Mostrando las entradas para la consulta borrassa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta borrassa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XX.

XX.

Es expresiu y cambián lo llenguache de les campanes; la seua vibrassió es capás de acentos fondos y graves y livianos, llugés, ligeros, y aguts y sombríos.
May les campanes diuen lo mateix. Y may lo que diuen u diuen de la mateixa manera.



Daniel, lo Mussol, acostumbrabe a donáli forma al cor per lo tañit de les campanes.
Sabíe que lo repique del día de la Patrona sonabe a cohets y a jubileu y a estupor desproporsionat, irreflexiu. Lo cor se li arredoníe, entonses, a impulsos de un sentimén de alegría complet y armónic. Al acabá los bombardeos, durán la guerra, les campanes tamé repicaben alegres, pero en un deje de resserva, precavut y retissén. Se habíe de tindre cuidadet. Datres vegades, los tañits eren sords, opacos, oscurs y buits com lo día que van enterrá a Germán, lo Tiñós, per ejemple. Tota la vall, entonses, se omplíe hasta impregnás dels tañits sords, opacos, oscurs y buits de les campanes parroquials.
Y lo fred de les seues vibrassións passabe als estratos de la terra y a les arrels de les plantes y al tuétano, lo moll dels ossos dels homens, y al cor dels chiquets. Y lo cor de Daniel, lo Mussol, se tornabe moll y maleable - blanet com lo plom derretit - pel solemne tañí de les campanes. Estabe plovisnán y detrás de don José, revestit de sobrepellissa y estola, caminaben los cuatre fills mes grans del sabaté, en l´ataút als muscles, en Germán, lo Tiñós, y lo tord, a dins. A continuassió marchabe lo sabaté en los demés de la familia, y detrás, casi tots los homens y les dones y los chiquets y les chiquetes del poble en les cares compungides, llargues, notán a les seues vísceres les ressonánsies de les campanes, vibrán en una modulassió lenta y cadensiosa. Daniel, lo Mussol, sentíe aquell día les campanes de una manera espessial. Se li antojabe que ell ere com un dels insectes que colecsionabe a una caixa lo retó de La Cullera. Se diríe que, igual que aquells animalets, cada campanada ere com una agulla afiladíssima que li atravessabe una sona vital del seu ser. Pensabe en Germán, lo Tiñós, y pensabe en ell mateix, en los nous rumbos que a la seua vida imprimíen les sircunstansies. Li dolíe que los fets passaren en eixa fassilidat a sé només records; notá la sensassió de que res, res de lo passat, podríe reproduís, torná a passá. Ere aquella una sensassió angustiosa de dependensia y apresonamén. Li ficabe nerviós la impossibilidat de doná marcha atrás al rellonge del tems y ressignás a sabé que dingú tornaríe a parláli, en la pressisió y lo coneiximén en que lo Tiñós u fée, dels arrendajos y les perdius y los martíns peixcadós y les polles de aigua y los taus y les foches. Se teníe que avindre a no torná a escoltá may mes la veu de Germán, lo Tiñós; a admití com algo vulgar y cotidiano, de cada día, que los ossos del Tiñós se transformaren en sendra igual que los ossets de un tord; que los cucs foradaren los dos cossos simultáneamen, sense predilecsións ni postergassións.
Se va confortá un poc tanteján a la seua burchaca un cuproníquel, moneda de cobre y níquel, en lo foradet al mich. Cuan acabare lo enterro aniríe a la tenda de Antonio, lo Buche, a comprás un adoquín, caramelo gran com un tubotet. Claro que a lo milló no estabe ben vist que fore tan llépol después de enterrá a un bon amic. Hauríe de esperás a en son demá. Baixaben ya la costa pel nort, cap al sementeriet del poble. A la iglesia, los tocs de les campanes adquiríen una penetrassió mol viva y dolorosa. Van doblá lo raconet de la parroquia y van entrá al minúscul fossá. La porta de ferro va chirriá com adormida y enfadada. Apenes cabíen tots al menut ressinto. A Daniel, lo Mussol, se li va asselerá lo cor al vore la menuda fossa, uberta als seus peus. A la frontera este del sementeri, lindán en la tapia, se erguíen adustos y fantasmals, dos afilats sipresos de sombra allargada. Per lo demés, lo sementeri del poble ere tibio y recoleto y acullidó.
No ñabíen mármols, ni estatues, ni panteóns, ni ninchos, ni tumbes revestides de pedra. Los morts eren terra y tornaben a la terra, se confundíen en ella en un impuls directe, casi vissiós, de ajuntamén. Al voltán de les múltiples creus, creixíen y se dessarrollaben les falagueres, les ortigues, los grévols, la herbabona y tot género de herbes silvestres.
Ere un consol, al final, descansá allí, voltat día y nit pels aromes penetráns del monte.
Lo sel estabe pesat, entaragañat y ombriós. Seguíe plovisnán. Y lo grupo, daball dels paraigües, ere una estampa de dol de estremessedó y angustiós simbolisme.
Daniel, lo Mussol, va sentí fred cuan don José, lo retó, que ere un gran san, va escomensá a resá responsos sobre lo féretro depositat als peus de la fossa ressién excavada. Ñabíe, al voltán, un silensio ubert sobre sen plos reprimits, sobre mil llágrimes truncades, y va sé entonses cuan Daniel, lo Mussol, se va girá, al notá damún de la seua ma freda la caldoreta de una ma amiga. Ere la Uca-uca. Teníe la chiqueta un grave gesto adosat a les seues facsions puerils, un ademán dessolat de impotensia y ressignassió.
Va pensá lo Mussol que li haguere agradat está allí sols en la caixa y la Uca-uca y podé plorá a cabassades damún de les trenes dorades de la chiqueta; sentín a la seua ma carpideta la caldoreta de un atra maneta amiga. Ara, al vore l´ataút als seus peus, se va lamentá habé discutit en lo Tiñós sobre lo soroll que les perdius féen al volá, sobre les condissións vocals dels arrendajos o sobre lo gust salat de les sicatrius. Ell se trobabe indefens, ara, y Daniel, lo Mussol, desde lo fondo de la seua alma, li donabe, incondissionalmen, la raó. Vibrabe en uns acentos lúgubres la veu de don José, esta tarde, deball del calabobos o amerabaubos, mentres resabe los responsos:

- Kirie, eleison. Christie, eleison. Kyrie, eleison. Pater noster qui es in caelis...

A partí de aquí, la veu del mossen se fée un rumó ininteligible. Daniel, lo Mussol, va experimentá unes ganes enormes de plorá al contemplá la actitut entregada del sabaté. Veénlo en este momén no dudabe de que Andrés, "lo home que de perfil no se veu", may mes tornaríe a mirá les pantorrilles de les dones. De repén, ere un agüelet tremolós y extenuat, sexualmen indiferén. Cuan don José va acabá lo tersé responso, Trino, lo sacristán, va estendre una borrassa al costat del féretro y Andrés va aviá an ella una pesseta. La veu de don José se va elevá: - Kirie, eleison. Christie, eleison. Kirie, eleison. Pater noster qui es in caelis...

Después va sé lo Peó qui va tirá unes monedes damún de la borrassa, y don José, lo mossen, que ere un gran san, va resá un atre responso. Después se va arrimá Paco, lo ferré, y va dixá vin séntims, y mes tart, Quino, lo Manco, va aviá un atra monedeta.
Y después Cuco, lo factó, y Pascualón, lo del molí, y don Ramón, lo alcalde, y Antonio, lo Buche, y Lucas, lo Mutilat, y les
sing Llebres, y l´ama de don Antonino, lo marqués, y Chano y tots y cada un dels homens y les dones del poble y la borrassa anabe plenánse de monedes ligeres, de poc valor, y a cada dádiva o donatiu, don José, lo mossen, que ere un gran san, contestabe en un responso, com si donare les grassies.

