Mostrando las entradas para la consulta traduít ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta traduít ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de junio de 2026

Som, Son, ensomiá

Som, Son, s. m., lat. somnum, sommeil, somme.
Tanta fam, tanta set e tan som.
(chap. Tanta fam, tanta set y tanta son.)
Bertrand de Born: Quan la novella.
Si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.
 
Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso
 
Ab que dures aissi mos soms.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Pourvu que durât ainsi mon sommeil.
D' al prim son juscas a mieia nueh, deu hom dormir de la dextra partida.
Liv. de Sydrac, fol. 128.
Du premier somme jusqu'à minuit, on doit dormir sur la droite partie.
CAT. Son. ESP. Sueño. PORT. Somno, sono. IT. Sonno. (chap. La son. Sonámbul, sonambuls, sonámbula, sonámbules, de son + ambulá : aná : caminá dormín o están adormit.)
 
2. Somni, s. m., lat. somnus, somme, sommeil.
Loc. Esparvier,
Qu' en nulh albre somni far non l' agensa.
B. Carbonel: Aissi m' a dat.
Épervier, qui en nul arbre faire somme ne lui plaît.
CAT. Somni. (chap. Somni, somnis; v. ensomiá. A la llengua valensiana: Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull.)
 
3. Sonelh, s. 7. sommeil.
Anc puieis (pueis), pus de vos me parti,
Li mey huels no preiron sonelh. 
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Oncques après, depuis que de vous je me séparai, les miens yeux ne prirent sommeil.

Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
 
4. Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
Iest de matin somelhos.
(chap. Estás de matí adormit : ensopit; encara que ya te haigues despertat, encara te dure la son.)
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes de matin engourdi.
Cant hom se sent pezans e sonilhos. V. et Vert., fol. 12.
Quand on se sent pesant et assoupi.
Fig. Fes l' un regart amoros,
Que non era tan somillos 
Jaufre que tot lo cor no 'l saute.
Roman de Jaufre, fol. 42.
Elle lui fit un regard amoureux, de sorte que n'était pas si endormi Jaufre que tout le coeur ne lui saute.
ANC. FR. D'un pavot sommeilleux
Engourdissant le sens de ce prince orgueilleux.
Les autres au contraire aiment si chèrement 
Le sommeilleux repos.
Du Bartas, p. 412 et 220.
Combien la peste noire aux ailes sommeilleuses.
(chap. adormit, adormits, adormida, adormides; ensopit, ensopits, ensopida, ensopides. Hasta legañós, legañosos, legañosa, legañoses; llegañós, llegañosos, llegañosa, llegañoses, que té llegañes o legañes.)
R. Garnier, Trag. de la Troade, act. 1, sc. 1.
 
Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.

 

 
5. Someillar, Sonelhar, Sonilhar, v., sommeiller, reposer, s'assoupir.
Perdutz es qui sonelha,
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Est perdu qui sommeille, vu que la mort lui est fort voisine.
Fig. Joven someilla,
Greu penra mais revel.
Marcabrus: Lo vers.
Le plaisir sommeille, difficilement il prendra désormais réveil.
Si be s sonilha ni s clucha
L' amor, qui m fara languir.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Bien que se repose et se ferme les yeux l'amour, qui me fera languir.
IT. Sonnecchiare.
 
6. Somnolar, v., sommeiller, dormir. 
Son cors somnolet, e desemparet sa arma. Carya Magalon, p. 43.
Son corps sommeilla, et son âme désempara.
 
7. Sompnolent, Sompnolen, adj., lat. somnolentus, somnolent, nonchalant, assoupi.
Flegmatics, sompnolens.
Bestias que han trop gran cervel so mot sompnolentas.
Eluc. de las propr., fol. 185 et 35.
Flegmatiques, nonchalants.
Les bêtes qui ont fort grand cerveau sont moult somnolentes.
CAT. Somnolent. ANC. ESP. Soñolento. ESP. MOD. Soñoliento. PORT. Somnolento. IT. Sonnolento, sonnolente. (chap. Somnolén, somnolens, somnolenta, somnolentes.)
 
8. Sompnolencia, s. f., lat. somnolentia, somnolence, nonchalance, assoupissement.
Per so que non puescon aver deguna escuzation de sompnolencia. 
Regla de S. Benezeg, fol. 38.
Pour cela qu'ils ne puissent avoir nulle excuse de nonchalance.
Stupor..., es una sompnolencia. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. L'estupor..., es una somnolensia.)
Stupeur..., c'est une somnolence.
CAT. Somnolencia. ESP. Somnolencia, soñolencia. PORT. Somnolencia, sonolencia. IT. Sonnolenzia, sonnolenza. (chap. somnolensia, somnolensies.)
 
