Mostrando las entradas para la consulta borraines ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta borraines ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XV.

XV.

Don Moissés, lo maestre, díe assobín que ell nessessitabe una dona mes que un guiso. Pero portáe deu añs al poble diénu y encara seguíe sense la dona que nessessitabe.
Les Pestetes, les Llebres y don José, lo mossen, que ere un gran san, reconeixíen que lo Peó nessessitabe una dona. Sobre tot per dignidat professional. Un mestre no pot presentás a escola de consevol manera; no es lo mateix que un formaché o un ferré, per ejemple. Lo cárrec exigix. Claro que lo primé que exigix lo cárrec es una remunerassió sufissién, y don Moissés, lo Peó, careixíe de ella. Aixina que tampoc teníe res de particulá que don Moissés, lo Peó, se embutiguere cada día al mateix traje en lo que va arribá al poble, deu añs atrás, tot apedassat y ple de remiendos, y inclús que no gastare roba interió. La roba interió costabe un ull de la cara y lo maestre pressisabe los dos ulls de la cara pera desempeñá la seua faena. Camila, la Llebre, se va portá mal en ell; don Moissés, lo maestre, va está encaprichat de ella una temporada y ella li va doná carbasses, perque díe que ere un caratorta y un bocatorsuda. Aixó ere una tontería, y Paco, lo ferré, portáe raó al afirmá que assó no ere cap inconvenién, ya que la Llebre, si se casabe en ell, podríe sentráli la boca y adressáli la cara a forsa de besál. Pero Camila, la Llebre, no estabe per la labor y se va obstiná en que pera besá la boca del maestre li hauríe de besá la orella y aixó li ressultabe desagradable. Paco, lo ferré, no va di ni que sí ni que no, pero va pensá que sempre siríe menos desagradable besáli la orella a un home que besáli los morros a una llebre. Aixina que la cosa se va desfé en aigua de borraines. Camila, la Llebre, va continuá penjada del teléfono y don Moissés, lo maestre, acudín cada día a la escola sense roba interió, en los puñs desfilagarchats y los colses apedassats o hasta foradats. Lo día que Roc, lo Moñigo, los va di a Daniel, lo Mussol, y a Germán, lo Tiñós, los seus proyectes va sé un día de sol de vacassións, cuan Pascual, lo del molí, y Antonio, lo Buche, jugaben una partida al rogle de les birles.

- Escolta, Mussol - va di -; ¿Per qué no se case la Sara en lo Peó?

Per un momén, Daniel, lo Mussol, va vore lo sel ubert. ¿Cóm sén alló tan sensill y

pertinén no se li habíe ocurrit abáns an ell?

- ¡Claro! - va replicá -. ¿Per qué no se casen?

- Dic - va afegí a mija veu lo Moñigo -, que pera que dos se cason ña prou en que se entenguen en algo. La Sara y lo Peó se pareixen en que cap dels dos me pot vore a mí ni en pintura. A Daniel, lo Mussol, li anabe pareixén lo Moñigo un payo inteligén. No veíe cap manera de cambiá de exclamassió, tan perfecte y sugestiu li pareixíe tot alló.

- ¡Claro! - va repetí.

Va continuá lo Moñigo:

- Figúrat lo que siríe viure yo a casa meua en mon pare, los dos sols, sense la Sara. Y a la escola, don Moissés sempre me tindríe alguna considerassió per lo fet de sé germá de la seua dona, y inclús a vatros per sé los millós amics de son germá de la seua dona. Crec que me explico, ¿no?

- ¡Claro! - va torná a di.

- ¡Claro! - va di lo Tiñós.

Lo Moñigo va moure lo cap dudán:

- Lo cas es que ells se vullguen casá - va di.

- ¿Per qué no hauríen de voldre? - va afirmá lo Mussol -. Lo Peó fa deu añs que nessessite una dona y a la Sara no li disgustaríe que un home li diguere cuatre cosetes. La teua germana no es gens guapa.

- Es fea com un dimoni, ya u sé; pero tamé es fea la Llebre.

- ¿Es escrupulosa la Sara? - va di lo Tiñós.

- Qué va; si li cau una mosca a la lleit, sen enriu, y li diu:
"Prepárat, que vas de viache", y se la trague en la lleit com si res. Después sen enriu un atra vegada - va di Roc, lo Moñigo.

- ¿Entonses? - va di lo Tiñós.

- La mosca ya no torne a donáli guerra; es cosa de un momén. Casás es diferén - va di lo Moñigo. Los tres van está un rato callats. Al remat, Daniel, lo Mussol, va di:

- ¿Per qué no fem que se veiguen?

- ¿Cóm? - va preguntá lo Moñigo.

Lo Mussol se va eixecá de un bot y se va espolsá les possaderes:

- Vine, ya u vorás.

Van eixí del corro de les birles a la carretera. La actitut del Mussol revelabe una febril exitassió.

- Li escriurem una nota al Peó com si fore de la Sara, ¿me enténs? Tan germana ix totes les tardes a la porta de casa a cusí pera vore passá la gen. Li escriurem que ella l´espere y cuan ell hi vaigue y la veigue se creurá quel está esperán de verdat.

Roc, lo Moñigo, adoptabe un gesto furo, enfurruñat, habitual en ell cuan algo no lo cuadrabe del tot.

- ¿Y si lo Peó reconeix la lletra? - va argumentá.

- La desfigurarem - va intervindre, entusiasmat, lo Tiñós.

Va afegí lo Moñigo:

- ¿Y si li enseñe la carta a la Sara?

Daniel va cavilá un momén.

- Li escriurem que cremo la carta antes de aná a vórela y que may li parlo de eixa carta si no vol que se mórigue de vergoña y que no lo torno a mirá a la cara.

- ¿Y si no la creme? - va di, tossut, lo Moñigo.

- La cremará. Lo asquerós Peó té temó de quedás sense dona. Ya es una mica agüelo y ell sap que tors la boca. Y que assó fa feo. Y que a les dones nols agrade besá la boca de un home a la orella. Ya lay va di la Llebre ben claret - va di lo Mussol.

Roc, lo Moñigo, va afegí com parlán per an ell:

- Ell no dirá res per la cuenta que li corre; está acollonit desde que la Camila li va doná carbasses. Tens raó. Paulatinamen renaixíe la confiansa al ample pit del Moñigo. Ya se veíe sense la Sara, sense la constán amenassa de la regla del Peó a les puntes dels dits a la escola; disfrután de una independensia que hasta entonses no habíe conegut.

- ¿Cuán li escriurem la carta, entonses? - va di.

- Ara mateix.

Estaben enfrente de la formachería y van entrá. Lo Mussol va agarrá un llapis y un papé y va escriure en caracters tipografics: "Don Moissés, si vosté nessessite una dona, yo nessessito un home. L´espero a les set a la porta de casa meua. No me parlo may de esta carta y crémola. Me moriría de vergoña y nol tornaría a mirá a la cara. Faigue vore que se topete en mí de cassualidat. Sara".

Al hora de diná, Germán, lo Tiñós, li va embutí la carta al maestre per deball de la porta y a les set menos cuart de aquella mateixa tarde entrabe en Daniel, lo Mussol, a casa del Moñigo a esperá los acontessiméns desde la finestrota de la pallissa.

Lo assunto estabe ben planejat y tot, pero va faltá un pel de conill de anássen a pique.
La Sara, com de costum, teníe tancat al Moñigo a la pallissa cuan ells van arribá. Y eren les set menos cuart. Daniel, lo Mussol, creíe que, nessessitán com nessessitabe lo Peó una dona desde fée deu añs, no se retrasaríe ni un minut.

La veu de la Sara se sentíe per lo forat de la escala. Encara que habíe sentit un milló de vegades aquella retahíla, Daniel, lo Mussol, no va pugué evitá ara un tremoló:

- Cuan los meus ulls de vidre y fora de les cassoletes per lo horror de la inminén mort fixon en Vos les seues mirades lánguides y moribundes...

Lo Moñigo debíe sabé que eren casi les set, perque responíe atropelladamen, sense donáli tems a la Sara de acabá la frasse:

- Jesús misericordiós, tin compassió de mí.

La Sara se va pará al escoltá que algú pujabe per la escala. Eren lo Mussol y lo Tiñós.

- Hola, Sara - va di lo Mussol, impassién -. Perdona al Moñigo, no u tornará a fé.

- Qué te saps tú lo que ha fet, carnús - li va di ella.

- Algo roín sirá. Tú nol castigues may sense motiu. Tú eres justa.
La Sara va sonriure, complaguda.

- Esperéu un momén - va di, y va seguí rápidamen, ansián acabá en lo cástic:

- Cuan perduts los meus sentits, tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort...

- Jesús misericordiós, tingáu compassió de mí. Sara, ¿has acabat?

Ella va tancá lo devossionari.

- Sí.

- Hale, óbrim.

- ¿Has escarmentat?

- Sí, Sara; avui me has fet agarrá temó.

Se va eixecá la Sara y va obrí la porta de la pallissa vissiblemen satisfeta.
Va escomensá a baixá la escala a pas lento. Al primé replá se va girá.

- Ojito de fé marranades - va di, com si tinguere un pressentimén.

Lo Moñigo, lo Mussol y lo Tiñós se van arrimá cap a la finestrota de la pallissa sense intercambiá cap paraula. Lo Moñigo va apartá les taragañes de una sarpada y se va assomá al carré. Va preguntá angustiat lo Mussol:

- ¿Ha eixit ya?

- Está traén la cadira y lo ganchillo. Ya se assente - La seua veu se va fé de repén apremián -. ¡Lo Peó ve pel racó del carré!

Lo cor del Mussol se va ficá a ballá com un lloco desbotonat, mes encara que cuan va sentí chulá al rápit a la entrada del túnel y ell lo esperabe a dins en los cansonsillos baixats, o cuan sa mare li va preguntá a son pare, en un extrañ retintín, si teníen al Gran duc com un huésped de lujo. Lo de avui ere encara mol mes emossionán y trassendental que tot alló. Va ficá la cara entre les del Moñigo y lo Tiñós y va vore que don Moissés se parabe frente a la Sara, en lo cos una mica de costat y les mans a la esquena, y li guiñabe o clucabe un ull y li sonreíe hasta la orella per la punta esquerra de la boca.
La Sara lo mirabe parada y, al remat, avergoñida per tantes clucaines y tanta sonrissa, va di:

- Bona tarde, don Moissés, ¿qué diu de bo?

Ell entonses se va assentá al pedrís a la vora de ella. Va torná a fé una serie de momos rápits en la boca, en lo que demostrabe que estabe contén.

La Sara lo observabe assombrada.

- Ya estic aquí, sagala - va di ell -. No hay sigut morós, ¿verdat?
De lo demés no diré ni una paraula. No te preocupos. Don Moissés parlabe mol be.
Al poble no se ficaben de acord sobre quí ere lo que milló parlabe de tots, encara que en los candidatos coinsidíen: don José, lo mossen; don Moissés, lo mestre, y don Ramón, lo alcalde - boticari.

La melosa veu del Peó al seu costat y les paraules que empleabe van desconsertá a la Sara.

