jueves, 7 de mayo de 2026

Sarcocolla, Sarda, Sardi, Sardil, Serga, Sirgua, Sardoyne, Sardonic, Sardina, Sargotar, Sarigot, Serigot, Sarnalha

Sarcocolla, s. f., lat. sarcocolla, sarcocolle, sorte de plante.
Liniment... fait de aloe e enses e sarcocolla. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Liniment... fait d'aloès et d'encens et de sarcocolle.
ESP. Sarcocola. PORT. IT. Sarcocolla.

Liniment... fait de aloe e enses e sarcocolla.

Sarda, s. f., lat. sarda, sardine.
Ha plus gran gaug... pescayre, cant pren 1 gran salmo o 1 esturjon, que cant pren 1 sarda. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Té mes gran goch... peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió, que cuan peixque una sardina.)
A plus grande joie... pécheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon, que quand il prend une sardine.
ESP. (sardina) PORT. Sarda. (chap. Sardina, sardines; sardineta, sardinetes.
Si te pique lo cul, sardineta a la plassa. A Valderrobres está lo Mas de Sardina.)


Sardi, s. m., du lat. sarda, cornaline, sorte de pierre précieuse.
Sardi es de color de terra roia..., et es bela peyra.
Eluc. de las propr., fol. 192.
Cornaline est de couleur de terre rouge... et est belle pierre.
Li fondament del mur son de peiras preciosas..., lo primier fondament es jaspis..., lo VI sardis. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 21.
Les fondements du mur sont de pierres précieuses..., le premier fondement est jaspe..., le sixième cornaline.
ESP. PORT. Sardio.

Sardi es de color de terra roia..., et es bela peyra.



Sardil, s. m., serge. 
Voyez Denina, t. II, p. 174.
Vestida fon d' un nier sardil,
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Elle fut vêtue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

2. Serga, s. f., serge.
No 'l cal vestir presset vermel ni serga.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge.
CAT. Sarja. ESP. Sarga. PORT. Sarja. IT. Sargia.

3. Sirgua, s. f., serge.
No portet vestir de sirgua.
P. Vidal: Lai on cobra.
Ne porta le vêtir de serge.

Sardoyne, s. f., du lat. sardonyx, sardoine, sorte de pierre précieuse. 
Sardoynes dona castetat. Brev. d'amor, fol. 40.
La sardoine donne chasteté.
ANC. CAT. Sardenia.

2. Sardonic, s. m., lat. sardonychus, sardoine, sorte de pierre précieuse. 
Li fondament del mur son de peiras preciosas..., lo primier fondament es jaspis..., lo V sardonic.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 21.
Les fondements du mur sont de pierres précieuses..., le premier fondement est jaspe..., le cinquième sardoine.
Arabia..., sardonix et yris en ela hom troba. Eluc. de las propr., fol. 163.
Arabie..., sardoines et iris en elle on trouve.
ESP. Sardonix. IT. Sardonico.

3. Sardina, s. f., sardoine, sorte de pierre précieuse.
Amors a signifiansa
De maracde o de sardina,
Qu' es de joi cims e racina.
Marcabrus: Per savi 'l tenc.
Amour a signification d'émeraude ou de sardoine, vu qu'il est de joie sommet et racine.

Sargotar, v., jargonner.
Subst. Cor mi 'n fai laigna
Ab lor sargotar.
Pierre de la Caravane: D' un sirventes.
Le coeur m'en fait affliction avec leur jargonner.
(chap. Chapurrejá.)

chapurriau, champoiral, champouirau, jargon, Girgo

Sarigot, Serigot, s. m., petit-lait.
Layt..., la partida grossa es fromagge, la aygoza es sarigot.
Prezurat, es layt en estomach d' alcunas bestias endurzit per la separatio del serigot, del boder et del fromagge.
Eluc. de las propr., fol. 273 et 275.
Lait..., la partie épaisse est fromage, l'aqueuse est petit-lait. 
Présure, c'est lait en estomac d'aucunes bêtes endurci par la séparation du petit-lait, du beurre et du fromage.
(ESP. Suero de la leche. Chap. Presa, preses; suero, sueros de la lleit. Ya veéu que antigamén ñabíen varians per a escriure formache, en este cas fromagge.)