9. Asonar, v., dormir, reposer.
D' on veill la nueyt, quant autra gen s' asona.
Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.
D'où je veille la nuit, quand autre gent se repose.
ANC. FR. Un compains estoit assommez
Qui romfloit dessus une escame. 
Eustache Deschamps, p. 179.
ANC. CAT. Assonar. (chap. Tindre son, aná a dormí, reposá, descansá.)
 
10. Insompnietat, s. f., lat. insomnietatem, insomnie. 
Insompnietat, es exces de velhar.
Vigilia no natural, o insompnietat.
Eluc. de las propr., fol. 77 et 81.
Insomnie, c'est excès de veiller.
Veille von naturelle, ou insomnie.
(chap. Insomnio, insomnios : no pugué o podre dormí, velá.)
 
11. Somnhe, Songe, Somje, Somni, s. m., lat. somnium, songe, rêve.
E 'l somnhe ten a gran folhor,
E non crei que puesc' avenir.
Crey qu' el somjes sera vertatz.
Giraud de Borneil: No pues.
Et le songe je tiens pour grande folie, et je ne crois pas qu'il puisse advenir.
Je crois que le songe sera vérité.
La nuh somjet un somni en son durmen.
(chap. A la nit va ensomiá un somni al seu dormí : mentres dormíe.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe pendant son dormant (sommeil).
Un songe qu' ieu sognava.
(chap. Un somni que yo ensomiaba.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
ANC. CAT. Sompni. CAT. MOD. Somni. ESP. Sueño. PORT. Sonho. IT. Sogno.
(chap. Somni, somnis, lo producte de ensomiá. Algunes persones sen enrecorden de lo que han ensomiat.)
 
12. Sog, s. m., songe, rêve. 
Me fe saber per sog 1 angils que elh lo vendra sagrar de sa ma. Philomena.
Un ange me fit savoir par songe qu'il le viendra sacrer de sa main.
 
13. Sonjamen, s. m., songe.
Vi sonjamens 
Don Daniel li dis los ponhs e 'ls erramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Vit songes dont Daniel lui dit les points et les errements.
 
14. Sumjos, adj., lat. somniosus, soucieux, irrésolu, inquiet. 
Tan non esguart ab mos huels sumjos
Que de beutat puesca trobar eguansa.
G. Faidit: Be m cugei.
Tant je ne regarde avec mes yeux inquiets que de beauté je puisse trouver égalité.
 
15. Somjar, Sognar, Sompnhar, Sompiar, v., lat. somniare, songer, rêver.
Yeu somjava vezer.
Guillaume de Saint-Didier: Estat aurai.
Je songeais voir.
Fan sompnhar malvatz sompnhes de diables e de dragos.
(chap. Fan ensomiá malvats somnis (malsons) de diables (dimonis) y de dragons.)
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Font songer de mauvais songes de diables et de dragons.
Un songe qu' ieu sognava.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
Home avar sompnia d' aur. Eluc. de las propr., fol. 78.
Homme avare rêve d'or.
Part. prés. Veillan e pueis sompnhan durmen.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Veillant et puis songeant en dormant.
Com selui qi s vai joi sognan.
Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai.
Comme celui qui se va rêvant plaisir.
Subst. Mais m' en platz un somjatz
De vos, quan sui colguats.
Arnaud de Marueil: Ses joi.
Davantage m'en plaît un songe de vous, quand je suis couché.
CAT. Somiar. ESP. Soñar. PORT. Sonhar. IT. Sognare. (chap. Ensomiá : ensomio, ensomies, ensomie, ensomiem o ensomiam, ensomiéu o ensomiáu, los catalanistes ensomien truites o truches; ensomiat, ensomiats, ensomiada, ensomiades; ensomiaré; ensomiaría; si yo ensomiara en tú.)
 
sompo, sompa, assompat, assompada,
 
16. Somniador, adj., lat. somniator, songeur, rêveur.
Fig. Son vengutz en error
Mant home pec, somniador.
Brev. d'amor, fol. 56.
Sont venus en erreur maints hommes niais, rêveurs.
CAT. Somiador. ESP. Soñador. PORT. Sonhador. IT. Sognatore.
(chap. Ensomiadó, ensomiadós, ensomiadora, ensomiadores; ensomiatruites = catalanista sense ous o independentista. Sompo, sompos, sompa, sompes : que pareix que ensomio o ensomion despert, desperts, desperta, despertes.)
 
