Mostrando las entradas para la consulta yo lay ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta yo lay ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018
La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.
Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar

 

Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.

Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.

Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.

Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier. 

Avec cape de grisette sans poil.

Mos pels malastrucx mi tolrai.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Mes cheveux malheureux je m' ôterai.

Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill, 

Et, el seu, non conois la trau.

P. Vidal: Ges per lo. 

Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre. 

CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)

2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.

Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.

Mon frère est velu et plein de poils.

Era gros... e pelos. 

Sa coa grossa, redonda e pelosa.

(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)

Carya Magalon, p. 2.

Il était gros... et velu.

Sa queue grosse, ronde et poilue.

E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63. 

(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)

Et que le capuchon, en hiver, soit fourré. 

CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)

- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.

Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.

Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.

3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu. 

Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.

Ampleur de la poitrine et pilosité.

4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.

Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Comme ils commencent à être velus. 

Es fort laitz et pelutz.

A. Daniel: Pois En Raimon. 

Est fort laid et velu.

CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)

5. Pepelut, adj., pâtu.

Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.

La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.

6. Pelagge, s. m., pelage.

Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.

Le singe... a convenance... avec loup en pelage.

ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)

7. Pelio, s. m., paupière, cils.

Lo sex a e van bels pelios.

El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.

Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.

Trad. de Bède, fol. 43 et 40.

L'aveugle a en vain belles paupières.

Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.

La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.

(chap. Pels de la sella, de les selles.)

8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.

Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.

Giraud de Borneil: Conseill vos. 

Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.

- Par extens. Plumer, ôter la plume. 

L' auzellador 

Qu' apella e trai, ab dousor, 

L' auzel, tro que l' a en sa tela, 

Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.

Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.

L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.

Pluma e pluma faretz pelar 

De sus lo cap, ses escorgar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher. 

Part. pas. Enueia m rauba pelada,

Pus la San Miguels es passada. 

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.

Las testas, que avez peladas, 

Aurez demantenen talhadas.

(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades. 

Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)

V. de S. Honorat.

Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées. 

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

esquilá a estisora

9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.

Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.

10. Depilatiu, adj., dépilatif. 

Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)

Siccité... est dépilative.

(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)

11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.

Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.

(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)


Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.

Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.

Les portent de la terre léans en la mer. 

Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.

Declaramens de moutas demandas. 

Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer. 

ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago. 

(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)

3. Peleagre, s. m., mer.

Hom peris en peleagre.

(chap. Se mor al mar.)

A. Daniel: En breu briza.

On périt en mer.


Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.

peregrinus, voyageur, étranger, pélerin. 

Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat. 

Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins. 

Ieu vauc m' en lay a selui 

On merce claman pelegri.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins. 

Salvaire Crist, donatz forsa, vigor 

E bon cosselh als vostres pellegris. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs e la via 

Faita als peleris, 

Que nos tolc Saladis.

G. Faidit: Era nos sia. 

En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin. 

Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.

V. et Vert., fol. 79. 

Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.

Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.

Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.

CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.

(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.

(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)

Lo segons es lo pelegris..., 

E per so a nom pelegri 

Car hom non troba lo sieu ni. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.

2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.

Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Ainsi comme est une longue pérégrination. 

De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.

V. et Vert., fol. 74.

De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.

CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación. 

PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione. 

(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)

3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.

Ja Dieus no m do, 

Roma, del perdo 

Ni del pellerinatge 

Que fetz d' Avinho.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.

Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.

Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Vint en France en pélerinage. 

ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)

4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.

Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68. 

Et les étrangers allant en pélerinage. 

Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Pérégrinants vers le ciel. 

CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.

(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)  


Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.

Non puesc deniers traire

De loc on hom m' en deya,

Sinon ab gran peleya.

G. Riquier: Sel que sap. 

Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.

Si m' en sors peleia ni contenz.

Pons de la Garde: Ans ogan. 

S'il m'en surgit querelle et contestation. 

Agro gran pelega entre els. Philomena.

