La “báscula” romana.)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de abril de 2026
Roman
La “báscula” romana.)
jueves, 5 de febrero de 2026
Quetz - Requiem
17. Requiem, s. m., lat. requiem, requiem.
viernes, 5 de diciembre de 2025
Propiciacio, Propri
Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.
Mont
de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.
Eluc.
de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de
propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP.
Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap.
Propissiassió, propissiassions.)
2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.
Adumbrans
lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux
Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP.
PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori,
propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable;
espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori,
reclinatoris.)
Propri, adj., lat. proprius, propre.
Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre
propre sens ni notre propre volonté.
Loc.
prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es
comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo
que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se
pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem
pastorets.)
Trad.
de Bède, fol. 7.
C'est commencement de discorde de faire propre
ce qui est commun.
-
Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat
propri ad impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
- Subst. Propriété, possession.
Veray
religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que
auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur
la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu
qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N.
E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver
si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP.
MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis,
propia, propies.)
2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.
Era
proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la
propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses
licencia de son abbat.
V.
de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la
permission de son abbé.
- Ce qui appartient essentiellement à une chose.
Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.
La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.
Leys d'amors, fol. 145 et 43.
Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.
La propriété du nom est de signifier substance et qualité.
- Qualité, titre.
Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)
V.
et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de
laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi
comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.
Moral.
Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon
mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en
Dieu e' n Deitat.
Brev.
d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà,
proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)
3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.
V.
et Vert., fol. 14.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait
voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
Possessors,
proprietaris.
Tit.
de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.
CAT.
Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap.
Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)
4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.
Lo
quins planeta dissenden
Es dig Venus propriamen.
Brev.
d'amor, fol. 32.
La cinquième planète descendante est dite Vénus
proprement.
Nos
non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo
lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces
vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.
- Terme de grammaire.
Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.
Leys
d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas
dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las
“gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido
aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou
proprement.
CAT.
Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap.
Propiamen, própiamen.)
5.
Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son
de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le
père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes,
atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts,
atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat,
fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)
6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.
Alcuna
apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance
de personne.
CAT.
Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT.
Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no
vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune
ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut,
assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió,
aproximassions.)
7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare,
approprier.
Verays
humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas
mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie
de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le
vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui
passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)
Per
apropriar a si la terra de son vezi.
(chap. literal: Pera apropiá
a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí
(son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de
Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres
charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una
demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)
For
de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour
approprier à soi la terre de son voisin.
- Attribuer.
Appropriar
a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur
juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.
V.
et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte
Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.
Trad.
d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments
appropriés.
(N. E. Las palabras en francés que están en
mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o
circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano
pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más
moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer
(véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos
ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)
-
Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys
d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP.
Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá,
apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o
apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats,
apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de
tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría
mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)
8.
Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi
apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi
convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)
9. Apropriamen, s. m., propriété.
Lur calitat... e 'ls apropriamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC.
ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix
que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del
verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de
Alfonso I de Saragossa, etc.)
10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.
Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.
Leys
d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à
l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que
haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra
Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con
dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando
confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio,
impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in +
propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al
chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)
11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.
L' imperatius impropriamen ha presen.
Enpropriamen
sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif
improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.
CAT.
Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT.
Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera
impropia.)
12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.
La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.
Leys d'amors, fol. 104.
Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.
CAT.
Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT.
Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)
viernes, 27 de septiembre de 2024
Pleonasme - Plovilar
Pleonasme, s. m., lat. pleonasmus, pléonasme.
Vol dire pleonasmes aytan cum sobrehabondansa e sobrefluitatz de dictio e de paraula. Leys d'amors, fol. 106.
Pléonasme veut dire autant comme surabondance et superfluité de mot et de parole.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Pleonasmo.
Pleurezis, s. f., lat. pleuresis, pleurésie.
Apostema apelada pleurezis. Eluc. de las propr., fol. 50.
Apostème appelé pleurésie.
En la malautia de pleuresi. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Dans la maladie de pleurésie.
(ESP. Chap. Pleuritis: inflamassió de la pleura.)
2. Plevezi, s. m., lat. pleuritis, pleurésie.
De febre e de plevezi. V. de S. Alexis.
De fièvre et de pleurésie.
3. Pleurezia, s. f., pleurésie.
Val specialment contra pleurezia. Eluc. de las propr., fol. 211.
Vaut spécialement contre pleurésie.
CAT. Pleuresia. ESP. Pleuresía. IT. Pleurisia.
(chap. Pleuresía o pleuressía.)
4. Pleuretic, adj., lat. pleuriticus, pleurétique, de pleurésie.
En cauzas reumaticas, pleureticas. Eluc. de las propr., fol. 86.
En causes de rhumes, de pleurésie.
CAT. Pleuretic. ESP. (pleurético) PORT. Pleuretico.
(chap. Pleurétic, pleuretics, pleurética, pleurétiques.)
Plevir, Plivir, v., promettre, garantir, engager.
Hom era crezutz ses sagramen,
Ab sol la fe, si la volgues plevir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Homme était cru sans serment, seulement avec la foi, s'il voulait la promettre.
Ieu vos plevisc e us afi
Que vostre soi endomenjatz.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.
Subst. Si 'l jurars e 'l plevirs de nos dos.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Si le jurer et le promettre de nous deux.
Part. prés. Revendedor, obrier e menestral
Iran a Dieu, si lor o vol sofrir,
Ab car vendre et ab pliven mentir.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeurs, ouvriers et manœuvres iront à Dieu, s'il veut le leur permettre, avec vendre cher et avec garantissant mentir.
Part. pas. Vostr' om sui juratz e plevitz.
B. de Ventadour: Pels dols chan.
Je suis votre homme juré et engagé.
Ricx hom, que per aver traire,
Sec torneyamen plevitz,
Per penre sos vasvassors,
Non l' es honors.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Homme puissant qui, pour acquérir richesse, suit les tournois promis, afin de surprendre ses vavasseurs, ce ne lui est pas honneur.
ANC. FR. Chescun l' a par sa main è plévie è jurée.
Roman de Rou, v. 2702.
Ce vos plevis, puis entrerons.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 359.
Li frères lor jurèrent e lor fei lor plévirent
Ke jà ne lor fauldront è cil altretel firent.
Roman de Rou, v. 813.
2. Pliu, s. m., garantie, promesse, engagement.
Loc. En aquest cinc, senz pliu,
Nais proeza e reviu.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Dans ces cinq, sans engagement (en toute liberté), naît prouesse et s'avive.
3. Plevensa, Plivensa, s. f., promesse, garantie, confiance.
Mas en so n' ai plevensa.
Aimeri de Bellinoy: Era m destreing.
Mais en cela j'en ai garantie.
Vostr' amor fug e desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa.
Lantelm: Lanfranc.
Votre amour je fuis et dédaigne, vu que je n' ai pas garantie.
On avion lur plevensa.
P. Vidal: Pus tornatz.
Où ils avaient leur confiance.
4. Plevi, Plevit, s. m., garantie, promesse, serment.
No m' aten plevi ni covinenza.
P. Vidal: S' ieu fos.
Ne me tient serment ni promesse.
Ab cui el ven el camp e ses plevitz.
(Ralmens) Ralmenz Bistors: Aissi col fort.
Avec qui il vint au champ et sans garantie.
ANC. FR. Car moi, por vostre garison
Poes, dist-il, metre en prison
Por plévines ou por ostages. Roman de la Rose, v. 8123.
5. Plevizo, s. f., assurance, promesse.
Tuit l' autre baro
Que m feron pleviso.
Bertrand de Born: Ges no.
Tous les autres barons qui me firent promesse.
Pliades, s. f. pl., lat. pleiades, pléiades.
Part los planetas sobredig
Trobam ...
... Arturus et Orio
E cap e coa de drago,
Dalfis, signes e bootes
E sageta e pliades.
Brev. d'amor, fol. 37.
Par delà les planètes susdites nous trouvons.... Arture et Orion et tête et queue de dragon, dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades.