- ¿Li... Li passe a vosté algo avui, don Moissés? - va di. Ell va torná a guiñáli l´ull en un sentit de complissidat y no va contestá.

A dal, a la finestra de la pallissa, lo Moñigo va sussurrá a la orella del Mussol:

- Es un gorrino charraire. Está charrán de lo que no hauríe de charrá.

- ¡Chist!

Lo Peó se va incliná ara cap a la Sara y li va agarrá una ma en ossadía.

- Lo que mes admiro de les dones es la sinseridat, Sara; grassies. Tú y yo no nessessitam recovecs ni dissimulá - va di.

Tan roija se li va ficá la cara a la Sara que lo seu pel pareixíe menos roch. Se arrimabe la Chata, en una enjerra de aigua al bras, y la Sara se va separá de la ma del Peó.

- ¡Per Deu, don Moissés! - va cuchichejá en un rapto de inconfessada complassensia -. ¡Que poden vóremos! A dal, a la finestrota de la pallissa, Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, sonreíen bobamen, sense mirás. Cuan la Chata va doblá lo racó, lo Peó va torná a la cárrega.

- ¿Vols que te ajuda en eixa roba? - va di.

Ara li agarrabe les dos mans. La Sara, en un movimén instintiu, va amagá la robeta detrás della, atossigada per la roijó.

- Les mans quietes, don Moissés - va di.

A dal, a la pallissa, lo Moñigo sen va enriure per lo bajinis:

- Ji, ji, ji. Es una braga - va di.

Lo Mussol y lo Tiñós tamé van riure. La confussió y lo aparén enfado de la Sara no amagaben un vehemen goch. Entonses lo Peó va escomensá a díli sense pará coses boniques dels seus ulls y de la seua boca y del seu pel, sense donáli tems de respirá, y a la legua se advertíe que lo cor virgen de la Sara, huérfana encara de requiebros, se derretíe com lo gel deball del sol. Al acabá la retahíla de piropos, lo maestre se va quedá mirán de prop, fixamen, a la Sara.

- ¿A vore si has adeprés ya cóm son los teus ulls, sagala? - va di.

Ella va riure, atontadota.

- ¡Qué coses té, don Moissés! - va di.

Ell va insistí. Se notabe que la Sara evitabe parlá pera no defraudá en les seues frasses vulgars al Peó, que ere un dels que milló parlaben al poble. Sense duda la Sara volíe recordá algo majo que haguere lligit, algo elevat y poétic, pero lo primé que li va vindre al cap va sé lo que mes vegades habíe repetit.

- Pos... Los meus ulls són... són... vidriosos y fora de les cassoletes, don Moissés - va di, y va torná a riure. La Sara se va quedá tan ampla. La Sara no ere lista. Pensabe que aquelles paraules per lo mero fet de vindre al devossionari habíen de sé mes apropiades pera aplicáles als ángels que als homens y se va quedá tan a gust. Ella va interpretá la expresió de assombro que se va dibuixá a la cara del maestre favorablemen, com un indissi de sorpresa al constatá que ella no ere tan basta y tosca com seguramen habíe ell imaginat. En cambi, lo Moñigo, allá dal, se va resselá algo:

- La Sara ha degut di alguna bobada, ¿no?

Lo Mussol va aclarí:

- Los ulls de vidre y fora de les cassoletes són los dels morts.

Lo Moñigo va sentí ganes de aviáli un tubot al cap a san germana. No obstán, lo Peó va sonriure hasta la orella dreta. Teníe que nessessitá mol una dona cuan transigíe en alló sense di res. Va torná a requebrá a la Sara en ahínco y al cuart de hora, ella estabe com assompada, en les galtes roijes y la mirada perduda al buit, igual que una sonámbula.
Lo Peó va voldre assegurás la dona que nessessitabe:

- Te vull, ¿saps, Sara? Te voldré hasta lo final del món. Vindré a vóret tots los díes an esta mateixa hora. Y tú, tú, dísme - li agarrabe una ma, aparentán un efervessén apassionamén -, ¿me voldrás sempre?

La Sara lo va mirá com enajenada. Les paraules li acudíen a la boca en una fluidés extraña; ere com si ella no fore ella mateixa; com si algú parlare per nella desde dins del seu cos.
- Lo voldré, don Moissés - va di -, hasta que, perduts los sentits, tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort.

- ¡Aixina me agrade! - va di lo mestre, entussiasmat, y li va apretá les mans y va tancá dos vegades los ulls, y atres cuatre se li va estirá la boca hasta la orella y, al final, sen va aná y antes de arribá al racó va girá varies vegades lo cap y li va sonriure convulsivamen a la Sara. Aixina se van fé novios la Sara y lo Peó. En Daniel, lo Mussol, van sé una mica desconsiderats, tenín en cuenta la part que ell habíe jugat en aquell entenimén. Habíen sigut novios añ y mich y ara que ell teníe que marchá al colegio a escomensá a progressá sels ocurríe fixá la boda pera lo dos de novembre, lo día de les Ánimes Beneites

Andrés, "lo home que de perfil no se veu", tampoc va aprobá aquella fecha y u va di aixina sense secretisme: - Los homens que busquen una dona se casen a la primavera; los que van buscán una fregona se casen al ivern. No falle may. A la Nochebuena, la vespra de Nadal siguién, la Sara estabe de mol bon humor. Desde que se va fé novia del Peó se li habíe suavisat lo carácter. Hasta tal pun que, desde entonses, sol dos vegades habíe tancat al Moñigo a la pallissa pera lligíli les recomendassións del alma. Ya se habíe guañát algo. Per afegit, lo Moñigo traíe millós notes a escola y ni una vegada va tindre que eixecá la Historia Sagrada, en los seus mes de sen grabats a tot coló, per damún del cap. Daniel, lo Mussol, en cambi, va traure ben poc de tot alló. A vegades se lamentabe habé intervingut al assunto, pos sempre ressultabe mes confortadó aguantá la Historia Sagrada veén que lo Moñigo fée lo mateix al seu costat, que tindre que aguantála sense compañía. La vespra de Nadal, la Sara estabe de mol bon talante y li va preguntá al Moñigo mentres voltabe lo pollastre que se rostíe al forn:

- Dísme, Roc, ¿Li vas escriure tú una nota al maestre diénli que yo lo volía?

- No, Sara - va di lo Moñigo.

- ¿De verdat? - va di ella.

- Te u juro, Sara - va afegí.

Ella se va portá un dit que se habíe cremat a la boca y cuan lo va traure va di:

- Ya día yo. Siríe lo únic bo que hagueres fet en tota la teua vida. Va, apártat de ahí, carnús.

lunes, 8 de octubre de 2018

Meche y menescal de Valderrobres

A la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns, un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom Menescal.

Los dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglán ya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen alimentás los atres.

Casi totes les cases teníen bestiá y animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans, formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous, matallops, lo conill, capaburres, etc.

Se criaben gorrinos, gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabrons o chotos, ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardans, pichons, coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que foten en la
pata, gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen, codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jonecs, bueys, bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería de Raboseta, a la vora del cup de la sequia majó, l´olla, al escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs después se faríe la festa del abre, se van plantá diferéns tipos de abres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa replasseta.

Un día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques, romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota, que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes vegades se moríe la res y dixabe a una familia
sense res.

Aquell mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.

An aquell tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún de cañissos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a voltá la truita, aixina que aviáen per la enchumenera amún la truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom. La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses, ere fam.

La escala interió de la casa ere tan estreta y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa lo sistellé y baixála, perque los escalons eren massa perillosos, aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La Portellada.

A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de 55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol, espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en día, lo mal de Repén.

A baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res, pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la agüela a casa del meche.
Allacuanta no ñabíe ambulatori ni sentro de salut, ni ambulansies; lo meche visitabe per les cases en lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato, pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe sorollás, aixina que li portaben als passiens a casa, y may se habíe vist una passién en tanta passiensia com la tía Reventatruites.

Cuan van arribá a la casa, la van pujá a cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que no la portaren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret de fora podríe tindre un funesto resultat.

Van portá a la agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la vora de los actuals apartamens Santa Águeda, y desde allí en una carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de la corda de la
curdiola hasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan vivíen los dos agüelets.

Per sort, habíen sentit que al Mas de Barberans, a una agüela a la que li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá als brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la medissina, mes amarga que un gintónic de bitter lemon en fel, y mes aspra que una serba verda.

A la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y traén espuma per la boca.

Un pastó de casa Beret, de nom Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va pugué reconeixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.

En cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara, se va encandilá, se va ficá les dos mans al cap, va tirá la gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talons al cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca. Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.

Avisats los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y, después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de goma als peus per camíns pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas dels Aubellons, no hagueren arribat hasta la nit.

Cuan van arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol, donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe unflada com un bot, fluixeta, entressuada. Lo veterinari li va inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de algún dels cuatre subestomecs de la vaca. Va ixí una miqueta de aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes de pólvora que portaben los exiliats a Valensia al mars cuan volén escapás de les mascletades y les falles de San José, modelo de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de Arrimatea.

Lo veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre (signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió), va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes paraules que sol entenen los catalanoparlans: “no la salvarem”.

Va rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe res, ya que prou perdua ere despedí a Cordera, pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá reconfortá diénlos que a vegades la providensia obre milagres, y que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál, pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la estatua de Fondespala, fon de espala, y va empendre lo camí de casa.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

A casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”, Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y un corrusquet de pa.

La medissina li habíe fet agarrá ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta se va di “pronte escomensam, consevol día los pedré tots”, y después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en va aná garganchó aball, y se va embossiná.


Va pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans cops a la esquena que casi la cruix.

Va arribá lo hereu del mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va reconeixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.

Va di Menescal:

- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -

Y en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la maniobra.

Y después de este cas, a Valdarrores y a tota la comarca del Matarraña, cuan dos germans eren meches o menescals, no van viure mai mes a la mateixa casa.

martes, 29 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA DÉSSIMA. 

Una siciliana li pren a un viachán lo que éste ha portat a Palermo, y éste, fén vore que tornabe en molta mes mercansía que la primera vegada, prenén de ella dinés prestats, la dixe en aigua de borraines.

Esta historia de la reina va fé riure mol a tots; no ñabíe dingú allí que no tinguere llágrimes als ulls. Pero después de acabá ella, Dioneo, que sabíe que an ell li tocabe lo radé turno, va di:
Grassioses siñores, manifiesta cosa es que mes agraden les artimañes contra mes artifissioses són. Y per naixó, encara que hermossíssimes coses totes haigáu contat, vull yo contáton una que tos agradará; an ella es burlada la mes gran mestra en burles.

