz lur bos osdes.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Soyez-leur bon hôte.

Fig. Pietatz

A d' hoste sofrachura.

P. Cardinal: Tals cuia. 

Piété a privation d'hôte.

- Celui qui est reçu.

Avia li revelat c' uns ostes li venria. V. de S. Honorat. 

Lui avait révélé qu'un hôte lui viendrait. 

Car anc, per ma fe, non aigui

Osde que tant m' abelis.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Car oncques, par ma foi, je n'eus hôte qui tant me convint.

- Hôtelier, cabaretier, aubergiste.

Mout se fez grazir... als hostes et als taverniers. V. de G. Figueiras. 

Moult se fit agréer... des aubergistes et des taverniers.

Bailet dos deniers al oste. Brev. d'amor, fol. 134.

Donna deux deniers à l'hôtelier.

CAT. Hoste. ESP. Huésped. PORT. Hospede. IT. Oste. (chap. Invitat, invitats, invitada, invitades; convidat, convidats, convidada, convidades; huésped, huespeds; igual val per al que invite o convite o ressibix com per al que es invitat, convidat o ressibit; tamé per al possadéalberguistaamo de una fonda.)

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

2. Hosta, Osta, s. f., lat. hospita, hôtesse.

M' avenc l' autr' er a combatre

Ab m' osta tota una nuich.

Guillaume de la Tour: Una doas.

M' advint l'autre jour de combattre avec mon hôtesse toute une nuit.

Gualbortz, filha de l' osta. V. de S. Honorat. 

Gualbort, fille de l'hôtesse.

CAT. Hostessa. ESP. Huéspeda. PORT. Hospeda. IT. Ostessa. (chap. Invitada, convidada, invitades, convidades; ama de la fonda; possadera, possaderes.)

3. Hostalier, Ostalier, s. m., hôte, hôtelier, aubergiste.

En ostal truep irat ostalier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

En hôtel que je trouve triste hôtelier. 

Hostalier voluntieiramen

Traisson.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Les hôteliers volontairement trahissent.

(chap. Los hostalés voluntariamen traissionen.)

Fig. Mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mon coeur, qui est là votre hôte.

ANC. FR.

L' hostelier Jupiter qu'offendre il a osé. 

R. Garnier, La Troade, act. IV, sc. 2.

CAT. Hostaler. ANC. ESP. Hostalero (MOD. Hotelero, alberguista. Chap. Hostalé, possadé, alberguista, amo del hotel.)

4. Ostaleira, s. f., hôtesse, hôtelière.

Vengui l' autre dia,

De plueia tot mullatz,

En poder d' ostaleiras 

Qu' ieu no conoissia.

(chap. Vach vindre l'atre día tot bañat perque plovíe, en poder de hostaleres que yo no coneixía.) 

G. Riquier: A sant Pol.

Je vins l'autre jour, de pluie tout mouillé, au pouvoir d' hôtelières que je ne connaissais pas.

5. Ostalaria, s. f., hôtellerie, auberge.

On agues ostalaria.

Tenc via 

Dreg ad un' ostalaria.

Brev. d'amor, fol. 68 et 134.

Où il y eût hôtellerie. 

Tint voie directement vers une hôtellerie. 

ANC. CAT. Hostaleria. ESP. Hostería (albergue, hotel). IT. Osteria. 

(chap. Hotel, hostal, albergue, fonda, possada; per ejemple la antiga possada de Roda, Fonda Cinta Roda Gil, a Beseit.)

6. Hostal, Ostal, Ostau, s. m., hôtel, maison, logis, demeure. 

Si col paubres que jay el ric ostal, (N. E. Hostalric)

P. Vidal: Si col. 

Ainsi comme le pauvre qui gît dans le riche hôtel.

Joglar que non demora gayre en son ostal, car non troba peior ostal del sieu. V. et Vert., fol. 68.

Jongleur qui ne demeure guère en son logis, car il ne trouve pire logis que le sien.

E 'lh done l' ostal desiron, 

On so 'ls apostol pres de se.

J. Estève: Planhen ploran. 

Et lui donne la demeure désirable, où sont les apôtres près de lui. 

Fig. S' amor natural,

Que dins mon cor a pres ostal. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Son amour naturel, qui dans mon coeur a pris demeure.

- Famille.

Joseph del ostal de Davi. Brev. d'amor, fol. 82. 

Joseph de la maison de David.

Loc. Ges de disnar no for' oimais matis 

Qui agues fort bon ostau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Point ne serait jamais matin pour dîner qui aurait fort bon hôtel.

Gent aculhir e servir de bon aire... 

E gran ostal paguat e gen tengut. 

Bertrand de Born: Mon chan finisc. 

Bien accueillir et servir de bonne manière... et grand hôtel payé et bien tenu.

Cascun cap d'hostal pagara, per cascun an, al dit legat.

Hist. des Albigeois. Cat. hist. des comtes de Tolose, p. 262. 

Chaque chef de maison paiera, pour chaque année, audit légat.

