Mostrando las entradas para la consulta aparegut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aparegut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 3 de septiembre de 2024

Parenthezis - Sobreapareyser

 

Parenthezis, s. f., lat. parenthezis, parenthèse, interposition.

Parenthezis... se fai cant, el mieg de la sentencia qu' es comensada, hom trenca e layssha aytal sentencia, e pauza la razo d' aquela enans que la dicha sentencia sia complida. Leys d'amors, fol. 133.

La parenthèse... se fait quand, au milieu de la phrase qui est commencée, on coupe et laisse telle phrase, et pose le motif de celle-là avant que ladite phrase soit terminée.

CAT. ESP. (Paréntesis) Parentesis. PORT. Parenthesis. IT. Parentesi.

(chap. Paréntessis.)


Parer, v., lat. parere, paraître, apparaître, se montrer. 

Bels m'es qu'ieu chant en aiselh mes,

Quan flor e fuelha vei parer.

B. de Ventadour: Bels m'es.

Il m'est beau que je chante dans ce mois, quand fleur et feuille je vois paraître.

Hueimais parran li ric e ill pro.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Désormais paraîtront les puissants et les preux. 

Ara parra qual seran enveios 

D' aver lo pretz del mon e 'l pretz de Dieu. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Maintenant il apparaîtra quels seront envieux d'avoir la gloire du monde et la gloire de Dieu. 

Era par ben que valors se desfai.

Aimeri de Peguilain: Era par. 

Maintenant il paraît bien que valeur se défait.

- Sembler.

Sembla m tracios,

Quant hom par francx e bos,

E pueys es orgulhos 

Lai on es poderos.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Me semble trahison, quand homme paraît franc et bon, et puis est orgueilleux là où il est puissant.

Ben paron de bon cor blos.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Bien paraissent de bon courage dépourvus. 

Es tan flacx e marritz 

Que par sia adurmitz.

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh. 

Il est si flasque et marri qu'il semble qu'il soit endormi.

Lo jorn que sa cortesia 

Me mostret, e m fetz parer 

Un pauc d'amor ab plazer, 

Parec be que m volc aucire.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Le jour qu'elle me montra sa courtoisie, et me fit paraître un peu d'amour avec plaisir, il sembla bien qu'elle voulût m'occire. 

Subst. La gran beutatz e 'l solas avinen 

E 'l cortes dig e l'amoros parer 

Que m saubetz far. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

La grande beauté et le soulas avenant et le propos courtois et l'amoureux paraître que vous sûtes me faire.

ANC. FR. Le sage dit que mésaise que l'homme ait ou cuer ne li doit parer ou visage. Joinville, p. 126.

Sa vie doit paroir necte et pure et sans fronce.

Jehan de Meung, Test., v. 733.

ANC. CAT. Parer. IT. Parere.

2. Pareisser, Pareysser, v., paraître, apparaître, se montrer.

Quan vei lo temps renovellar, 

E pareis la fueill' e la flors.

Bertrand de Born le fils: Quant vei. 

Quand je vois le temps renouveler, et paraît la feuille et la fleur.

Tota lur pareys la corada. V. de S. Honorat.

Toute leur apparaît la fressure. 

Er no us sia veiaire 

S' el filhs fo de bon paire; 

Hom no s' en meravilh, 

Si non pareis al filh.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Maintenant qu'il ne vous soit avis si le fils fut de bon père; on ne s'en étonne point, s'il ne paraît pas au fils.

- Sembler.

Li vergier, cum si eron canut, 

Pareisson blanc, e verdeyon li prat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Les vergers, comme s'ils étaient chenus, paraissent blancs, et les prés verdissent. 

Part. prés. subst. Al pareissen de las flors. 

P. Rogier: Al pareissen.

A l' apparaissant des fleurs.

CAT. Parexer. ESP. PORT. Parecer. (chap. Pareixe, apareixe: pareixco, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen; paregut, pareguts, pareguda, paregudes; apareixco, apareixes, apareix, apareixem, apareixeu, apareixen; aparegut, apareguts, apareguda, aparegudes.)

3. Par, s. m., apparence, conjecture, avis.

Loc. Doncx, no y ac pro, al mieu par.

Le moine de Montaudon: Mos sens.

Donc, il n'y eut profit, au mien avis.

4. Paruda, s. f., apparence.

M'es de bella paruda.

Azemar le Noir: Era m vai. 

M'est de belle apparence.

IT. Paruta. (chap. Apariensia, apariensies.)

5. Parven, s. m., apparence, marque, indice, semblant.

Non a mais lo nom e 'l parven.