Solíe ñabé (y potsé encara ne ñague avui) una costum a totes les siudats portuaries de la marina, tots los mercadés que arriben an elles en les seues mercansíes, al descarregáles, les porten a un almassén al que a mols puestos diuen aduana, que es del ajuntamén o del siñó de la siudat; y allí, donán an aquells que están al seu cárrec, per escrit, tota la mercansía y lo preu de ésta, se li done al viachán una bodega a la que fique la seua mercansía y la tanque en clau; y los dits aduanés después escriuen al llibre de la aduana a cuenta del viachán tota la seua mercansía, fénse después pagá los seus drets per lo viachán o de tota o de part de la mercansía que éste trague de la aduana.
Y per neste llibre de la aduana moltes vegades se informen los corredós de la calidat y la cantidat de les mercansíes que ñan allí, y tamé están allí los mercadés que les tenen, en los que después ells, segóns los ve a ma, parlen de los cambis, los trueques, y de les ventes y de atres assuntos. Esta costum, com a mols atres puestos, ñabíe a Palermo de Sicilia; aon tamé ñabíen, y encara ñan, moltes dones de hermossíssim cos pero enemigues de la honestidat, les que, per los que no les coneixen siríen y són tingudes per grans y honestíssimes dames. Y están dedicades del tot no ya a afeitá sino a pelá als hómens, en cuan veuen a un viachán forasté allí, en lo llibre de la aduana se informen de lo que té y de cuán pot guañá, y después en los seus plassentés y amorosos actes y en paraules dolsíssimes se les ingenien en seduí y en atraure lo seu amor; y ya a mols ne han atret als que bona part de les seues mercansíes los han pres de les mans, y a bastáns tot; y de ells ne han ñagut que no sol la mercansía, sino tamé lo barco y les carns y los ossos los han dixat, tan suavemen la barbera ha sabut passáls la navalla.
Ara be, no fa mol tems va passá que aquí, enviat per los seus mestres, va arribá un dels nostres jovens florentíns de nom Niccolo de Cignano, encara que li díen Salabaetto, en tantes pesses de roba de llana que li habíen entregat a la fira de Salerno que podíen valdre uns singséns floríns de or; y entregán la tassa de ells als aduanés, los va ficá a una bodega, y sense mostrá molta pressa en despacháls, va escomensá a rondá per la siudat. Y sén ell blang y rubio y mol pincho, y mol gentil, va passá que una de estes dones barberes, que se fée cridá madama Lancofiore, habén sentit algo dels seus assuntos, li va ficá los ulls a damún; de lo que donánsen cuenta ell, creén que ella ere una gran Siñora, va pensá que per la seua hermosura li agradabe, y va pensá en portá mol cautamen este amor; y sense di res a dingú, va escomensá a passejá per dabán de la casa de aquella. Ella, donánsen cuenta, después de inflamál en les seues mirades, mostrán que se consumíe per nell, secretamen li va enviá una dona del seu servissi que mol be coneixíe l'art de la picardía, que, casi en llágrimes als ulls, después de moltes histories, li va di que en la seua hermosura y amabilidat habíe conquistat a la seua Siñora de tal manera que no trobabe descáns ni de día ni de nit; y per naixó, cuan vullguere, dessichabe mes que atra cosa pugué trobás en ell secretamen a uns bañs; y después de aixó, traén un anell de la bossa, de part de la seua Siñora lay va doná.
Salabaetto, al sentí aixó va sé lo home mes alegre que may van ñabé; y prenén lo anell y fregánse en ell los ulls y después besándolo, sel va ficá al dit y li va contestá a la bona dona que, si madama Lancofiore lo volíe, que estabe ben retribuida perque ell la volíe mes que a la seua propia vida, y que estabe disposat a aná aon an ella vullguere y a consevol hora. Tornada, pos, la mensajera a la seua Siñora en esta resposta, a Salabaetto li van di enseguida a quíns bañs al día siguién, después de véspres, debíe esperála;
éste, sense díli res a dingú, a la hora ordenada allí que sen va aná, y va trobá que la sala de bañs habíe sigut alquilada per la Siñora. Y casi acababe de entrá cuan van apareixe dos esclaves carregades de coses: la una portabe al cap un gran y hermós madalap de guata y l’atra una grandíssima sistella plena de coses; y estenén este madalap a un catre a una alcoba de la sala, van ficá damún un parell de llansols finíssims de seda y después un cobertó de blanquíssim cendal de Chipre en dos cuixíns bordats a maravilla; y después de aixó, despullánse y entrán al bañ, lo van rentá y van agraná tota la sala.
Y poc después la Siñora, seguida per atres dos esclaves, va víndre al bañ; aon ella, en cuan va pugué, va fé grans festes a Salabaetto, y después de los mes grans suspiros del món, después de que mol lo va abrassá y besá, li va di:

- No sé quí haguere pogut portám an aixó mes que tú; que me has botat foc, chiquet toscano.

Después de aixó, cuan ella va voldre, los dos despullats van entrá al bañ, y en ells dos de les esclaves. Allí, sense dixá que dingú mes li ficare la ma damún, ella mateixa en sabó en almizcle y en un atre perfumat en clavo, maravillosamen y be va rentá del tot a Salabaetto, y después se va fé rentá y refregá per les seues esclaves. Y fet aixó, van portá les esclaves dos llansols blanquíssims y sutils de los que emanabe tan bona auló a roses que tot lo que ñabíe pareixíen roses; y van embolicá en un a Salabaetto y en l’atre a la Siñora, y sels van emportá al llit preparat. Y allí, después de dixá eixugás la suó, traénlos les esclaves aquells llansols, se van quedá despullats. Y traén de la sistella poms de plata bellíssims y plens, uns de aigua de roses, atres de aigua de azahar, de aigua de flo de jazmíns, totes aquelles aigües van derramá; y después, traén caixes de dolsos y pressiadíssims vins, se van confortá. A Salabaetto li pareixíe está al paraísso; y mil vegades habíe mirat an aquella, que ere majíssima, y sen añs li pareixíe cada hora per a que les esclaves sen anaren y pugué trobás als seus brassos. Les esclaves, después de que, per orde de la Siñora, dixán una antorcha ensesa a la alcoba, sen van aná de allí, ésta va abrassá a Salabaetto y ell an ella; y en grandíssim plaé de Salabaetto, al que li pareixíe que se derretíe per nella, van está una llarga hora. Pero después de que a la Siñora li va pareixe tems de eixecás, fen víndre a les esclaves, se van vestí, van beure y minjá dolsaines, y rentánse la cara y les mans en aquelles aigües odoríferes, y volén anássen, li va di la Siñora a Salabaetto:
- Si vullgueres, me pareixeríe un favor grandíssim que esta nit vingueres a sopá en mí y a dormí. Salabaetto, que ya de la hermosura y de les amables artimañes de ella estabe pessigat, creén que ere per an ella com lo cor del cos amat, va contestá:
- Siñora, tot lo vostre gust me es mol grato, y per naixó tan esta nit com sempre faré lo que vullgáu y lo que per vos me sigue manat.

Entornánsen, pos, la Siñora a casa, y fen adorná la seua alcoba, y fen prepará un sopá esplendit, va esperá a Salabaetto. Este, cuan se va fé algo fosc, allá que sen va aná, y alegremen ressibit, en gran festa y ben servit va sená en la Siñora. Después, entrán a la alcoba, va sentí allí una maravillosa auló de fusta de aloe y va vore lo llit adornadíssim en muixonets de Chipre, y moltes bones robes penján de los barróns; estes coses, totes juntes y cada una per sí sola li van fé pensá que teníe que sé aquella una gran y rica Siñora; y per mol que haguere sentit parlá de la seua vida y costums, no su volíe creure per res del món, y si se haguere cregut que an algún lo haguere fet burla, per res del món se podíe pensá que aixó li podíe passá an ell. En grandíssim plaé se va gitá aquella nit en ella, inflamánse mes cada vegada. Arribat lo matí, li va señí ella un hermós y elegán cinturón de plata en una bona bossa, y li va di: - Dols Salabaetto meu, me encomano a tú; y aixina com la meua persona está a la teua dispossissió, aixina u está tot lo que ting, y lo que yo puc, a lo que vullgues maná.

Salabaetto, contén, besánla y abrassánla, va eixí de casa seua y va aná cap aon acostumaben a está los demés mercadés. Y anán una vegada y atra en ella sense que li costare res, y enviscánse cada día mes, va passá que va vendre la roba al contat y en un bon profit; lo que la bona dona no per nell, sino per atres va sabé en seguida. Y habén anat Salabaetto a casa seua una tarde, va escomensá ella a bromejá y a jugá en ell, y a besál y a abrassál, mostránse tan inflamada de amor que pareixíe que anabe a morísseli als brassos; y volíe donáli dos bellíssimes copes de plata que teníe, que Salabaetto no volíe pendre, perque entre unes vegades y atres be habíe ressibit de ella lo que valdríe uns trenta floríns de or sense habé pogut fé que ella ressibiguere dell res que valguere una grossa. Al final, habénlo ben inflamat en lo mostrás inflamada, una de les seues esclaves, tal com ella u habíe preparat, la va cridá; per lo que ella, eixín de la alcoba y están afora una mica, va torná a dins plorán, y tiránse damún del llit pancha per aball, va escomensá a lamentás. Salabaetto se va extrañá, la va agarrá en brassos y va escomensá a plorá en ella y a díli: - ¡Ah!, cor del meu cos, ¿qué tens tan de repén?, ¿quína es la raó de este doló? ¡Ah, dísmu, alma meua!

Después de que la dona se va fé rogá bastán, va di:

- ¡Ay, dols siñó meu! No sé qué fé ni qué di. Acabo de ressibí una carta de Mesina, y me escriu mon germá que, encara que haiga de vendre o empeñá tot lo que ting, que sense falta li envía abáns de vuit díes mil floríns de or y que si no li tallarán lo cap; y yo no sé qué puc fé per a obtíndrels tan pronte; que, si tinguera al menos quinse díes de tems, trobaría la manera de ajuntáls, o podría vendre algunes de les nostres possessións; pero no podén, preferiría está morta abáns de que me arribare aquella mala notíssia.
Y dit aixó, no dixabe de plorá. Salabaetto, al que les amoroses flames li habíen tret gran part del coneiximén, creén que aquelles llágrimes eren verdaderes y les paraules de amor mes verdaderes, va di:

- Siñora, yo no podré oferíton mil, pero sí singséns floríns de or, si creéu que mels podréu torná de aquí quinse díes; y vostra ventura es que pressisamen ahí vach vendre la cárrega de roba: que, si no fore aixina, no podría dixátos ni una grossa.

- ¡Ay! - va di la dona -, ¿aixina que has patit incomodidat de dinés? ¿Per qué no me u demanabes? Perque si no ne ting mil sí que ne ting sen y hasta dosséns per a donát; me has tret lo valor per a asseptá lo servissi que me oferixes.

Salabaetto, mol mes que cautivat per nestes paraules, va di:
- Siñora, per assó no vull que u dixéu; que si tan los haguera nessessitat com los nessessitéu vos, be tols hauría demanat.

- ¡Ay! - va di la Siñora -, Salabaetto meu, be sé que lo teu amor per mí es verdadé y perfecte cuan, sense esperá a que te u demanara, en tan gran cantidat de dinés espontáneamen me proveíxes en esta nessessidat. Y en sertesa era yo tota teua sense aixó, y en aixó u siré mol mes; y may dixaré de agraít la salvassió del cap de mon germá. Pero sap Deu que de mala gana los preng considerán que eres viachán y que los mercadés nessessiten los dinés per als seus negossis; pero com me apure la nessessidat y ting firme esperansa de tornátels pronte, los pendré, y per lo que falto, si no los trobo enseguida, empeñaré totes estes coses meues.