 
//
 

lunes, 11 de mayo de 2026

Semdier, Sendier, Cendier, Sentier, Sendera, Cendieyra

Semdier, Sendier, Cendier, Sentier, s. m. lat. semi iter, sentier, chemin.
Toza, sovendier
Aurai est semdier.
G. Riquier: L' autre jorn.
Jeune fille, fréquent j'aurai (je fréquenterai souvent) ce sentier.
Per un cendier estreg. V. de S. Honorat.
Par un sentier étroit.

Per un cendier estreg. V. de S. Honorat. (chap. Per una senda estreta.)


Per miel tener lo dreg sentier util
Que mena 'ls bos al port.
Leys d'amors, fol. 24.
Pour mieux tenir le droit sentier utile qui mène les bons au port.
Fig. Doncs laig sentier
Sec cel qu' ab leis camina.
B. Zorgi: Ben es adreig.
Donc laid sentier suit celui qui avec elle chemine.
Loc. Papiol, ten dreg sendier,
Non temas ven ni gelada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Papiol, tiens droit chemin, ne crains vent ni gelée.
Loc. fig. Cel que vai la lei de Dieu mostran,
Degra ben far e seguir dreg sendier.
B. Carbonel: Per espassar.
Celui qui va la loi de Dieu montrant, devrait bien faire et suivre droit chemin.
CAT. Sender. ESP. Sendero. IT. Sentiero. (chap. Senda, sendes; sendeta, sendetes; Sender es lo apellit de un autó que hay traduít : Réquiem per un llauradó español.)

Ramón José Sender Garcés, aragonés de Chalamera, Huesca

2. Sendera, Cendieyra, s. f., sentier.
Aniey cercan novella flor
Cost' una cendieyra.
Joyeux de Toulouse: L' autr' ier.
J'allai cherchant nouvelle fleur le long d'un sentier.
Cum... bazilisc en la sendera. Eluc. de las propr., fol. 247.
Comme... basilic dans le sentier.

Senda, sendes; sendeta, sendetes; Sender es lo apellit de un autó que hay traduít : Réquiem per un llauradó español.

domingo, 26 de abril de 2026

Roman

Roman, adj., lat. romanus, romain.
Annaran drecha via per lo camin Roman. V. de S. Honorat.
(chap. Anirán dreta vía per lo camí romano : la calsada romana, per ejemple la que comunique Beseit en Tortosa, GR-8.)
Iront la droite voie par le chemin romain.
Onrada n' er la corona romana,
Si 'l vostre cap s' i enclau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Honorée en sera la couronne romaine, si le votre chef s'y enferme.
ESP. PORT. IT. Romano. (chap. Romano, romanos, romana, romanes.
La “báscula” romana.)

statera romāna, romana, balansa, báscula

- Roman, qui appartient à l'idiome roman, l'une des langues de l'Europe latine.
Tramet lo vers en chantan
G. Rudel: Quan lo rius.
Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,


Subst. D' autres noms a prezen
N' i a, segon romans.
G. Riquier: El noms del.
D'autres noms à présent il y en a, selon le roman.
Aquest peccat es apelat en letra (lati) presomptio, mas en romans se deu apelar folla esperansa. V. et Vert., fol. 10. 2e Ms.
Ce péché est appelé en latin presomptio, mais en roman il se doit appeler folle espérance.
Segon romans e clercia. (ciencia, scientia, sciensa)
B. Martin: D' entier vers.
Selon roman et science.
ANC. FR. Ki ceste estoire en romanz mist.
Roman de Rou, v. 10442.
CAT. Romans. ESP. PORT. Romance. (chap. Romans; la Vita Christi escrita en llengua valensiana escomense “… romanç ...”; plana llengua romana.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)

- Ouvrage littéraire.
Aquest romans es acabat.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Ce roman est achevé.
Arnautz e cantava be, e legia be romans.
V. d'Arnaud de Marueil.
Arnaud et chantait bien, et lisait bien les romans.
ANC. CAT. Romans. CAT. MOD. Romanso. ESP. PORT. Romance. IT. Romanzo. (chap. Romans, romansos; romance, romansos.)

Romans, romansos; romance, romansos

2. Romansar, v., romancer, traduire en langue romane, écrire en roman.
Cel que volc romansar la vida sant Alban. V. de S. Honorat.
Celui qui voulut mettre en roman la vie de saint Alban.
De patz mon sirventes romansa.
Guillaume de Berguedan: Amicx marques.
Touchant la paix mon sirvente romance.
- Célébrer en roman.
Sels Andrieus qu' om romansa.
G. Faidit: Quoras que m.
Cet Andrieu qu'on célèbre en roman.
Part. pas. Lo libre que vos ay de lati romansat.
(chap. Lo llibre que (vos) tos hay del latín romansat; traduít al romans o chapurriau antic, com hay fet varies vegades.)
Frag. d'une trad. de la V. de S. Amant.
Le livre que je vous ai de latin traduit en roman.
CAT. Romansar. ESP. Romanzar, romancear. PORT. Romancear.
IT. Romanzeggiare. (chap. Romansá; romansejá té un sentit diferén, es com contá cuentos, charrá massa, etc. No sigues romansé, los de la Ascuma són uns romansés, la mestra de catalá es una romansera, les dones són algo romanseres.)

3. Aromansar, v., romancer, mettre en roman, en langue romane.
Verges, en vos ai mes auzar
D' aquest escrig aromansar.
Passio de Maria.
Vierge, en vous j'ai mis l'oser de romancer cet écrit.
(chap. Arromansá : traduí al chapurriau o romans.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

jueves, 5 de febrero de 2026

Quetz - Requiem

Quetz, adj., lat. quietus, coi, paisible, tranquille, silencieux.
Estat n' aurai mutz e quetz.
(chap. Estat n'hauré mut y quieto; (ne) hauré estat mut y coto : silensiós, callat, calladet.)
Raimond de Miraval: Dels quatre.
J'en aurai été muet et coi.
Son quetz e celaire.
Raimond de Miraval: Enquer non.
Je suis silencieux et secret.

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh; Quetz, adj., lat. quietus, coi, paisible, tranquille, silencieux.


Partir no m puosc ni no sai estar quetz.
Rambaud de Vaqueiras: No puesc saber.
Je ne me puis séparer ni ne sais être tranquille.
Substantiv. Als plus parliers et als quetz.
Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.
Aux plus parleurs et aux silencieux.
ANC. FR. E, per le dener que li seignur darrat, si erent quietes ceals qui meinent en son demainer.
Elle semble quiete, non soy mouvoir, ains dormir.
Rabelais, liv. V, ch. 25.
Cette armée est la plus forte au combat qui a esté quiete auparavant.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 428.
CAT. Quiet. ESP. PORT. IT. Quieto. (chap. Quieto, quietos, quieta, quietes; coto, cotos, cota, cotes; cotet, cotets, coteta, cotetes; quietet, quietets, quieteta, quietetes; callat, callats, callada, callades; silensiós, silensiosos, silensiosa, silensioses.)

2. Quaitz, adj., coi, tranquille.
G. era si quaitz en son agai.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 112.
Gérard était si tranquille dans son embuscade.

3. Quedament, adv., paisiblement, silencieusement. 
Un jorn s' armeron tuit quedament a lairon.
Guillaume de Tudela.
Un jour ils s'armèrent tous silencieusement à la dérobée.
ANC. FR. Mult enuie à Godmod que tant saut quoiement.
Roman de Horn, fol. 62, col. 2.

4. Quietament, adv., paisiblement.
Pacificament et quietament.
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 20.
Pacifiquement et paisiblement.
Quietament et en patz.
(chap. Quietamen (passíficamen, tranquilamen, en calma) y en pas.)
Tit. de 1486, de Bordeaux. Cab. Monteil.
Paisiblement et en paix.
ANC. FR. Désirant vivre avecques sa femme et son fils quietement, paisiblement et en repos. Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 135.
CAT. Quietament. ESP. PORT. IT. Quietamente. (chap. Quietamen, passíficamen, tranquilamen, en calma.)

5. Aquezar, v., reposer, se tenir coi.
Jacopi, apres manjar, non aquezon,
Ans disputon del vin, cals meillers es.
P. Cardinal: Ab votz.
Jacobins, après le manger, ne reposent pas, mais ils disputent touchant le vin, quel est le meilleur.
ANC. FR. 
Li rois ot entendu et le cri et la noise, 
Durement s'esmerveille quant ele ne s'acoisce. 
Romancero françois, p. 16.