B. de Ventadour: Chantars no. 

N' a que le nom et l' apparence. 

Ieu am mais un bel parven

Del sieu bel cors avinen.

Arnaud Catalan: Amors ricx. 

J'aime davantage un beau semblant du sien beau corps avenant.

E 'l fron li 'n sors un' estruma, 

Que lli er jasse, mentre viva, parvens. 

Alegret: Ara pareisson. 

Et au front lui en sort une bosse, qui lui sera toujours marque, tant qu'il vive.

Loc. Aissi m trai

Mos volers lai

El fol captenemen 

Don m'es mantas vetz parven.

Peyrols: Quoras qu'amors.

Ainsi m' entraîne mon vouloir là à la folle conduite dont il m'est maintes fois apparence.

Quan ieu la vey, be m' es parven, 

Als huels, al vis, a la color, 

Qu' eissamen trembli de paor 

Cum fa la fuelha contra 'l ven.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Quand je la vois, il m'est bien indice, aux yeux, au visage, à la couleur, qu' également je tremble de peur comme fait la feuille contre le vent. 

IT. Parvente.

6. Parvensa, s. f., semblant, apparence, action, manière.

Sitot fas de joy parvensa, 

Mot ai dins lo cor irat.

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Quoique je fasse semblant de gaîté, moult j'ai intérieurement le coeur triste.

Tan gen finis e comensa 

Sos solatz et sa parvensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

Si bien finit et commence sa conversation et sa manière.

Loc. Desampar e mescrey 

E desam en parvensa.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire. 

Je délaisse et mécrois et cesse d'aimer en apparence. 

Mi faitz orguelh en ditz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Vous me faites insolence en propos et en manière, et vous êtes humble vers toutes autres gens. 

Plus ric joy que paradis 

Agra, a ma parvensa.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen. 

Plus riche joie que paradis j'aurais, à mon avis. 

IT. Parvenza.

7. Parventa, s. f., apparence, semblant. 

Loc. S'il fai parventa

Qu' el guinh ni l' huelh lor vire.

P. Rogier: Tan no plou. 

Si elle fait semblant que le guignement et l'oeil elle leur adresse.

8. Aparer, Apparer, v., lat. apparere, apparaître, paraître, se montrer.

Tan quan l' auzel de bon aire 

Vi sa beltat aparer.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. 

Aussitôt que l'oiseau de bonne manière vit sa beauté apparaître.

La doussa color que us apar, 

E 'l dous ris que tot autre vens.

Pons d'Ortafas: Aissi cum la.

La douce couleur qui se montre en vous, et le doux ris qui sur tout autre l'emporte.

Que Dieus en forma corporal 

Ad hom nat aparegues.

Brev. d'amor, fol. 10.

Que Dieu en forme corporelle à homme né se montrât.

Gaugz nos es donatz per alegrar, E qui no l'a, si'l deu far aparer.

Hugues Brunet: Pus lo dous. 

Joie nous est donnée pour (nous) réjouir, et qui ne l'a pas, pourtant doit la faire paraître.

Part. prés. Jutzar... que es bes aparens, e que es mals apparens.

V. et Vert., fol. 29. 

Juger... quoi est le bien apparent, et quoi est le mal apparent.

ANC. FR. Se tantost armé n' aparons. Roman de la Rose, v. 15282.

Dont il appaire par nos dites lettres patentes, 

Qu'il nous appaire clérement.

Monstrelet, t. 1, fol. 185 et 100. 

Ce qu'il vous est bien apparut. Charte de Valenciennes, de 1114, p. 403.

ANC. CAT. Aparer. IT. Apparere, apparire.

9. Apareysser, Appareysser, v., apparaître, paraître, se montrer.

Cel que avian sagrat l' autar 

On apareysian diablias.

V. de S. Honorat. 

Ceux qui avaient consacré l'autel où apparaissaient diableries. 

Part. prés. S' anc ausist miracles majors

De sant ni plus appareysentz. 

V. de S. Honorat. 

Si oncques vous apprîtes miracles de saint plus grands et plus apparents. Part. pas. Es aparegut a moltas gens. Passion de J.-C, fol. 94. 

Est apparu à nombreuses gens.

CAT. Aparexer. ESP. Aparecer. PORT. Apparecer. (chap. Apareixe.)

10. Aparicio, Apparicio, Apparissio, s. f., lat. apparitio, apparition.

Lo jorn de l' Aparicio. Brev. d'amor, fol. 152. 

Le jour de l'apparition.

La vigilia de la apparicio... la apparicio de Dieu.

Calendrier provençal. 

La veille de l' apparition... l' apparition de Dieu. 