Y dit aixó, derramán llágrimes, se va dixá caure a la faldeta de Salabaetto, que va escomensá a consolála; y passán la nit en ella, per a mostrás magnánimamen lo seu servidó, sense esperá a que los hi demanare li va portá singséns floríns de or, que ella, rién en lo cor y plorán en los ulls va pendre, contentánse Salabaetto en una simple promesa seua. En cuan la dona va tindre los dinés van escomensá a cambiá les condissións; y cuan antes la visita a la dona estabe libre totes les vegades que Salabaetto volíe, van escomensá a apareixe raóns per les que de set vegades li passabe no pugué entráy ni una, ni li ficaben la cara ni li féen les caríssies ni les festes de abáns. Y passat en un mes y en dos lo plasso en que los seus dinés teníen que séli tornats, al demanáls li donaben paraules en pago; per lo que, acatánsen Salabaetto del engañ de la malvada dona y de lo seu poc coneiximén, y veén que de alló res profitós trauríe, perque no teníe cap escritura ni testimoni, y avergoñínsen de queixás a dingú, perque l´habíen avisat abáns de la burla que mereixcudamen per la seua brutalidat li vindríe de aixó, mol dolgut, en ell mateix plorabe la seua desgrassia. Y habén ressibit moltes cartes dels seus mestres per a que cambiare aquells dinés y los hi enviare, per a que no siguere descuberta la seua culpa, va deliberá anássen, y puján a un barquet, no a Pisa com debíe, sino a Nápoles sen va aná. Estabe allí en aquell tems lo nostre compare Pietro del Canigiano, tessorero de madama la emperatrís de Constantinopla, home de gran talento y sutil ingenio, grandíssim amic de Salabaetto y de los seus; en lo que, com a persona discretíssima, lamentánse Salabaetto después de algúns díes, li va contá lo que habíe fet y la seua desgrassiada aventura, y li va demaná ajuda y consell per a pugué allí guañás la vida afirmán que may enteníe torná a Florencia. Canigiano, entristit per estes coses, va di: - Mal has fet, mal te has portat, mal has obeít als teus mestres, massa dinés de una vegada te has gastat en moldre; pero ¿qué? Está fet, y se té que pensá en un atra cosa. Y com home avisat rápidamen van pensá lo que habíen de fé y lay va di a Salabaetto;
al que, agradánli lo plan, se va llansá a la aventura de seguíl. Y tenín algúns dinés y habénni dixat Canigiano uns pocs, va maná fé uns cuans embalajes ben lligats, y comprá vin barriques de oli y omplíles, y carregán tot alló sen va entorná cap a Palermo; y entregán la relassió de los embalajes als aduanés y la de les barriques, y fen anotá totes les coses a la seua cuenta, los va ficá a les bodegues, dién que hasta que un atra mercansía que estabe esperán no arribare no volíe tocá aquella. Lancofiore, habénsen enterat de aixó y sentín que valíe uns dos mil floríns de or o mes, alló que al presén habíe portat, sense contá lo que esperabe, que valíe mes de tres mil, pareixénli que habíe apuntat baix, va pensá en restituíli los singséns per a pugué tíndre la majó part de los sing mil; y va enviá a buscál. Salabaetto, ya en malissia, allí va acudí. Ella, fen vore que no sabíe res de lo que habíe portat, li va fé una maravillosa benvinguda, y va di:

- Aquí tens, si te habíes enfadat en mí perque no tels vach torná en lo plasso pressís... Salabaetto se va ficá a riure y va di:

- Siñora, en verdat me va desagradá un poc, perque me haguera arrencat lo cor per a donátol si en alló tos complaguera; pero vull que sapigáu lo enfadat que estic en vos.
Es tan l´amor que tos ting que hay fet vendre la majó part de les meues possessións, y ara hay portat aquí mercansía que val mes de dos mil floríns, y ne espero de Ocsidén mes que valdrá mes de tres mil, y vull fé an esta siudat un almassén y quedám aquí per a está sempre prop de vos, pareixénme que estic milló en lo vostre amor que crec que dingú pugue estáu en lo seu. A lo que la dona va di:

- Mira, Salabaetto, tot este arreglo teu me agrade mol, perque te vull mes que a la meua vida, y me agrade mol que hagues tornat en intensió de quedát perque espero passá encara mols bons ratos en tú; pero vull excusám un poc perque, en aquells tems en que ten vas aná algunes vegades vas voldre entrá y no vas pugué, y algunes vas vindre y no vas sé tan alegremen ressibit com solíes, y ademés de aixó, no te vach torná los dinés a tems. Tens que sabé que entonses estaba yo en grandíssima pena; y lo que está en este estat, per mol que vullgue a un atre no li pot ficá tan bona cara ni aténdrel com voldríe; y ademés tens que sabé que li es mol penós a una dona pugué reuní mil floríns de or, y tots los díes li diuen mentires y no se cumplix lo que se li ha prometut, y per naixó nessessitam tamé natros mentí als demés; y de ahí ve que yo no te puguera torná los teus dinés. Pero los vach reuní poc después de la teua marcha y si haguera sabut aón enviátels tels haguera fet arribá; pero com no u sabía, tels hay guardat. Y fénse portá una bossa aon estaben aquells mateixos que ell li habíe dixat, lay va ficá a la ma y li va di:

- Conta a vore si ne ñan singséns.

Salabaetto may se habíe sentit tan contén, y contánlos y veén que ne ñabíen singséns, y tornánlos a guardá, va di:

- Siñora, sé que diéu la verdat, pero prou hau fet; y tos dic que per naixó y per
l´amor que tos ting may me demanaríeu per a consevol nessessidat vostra una cantidat que puguera yo donátos que no to la donara; y en cuan me haiga establit podréu probám en aixó.
Y de esta guisa recuperat en ella l´amor en paraules, va escomensá Salabaetto a frecuentála galanmen, y ella a donáli gust y a féli los mes grans honors del món, y mostráli mol amor. Pero Salabaetto, volén en un engañ castigá lo engañ que ella li habíe fet, invitat un día per a que anare a sopá y a dormí en ella, va acudí tan melancólic y tan tristot que pareixíe que vullguere morís. Lancofiore, abrassánlo y besánlo, va escomensá a preguntáli per qué teníe aquella melancolía. Ell, después de fés rogá un bon rato, va di: - Estic arruinat, perque lo barco aon estabe la mercansía que yo esperaba ha sigut capturat per los corsaris de Mónaco y per a rescatál se nessessiten deu mil floríns de or, de los que yo ne ting que pagá mil; y no ting dinés perque los singséns que me vas torná los vach enviá enseguida a Nápoles per a invertíls en teles y portáles aquí. Y si vullguera ara vendre la mercansía que ting aquí, com no es la temporada apenes me donarán una perra per dos géneros; y encara no soc aquí prou conegut per a trobá qui mels dixo, y per naixó no sé qué di ni qué fé; y si no envío pronte los dinés se emportarán a Mónaco la mercansía y may mes la recuperaré.

La dona, mol contrariada per naixó, perque li pareixíe pédreu tot, pensán qué podíe ella fé, va di:

- Deu sap lo que me dol per amor teu; ¿pero de qué servix apenás tan? Si yo tinguera eixos dinés sap Deu que tels dixaría enseguida, pero no los ting; ña una persona que fa tems men va dixá singséns, pero en forta ussura, que no demane menos del trenta per sen; si de eixa tal persona los vullgueres, nessessitaríes de garantía un bon empeño; y en cuan a mí yo estic disposada a empeñá totes estes robes y la meua persona si cal per lo que vullgue dixám, per a pugué servít, pero lo remanén, ¿cóm lo asseguraríes?

Va vore Salabaetto la raó que movíe an ésta a féli tal servissi y sen va acatá de que de ella siríen los dinés prestats. Primé lay va agraí y después va di que encara que fore a mol alt interés no u podíe dixá, pos li apretabe la urgensia; y después va di que u asseguraríe en la mercansía que teníe a la aduana, fénla escriure a nom del prestamiste, pero que volíe conservá la clau de la bodega, per a pugué mostrá la seua mercansía si algú la volíe vore y per a que res li tocaren o permutaren o cambiaren. La dona va di que aixó estabe ben dit y ere mol bona garantía; y per naixó, al arribá lo día va enviá a buscá a un corredó del que sen fiabe mol y parlán en ell sobre este assunto li va entregá mil floríns de or, que lo corredó va prestá a Salabaetto, y va fé inscriure al seu nom lo que Salabaetto teníe a les bodegues, y habén fet les escritures y contraescritures juns, y quedán en concordia, sen van aná als seus assuntos. Salabaetto, tan pronte com va pugué, puján a un barquet, en mil singséns floríns de or sen va aná a vore a Pietro del Canigiano a Nápoles, y desde allí los va enviá una fiel y completa cuenta a Florencia als seus mestres, los que l´habíen enviat en les robes; y pagánli a Pietro y a consevol atre al qui deguere algo, mols díes a Canigiano su va passá be en lo engañ fet a la siciliana; después, de allí, no volén continuá sén viachán, va víndre a Ferrara.
Lancofiore, com no trobabe a Salabaetto a Palermo va escomensá a extrañás y va sospechá; y después de esperál uns dos mesos, veén que no tornabe, va fé que lo corredó manare despressintá les bodegues. Y examinán les barriques que se creíe que estaben plenes de oli, va trobá que estaben plenes de aigua del mar, y sol ñabíe una capa de oli damún. Después, deslligán los embalajes, tots menos dos, que eren teles, plens los va trobá de borra; y entre tot lo que ñabíe no valíe mes de dosséns floríns; per lo que Lancofiore, veénse burlada, va plorá per los singséns floríns tornats y mol mes per los mil prestats, diénse moltes vegades: - Qui trate en toscano no pot sé segato.

Y aixina, quedánse en la pérduda y la burla, se va trobá en que tan listos eren la una com l´atre.
Al acabá Dioneo la seua novela, Laureta, veén que habíe arribat lo final del seu reinat, alabats los consells de Pietro Canigiano, que per los seus efectes se habíen vist sé bons, y la sagassidat de Salabaetto, que no va sé menos al ficáls en obra, traénse del cap lo lloré lay va ficá al cap a Emilia, dién:

- Siñora, tindrem una hermosa reina, féu, pos, que a la vostra hermosura acompañon les vostres obres.