ANC. FR. La dame les fist à s' ostel séjorner. 

Roman de Rou, v. 1958. 

ANC. CAT. ESP. (chap.) Hostal. IT. Ostello.

7. Hostalet, s. m. dim., petit hôtel, hôtelet, maisonnette.

Ver diminitiu son: Hostals, hostaletz. Leys d'amors, fol. 69.

(chap. Vers (verdadés) diminutius són: Hostal, hostalet.)

Vrais diminutifs sont: Hôtel, hôtelet.

8. Ostalar, v., loger, héberger.

Deu hom aver maior cura

E d' aculhir e d' ostalar.

Brev. d'amor, fol. 68.

On doit avoir plus grand soin et d'accueillir et d' héberger.

ANC. FR. Quant saint Pieres le vit venir,

Se li corut la porte ouvrir,

Richement le fist osteler.

Fables et cont. anc., t. III, p. 295. 

Qui en la Vierge s' ostela. Roman de la Rose, v. 19339. 

Sor la rive d' Andele une noit s' ostelerent. Roman de Rou, v. 3914. 

En ort leu m' orent ostelé. Roman du Renart, t. II, p. 177. 

Diex en paradis l' ostela. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 409.

(chap. Hospedá, hospedás: yo m' hospedo, hospedes, hospede, hospedem u hospedam, hospedéu u hospedáu, hospeden; hospedat, hospedats, hospedada, hospedades.)  

9. Ostatjar, v., loger, établir.

Er grans tortz de me cui l' afans es, 

Si pert mon joy, et autre s' i ostatje. 

G. Faidit: Pel messatgier. 

Sera grand tort pour moi à qui est la peine, si je perds ma joie, et qu'un autre s'y établisse. 

ANC. FR. Que cil que il ostagera

Moult mielx de li le conoistra... 

Bien sai, se me conissiez, 

Que meintenant m' ostagissiez. 

Roman du Renart, t. III, p. 156.

10. Ostage, s. m., demeure.

Tenc son ostage en Jerusalem. Hist. abr. de la Bibl., fol. 43.

Tint sa demeure en Jérusalem.

11. Hospital, Ospital, Espital, s. m., lat. hospitalis, hôpital.

A gleisas et a hospitals. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

(chap. A iglesies y a hospitals.)

A églises et à hôpitaux.

Mes se en lo ospital per servir los malautes. V. et Vert., fol. 78. 

Se mit en l'hôpital pour servir les malades. 

Espital y feron per ver,

On albergavan cascun ser

Los paures e 'ls orfes enfanz.

V. de S. Honorat. 

Hôpital y firent véritablement, où ils hébergeaient chaque soir les pauvres et les enfants orphelins.

- Ordre religieux.

Be us tenc per sobre plus leyal 

Que no son silh del Espital.

T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx ab gran. 

Bien je vous tiens pour beaucoup plus loyal que ne sont ceux de l' Hôpital. 

Cavallairia, 

Hospitals ni Maizos,

Ordes que sia, 

No m' es plazens ni bos.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu. 

Chevalerie, Hôpital ni Maison, ordre qui soit, ne m'est agréable ni bon.

ANC. CAT. Espital. CAT. MOD. Hospital. ESP. PORT. Hospital. IT. Ospedale.

(chap. Hospital, hospitals; aon van los dolens y una orden religiosa, Hospital o San Juan de Jerussalén.) 

12. Hospitalitat, Ospitalitat, s. f., lat. hospitalitatem, hospitalité. 

So es gran hospitalitat. Brev. d'amor, fol. 61. 

C'est grande hospitalité. 

Religion et ospitalitat. Cartulaire de Montpellier, fol. 173. 

Religion et hospitalité. 

Loc. Recebia volontiers los paures, e tenia ospitalitat.

V. et Vert., fol. 79.

Recevait volontiers les pauvres, et tenait hospitalité.

CAT. Hospitalitat. ESP. Hospitalidad. PORT. Hospitalidade. IT. Ospitalità, ospitalitate, ospitalitade. (chap. Hospitalidat, hospitalidats.)

13. Hospitaleir, Espitaler, adj., hospitalier.

Il hermitan e 'l genz hospitaleira

Sabon ades vostra maior paubreira.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seing' En. 

Les ermites et la gent hospitalière savent maintenant votre plus grande pauvreté.

- Subst. Frère de l' ordre de l' Hôpital. 

Espitaler del Espital. Tit. de 1244. DOAT, t. CXXIX, fol. 286. 

Hospitalier de l'Hôpital. 

ESP. Hospitalero. PORT. Hospitaleiro. (chap. Hospitalé, hospitalés : de la orden del Hospital; igual que Templari: de la orden del Temple.)


Hostia, s. f., lat. hostia, hostie, victime. 

Feron vedel en aquels jorns, et ufriron li hostias.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7. 

Firent veau en ces jours, et lui offrirent victimes.

- Pain que le prêtre consacre à la messe.

L' ostia es el calice e 'l vi pauzat dejos. 