Sobre l' apparissio de la cometa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 192. 

(chap. Sobre la aparissió del cometa.)

Sur l'apparition de la comète.

CAT. Aparició. ESP. Aparición. PORT. Apparição. IT. Apparizione.
(chap. Aparissió, aparissions.)

11. Apparencia, Aparensa, s. f., lat. apparentia, apparence.

No seria equidistant segon existencia, mas per apparencia.

Eluc. de las propr., fol. 264. 

Ne serait équidistant selon réalité, mais par apparence.

Home de aparensa. Chronique des Albigeois, col. 19. 

Homme d' apparence.

CAT. Apariencia, aparensa. ANC. ESP. Aparencia. ESP. MOD. Apariencia. PORT. Apparencia. IT. Apparenza. (chap. Apariensia, apariensies.)

12. Transparent, adj., transparent, diaphane.

So planas, lizas, polidas et transparens.

Cel cristalli... tot et quascuna partida es transparent.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 106. 

Sont planes, lisses, polies et transparentes. 

Ciel cristallin... tout et chacune partie est transparent.

CAT. Transparent. ESP. PORT. Transparente. IT. Trasparente. 

(chap. Transparén, transparens, transparenta, transparentes. V. transparentá.)

13. Transparencia, s. f., transparence.

Tropa transparencia et dyaphanitat. 

Per sa transparencia fa letras legiblas.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 186.

Excessive transparence et diaphanéité. 

Par sa transparence rend lettres lisibles.

CAT. ESP. PORT. Transparencia. IT. Trasparenzia. 

(chap. Transparensia, transparensies.)

14. Desparer, v., disparaître.

Fum ades naysh et appar, et tost mor e despar.

Eluc. de las propr., fol. 132. 

Fumée incontinent naît et apparaît, et aussitôt meurt et disparaît. 

Jhesu Crist lo seynet, et desparec breumen. V. de S. Honorat.

Jésus-Christ fit sur lui le signe de la croix, et disparut rapidement.

Part. prés. D' aquest signe occident o desparent.

Eluc. de las propr., fol. 110. 

De ce signe d' occident ou disparaissant. 

ANC. CAT. Desparer. ESP. PORT. Desparecer. IT. Disparire.

15. Desaparer, v., disparaître, s'évanouir.

Desaparet se l' estela. Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 21. 

L'étoile s'évanouit.

(chap. Desapareixe: desapareixco, desapareixes, desapareix, desapareixem, desapareixeu, desapareixen; desaparegut o desapareixcut, desapareguts o desapareixcuts, desapareguda o desapareixcuda, desaparegudes o desapareixcudes.)

16. Comparution, s. f., comparution. 

A causa de lurs comparutions. Rég. des États de Provence, 1401. 

A cause de leurs comparutions.

CAT. Comparició. ESP. Comparición (comparecencia). IT. Comparizione.

(chap. Comparissió, comparissions; v. compareixe.)

17. Comparer, v., lat. comparere, comparaître.

Si el fay citar lo guirent e compar am lhui. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 139. 

S'il fait citer le garant et comparaît avec lui.

ANC. CAT. Comparer. IT. Comparire.

18. Compareisser, v., comparaître.

Part. pas. Per so car non era comparegut.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 19. 

Parce qu'il n'était pas comparu.

CAT. MOD. Comparexer. ESP. PORT. Comparecer. 

(chap. Compareixe: compareixco, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen; comparegut o compareixcut, compareguts o compareixcuts, compareguda o compareixcuda, comparegudes o compareixcudes.)

19. Sobreapareyser, v., sur-apparaître.

Part. prés. La sobreapareysent caritat de la sciencia de Crist.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

La sur-apparente charité de la science de Christ.

lunes, 5 de junio de 2017

Karlos Arguiñano cuinará per al Hotel Fábrica Solfa

Karlos Arguiñano cuinará per al Hotel Fábrica Solfa



La coral de Beseit interpretará lo próxim dissapte a la ermita de Santa Ana la coneguda cansó "lo conill de la Loles", per a selebrá la incorporasió puntual a la plantilla del Hotel La Fábrica de Solfa del mediátic cuiné Karlos Arguiñano.

Alberto Moragrega , un dels germans Pascualet, amos del hotel, cante a la coral de Beseit.


LA experiénsia sirá FAntástica y ixirá RE-DÓ.

se FArá a LA terrassa SI FA SOL (aport de Enrique Segurana).

Por qué se diu la fábrica de solfa ?

Carmen Latorre mos u explique :
Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!
y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.

Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!  y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.



coral, Beceite, Alberto Moragrega

Lo cuiné y showman se ha dessidit per Beseit debut a la bellesa del paissache, los tolls de aigua cristalina, y la proximidat de Motorland, aon entrenará y competirá lo seu equip de automovilisme, AGR Team.

Toll de Rabosa.  Agua freda del Matarraña, lo toll está al mateix poble.



"Los plats disseñats y montats per Rubén Moragrega son exepsionals. Es un compañ de professió mol detallista y esmerat, ademés, m'ha contat una bona cantidat de chistes que faré aná al programa de Antena3, la antena del ñam ñam".

Rubén Moragrega Julián, Beseit, Beceite, Solfa

La única foto de Rubén a internet, a google no lo trobo, ha aparegut a un monedero al caixó de la mesita de la Teresa. Encara que pareixque serio, es un cachondo.

//7 de giné de 2018. Bon viache cap al sel, te trobarem a faltá, Rubén//

Rubén Moragrega Julián , fábrica de solfa , in memoriam, DEP





Flan de bolets. A partí de ara, lo julivert en rama apareixerá a mols plats, exeptuán algún postre; ha sigut condissió indispensable de Karlos.




Vista cap al hotel - restaurán desde lo pon de pedra, pon de Santa Ana.




Madrilla del toll de les madrilles, uns metros davall del hotel, al curs del Matarraña, en primentons de l'horta majó, olivada , paté de oliva de Vallets, Calaseit. Parachondrostoma miegii es lo nom sientífic. 
Es broma, son sardines de La Sénia, Tres Territoris.



La Margarita, ademés de dirigí la coral, está tamé presén a la taula. 
Tarta de formache Escresola, Penarroija de Tastavins.



Vista del hotel desde dins de la ermita
A Beseit plou poc, pero plou prou per a omplí lo pou, y tením lo mas de Lluvia.






fábrica, Solfa, Beceite, Beseit, Santa Ana, rehabilitación, fábrica de Solfa
Rehabilitassió del edifisi
fábrica, Solfa, Beceite, Beseit, Santa Ana

Estat anterió de la fábrica, lligí la historia del hotel y los empresaris a




unplugged, Javier Moragrega, Javi Solfa

Javi Solfa, unplugged, ya a la venta lo disco en vinilo, en algunes cansóns en chapurriau com "mon pare no te nas", "la manta al coll y lo cabasset, mon anirem cap a Beseit","les chiques de este poble s'han comprat una romana", etc...



Mousse de langostinos de la séquia del Bulldemó, peixcats "a sarpeta" al assut del toll de l'olla.

Llibres de Arguiñano a casa del llibre
Llibres de Arguiñano a Casa del Libro, click a la image

olivo,mandarina, injerto, olivos mandarinos

Als olivás de Tomás, prop de la granja de conills de Pascual, lo cartero, l' añ passat van aparéixe les primeres mandarines empeltades de olivé. 

Rubén y Karlos están ideán un plat fussió per a combiná estos dos aliméns, la assidés del sítric y la suavidat y untuosidat de la oliva o del oli.
Lo llansamén está previst per a Desembre, después del pon de la Puríssima y la Constitussió. 
Potsé se digue Citrus Borrassus. Sirá flambejat en aiguardén del Petro, que se ven just enfrente del hotel, Kilómetro 0, filosofía slow, #Conalma, #Quinsolfa




















miércoles, 16 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA QUINTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA QUINTA.

Tres joves li trauen les calses a un juez de los Marcas a Florencia, mentres ell, están al estrado, administrabe justíssia.

Habíe acabat Emilia la seua historieta, habén sigut la viuda alabada per tots, cuan la reina, mirán a Filostrato, va di: - A tú te toque ara narrá. - y va escomensá:
Deleitoses siñores, lo jove que Elisa fa poc va nombrá, es a di, Maso del Saggio, me fará dixá una história que tos pensaba contá per a contáton una sobre ell y algúns dels seus compañs. Esta, encara que no es tan deshonesta ni se diuen paraules que vatres tos avergoñiu de di, no per naixó dixe de sé tan divertida que val la pena contátola.

Com totes podéu habé sentit, a la nostra siudat venen assobín podestásde los Marcas, que són generalmen hómens de ánim apocadet y de vida tan pobre y miserable que totes les seues acsións no són mes que sicateríes, y per la seua innata miséria y avaríssia porten en ells a juches y notaris que pareixen hómens mes be arrencats del aladre o trets de les sabateríes que de les escoles de leys. Ara be, habénne vingut un com a podestá, entre los mols atres juches que va portá en ell, ne va portá a un que se fée cridá micer Niccola de San Lepidio, que pareixíe mes be un forrallaté que datra cosa: y va sé ficat éste entre los demés juches a sentí les cuestións criminals. Y com assobín passe que, encara que los siudadáns no tinguen res que fé al palau a vegades van per allí, va passá que Maso del Saggio un matí, buscán a un amic seu allá que sen va aná; y cuan va vore aon micer Niccola estabe assentat, pareixénli que ere un muixonot raro, lo anabe inspecsionán. Y com li va vore lo armiño tot pringós al cap, y un tinté penjat del sinto, y mes llarg lo faldellí que la toga y atres mols defectes extrañs en un home ordenat y ben educat, encara ni va vore un mes notable que cap dels atres, y van sé les calses que, están ell assentat y les robes, per estretó, quedánseli ubertes per dabán, va vore que lo fondo de ells li arribabe hasta mija cama. Per lo que, sense quedás mol mes rato miránlo, dixán lo que estáe buscán, va escomensá una búsqueda nova, y va trobá a dos dels seus compañs, la un se díe Ribi y l´atre Mateuzzo, hómens los dos no menos ocurréns que Maso, y los va di: - ¡Si me voléu be, veníu en mí hasta lo palau, que vull mostrátos allí lo mes extraordinari patán que may hau vist!

Y anánsen cap al palau, los va enseñá aquell juez y les seues calses. Éstos, desde lluñ van escomensá a enríuressen de aquell assunto, y arrimánse cap al escañ aon se assentáe lo siñó juez o juche, van vore que mol fássilmen se podíe un colá daball de aquells escañs; y ademés de aixó van vore trencat lo taulonet al que lo siñó juez apoyáe los peus, en un bon forigó per aon en gran comodidat se podíe passá la ma y lo bras. Y entonses va di Maso als seus compañs:

- Vull que li tragám del tot eixes calses, perque en molta fassilidat se pot fé. Habíen ya los compañs vist cóm; per lo que, arreglán entre ells lo que teníen que fé y di, al matí siguién van torná, y están lo tribunal mol ple de hómens, Mateuzzo, sense que dingú sen acatare, va entrá daball del bang y sen va aná dret cap al puesto aon lo juez posabe los peus; Maso, arrimánse per un dels costats al siñó juez, lo va agarrá per la orla de la toga, y arrimánse Ribi pel atre costat y fen lo mateix, va escomensá Maso a di:

- Siñó, o Siñós, yo tos demano per Deu que abáns de que este lladre que está ahí al costat sen vaigue a un atra part, que li faigáu tornám un parell de sabates borceguíes meus que me ha birlat y diu que no: y sel ha vist, no fa encara un mes, ficánlos soles noves. Ribi, del atre costat, cridabe: - Micer, no lo cregáu, que es un bribón, y com sap que hay vingut a querellám contra nell per una valija que me ha furtat, ha vingut ara mateix a parlá de unes sabates que ting a casa desde l´añ de la picassó; y si no me creéu, puc ficátos per testigo a la veína verdulera y a la tripera Grassa y a un que va arreplegán la bassura de Santa María de Verzaia, que lo vach vore cuan tornáe del poble. Maso, per l´atra banda, no dixabe parlá a Ribi, cridán tamé; y Ribi cridabe mes. Y mentres lo juez estabe de peu y mes prop de ells per a sentí milló lo que díen, Mateuzzo, aprofitán la ocasió, va ficá la ma per lo forat del tauló, va agarrá les calses del juez y va estirá fort. Les calses van eixí enseguida, perque lo juez ere flaco, arguelladot. Este notáe algo per deball y no sabíe qué ere, volíe estirá les robes cap a abán, tapás y assentás, pero Maso de un costat y Ribi del atre lo aguantáen y cridáen fort: - Micer, feu mal en no fém justíssia y no volé escoltám y volé anáton a un atra part; ¡de un cas tan menut com este no se eixeque acta an esta siudat! - y tan en estes paraules li van aná estirán de la roba que tots los que estaben al tribunal sen van acatá de que li habíen tret les calses. Mateuzzo, después de habél aguantat un rato, lo va dixá, va eixí fora y sen va aná sense que lo veigueren. Ribi, pareixénli habé fet prou, va di: - ¡Votovadéu que me queixaré a la corporassió! - y Maso, del atre costat, soltánli la toga, va di: - No, pos yo tornaré tantes vegades com faigue falta hasta que tos troba menos impedit del que hau aparegut este matí! - y la un per aquí, l´atre per allá, tan pronte com van pugué sen van aná. Lo siñó juez, ficánse les calses en presénsia de tot lo món com si se eixecare del llit, y donánsen cuenta entonses de lo que habíe passat, va preguntá aón habíen anat aquells perdularis que de les sabates y de la valija se querellaben; pero no trobánlos, va escomensá a jurá per les entrañes de Cristo que teníe que sabé si ere costum a Florencia tráureli les calses als juches cuan se assentaben al estrat de justíssia. Lo podestá, sentínlo, va armá un gran abalot; después, habénli mostrat als seus amics que alló no lay habíen fet mes que per a mostráli que los florentíns sabíen que en ves de portá juches habíe portat allí sopencos per a que li ixquere mes barat, per les bones va callá y no va aná mes abán la cosa aquella vegada.

lunes, 11 de mayo de 2026

Semblar, Semlar

Semblar, Semlar, v., lat. simulare, ressembler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Pel paire semblar
Si deu mout esforsar.
(chap. Per al pare assemellás se deu mol esforsá. Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.)
B. Calvo: Mout.
Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.


Mal sembla d' ardimen Galvaing.
Bertrand de Born le fils: Quant vei.
Il ressemble mal pour le courage à Gauvain.
- Sembler, paraître.
(chap. Ascuma.)
Arnaud de Marueil: Tot quant.

Ascuma; Tug silh qu' ieu vey mi semblan folh.

Que m fai semblar lo jorn an.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum.
Qui me fait paraître le jour an.
Mi dons sap far de joi semblar pezansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Ma dame sait faire de joie paraître tristesse.
Ai! quant mal sembl', a qui la ve,
Que aquest caitiu deziron...
Laisse morir.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Ah! combien il semble mal, à qui la voit, que ce chétif désireux... elle laisse mourir.
Part. prés.
Tramet al rei messatge semblan romieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Transmet au roi messager ressemblant à pèlerin.
CAT. ESP (asemejar). Semblar. IT. Semblare, sembrare, sembiare.
(chap. Assemellá, assemellás; pareixe, pareixes, apareixes an algú.)

2. Semblant, Semblan, Semlant, Semlan, s. m., semblant, apparence, mine, façon.
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan.
Bertrand de Born: Domna pois.
J'irai partout empruntant de chacune un beau semblant.
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan.
Pons de Capdueil: Per joi d' amor.
Je ne m'en plains, ni n'en fais mauvaise mine.
Car tug cilh que pretz an,
Non l' an ges d' un semblan.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Car tous ceux qui mérite ont, ne l'ont point de même façon.
- Avis, sentiment.
Assatz seretz ambedui d' un semblan.
Elias de Barjols: Belhs Guazans.
Assez vous serez tous deux de même avis.
Loc. Gent me trai
Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Gentiment elle m'attire avec semblant cuit et avec coeur cru.
Vos non poirias sofrir,
A mon semblan, tant lonc sermo.
P. Vidal: Abril issic.
Vous ne pourriez souffrir, à mon avis, si long discours.
Ella no 'l pren, ni no l' en fai semblant. Poëme sur Boèce.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.
Anc no m fo semblan
Qu' ieu laisses per amor,
Solatz, ni per joi, chan.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Oncques il ne me fut semblant que je laissasse pour amour, allégresse, ni pour plaisir, chant.
Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan.
Cadenet: Longa sazo.
Ah! comme je crus qu'elle fut dedans de telle couleur comme elle m'apparut dehors en apparence.
ANC. FR.
Tel li fist bel semblant ki gaires ne l'out chier. Roman de Rou, v. 3338.
Les beaux semblans qu'elle soulloit faire à son mary.
Les Quinze Joyes du Mariage, p. 170.
Et demourèrent bons amis l'un avec l'autre comme ils monstrèrent les semblans. Monstrelet, t. II, fol. 146.
CAT. Semblant. ESP. PORT. Semblante. IT. Semblante, sembiante.
(chap. Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.)

Héctor Moret Coso; Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.

3. Semblansa, Semlansa, s. f., ressemblance, apparence, manière.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu te fit à sa ressemblance.

Mario Sasot Escuer; Dieus te fes a sa semblansa.

La gran folor
Que fals clergues fan sotz bela semblansa.
B. Carbonel: Per espassar.
La grande folie que faux clercs font sous belle apparence.
Marcabrus, per gran dreitura,
Trobet d' atretal semblansa.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Marcabrus, par grande droiture, trouva de pareille manière.
Loc. A semblansa de jorn.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
A ressemblance de jour.
Qui trop vai servizi reprochan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qui trop va reprochant service, fait apparence (a l'air) que la récompense il demande.
Ieu no sai cor jutgar per semblansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Je ne sais juger coeur par apparence.
ANC. FR. Jupiter prins naguères la semblance
Du dieu Vulcain, son fevre et boutefeu. 
Saint-Gelais, p. 162.
Dieu a fait l'homme à son image et semblance.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 286.
CAT. Semblansa. ESP. Semblanza. IT. Semblanza, sembianza.
(chap. Assemellansa, assemellandes; semblansa, semblanses; adj. paregut, pareguts, pareguda, paregudes; assemellat, assemellats, assemellada, assemellades.)