Las stelas ditas pliades. Eluc. de las propr., fol. 110.
Les étoiles dites pléiades.
CAT. Pleiades. ESP. (chap) Pléyades. PORT. Pleiadas. IT. Pliade.
Plom, s. m., lat. plombus, plomb.
Ilh son pus pezan que plom.
Pierre de la Mula: De joglar.
Ils sont plus pesants que plomb.
Ai lo plom e l' estanh recrezut,
E per fin aur mon argent cambiat.
G. Adhemar: Non pot esser.
J'ai le plomb et l'étain dédaigné, et pour fin or mon argent changé.
Loc. Tot o mena a plom et a livell et a drecha linha. V. et Vert., fol. 59.
Il le mène tout à plomb et à niveau et à droite ligne.
Loc. fig. Non avia cor de plom,
Sec e malvat, mas fi e bo.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
N' avait point coeur de plomb, sec et méchant, mais fidèle et bon.
ANC. FR. Et y appliquent toutes choses avec le plomb et la règle de la raison. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 249.
CAT. Plom. ESP. Plomo. PORT. Chumbo. IT. Piombo. (chap. Plom, ploms.)
2. Plumbenc, adj., plombé, couleur de plomb.
Han estranha color, cara plumbenca.
De cara falbela et en color plumbenca.
Eluc. de las propr., fol. 100 et 101.
Ont étrange couleur, face plombée.
De face blême et en couleur plombée.
(chap. Plomís, del coló del plom, plomisos, plomisa, plomises.)
3. Plombar, v., lat. plumbare, plomber, garnir de plomb.
Elh daurara so que mantha gens plomba.
(chap. Ell dorará lo que molta gen plome : cubrix de plom.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Il dorera ce que mainte gent plombe.
Loc. fig. En Oc e No conois qu' un datz mi plomba.
Bertrand de Born: Non estarai.
Je connais que le seigneur Oui et Non me plombe un dé.
- Par extens. Plonger, pêcher, jeter le plomb.
Quo 'l pescaire que plomba
En la mar, e pren ab l' esca
Lo peisson que sauta.
E. Cairels: Era non vey.
Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend avec l'appât le poisson qui saute.
Part. pas. Ab un datz
Menut plombatz
Nos a trichatz.
P. Vidal: Tan me.
Avec un dé plombé menu nous a trichés.
Ab sagetas plombadas. Eluc. de las propr., fol. 202.
Avec flèches plombées.
CAT. ESP. Plomar. PORT. Chumbar. IT. Piombare.
(chap. Plomá: plomo, plomes, plome, plomem o plomam, ploméu o plomáu, plomen; plomat, plomats, plomada, plomades.
Plomada, plomades : plom lligat a un cordell pera trassá la línia recta vertical. Plom pera peixcá, com lo que fée aná lo agüelo de la novela de Ernest Hemingway, lo agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí.)
Plorar, v., lat. plorare, pleurer, gémir, lamenter, larmoyer.
Si 'l moria
A totz dic a prezensa
Qu' il no 'l ploraria.
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.
S' il mourait à tous elle dit publiquement qu'elle ne le pleurerait pas.
Las lagremas que Jhesu Crist ploret. V. et Vert., fol. 36.
Les larmes que Jésus-Christ pleura.
Ieu chant que deuria plorar
D' ira d' amor que m fai languir.
B. de Ventadour: En abril.
Je chante (alors) que je devrais pleurer de chagrin d'amour qui me fait languir.
Quant lo vi, elh se pres a plorar. Philomena.
Quand il le vit, il se prit à pleurer.
Adoncs se ploret lo rei de so filh. V. de Bertrand de Born.
Alors le roi se lamenta sur son fils.
Fig. El cors m' art e dels hueil plor...,
Eissamens com fa la vertz leigna
Qu' al fuoc arden
Plora soven.
G. Faidit: Lonratz (L' onratz) jauzens.
Le corps me brûle et des yeux je pleure..., également comme fait le bois vert qui au feu ardent pleure souvent.