- Kirie, eleison. Christie, eleison. Kirie, eleison. Pater noster qui es in caelis...

Daniel, lo Mussol, apretabe fort lo seu cuproníquel, en la ma embutida a la burchaca del pantaló. Sense voldre, pensabe en lo adoquín de llimó que se minjaríe en son demá, pero, inmediatamen, relassionabe lo gust de la seua pressunta dolsaina en lo letargo definitiu del Tiñós y se díe que no teníe cap dret a llepá un adoquín de llimó mentres lo seu amic se podríe a una fossa. Traíe ya lentamen lo cuproníquel, dessidit a depositál a la borrassa, cuan una veu interió lo va aguantá:
"¿Cuán tems tardarás en tindre un atre cuproníquel, Mussol?".
Lo va soltá portat per un instín de avaríssia. De improvís va fé memoria de la conversassió en lo Tiñós sobre lo soroll que féen les perdius al volá y la seua pena se va ajigantá. Ya Trino se inclinabe damún de la borrassa y la agarrabe per les cuatre puntes pera arreplegála, cuan Daniel, lo Mussol, se va apartá de la ma de la Uca-uca y se va adelantá hasta la caixa:

- ¡Espero! - va di.

Tots los ulls lo miraben. Va notá Daniel, lo Mussol, en ell, les mirades dels demés, en la mateixa sensassió física que persibíe en les gotetes de aigua. Pero no li va importá.
Casi va sentí un orgull tan gran com la tarde que va pujá a la punta de la cucaña al traure de la seua burchaca la moneda relluén, en lo foradet al mich, y aviála a la borrassa.
Va seguí lo itinerari de la moneda en los ulls, la va vore redolá un trosset y, después, amuntonás en les demés, produín, al ajuntás, un alegre tintineo. En la veu apagada de don José, lo mossen, que ere un gran san, li va arribá la sonrissa pressentida del Tiñós, desde lo fondo de la seua caixa blanca y barnissada.

- Kirie, eleison. Christie, eleison. Kirie, eleison. Pater noster qui es in caelis...

Al acabá don José, van baixá la caixa a la fossa y van palejá molta terra damún. Después, la gen va aná eixín lentamen del sementeri. Se fée de nit y escomensaben a caure gotellots. Se sentíe lo cluac-cluac dels socs, almadreñes, de la gen que tornabe al poble. Cuan Daniel, lo Mussol, se va vore sol, se va arrimá a la fossa y después de persignás va di:

- Tiñós, teníes raó, les perdius al volá fan "Prrr" y no "Brrr".

Ya se alluñabe cuan una nova idea lo va impulsá a torná sobre les seues passes.
Va torná a santiguás y va di: - Y perdona lo del tord.

La Uca-uca l´esperabe a la porta del fossá. Lo va agarrá de la ma sense díli cap paraula.

Daniel, lo Mussol, va notá que li tornabe a guañá un gran, inmoderat dessich de plorá.
Se va aguantá, perque deu passes dabán avansabe lo Moñigo, y de cuan en cuan girabe lo cap pera indagá si ell plorabe.

miércoles, 4 de marzo de 2020

Lo Decamerón, JORNADA QUINTA. NOVELA CUARTA.

JORNADA QUINTA. NOVELA CUARTA.

Ricciardo Manardi es enchampat per micer Lizio de Valbona en la seua filla, en la que se case, y aixina quede en pas en son pare.

Al callá Elisa, les seues compañes van fé moltes alabanses de la seua historia. Va maná la reina a Filostrato que parlare ell, que va escomensá dién:
hay sigut emprés tantes vegades per tantes de vatres perque tos vach imposá un assunto de narrassions cruels y que féen plorá, que me pareix que estic obligat a contá alguna cosa per a que ton pugáu enriure una mica; y per naixó, de un amor que no va tindre mes pena que algúns suspiros y una miqueta de temó mesclada en vergoña, y va arribá a bon port, tos contaré una historieta mol curta.

No ha passat mol tems desde que va ñabé a la Romania un caballé mol bo y cortés que se díe micer Lizio de Valbona, a qui, casi agüelo ya, li va naixe una filla de la seua dona que se díe doña Giacomina. Esta filla, mes que les demés de la comarca, al creixe se va fé mol guapa; y com ere la radera que los quedabe al pare y a la mare la volíen mol y la vigilaben en mol cuidado, esperán consertali un gran matrimoni.

Frecuentabe mol la casa de micer Lizio y mol se entreteníe en ell un jove pincho y guapo, que ere de los Manardi de Brettinoro, de nom Ricciardo, del que confiaben micer Lizio y la seua dona tan com si haguere sigut fill seu. Este, una vegada y un atra, habén vist a la jove majíssima y pita y de bones maneres y costums, y ya en edat de pendre home, de ella en ardó se va enamorá, y en gran cuidado teníe ben amagat lo seu amor. La jove sen va acatá, y tamé va escomensá a vóldrel an ell, de lo que Ricciardo estáe mol contén.
Y habén moltes vegades tingut dessichos de díli algunes paraules, y habén callat per temó, sin embargo una vegada, buscán la ocasió y valentía, li va di:
- Caterina, te rogo que no me faigues morí de amor.
La jove va contestá enseguida:
- ¡Vullguere Deu que me faigueres tú morí a mí!
Esta resposta mol plaé y valor li va doná a Ricciardo, y li va di:
- Per mí no quedará res per fé que te agrado, pero a tú te correspón trobá la manera de salvá la teua vida y la meua.
La jove entonses va di:
- Ricciardo, veus lo vigilada que estic, y per naixó no sé cóm podríes vindre a mí; pero si tú veus algo que puga fé sense que me deshonra, dísmu, y yo u faré. Ricciardo, habén pensat moltes coses, de repén va di:
- Dolsa Caterina meua, no vech datre camí per a arribá a tú mes que este: Has de aná a la galería que está a la vora del jardí de ton pare. Si yo sé que tú hi estarás, per la nit me les arreglaré per a arribáy, per mol alta que estigue.
Y Caterina li va contestá:
- Si te demane lo cor vindre allí crec que podré arreglámeles per a dormí allí. Y dit aixó, una sola vegada se van besá amagatóns, y se van separá.
En son demá, están ya prop lo final de mach, la jove va escomensá dabán de la mare a queixás de que la nit passada, per massa caló, no habíe pogut dormí be.
- Va di la mare:
- Filla, pero ¿quina calorina dius? Anit no va fé gens de caló.
Y Caterina li va di:
- Mare, hauríe de di «a mí me va pareixe» y potsé diríeu be, pero hau de pensá que les dones joves són mes fogoses que les dones mes grans.
La Siñora va di entonses:
- Filla, es verdat, pero yo no puc fé la caló o lo fret al meu gust, com tú pareix que voldríes; lo tems ña que patíl com lo donen les estassions; potsé esta nit faigue mes fresqueta y dórmigues milló.
- Vullgue Deu - va di Caterina- , pero no sol passá, que anán cap al estiu, les nits vaiguen refrescanse.
- Pos - va di la Siñora- , ¿qué li farem?
Va contestá Caterina:

JORNADA QUINTA. NOVELA CUARTA. Decamerón, chapurriau, jilguero, cardelina, cagarnera, carduelis

- Si lo pare y vosté volen, yo manaría fé un llitet per a la galería que está a la vora de la seua alcoba, damún del chardí, y dormiría allí sentín cantá les cagarneres; y tenín un puesto mes fresquet, descansaría mol milló que a la alcoba.
La mare entonses va di:
- Filla, cálmat, lay diré a ton pare, y si ell vol aixina u farem.
Sentín micer Lizio a la seua dona, com ya ere agüelo y algo malhumorat, va di:
- ¿Quína cagarnera es eixa en la que vol adormís? La hauré de fé dormí en lo refregá de les chicharres.
Sabén aixó Caterina, mes per enfurruñada que per caló, no va dormí, y tampoc va dixá dormí a sa mare, queixanse seguit de la calorina, aixina que la mare va aná pel matí a parlá en micer Lizio y li va di:
- Micer, vos que voléu mol an esta jove; ¿quín mal tos pot fé que dórmigue an eixa galería? En tota la nit no ha pegat l´ull per la calina, y ademés, ¿tos assombréu de que li agrado lo can de la cagarnera sén com es una criatura? A los jovens los agraden les coses que se assemellen an ells.
Micer Lizio, al sentí aixó, va di:
- Vale, ¡que li faiguen un llitet per a que cápigue allí, y que dórmigue allí, y que séntigue cantá a les cardelines hasta que sen farto!
La jove, enterada de aixó, va fé prepará allí un llit; y com habíe de dormí allí la nit siguién, va esperá hasta que va vore a Ricciardo y li va fé una siñal convinguda entre ells, per la que va entendre lo que teníe que fé.
Micer Lizio, sentín que la jove se gitáe, va tancá una porta que donáe de la alcoba a la galería, y sen va aná a dormí. Ricciardo, cuan per tot arreu va sentí les coses tranquiles, ajudanse de una escala va pujá al muro, y después se va agarrá als eixidós de un atre muro. En molta faena (y perill si haguere caigut), va arribá a la galería, aon en silensio y gran goch va sé ressibit per la jove; y después de mol besás se van gitá juns y durán tota la nit van chalá, fen cantá moltes vegades a la cagarnera. Y sén les nits curtes y lo plaé gran, y ya arribán lo día (en lo que no pensaben), calentats tan per lo bon tems com per lo jugá, sense res damún se van quedá adormits com a socs. Caterina teníe abrassat a Ricciardo, en lo bras dret daball del seu coll y agarránlo en la ma esquerra de eixa cosa que vatres mol tos avergoñiu de nombrá cuan estéu entre homens. Y dormín de esta manera, sense despertás, va arribá lo día y se va eixecá micer Lizio; y enrecordansen de que la seua filla dormíe a la galería, va obrí la porteta sense fé soroll y se va di an ell mateix:
- Vach a vore cóm ha fet dormí la cagarnera esta nit a Caterina. Y eixín de la alcoba a poquetet, va eixecá la borrassa en la que se cubríe lo llit, y se va trobá a Ricciardo y an ella despullats y destapats dormín de la manera a dal dita. Va coneixe be a Ricciardo, en silensio sen va aná de allí cap a la alcoba de la seua dona y la va despertá dién:
- Venga, dona, rápit, eixécat, vine a vore com la teua filla, que estabe tan dessichosa de la cagarnera, tan la ha encorregut que la ha pessigat y la té a la ma.
Va di la Siñora:
- ¿Cóm pot sé aixó?
Va di micer Lizio:
- U vorás si vens a escape.
La Siñora, donanse pressa a vestís, en silensio va seguí a micer Lizio, y arribán los dos juns al llit y eixecada la borrassa claramen va pugué vore doña Giacomina cóm la seua filla habíe agarrat y apretabe la cardelina que tan dessichabe sentí cantá. Per lo que la Siñora, sentinse mol engañada per Ricciardo, va voldre cridali y díli grans insults, pero micer Francisco li va di:
- Dona, aguántat, no li digues res, perque en verdat, ya que la ha enchampada, seua sirá. Ricciardo es un jove noble y ric; no pot donamos mes que un bon linache; si vol separás de mí en bons modos tindrá que casás primé en ella, aixina se trobará que ha embutit la carderola a la gabia.
Per lo que la Siñora, consolada, veén que lo seu home no estabe enfadat per neste assunto, y considerán que la seua filla habíe passat una bona nit y habíe descansat be y habíe agarrat la cagarnera, va callá. Y poques paraules se van di después de éstes, hasta que Ricciardo se va despertá; y veén que ya ere de día cla se va tindre per mort, y va despertá a Caterina dién:
- ¡Ay de mí, alma meua! ¿Qué farem ara que ha vingut lo día y me ha pessigat aquí?
An estes paraules, micer Lizio, eixín de la alcoba y alsán la borrassa va contestá:
- Farem lo que pugam.
Cuan Ricciardo lo va vore, li va pareixe que li arrencáen lo cor del pit; y alsanse al llit va di:
- Siñó meu, tos demano mersé per Deu, sé que com home desleal y roín mereixco la mort, y per naixó féu de mí lo que vullgáu, pero tos rogo, si pot sé, que tingáu piedat de la meua vida y no me matéu.
Micer Lizio li va di:
- Ricciardo, aixó no su mereixíe l´amor que te tenía y la confiansa que ficaba en tú; pero ya que ha passat aixina, y que a tan gran falta te ha portat la juventut, per a salvát de la mort y a mí de la deshonra, antes de móuret pren a Caterina per la teua legítima dona, per a que, aixina com esta nit ha sigut teua, u sigue mentres vixque; y de esta guisa podrás conseguí lo meu perdó y la seua salvassió. Si no vols fé aixó, encomana a Deu la teua ánima.
Mentres estes paraules se díen, Caterina va soltá la cagarnera, y despertanse, va escomensá a plorá mol y a demanali a son pare que perdonare a Ricciardo; y li rogabe a Ricciardo que faiguere lo que micer Lizio volíe, per a que en tranquilidat y mol tems pugueren passá juns nits com aquella. Pero no van fé falta mols rogs, perque, per una part, la vergoña de la falta cometuda y lo dessich de arreglala y, per atra, la temó a morí y lo dessich de salvás, y ademés de aixó l´amor y les ganes de tindre a la dona volguda, de bona gana y sense tardá li van fé di que estabe disposat a fé lo que li habíe dit micer Lizio; per lo que demananli micer Lizio a la Siñora Giacomina un dels seus anells, allí mateix, sense moures, dabán dels pares de ella, Ricciardo va pendre per dona a Caterina.
Fet aixó, micer Lizio y la seua dona sen van aná, dién:
- Ara descanséu, que potsé u nessessitéu mes que eixecatos. Y una vegada sen habíen anat, los joves se van abrassá la un al atre, y no habén caminat mes que sis milles per la nit, ne van caminá unes atres dos antes de eixecás, y van acabá la seua primera jornada. Después Ricciardo va tindre una ordenada conversa en micer Lizio, y pocs díes después, com conveníe, en presensia dels seus amics y de los parens, va torná a desposá a la jove y en gran festa se la va emportá a casa seua, y se van selebrá unes honrades y hermoses bodes, y aixina en ell durán mol tems en pas y tranquilidat, tan cuan va volé va cassá la cardina, tan de día com de nit.

jornada-quinta-novela-sexta

/ Nota: Lo muixó original es lo rusignuolo, Ruiseñorrossignolrossinyol. 
La cardelina, cagarnera, es lo jilguero en castellá.