6. Quitar, v., quitter, quittancer, tenir quitte, délaisser, acquitter, dispenser. 
Dans la basse latinité quietare, c'est-à-dire reddere quietum était corrélatif de pagare, venant de pacare, apaiser, payer.
Quand celui qui avait fait une offense ou commis un crime, apaisait l'offensé ou sa famille, en payant l'amende fixée par la loi, on le rendait quietum, quitte.
Voici des exemples de quietare dans le sens de quittancer, remettre la dette:
Quotiescumque aliquot ex dictis censualibus redimatur et quitetur, pretium seu proprietas illius in sacrista dicte ecclesie... deponatur.
Quitavimus et liberos dimisimus et penitus absolvimus.
Épître (epistola) constit. Eccl. valent., t. IV, Conc. hispan., p. 169.
Est que soluta et quieta ab omnibus secularibus servitiis.
Ingulfi (Ingulfus): Hist., p. 928 et 911. Script. rerum angl.
Per amor de lui vos quit la persona e l' aver e 'l vostre castel.
V. de Bertrand de Born.
Par amour de lui je vous quitte la personne et l'avoir et le votre château.
Da et quita per ara e per tos temps.
Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 175.
Donne et quitte pour maintenant et pour toujours.
Del sagrament crei qu'om lo quitaria.
Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.
Du serment il croit qu'on le dispenserait.
Part. pas. Oimais me par que ben sia quitatz 
D' aisso qu' a dich.
B. Zorgi: Mout.
Désormais il me paraît que bien il soit acquitté de ce qu'il a dit.
ANC. CAT. ESP. PORT. Quietar, quitar. IT. Quietare, quitare. (chap. antic: quietá, quitá : fé quiti, dispensá, doná per pagat, absolt, exén o exento; quitassió, quitassions. No es lo mateix que lo castellá quitar que en chapurriau es pendre o prendre.)

7. Quitis, adj., quitte, exempt, absous.
Qui faill per tal nosabensa
Ges non es quitis de faillensa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui faut par telle ignorance point n'est quitte de faute.
Nos fai quitis e deslivres de III peccatz mortals. V. et Vert., fol. 39.
Nous fait quittes et délivrés de trois péchés mortels.
Per so qu' els sian quiti e nos autres damnatz.
Izarn: Diguas me tu.
Pour cela qu'ils soient absous et nous autres damnés. 
(N. E. Fíjense en nos autres, nous autres, nosaltres. En chapurriau es natros, natres (2° persona plural: vatros, vatres); la lengua valenciana usa mosatros, mosatres, mosaltros, mosaltres.)
Quitis de paor. V. de S. Honorat.
Quitte de peur.
CAT. Quiti. ESP. Quito. PORT. Quite.

8. Quitamen, adv., quittement, entièrement.
El reis Felips li laisset Gisort quitamen.
V. de Bertrand de Born.
Le roi Philippe lui laissa Gisors entièrement.
ANC. FR. Por la terre aver quitement.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, t. II, p. 308.
ANC. CAT. Quitiament. ANC. ESP. Quitamente. (chap. Quitamen)

9. Quittansa, Quittança, s. f., quittance.
Un autre libre de las quittansas.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 588.
Un autre livre des quittances.
Per quittança, XV sols tornes.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.
Pour quittance, quinze sous tournois.
CAT. Quitança. ANC. ESP. IT. Quitanza. (chap. Quitansa, quitanses.)
10. Quitament, s. m., abandon, remise, acquittement.
Solta et quitament de tot.
Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 43. 
Soulte et acquittement de tout.
Aquest quitament. Tit. de 1275. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321.
Cet abandon.
(chap. Quitamén, quitamens.)

11. Quiar, v., poser, reposer, percher.
Part. pas, Auzels d' estan e de mar quiatz sobre de rams. (estan : estany)
Carya Magalon., p. 13.
Oiseaux d'étang et de mer perchés sur des rameaux.

12. Inquietar, v., inquiéter.
Part. pas. Inquietat en sa possession. Fors de Béarn, p. 1083.
Inquiété dans sa possession.
CAT. ESP. PORT. Inquietar. IT. Inquietare. (chap. Inquietá, inquietás: yo me inquieto, inquietes, inquiete, inquietem o inquietam, inquietéu o inquietáu, inquieten; inquieto, inquietos, inquieta, inquietes; aixó me ha inquietat; yo me inquietaré; yo me inquietaría; si yo me inquietara.)

