apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.


Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

arraclau, arreclau, reclau

arraclau, arreclau

A Maella, reclau

A Coyotito, del llibre La Perla ni pique un:

ESCORPÍ m. (DCVB)

|| 1.   Aràcnid pulmonar (Buthus occitanus) que es distingeix especialment per tenir a la part anterior dues grans pinces i en l'abdomen una prolongació en forma de cua acabada amb una ungla verinosa; cast. escorpión, alacrán. A la dita sa filla un scurpí la havie picada, doc. a. 1377 (Rubió Docs. ii, 187). Com un grapat de víbores i negres escorpins, Canigó i. Xupa el verí de la picada d'escorpí, Rosselló Many. 34. 

Escorpí d'esteva: el mateix aràcnid descrit (Vimbodí, Freginals); en aquestes localitats es diu simplement escorpí un altre animaló, que és el que els castellans anomenen ciempiés. A les Balears, l'animal que hem descrit es diu escorpí blanc, i es dóna el nom d'escorpí negre a un animal totalment diferent, l'Ocypus olens, que és un coleòpter. 

|| 2. a) Crustaci marí de la família dels esquíl·lids, de l'espècie Squilla Desmaretii (Desmarestii) (Men.); cast. esquila.

— b) Escorpí de la mar: crustaci petit que es troba alguna vegada dins la closca del mol·lusc anomenat nacra (Men.).

— c)   Escorpí d'aigua: insecte hemípter de la família dels nèpids, espècie Nepa cinerea, que habita per llocs aigualosos i pica molt fort (Cat., Val., Bal.); cast. escorpión de agua. 

|| 3. Escorpió, vuitè signe del Zodíac; cast. Escorpión. 
Mars és planeta calt..., dessús d'ell és lo signe de Aries e regna en lo signe de Scurpí, Curial, ii, 1. 

|| 4. pl. Planta de la família de les compostes, de l'espècie Xanthium macrocarpum (Costa Flora 160); cast. lampurda. 

|| 5. fig. Passió o sentiment que causa molèstia o inquietud; cast. alacrán, gusano. L'escorpí de l'ambició li havia picat el cor, Pons Com an., 105. 

|| 6. fig. Persona de mal geni, irascible o malèvola; cast. escorpión, víbora.

Loc. — a) Sortir com un escorpí: contestar amb molta malícia o irritació.

— b) Llengua d'escorpí: llengua verinosa, maldient o calumniadora.

—c) Semblar picat d'escorpí: estar molt irritat. ¿Quin escorpí o taranta t'ha picat?, Penya Mos. iii, 124.
Cult. pop. — Diuen que l'aparició d'escorpins és senyal de pluja.
«Els escorpins fan com els esmolets: només surten quan ha de ploure» (BDC, xviii, 284). Quan pels llocs humits de les cases es presenten escorpins negres, és senyal de pluja propera:
«Escorpí negre, humitat i mullena», diu el refrany.
— Contra la picada d'escorpí, diuen que el millor remei és posar-hi per cataplasma el mateix escorpí que l'ha donada, ben esclafat (Gomis Zool. 460). Altres recomanen un emplastre d'alls cruus i escarabats ben picats, aplicat a la part dolorida (ibid.).

Refr.
— «La picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir»: vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte.

Fon.: əskuɾpí (pir-or., or., bal.); askoɾpí (occ.); əskoɾpí (Palma, Manacor).

Intens.:
— a) Augm.: escorpinàs, escorpinarro, escorpinot.
— b) Dim.: escorpinet, escorpinetxo, escorpinel·lo, escorpineu, escorpinoi, escorpinó.

Sinòn.:— || 1, alacrà; — || 4, gossets.

Etim.: del llatí scorpius, mat. sign. || 1, que en la primera etapa del dialecte occità català devia esser *escorpi amb l'accent damunt la o, i després degué desplaçar-se l'accent per l'atracció de la i afavorida per l'abundància del sufix tònic -í.

Scorpio es totz temps prest de fissar... e fissa de travers, fazen arcual nafra. Eluc. de las propr., fol. 259.

"...
E puis vos entornatz vas scorpio

E ilh vos segran sempres a espero

E nos vendrem detras per lo sablo...”