Izarn: Diguas me tu. 

L' hostie est au calice et le vin posé dessous.

De l' ostia, cum si deu sagrar. V. de S. Honorat.

(chap. De l' hostia, com se deu consagrá (sagrá).)  

De l'hostie, comment elle se doit consacrer.

CAT. ESP. PORT. Hostia. IT. Ostia. (chap. Hostia, hosties, la neula que lo mossen beneíx y mos mingem a la comunió - eucaristía; s'apegue mol al paladá; está feta de pa ássim, sense llevat o llevadura. Tamé signifique: galtada, galtades, trompada, trompades, bufetada, bufetades, etc.)

2. Host, Ost, s. f., du lat. hostis, armée.

Host et cavalcada. Petit Thalamus de Montpellier, p. 43.

Armée et chevauchée.

Elhs viron las tendas de la ost. Philomena.

Ils virent les tentes de l' armée.

Loc. Il valen rey d'Espanha

Fassan gran ost sobre Maurs conquerer, 

Qu'el marques vai ost e setges tener 

Sobr' el Soudan.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que les vaillants rois d'Espagne forment grande armée pour conquérir sur les Maures, vu que le marquis va tenir armée et siéges contre le Soudan.

Fig. Horguelhs es lo principals cavaliers en la ost del diable.

V. et Vert., fol. 7. 

Orgueil est le principal cavalier en l'armée du diable.

ANC. FR. Esmut son ost pour ostoier en Gascoigne.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 286.

Li dus oï dire asez tost

Ke Heraut assemblout grant ost. Roman de Rou, v. 11892.

Un y alla et porta un sauf-conduict du roy, et m'en rapporta un pour parlementer à my-chemin des deux osts.

Philippe de Comines, liv. I, p. 529.

ANC. CAT. Host, ost. ANC. ESP. Hoste. ESP. MOD. Hueste. PORT. Hoste. IT. Oste. (chap. Host: ejérsit que se anabe cridán per cada puesto. Teníen que anáy segons la costum, fuero, ley de host, exsepte los que foren francs, o massa jovens, o massa vells, dones, religiosos, etc.)

3. Hostilitat, s. f., lat. hostilitatem, hostilité.

Era guerra et hostilitats... Aichela guerra e hostilitats avia estat e durat per long temps.

Duran la dicha guerra et hostilitat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.

Était guerre et hostilité... Cette guerre et hostilité avait été et duré pendant long-temps.

Durant ladite guerre et hostilité. 

CAT. Hostilitat. ESP. Hostilidad. PORT. Hostilidade. IT. Ostilità. 

(chap. Hostilidat, hostilidats : guerra, ataques, cavalgades, etc.)

4. Ostatge, Ostage, s. m., otage.

Per so donatz ostatges mi e mo fraire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 51. 

Pour cela donnez pour otages moi et mon frère. 

Loc. De sa preison jamas issir non quier, 

Car l' ai plevitz l' ostage. 

Aimeri de Peguilain: Lanquant chanton. 

De sa prison jamais à sortir je ne cherche, car je lui ai juré l' otage.

Loc. fig. Domna, mon coratge, 

Melhor amic qu'ieu ai, 

Vos man en ostatge 

Entro qu'ieu torn de sai. 

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Dame, mon coeur, le meilleur ami que j'ai, je vous envoie en otage jusqu'à ce que je retourne ici. 

ANC. CAT. Hostatge. ANC. ESP. Hostage (MOD. Rehén). IT. Ostaggio.

(chap. Hostache, hostaches, rehén, rehens.)

5. Osteiar, v., guerroyer, combattre.

Quan venc sai per nos osteiar.

Bertrand de Born: Quan vei pels.

Quand il vint ici pour nous guerroyer.

Non puesc luenh osteiar ses aver.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Je ne puis guerroyer loin sans argent. 

ANC. FR. Ensi fu bien un an entier 

Tant que li reis dut ostoier.

Marie de France, t. 1, p. 516. 

Son ost appareilla li rois pour ostoier.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 175. 

IT. Osteggiare. (chap. Hostejá: guerrejá, combatre.)


Houssa, s. f., housse.

Portans houssas de drap.

Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 321.

Portant housses de drap.

(N. E. (c. 1200) Du vieux-francique *hulftia (“couverture”), vite réduit à *hultia, attesté au XIIe siècle sous la forme hulce. Me suena al alemán Hose, pantalón, pantalones. Chap. feltre.)


Hume, s. m., lat. humerus, épaule.

So... humes compostz de trops osses... et aquestz osses so necessaris per defendre... pieytz contra tota lezio de part dareyre.

Eluc. de las propr., fol. 47.

Sont... les épaules composées de beaucoup d'os... et ces os sont nécessaires pour défendre... la poitrine contre toute lésion du côté de derrière.

ESP. PORT. Hombro. IT. Omero. (chap. Muscle, muscles; Segons lo texto, se referix a les costelles que formen la esquena. Espala, espales; espaleta, espaletes.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda