Mostrando las entradas para la consulta vore ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vore ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de mayo de 2026

Salir, Salhir, Sallir, Saillir

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.

domingo, 3 de mayo de 2026

Sagrar - Excecrable

Sagrar, lat. sacrare, sacrer, consacrer.
De l' ostia, cum si deu sagrar. V. de S. Honorat.
(chap. De l'hostia, com se deu (sagrá) consagrá.)
De l'hostie, comment elle se doit consacrer.
Anet sagrar lo sementeri am gran honor. Philomena.
(chap. Va aná a consagrá lo sementeri en gran honor, solemnidat.)
Il alla consacrer le cimetière avec grande solennité.
Part. pas. Lo nom de Dieu sagrat.
Izarn: Diguas me tu.
Le nom sacré de Dieu.
El non era onhs ni sagratz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Il n'était oint ni sacré.
ANC. FR. Comment il sacreroit ceste victoire au souverain vainquecor. 
Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.
Aussi raison me commande...
Vous sacrer ceste chanson.
La Boderie, Mélanges poétiques, fol. 30.
CAT. ESP. (consagrar) PORT. Sagrar. IT. Sagrare. (chap. Sagrá, consagrá. Vore lo pun 22.)

corporales, hostia, consagrada; Sagrar, lat. sacrare, sacrer, consacrer.

2. Sagra, s. f., lat. sacrum, consécration.
Cant comensa la sagra. 
Izarn: Diguas me tu.
Quand commence la consécration.
A la sagra de la messa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
A la consécration de la messe. 
ESP. PORT. Sacra. IT. Sagra, sacra. (chap. Sagra, sagres; consagrassió, consagrassions.)

3. Sagracio, Sagratio, Sagrassio, Sagrason, s. f., lat. sacrationem, consécration.
Aigua am lo vi a la sagracio. 
(chap. Aigua en lo vi a la consagrassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Eau avec le vin à la consécration.
Fes la sagrassio del monestier. Philomena.
Fit la consécration du monastère.
PORT. Sagração. IT. Sagrazione. (chap. Consagrassió, consagrassions.)

4. Sagransa, s. f., consécration.
En la preveyral sagransa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Dans la consécration du prêtre.

5. Sacrament, Sagramen, s. m., sacramentum, sacrement.
Los VII sagramens de sancta Glieya. V. et Vert., fol. 5.
(chap. Los sat (o set o siat) sagramens o sacramens de la santa Iglesia.)
Les sept sacrements de sainte Église.
- Consécration.
Uns moines que la messa di...
Cant lo sagramen ac complit.
V. de S. Honorat.
Un moine qui la messe dit... quand il eut accompli le sacrement.
- L'eucharistie. 
Sel que fai lo sagrifizi, 
No s tanh que s pes nuil mal vizi,
Ni qu' en aquel panh s' afizi 
Mas sol el Sant Sagramen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Celui qui fait le sacrifice, il ne convient pas qu'il pense à nul mauvais vice, ni qu'en ce pain il ait sa confiance, mais seulement au Saint-Sacrement.
Si s fai fals sacrament. Poëme sur Boèce.
S'il fait faux serment.
Ambedui me son jurat
E plevit per sagramen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Tous deux me sont jurés et garantis par serment.
Loc. Vos non tenetz sagramen ui fiansa.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Vous ne tenez serment ni assurance.
CAT. Sacrament, sagrament. ESP. PORT. Sacramento. IT. Sacramento, sagramento. (chap. Sagramén, los 7 sagramens; sacramén, sacramens; al añ 842 los juramens en lo chapurriau mes antic que tenim documentat. Los “serments” de Estrasburgo.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

6. Serment, s. m., serment.
Se devon sermentz l' us al autre penre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Se doivent prendre serments l'un à l'autre.

Si Louis le serment, qu' à son frère Charles il jure, conserve; et Charles, mon seigneur, de sa part ne le maintient; si je détourner ne l' en puis, ni moi, ni nul que je détourner en puis, en nulle aide contre Louis ne lui irai.


7. Sagrier, s. m., sanctuaire.
Meton las relliquias de denfra lo sagrier.
Sant Honorat segnet l' aygua dins lo sagrier.
V. de S. Honorat.
Mettent les reliques en dedans du sanctuaire.
Saint Honorat signa l'eau dans le sanctuaire.

8. Sacrari, s. m., sanctuaire.
Cels que, obran el sacrari, mangeron aquelas causas que son del sacrari.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui, travaillant au sanctuaire, mangèrent ces choses qui sont du sanctuaire.
Fig. Vergiers d' amors e vertuos sacraris. Leys d'amors, fol. 23.
Verger d'amour et vertueux sanctuaire.
CAT. Sacrari. ESP. Sagrario. PORT. Sacrario. IT. Sacrario. (chap. Sagrari, sagraris; sacrari, sacraris.)

9. Sacramental, Sagramental, adj., lat. sacramentalis, sacramentel, sacré.
Lo manjar del pan sacramental. Doctrine des Vaudois.
(chap. Lo minjá del pa sacramental, sagramental, consagrat. Se entén be este chapurriau del Vaud, a Suiza.)
Le manger du pain sacré.
- Subst. Serment.
Si com es escriu en la carta del sacramental del conte.
(chap. Aixina com está escrit a la carta del sacramental (juramén) del comte.)
Tit. de 1130. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 458.
Ainsi comme il est écrit dans la charte du serment du comte.
Si non avia fag lo sagramental.
Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
S'il n'avait pas fait le serment.
CAT. Sacramental, sagramental. ESP. PORT. Sacramental. IT. Sacramentale, sagramentale. (chap. Sacramental, sacramentals; sagramental, sagramentals.)

10. Sacrificar, Sacrifiar, v. lat. sacrificare, sacrifier, immoler. 
Aqui si vay sacrificar. V. de S. Honorat.
Là il va sacrifier.
L' evesque sacrifiquet a Dieu. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. L'obispo va sacrificá a Deu.)
L'évêque sacrifia à Dieu.
Sel que y vol sacrifiar.
Lo rey dis lhi: Sacrifia a mon Dieu.
Liv. de Sydrac, fol. 31 et 4.
Celui qui y veut sacrifier.
Le roi lui dit: Sacrifie à mon Dieu.
CAT. ESP. PORT. Sacrificar. IT. Sacrificare, sagrificare. (chap. Sacrificá, sacrificás : yo me sacrifico, sacrifiques, sacrifique, sacrifiquem o sacrificam, sacrifiquéu o sacrificáu, sacrifiquen; sacrificat, sacrificats, sacrificada, sacrificades; yo sacrificaré; yo sacrificaría; si yo sacrificara.)

La chiqueta María teníe un corderet

11. Sacrifici, Sacrifissi, Sacrifizi, Sagrifizi, s. m., lat. sacrificium, sacrifice, offrande.
El sancte sacrifici del autar. V. et Vert., fol. 30.
(chap. Al san sacrifissi del altá.)
Au saint sacrifice de l'autel.
Vol dire lo sant sacrifici, ostia no maculada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
Veut dire le saint sacrifice, hostie non maculée.
Son sacrifizi vay complir. V. de S. Honorat.
Son offrande il va accomplir.
CAT. Sacrifici. ESP. PORT. Sacrificio. IT. Sacrificio, sacrifizio, sagrificio, sagrifizio. (chap. Sacrifissi, sacrifissis; ofrenda, ofrendes.)

12. Sacrifiamen, s. m., sacrifice, offrande.
Somon sos amix que 'lh fasso companhia a so sacrifiamen.
Liv. de Sydrac, fol. 31.
Convie ses amis qu'ils fassent compagnie à son sacrifice.

13. Sacrificadura, s. f., sacrificature, chose sacrifiée. 
La sacrificadura de las idolas.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
La chose sacrifiée aux idoles.
Manjar de las sacrificaduras de las idolas.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 2.
Manger des choses sacrifiées aux idoles.

14. Sacrificador, s. m., lat. sacrificator, sacrificateur. 
Adoras Dieu, senhor sacrificador. Hist. de la Bible en prov., fol. 34.
Tu adores Dieu, seigneur sacrificateur.
CAT. ESP. PORT. Sacrificador. IT. Sacrificatore. (chap. Sacrificadó, sacrificadós, sacrificadora, sacrificadores.)

15. Sacristan, Sagrestan, s. m., lat. sacrista, sacristain. 
Fraire son claustrier,
Selarier, sacrista.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les frères sont cloîtriers, célériers, sacristains.
Sagrestan de la maison de Moyssag.
Tit. de 1226, Arch. du Roy., J. 320.
Sacristain de la maison de Moissac.
CAT. Sagristá. ESP. Sacristán. PORT. Sacristão. IT. Sagrestano. (chap. Sacristá o sacristán, sacristans.)

16. Sacristia, Sagrestia, s. f., sacristie.
Conte en se molteza coma sacristia. Leys d'amors, fol. 49.
Contient en soi multiplicité comme sacristie.
Trobet en la sagrestia.. una guirbia d' argen.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 89.
Trouva en la sacristie... une châsse d'argent.
CAT. Sagistia. ESP. (sacristía) PORT. Sacristia. IT. Sacristia, sagrestia.
(chap. Sacristía, sacristíes.)

17. Sacerdotat, s. m., du lat. sacerdotium, sacerdoce, prêtrise.
L' an de son sacerdotat LXVI.
L' establi el sacerdotat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.
L'an de son sacerdoce soixante-six.
L'établit au sacerdoce.
(chap. Sacerdotat, sacerdotats; sacerdossio, sacerdossios.)

Réquiem per un llauradó español; Sacerdotat, sacerdotats; sacerdossio, sacerdossios

18. Sacerdotal, adj., lat. sacerdotalis, sacerdotal.
Vestirs sacerdotals. V. de S. Honorat.
Vêtement sacerdotal.
Dignitat... sacerdotal. Eluc. de las propr., fol. 8.
Dignité... sacerdotale.
CAT. ESP. PORT. Sacerdotal. IT. Sacerdotale. (chap. Sacerdotal, sacerdotals.)

19. Sacerdot, s. m., lat. sacerdotem, prêtre.
Per los princeps e per los sacerdotz.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 4.
Par les princes et par les prêtres.
CAT. Sacerdot. ESP. PORT. IT. Sacerdote. (chap. Sacerdot o sacerdote, sacerdots o sacerdotes; mossen, mossens; retó, retós.)

Sacerdot o sacerdote, sacerdots o sacerdotes; mossen, mossens; retó, retós.

20. Sagramentejar, v., blasphémer, profaner.
Part. pas. Ay... sagramentejatz e desconogutz lo benezecte nom de Dieu.
Ai juratz, sagramentejatz e mentitz.
De la Confessio.
J'ai... blasphémé et méconnu le nom béni de Dieu.
J'ai juré, blasphémé et menti.
(chap. Sagramentejá : sagrá, blasfemá, profaná.)

21. Sacrilegi, s. m., lat. sacrilegium, sacrilége.
Sacrilegis, es penre o emblar o tractar vilmens o mal metre causas sanctas.
V. et Vert., fol. 15.
Sacrilége, c'est prendre ou voler ou traiter vilement ou mal placer les choses saintes.
- Celui qui commet le sacrilége.
Vot..., qui lo trenca es apostata e sacrilegis. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Vot..., qui lo trenque es apóstata y sacrílego.)
Voeu..., qui le rompt est apostat et sacrilége.
CAT. Sacrilegi. ESP. PORT. IT. Sacrilegio. (chap. Sacrilegi, sacrilegis; qui lo comet: sacrílego, sacrílegos, sacrílega, sacrílegues.)

22. Consecrar, Consegrar, v., lat. consecrare, consacrer, sacrer, bénir.
Lo rey demanda: Bo e mal poiran far ni consecrar son cors ? 
Liv. de Sydrac, fol. 122.
Le roi demande: Les bons et les méchants pourront-ils faire et consacrer son corps ?
Part. pas. L' autra peyra consegrada ha aytal vertut.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 29.
L'autre pierre consacrée a pareille vertu.
CAT. ESP. PORT. Consagrar. IT. Consacrare. (chap. Consagrá : consagro, consagres, consagre, consagrem o consagram, consagréu o consagráu, consagren; consagrat, consagrats, consagrada, consagrades; yo consagraré; yo consagraría; si yo consagrara.)

23. Consecratio, Concecratio, Consegracion, s. f., lat. consecrationem, consécration.
A la consecratio de l' ostia.
(chap. A la consagrassió de l'hostia; después es una hostia consagrada.)
Fetz una gran concecratio de prelatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90 et 198.
À la consécration de l'hostie.
Fit une grande consécration de prélats.
Per la consegracion que es en ella.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 19.
Par la consécration qui est en elle.
CAT. Consagració. ESP. Consagración. PORT. Consagração. IT. Consacrazione. 
(chap. Consagrassió, consagrassions.)

24. Excecrable, adj., lat. exsecrabilis, exécrable. 
Sancta constitucio, la tenor de la qual comensa: Excecrabla. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.
Sainte constitution, la teneur de laquelle commence: Exécrable.
CAT. ESP. Execrable. PORT. Execravel. IT. Esecrabile. (chap. execrable, execrables.)

Artur Quintana i Font; Excecrable, adj., lat. exsecrabilis, exécrable.

sábado, 2 de mayo de 2026

Safran, Safra, (safrá)

Safran, Safra, s. m., de l'arabe zarfaran, safran.
Voyez Monti, t. II, part. I, p. 309.
Safra que ven de Orien.
(chap. Safrá que ve d'Orién, del Oriente o Lleván.) 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Safran qui vient d'Orient.
Los safras e las colors e las verdors per delechar los huells.
V. et Vert., fol. 22.
Les safrans et les couleurs et les verdures pour réjouir les yeux.
Safra... plus ros que aur.
Safran... plus roux qu'or.
CAT. Safrá. ESP. Azafrano (azafrán). PORT. Azafrão. IT. Zafferano.
(chap. Safrá (capsot), safrans.)

Safran, Safra, s. m., de l'arabe zarfaran, safran.

2. Safranar, v., safraner, jaunir. 
(chap. Puta vella safranada : esgroguida.)
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
ANC. FR.
Aussitost donc qu'on vid l'aurore safranée 
Dessus nostre horizon ramener la journée.
Du Bartas, p. 374.
Et les raiz saffranez de l'aurore vermeille.
La Boderie, Hymn. eccles., fol. 219.
ESP. Azafranar. PORT. Açafroar. IT. Zafferanar. (chap. Safraná, assafraná; esgroguí, esgroguís. A mons padrins los van fé una broma cuan se van casá: los van ficá colorán alimentissi (safrá) a la carchofa de la ducha. Menos mal que van obrí l'aigua antes y van vore la grogó, sinó encara pareixeríen los Simpson.)

flaming Moe, flameado de moe, Borrás de Beseit

3. Safrar, v., broder, garnir d'orfroi, safrer.
Part. pas.
Feric Olivier sus son ausberc safratz.
Roman de Fierabras, v. 419.
Frappa Olivier sur son haubert safré.
Sotz las gonelas an brunhas safradas. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Sous les gonelles ont cuirasses safrées.
ANC. FR. Mains baubiers à pans saffrés.
Roman du Renart, t. IV, p. 359.
Nel pot garir escu n' hauberc safré.
Roman de Garin. Carpentier, t. III, col. 675.
(chap. Bordá, dorá, per ejemple los escuts.)

lunes, 27 de abril de 2026

Rot - Rota

Rot, s. m., lat. ructus, rot, soupir.
Pueis fan gems, rotz e brams.
Rambaud de Vaqueiras: Ar vei escur.
Puis ils font gémissements, soupirs et braillements.
CAT. Rot. IT. Rutto. (ESP. Eructo. Chap. Rot, rots. Mes val morís de un rot que de un badall. Dita que li va mol be a Juaquinico Monclús. No té res a vore en suspirá, ni en gemegá.)

Rot, rots. Mes val morís de un rot que de un badall. Dita que li va mol be a Juaquinico Monclús.

Rota, s. f., bande, compagnie d'hommes armés.
Lo coms no deu metre a Montferrand rotas ni gens estranhas.
Charte de Montferrand, de 1242.
Le comte ne doit mettre à Montferrand bandes ni gens étrangères.
Se part d' Anglatera (Anglaterra) am una gran rota d' Angles.
L'Arbre de Batalhas, fol. 198.
Se part d'Angleterre avec une grande compagnie d'Anglais.
ANC. FR. De quatre-vingts chevaliers qu'il y avoit en la rote, onques n'en remaint uns. Villehardouin, p. 93.

Ascuma; Rota, s. f., bande, compagnie d'hommes armés.

2. Roter, s. m., routier, soldat faisant partie de bandes indisciplinées, connues aussi sous le nom de cotereaux.
Mante los roters qu' el pays van raubant.
Lendema li roter se son acaminat.
Guillaume de Tudela.
Il soutient les routiers qui le pays vont pillant.
Le lendemain les routiers se sont acheminés.

Rota, s. f., déroute, tumulte, confusion.
Consec lo prince en sa rota,
Joyosa dintz lo cors li bota.
V. de S. Honorat.
Poursuit le prince dans sa déroute, Joyeuse dans le corps lui met.
Cuia eissir de la rota. 
P. Cardinal: Una cieutat.
Pense sortir du tumulte.
Mais dura la rota que fan en l' albergada.
Guillaume de Tudela.
Davantage dure la confusion qu'ils font au gîte.
ANC. FR. Henry, le plus grand roi que la France eut jamais,
Tu le suis, tu le bats, en route tu le mets.
Nicolas Rapin, p. 187.
Il les meït en roupte avec un bien grand meurtre.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Philopoemen.
ESP. Rota (derrota). IT. Rotta. (chap. Rota, derrota, rotes, derrotes.)

2. Roesta, s. f., déroute.
Denant si mena tal roesta,
Non i remant ni bratz ni testa.
V. de S. Honorat.
Devant soi il mène telle déroute, qu'il n'y demeure ni bras ni tête.
3. Arotar, v., se mettre en route, partir, faire partir.
Part. pas. Pueys an totz los saumiers denant lor arotatz.
Apres lo duc Richart vec los vos arotatz.
Roman de Fierabras, v. 2938 et 3533.
Puis ils ont toutes les bêtes de somme devant eux fait partir.
Après le duc Richart vous les voilà partis.
ANC. FR. Congié prent, si s'est aroutez,
Puisqu'à dire sui arroutez.
Conte d'un riche homme.
(chap. Enrutá, enrutás, ficá, ficás en ruta, en camí; partí; eixí.)

Rota, s. f., rote, sorte d'instrument de musique.
Faitz la rota
Ab XVII cordas garnir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais la rote avec dix-sept cordes garnir.
ANC. ESP. Avie hy sinfonia, arba, giga e rota.
Poema de Alexandro, cop. 1383.

Ros, Rosada

Ros, s. m., lat. ros, rosée.
Ros, es pauca ploia.
Temps de ros et de pluvial irrigacio.
Eluc. de las propr., fol. 127 et 129.
Rosée, c'est petite pluie.
Temps de rosée et de pluvial arrosement. 
El mati, ab lo ros, cant l' alba dousa brolha.
Guillaume de Tudela.
Au matin, avec la rosée, quand l'aube douce surgit.
ESP. (rocío) PORT. Rocio. (chap. La rosada del matí, rosades.)

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

2. Rosada, Rozada, s. f., rosée.
El pregava Dieu que li dones de la rosada del cel.
L'Arbre de Batalhas, fol. 159.
Il priait Dieu qu'il lui donnât de la rosée du ciel.
Nenguna rozada non cazia sobre terra.
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 21.
Nulle rosée ne tombait sur terre.
CAT. Rosada. IT. Rugiada. (chap. Rosada, rosades; paregut a arruixada, arruixades (pun 6); l'aigua pot está gelada (gebra, gebrada), o no. Vore: Broma, boira, dorondón, paora : niebla.)