HYGRÓPHORUS RÚSSULA, família, babós, Matarraña, Fórnols

4. Semble, Semle, adj., lat. similem, semblable, pareil.
Anc no cug qu' en nasques semble
En semblan, del gran linh N Adam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Oncques je ne pense pas qu'il en naquit de semblable en semblant, de la grande lignée du seigneur Adam.
(chap. Similá, similás; paregut, aparegut, semellán, etc.)

5. Semblable, Semlable, adj., semblable.
Lo semblable sera servat. Fors de Béarn, p. 1078.
Le semblable sera conservé.
IT. Semblabile, sembiabile.

6. Semblamen, Semblantment, Semlanment, Semlanmen, adv., semblablement.
Aissi cum am pus finamen
De negun autre aimador,
Degr' atressi far semblamen
Chanso pus gaya e melhor.
B. Carbonel: Aissi cum.
Ainsi comme j'aime plus purement que nul autre amoureux, je devrais pareillement faire semblablement chanson plus gaie et meilleure.
Dels autres reys ha dic semblantment. L'Arbre de Batalhas, fol. 192.
Des autres rois a dit semblablement.
CAT. Semblantment.

7. Semblablament, adv., semblablement.
Semblablament si lo dit. Tit. de 1388, DOAT, t. XIV, fol. 250.
Semblablement si le dit. 

8. Assemblar, Asemblar, Assemlar, v., lat. assimilare, assembler, rapprocher, réunir, concentrer.
Fig. Ieu mezeys, tan tem falhir,
No l' aus m' amor fort assemblar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Moi-même, tant je crains de faillir, je ne lui ose mon amour fort rapprocher.
Fals' amor que no s' asembla 
Lai on leiautatz asoma.
A. Daniel: Lanquan son.
Faux amour qui ne se concentre pas là où loyauté domine.
Part. pas.
On tug li ben del mon son assemblat.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Où tous les biens du monde sont assemblés.
CAT. Assemblar. ANC. ESP. Asemblar. IT. Assemblare, assembiare.
(chap. Assemellá, assemellás.)

9. Assemblatiu, adj., assimilatif, comparatif.
Assemblativas, coma: Si co, ayssi co. Leys d'amors, fol. 100.
Assimilatives, comme: si comme, ainsi comme.
(chap. Comparatiu, comparatius, comparativa (com li díe lo membrillo de Tomás Bosque a la cooperativa de La Codoñera), comparatives.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Dessemblar, Desemblar, Dessemlar, v., lat. dissimulare, changer, modifier, opposer, différer, rendre dissemblable.
E 'lh fai sa bela color mudar e dessemblar. Liv. de Sydrac, fol. 79.
Et il fait sa belle couleur muer et changer.
Retardo la votz de la pronunciatio en tan que fan dessemblar lo compas del bordo. Leys d'amors, fol. 9.
Retardent la voix de la prononciation en tant qu'ils font modifier la mesure du vers.
Part. prés. Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.
(chap. Lo cor dels sompos es diferén al dels sabis o sabios o sabuts.
Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)

Artur Quintana i Font; Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.

Trad. de Bède, fol. 43.
Le coeur des fous est différent des sages.
Part. pas. Els quatr' elemens
Agron dessemblatz semblans.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Les quatre éléments eurent opposées apparences.
De totz mestiers es dessemblad' amors,
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays.
Gui d'Uisel: Anc no cugei.
A tous métiers est opposé amour, car moins y a de profit celui qui en sait plus.
CAT. Dessemblar. (N. E. Entre los verbos dessemblar, desemblar, dessemlar, el dialecto occitano catalán ha preferido dessemblar.)

11. Dessemblanza, Dessemlansa, s. f., dissemblance.
Dessemblanza en aysso. Leys d'amors, fol. 47.
Dissemblance en ceci.
CAT. Dessemblansa. ANC. ESP. Desemblanza. (N. E. Entre Dessemblanza y Dessemlansa, el dialecto occitano catalán ha formado dessemblansa, y el castellano, desemblanza. Todo es lo mismo. Con estos parecidos, se podría afirmar que el catalán es un dialecto más del castellano, o del leonés, y estos dos últimos a su vez dialectos de la plana lengua romana, el occitano o chapurriau antiguo.)