Che rusignuolo è questo a che ella vuol dormire? Io la farò ancora addormentare al canto delle cicale.


Che rusignuolo è questo a che ella vuol dormire? Io la farò ancora addormentare al canto delle cicale.

miércoles, 25 de septiembre de 2024

Plazer - Assupellar

  

Plazer, v., lat. placere, plaire.

Quan fin aman s' acordon d' un voler, 

Tot quan l' us vol deu al autre plazer. 

G. Faidit: Tug cilh.

Quand fidèles amants s'accordent d'un vouloir, tout ce que l'un veut doit à l'autre plaire.

A mi no deu plazer mas so que us plaia.

Le moine de Foissan: Be m' a.

A moi ne doit plaire que ce qui vous plaise.

E m dis en rizen:

Amics, a vos mi ren,

E faitz so que us plaia.

G. Faidit: Be m platz.

Et me dit en riant: Ami, à vous je me rends, et faites ce qui vous plaise. Loc. Glorios Dieus, senher del tro,

Si t plai, delieura m de preizo.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Glorieux Dieu, seigneur du ciel, s'il te plaît, délivre-moi de prison.

Dona, si us platz, aiatz humilitat

De mi que sui totz el vostre poder.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Dame, s'il vous plaît, ayez indulgence pour moi qui suis tout à votre pouvoir.

Part. prés. Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l dizia.

V. de G. Faidit.

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Ay! bel compan, plazen a tota gen! 

Oc, ben plazens, qu'anc pus plazens non fo.

B. Carbonel: S'ieu anc nulh.

Ah! beau compagnon, agréable à toute gent! oui, bien agréable, vu qu'oncques plus agréable ne fut. 

ANC. FR. Ces qui volent à Deu pleisir. Marie de France, t. II, p. 413.

CAT. Plaurer. ESP. Placer. PORT. Prazer. IT. Piacere. 

(chap. Agradá; tindre plaé en; chauchá.)

2. Plazenmen, adv., agréablement.

Pero aquel mi plai tant plazenmen.

Lanfranc Cigala: Joios d'amor.

Pourtant celui-ci me plaît si agréablement.

Va tan plazenmen.

Nat de Mons: Al noble rey.

Va si agréablement.

CAT. Plaentment, plahentment.

(chap. Agradablemen; en plaé, en agrado, de bona gana.)

3. Plazer, s. m., plaisir, joie, contentement.

Ja non oblidarai

Los plazers que m fes e m dis.

Peyrols: Quoras que.

Jamais je n'oublierai les plaisirs qu'elle me fit et me dit.

Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l disia. V. de G. Faidit. 

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Loc. Peyre, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres.

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amics.

Pierre, si fut fait à mon plaisir le monde deux ou trois ans.

Prov. Qui en gaug semena, plazer cuelh.

A. Daniel: Ab plazer.

Qui sème en joie, plaisir récolte.

Adv. comp. Si m' an li mal abaissat a plazer,

Que totz jorns muer, e no m' en puesc mover.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo dous. 

Tellement m'ont les méchants abaissé à plaisir, que tous les jours je meurs, et je ne puis m'en séparer.

ANC. CAT. Plaer, plaher. CAT. MOD. Pler. ESP. Placer. PORT. Prazer. 

IT. Piacere. (chap. Plaé, plaés.)

Piacere mio. Guida straordinariamente pratica all'orgasmo



4. Plazensa, Plazenza, s. f., plaisance, agrément, plaisir, amabilité, aménité.

Silh qu' es domna de plazensa.

Sordel: Aylas.

Celle qui est dame d'amabilité.

E 'ls afars ac daus totas partz plazenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Et aux affaires il eut de toutes parts agrément.

Loc. fig. E m fer el cor, ses bistansa,

Ab un cairel de plazensa

Fabregat en foc d' amor.

P. Vidal: Tant an ben.

Et me frappe au coeur, sans hésitation, avec un dard de plaisir fabriqué en feu d'amour.

Chantaran un verset de plazensa.

Peyrols: Dieus. 

Chanteront un verset de plaisir.

ANC. FR. Premièrement, si c'est votre plaisance. 

Charles d'Orléans, p. 206.

Et prend les plaisances du monde à sa volonté. 

Les XV Joyes de Mariage, p. 183.

IT. Piacenza.

5. Plazentier, adj., agréable, bienveillant, avenant, flatteur.

Cortes e plazentiers 

Que dis plazers e 'ls fai.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Courtois et agréable qui dit plaisirs et les fait. 

Vi gaia bergeira,

Bell' e plazenteira,

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Je vis gaie bergère, belle et avenante, gardant ses agneaux.

Dona sai ab cor plazentier.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je sais dame avec coeur bienveillant. 

Quan vei far bon fag plazentier, 

Mi platz far cantaret plazen.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Quand je vois faire bonne action agréable, il me plaît de faire un petit chant plaisant. 

Substantiv. D' aisso no ill sui fals plazentiers. 

A. Daniel: Sols sui. 

De cela je ne lui suis point faux flatteur.

ANC. FR. Ou s'ilz font quelque bien, ce n'est qu'aux plaisanteurs.

Scévole de Sainte-Marthe, fol. 9.

Un bouffon plaisanteur. Nicolas Rapin, p. 102.

CAT. Piacenter. ESP. Placentero. PORT. Prazenteiro. IT. Piacentiero.

(chap. Plassenté, plassentés, plassentera, plassenteres.)

6. Plazenterament, adv., agréablement.

E 'l guizet entro fora de gran forest mot plazenterament.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Et le guida jusqu'en dehors de grande forêt fort agréablement.

(chap. Plassenteramen; agradablemen.)

7. Complag, s. m., contentement, satisfaction.

Com selh que semena en garag

Temprat d' umor ab doutz complag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Comme celui qui sème en guéret tempéré d'humeur avec douce satisfaction.

(chap. Contentamén, satisfacsió, alegría.)

3. Complacencia, s. f., complaisance, bon plaisir, plaisance.

La eleccio dels bos angels es ab complacencia, ses violencia et ses coaccio. Eluc. de las propr., fol. 8.

L'élection des bons anges est avec bon plaisir, sans violence et sans contrainte.

CAT. ESP. PORT. Complacencia. IT. Compiacenza

(chap. Complassensia, complassensies.)

9. Desplazer, v., lat. displicere, déplaire, ennuyer.

Mas per messatge non aus ges,

Tal paor ai no us desplagues.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mais par message je n'ose point, telle peur j'ai qu'il ne vous déplût.

Sels cui desplay joglaria, 

E sels cui desplay cortesia, 

E totz aquels a cui ben far desplay.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada. 

Ceux à qui déplaît jonglerie, et ceux à qui déplaît courtoisie, et tous ceux à qui bien faire déplaît.

Part. prés. Om mais non l'es desplazens. 

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Homme ne lui est pas plus déplaisant. 

ANC. FR. Nule chose qu'à Diex desplace. Roman du Renart, t. II, p. 44. CAT. Desplaurer. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. IT. Dispiacere.

(chap. No agradá, no chauchá, molestá, estorbá, enfadá, etc.)

10. Desplazer, s. m., déplaisir, ennui.

Li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh intret en gran dolor.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui furent causés maints déplaisirs, dont Guillaume de Cabestaing entra en grande affliction. 

Planhen, ploran ab desplazer.

J. Esteve: Planhen. 

Gémissant, pleurant avec déplaisir.

ANC. CAT. Desplaer, despler. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. 