Subst. Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un belh plorar no fan quatorze ris.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Davantage vaut un beau pleurer d'amour, s'il n'est pas angoisseux, que ne font quatorze ris.
ANC. FR. Par les oilz fere assez plorer.
Mainte chaude lerme plorer
I fist, quant ele s' en ala.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 78 et 89.
Là véissiez mainte lerme plorer. Villehardouin, p. 152.
Sire, jo plur pur nostre amur. Marie de France, t. 1, p. 128.
Nous plorions jour et nuict Jérusalem destruite. Bertaut, p. 24.
CAT. Plorar. ESP. Llorar. PORT. Chorar. IT. Plorare.
(chap. Plorá: ploro, plores, plore, plorem o ploram, ploréu o ploráu, ploren; plorat, plorats, plorada, plorades.)
2. Plor, s. m., lat. ploratus, pleur, gémissement, larme.
Ve nicx qu' an afilatz lurs becx,
E 'ls pros cortes adreg fan plors e gems,
Quar pretz es mortz.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Je vois sots qui ont affilé leurs becs, et les preux courtois francs font pleurs et gémissements, parce que mérite est mort.
Anc non ayc joi que no m costes un plor.
Arnaud de Marueil: Hom ditz.
Oncques je n'eus joie qui ne me coûtât un pleur.
Aquel chaitius, cui tu o as tolt, plora, e Dieus aus son plor.
Trad. de Bède, fol. 83.
Ce malheureux, à qui tu l' as ôté, gémit, et Dieu entend son gémissement.
ANC. FR. Dunc crust li dols, dunc li crust plors. Roman de Rou, v. 15229.
Mais lessiés ester vostre plor. Roman de la Rose, v. 16513.
Le grant pleur que ilz menoient devant leur fut, par leur venue, tourné en joye. Roman de Giron-le-Courtois, fol. 82.
Mi plor, mes larmes, mi désir.
Roman de Parthonopex de Blois. Not. des Mss., t. IX, p. 47.
ESP. Lloro. PORT. Choro. ANC. IT. Ploro. (chap. Plo, plos; plorera, ploreres; ploramiques catalanista com Carlos Rallo Badet.)
3. Ploramen, s. m., affliction, désolation.
Es de gens menudas lo dol e ploramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Est pour les petites gens le deuil et affliction.
ANC. FR. Duel i ot grans et ploremens.
Vie de J.-C. Carpentier, t. III, col. 322.
(chap. Ploramenta, ploramentes.)
4. Plorador, s. m., lat. plorator, pleureur.
Li falliran plorador.
P. Cardinal: D'Esteve.
Lui manqueront les pleureurs.
CAT. Plorador. ESP. Llorador (plañidero). PORT. Chorador.
(chap. Ploradó, ploradós, ploradora, ploradores.)
5. Ploros, adj., éploré, désolé.
Deu esser totz lo pobles ploros.
G. Riquier: Ples ne.
Doit être tout le peuple éploré.
Tot ploros, la levet d' aqui. Passio de Maria.
Tout éploré, it la leva de là.
Plorosa e cays en desperatio. Carya Magalon., p. 14.
Éplorée et quasi en désespération.
ANC. FR. Que pensis e ploros esteit. 2e Trad. du Chastoiement, cont. 13.
Ne mais por vous
N' averai jà iex plorous.
Romancero français, fol. 89.
Sans estre murmurans ni pleureus ni plaintifs.
La Boderie, Hymnes eccl., fol. 75.
CAT. Ploros. ESP. Lloroso. PORT. Choroso.
(chap. Plorós, plorosos, plorosa, ploroses.)
6. Plorios, adj., douloureux, désolant, déplorable.
Abiz vils e plorios. Trad. de Bède, fol. 50.
Abîme abject et déplorable.
7. Plorilvoment (plorivolment), adj., lamentablement.
Plora plorilvoment. Doctrine des Vaudois.
Pleure lamentablement.
Plovilar, v., plonger.
Tro lai on lo soleils plovil.
A. Daniel: Lancan son.
Jusque là où le soleil plonge.