12. Ressemblar, Recemblar, Ressemlar, v., ressembler, représenter.
Per so que nos donassem a vos forma a recemblar nos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Thessaliens.
Pour ce que nous donnassions à vous forme de ressembler à nous.
Mal ressembla lo filh Robert Guiscart,
Qu' Antiocha conques e Mongizart.
E. Cairels: Pus chai la.
Il ressemble mal au fils de Robert Guiscard, qui Antioche conquit et Monguizard.
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Une fillette qui me représenta celle que voir je soulais.
Fig. Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen.
Peyrols: Quoras que.
Son discours ressemble à la mienne pensée.
Part. prés. Qui es suaus e paciens es ressemblans de Deu.
Trad. de Bède, fol. 22.
Qui est doux et patient est ressemblant à Dieu.
ANC. ESP. Resemblar. IT. Risembrare. (chap. Assemellás, pareixes a, sé similá, paregut a.)

13. Ressembelador, Recemblador, s. m., imitateur, semblable.
Adjectiv. Doncas sias ressemblador de mi aisi com ieu sui de Crist.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Donc soyez semblables à moi ainsi comme je suis à Christ.
Fraire, siatz recemblador de mi.
(chap. Germans (flares), siguéu pareguts a mi; assemelleutos a mí.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Frères, soyez semblables à moi.

14. Ressemblament, Ressemblamen, Ressemlament, s. m., ressemblance.
Assiduos dormirs es resemblamens de mort. Trad. de Bède, fol. 3.
Le dormir assidu est ressemblance de mort.

15. Simulacio, Simulacion, s. f., lat. simulacionem, simulation, dissimulation. 
Lauzengeria, symonia, simulacio. V. et Vert., fol. 8. 2° Ms.
Flatterie, simonie, dissimulation.
Simulations e fatz d' ipocrisia. V. de S. Honorat.
(chap. Simulassions y fets de hipocressía; dissimulassions; lo que fa lo doctoret Ignacio Sorolla Vidal.)
Simulations et faits d'hypocrisie.
CAT. Simulació. ESP. Simulación. PORT. Simulação. IT. Simulazione.
(chap. Simulassió, simulassions; dissimulassió, dissimulassions.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

16. Simulacra, s. f., lat. simulacrum, simulacre. 
Las simulacras de lor. Doctrine des Vaudois.
(chap. Los simulacres d'ells.) 
Les simulacres d'eux.
CAT. Simulacre. ESP. PORT. IT. Simulacro. (chap. Simulacre, simulacres.)
(N. E. El dialecto occitano catalán, incluso post Pompeyo Fabra, usaba plurales en AS, como bonas Pasquas, las festas, las casas, etc; incluso hoy en día en Barcelona sobre todo se pronuncia simulacra.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

17. Simular, v., lat. simulare, simuler.
Part. pas. Las causas... non simuladas, non procuradas per los debitors.
(chap. Les causes... no simulades, no procurades per los deudós o debitós.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462.
Les causes... non simulées, non procurées par les débiteurs.
ANC. CAT. ESP. PORT. Simular. IT. Simulare. (chap. Simulá; fé vore.)

18. Assimilacio, s. f., lat. assimilatio, assimilation, ressemblance, conformité.
Dona assimilacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Donne assimilation.
ESP. Asimilación. PORT. Assemelhação. IT. Assimilazione, assimigliagione, assomigliagione. (chap. Semellansa, semellanses; paregut, pareguts; conformidat, conformidats. Assimilassió té un atre sentit, assimilassions; v. assimilá : assimilo, assimiles, assimile, assimilem o assimilam, assimiléu o assimiláu, assimilen; assimilat, assimilats, assimilada, assimilades; assimilaré; assimilaría; si yo assimilara.)

19. Asimilatiu, adj., assimilatif, de comparaison.
Las autras, asimilativas. Gramm. provençal.
(chap. Les atres, assimilatives. Hau de vore que la gramática provensal es la nostra antiga, la del chapurriau antic u ocsitá.)
Les autres, de comparaison.
ESP. Asimilativo. (chap. Assimilatiu, assimilatius, assimilativa, assimilatives; comparatiu, comparatius, comparativa com la del “codoñ” catalanista aragonés Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera, comparatives.)

20. Versemblansa, s. f., vraisemblance. 
E 'l motz fan de versemblansa. 
Marcabrus: Dirai vos.
Et ils font les mots de vraisemblance.
ANC. CAT. Versemblansa. PORT. Verisimilhansa. IT. Verisimiglianza.
(chap. Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.)

PEDRO II, Roma; Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.) (ESP. Verosimilitud.)