Eurent grande dispute entre eux.

Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.

Débat et querelle. 

CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)

2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller. 

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait débattre et quereller.

- Débaucher.

Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.

Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.

Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz

Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz. 

Roman de Fierabras, v. 746.

Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré. 

CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)

3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.

Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37. 

Colère, querelleur, orgueilleux.

(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)


Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.

Papagay et pellica.

Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.

Perroquet et pélican.

Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.

Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.

(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)

Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.

CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano. 

(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)

L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino,

Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.

Be s peluge e s peronga

Tro al vespre que fams lo ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.

jueves, 5 de septiembre de 2024

Pasca, Pascha, Pasqua - Depascer

 

Pasca, Pascha, Pasqua, s. f., lat. Pascha, Pâque.

Pascha, en ebroyt, vol dire... passagge. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Pascua, en hebreu, vol di... passache o passaje, pas.)

Pâque, en hébreu, veut dire... passage.

Davan lo jorn festival de Pasca. Frag. de trad. de la Passion. 

Avant le jour solennel de Pâque.

La vespra de Paschas se mogron ans del dia. Guillaume de Tudela.

Le soir (la nuit) de Pâque ils se murent avant le jour.

Fig. Gran desirier ai dezirada penre aquesta Pascha ab vos.

V. et Vert., fol. 51. 

Grand désir j'ai de prendre cette pâque désirée avec vous. 

Prov. Cre far Pasca o Nadal

Quant son XX dinz son ostal.

Bertrand de la Tour: Mauret.

Croit faire Pâque ou Noël quand ils sont vingt dans son hôtel.

- Loc. Servant à désigner le printemps.

Atressi chan quan l' ivers es vengutz

Cum faz l' estatz ni la Pasca floria.

P. Vidal ou P. Guillem: No m fai chantar.

Pareillement je chante quand l'hiver est venu comme je fais (dans) l'été et (à) la pâque fleurie.

CAT. ANC. Pasca. CAT. MOD. Pasqua (plural Pasquas). ESP. Pascua. PORT. Pascoa. IT. Pasqua. (chap. Pascua, Pascues.)

dialecte català, Bonas Pasquas, Iglesia Católica, dolsos, días

2. Pascal, adj., lat. paschalis, pascal. 

Cant Dieus comandet ad aquels que sacrificarian l' anhell pascal que senchesson be lurs loms. V. et Vert., fol. 97. 

Quand Dieu commanda à ceux qui sacrifieraient l'agneau pascal qu'ils ceignissent bien leurs reins. 

Lo jorn paschal es dia de gauch. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Lo día pascual (de Pascua) es día de goch.)

Le jour pascal est jour de joie.

CAT. Pasqual. ESP. Pascual. PORT. Pascal, pascoal. IT. Pasquale.

(chap. pascual, pascuals; noms propis: Pascual, Pascuala.)

Vista hacia el hotel restaurante Fábrica de Solfa desde el Puente de piedra, Santa Ana


Pasmar, Palmar, v., du grec *gr, pâmer, se pâmer.

Aissi pasmei qan vos vi dels oills rire.

G. Faidit: Mon cor. Var. 

Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire. 

Si que no s poc tener que non pasmes de dolor. V. de Bertrand de Born. 

De sorte qu'il ne se put tenir qu'il ne pâmât de douleur.

Part. pas. Vos caires pasmada.

T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.

Vous tomberez pâmée.

A sos pes s' es palmada sus los marbres listratz.

Roman de Fierabras, v. 2990.

A ses pieds s'est pâmée sur les marbres jaspés.

ANC. FR. Qu'elle quéy pausmée desus le pavement.

Poëme d'Hugues Capet, fol. 20. 

CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás: yo me pasmo, pasmes, pasme, pasmem o pasmam, pasméu o pasmáu, pasmen; pasmat, pasmats, pasmada, pasmades.)

2. Pasmazon, s. f., pamoison.

Quant el revenc de pasmazon, el crida e dis, en ploran.

V. de Bertrand de Born. 

Quand il revint de pamoison, il crie et dit, en pleurant.

3. Espalmar, v., pâmer.

Doncx s' espalma lo rey sus lo col del destrier, 

Floripar s' espalmet, que tant a grans beutatz; 

Gui, l'anet redressar, sos novels maridatz.

Roman de Fierabras, v. 3898 et 2819.

Alors le roi se pâme sur le cou du destrier.

Floripar, qui a de tant grandes beautés, se pâma; Guy, son nouveau marié, alla la relever.

ANC. ESP. PORT. Espasmar. IT. Spasimare.

4. Plasmar, v., pâmer.

Ieu no puesc la pena durar, 

De tal dolor mi fai plasmar.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Je ne puis endurer la souffrance, de telle douleur elle me fait pâmer.

Aissi plasmei quan vos vi dels oills rire. 

G. Faidit: Mon cor. Var. 

Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire. 

Part. pas. Mi lais soven plasmat el sol chazer.

G. Faidit: Molt mi. 

Je me laisse souvent tomber pâmé au sol. 

Ad aquesta paraula, cay del caval plasmatz.

Roman de Fierabras, v. 120. 

A cette parole, pâmé il tombe du cheval.

CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás.)

5. Plasmazo, s. f., pamoison.

Quan de plasmazo en revenc.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom. 

Quand de pamoison il en revint.

6. Esplasmar, v., pâmer.

IIII vetz s' esplasmet desotz un olivier. 

Tal dol ac e tal ira c' a terra s' esplasma. 

Roman de Fierabras, v. 3640 et 4373. 

Quatre fois il se pâma dessous un olivier. 

Telle douleur il eut et tel chagrin qu'à terre il se pâme.


Passer, s. f., lat. passer, passereau, moineau.

Las pasers non oblides.

Li done passer o perditz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Que tu n' oublies pas les passereaux. 

Qu'il lui donne passereau ou perdrix. 

ANC. FR. Pinsons, pivers, passer et passerons.

Cl. Marot, t. I, p. 328.

IT. Passere. (chap. Vilero, vileros (perque ne ñan mols per les viles o pobles); pardal, pardals. ESP. Gorrión, passer domesticus.)

Vilero, vileros (perque ne ñan mols per les viles o pobles); pardal, pardals

2. Passerat, s. m., passereau, moineau.

E 'l reys Felips cassa lay, ab falcos, 

Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos.

Bertrand de Born: S'ieu fos. 

Et le roi Philippe chasse là, avec faucons, ses passereaux et les petits oiseaux.

3. Passera, s. f., passereau, moineau.

Las passeras que pitavan 

Mot cochosamen e manjavan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Les passereaux qui becquetaient et mangeaient moult avidement.

ANC. FR. Et la passe défend de son bec courroussé 

Ses moineaux assaillis dans le mur crevassé. 

Du Bartas, p. 248. 

IT. Passera.

4. Passaretta, s. f. dim., petit passereau, petit moineau.

O, si vols, una passaretta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Ou, si tu veux, un petit passereau. 

IT. Passaretta. (chap. Vileret, vilerets; pardalet, pardalets, pardaleta, pardaletes.)

5. Passerin, adj., de passereau, de moineau.

D' egestio passerina.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D' éjection de passereau.


Past, s. m., lat. pastus, pâture, nourriture, pâtée, mangeaille. 

Apres voillatz que soven tast 

D' aquella polvera en son past.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après veuillez que souvent il tâte de cette poussière dans sa pâtée.

Sai ne motz que, dinz lai on estan, 

S' acluzon plus no fa son past auzel. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas vau. 

J'en sais de nombreux qui, là-dedans où ils sont, se cachent plus que ne fait oiseau sa pâture. 

ANC. FR. Nul past, tant soit-il sauvoureux, 

Ne vin, tant soit-il délectable.

Ronsard, t. I, p. 118. 

Pour la haste qu'il a de taster du past.

Les quinze Joyes du Mariage, p. 16. 

Avant le past ou après. Rabelais, liv. III, ch. 38.

CAT. Past. ESP. PORT. IT. Pasto.

2. Pastura, s. f., lat. pastura, pâture, nourriture.

Ayssi co buou romia sa pastura. V. et Vert., fol. 42.

(chap. Així com lo bou (o buey) rumie sa (la seua) pastura.)

Ainsi comme boeuf rumine sa pâture. 

Serem de verms pastura.

(chap. Serem o sirem de cucs pastura : mo se fotrán los cucs.)

Sordel: Puois trobat ai. 

Nous serons pâture de vers. 

Fig. La pastura de la paraula de Dieu. Trad. de Bède, fol. 53.

La pâture de la parole de Dieu.

- Pacage, pâturage.

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L'autr'ier. 

A l'abri, le long du pâturage. 

CAT. ESP. PORT. IT. Pastura. (chap. Pastura, pastures; v. pasturá: pasturo, pastures, pasture, pasturem o pasturam, pasturéu o pasturáu, pasturen; pasturat, pasturats, pasturada, pasturades.) 

3. Pastural, Pastorau, s. m, pacage, pâturage.

Las erbas e 'ls pasturals e las aigas. Tit. de 1259. Arch. du Roy., J. 330. Les herbes et les pacages et les eaux.

En uns pastoraus, lonc un riu.

Marcabrus: L' autr' ier.

Dans des pâturages, le long d'un ruisseau.

4. Pastenc, s. m., pâturage, pacage.

Vergiers, bosc, pastencs. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 216. 

Vergers, bois, pâturages. 

Prengan per tots locs lenhas, aigas e pastenxs.

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151. 

Qu'ils prennent en tous lieux bois, eaux et pacages.

Cavals et autras bestias copiozament han pastencs.

Eluc. de las propr., fol. 129. 

Chevaux et autres bêtes ont copieusement pâturages.

- Aliment, pâture.

Peysshos... so pastenc et vianda d'home.

Eluc. de las propr., fol. 154. 

Poissons... sont aliment et nourriture d'homme.

5. Pasturgue, s. m., pâturage, pacage. 

Aigas et erbas e pasturgues.

Tit. de 1198. Arch. du Roy. Toulouse, J. 328.

Eaux et herbes et pâturages.

CAT. Pasturatge. ESP. Pasturage (pasturaje). (chap. Pastura, pastures.)

6. Pasquier, Pascheir, s. m., lieu de commun pacage, parcours.

(N. E. Ver Les recherches de la France, de Étienne Pasquier.)

Cams o vinhas o cazas o devezas o pasquiers.

V. et Vert., fol. 15.

Champs ou vignes ou cases ou devèzes ou parcours. 

Donat et altreiat los pascheirs els bos cuminals.

Charte de Besse, en Auvergne. 

Donné et octroyé les parcours dans les bois communaux.

ANC. FR. Terre... qu'on appelle chaume et paschier de bestes.

Cout. de la Marche, art. 425. Du Cange, t. V, col. 230.

7. Pascuos, adj., lat. pascuosus, fécond en pâturage, propre au pâturage.

Fructuos et pascuos.

Terra... fertil en herba pascuoza.

Eluc. de las propr., fol. 160 et 175. 

Fructueux et fécond en pâturage. 

Terre... fertile en herbe propre au pâturage.

8. Pascual, adj., de pâturage, propre au pâturage.

Herbas pascuals. Eluc. de las propr., fol. 221. 

Herbes propres au pâturage.

9. Paissiu, Passiu, s. m., droit de pâturage, de pacage. 

Senhorias e paissius. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325. 

Seigneuries et droits de pâturage.

Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 330.

Droits de pacage, droits de chasse, droits de pêche.

10. Paichio, s. f., pacage, pâturage. 

Aigas e paichios. Tit. de 1248. Arch. du Roy., J. 323. 

Eaux et pâturages.

11. Pascitiu, adj., alimentaire.

Virtut pascitiva es ministra de virtut nutritiva. Eluc. de las propr., fol. 19.

Vertu alimentaire est instrument de vertu nutritive.

12. Pastoral, adj., lat. pastoralis, pastoral.

Offici pastoral. Doctrine des Vaudois. 

Office pastoral.

Recebre la pastoral cura. Trad. de Bède, fol. 56.

Recevoir le soin pastoral.

CAT. ESP. PORT. Pastoral. IT. Pastorale. (chap. Pastoral, pastorals.)

13. Pastori, s. m., pâturage, pacage, herbe. 

Crey que m det Dieus aquest parelh

Joy de cambra en pastori.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia.

Je crois que Dieu me donna cette joie pareille de chambre sur l' herbe.

14. Pastre, Pastor, s. m., lat. pastorem, pâtre, pasteur, berger. 

El pastre, qu' el mal sentia,

Tornet son cantar en plor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Le pâtre, qui sentait le mal, tourna son chanter en pleur. 

Belh m'es quan vey que boyer e pastor 

Van si marrit q' us no sap vas on s' an.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan. 

Il m'est beau quand je vois que bouviers et pâtres vont si marris qu'un ne sait où il s'aille. 

Pastre, lauzengier gilos 

M' onron chascun dia.

Cadenet: L'autr' ier lonc. 

Berger, les médisants jaloux m' honorent chaque jour.

E 'n tenria neys per senhor

Un pastor que vengues de lai.

Arnaud de Marueil: A guiza. 

Et j'en tiendrais même pour seigneur un pâtre qui viendrait de là.

Moral. Es vida, guitz e consolamens, 

Pastres e lutz.

A. Brancaleon: Pessius pessan. 

Il est vie, guide et consolation, pasteur et lumière.

Ill las fan morir e dechazer 

Ist fals pastor.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Ils les font mourir et déchoir ces faux pasteurs. 

ANC. FR. Si coiement uns mouton prist 

Que li paistres ne s' en parçut.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.

Mès tost l' aperçut le pastor, 

E li a hué deus mastins.

Roman du Renart, t. I, p. 173.

CAT. ESP. PORT. Pastor. IT. Pastore. 

(chap. Pastó, pastós, pastora, pastores.)

15. Pastoret, s. m. dim., bergerot, pastoureau.

Pueis li pastoret, que gardavan 

Lur fedas, e las pastorgavan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Puis les pastoureaux, qui gardaient leurs brebis, et les faisaient paître.

CAT. Pastoret. (chap. Pastoret, pastorets, pastoreta, pastoretes.)

16. Pastoriu, s. m. dim., pastoureau, bergerot.

Auzi la votz d' un pastoriu

Ab una mancipa chantar.

Marcabrus: L'autr' ier. 

J'entendis la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.

17. Pastorel, s. m. dim., pastoureau, bergeret.

Quan vos foratz natz vengro los pastorels. Passio de Maria. 

Quand vous fûtes né, vinrent les pastoureaux.

Gaya pastorella...

E 'l pastorel.

J. Esteve: El dous temps.

Gaie pastourelle... et le pastoureau.

ANC. FR. Sovent regrète un pastorel... 

Lessiez ester 

Cel

Pastorel. 

Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190 et 191. 

ESP. Pastorcillo. IT. Pastorello.

18. Pastora, s. f., pastourelle, bergère. 

En un pradet, culhen flor, 

Encontrei pastora ses par.

J. Esteve: L'autr' ier el.

Dans un petit pré, cueillant des fleurs, je rencontrai pastourelle sans pareille.

E 'l pastora moc sas rasos.

J. Esteve: El dous temps. 

Et la pastourelle produisit ses raisons. 

ANC. FR. Sans pastorel

Pastore trouvai. 