3. Rosal, s. m., rosée.
1 gota de rosal. V. et Vert., fol. 35.
(chap. Una gota de rosada; si acursem: “rosá”.)
Une goutte de rosée.
Maire de rozal e d' umor, 
Quar en terra tramet rozal
La nueg, et humor natural.
Brev. d'amor, fol. 32.
Mère de rosée et d'humidité, car en terre elle transmet rosée la nuit, et humidité naturelle.
Par ext. Los albres rendran de sanc rozal. 
Contricio e penas infernals.
Les arbres rendront rosée dé sang.

4. Rozenc, adj., humide de rosée.
On mays las conchas recebo d' ayre rozenc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Où plus les conques reçoivent d'air humide de rosée.

5. Rozament, s. m., rosée.
De ploia e de rozament. Eluc. de las propr., fol. 161.
De pluie et de rosée.

6. Arrosar, Arrozar, Arosar, v., arroser, mouiller.
Per arrosar los albres que porton frug. V. et Vert., fol. 37.
Pour arroser les arbres qui portent fruit.
Per arosar aicelas herbas. Liv. de Sydrac, fol. 3.
Pour arroser ces herbes.
Fig. Gracia que arroza lo cor.
Los arroza de la fon de sa gracia.
V. et Vert., fol. 44 et 37.
Grâce qui arrose le coeur.
Les arrose de la fontaine de sa grâce.
(chap. Arruixá, bañá: arruixo, arruixes, arruixe, arruixem o arruixam, arruixéu o arruixáu, arruixen; arruixat, arruixats, arruixada, arruixades; arruixadó, arruixadós, arruixadora (regadora; ESP. regadera), arruixadores; yo arruixaré; yo arruixaría; si yo arruixara.)

7. Enrosar, v., arroser.
Part. pas. Per Dieu lo payre fo mulhatz
Et enlenitz et enrozatz...
Del oli de cel glorios.
Leys d'amors, fol. 135.
Par Dieu le père il fut mouillé et oint et arrosé... de l'huile du ciel glorieux.

Ros, adj., lat. rufus, roux, jaune.
Aportatz lo nostre cat ros.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Apportez le notre chat roux.
Aguem vis clar e ros.
(chap. Vam tindre vi cla y ros : rosat : clarete.)
Amanieu des Escas: El temps de.
Nous eûmes vin clair et roux.
Barba rossa, auras roja,
Don ti poiras totz revestir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Barbe rousse, rouge tu auras, dont tu te pourras tout revêtir.
Subst. Totz hom si deu gardar de nos vaire. Liv. de Sydrac, fol. 126.
Tout homme doit se garder de roux tacheté.
D' un hueu cueit la una part,
So es lo ros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'un oeuf cuit l'une partie, c'est-à-dire le jaune.
Loc. Qui m' apella de nonfei
No l' en soan negre ni ros.
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Qui m'appelle de non-foi ne l'en méprise noir ni roux (qui que ce soit).
Bais e brun, e blanc e ros
An tan ros.
P. Cardinal: De sirventes.
Bai et brun, et blanc et roux (tous en général) ont tant rongé.
ANC. FR. Ulien monte desus un cheval ros.
Roman d'Agolant, fol. 188.
CAT. Ros. ESP. Rufo (rosado, rojo). PORT. Ruço, ruivo. IT. Rosso.
(chap. Ros, rossos, rossa, rosses; rosat, rosats, rosada, rosades; en lo cas del ou : robell, robells; rubio, rubios, rubia, rubies; roch, rubor, etc.)

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau, bolets, robelló, robellons

2. Rossor, s. f., rousseur.
Aissi perdra cella rossor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ainsi il perdra cette rousseur.
ANC. CAT. Rossor.

3. Subros, adj., sous-roux, faiblement roux.
Color subcitrina, subrossa. Eluc. de las propr., fol. 58.
Couleur sous-citrine, sous-rousse.

4. Rosseza, Roceza, s. f., rousseur, couleur rousse.
Agathes... glauca... declinant a rosseza.
Los pels... declinans a roceza.
Eluc. de las propr., fol. 188 et 31.
Agate... glauque... inclinant à rousseur.
Les cheveux... inclinant à rousseur.
(chap. Rossesa, rosseses : coló ros, rubiesa; roch, roijó.)

Rosseza, Roceza, s. f., rousseur, couleur rousse.