Sarnalha, s. f., sarnaille, sorte de lézard.
Sarnalha.., specia de lauzert.
Quan la sarnalha ve alcuna serpent pres home dorment, soptament li sauta sobre la cara e 'l revelha.
(chap. Cuan la sargantana veu alguna serp prop de un home dormín (que dorm), súbitamen li salte damún de la cara y lo desperte.)
Eluc. de las propr., fol. 258 et 237.
La sarnaille..., espèce de lézard.
Quand la sarnaille voit aucun serpent près d'homme dormant, subitement elle lui saute sur la face et le réveille.
(chap. Sargantana, sargantanes. ESP. Lagartija.)

Cuan la sargantana veu alguna serp prop de un home dormín (que dorm), súbitamen li salte damún de la cara y lo desperte.

Sanha, Saorra, Sap, Saphir, Saphier, Safir, Sarcasmos

Sanha, s. f., lat. sanna, grimace, moquerie.
Sanna, ut inquit Hieronimus, ab occipitio distorto, ore et labris contractis fit, anteriorum dentium ostentatione.
Nég. explétive. Fan vers, a fol entendedor,
Tal que non pretz una sanha.
Deudes de Prades: Belha m' es.
Ils font, pour fol auditeur, vers tel que je ne prise une grimace.
En IT. sanna ou zanna signifie grande dent.
(N. E. Alemán Zahn, Zähne : diente, dientes.)

Saorra, s. f., lat. saburra, gros sable, gravier, lest.
De peiras e de saorra… o de terra o d' autra saorra.
(chap. De pedres y de saorra... o de terra o datra saorra.) 
Cartulaire de Montpellier, fol. 47.
De pierres ou de gravier... ou de terre ou d'autre gravier.
CAT. ESP. (zahorra) Sorra. (chap. sahorra, sahorres; saorra, saorres; zahorra, zahorres : mescla de árits, ya triturats, artifissial, o no, natural.)

sahorra, sahorres; saorra, saorres; zahorra, zahorres : mescla de árits, ya triturats, artifissial, o no, natural.


Sap, s. m., lat. sapinus, sapin.
La perga de sauze sera
O de sap o de fust leuger.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La perche de saule sera ou de sapin ou de bois léger.
Flairaz sap en gema e pi.
Bertrand de Born: Fuilheta vos.
Vous sentez sapin en résine et pin.
(chap. Sapí, sapins; en fransés es lo abeto, natros li diém sapí al pi piñoné. 
A Beseit ne ñabíe un de conegut a les Marrades de Garsía, pero ya se va secá.)

Saphir, Saphier, Safir, s. m., lat. saphyrus, saphir, sorte de pierre précieuse.
Saphir es peyra blavenca.
Saphir oriental.
(chap. Lo zafiro es una pedra blavenca o blavosa, de coló blau. Zafiro oriental.) 
Eluc. de las propr., fol. 191 et 192.
Saphir est pierre bleuâtre.
Saphir oriental.
Safirs dona grant ardimen. Brev. d'amor, fol. 39.
Le saphir donne grande hardiesse.
Saphiers... sembla a color de cel.
Trad. du lapidaire de Marbode.
Saphir... ressemble à couleur de ciel.
CAT. Safir. ESP. Zafir, zafiro. IT. Zaffiro. (chap. Zafiro, zafiros.)

2. Saphirenc, adj., saphiré, couleur de saphir.
Pavo... ha... pieytz saphirenc.
(chap. Lo pavo té lo pit de coló zafiro.)
Eluc. de las propr., fol. 148.
Le paon... a... poitrine saphirée.

Saphir, Saphier, Safir, s. m., lat. saphyrus, saphir, sorte de pierre précieuse.


Sarcasmos, s. m., lat. sarcasmus, sarcasme. 
Sarcasmos vol dire aytan coma malsdigz o vilania qu' om ditz ad alcuna persona per escarnimen. Leys d'amors, fol. 139.
Sarcasme veut dire autant comme médisance ou vilenie qu'on dit à aucune personne par moquerie.
(ESP.) PORT. IT. Sarcasmo. (chap. Sarcasmo, sarcasmos; adj. sarcástic, sarcástics o sarcastics, sarcástica, sarcástiques.)

Leopoldo Alas. Clarín. Chapurriau. Amazon.