Perrin d'Angecourt. Ess. sur la Mus., t. II, p. 151. 

Truis pastore soz un pin. 

Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Pastora.

19. Pastorella, s. f. dim., pastourelle, bergerette.

Ieu vi denan, ab un pastor,

Gaia pastorella.

J. Esteve: El dous temps. 

Je vis devant, avec un pâtre, joyeuse pastourelle. 

D' una pastorella que vi.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz. 

D'une pastourelle que je vis.

- Pastorelle, sorte de poésie.

La primiera pastorella facha en l' an MCCLX, Ms. 7226, art. 

Giraud Riquier. 

La première pastorelle faite en l'an 1260.

En aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas. V. de G. Riquier.

Par ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles.

CAT. ESP. IT. Pastorella. (chap. Pastorada, com la de Torres del Obispo; pastorades : classe de poema de la literatura bucólica.)

20. Pastoreta, s. f. dim., petite pastorelle.

Trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. V. de Cercamons.

Il trouva vers et petites pastorelles à la manière antique.

21. Pascor, s. m., retour du pâturage, renaissance de la verdure, primevert, printemps, saison nouvelle.

So fo, issen pascor, quan intra mais. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Ce fut, sortant primevert, quand entre mai. 

Be m play lo gais temps de pascor, 

Que fai fuelhas e flors venir.

Bertrand de Born: Be m play. 

Bien me plaît le gai temps de la saison nouvelle, qui fait feuilles et fleurs venir. 

Colora 'l pascors 

Los verdiers e los pratz.

Giraud de Borneil: Qui chantar. 

Le printemps colore les vergers et les prés. 

Bel' e fresca com rosa en pascor.

B. de Ventadour: En amors. 

Belle et fraîche comme rose en printemps.

- Prairie.

L'autr' ier sompniey en pascor.

Giraud de Borneil: Non pues (puesc) sufrir.

L'autre jour je fis un songe en prairie. 

ANC. FR. Ne chantent fors en pascour.

Le Châtelain de Coucy. Ess. sur la Mus., t. II, p. 260. 

L' erbe verdoi soz la flor

Com el novel tens de pascor...

Plus bel et plus fine blanchor 

Que flor d'espine en pascor. 

Parthonopex de Blois. Du Cange, t. V, col. 226.

(chap. Primavera.)

22. Pascer, Paiscer, v., lat. pascere, paître, repaître, nourrir, rassasier. Senes manjar, domna, m poiriatz pascer

Ab gent parlar.

Aimeri de Peguilain: Sens mon.

Sans manger, dame, vous pourriez me rassasier avec gentil parler.

Pueis de la cueisa paiseretz

L' auzel.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis de la cuisse vous repaîtrez l'oiseau.

Mas si los autres payssia,

Per aquo valria mais.

P. Cardinal: Pus ma boca.

Mais s'il nourrissait les autres, pour cela il vaudrait davantage.

Fig. Quant era amatz e fis amaire, 

E m payssia cortes' amors.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.

Quand j'étais aimé et fidèle amant, et (que) me repaissait amour courtois.

Jovens que guerra non pais, 

Esdeve leu flacx et savais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Jeune homme que guerre ne nourrit pas, devient bientôt flasque et lâche. 

Proverb. Ben sap far paisser erba vert, 

Femna qu' el marit incrima.

Pierre d'Auvergne: Abans que il. 

Bien sait faire paître herbe verte (faire passer pour bête), femme qui le mari inculpe. 

Aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant. 

Maintenant je sais que farine nourrit maints fous, cela dit le proverbe.

Part. prés. Ieu donei a son senhor polin payssen.

Le Comte de Poitiers: Companho. 

Je donnai à son seigneur poulain paissant (qui ne tette plus).

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

Part. pas. Es ben paisutz de manna.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Est bien repu de manne.

Al ser, cant son plen e pagutz.

Marcabrus: Al prim comens. 