Y va torná a assentás. Emilia, per vóres feta reina y alabada en públic per la seua bellesa, se va colorá, y la seua cara pareixíe los nugolets rosa de la aurora. Después de tindre los ulls cachos una mica, va organisá en los seu senescal los assuntos pertinéns a la compañía, y aixina va escomensá a parlá:

- Deleitables siñores, mol manifestamen veém que, después de que los bueys se han cansat durán lo día, amarrats al jou, són aliviats y liberats, y sels dixe pasturá per aon volen. Veém tamé que són mes hermosos los jardíns en varies plantes que los carrascals; per naixó, considerán los díes que ham estat parlán daball de una ley, demá no tos limitaré cap tema, vull que cadaú parlo de lo que vullgue, y crec que la variedat de les charrades que se conton sirá milló que parlá de sol un tema. Lo que vingue después de mí al trono, podrá constreñímos a les acostumades leys. Y dit aixó, hasta la hora de sopá los va consedí libertat a tots. Tots van alabá a la reina, y alsánse, se van entretindre.
Van sopá al voltán de la hermosa fon, y después de la sena, del modo acostumat un bon rato se van divertí cantán y ballán. Al final la reina, per a seguí lo estil dels seus predecessós, li va maná a Pánfilo que cantare una cansó, que díe aixina:

Tan es, Amor, lo be

y lo contén que estic per tú sentín

que soc felís cremánme a les teues flames.

Lo meu cor tanta alegría rebose,

tan de goch está ple

per lo que me has donat,

que amagáu siríe cosa seria

y a la cara serena

se mostre lo meu alegre estat:

que están enamorat

de un be tan elevat y estupendo

leve me sigue estám an ell cremán.

Yo no sé demostrá cantán

ni indicá en lo dit,

Amor, lo be que séntigo;

y encara que u sapiguera hauría de callá

que, sense dixáu callat,

se tornaríe tormén:

pos estic tan contén

que consevol parlá aniríe menguán

antes que anáu descubrín.

¿Quí pensaríe ya que estos brassos meus

podríen torná

aon los han tingut,

y que la meua cara sense patí rechás

tornaríe a arrimás

aon va sé beneída?

may haguera cregut

la meua fortuna, encara que estiga sucarrat
y lo meu plaé y goch estiga amagán.

La cansó de Pánfilo acabada, y per tots corejada, no van ñabé dingú que, en mes atenta solissitut que li corresponíe, no prenguere nota de les seues paraules, esforsánse en adiviná alló que ell cantabe que li conveníe tíndre amagat; y encara que uns cuans van esá imaginánse diferentes possibilidats, dingú va arribá a la verdat del assunto.
Y la reina, después de vore que la cansó de Pánfilo habíe acabat, va enviá a les joves siñores y als jovens siñós a dormí.

ACABE LA OCTAVA JORNADA.

sábado, 3 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, B

Babia (está en) – com Antonio Babia – Poble de León



estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»

babós (bolet), babosos, bateó, bateóns baboso, seta
babosera, baboseres donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá bajar
bache, baches – de bachá (baixá) bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit :
al carré pla vénen blat,
a Vilanova porgueres,
y al carré de La Muleta,
la flo de les bachilleres
alcahuete
bachillejá, chafardejá alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert /
San Antoni, San Antoni,
tú que estás per estes roques,
guárdam les cabres goludes
que no se mínjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques judías verdes
bachoquetes, bajoquetes judías verdes pequeñas
badá, badás agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá) grieta, grietas
badá, embelessás, quedás encantat embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
badall (batall de campana) badajo
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall bostezar
badallabe bostezaba
badats agrietados
bades – tú bades – (vore de vades) Grietas – tú agrietas
badina, badines – la badina negra del Parrissal de Beseit una badina es un pozo de agua – la badina negra del Parrizal de Beceite
bádminton bádminton
badoc, badocs, flo de la carbassera flor, flores de la calabaza
bagache, equipache, bagaches, equipaches – coneiximéns de una persona bagaje, equipaje
bagatela, bagateles – cosa de poca sustánsia y valor bagatela, bagatelas
bahorrina, coses asqueroses mesclades en aigua bruta. Grupo de gen roína y ofenedora, com los de franja morta a facebook cosas asquerosas mezcladas con agua sucia. Grupo de gente mala y ofensiva, como los de franja muerta de facebook
Bailarín, bailaríns, bailarina, bailarines – vore balladó, balladora bailarines, bailarinas
baile (de un poble) antic cárrec foral del reino de Aragó
https://es.wikipedia.org/wiki/Baile_(Cargo_foral)
baile de un pueblo, antiguo cargo, bayle o batle, en catalán batlle
báissa , báixa al carré si eres home ! No baixarás, no, perque eres un cagamandurries baja a la calle si eres hombre ! No bajarás, porque eres un cagabandurrias.
baissá, vore baixá bajar
baissabe, baixabe bajaba
baissáben, baixaben bajaban
baissada, baixada bajada
baissadós, baissadó (vore baixadó) Bajador, bajadores, por donde se baja
baissáem, baixabem bajábamos
baissáen, baixaben bajaban
baissáli, baixáli (an ell o ella) bajarle
baissarán, baixarán bajarán
baissaré, baixaré bajaré
baissáre, baixáre (si ell) bajara, bajase
baissárem, baixárem bajáramos, bajásemos
baissarém, baixarém bajaremos
baissaríen, baixaríen bajarían
baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)


baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)

bajado
báisse, baixe baja
báissen, báixen bajan
báisses, baixes bajas
baisset, baixet, baisseta, baixeta bajito, bajita
baisseta, vore baixeta bajita
báisso, báixo (yo) bajo
baissos, báixos (cuan) bajes
baix, a baix, abaix, abáis (Valjunquera) bajo, abajo
Baixá – baixo, baixes, baixe, baixém o baixám, baixéu o baixáu, báixen – baixat, baixada – baixára – baixaré – baixaría – báixa cap a baix (redundánsia) ! Puja cap amún ! bajar
baixaben bajaban
baixada, baixades (costa, costes) bajada, bajadas (cuesta, cuestas)
baixadó, baixadós, lo baixadó de la séquia de San Lloréns al horta majó de Beseit bajador, bajadores, por donde se baja
baixáe , baixabe, bachabe, bacháe bajaba
baixál (an ell), baixála (an ella) bajarlo
báixal, báixala ! bájalo , bájala !
báixali los fums! bájale los humos !
baixamar bajamar
baixán (g) - baixán de Fredes trobém Formenta bajando
baixáre bajara, bajase
baixarém bajaremos
baixat (p) bajado
baixe, bache baja
baixém, baixám bajamos
báixen, báchen bajan
baixes bajas
baixesa, baixeses bajeza, bajezas
baixo (baixá), bacho bajo
baixotet, baixoteta, baixet, baixeta, baix, baixa, baixos, baixes bajito, bajita
bala, bales bala, balas
Balada, balades (de bala) – escopetada, escopetades (escopeta) balazo, balazos, escopetazo, escopetada
balada, balades, baladeta, baladetes balada, baladas, baladita, baladitas
balagosto , balagosto, pelmodo , pelmodos, mamperlán - biga, bigues, viga, vigues de fusta al ráfec mamperlán, vigas de madera en el alero del tejado. Balaustre ?
balansades (caminá a) caminar de lado a lado
balansejáe (se) – ell , ella – un elefán se balansejábe a una taragaña balanceaba
balansejás, balansechás balancearse
balarrasa, aiguardén mol fort, com lo que ix del alambique a la fira de Ráfels, - tarambana - bala rasa aguardiente muy fuerte
balbussejá, cuan un chiquet o chiqueta escomense a parlá balbucear
balcó, balcóns, balconet, balconets balcón, balcones
baldamén, vore baldat cansancio muy grande


baldat, baldada, mol cansat, agotat agotado, muy cansado, agotada
baldrufa, galdrufa, trompina peonza
Balears, ses illes, les isles Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera Baleares
balinera, balineres, escopeta de balí, balíns balinera, balineras, escopeta de balines
balma, balmes (com la de Zorita, Surita) balma, cueva natural en una roca
baló, balóns, pantalóns curts (vore pilota) balón, balones, pantalones cortos
baloncesto, basket (vore basquet) baloncesto
ball, balls, de ballá baile, bailes, de bailar
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar
ballaben, balláen bailaban
balladó, balladora – Roberto es un bon balladó de jotes – ya tens balladora per a les festes ? bailador, bailadora, pareja de baile
balláe, ballabe bailaba
balláen, ballaben bailaban
ballán (g) bailando
ballará bailará
ballarém bailaremos
ballaren bailáramos
ballat (p) – vallat Bailado – vallado
balle baila
ballesta, ballestes Ballesta, ballestas
bambáen, bambáben (vore bambán) holgazaneaban
bambán (aná), bambá – Lambán va bambán y mentres aná cobrán. Marcelino Iglesias igual. José Antonio Durán Lleida tamé. holgazanear, pasar el rato
bambolles, bambolla, bambolleta, bambolletes ampolla, burbuja, ampollas, burbujas
bañ, bañs baño, baños
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ
(a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)



banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats mojado, mojados
banbán, bambán holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit. banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) -
Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra.
Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá.
Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres.
Arena acumulada a la vora del mar.
Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo.
Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales.
Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua.
Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
banda, bandes banda, bandas
bandada de muixóns, eixám si són abelles, volada de muixóns – vore avería bandada, bandadas - averío, banda, banco, tropel, muchedumbre
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría bandear las campanas
bandeja, bandejes bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes bandejita, bandejitas
bandera, banderes bandera, banderas
banderilla, banderilles banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa banderillero, banderilleros
bando, bandos bando, bandos
bañe (se) se baña
bañera, bañeres bañera, bañeras
bañet, bañets bañito, bañitos
bañéu (no tos) mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo. colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen Pelea, reñir, pelear
barallofa, ballarofes del panís, burufalla, burufalles, bufarralla, bufarralles - A Valderrobres diém barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplée per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio. Lo que envuelve a la mazorca de maíz.
barana, baranes, sobrebarana, sobrebaranes, baraneta, baranetes, barandat, barandats (del balcó, de la terrassa) baranda, barandilla, pasamanos, barandado, barandal, antepecho, comulgatorio
barat, barats, barata, barates barato, baratos, barata, baratas
barba, quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro – barbé, barbera barba, barbas – barbero
barbáric, barbárics, bárvaros (tribus del nort) bárvaro, barvárico
barbaridat, barbaridats barbilla
barbeta, barbilla barbilla, barbita
barbilla, barbilles – se porten de maravilla los meus collóns y la teua barbilla – barbeta, barbetes barbilla, barbillas – se llevan de maravilla mis cojones y tu barbilla.
barca, barques barca, barcas
barco, barcos, barca, barques, barcota, barcotes, barqueta, barquetes, barquet, barquets barco, barcos, barca, barcas, barcaza, barcazas
bardissa: esbarsés y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts,  etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.
barón, baróns (títul nobiliari) Barón, barones (título nobiliario)
barra (de pa, de fusta, de ferro), barres barra, barras (de pan, de madera, de hierro)
Barrabassada, barrabassades, travessura, chiquillada, sagalada, desatino, despropósit, disparate, barbaridat barrabasada, travesura, chiquillada, desatino, despropósito, dislate, disparate, atropello, barbaridad
barraca, barraques, barracó, cabaña – foc a la barraca ! (No u digáu a Queretes, que ña un pub en este nom) - barracó, caseta, chossa, chabola, refugio, refugi, albergue, almassén barraca, barracas, cabaña, cabañas, barracón, caseta, choza, casilla, chabola, refugio, albergue, almacén
barrada, barrades, cop en una barra : palanca, tranca, vara, varilla, barreta, barró, barrot, eje, ferro, riel, garrot, mostradó golpe con una barra, barrada - palanca, tranca, vara, varilla, rejón, barreta, barrón, barrote, eje, hierro, lingote, riel, palote, carril, mostrador, bajío, bajo, encalladero, arrecife
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla barranco, barrancos - despeñadero, precipicio, torrentera, barranca, cauce, descolgadero, quebrada, rambla, ramblazo, rehoyo, sima, atolladero, bancal
barrecha, barreja, mescla de aiguardén y moscatell o mistela (barrejats) aguardiente y moscatel o mistela mezclados
barrejat, barrechat, barrejats, barrechats, barrechada, barrejada, barrejades mezclado, mezclados, mezclada, mezcladas
barrera, barreres barrera, barreras
barres, mandíbula, mandíbules /
si només calguere obrí les barres
y caiguéren butifarres ! - vore barra
mandíbula / si solo hiciese falta abrir las mandíbulas y cayeran morcillas !
barri, barris Barrio, barrios
barró, barróns (vore barra) - viga, tauló, traviessa, travessé, llistó viga de madera, travesaño, madero, traviesa, larguero, listón, tabla, tablón
barrócul, barróculs, pedra, pedres – vore códul piedra, piedras
barroques, del barroco – vore barrócul, es una pedra. barrocas, del barroco
Barrot, barrots, barrotet, barrotets - barra, vara, barreta, tocho, travessé, varilla barrote, barrotes - barra, vara, barreta, palo, travesaño, palitroque, varilla
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten – barruntaría – barruntára – barruntaré – Barrunta de La Portellada – barruntos - conjeturá, sospechá, presumí, suposá, aulorás, inferí, intuí, malissiá, olfatejá, prevore, pressentí, pressuposá
barruntáe, barruntabe (ell) barruntaba
barruntáen o barruntáben barruntaban
barruntán (g) barruntando
Barselona, Barchinona, Barcino Barcelona, Barchinona, Barcino
Bartolomé, patró de Beseit, La Fresneda, etc – la flauta de Bartolo, Bart Bertumeu o Bertomeu no se diu. San Bartolomé
bártuls (los) bártulos
barullo , confussió, follón, jaleo, abalot, algarada, algarabía, barahúnda, escándol, soroll, tumulto,
dessórden, confussió, rebombori, enredo
barullo , confusión, follón, jaleo, alboroto, algarada, algarabía, barahúnda, escándalo, ruido, tumulto,
desorden, confusión, mezcolanza, revoltillo, revoltijo, enredo, embrollo
basa, al guiñot, cuan has guañat una vegada y tens cartes de basa cartas que se han ganado en el juego (guiñote)
basá, fundamentá, fundás, fé los solaméns, apoyás, justificá, probá, demostrá, assentá, descansá, gravitá, apoyá, simentá basar, fundamentarse, fundarse, apoyarse, justificar, probar, demostrar, asentar, descansar, gravitar, apoyar, cimentar
basca (vasca no), molta caló, calicha, calina, calorina, bochorn, bochorno mucho calor, bochorno
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana.... báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
basse, basses (ante notari) base, bases (ante notario)
basseta, bassetes – vore bassa - balseta, balsetes, com lo carré Balseta de Fórnols y la bassa. - La bassa de la culada a Pedro Saputo balsita
Bassí, bassíns, orinal, orinals Orinal, bacín
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella. bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas.
Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá. tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló bastamos (nos)
bastidó, chasis, esqueleto, armadura, entramat bastidor, chasis, armazón, esqueleto, armadura, entramado
bastíssim, bastíssims, mol bastos, bastíssims com un condó de espart, bastíssima, bastíssimes bastísimo
bata, bates bata, batas
batall de la campana (badall) – badall, badallá es obrí la boca y dixá eixí aire (bostezar) badajo de la campana – bostezo, bostezar
batalla, batalles batalla, batallas
batalladó, guerrejadó, combatiu, campejadó, combatién, esgrimidó, guerrero, guerrillé, soldat batallador, belicoso, beligerante, aguerrido, combativo, campeador, combatiente, esgrimidor, guerrero, guerrillero, pendenciero, soldado
batea , palangana gran per a rentá roba / batea del mar per a les ostres, mejillóns, músclos / Batea de Tarragona / bandeja, artesa, contenedó, caixó batea, bandeja, azafate, dornajo, artesa, vagón, contenedor, cajón
batec, batecs del cor (bategá) latidos del corazón (latir)
batech, batejos, batechos bautizo, bautizos
batechá, batejá bautizar
bategá lo cor latir el corazón
batejá - batejo (yo) a mon fill, a ma filla, bateges, batege, bategém o batejám, bategéu o batejáu, batégen bautizar
batejat, batejada – te bategen lo padrí y la padrina, los padríns, los meus són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín Ros. Eloy Otín Gil y Óscar Otín Gil parlen chapurriau de Tamarite, tamaritá. bautizado, bautizada
batería, bateríes batería, baterías
batía, batíes, batíe, batíem, batíeu, batíen (passat de bátre) Batía - pasado de batir
batín, bata, bateta batín, bata, batita
batolla, barra per a fé caure les anous, ameles, de fusta o les modernes de polietileno vara para almendras, olivas, nueces
batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)


batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)

varear con batolla, vara de madera o polietileno
batre – batixgo, batíxes, batíx, batím, batíu, batíxen – batría – batín (g) – era de batre – batiguéra – batiré batir
baturro , baturra


baturro, baturra, Carlos Rallo Badet, Calaseit, yo no chapurrejo res, yo parlo lo chapurriau
Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, no chapurrege res, parle lo chapurriau, pero está mol catalanisat.

baturro , baturra
batut, batuda (batre) batido, batida
baubo, bauba – dits baubos, que están torpes, pel fret o per un cop. - abaubat, abaubada – bauba, baubes bobo, boba, bobos, bobas
Baúl, baúls baúl, baúles
bayeta, bayetes per a llimpiá bayeta, bayetas
Be – Cóm estás? Estic mol be, grássies. Bien – Cómo estás? Estoy muy bien, gracias.
beata María (arraíls de una planta de la que se fa una beguda en aiguardén) beata María, raíces de una planta de la que se hace una bebida con aguardiente
beata, beates, beato, beatos beata, beatas, beato, beatos
beatería (vore beata) Remover los tizones del fuego.
bebam ! Cóm tos agrade lo mam, la mamera ! Bebamos !
bebé, bebés, vore chiquet bebé, bebés
bebedó, bebedora, que beu (normalmén massa, o mol), bebedós, bebedores – vore abeuradó bebedor
bebén (g) vore beure bebiendo
bebíe (beure) bebía
bec (yo) beure bebo
bec, becs, pic, pics de un muixó pico, picos
becada (fé una), becades, becáes, becadeta, becadetes – dormí un rato, mija michdiada dormir un rato, media siesta
begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra. :)


begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra.

begonia, begonias – Begoña es una pocavergüenza, me ha arrancado las begonias que tenía en la ventana.
beguda, begudes bebida, bebidas
beguéren (ells) bebieran
begut (p) beure bebido
belá una ovella o una cabra, la ovella bele
– Cóm estáu ?
- Beeee
- Pos si estéu be men vach.
balar
belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva curvar, curvarse, doblar,doblarse
belcábe (belcá), belcáe


belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva  curvar, curvarse, doblar,doblarse  belcábe (belcá), belcáe


torcía, curvaba
belcada, belcat, doblegada, doblegat, belcats, belcades (vore gayata) doblada, en forma curvada (ver gallata : cayado)
belcats torcidos, curvados
Belcebub, Belcebú, lo dimoni de Queretes no, lo del infern, diable, Satanás Belcebú
belco (yo) , belcá Tuerzo, curvo, de torcer, curvar
Belén, Beléns, de Nadal, aon va náixe Jesús de Nazaret Belén
Belenguera (la), prat, planet, a Beseit. Se puje desde lo pla de les mines (lo plano) cap a la esquerra y amún. La Belenguera, prado, llano, Beceite
belga, belgues, de Bélgica belga, belgas
bellaqueríes, bellaco, bellaquería – roín, o que té picardía bellaquería, bellaquerías, bellaco, ruín
bellesa (vellesa es de vell, agüelo) belleza
belleses bellezas
bellíssim bellísimo
bellíssima, mol bella bellísima, muy bella
bellíssimes bellísimas
bellota, bellotes, billota, billotes, de roble o de carrasca billotero de La Fresneda (mote) bellota, bellotas, de roble o de encina
ben (fet) bien (hecho)
benasqués, de Benasque - aragonés de allí (patués) Benasqués – aragonés benasqués
benaventurats, benaventurades bienaventurados, bienaventuradas
bendigue bendiga
bendissió, bendissións bendición
benéfic, benéfics, benéfica, benéfiques benéfico, benéficos, benéfica, benéficas
benefissi, benefissis beneficio
benefissiat, benefissiada riña, pelea
beneí (ben di) – yo beneíxco, beneíxes, beneíx (normalmén lo móssen), beneím, beneíu, beneíxen – benediré – benediguera – beneín (g) bendecir
beneín (g) (beneí) bendiciendo
beneínla, beneínlo bendiciéndola, bendiciéndolo
beneít, beneíts, pa beneít, pans beneíts, beneída, beneídes – a Mallorca, benéit es tonto, simple bendito, benditos
beneíxco (beneí) bendigo
beneíxque (beneí) – Déu te beneíxque ! bendiga
benevolénsia benevolencia
benifissiánsia, benefissiénsia, caridat beneficencia
benigna, benignes, benigne (tumor per ejemple) benigna, benignas, benigno (tumor por ejemplo)
benignamen benignamente
benignidat benignidad
bens, possessións bienes, posesiones
benvingut, ben vingut, benvinguda, benvingudes – com la cansó de Miguel Ríos : benvinguts ! Als fills del rock & roll bienvenido, bienvenidos, bienvenida, bienvenidas
benvolgut, benvolguts, benvolguda, benvolgudes (bien) querido, querida
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré merendar
berenán (g) merendando
berene (berená) merienda
bereném (berená), berenám merendamos
berénen (berená) meriendan
berenes (berená) meriendas
berenéu, berenáu (berená) romper, esclafar
bereno (berená) meriendo
berénon (berená) romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea) ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada besar
besabe, besáe besaba
besál besarlo
besála besarla
besáli rota, que tiene una hernia, roto
besám besarme
bésam ! Bésame !
besamáns


besamáns

besamanosMuestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo.
Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla besándola
besánlo besándolo
besátos besaros
Beseit Beceite
beset, besets, bes, besos besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles ganado (normalmente ovino)
béstia, bésties bestia, bestias
bestialidat bestialidad
beta, veta (de carbó) veta de carbón
beu bebe
béuen beben
beuré beberé
beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
béurel beberlo
béurela beberla
beurém beberemos
béures (aixó no pot béures !) beberse
beuríe bebería
bezó, bessó (los Bujets de Beseit, los Falgás o Falgássos, los Prat de Compte son bessóns), bessonada - ovella bessonera – vore mellíssos gemelo, gemelos, mellizo, mellizos
biblioteca, biblioteques biblioteca, bibliotecas
bichac, bichacs (bolet) seta con este nombre
bicho , bichos – bicho : primentó mol picán, si se li refregue al cul del macho corre mol, se abalote – mol bons en fesols tous bicho, bichos – guindilla
bidé, bidet, bidés, bidets, al wc bidé, bidet
bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !


bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !
Héctor Moret Coso, aragonés de Mequinensa

bigote, bigotes
bigotet bigotito
bilingüe, que parle dos llengües, com chapurriau y castellá, catalá y valensiá, valensiá y fransés, aragonés y chapurriau bilingüe
billar, billars sale, verbo salir
billet, billets billete, billetes
bingo, bingos, binguero, bingueros, binguera, bingueres / vingueres en v de víndre



bingo / vinieras, vinieses
binomio binomio
biográfic, biográfics, biográfiques biográfico, biográficos, biográficas
biología biología
biológica, biológiques biológica, biológicas
biológicamen biológicamente
biológiques, biológic biológicas, biológico
birla, birles – lo birlot se tire, ñan 6 y ne té que quedá una de peu bolos, juego
birlat (g) de birlá, robá birlado, robado
bislay, de bislai, mirá de reúll mirar de reojo, con el rabillo del ojo
bisnaga – planta Ammi visnaga, viznaga, visnaga viznaga o visnaga
bissagra, bissagres bisagra
bissi, bissis, bissicleta, bissicletes Saltar , saltado, saltada
bissiesto, bissiestos, añ que té un día mes, 29 de febré bisiesto
bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC, partit de Luisico Companys


bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC


erc teníe la seua propia CHECA per a eliminá los cadávers y los aviáen als forns

bizco
bizcocho, bizcochos bizcocho, bizcochos
blana, bla, blan – esta terra está mol blana, está tot blan después de ploure, no se pot entrá a la finca – este pa está bla blanda, blando
blanamen (bla) blandamente
blanca, blang, blanc, blanques, blangs, blancs saludo a una persona, eh tú !
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré les costelles – blandí una espasa Ablandar – golpear - empuñar, enarbolar, agitar, levantar, alzar, amenazar, arbolar, balancear, blandear, mover
blanquejá, pintá de blang – si es en cals, encalá blanquear, si es con cal, encalar
blanques, bllanques, blang, bllang, blangs – la BLL es de La Litera , Llitera blancas, blanco, blanca, blancos
blanquinosa sano, sana
blanquíssim, blanquíssima blanquísimo, blanquísima
blanquíssimes blanquísimas
blanquíssims, blanquíssim blanquísimos, blanquísimo
blans, blanes blandos, blandas
blasfemadó, blasfemadora, blasfemo, blasfema blasfemo
blasfemám, blasfemém sargus, planta
blasfemat blasfemado
blasfeméu, blasfemáu blasfemáis
blasfémia, blasfémies blasfemia, irreverencia, palabrota, taco, juramento, execración, grosería, imprecación, injuria, maldición, reniego, ultraje, vituperio
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat - bllat colrat es chapurriau, ordi ve de ordio - hordio aragonés trigo
blau – lo sel es blau – blaus, blava, blaves, blavet, blavetes azul
blava azul (femenino)
blavenc, blaveng azulado
blavet azulete
blavós, blavosa azulado, azulada
bleda , bledes acelga, acelgas
bloquejá, bloqueján (g) se les ha hecho un nudo en la garganta
bloqueján bloqueando
bllanca, bllanques, blanca, blanques, bllanc, bllancs (a La Litera o Llitera) blanca, blancas
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache bueno, buenos, buena, buenas, buen
boato (Del lat. boatus, crit, mugit), pompa pompa, boato
boba, bobo, bobes, bobos boba, bobo, bobas, bobos
bobada, bobades bobada, bobadas
bobería, bobada bobería, bobada
bobet, baubo, baubet, bobeta, baubeta, baubetes, bobetes bobalicón, bobito, bobita, bobalicona
boca, boques, lo que té boca se equivoque boca, bocas
bocadillo, bocadillos, entre pa y pa se fique algo de embutit, magre, etc (entrepà català) bocadillo, bocadillos
boch, boija, boijos, boiges, bochos, boches – lloco, lloca loco, loca
bocha, boches planta, mata, - bola, esfera, bala, boliche, bolo, petanca
boda, bodes boda, bodas
bodega, bodegues bodega, bodegas
bófia – cuan un se fot un rot, se fique la ma uberta damún del cap y se diu.



cuando alguien eructa, se pone el palmo abierto en la cabeza y se dice bófia
boina (funda mental, es fundamental sobretot per a Arturo Quintana), boines – porten un pitorro o pichorro a dal de tot



boina - gorra, chapela, casquete, gorro, txapela
boira, boires (broma, dorondón, paora)


boira, boires (broma, dorondón, paora)




niebla, nieblas
boix, boixos – cullera de boix fusta de boix es un llibre de Camilo José Cela, lo que díe que no es lo mateix está adormit que está dormín, ni futut y fotén. boj, planta – madera de boj
bola, boles bola, bolas
bolero, boleros bolero, boleros
bolet, bolets - bolet de bestiá seta, setas - seta de ganado
boleteta, boletetes - tricholoma Terreumbruneta, brunetes boletes de la neu, boletes de rosá a Monrochmoreneta, morenetes fredolic, fredolics a Cataluña


boleteta, boletetes - tricholoma Terreum – bruneta, brunetes – boletes de la neu, boletes de rosá a Monroch – moreneta, morenetes – fredolic, fredolics a Cataluña
foto de Jorge López Esteban, de Alcañís

seta tricholoma Terreum
boleto, boletos per a un sorteo o sortech, lotería boleto, boletos
boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos
bolicha (aiguanéu) aguanieve
bolillos (encaje de) bolillos (encaje de)
bolso, bolsos bolso, bolsos
bomba, bombes bomba, bombas
bombechá, bombejá bombear
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría

bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos

bombear

bombeo, bombeos
bombero, bomberos, bombera, bomberes – bomberets : mote de Beseit bombero, bomberos
bombeta, bombetes bombita, bombitas
bombilla, bombilles bombilla, bombillas
bombó, bombóns bombón, bombones
bombo, bombos – una dona en bombo (preñada) – bombo de la llavadora – bombo del sorteo de Nadal bombo, bombos
bombolla, bambolla, bombolles, bambolles, ampolla, ampolles (burbuja, burbujes) ampolla, ampollas, burbuja, burbujas
bon, bon día, bon jan buen, buen día, buen tipo
bona, bo – men ha passat una de bona – aixó está mol bo – bones, bons – está de bon añ (gort, gorda) buena, bueno
bonachón, bonachóns, bonachona (bona chona es un atra cosa), bonachones bonachón, bonachones, bonachona, bonachones
bonansa bonanza
bondadós (bo) bondadoso, bueno
bondadosa (bona), bondadós bondadosa, bondadoso
bondat bondad
bondat (fé) portarse bien
bones buenas
bonica, boniques, bonico, bonicos, bonic, bonics, majo, majes – eres mes bonica que un remolque de Delfín acabat de pintá. bonita, bonitas, bonito, bonitos – eres más bonica que un remolque de Delfín acabado de pintar.
bonicos (fesols), fesol bonico – tamé se pot di : qué bonico que es lo sagalet de casa fesols. judías marrones
boníssim buenísimo
boníssimes buenísimas
boníssims buenísimos
bons buenos
boqueró, boquerón, boqueróns en vinagre, escabeche (se li diu anchoes encara que no sigue este peix) boquerón, boquerones (se le llama anchoas aunque no sea este pescado)
boqueta boquita
boquete, boquetes, forat (a una paret) boquete, abertura, orificio, agujero, brecha, angostura, portillo, embocadura, rotura
bora, vore vora orilla, lado
borboll, borbollá, soroll de l'aigua als saltadós, cascada, cascades, salt, salts – brogit si es mes inténs - murmullo, borbotar, borbollar - borbotar - espumajear – hervir
borborigmo, borborigmos – soroll que fa l'aire per les tripes al móures. Borborigmo – ruidos de los intestinos (tripas) al moverse
borchaca, borchaques (vore burchaca), bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo, bolsillos
bordá – cusí – lladrá : lo gos borde, lladre bordar – coser – el perro ladra
borda, bordes (sireres, olives) - bort, borts (sirés) – fill bort – borde
borde, sin injertar – hijo fuera del matrimonio - orilla, canto, bordillo, chaflán, extremo, labio, linde, margen, arcén, rebaba, reborde, resalto, saliente, vivo, arista, límite, marco, filo
bordáe, bordabe bordaba
bordats, bordades bordados, bordadas
Bordo – barco – bordá (cusí) bordo (barco) – bordo de bordar
borgoñón, borgoñóns, de la Borgoña, Bourgogne Borgoñón , borgoñones
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, capsot, cap de soca, cap de suro , borinota sinónimos de tonto, tonta
borles, borla si él bajara o bajase
borrá , borrás – borro, borres, borre, borrém o borrám, borréu o borráu, bórren – s´ha borrat, borrada – borraría – borrára – borraré – borró – borrats, borrades borrar
borraco , borracos (chichón, chichóns) – barchichón de Areñs de Lledó s´ha fet un borraco. chichón, chichones
borrachín, borrachina, borrachíns borrachín, borrachina, borrachines
borracho, borracha, borrachos, borraches borracho, borracha, borrachos, borrachas
borrades, borrats borradas, borrados
borraina , borraines borraja, borrajas, verdura
borralló, tros de llana o de estopa separat del borrissol (pelussa, borró, borrim, borrissó) trozo de lana o estopa separado del montón
borrán (g) borrando
borraría (yo) borraría
borraríe (ell, ella) borraría
borrascós, borrascoses – de borrasca, borrasques puntes borrascoses, Wuthering Heights, novela de Emily Brontë borrascoso, borrascosa, de borrasca, borrascas, tormenta, tempestad, temporal, tromba, tifón, torbellino, huracán, tronada, inclemencia, cellisca, vendaval, aguacero, ciclón
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para coger almendras, olivas, etc
borrat, borrada borrado, borrada
borrego, borregos, mascle de la ovella, mardá, mardáns borrego, macho de la oveja, cordero, añojo, ternasco,
apocado, necio, memo, tonto, infeliz, pusilánime,
sin personalidad
borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes, corderet, corderets, cordereta, corderetes borreguito, borreguita
borrós, borrosa borroso, borrosa
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat borde
bosc, bosque, boscos, bosques – Bosque (apellit) : A Tomás Bosque de La Codoñera li enchise lo chapurriau. bosque, bosques
bosquet, bosquets bosquecillo, bosquecillos
bossá , bossás, atascá, atascás – bossá : vomitá (bossada, vomitada) atascar, atascarse – vomitar
bossa, bosses, bosseta, bossetes bolsa, bolsas
bossaba – embossaba – si se trate de dinés, tamé diém embolsaba Vomitaba – embolsaba
bossada, bossades bolsa llena
bossal, bossals bozal, bozales
bossém (bossá) – embossém (bossa) vomitamos – embolsamos
bossí / ovella que bele, pert lo bossí – vore embossinás – A Aiguaiva : fé un bossí es fé un mosset bocado de comida – oveja que bala pierde el bocado – atragantarse – En Aguaviva : tomar un bocado
bossinada, cop, bufetada bofetada
bot, bots salto, saltos, bote, botes
bota, botes bota, botas
botá, fótre un bot, saltá, botá foc, botás foc, s´ha botat foc botar, pegar saltos, prender fuego
botáe o botábe, botabe – votáe o votabe, de votá (a les urnes comprades a Aliexpress per al butifarréndum de Cataluña) Botaba – votaba
botella, botelles botella, botellas
botelleta, botelletes botellita, botellitas, botellica, botellicas
botellón, botellóns, botellota, botellotes botellón, botellones
botera, boteres – per aon passe lo gat, gaterabarri de Beseit, Calle Villaclosa – a vegades se li diu gatera a una gatina = borrachera. A Mallorca, Tomeu Penya cante: D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar
Gatera, agujero en la puerta o pared para el gato
boticari, boticaris, boticaria, boticáries boticario, farmacéutico, farmacéutica, boticaria
botiga, tenda tienda, botica
botigué, botigués, tendé, tendés, tendera, tenderes, botiguera, botigueres tendero, tenderos, tendera, tenderas
botó, botóns, botonet, botonets botón, botones
botonet, botonets botoncito
botovadéubotuadell, batuadell a ses illes voto a Dios
bou, bous toro, toros
braga, bragues braga, bragas
bragué, bragués - braguero aragonés ubres, tetas de una cabra, vaca, etc 
bragueta, braguetes – tens la farmássia uberta, tens la bragueta uberta, te se escapará lo muixonet bragueta, braguetas – tienes la farmacia abierta, tienes la bragueta abierta
bram, brams (vore crit, crits) grito, gritos
bramá (v) – cridá fort - está ruén, mol calén bramar - muy caliente, ardiendo
bramáe o bramábe, de bramá Bramaba
branca, branques, brancada, brancades sucia, sucio
brancal de una porta, pedra an terra a la entrada de una casa, per fora Piedra en el suelo en la entrada de una casa, por fuera
bras, brassos, brasset, brassets – vore abrassá, abrás, abrássos brazo, brazos
brasa (vore caliu) brasa
brasé (brasa) – se fée aná a les cases per a calentás, mol perillós, mort dolsa brasero, se usaba en las casas para calentarse, muy peligroso, muerte dulce
brases (brasa) brasas
braseta (brasa) brasita
brasseo (bras) movimiento agitado de los brazos
brassileño, brassileña brasileño, brasileña
brassada brazada
brassos brazos
bravuconades bravuconadas
bravura, bravesa, bravo (bou), bravos, brava (vaquilla), braves bravura, bravo, brava
Bregá – brego, bregues, bregue, breguém o bregám, breguéu o bregáu, bréguen - bregáen, bregaben – bregaría – bregára – bregaré Trabajar con entrega y luchando contra las dificultades. Realizar suertes diversas en la lidia del toro.
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen
(casi com la siudat dels músics a Alemania)
vendimia, vendimiar
brena, berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda, merendar
bresca, mel a dins de la sera miel con la cera de abeja
breve, breves, breu, breus breve, breves
brevemen, breumen brevemente
breviari, breviaris (missa) breviario, breviarios (misa)
brevíssim brevísimo
brillá – brillán (g y adj) – brillo, brilles, brille, brillém o brillám, brilléu o brilláu (per la ausénsia), brillen – brillara – brillaré – brillat, brillada brillar
brillabe, brilláe brillaba
brillaben, brilláen brillaban
brilláe, brillabe brillaba
brilláen , brillaben brillaban
brilláes, brillabes brillabas
brillán (g) , brilláns Brillando, brillante, brillantes
brillat brillado
brillo brillo
brincá – brinco, brinques, brinque, brinquém o brincám, brinquéu o brincáu, brínquen – brincára – brincaré – brincaría brincar
brincáen, brincaben brincaban
brincán brincando
brindá , brindás – me vach brindá a ajudáli brindar, brindarse, me ofrecí a ayudarle
brindat brindado
brisa, brises, raím prensat hollejos de la uva
brisca, joc de cartes brisca, juego de cartas
brissa, brisses, ventet brisa, brisas
brogit, brugit, soroll del aigua al caure ruido del agua al caer, borbotón
broma, bromes – (boira, dorondón, niebla) – fé broma, está de broma, sé de la broma, bromiste Niebla – broma
bromejá, fé broma, sé de la broma bromear, hacer bromas, ser bromista
bromeján bromeando
bromistes bromistas
bronca, bronques bronca, broncas
brosquill, brosquills, malea, malées maleza, tipo de vegetación
brossa, brosses – brocero, brocera (brut, asquerós) broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,
brot , brots, brotet, brotets brote, brotes
brotá – puntá, traure rechitos, traure brot, brots brotar, brote
brotabe brotaba
bruixa, bruixes bruja, brujas
bruixot, bruixots brujo, brujos
bruma, broma, abromat al mar o prop del mar bruma, tipo de niebla del mar
brumí, brumín (g), aná brumín, mol depressa, (broom) – brumí un abogot ir muy deprisa, zumbar un zángano
brut sucio
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucia, sucio
brutalidat brutalidad
brutíssia suciedad
bruto, bruta (tamé de brutíssia) bruto, bruta
bruts, brutes sucios, sucias
bucejá bucejo, buceges, bucege, bucegém o buceém, buceéu o bucegéu, bucégen o bucéen bucear
buceján (g) buceando
bucejat – bucejá, buceá Buceado - bucear
buche, buches, pap de un muixó, paps buche, buches
budell, budells – budiell, budiells – tripa, tripes intestinos, tripas
bueno, pos bueno, bueno pos, pos vale, vale pos bueno, pues bueno, pues vale
buey, bueys buey, bueyes
bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar
bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) pedo silencioso / sopla
bufa, vejiga – bufa o búfa aquí ! (bufá) vejiga – sopla
bufabe soplaba
bufadó (de bufá) / forat a les roques per aon l´aigua puje, com a Peñíscola / furigañ a Lledó



Soplador / topillo
bufáe, bufabe soplaba
bufáes, bufabes soplabas
bufán (g) soplando
bufánla soplándola
bufat (p) de bufá soplado
bufera, capassidat de bufá capacidad de soplar
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo, bufetades, bufeteos bofetada
bufit, bufits (bufá) soplido, soplidos
bufonades, bufonada, bufón, bufóns, payassada, payassades bufonada, bufonadas
buganvilla (flo, florera, planta) buganvilla
buidá – buidán (g) – buido, buides, buide, buidém o buidám, buidéu o buidáu, búiden – buidára – buidaría – búida esta engerra ! vaciar
buida, buit, de buidá vacía, vacío
buides, (vuides), cuan díxes algo forro, buit vacías
buit, forro vacío
Buitre , buitres – cuáns buitres vols ? Ne vull tres. buitre, buitres
bujía, bujíes bujía, bujías
Bula, bules del Papa de Roma Bula, bulas del Papa de Roma
bulbo, bulbos bulbo, bulbos
búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgares búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgaras
bulto, bultos, bultet, bultets bulto, bultos, bultito, bultitos
bull l´aigua a 100 grados sentígrados hierve el agua a 100 grados centígrados
bulla bulla, jaleo, pelea
bullen hierven
bullí (v) – li falte un bull, com a Manuelico Río Hijado Hervir – le falta un hervor
bullides hervidas
bullíe hervía
bullíen hervían
bullín témpano de hielo
bullín (g) – tením que aná (veén) mirán si la lleit está bullin Hirviendo – tenemos que ir viendo si la leche está hirviendo
bullire, bulliguere (bullí) hirviera, hirviese
bullissi bullicio
bullit, bullida hervido, hervida
buñol, buñols buñuelo, buñuelos
buque, buques buque, buques
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, burchasoques escarbar
burchacha, burchaques, bolsico, bolsicos, faltriquera, faldriquera, faldriqueres, faltriqueres bolsillo, bolsillos, faltriquera
burchaqueta, burchaquetes bolsillito, bolsillitos, bolsillico
burdamen burdamente
burgués, burguesos, burguesa, burgueses Burgués, burgueses, burguesa, burguesas
burla, burles burla, burlas
burladero, burladeros a la plassa de bous, per a burlá (féli la burla) al bou burladero de la plaza de toros, para burlar al toro
burladó, enfotedó, a vegades, lo burladó ressulte burlat, del enfotedó sen enfóten uns atres burlador
burláe, burlabe burlaba
burlánse burlándose
burlat, burlats burlado, burlados
burlón, enfotedó, burlona, enfotedora burlón, burlona
burra burra
burret, burrets burrito, burritos
burreta, burretes burrita, burritas
burrifalda, burrifaldes (vore butifarra) morcilla, morcillas
burro, burra, burros, burres – ruc, ase - somera
lo radé burro de cuatre potes de Beseit seguramén va sé Moreno, lo de Vidal, de dos ne queden mols, ne van naixén encara y ne venen de atres puestos
burro, burra, burros, burras
burufalla, burrufalla, borrufalla, fullarasca, paregut a barallofa hojas y ramitas en el suelo, hojarasca
buscá – buscat, buscada – buscán (g) – busco, busques, busque, busquém o buscám, busquéu o buscáu, búsquen – buscára – buscaría – buscaré buscar
buscabe buscaba
buscabulles buscabullas
buscadó, buscadós , buscadora, buscadores buscador , buscadores, buscadora, buscadoras
buscáen, buscaben buscaban
búscal Búscalo !
buscál buscarlo
buscál, buscála, buscáls, buscáles buscarlo, buscarla, buscarlos, buscarlas
búscala búscala
buscála buscarla
buscáles buscarlas
buscáli buscarle
búscam búscame
buscám buscarme
buscán (g) buscando
buscánles, buscánlos buscándolas, buscándolos
buscánne - has trobat bolets ? No, hay estat buscánne una hora y res. Has encontrado setas? No, he estado buscando (setas) una hora y nada.
buscánse buscándose
buscára buscara, buscase
buscarán buscarán
buscaríe buscaría
buscaríen (ells,elles) buscarían
buscat, buscada buscado, buscada
búscateu tú ! búscatelo tú !
buscats, buscades buscados, buscadas
buscáutos, busquéutos buscaos
busco (yo) busco
búscon (buscá), buscona, que se arrime an algú buscán algo buscón, buscona
busque (ell) busca
búsqueda, busca búsqueda
busquém buscamos
busquéules buscadlas
butaca, butaques toleraremos
butano , bombona, bombones de, butano Sénder o Sender ? a Híjar. butano, botella de
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós, butifarres morcilla, morcillas
buzón, buzóns, de correus, lo correu


buzón, buzóns, de correus, lo correu
nova ofissina de Correos a Valderrobres

buzón, buzones de correo, correos