13. Inquietut, s. f., lat. inquietudo, inquiétude.
Per la inquietut del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 27.
(chap. Per la inquietut del dolén; Luis Arrufat, l'agüelo Sebeta, fa aná malal, malals, es de Valjunquera, Vallchunquera, al Matarraña, en ñ, sí. Allí creixen mols jungs o chungs, juncs o chuncs, com pronunsien y escriuen allí, y a La Fresneda tamé. Malal, malalt, malade venen de “mal apte”.)
Par l'inquiétude du malade.
CAT. Inquietut. ESP. Inquietud. IT. Inquietudine. (chap. inquietut, inquietuts.)

La Aldea, Valjunquera, Valljunquera, Vallchunquera

14. Aquitar, Aquistiar, v., acquitter, délivrer.
Lo posc destrengner que el me aquite.
Trad. du Code de Justinien, fol. 24.
Je puis le forcer qu'il m'acquitte.
Part. pas. Si 'l bais emblat mi fos datz e gent aquitatz.
V. de P. Vidal.
Si le baiser dérobé me fut donné et gentiment acquitté.
Foro aquistiat los gatges. V. d' A. Daniel.
Furent acquittés les gages.
Ara us prec que m sia gazardo aquitatz. 
Roman de Fierabras, v. 758.
Maintenant je vous prie que la récompense me soit acquittée.
CAT. ESP. PORT. Aquietar. (chap. quietá, quitá. Vore lo pun 6.)

15. Aquitamen, s. m., acquittement.
Carta del aquitamen de las XL libras.
Cartulaire de Montpellier, fol. 115.
Charte de l'acquittement des quarante livres.

16. Entrequitar, v., entrequitter, entracquitter.
Son entrequitat et s' entrequitent l' un l' autre de tot quan que s poden demandar. Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 44.
Sont entracquittés et s'entracquittent l'un l'autre de tout ce qu'ils peuvent se demander.

Réquiem per un llauradó español. Traduít per Ramón Guimerá Lorente.  Autó: Ramón José Sender.

17. Requiem, s. m., lat. requiem, requiem.
Canto gran mati lor messa de requiem.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Ils chantent de grand matin leur messe de requiem. (chap. Réquiem, com lo llibre en chapurriau Réquiem per un llauradó español, de Ramón José Sender Garcés, aragonés de Chalamera, Huesca.)


Ramón José Sender Garcés, aragonés de Chalamera, Huesca

viernes, 5 de diciembre de 2025

Propiciacio, Propri

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.

Mont de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.

Eluc. de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP. Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap. Propissiassió, propissiassions.)

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.


2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.

Adumbrans lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP. PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori, propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable; espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori, reclinatoris.)


Propri, adj., lat. proprius, propre.

Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre propre sens ni notre propre volonté.

Loc. prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem pastorets.)

Trad. de Bède, fol. 7.

C'est commencement de discorde de faire propre ce qui est commun.

- Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat propri ad impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.

- Subst. Propriété, possession.

Veray religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N. E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP. MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis, propia, propies.)

2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.

Era proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses licencia de son abbat.

V. de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la permission de son abbé.

- Ce qui appartient essentiellement à une chose.

Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.

Leys d'amors, fol. 145 et 43.

Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité.

- Qualité, titre.

Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)

V. et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.

Moral. Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en Dieu e' n Deitat.

Brev. d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà, proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)

3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.

Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 14.

Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.

Possessors, proprietaris.

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.

CAT. Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap. Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.

Lo quins planeta dissenden

Es dig Venus propriamen.

Brev. d'amor, fol. 32.

La cinquième planète descendante est dite Vénus proprement.

Nos non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.

- Terme de grammaire.

Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.

Leys d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las “gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou proprement.

CAT. Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap. Propiamen, própiamen.)

5. Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat, fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)

6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.

Alcuna apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance de personne.

CAT. Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT. Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut, assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió, aproximassions.)

7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare, approprier.

Verays humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)

Per apropriar a si la terra de son vezi.

(chap. literal: Pera apropiá a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí (son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour approprier à soi la terre de son voisin.

- Attribuer.

Appropriar a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.

V. et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments appropriés.

(N. E. Las palabras en francés que están en mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer (véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)

- Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP. Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá, apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats, apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)

8. Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)

9. Apropriamen, s. m., propriété.

Lur calitat... e 'ls apropriamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC. ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de Alfonso I de Saragossa, etc.)

10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.

Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio, impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in + propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)

11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.

L' imperatius impropriamen ha presen.

Enpropriamen sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.

CAT. Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT. Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera impropia.)

12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.

La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.

Leys d'amors, fol. 104.

Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.

CAT. Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT. Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)

Pros