IT. Dispiacere.

11. Desplazensa, s. f., déplaisance, ennui.

Aitals plazers no m'es plazens ni bos, 

Quar, a la fi, torna en desplazensa. 

J. Esteve: Aissi cum.

Pareil plaisir ne m'est agréable ni bon, car, à la fin, il tourne en déplaisance.

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa.

Giraud le Roux: A ley de. 

Que jamais mon chant ne vous tourne à déplaisance. 

ANC. CAT. Desplazenza. IT. Dispiacenza.


Plebs, s. m., lat. plebs, plèbe, peuple, populace.

Vos queric lo durs plebs 

Tro lai ont es mont Orebs.

P. d'Auvergne: Dieus vera.

Vous chercha le cruel peuple jusque là où est le mont Oreb. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Plebe.

Vos queric lo durs plebs Tro lai ont es mont Orebs.


Plegar, Pleiar, v., lat. plicare, plier, ployer, recourber.

Les auzels plego lors pes arreyre. Eluc. de las propr., fol. 61.

Les oiseaux plient leurs pieds en arrière. 

Hom deu far de sos efans e de sa mainada coma de la verga, qu' es vertz, que hom la plega a sa guiza, e, cant es seca, hom non la pot plegar, e briza. Liv. de Sydrac, fol. 64.

On doit faire de ses enfants et de sa maison comme de la verge, qui est verte, que l'on ploie à sa fantaisie, et, quand elle est sèche, on ne peut pas la ployer, et elle casse.

Si vostr' auzel la pena plega 

De la coa.

(chap. Si lo vostre muixó plegue la ploma de la coa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau plie la penne de la queue.

Lo filh Reynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per aysi gran vertut que los estrieups pleguet.

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Régnier de Gênes aux étriers se fixa avec si grand effort qu'il ploya les étriers. 

Fig. Nostri gran senhor

An mais, per veritat,

Erguelh e cobeitat,

E s' auzan mais pleiar 

De tot can volon far, 

O sia bes, o sia mals.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Nos grands seigneurs ont, en vérité, plus d'orgueil et de convoitise, et osent davantage se plier à faire tout ce qu'ils veulent, ou soit bien, ou soit mal.

Sos pretz si fraing, e sa lauzors si pleia. 

B. Zorgi: Pron si deu. 

Son mérite se brise, et sa louange se ploie.

Part. pas. Con si adoba hom pena plegata. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Comment on raccommode penne pliée.

- Emballer.

Apres que aguet pres e plegat so que... avian laissat.

Chronique des Albigeois, col. 54.

Après qu'il eut pris et emballé ce que... ils avaient laissé. 

CAT. ESP. Plegar. PORT. Pregar. IT. Piegare.

(chap. Plegá: plego, plegues, plegue, pleguem o plegam, pleguéu o plegáu, pleguen; plegat, plegats, plegada, plegades.)

2. Pleg, Plec, s. m., pli, sinuosité, contour, revers. 

En si han plex diferens.

Al plec dels membres si viro.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 61. 

En soi ont plis différents. 

Au pli des membres se tournent. 

Se meton en plec de forma de libre. Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Se mettent en pli de forme de livre. 

Loc. A tot pleg

Fier totas vetz al cor.

G. Riquier: Als subtils.

A tout pli (coup) il frappe toujours au coeur.

Adv. comp. So que a pleg fay tot jorn e cossen. 

Leys d'amors, fol. 17. 

Ce qu'en cachette il fait toujours et consent.

ANC. FR. Vostre cemise me livrez,

El pan desus ferai un ploit...

Le plet i fet et teu mesure...

Marie de France, t. I, p. 90.

Les plois del mantel tresperça. Roman del conte de Poitiers, v. 698.

CAT. Pleg. ANC. ESP. Pliego. ESP. MOD. Pliegue. PORT. Prege. IT. Piego, plico. (chap. Plec, plecs.)

3. Plicable, adj., lat. plicatilis, pliable, flexible.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Las extremitatz plus suptils et plicablas.

Plicabla ses rumpre.

Eluc. de las propr., fol. 211, 69 et 203. 

Le lentisque... est lisse, mou et flexible. 

Les extrémités plus délicates et flexibles. 

Flexible sans rompre. 

CAT. ESP. Plegable. 

(chap. Plegable, plegables; flexible, flexibles; belcable, belcables, com la fusta de una sabina cuan s' acalente y se belque pera fé una gayata o gallata.)

4. Plicabilitat, s. f., flexibilité. 

Lor mobilitat et plicabilitat.

Membres del infant so tan tendres et han plicabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 69. 

Leur mobilité et flexibilité. 

Les membres de l'enfant sont si tendres et ont flexibilité.

(chap. Flexibilidat, flexibilidats; plegabilidat.)

5. Plegament, s. m., pliement, souplesse, qualité de ce qui est pliable.

Plegament et flexibilitat. Eluc. de las propr., fol. 63. 

Souplese et flexibilité.

ANC. CAT. Plegament. IT. Plegamento. (chap. Plegamén, plegamens.)

6. Plegadis, adj., flexible, qui se ploie aisément.

Subtil et plegadissa lengua a pendre ayga. Eluc. de las propr., fol. 231.

Langue déliée et se ployant aisément pour prendre eau.

ANC. FR. Et li portiers les murs bordoient

De fors cloies refuséices

Tissues de verges pléices.

Roman de la Rose, v. 16010. 

ANC. CAT. Plegadis. ESP. Plegadizo. (chap. Plegadís, plegadissos, plegadissa, plegadisses : plegable, plegables : que se poden plegá, flexibles.)

7. Pleios, adj., plié, enclin, porté à.

Tot lo mons es pleios

Trop de far falhizos.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

Tout le monde est enclin beaucoup à faire trahisons.

(chap. Inclinat, inclinats, inclinada, inclinades.)

8. Simple, Semple, adj., lat. simplex, simple.

Cum simple vuelha dire ses plec. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Comme simple veuille dire sans pli. 

Vers consonantz e simples. V. de S. Honorat.

Vers consonnants et simples.

Fig. Vot simple e vot sollempne. V. et Vert., fol. 93.

Voeu simple et voeu solennel.

Aysso conogron be per simpla razo e per simple entendemen.

V. et Vert., fol. 100.

Ceci ils connurent bien par simple raison et par simple entendement.

- Sans instruction.

S' es homs simples o letratz. Brev. d'amor, fol. 121.

S'il est homme simple ou lettré.

- Doux, modeste, timide, niais.

Siaz sabi si cum serpens e simple si cum columbas. 

Trad. de Bède, fol. 36.

Soyez sage ainsi comme serpent et timide ainsi comme colombes.

Van simplas com una monja.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Elles vont modestes comme une religieuse. 

Trobei toza benestan, 

Simpl' e de bella faitura.

Gui d'Uisel: L'autre jorn.

Je trouvai fillette bienséante, simple et de belle façon.

Fig. Ab un dous ris et ab un simpl' esguar. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Avec un doux rire et avec un modeste regard. 

CAT. Simple, ximple. ESP. Simple. PORT. Simples, simplez. IT. Semplice.

(chap. Simple, simples; simplot, simplots, simplota, simplotes.)

9. Simplamen, Simplemen, adv., simplement.

Simplamen e non pas lo doble. Cout. de Condom. 

Simplement et non pas le double. 

Aquo simplamen cofessan. Brev. d'amor, fol. 7.

(chap. Aixó simplemen confessán.)

Cela simplement confessant. 

Ayssel que ploret simplemen.

