viernes, 28 de noviembre de 2025

Premer

Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.

Part. pas. Semblon razains prems en troill.

trull, prensa, vi, oli, almazara

(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino

Lantelm: Lanfran qu' ill. 

Semblent raisins pressés en pressoir.

Eras l' a si prem e gros.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.

Maintenant il l'a si tendu et gros. 

Fig. Chascus vices es prems per paor.

Trad. de Bède, fol. 44.

Chaque vice est comprimé par peur.

ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)

2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.

Bella m' es pressa de blezos.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Belle m'est presse de bliaux.

Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.

C'est pourquoi la presse fut si grande.

CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa. 

(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)

3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.

Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Par action de froid comprimant et endurcissant.

- Figer, coaguler, cailler.

Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.

(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)

Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.

Son suc a vertu de cailler lait en fromage.

Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.

Part. pas. Materia prezurada.

Eluc. de las propr., fol. 68. 

Matière coagulée.

(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)

4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.

Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.

Frag. de trad. de la Passion.

Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.

Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.

Frag. de trad. de la Passion. 

En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.

ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura. 

(chap. Presió, presions.)

5. Prezurament, s. m., présure, caillement.

Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.

(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)

Eluc. de las propr., fol. 215.

Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.

6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.

Dux fols aprem mots homes per calumpnia. 

Trad. de Bède, fol. 78. 

Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.

Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Celui qui cherche le mal, sera froissé. 

Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.

Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre. 

Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.

Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.

Leys d'amors, fol. 2.

Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.

Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.

Trad. de Bède, fol. 27.

Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.

(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)

TV3%, Cataluña, arma de aborregamiento masivo, Espanya et roba, boba

7. Apreissar, v., presser, tourmenter.

Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8. 

Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.

8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.

Que enprema... fort enprecio.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Qui imprime... forte impression.

Johannes Gutenberg, imprenta, Drucker, drucken

 

CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)

Albucasis, Abulcasis, s. X-XI

 

9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.

Trameten sas empressios.

Brev. d'amor, fol. 32.

Transmettant ses impressions.

Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.

(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)

Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.

CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.

(chap. Impressió, impressions.)

10. Emprenta, s. f., empreinte.

Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.

Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.

(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.); 

11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.

La grana madura

Faretz espremer.

(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)

Mangrana, mangranes, magrana, magranes

Deudes de Prades, Auz. cass.

La graine mûre vous ferez presser.

- Articuler, énoncer.

No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.

Leys d'amors, fol. 145.

Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup. 

CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir. 

PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo,  exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)

12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.

Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.

Leys d'amors, fol. 101.

Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.

13. Expremesos, s. f., oppression.

Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.

Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.

Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.

Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.

Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.

14. Expressiu, adj., expressif.

Pots so... de dolor et tristor expressius.

(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives. 

CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo.  IT. Espressivo. 

(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)

15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.

Adv. comp.

Conoyssensa a tant de mestiers bos

Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.

G. Riquier: Be m meravelh. 

Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.

(N. E. Salvador Espriu.)

16. Expres, adj., lat. expressus, exprès. 

L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.

L'expresse écriture.

CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso. 

(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)

17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.

Aco esdeven tacitament o expressament.

(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.) 

Trad. du Code de Justinien, fol. 3.

Cela advient tacitement ou expressément.

Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79. 

Ceci montra expressément Jésus-Christ.

CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente. 

IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)

18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.

Mas per so no volc espressar 

Dieus, que hom se degues amar.

Brev. d'amor, fol. 134. 

Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer. 

Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.

Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.

Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.

CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar. 

(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)

19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.

Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

Lequel foulait et comprimait l'Italie.

Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

De sorte que l'hérésie fut étouffée.

CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere. 

(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)

20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.

Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.

Leys d'amors, fol. 7.

Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.

CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione. 

(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)

21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.

Opprimens las moylhers per forssa.

(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)

Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.

Opprimant les femmes par force.

ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir. 

IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)

22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.

En oppression... de la... gent.

(chap. En opressió... de la... gen - chen.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

En oppression... de la... gent.

CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.

(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)

23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9.

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)

24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9. 

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão. 

IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)

25. Conpressiu, adj., compressif.

De venas et arterias conpressiva.

Eluc. de las propr., fol. 65.

De veines et artères compressive.

ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)

26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.

Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.

Deu los hom... reprimer.

V. et Vert., fol. 18 et 3.

Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.

On les doit... réprimer.

CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)


Prendre

Pregar, Preguar, Preyar

Pregar, Preguar, Preyar, v., lat. precari, prier, supplier, adresser des prières.

L'irai pregar a sos pes.

(chap. La aniré a pregá a sons peus; sons : los seus; suplicá, demaná per favor.)

G. Faidit: No m'alegra. 

J'irai la prier à ses pieds. 

Tot jorn e tota nueyt pregavan Dieu.

(chap. Tot lo día y tota la nit li pregaben a Deu; (li) resaben.)

Philomena.

Tout jour et toute nuit ils priaient Dieu.

Tos temps serai de preyar temeros.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Toujours je serai pour prier timide.

Mielhs ama selh que pregua temen,

Que no fai selh que pregua ardidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum.