Au soir, quand ils sont pleins et repus.

Sa gens vai descausa e nuda, 

Mal abeurada e paguda.

Hugues de Saint-Cyr: Tant es de. 

Sa gent va déchaussée et nue, mal abreuvée et repue. 

ANC. FR. Bien seit abevreiz e péuz.

Marie de France, t. I, p. 190. 

Sa jument a fait ensseler

Qui granz estoit et bien péue.

Fables et cont. anc., t. I, p. 96.

ANC. CAT. Peixer. ESP. Pacer. PORT. Pascer. IT. Pascere. (chap. Pasturá.)

23. Pasturar, v., pâturer, paître.

Pren lo caval, e mena 'l pasturar. Leys d'amors, fol. 61. 

Prends le cheval, et mène-le paître. 

CAT. ANC. ESP. Pasturar. PORT. Pastorar. IT. Pasturare. (chap. Pasturá.)

24. Pastenguar, v., nourrir, repaître.

Part. pas: Paubres... pastenguat et vestit. 

Priv. concéd. par les R. d'Angl., p. 14. 

Pauvres... nourris et vêtus.

25. Pasturgar, Pastorgar, Pasturiar, Pastoriar, v., faire paître, pâturer, garder, paître.

Aital toza vilana 

No pot, ses plazens paria, 

Pasturgar tanta bestia

En aital terra solana.

Marcabrus: L' autr' ier. 

Pareille fillette villageoise ne peut, sans aimable accointance, faire paître tant de bêtes en semblable terre solitaire.

Am sas fedas que pastorgava 

En la montaigna on estava.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Avec ses brebis qu'il faisait paître sur la montagne où il se tenait.

De poder, en tals terradors, lurs avers pastorgar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 2. 

De pouvoir, en tels terroirs, faire paître leurs troupeaux. 

Part. prés. Ieu vau mon aver menant

Per las montaygnas pastorgant. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Je vais menant mon troupeau paissant sur les montagnes.

ESP. PORT. Pastorear.

26. Apaisser, v., repaître, nourrir, rassasier.

Aus, tu qu' en orde t' apaissas 

E sejornas e t' engraissas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Écoute, toi qui en ordre (monastique) te repais et te reposes et t' engraisses.

27. Apastencar, v., nourrir, donner la pâture.

Poletz... apastenca; quan troba pastura, sona 'ls.

Eluc. de las propr., fol. 146.

Ses poulets... elle nourrit; quand elle trouve pâture, elle les appelle.

28. Apatiscar, v., gorger, repaître, nourrir abondamment, empâter. 

Ben yest fols si non gardas, 

Cant t' apatiscas ni t lardas, 

Que tu mezeuses non t' ardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Tu es bien fou si tu ne prends garde, quand tu t' empâtes et te lardes, que toi-même tu ne te brûles.

29. Apastorgar, v., faire paître, faire pâturer, paître.

Aquo fon tot son mestriers 

De sas fedas apastorgar.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ce fut tout son métier de faire paître ses brebis.

30. Apasturar, v., nourrir, faire paître, paître.

De figas... las deu apasturar. Eluc. de las propr., fol. 142. 

De figues... les doit nourrir.

Part. prés. Apasturant porcs. Eluc. de las propr., fol. 125.

(chap. Pasturán gorrinos per Fondespala; porcs com los de la Ascuma.)

Faisant paître porcs.

ANC. CAT. ANC. ESP. Apasturar.

31. Depast, s. m., lat. depastus, nourriture, appétit.

Perda 'l durmir e 'l depast.

Giraud de Borneil: L'autr'ier.

Que je perde le dormir et l' appétit.

32. Depascer, v., lat. depascere, paître, dévorer.

Depascera tot lo munt ab sas cruels dents. Trad. de Bède, fol. 44.

Dévorera tout le monde avec ses cruelles dents.

(chap. Devorará tot lo món en les seues cruels dens.)