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Celui qui pleura simplement.

ESP. Simplemente. PORT. Simplesmente. IT. Semplicemente.

(chap. Simplemen.)

10. Simplicitat, s. f., lat. simplicitatem, simplicité.

Dieus en si ha summa simplicitat, ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8. 

Dieu en soi a souveraine simplicité, sans aucune composition.

La simplicitat

De la femna.

(chap. La simplissidat de la femella : dona.)

V. de S. Honorat.

La simplicité de la femme. 

CAT. Simplicitat. ESP. Simplicidad. PORT. Simplicidade. IT. Semplicità, semplicitate, semplicidade, simplicità. (chap. Simplissidat, simplissidats.)

11. Simpleza, s. f., simplesse, simplicité, ingénuité.

Peccatz cassa sanctor

E baratz, simpleza.

V. de S. Honorat.

Péché chasse sainteté et tromperie, simplesse.

Dieus que ama veritat e simpleza. V. et Vert., fol. 25. 

Dieu qui aime vérité et simplesse.

CAT. Simplesa, ximplesa. ESP. PORT. Simpleza. IT. Semplicezza.

(chap. Simplesa, simpleses.)

12. Doble, adj., lat. duplex, double. 

Pecc' ab doble falhimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pèche avec double faute.

Dieus m' a dada febre tersana dobla. 

R. Gaucelm: Dieus. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double. 

Subst. Cant a complida la tor

De tres dobles tot environ.

V. de S. Honorat. 

Quand il a terminé la tour de trois doubles tout autour.

Adv. comp. A doble m'an miey enemic valgut 

Que no feiran si m' aguesson amat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Mes ennemis m'ont valu au double qu'ils ne feraient s'ils m' eussent aimé.

Dix a sos compagnhos que mays volia per C dobles combatre... que ligir sauteri. Philomena. 

Dit à ses compagnons qu'il voulait davantage pour cent doubles (cent fois plus) combattre... que lire psautier. 

ANC. FR. Dieu nous le rendra à cent doubles.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

ANC. PORT. E quanto demandaran, tanto in dublo componam. 

Doc. de 1287. Elucidario, port., t. I, p. 182. 

CAT. ESP. Doble. PORT. MOD. Dobro. IT. Doppio. (chap. Doble, dobles.)

13. Dobla, s. f., double, monnaie ancienne.

A cen doblas e mais. 

R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin: Aissi cum sel. 

A cent doubles et plus.

CAT. ESP. Dobla. IT. Doppia.

(N. E. En Mallorca aún se dice doblers al dinero.)

14. Doblamen, adv., doublement.

Vedels doblamen figuratz.

Arnaud Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré.

Falhis doblamen

Quar so de se ni d' autrui non defen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Il faut doublement parce que cela du sien et d'autrui il ne défend.

CAT. Dobladament. ESP. Dobladamente. PORT. Dobradamente. 

IT. Doppiamente. (chap. doblemen.)

15. Dobler, Doblier, s. m., damier.

Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir. 

Toute nuit ils joûtent à damier.

Ieu revit vos a doblier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Je vous renvie à damier.

- Besace, sac, bissac.

Mas que fosson pautonier

Ab baston e ab dobler.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En Blacatz. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens avec bâton et avec besace. 

ANC. FR. Que jà n' emporterai denier

Ne pain ne el en mon doublier.

Fables et cont. anc., t. I, p. 224.

- Pourpoint.

Pueis crec tan l' arnes

Que trop peza 'l dobliers.

Raimond de Miraval: Ben aia. 

Puis augmenta tant le harnais que trop pèse le pourpoint.

Plus fora ric sos dobliers.

Raimond de Miraval: Anc chantars. 

Plus serait riche son pourpoint.

16. Doblier, adj., double.

Que traspasses l' ausber doblier.

Lanfranc Cigala: Un avinen. 

Qui transperçât le haubert double.

Tan tem qu' el danz fos dobliers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Tant je crains que le dommage fut double.

ANC. FR. Il vest un auberc dublier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 388.

S'es conduisent C chevalier 

N' i a cel n' ait auberc doublier.

Roman del conte de Poitiers, v. 1305.

37. Dobleirament, adv., doublement.

Dobleirament es colpables cel que lo nom de Deu prent e van.

Trad. de Bède, fol. 59.

Est doublement coupable celui qui le nom de Dieu prend en vain.

(chap. Doblemen.)

18. Doblaire, s. m., double, second.

Un troubadour a dit en parlant de musique:

Be us esforsatz com siatz bon doblaire.

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Bien vous vous efforcez comment vous soyez bon accompagnateur.

ANC. ESP. Doblador.

19. Dobladura, s. f., doublure.

Van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura, entro al ginolh.

(chap. Van vestits los grans siñós en una cota sense doblec, hasta 'l ginoll.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les grands seigneurs vont vêtus, jusqu'au genou, avec une cotte sans doublure.

ANC. CAT. ESP. Dobladura. PORT. Dobradura. IT. Doppiatura.

(chap. doblec, doblecs; dobladura, dobladures.)

20. Doblar, v., lat. duplicare, doubler.

Doblar entr' els l' escaquier.

Marcabrus: Al departir.

Doubler entre eux l'échiquier.

Doblaretz lo guazardo,

Si m donatz so qu'ieu plus volria,

Ses preyar.

Pons de Capdueil: S'anc fis ni dis.

Vous doublerez la récompense si vous me donnez ce que le plus je voudrais, sans prier.

Doblera mon talan.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen.

Doublerait mon envie. 

E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan. 

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Et que le mien désir se doublât en baisant.

Part. pas. fig. Ab mil volers doblatz de fin' amor.

Guillaume de Saint-Didier: Ab mil volers.

Avec mille vouloirs doublés de pur amour.

CAT. ESP. Doblar. PORT. Dobrar. IT. Doppiare. 

(chap. Doblá: doblo, dobles, doble, doblem o doblam, dobléu o dobláu, doblen; doblat, doblats, doblada, doblades.

Doblegá: doblego, doblegues, doblegue, dobleguem o doblegam, dobleguéu o doblegáu, dobleguen; doblegat, doblegats, doblegada, doblegades.)

21. Duplicatio, s. f., redoublement, réverbération, courbure. 

Le solelh... les rachtz han mays drecha et forta reflexio et duplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

Le soleil... les rayons ont plus directe et forte réflexion et réverbération.

Am onci de pauca duplicacio. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Avec crochet de petite courbure. 

CAT. Duplicació. ESP. Duplicación. PORT. Duplicação. IT. Duplicazione.

(chap. Duplicassió, duplicassions.) 

22. Duplicatiu, adj., duplicatif, propre à redoubler.

Copia duplicativa si fay can cascus bordos comensa per una dictio o per motas. Leys d'amors, fol. 35.

Couplet duplicatif se fait quand chaque vers commence par même mot ou par plusieurs.

(chap. Duplicatiu, duplicatius, duplicativa, duplicatives.)

23. Duplicar, v., lat. duplicare, doubler, redoubler, replier.

Duplica la extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Double l'extrémité.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... duplicativa, duplicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... duplicatif, redoublant. 

Part. pas. Quascun drap sia duplicat en quatre plecs.

(chap. Que cada drap sigue duplicat en cuatre plecs.)

Trad. d'Albucasis, fol. 18.

Que chaque drap soit replié en quatre plis.

CAT. ESP. PORT. Duplicar. IT. Duplicare. (chap. Duplicá: duplico, dupliques, duplique, dupliquem o duplicam, dupliquéu o duplicáu, dupliquen.)