Mieux aime celui qui prie en craignant, que ne fait celui qui prie hardiment.

Totas las domnas pregava d' amor.

V. de P. Vidal. (N. E. No confundir con Natxo S. Vidal ni con Nacho Vidal.)

Toutes les dames il priait d'amour.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Substantiv. No fo lo preiars mas folhors. 

G. Faidit: Gen fora.

Le prier ne fut que folie. 

CAT. Pregar. IT. Pregare. (chap. Resá; pregá : prego, pregues, pregue, preguem o pregam, preguéu o pregáu, preguen; pregat, pregats, pregada, pregades; pregaría; pregaré; si yo pregara; reso, reses, rese, resem o resam, reséu o resáu, resen; resat, resats, resada, resades; resaré; si yo resara; resaría.)

2. Prec, s. m., lat. precem, prière, supplication.

Mos precx no val re ses te.

(chap. Mon prec no val res sense tú; a tú Virgen - verge.)

Gui Folquet: A te Verge.

Ma prière ne vaut rien sans toi.

E 'ls auzells qu' en lur latin fan precs,

Quecs a sa par.

A. Daniel: Mout brails. 

Et les oiseaux qui, dans leur langage, font supplication chacun à sa compagne.

CAT. Pregs. IT. Prego. (chap. Prec, precs; suplicassió, súplica, suplicassions, súpliques; resá : orassió, orassions.)

3. Preguiera, Pregaira, Pregairia, s. f., prière, supplication.

Ab bellas preguieras

En diversas manieras.

Arnaud de Marueil: Tan m'abellis.

Avec de belles prières de diverses manières.

Exaucida es la tua pregaira devant Dieu. Philomena. 

Est exaucée la tienne prière devant Dieu. 

ANC. CAT. Preguiera. CAT. MOD. Pregaria (ESP. plegaria). IT. Preghiera, pregueria, pregaria. (chap. Pregaria, pregaries; plegaria, plegaries.)

4. Precation, s. f., lat. precationem, prière.

Longa e devota precation am lo cor contrit e humiliat.

Carya Magalon., p. 33.

Longue et dévote prière avec le coeur contrit et humilié. 

IT. Pregagione.

5. Preiaire, Preyador, Pregador, s. m., suppliant, solliciteur, amoureux. 

De genoills 

Li sui leial preiaire.

(chap. De ginolls li soc leal suplicadó - solisitadó ; aginollat, a ginollons.)

G. Faidit: L' onratz.

A genoux je lui suis loyal suppliant.

No vol mas sol un preyador.

Bertrand de Born: Rassa. 

Elle ne veut que seulement un amant. 

Motz pregadors demandon e no son pas yssauzitz.

V. et Vert., fol. 87.

Beaucoup de solliciteurs demandent et ne sont pas exaucés.

CAT. Pregador. IT. Pregatore. (chap. suplicadó, suplicadós - solisitadó - solisitadós; suplicadora, suplicadores; solisitadora, solisitadores; solisitán, solisitans, solisitanta, solisitantes.)

6. Apregar, Apreyar, v., prier, supplier.

Fai s' ades plus apreyar

On plus la destrenh sos talans.

Deudes de Prades: Ab lo dous.

Se fait incessamment plus prier, où plus la presse son désir.

Non son per batalhar, mas per Dieus apregar.

- Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Ne sont pas pour batailler, mais pour prier Dieu.

7. Precari, s. m., lat. precarius, précaire, possesseur à titre de précaire.

Cals causa pot esser donada e laissada ad autre precari, so es per precs o per amor. Trad. du Code de Justinien, fol. 86.

Quelle chose peut être donnée et laissée à autre possesseur à titre de précaire, c'est-à-dire par prière ou par amour.

La revocation dels precaris.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493. 

La révocation des précaires. 

CAT. Precari. ESP. PORT. IT. Precario. (chap. Precari, precaris, precaria, precaries.)

8. Precaria, s. f., précaire.

Maniera de possecios que nos apelam precaria.

Arbre de Batalhas, fol. 112.

Manière de possession que nous appelons précaire.

(chap. Manera de possessió que natros (natres) diém precaria; esta se obté per precs o per amor.)

 

Pregonessa, s. f., du lat. praeconium, publication, promulgation.

Per la pregonessa grant 

Non podian atrobar l' enfant.

V. de S. Honorat.

Pour (malgré) la grande publication ils ne pouvaient trouver l'enfant.

2. Preconisatio, s. f., préconisation, publication.

Las preconisatios que toco totz.

(chap. Los pregons que toquen a tots; que se diuen pera tots.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 39.

Les publications qui touchent tous.

CAT. Preconisació. ESP. Preconización (pregón). PORT. Preconisação. 

(chap. Pregó, pregons; bando, bandos, com lo famós de Pedro II de 1196, als presentz, o mols atres que escomensen “ara hojats”.)
(fique aragonés medieval, Pedro II ere Rey de Aragó; lo catalá sempre va sé un dialecte mes del ocsitá. Inclús después de Pompeyo Fabra.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.


Premer