24. Conduplicatio, s. f., lat. conduplicatio, redoublement, répétition, figure de rhétorique.

Conduplicatios es cant hom retorna una dictio o una oratio, o motas a lauzor, a vituperi, etc. Leys d'amors, fol. 124.

La répétition est quand on retourne un mot ou un discours, ou beaucoup à louange, à blâme, etc. 

IT. Conduplicazione.

25. Replec, s. m., repli, pli, sinuosité.

Ha trops replex et revolucios. Eluc. de las propr., fol. 56. 

A de nombreux replis et sinuosités.

(chap. Replec, replecs; plec, plecs; para cuenta en les olives que ñan als replecs de la borrassa; ara plegarem la borrassa y la arreplegarem a dins de la caseta. Mentrestán, tú ves replegán y esperpillán les olives que han caigut a fora.)

26. Replicatio, s. f., lat. replicatio, réplication, réitération, redoublement, figure de rhétorique.

Replicatios es continuatios de dictios de motas sillabas e soen am multiplicable replicamen en cascuna... de replicatios plana... replicatios multiplicada... replicatios rigorosa... dicha ferida. Leys d'amors, fol. 110. 

La réitération est une série de mots de nombreuses syllabes et souvent avec redoublement multiple à chacune... de réitération simple... réitération multiple... réitération rigoureuse... dite heurtée. 

ESP. (Replication) replicación. (chap. Replicassió, replicassions; repetissió, repetissions; reiterassió, reiterassions; redoblamén, redoblamens; redoble, redobles.)

27. Replicamen, s. m., redoublement, répétition.

Amb 1 meteysh multipliable replicamens. 

No se continuo d' aytal replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. 

Avec un même redoublement multiple. 

Ne se continuent avec un pareil redoublement.

IT. Replicamento. (chap. Replicamén, replicamens.)

28. Replicatiu, adj., réitératif, réduplicatif.

L' una sillaba replicativa de l'autra.

De cobla replicativa.

Leys d'amors, fol. 110 et 31. 

L'une syllabe réitérative de l'autre. 

De couplet réduplicatif.

(chap. Replicatiu, replicatius, replicativa, replicatives; reiteratiu, reiteratius, reiterativa, reiteratives; reduplicatiu, reduplicatius, reduplicativa, reduplicatives; repetitiu, repetitius, repetitiva, repetitives.)

29. Replicar, v., lat. replicare, répliquer, réitérer, redoubler.

L' autre replica, e dis. Arbre de Batalhas, fol. 146.

L'autre réplique, et dit.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... replicativa, replicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... réitératif, réitérant. 

CAT. ESP. PORT. Replicar. IT. Replicare. (chap. Replicá: replico, repliques, replique, repliquem o replicam, repliquéu o replicáu, repliquen; replicat, replicats, replicada, replicades.)

30. Empleiar, v., employer, occuper, mêler.

Nuls hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afars del segle.

Trad. de Bède, fol. 61. 

Nul homme chevauchant pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

Part. pas. Ayssi co lums es mielhs emplegatz cant alumena 1 sala plena de gens. V. et Vert., fol. 39. 

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens.

Si an ben emplegada la gracia que Dieus lor avia donada en aquest mon.

Liv. de Sydrac, fol. 63.

S'ils ont bien employé la grâce que Dieu leur avait donnée en ce monde. ANC. FR. Qui li donroit un horion

Ne l'auroit-il bien emploiet?

Li Gieus de Robin et de Marion.

CAT. Emplegar. ESP. Emplear. PORT. Empregar. IT. Impiegare.

(chap. Empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleeen; (mal) empleat, empleats, empleada, empleades. Sinonims: fé aná, utilisá, usá.)

31. Inplicar, v., lat. implicare, impliquer.

Part. prés. Operacios... inplicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5. Opérations... impliquant contradiction. 

CAT. ESP. PORT. Implicar. IT. Implicare. (chap. Implicá, implicás: yo me implico, impliques, implique, impliquem o implicam, impliquéu o implicáu, impliquen; implicat, implicats, implicada, implicades.)

32. Enplegadamen, adv., implicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 22.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement.

(chap. Implíssitamen; aixó se pot fé de dos maneres, implíssitamen o explíssitamen.)

33. Esplegar, Espleiar, Espleyar, v., lat. explicare, expliquer, déployer, développer, employer.

Deu ben esplegar son temps en auzir sermos e messas.

V. et Vert., fol. 89. 

Doit bien employer son temps à ouïr sermons et messes.

Aquest respieg on hom ren non espleya

Non es causa que hom persegre deya.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Ce délai où on n' explique rien n'est pas chose qu'on doive poursuivre.

Per qu' ieu espleg

Lo mien oc e 'l vostre no.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Pour qui j' explique mon oui et votre non. 

Farai un nou vers... 

Vas un gai cors seingnoril, 

Gen complit de bel esgart, 

E si lai mos cors espleia 

Lo maltrag m' er gaug e juecs.

B. Calvo: Er quan vei. 

Je ferai un nouveau vers... vers un gai corps dominateur, gentiment accompli de beau regard, et si là mon coeur se déploie (s' épanche) le tourment me sera joie et jeu. 

Per qu'es foldatz qui d'amor non espleya.

Albertet: En amor.

C'est pourquoi c'est folie qui ne déploie (s'occupe) pas d'amour.

CAT. Esplayar, explayar. ESP. Explayar. PORT. Espraiar.

IT. Spiegare. (chap. Explicá, explicás: yo no me explico, expliques, explique, expliquem o explicam, expliquéu o explicáu, expliquen; explicat, explicats, explicada, explicades; explayá, explayás: yo me explayo, explayes, explaye, explayem o explayam, explayéu o explayáu, explayen; explayat, explayats, explayada, explayades.)

34. Explicar, v., lat. explicare, expliquer.

Parc. pas. Las causas explicadas.

Tit. de 1424, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Les choses expliquées.

CAT. Esplicar, explicar. ESP. PORT. Explicar. IT. Esplicare.

35. Explicatiu, adj., explicatif, propre à expliquer.

La lengua... de razo explicativa. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La langue... explicative de raison.

(chap. Explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

36. Aplicar, v., lat. applicare, appliquer, attacher.

Levar son cor e tot aplicar ab Dieu. V. et Vert., fol. 88.

Lever son coeur et tout l' appliquer à Dieu.

C' a son plazer ab lieis m' aplec.

G. Faidit: Ar es lo mont.

Qu'à son plaisir elle m'attache à elle.

- Toucher, aborder.

Que auran aplicat ni descargat a Aiguas Mortas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17. 

Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.

Part. pas. Podon esser applicat activamen o passivamen.

Leys d'amors, fol. 50. 

Peuvent être appliqués activement ou passivement. 

CAT. ESP. Aplicar. PORT. Applicar. IT. Applicare.

(chap. Aplicá, aplicás: yo me aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades.)

37. Application, s. f., lat. applicationem, application.

Per applications... et segont la cirurgia. Fors de Béarn, p. 1078.

Par applications... et selon la chirurgie.

CAT. Aplicació. ESP. Aplicación. PORT. Applicação. IT. Applicazione.

(chap. Aplicassió, aplicassions.)

38. Aplicatiu, adj., applicatif, propre à appliquer. 

Son dig aytal mot aplicatiu. Leys d'amors, fol. 50. 

Sont dits pareils mots applicatifs.

(chap. Aplicatiu, aplicatius, aplicativa, aplicatives.)

39. Desplegar, Despleiar, Despleyar, v., déployer, déplier.

Quan vei pels vergiers desplegar 

Los sendatz gruecx, endis e blaus.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Tendas e traps despleyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Tentes et pavillons déployer.

Fig. Un sirventes despley.

P. Cardinal: Razos es. 

Un sirvente je déploie.

Tan gen despen et despleya

Sa gran valor e so sen.

Berenger de Palasol: Dona la genser.

Si gentiment elle dépense et déploie son grand mérite et son sens.

- Faire tournoyer, mettre en mouvement.

Si col flacs molins torneia

Quan trop d' aigua 'l despleia.

Palazis: Si col.

Ainsi comme le faible moulin tournoie quand beaucoup d'eau le met en mouvement.

Part. pas. Quan viro las baneiras desplegadas. Guillaume de Tudela. Quand ils virent les bannières déployées. 

CAT. ESP. Desplegar. PORT. Despregar. IT. Dispiegare.

(chap. Desplegá: desplego, desplegues, desplegue, despleguem o desplegam, despleguéu o desplegáu, despleguen; desplegat, desplegats, desplegada, desplegades.)

40. Desplegadamen, adv., explicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 122.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement. ESP. Desplegadamente (explícitamente). (chap. Desplegadamen.)

41. Complexio, Complectio, Complicio, Complitio, Complicion, s. f., lat. complexionem, organisation, constitution, complexion, caractère.

Lo diable garda mot sobtilmens l' estamen de home e sa manieyra e sa complexio. V. et Vert., fol. 61.

Le diable examine moult subtilement l'être de l'homme et sa manière et sa complexion.

Cove que l'om e la femna sian de bona complicio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Convé que l' home y la femella siguen de bona complexió.) 

Il convient que l'homme et la femme soient de bonne complexion.

Cascus a per si 

Capten segon razon

De sa complicion

E del don per Dieu dat.

G. Riquier: Tant petit.

Chacun a par soi conduite selon raison de sa complexion et du don par Dieu donné.

Lo cors es de la natura de la terra, e es de freia natura e de freia complitio.

Proeza e paor veno de la complitio del cors.

Liv. de Sydrac, fol. 19 et 28. 

Le corps est de la nature de la terre, et il est de froide nature et de froide complexion.

Prouesse et peur viennent de la complexion du corps.

La complexio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La constitution de l'air.

- Union, assemblage, terme de poésie. 

En aysso que las coblas comenso per 1 meteysh mot e finissho per autre meteysh mot, es complexios. Leys d'amors, fol. 123. 

En ceci que les couplets commencent par un même mot et finissent par autre même mot, est assemblage.

CAT. Complexió. ESP. Complexión. PORT. Compleição. IT. Complessione.

(chap. Complexió, complexions.)

42. Complexionat, Complecxionat, adj., organisé, formé, composé.

Per destempramen de las IIII humors de que es complexionatz lo cors.

V. et Vert., fol. 60.

Par dérangement des quatre humeurs de quoi est organisé le corps.

Devon naturalmen, 

Si no falh per lor avol sen, 

Esser ben complecxionat

Segon lo ponh en que son nat.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ils doivent naturellement, si ne faut pour eux mauvais sens, être bien complexionnés, selon le point en quoi ils sont nés.

CAT. Complexionat. ESP. Complexionado (compuesto, formado). 

PORT. Compleicionado. IT. Complessionato. 

(chap. Complexionat, format, compost; complexionats, formats, compostos; complexionada, formada, composta; complexionades, formades, compostes.)

43. Complexional, Conplexional, adj., qui est relatif à la complexion, constitutionnel, constitutif, organique.

Siccitat conplexional.

Las humors complexionals.

La mutaccio complexional del temps.

Eluc. de las propr., fol. 232, 24 et 27.

Sécheresse organique.

Les humeurs constitutionnelles.

Le changement constitutif au temps.

ESP. Complexional. IT. Complessionale. (chap. Complexional, complexionals; relatiu a la complexió, constitutiu, constitussional, orgánic.)

44. Complicar, v., compliquer.

Part. pas. Si no es complicat. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Si no es complicat.)

S'il n'est pas compliqué. 

CAT. ESP. PORT. Complicar. (chap. Complicá, complicás: yo me complico, compliques, complique, compliquem o complicam, compliquéu o complicáu, compliquen; complicat, complicats, complicada, complicades.)

45. Supplicar, Soplegar, Sopleiar, Sopleyar, v., lat. supplicare, plier, ployer.

Col ram sopleia 

Lai on lo ven lo vai menan.

B. de Ventadour: Atressi col. 

Comme le rameau ploie là où le vent le va menant. 

Fig. Al meu emperi, ses duptar, 

Fera tot lo mon sopleiar.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Sous mon autorité, sans douter, je ferais tout le monde plier.

- S'humilier, s'abaisser.

Mas quan cossir de vos cui pretz sopleya, 

Tot autr' amor oblit e dezampar.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Mais quand je pense à vous devant qui mérite s'humilie, j'oublie et j'abandonne tout autre amour.

- Supplier, faire supplique, adresser des prières.

El humilment suppliquet 

Al enfan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui humblement fit supplique à l'enfant. 

Luy soplegan que de peccatz lor do perdo. Leys d'amors, fol. 113. 

Lui suppliant que de péchés il leur donne pardon. 

Fig. et moral. Dona, mas juntas vos soplei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, mains jointes je vous supplie. 

Diguas li m qu' a tal domna sopley. 

Bertrand de Born: Pus li. 

Dites-lui moi que j' adresse mes prières à telle dame.

Part. prés. Quar lo paupre seria sopleyans. 

B. Gaucelm: Un sirventes. 

Car le pauvre serait suppliant. 

Subst. En faitz perillos ni grieus,

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz. 

B. Calvo: En luec de. 

En fait périlleux et difficile, ne tient profit flatteur ni suppliant.

ANC. FR. Il se set bien amoloier

Par chuer et par soploier.

Roman de la Rose, v. 3147.

ANC. CAT. Suplicar, soplagar, sopleiar. ESP. Suplicar. PORT. Supplicar. 

IT. Supplicare. (chap. Suplicá: suplico, supliques, suplique, supliquem o suplicam, supliquéu o suplicáu, supliquen; suplicat, suplicats, suplicada, suplicades.)

46. Suplicatio, Supplicacion, s. f., lat. supplicationem, supplication, supplique.

Per so platz a nos

La suplicatios

Que Nat de Mons nos fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par cela plaît à nous la supplication que Nat de Mons nous fait.

A la supplicacion et requesta, etc. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477. A la supplication et requête, etc.

CAT. Suplicació. ESP. Suplicación. PORT. Suplicação. IT. Supplicazione.

(chap. Suplicassió, suplicassions; súplica, súpliques.)

47. Soplec, s. m., soumission, dépendance, sujétion.

Estaras en soplec d' ome sertanamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Tu seras en dépendance d'homme certainement.

(chap. Sumissió, sumissions; dependensia, dependensies.)

48. Suplicion, s. f., soumission, respect. 

Portan reverencia e gran suplicion. Poëme de S. Trophime. 

Portent respect et grande soumission.

49. Suplimen, adv., doucement, souplement.

Suplimen

Lo tenga hom que non l' afol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'homme le tienne doucement pour qu'il ne l' endommage.

50. Assupellar, v., assouplir, fléchir.

Qui per son vol assupella, 

E s met en aital tenselha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui par sa volonté fléchit, et se met en telle dispute.